Accés més ràpid que el navegador!
74 les relacions: Anihilació, Astronàutica, Òrbita de ferradura, Émilie du Châtelet, Bandes prohibides directa i indirecta, Catàstrofe ultraviolada, Causalitat (física), Cicle de Carnot, Col·lisió, Conversió descendent paramètrica espontània, Cool Biz, Cronologia de la mecànica clàssica, Díode emissor de llum, Desintegració β, Dones en la ciència, Electró, Energia, Energia de lligadura, Energia mecànica, Energia potencial gravitatòria, Energia superficial, Equació de Schrödinger, Equació de Txapliguin, Escut tèrmic, Espectròmetre de rajos X de partícules alfa, Física, Física experimental, Física nuclear, Fluctuació quàntica, Forat negre microscòpic, Funció d'ona, Hans Peter Jørgen Julius Thomsen, Hermann von Helmholtz, Història tèrmica de la Terra, Integral de moviment, James Prescott Joule, John Smeaton, Julius Robert von Mayer, Karl Friedrich Mohr, Llei dels gasos ideals, Lleis de Kirchhoff, Llibres clàssics de la ciència, Llista de problemes no resolts de física, Massa, Matèria granular, Màquina de Carnot, Mecanisme de Kelvin-Helmholtz, Mecànica clàssica, Mecànica dels medis continus, Monopol magnètic, ..., Odium theologicum, Palanca, Pèndol (desambiguació), Pèndol balístic, Pèndol de Newton, Peter Ewart, Pla inclinat, Polarització de fotons, Pressió dinàmica, Principi de Bernoulli, Principi de relativitat, Problema de Stefan, Problema termomecànic, Raig lluminós, Rússia, René Descartes, Rudolf Clausius, Sistema tancat, Supergegant roig, Tautòcrona, Teorema de Furry, Teoria del calòric, Xoc elàstic, Xoc inelàstic. Ampliar l'índex (24 més) »
Anihilació
Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.
Nou!!: Conservació de l'energia і Anihilació · Veure més »
Astronàutica
Passeig espacial L'astronàutica —anomenada 'cosmonàutica', Космонавтика, a l'antiga Unió Soviètica i avui als països que la componien i també als que foren part del camp socialista— és la teoria i la pràctica de la navegació fora de l'atmosfera terrestre, basada en el disseny i construcció d'aparells pensats per treballar i funcionar en l'espai, siguin tripulats o no tripulats.
Nou!!: Conservació de l'energia і Astronàutica · Veure més »
Òrbita de ferradura
Una òrbita de ferradura és un tipus de configuració coorbital d'un petit cos en òrbita respecte a un cos en òrbita més gran (com la Terra). El període orbitari del cos més petit és gairebé el mateix que pel cos més gran, i el seu camí sembla tenir forma de ferradura vist des de l'objecte més gran en un sistema de referència en rotació.
Nou!!: Conservació de l'energia і Òrbita de ferradura · Veure més »
Émilie du Châtelet
Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquesa del Châtelet (París, 17 de desembre del 1706-Lunéville, 10 de setembre del 1749) fou una matemàtica, física i escriptora francesa.
Nou!!: Conservació de l'energia і Émilie du Châtelet · Veure més »
Bandes prohibides directa i indirecta
moment del cristall per a un semiconductor amb una banda buida indirecta, que demostra que un electró no pot passar de l'estat d'energia més alta de la banda de valència (vermell) a l'estat de menor energia de la banda de conducció (verd) sense un canvi en impuls. Aquí, gairebé tota l'energia prové d'un fotó (fletxa vertical), mentre que gairebé tota l'impuls prové d'un fonó (fletxa horitzontal). En física de semiconductors, la banda buida d'un semiconductor pot ser de dos tipus bàsics, una banda buida directa o una banda buida indirecta.
Nou!!: Conservació de l'energia і Bandes prohibides directa i indirecta · Veure més »
Catàstrofe ultraviolada
La catàstrofe ultraviolada, és un error de la teoria clàssica d'electromagnetisme en explicar l'emissió electromagnètica d'un cos en equilibri tèrmic amb l'ambient.
