Obrir a Google MapsTaula de continguts
174 les relacions: Agostino Spinola Basadone, Agustín Esteban Collantes, Alberto Martín Artajo, Alejandro Groizard y Gómez de la Serna, Alfredo de Zavala y Camps, Amelia Valcárcel, Ana Palacio Vallelersundi, Antoni Barata i Matas, Antonio Goicoechea Cosculluela, Antonio Hernández Gil, Antonio Jiménez Blanco, Antonio María de Oriol y Urquijo, Antonio María Fabié Escudero, Antonio Pérez Torreblanca, Antonio Zapata y Cisneros, Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals, Aureliano Linares Rivas, Álvaro Rodríguez Bereijo, Ángel Liberal Lucini, Íñigo Cavero Lataillade, Batalla de Verges, Bernardo de Iriarte, Bisbat de Conca, Carles d'Àustria (príncep d'Astúries), Carlos Blanco Pérez, Casa de Balda, Cándido Conde-Pumpido Tourón, Comtat de Bau, Consell d'estat, Consell de Ministres d'Espanya, Consell del Regne, Consell Suprem de Justícia Militar, Consells de la Monarquia d'Espanya, Consulta sobre la independència de Catalunya, Corts de Barcelona (1599), Corts Espanyoles, Decrets de Nova Planta, Directori militar de Primo de Rivera, Eduardo Callejo de la Cuesta, Eduardo García de Enterría, Elías Tormo Monzó, Elisa Pérez Vera, Enrique de Orozco y de la Puente, Enrique Gutiérrez Ríos, Escut d'Espanya, Eugeni Gay i Montalvo, Eugenio Vegas Latapie, Federico Hoppe y Rute, Federico Silva Muñoz, Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde, ... Ampliar l'índex (124 més) »
Agostino Spinola Basadone
Agostino Spinola Basadone (Gènova, 1597 – Sevilla, 12 de febrer de 1649) fou un eclesiàstic espanyol d'origen italià que ocupà les dignitats de cardenal, bisbe de Tortosa, arquebisbe de Granada, Santiago de Compostel·la i Sevilla; i home d'Estat, amb activitats diplomàtiques davant la Santa Seu i membre del Consell d'Estat.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Agostino Spinola Basadone
Agustín Esteban Collantes
Agustín Esteban Collantes (Carrión de los Condes, 15 de maig de 1815 -Madrid, 19 de juny de 1876) va ser un polític i periodista espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Agustín Esteban Collantes
Alberto Martín Artajo
Alberto Martín-Artajo Álvarez (Madrid, 1905 – 1979) fou un polític espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Alberto Martín Artajo
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna (* Madrid, 18 de juny de 1830 - † El Escorial, 5 de setembre de 1919) fou un advocat i polític espanyol, que va ser ministre de Foment i Gràcia i Justícia durant el regnat d'Amadeu I, carteres que repetiria durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena al costat de la de ministre d'Estat.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
Alfredo de Zavala y Camps
Alfredo de Zavala y Camps (Burgos, 1858 – Madrid, 13 d'agost de 1928) va ser un advocat i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Alfredo de Zavala y Camps
Amelia Valcárcel
Amelia Valcárcel i Bernaldo de Quirós (Madrid, 16 de novembre de 1950) filòsofa espanyola.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Amelia Valcárcel
Ana Palacio Vallelersundi
Ana Palacio Vallelersundi (Madrid, Espanya 1948) és una política i professora universitària espanyola, ministra d'Afers Exteriors sota la presidència de José María Aznar durant la VII Legislatura.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Ana Palacio Vallelersundi
Antoni Barata i Matas
Antoni Barata i Matas (a vegades s'ha confós el seu segon cognom també com a Barata) (Matadepera, 21 de febrer de 1772 – Barcelona, 4 de febrer de 1850) va ser un advocat i polític català.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Antoni Barata i Matas
Antonio Goicoechea Cosculluela
Antonio Goicoechea Cosculluela (Barcelona, 21 de gener de 1876 - Madrid, 1 de febrer de 1953) va ser un advocat i polític espanyol, conegut pel seu paper durant la Segona República al capdavant del partit Renovación Española (RE).
