Taula de continguts
43 les relacions: Élisa Bonaparte, Barret de Napoleó, Bisbat de Sées, Campanya d'Itàlia (1800), Cònsol (diplomàcia), Cònsol (França), Cementiri del Père-Lachaise, Charles-François Lebrun, Conciergerie, Conrad Malte-Brun, Consistoris de Pius VII, Consolat, Constitució de l'Any III, Constitució francesa, Cop d'estat del 18 de brumari, Cronologia de la història de Catalunya, Directori francès, Edat contemporània, El tres de maig a Madrid, Escartons del Briançonès, Fortunée Briquet, François Adrien Boieldieu, Govern dels cent dies, Guerra del Francès, Guillem Agel i Barrière, Henri Grégoire, Hyacinthe-Xavier Tixedor, Jacques Anne Joseph Le Prestre de Vauban, Jean-François de Bourgoing, Julien Roca, Juliette Récamier, Llista de membres de l'Acadèmia Francesa, Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa, Llista de reis de França, Lluís XVIII de França, Museu del Louvre, President de la República Francesa, Primera República Francesa, Quadrilla (dansa), Revolució Francesa, Sufragi universal, Théâtre-Italien de París, Tractat de Badajoz (1801).
Élisa Bonaparte
Élisa Bonaparte, nascuda com Maria-Anna (1777- 1820) va ser una princesa francesa i altesa imperial (1804), germana de Napoleó Bonaparte.
Veure Consolat francès і Élisa Bonaparte
Barret de Napoleó
Ernest Meissonnier al seu ''quadre de 1814, La Campagne de France''. El barret de Napoleó, sobrenomenat el "barret petit", és el barret que portava Napoleó I, i s'ha convertit en un dels símbols que caracteritzen la seva silueta.
Veure Consolat francès і Barret de Napoleó
Bisbat de Sées
El bisbat de Sées és una jurisdicció eclesiàstica de Normandia centrada a la vila de Sées, al sud-est al modern departament de l'Orne.
Veure Consolat francès і Bisbat de Sées
Campanya d'Itàlia (1800)
La Campanya d'Itàlia de 1800 va ser la sèrie d'operacions militars lliurades l'any 1800, durant la Guerra de la Segona Coalició, al nord d'Itàlia després de la caiguda de les repúbliques germanes profranceses el 1799 i el retorn del general Napoleó Bonaparte d' Egipte.
Veure Consolat francès і Campanya d'Itàlia (1800)
Cònsol (diplomàcia)
El cònsol és el representant d'un estat en una ciutat estrangera per protegir els interessos de les persones i de l'estat que el designa.
Veure Consolat francès і Cònsol (diplomàcia)
Cònsol (França)
Napoleó a la seva època de Primer Cònsol El cònsol era una de les tres persones que tenia el poder executiu a la França del Consolat francès, durant la Primera República Francesa.
Veure Consolat francès і Cònsol (França)
Cementiri del Père-Lachaise
El cementiri del Père-Lachaise (en francès cimetière du Père-Lachaise) és el cementiri més gran de París intramurs i un dels més cèlebres del món.
Veure Consolat francès і Cementiri del Père-Lachaise
Charles-François Lebrun
fou tercer cònsol i príncep-arxitresorer del Primer Imperi Francès.
Veure Consolat francès і Charles-François Lebrun
Conciergerie
La ''Conciergerie'' La Conciergerie va ser la presó annexa als tribunals de justícia que formava part del palau reial dels reis de França situat en una illa del riu Sena, Île de la Cité, a París.
Veure Consolat francès і Conciergerie
Conrad Malte-Brun
Conrad Malte-Brun (12 d'agost de 1775 – 14 de desembre de 1826), nascut com Malthe Conrad Bruun, i altrament simplement conegut com a Malte-Brun, va ser un geògraf i periodista francès d'origen danès.
Veure Consolat francès і Conrad Malte-Brun
Consistoris de Pius VII
El Papa Pius VII Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Pius VII, amb la indicació de tots els cardenals creats (99 nous cardenals en 19 consistoris).
Veure Consolat francès і Consistoris de Pius VII
Consolat
* Consolat (òrgan municipal): òrgan municipal dels segles XIII al XVIII.
Veure Consolat francès і Consolat
Constitució de l'Any III
Constitució de l'any III La Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa.
Veure Consolat francès і Constitució de l'Any III
Constitució francesa
França té una llarga i inestable història constitucional, deguda a les convulsions polítiques sofertes en els segles i. Aquestes són les normes fonamentals que ha tingut França al llarg del temps, la data en què es van aprovar i el règim polític que van instaurar o durant el qual van estar en vigor.
Veure Consolat francès і Constitució francesa
Cop d'estat del 18 de brumari
Cop d'estat del 18 de brumari, Orangerie del parc de Saint-Cloud, per François Bouchot, 1840 El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
Veure Consolat francès і Cop d'estat del 18 de brumari
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Veure Consolat francès і Cronologia de la història de Catalunya
Directori francès
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).
Veure Consolat francès і Directori francès
Edat contemporània
Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
Veure Consolat francès і Edat contemporània
El tres de maig a Madrid
pp.
Veure Consolat francès і El tres de maig a Madrid
Escartons del Briançonès
La república dels Escartons de Briançon (la denominació de República és una interpolació del) o principat del Briançonnais (Briançonès) és un conjunt de territoris muntanyencs del departament dels Alts Alps, de la província de Torí i de la província de Cuneo que va gaudir d'un estatut fiscal i polític privilegiat del 29 de maig de 1343 al 4 d'agost del 1789 (per a la part francesa).