Nou!!: Conservació de l'energia і Catàstrofe ultraviolada · Veure més »
Causalitat (física)
En física, el terme causalitat descriu la relació entre causes i efectes, i és fonamental en totes les ciències naturals, especialment en física.
Nou!!: Conservació de l'energia і Causalitat (física) · Veure més »
Cicle de Carnot
Esquema d'una màquina de Carnot. La màquina absorbeix calor des de la font calenta T1 i cedeix calor a la freda T2 produint treball. El cicle de Carnot es produeix quan una màquina treballa absorbint una quantitat de calor Q1 de la font d'alta temperatura i cedeix una calor Q2 a la de baixa temperatura produint un treball sobre l'exterior.
Nou!!: Conservació de l'energia і Cicle de Carnot · Veure més »
Col·lisió
Una col·lisió és el contacte directe entre dos o més cossos, percebuda per una sobtada acceleració o desacceleració causada normalment per un impacte.
Nou!!: Conservació de l'energia і Col·lisió · Veure més »
Conversió descendent paramètrica espontània
Esquema del procés SPDC. Tingueu en compte que les lleis de conservació es refereixen a l'energia i el moment ''dins'' del cristall. Un esquema SPDC amb la sortida de tipus I. La conversió descendent paramètrica espontània (també coneguda com SPDC, fluorescència paramètrica o dispersió paramètrica) és un procés òptic instantani no lineal que converteix un fotó de major energia (és a dir, un fotó de bomba), en un parell de fotons (és a dir, un fotó de senyal, i un fotó inactiu) de menor energia, d'acord amb la llei de conservació de l'energia i la llei de conservació de la quantitat de moviment.
Nou!!: Conservació de l'energia і Conversió descendent paramètrica espontània · Veure més »
Cool Biz
Aparador amb roba per al ''Cool biz'' de 2017 a Tòquio Cool Biz és el nom d'una campanya ideada per Yuriko Koike, ministra de medi ambient del Japó durant el mandat de Junichiro Koizumi, a fi de contrarestar els canvis ambientals mitjançant la promoció de la informalitat en el vestir durant l'estiu del 2005 i que ha tingut continuïtat fins a l'actualitat.
Nou!!: Conservació de l'energia і Cool Biz · Veure més »
Cronologia de la mecànica clàssica
El que segueix és una cronologia de la mecànica clàssica.
Nou!!: Conservació de l'energia і Cronologia de la mecànica clàssica · Veure més »
Díode emissor de llum
Díodes LEDDíodes LED ---- A (p) Símbol de Díode LED C ó K (n) Representació simbòlica.
Nou!!: Conservació de l'energia і Díode emissor de llum · Veure més »
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Nou!!: Conservació de l'energia і Desintegració β · Veure més »
Dones en la ciència
La científica i enginyera Hildegarda de Bingen Dones en la ciència es refereix als estudis resultats d'intersecar els estudis de la història de la ciència i la història de les dones, i pretenen mostrar-los per ser inserits en una història de la ciència que així podrà resultar menys esbiaixada.
Nou!!: Conservació de l'energia і Dones en la ciència · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Conservació de l'energia і Electró · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Conservació de l'energia і Energia · Veure més »
Energia de lligadura
Fissió d'un nucli atòmic segons el model de la gota líquida. L'energia de lligadura és la quantitat d’energia necessària per separar una partícula d’un sistema de partícules o per dispersar totes les partícules del sistema.
Nou!!: Conservació de l'energia і Energia de lligadura · Veure més »
Energia mecànica
L'energia mecànica d'un cos és la suma de les seves energies, cinètica i potencial.
Nou!!: Conservació de l'energia і Energia mecànica · Veure més »
Energia potencial gravitatòria
La força gravitatòria manté els planetes en òrbita al voltant del sol. L'energia potencial gravitatòria és l'energia potencial associada al camp gravitatori.
Nou!!: Conservació de l'energia і Energia potencial gravitatòria · Veure més »
Energia superficial
L' energia superficial es defineix com l'energia necessària per trencar els enllaços intermoleculars donant lloc a una superfície.