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Antonio Goicoechea Cosculluela
Antonio Hernández Gil
Antonio Hernández Gil (Puebla de Alcocer, Badajoz, 29 de març de 1915 - Madrid, 26 de maig de 1994) va ser un jurista i polític espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Antonio Hernández Gil
Antonio Jiménez Blanco
Antonio Jiménez Blanco (Granada, 24 de gener de 1924 - Madrid, 31 d'agost de 2014) va ser un jurista i polític espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Antonio Jiménez Blanco
Antonio María de Oriol y Urquijo
Antonio María de Oriol y Urquijo (Getxo, 15 de setembre de 1913 - Madrid, 22 de març de 1996) va ser un advocat i polític tradicionalista espanyol que va exercir nombrosos càrrecs públics durant el franquisme i la transició.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Antonio María de Oriol y Urquijo
Antonio María Fabié Escudero
va ser un polític, escriptor, filòsof, historiador i bibliòfil espanyol destacat per la seva filosofia hegeliana, a la que es va aficionar a mitjan mentre era estudiant de la Universitat de Sevilla.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Antonio María Fabié Escudero
Antonio Pérez Torreblanca
Antonio Pérez Torreblanca (Villena, 1900 - † Marroc, 1954) fou un advocat, polític i periodista valencià, diputat a les Corts Valencianes durant la Segona República.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Antonio Pérez Torreblanca
Antonio Zapata y Cisneros
Antonio Zapata y Cisneros, també denominat Antonio Zapata y Mendoza (Madrid, 8 d'octubre de 1550 - ib. 27 d'abril de 1635) va ser bisbe de Cadis i Pamplona, arquebisbe de Burgos i cardenal, conseller d'estat de Felip III, virrei de Nàpols i inquisidor general.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Antonio Zapata y Cisneros
Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals
L'Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals (CIMA) és una associació formada per col·lectius de dones amb la missió de fomentar la presència de la resta de dones en els mitjans audiovisuals.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals
Aureliano Linares Rivas
Aureliano Linares Rivas (Santiago de Compostel·la, 1 de juny de 1841 - Madrid, 31 de març de 1903), polític i periodista espanyol, fill de l'escultor i advocat José Linares De la Peña i de María Rivas y Rivas, germà de Maximiliano Linares Rivas, qui també va fer política a La Corunya, i pare del comediògraf Manuel Linares Rivas.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Aureliano Linares Rivas
Álvaro Rodríguez Bereijo
Álvaro Rodríguez Bereijo (Cedeira, La Corunya, 6 de febrer de 1938) és un jurista espanyol que va ser president del Tribunal Constitucional entre 1995 i 1998.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Álvaro Rodríguez Bereijo
Ángel Liberal Lucini
Ángel Liberal Lucini (Barcelona, 19 de setembre de 1921 - Madrid, 2 d'octubre de 2006) va ser un militar català, almirall de l'Armada, que va ocupar el càrrec de subsecretari de Defensa amb el govern d'Adolfo Suárez i el ministeri de Manuel Gutiérrez Mellado, va ser el primer Cap de l'Estat Major de la Defensa nomenat pel primer govern de Felipe González, va ocupar a més diverses destinacions diplomàtiques i va dirigir l'Escola Naval Militar.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Ángel Liberal Lucini
Íñigo Cavero Lataillade
Íñigo Cavero Lataillade, Baró de Carondelet i de la Torre i Marquès d'Aysa, (Sant Sebastià, 1 d'agost de 1929 - Madrid, 25 de desembre de 2002) fou un polític, advocat i noble basc, que fou ministre i president del Consell d'Estat.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Íñigo Cavero Lataillade
Batalla de Verges
La batalla de Verges, també coneguda com a batalla del Ter o a batalla de Torroella, fou un combat de la Guerra dels Nou Anys, durant la invasió francesa del Principat de Catalunya, que va tenir lloc el dia 27 de maig de 1694 al llarg dels bancs i guals del riu Ter, entre els actuals termes municipals de Verges, Torroella de Montgrí i Foixà.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Batalla de Verges
Bernardo de Iriarte
Bernardo de Iriarte Nieves Rabelo (Puerto de la Cruz, 18 de febrer de 1735 - Bordeus, 13 de juliol de 1814) fou un destacat polític i diplomàtic en els regnats de Ferran VI d'Espanya, Carles III d'Espanya, Carles IV d'Espanya i Josep I d'Espanya.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Bernardo de Iriarte
Bisbat de Conca
El Bisbat de Conca és una diòcesi catòlica centrada en la ciutat de Conca i pràcticament coincident amb el territori de la província de Conca a Espanya.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Bisbat de Conca
Carles d'Àustria (príncep d'Astúries)
Carles d'Àustria (Valladolid, 8 de juliol de 1545 - Madrid, 24 de juliol de 1568) va ser infant de Castella i príncep d'Astúries, Girona i Viana (1556-1568).