Veure Consolat francès і Escartons del Briançonès
Fortunée Briquet
Marguerite Ursule Fortunée Bernier (26 de juny del 1782 -14 de maig del 1815), més coneguda com a Fortunée Briquet, fou una escriptora feminista francesa.
Veure Consolat francès і Fortunée Briquet
François Adrien Boieldieu
François-Adrien Boïeldieu (Rouen, 16 de desembre de 1775 - Varennes-Jarcy, 8 d'octubre de 1834) fou un compositor francès.
Veure Consolat francès і François Adrien Boieldieu
Govern dels cent dies
Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.
Veure Consolat francès і Govern dels cent dies
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Consolat francès і Guerra del Francès
Guillem Agel i Barrière
Guillem Agel i Barrière o Guillaume en la forma francesa del nomGuillaume, Jean, Joseph de noms de fontsHom (Carbonell (1967) ha proposat modernament una grafia Agell normalitzada, però aquest mai no signà així ni cap altra font s'hi ha referit en aquesta forma (Oms, 26 de setembre del 1752 - Tuïr, 13 de març del 1832) va ser un mestre i impressor rossellonès, el "més important en l'edició en obres en català fins a la vetlla de la Revolució Francesa".
Veure Consolat francès і Guillem Agel i Barrière
Henri Grégoire
Henri Grégoire (4 de desembre de 1750 - 20 de maig de 1831), conegut també com a Abat Gregori (en francès, Abbé Grégoire), fou un capellà francès, esdevingut bisbe constitucional de Blois durant la Revolució Francesa de la qual fou un dels dirigents.
Veure Consolat francès і Henri Grégoire
Hyacinthe-Xavier Tixedor
Hyacinthe-Xavier Tixedor va ser un polític nord-català, nascut a Prada (Conflent) el 16 de novembre 1744 i mort el 18 d'abril de 1818 al mateix lloc.
Veure Consolat francès і Hyacinthe-Xavier Tixedor
Jacques Anne Joseph Le Prestre de Vauban
Jacques Anne Joseph Le Prestre de Vauban (1754 - Dijon, Borgonya, 1816) fou comte de Vauban i militar francès.
Veure Consolat francès і Jacques Anne Joseph Le Prestre de Vauban
Jean-François de Bourgoing
Jean-François de Bourgoing, baró de Bourgoing (Nevers, 20 de novembre de 1748 - Carlsbad, 20 de juliol de 1811) va ser un diplomàtic i escriptor francès, ambaixador de França a Espanya.
Veure Consolat francès і Jean-François de Bourgoing
Julien Roca
Sébastien Joseph Julien Roca (Prada, Conflent, 7 de gener de 1745 - 16 de gener de 1821 va ser un polític nord-català. Propietari rendista, va ser escollit diputat del tercer estat als Estats Generals de 1789 per a la província del Rosselló. Pren el Jurament del joc de pilota i formà part del Comitè de la Subsistència idel Comitè de Finances.
Veure Consolat francès і Julien Roca
Juliette Récamier
Jeanne-Françoise Julie Adélaïde Récamier (Lió, 4 de desembre de 1777-París, 11 de maig de 1849), coneguda com a Juliette Récamier, o Madame Récamier, va ser una figura de la societat francesa amb un important saló polític i literari a principi del, on acudiren les principals figures polítiques i literàries del París postrevolucionari de principis del segle XIX.
Veure Consolat francès і Juliette Récamier
Llista de membres de l'Acadèmia Francesa
La següent és una llista dels membres de l'Acadèmia Francesa, agrupats per seient.
Veure Consolat francès і Llista de membres de l'Acadèmia Francesa
Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa
En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Revolució Francesa tant si van simpatitzar-hi com si hi van estar en contra.
Veure Consolat francès і Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Consolat francès і Llista de reis de França
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Veure Consolat francès і Lluís XVIII de França
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Consolat francès і Museu del Louvre
President de la República Francesa
El President de la República Francesa (francès Président de la République française) és el cap d'estat de França i també ex officio Copríncep d'Andorra i Gran Mestre de la Legió d'Honor.
Veure Consolat francès і President de la República Francesa
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Veure Consolat francès і Primera República Francesa
Quadrilla (dansa)
Pas de la '''trénis''', ''Le Bon Genre'' (1805). Pas de l''''été''' (v. 1820). La quadrilla és una dansa de saló hereva de l'antiga contradansa francesa del que va estar en voga des del principi del fins a la Primera Guerra Mundial.
Veure Consolat francès і Quadrilla (dansa)
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Consolat francès і Revolució Francesa
Sufragi universal
El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.
Veure Consolat francès і Sufragi universal
Théâtre-Italien de París
''L'Amor al Théâtre-Italien'', detall d'un quadre d'Antoine Watteau. Comédie-Italienne o Théâtre-Italien (Comèdia-Italiana o Teatre-Italià) són noms que s'han utilitzat per a les obres de teatre de llengua italiana interpretades per nombroses companyies a França, sobretot a París.
Veure Consolat francès і Théâtre-Italien de París
Tractat de Badajoz (1801)
El Tractat de Badajoz és un tractat de pau signat el 6 de juny de 1801 a la ciutat de Badajoz entre el regent Joan de Portugal (en representació de la reina Maria I) i els representants de Carles IV d'Espanya i del Consolat francès i que posà fi a la denominada Guerra de les Taronges.
Veure Consolat francès і Tractat de Badajoz (1801)
També conegut com Cònsol primer.