Nou!!: Conservació de l'energia і Energia superficial · Veure més »
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Nou!!: Conservació de l'energia і Equació de Schrödinger · Veure més »
Equació de Txapliguin
En la dinàmica de gasos, l'equació de Txapligin, anomenada així per Serguei Alekséievitx Txapliguin (1902), és una equació en derivades parcials útil en l'estudi del flux transònic.
Nou!!: Conservació de l'energia і Equació de Txapliguin · Veure més »
Escut tèrmic
L'escut tèrmic del transbordador espacial, mostrant les rajoles de ceràmica i panells de carboni reforçat que el constitueixen. Mart. Està invertit per haver impactat contra el terra. En aeronàutica, un escut tèrmic és la capa protectora d'una nau espacial o míssil balístic que està dissenyada per protegir-los de les altes temperatures produïdes pel fregament amb les capes altes de l'atmosfera durant la seva reentrada des de l'espai.
Nou!!: Conservació de l'energia і Escut tèrmic · Veure més »
Espectròmetre de rajos X de partícules alfa
Un espectròmetre de rajos X de partícules alfa (o APXS per les seves sigles en anglès: alpha particle X-ray spectrometer) és un espectròmetre que analitza la composició d'elements químics d'una mostra de les partícules alfa disperses i els rajos X fluorescents després de la mostra s'irradia amb partícules d'alfa i rajos X de fonts radioactives.
Nou!!: Conservació de l'energia і Espectròmetre de rajos X de partícules alfa · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Conservació de l'energia і Física · Veure més »
Física experimental
La física experimental dins del camp de la física, és la categoria de disciplines i subdisciplines relacionades amb l'observació de física de fenomens per tal de reunir dades de l'univers.
Nou!!: Conservació de l'energia і Física experimental · Veure més »
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Nou!!: Conservació de l'energia і Física nuclear · Veure més »
Fluctuació quàntica
En física quàntica, la fluctuació quàntica és un canvi temporal en la quantitat d'energia en un punt en l'espai, com a resultat del principi d'incertesa enunciat per Werner Heisenberg.
Nou!!: Conservació de l'energia і Fluctuació quàntica · Veure més »
Forat negre microscòpic
Els forats negres microscòpics són forats negres minúsculs, també anomenats forats negres quàntics o mini forats negres, on els efectes de la mecànica quàntica tenen un paper important.
Nou!!: Conservació de l'energia і Forat negre microscòpic · Veure més »
Funció d'ona
Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el pla inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència. En mecànica quàntica, una funció d'ona \psi(x,y,z,t) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules.
Nou!!: Conservació de l'energia і Funció d'ona · Veure més »
Hans Peter Jørgen Julius Thomsen
Hans Peter Jørgen Julius Thomsen, nascut el 16 de febrer de 1826 a Copenhaguen i traspassat el 13 de febrer de 1909, va ser un químic danès que destacà en el camp de la termoquímica i que enuncià el principi de Thomsen-Berthelot.
Nou!!: Conservació de l'energia і Hans Peter Jørgen Julius Thomsen · Veure més »
Hermann von Helmholtz
Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz (31 d'agost de 1821 - 8 de setembre de 1894), fou un metge i físic alemany.
Nou!!: Conservació de l'energia і Hermann von Helmholtz · Veure més »
Història tèrmica de la Terra
La història tèrmica de la Terra és l'estudi de la història de refredament interior del planeta.
Nou!!: Conservació de l'energia і Història tèrmica de la Terra · Veure més »
Integral de moviment
Una integral de moviment o constant del moviment d'un problema mecànic és una funció de la posició i les velocitats (o equivalentment de les coordenades generalitzades i les seves moments conjugats) que és constant al llarg d'una trajectòria del sistema al llarg de les fases.
Nou!!: Conservació de l'energia і Integral de moviment · Veure més »
James Prescott Joule
James Prescott Joule FRS (Salford, 24 de desembre del 1818 – Sale, 11 d'octubre del 1889), fou un físic i cerveser anglès.
Nou!!: Conservació de l'energia і James Prescott Joule · Veure més »
John Smeaton
John Smeaton, (8 de juny de 1724 – 28 d'octubre de 1792) va ser un enginyer civil anglès responsable del disseny de ponts, canals, ports i fars.