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Carles d'Àustria (príncep d'Astúries)
Carlos Blanco Pérez
Carlos Blanco Pérez (6 d'agost de 1862 - 22 de març de 1935) va ser un militar espanyol que va ocupar diversos càrrecs en l'administració de l'Estat.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Carlos Blanco Pérez
Casa de Balda
La casa de Balda o de Valda és un dels més il·lustres i antics llinatges de la província de Guipúscoa, prestigiosa de parents majors en època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. Aquest noble llinatge va ser la primera raça que va habitar a Azcoitia, tenien la seva casa solar i Palau d'aquesta vila.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Casa de Balda
Cándido Conde-Pumpido Tourón
Cándido Conde-Pumpido Tourón (La Corunya, 22 de setembre de 1949) és un jurista i jutge espanyol, des de 1995 magistrat del Tribunal Suprem i des de 2017 magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Cándido Conde-Pumpido Tourón
Comtat de Bau
El Comtat de BauElenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014).
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Comtat de Bau
Consell d'estat
* Consell d'Estat d'Espanya, òrgan suprem consultiu del Govern espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Consell d'estat
Consell de Ministres d'Espanya
El Consell de Ministres (en castellà: Consejo de Ministros) és l'òrgan col·legiat del Govern d'Espanya on es reuneixen els seus membres: el president del Govern, el vicepresident o vicepresidents del Govern, si n'hi ha, i els ministres.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Consell de Ministres d'Espanya
Consell del Regne
El Consell del Regne era la denominació d'un òrgan corporatiu d'Espanya durant la dictadura de Francisco Franco, creat per la Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat de 1947.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Consell del Regne
Consell Suprem de Justícia Militar
El Consell Suprem de Justícia Militar (CSJM) va ser un organisme de justícia militar que va existir en Espanya.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Consell Suprem de Justícia Militar
Consells de la Monarquia d'Espanya
Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Consells de la Monarquia d'Espanya
Consulta sobre la independència de Catalunya
La consulta sobre el futur polític de Catalunya fou una consulta sobre la independència de Catalunya, motiu pel qual també és anomenada consulta sobre la independència de Catalunya, que se celebrà el 9 de novembre de 2014.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Consulta sobre la independència de Catalunya
Corts de Barcelona (1599)
Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Corts de Barcelona (1599)
Corts Espanyoles
Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Corts Espanyoles
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Decrets de Nova Planta
Directori militar de Primo de Rivera
Miguel Primo de Rivera després del seu nomenament com a Cap del Govern i President del Directori militar El Directori militar de Primo de Rivera constitueix la primera etapa de la Dictadura de Primo de Rivera instaurada a Espanya durant el regnat d'Alfons XIII després del triomf del cop d'estat del 23-25 de setembre de 1923.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Directori militar de Primo de Rivera
Eduardo Callejo de la Cuesta
Eduardo Callejo de la Cuesta (Madrid, 21 de setembre de 1875 - 21 de gener de 1950) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant la dictadura del general Primo de Rivera i president del Consell d'Estat d'Espanya durant el franquisme.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Eduardo Callejo de la Cuesta
Eduardo García de Enterría
Eduardo García de Enterría (Ramales de la Victoria, Cantàbria 1923- Madrid 16 de setembre de 2013) fou un jurista espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Eduardo García de Enterría
Elías Tormo Monzó
Elías Tormo Monzó (Albaida, 23 de juny de 1869 - Madrid, 21 de desembre de 1957) fou un advocat, polític i historiador de l'art valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i procurador en Corts durant el franquisme.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Elías Tormo Monzó