Nou!!: Conservació de l'energia і John Smeaton · Veure més »
Julius Robert von Mayer
Julius Robert von Mayer (25 de novembre de 1814 – 20 de març de 1878), va ser un metge i físic alemany, un dels fundadors de la termodinàmica.
Nou!!: Conservació de l'energia і Julius Robert von Mayer · Veure més »
Karl Friedrich Mohr
Karl Friedrich Mohr (4 de novembre de 1806, Coblença - 28 de setembre de 1879, Bonn) va ser un farmacèutic alemany famós per la seua premissa del principi de la conservació de l'energia.
Nou!!: Conservació de l'energia і Karl Friedrich Mohr · Veure més »
Llei dels gasos ideals
La llei dels gasos ideals és una equació d'estat que relaciona la pressió, P, el volum, V, la temperatura, T, i la quantitat de substància, n, d'un gas ideal; un gas hipotètic les molècules del qual són totalment lliures i on no hi ha cap interacció entre elles.
Nou!!: Conservació de l'energia і Llei dels gasos ideals · Veure més »
Lleis de Kirchhoff
Les lleis de Kirchhoff són un parell de lleis que tracten de la conservació de la càrrega i l'energia als circuits elèctrics i foren descrites per primera vegada el 1845 pel físic alemany Gustav Robert Kirchhoff.
Nou!!: Conservació de l'energia і Lleis de Kirchhoff · Veure més »
Llibres clàssics de la ciència
Es consideren clàssics de la ciència aquells llibres (o articles) relacionats amb ciència, matemàtiques, i en algun cas també enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellevància històrica dels descobriments o avanços tècnics que hi van aportar.
Nou!!: Conservació de l'energia і Llibres clàssics de la ciència · Veure més »
Llista de problemes no resolts de física
Presentem una llista incompleta d'alguns dels problemes sense resoldre en física.
Nou!!: Conservació de l'energia і Llista de problemes no resolts de física · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Conservació de l'energia і Massa · Veure més »
Matèria granular
Exemples de matèria granular: esferes de plàstic, grava, llenties i llavors de sèsam. La matèria granular o granulada és aquella que està formada per un conjunt de partícules macroscòpiques sòlides prou grans perquè l'única força d'interacció entre elles sigui la de fricció.
Nou!!: Conservació de l'energia і Matèria granular · Veure més »
Màquina de Carnot
Màquina Carnot "original", diagrama de 1824. La màquina de Carnot és una màquina ideal que utilitza calor per fer un treball.
Nou!!: Conservació de l'energia і Màquina de Carnot · Veure més »
Mecanisme de Kelvin-Helmholtz
El mecanisme de Kelvin–Helmholtz és un procés astronòmic que es produeix quan la superfície d'una estrella o un planeta es refreda.
Nou!!: Conservació de l'energia і Mecanisme de Kelvin-Helmholtz · Veure més »
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Nou!!: Conservació de l'energia і Mecànica clàssica · Veure més »
Mecànica dels medis continus
En mecànica, la mecànica dels medis continus és una branca de la mecànica que s'ocupa de l'anàlisi del comportament cinemàtic i mecànic dels materials que es comporten com un continu, tant sòlids com fluids (líquids i gasos).
Nou!!: Conservació de l'energia і Mecànica dels medis continus · Veure més »
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Nou!!: Conservació de l'energia і Monopol magnètic · Veure més »
Odium theologicum
Odium theologicum és una expressió llatina que, literalment, significa 'odi teològic'.
Nou!!: Conservació de l'energia і Odium theologicum · Veure més »
Palanca
Una palanca, alçaprem o perpal és una màquina simple composta per una barra rígida que pot girar lliurement entorn d'un punt de suport, o fulcre.
Nou!!: Conservació de l'energia і Palanca · Veure més »
Pèndol (desambiguació)
* Pèndol, un sistema físic ideal constituït per un fil inextensible i de massa menyspreable, sostingut pel seu extrem superior d'un punt fix, amb una massa puntual en el seu extrem inferior que oscil·lliurement en el buit.