Elisa Pérez Vera
Elisa Pérez Vera (Soportújar (Granada), 1 de juny de 1940), és una jurista espanyola, catedràtica de Dret Internacional Privat a la Universitat Nacional d'Educació a Distància i magistrada del Tribunal Constitucional entre 2001 i 2012.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Elisa Pérez Vera
Enrique de Orozco y de la Puente
fou un militar i polític espanyol, diputat pel districte d'Arenys de Mar durant la restauració borbònica.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Enrique de Orozco y de la Puente
Enrique Gutiérrez Ríos
Enrique Gutiérrez Ríos (Madrid, 12 de desembre de 1915 - 8 d'agost de 1990) va ser un químic espanyol, Catedràtic de les universitats de Madrid i Granada i president del Consell Superior d'Investigacions Científiques entre 1973 i 1974.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Enrique Gutiérrez Ríos
Escut d'Espanya
L'escut d'Espanya fou aprovat per llei el 1981, quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Escut d'Espanya
Eugeni Gay i Montalvo
Eugeni Gay i Montalvo (Barcelona, 13 de març de 1946) és un advocat que fou vicepresident del Tribunal Constitucional d'Espanya, essent-ne membre entre 2001 i 2012.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Eugeni Gay i Montalvo
Eugenio Vegas Latapie
Eugenio Vegas Latapie (Irun, 20 de febrer de 1907 - Madrid, 19 de setembre de 1985) va ser un polític i intel·lectual espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Eugenio Vegas Latapie
Federico Hoppe y Rute
Federico Hoppe y Rute (Màlaga, 26 de març de 1826 - ?) fou un polític espanyol, diputat durant la restauració borbònica.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Federico Hoppe y Rute
Federico Silva Muñoz
Federico Silva Muñoz (Benavente, província de Zamora, 28 d'octubre de 1923 - Madrid, 12 d'agost de 1997) va ser un polític espanyol, ministre d'Obres Públiques (7 de juliol de 1965 - abril de 1970) en el règim de Francisco Franco.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Federico Silva Muñoz
Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde
Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde (Cartagena, Regió de Múrcia, 23 de maig de 1952) és un advocat i polític espanyol, President del Congrés dels Diputats entre 1996 i 2000, i Ministre de Defensa entre 2000 i 2004.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde
Felipe Clemente de Diego Gutiérrez
Felipe Clemente de Diego Gutiérrez (Guadamur, província de Toledo, 26 de maig de 1866 - Pozuelo de Alarcón, Madrid, 15 d'agost de 1945) va ser un polític i catedràtic de Dret civil espanyol, president del Tribunal Suprem de Justícia i procurador en les Corts Espanyoles durant part de la primera legislatures del període franquista.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Felipe Clemente de Diego Gutiérrez
Fernando Herrero Tejedor
Fernando Herrero Tejedor (Castelló de la Plana, 1920 - Villacastín 1975) fou un polític valencià, que va ser ministre i secretari general del Movimiento Nacional en el penúltim govern de Franco.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Fernando Herrero Tejedor
Fernando Ledesma Bartret
Fernando Ledesma Bartret (Toledo, 1939) és un polític i jurista espanyol que fou Ministre de Justícia en diversos governs de Felipe González.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Fernando Ledesma Bartret
Fernando Suárez de Tangil y Angulo
Fernando Suárez de Tangil y Angulo (Madrid, 3 d'agost de 1886 - 6 de setembre de 1964), comte consort de Vallellano, pel seu matrimoni amb María de la Concepción Guzmán y O'Farrill, comtessa de Vallellano, fou un polític espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Fernando Suárez de Tangil y Angulo
Fets de Montejurra
Els Fets de Montejurra van tenir lloc el 9 de maig de 1976, en els inicis de la transició democràtica espanyola, en el marc de les multitudinàries concentracions anuals que des del 1939 els carlins seguidors del pretendent reial Xavier de Borbó realitzaven al turó de Montejurra (Navarra).