Nou!!: Conservació de l'energia і Pèndol (desambiguació) · Veure més »
Pèndol balístic
Pèndol balístic. Un pèndol balístic és un dispositiu permet determinar la velocitat d'un projectil.
Nou!!: Conservació de l'energia і Pèndol balístic · Veure més »
Pèndol de Newton
El pèndol en moviment El pèndol de Newton o bressol de Newton és un dispositiu que demostra la conservació de l'energia i de la quantitat de moviment.
Nou!!: Conservació de l'energia і Pèndol de Newton · Veure més »
Peter Ewart
Peter Ewart (14 de maig de 1767 – 15 de setembre de 1842) va ser un enginyer britànic que influí sobre les teories sobre la turbina i de la termodinàmica.
Nou!!: Conservació de l'energia і Peter Ewart · Veure més »
Pla inclinat
Un pla inclinat és una porció de sòl que forma un cert angle amb l'horitzontal sense arribar a ser vertical, és a dir, essent l'angle 0° El pla inclinat, una de les màquines simples, permet reduir la força que s'ha de realitzar per a elevar una càrrega respecte a si ho féssim verticalment.
Nou!!: Conservació de l'energia і Pla inclinat · Veure més »
Polarització de fotons
Les ones de llum s’enfonsen cap amunt i cap avall (o fins i tot espiral a través de l’espai) en diferents direccions, una propietat que els científics anomenen la seva polarització. En el món quàntic, la llum inclou paquets d’energia discretes anomenades fotons, i aquests fotons són indivisibles: no es poden trencar en trossos. Així, quan un fotó colpeja un polaritzador, passa o no. (No passar normalment significa que el fotó s’absorbeix o es reflecteix.) En aquest gràfic, l’angle de polarització del fotó envia un flux de fotons a través d’un polaritzador. La polarització de fotons és la descripció mecànica quàntica de l'ona electromagnètica plana sinusoïdal polaritzada clàssica.
Nou!!: Conservació de l'energia і Polarització de fotons · Veure més »
Pressió dinàmica
En dinàmica de fluids incompressibles, la pressió dinàmica (indicada amb q, o Q, i de vegades anomenada pressió de velocitat) és una quantitat definida com:Clancy, L.J., Aerodynamics, Section 3.5 on (usant les unitats del SI): |- | q,\; || pressió dinàmica en pascals (és a dir, kg⋅m−1⋅s−2), |- | \rho,\; || densitat del fluid (per exemple en kg/m3, en unitats del SI), |- | u,\; || velocitat del fluid en m/s.
Nou!!: Conservació de l'energia і Pressió dinàmica · Veure més »
Principi de Bernoulli
Esquema del principi de Bernoulli Flux d'aire en un tub de Venturi. L'energia cinètica augmenta mentre la pressió decau, tal com es pot veure en la diferència d'altures de les dues columnes d'aigua. En dinàmica de fluids, el principi de Bernoulli, també conegut com a equació de Bernoulli o trinomi de Bernoulli, postula que, per un fluid no viscós, un increment en la velocitat del fluid implica una disminució de la seva pressió o energia potencial; la seva energia es manté constant al llarg del recorregut.
Nou!!: Conservació de l'energia і Principi de Bernoulli · Veure més »
Principi de relativitat
Marcs de referència temporal. En física, el principi de relativitat és el requisit que les equacions que descriuen les lleis de la física tinguin la mateixa forma en tots els marcs de referència admissibles.
Nou!!: Conservació de l'energia і Principi de relativitat · Veure més »
Problema de Stefan
A l'entorn de matemàtiques, un problema de Stefan és un tipus específic de problema de condició de contorn per a una equació diferencial en derivades parcials adaptat al cas en què la frontera de canvi de fase es desplaça en el temps.
Nou!!: Conservació de l'energia і Problema de Stefan · Veure més »
Problema termomecànic
bomba hidràulica. La figura mostra la solució de l'equació de la calor, en el qual la calor es genera internament refrigerant-se la carcassa en el seu exterior, la qual cosa proporciona condueix a una distribució de temperatures estacionària. Un problema termomecànic és un problema mixt en què existeixen transmissió de calor entre sòlids sotmesos a tensió on els processos de deformació i dilatació tèrmica s'afecten mútuament.
Nou!!: Conservació de l'energia і Problema termomecànic · Veure més »
Raig lluminós
refracten en la fina pel·lícula d'una bombolla de sabó. En òptica, un raig és un model de llum idealitzat, que s'obté triant una línia perpendicular als fronts d'ona de la llum real i que apunta en la direcció del flux d'energia.
Nou!!: Conservació de l'energia і Raig lluminós · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Conservació de l'energia і Rússia · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Conservació de l'energia і René Descartes · Veure més »
Rudolf Clausius
Rudolf Julius Emmanuel Clausius (Koszalin, Regne de Prússia, 2 de gener del 1822 - Bonn, 24 d'agost del 1888), fou un físic i matemàtic prussià i és considerat un dels fundadors central de la ciència de la termodinàmica.
Nou!!: Conservació de l'energia і Rudolf Clausius · Veure més »
Sistema tancat
Esquema que representa les parts d'un sistema físic, el sistema serà tancat si la frontera no permet cap tipus d'interacció amb l'entorn. Un sistema tancat és un sistema físic (o químic) que no interacciona amb altres agents físics situats fora d'ell i per tant no està connectat casualment ni correlacionalment amb res extern a ell.
Nou!!: Conservació de l'energia і Sistema tancat · Veure més »
Supergegant roig
Evolució d'estels de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de supergegant roig apareix marcada com SGV per al cas de la traça evolutiva de l'estel de 15 masses solars Els supergegants roigs, són els estels més grossos que per ara s'han trobat a l'univers.
Nou!!: Conservació de l'energia і Supergegant roig · Veure més »
Tautòcrona
Quatre punts llisquen sense frec sobre d'una cicloide des de posicions diferents, però arriben al final tots alhora. Les fletxes blaves mostren l'acceleració dels punts al llarg de la corba. A la part superior hi ha el diagrama posició temps. Una tautòcrona o corba isòcrona (dels prefixos grecs tauto- que vol dir mateix o iso- igual, i chrono temps) és la corba per la qual el temps que triga un objecte que llisca sense frec sotmès a gravetat uniforme en arribar al seu punt més baix és independent del punt de partida.
Nou!!: Conservació de l'energia і Tautòcrona · Veure més »
Teorema de Furry
Un esquema de triangle, si tots els fotons són reals, aquest diagrama és prohibit pel teorema de Furry. En electrodinàmica quàntica (QED), el teorema de Furry afirma que si un diagrama de Feynman conté un bucle tancat de línies fermiòniques connectades a un nombre senar de vèrtexs, la seva contribució és nul·la.
Nou!!: Conservació de l'energia і Teorema de Furry · Veure més »
Teoria del calòric
La teoria del calòric és una teoria científica obsoleta segons la qual la calor consisteix en un fluid anomenat calòric que flueix dels cossos calents cap als cossos freds.
Nou!!: Conservació de l'energia і Teoria del calòric · Veure més »
Xoc elàstic
trilions de vegades més lents que en la realitat. Hi ha cinc àtoms de color vermell per tal de facilitar el seguiment dels seus moviments. En física, en un cas ideal, es denomina xoc elàstic (o col·lisió elàstica) un xoc entre dos o més cossos que no pateixen deformacions permanents degudes a l'impacte: no hi ha un intercanvi de massa entre els cossos que col·lideixen.
Nou!!: Conservació de l'energia і Xoc elàstic · Veure més »
Xoc inelàstic
estroboscòpica a 25 imatges per segon. El fet que l'altura assolida en els rebots sigui cada cop menor es deu principalment al fet que el xoc entre la pilota i el terra és inelàstic. En física, es denomina xoc inelàstic (o col·lisió inelàstica) aquell tipus de xoc en què l'energia cinètica no es conserva.
Nou!!: Conservació de l'energia і Xoc inelàstic · Veure més »
Redirigeix aquí:
Principi de conservacio de l'energia mecanica, Principi de conservació de l'energia mecànica.