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Fets de Montejurra
Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera
, VI Marquès de Campo Sagrado, va ser un militar i polític espanyol, Ministre de la Guerra de 1815 a 1817 i diverses vegades Capità General de Catalunya.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera
Francisco Javier Castaños
Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 - ibídem, 24 de setembre de 1852) fou un militar espanyol durant les Guerres Revolucionàries Franceses i la Guerra del Francès.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Francisco Javier Castaños
Francisco Largo Caballero
Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Francisco Largo Caballero
Francisco Rubio Llorente
Francisco Rubio Llorente (Berlanga, província de Badajoz, 25 de febrer de 1930 - Madrid, 23 de gener del 2016) fou un jurista espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Francisco Rubio Llorente
Francisco Tomàs i Valiente
Carrer de Francisco Tomàs i Valiente a la UAM Francisco Tomàs i Valiente (València, 8 de desembre de 1932 - Madrid, 14 de febrer de 1996) fou un jurista, historiador i escriptor valencià.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Francisco Tomàs i Valiente
Gastó de Montcada i de Gralla
Gastó de Montcada i de Gralla (Barcelona, 21 de març de 1554 - Saragossa, 24 de gener de 1626.) va ser un noble català, diplomàtic i home d'estat espanyol, II marquès de Aitona, X comte de Osona, comanador de Fresneda i Ráfales en l'ordre de Calatrava, ambaixador de Felipe III en la cort de Pau V, gran senescal i mestre racional de Catalunya, virrei de Sardenya i d'Aragó i conseller d'estat de Felipe IV.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Gastó de Montcada i de Gralla
Gonzalo de Saavedra y Cueto
Gonzalo de Saavedra y Cueto, marquès de Bogaraya, (París, 1831-Madrid, 1899) va ser un militar, polític, músic i genet espanyol, diputat a Corts, alcalde de Madrid, governador civil de aquesta província i president del seu Diputació durant el regnat de Alfons XII i Regència de Maria Cristina.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Gonzalo de Saavedra y Cueto
Govern d'Espanya
El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Govern d'Espanya
Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre
Els Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre (GRAPO) (en castellà: Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre, GRAPO) són una organització armada espanyola clandestina, antifeixista i revolucionària, fundada el 1975 a partir del Congrés Reconstitutiu del Partit Comunista d'Espanya (reconstituït) (PCE-r), amb l'objectiu de derrocar el règim franquista i expulsar l'exèrcit americà de l'Estat espanyol per tal d'establir un govern socialista.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Guerra de Successió al Principat de Catalunya
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola
Guillermo Joaquín de Osma y Scull
Guillermo Joaquín de Osma y Scull (L'Havana, 24 de gener de 1853 - Biarritz, 7 de febrer de 1922) fou un diplomàtic, arqueòleg i polític espanyol, que va ser ministre d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Guillermo Joaquín de Osma y Scull
Ignacio Bayón Mariné
Ignacio Bayón Mariné (Madrid 14 de febrer de 1944) és un empresari i polític espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Ignacio Bayón Mariné
Independentisme català
L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Independentisme català
Inma Shara
Inma Shara (nom artístic d'Inmaculada Lucía Saratxaga Menoyo o Sarachaga Menoyo) (Amurrio, Àlaba 1972) és una directora d'orquestra basca.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Inma Shara
Javier Gomá Lanzón
Javier Gomá Lanzón (Bilbao, 1965) és un escriptor i assagista espanyol, autor de la tetralogia de l'exemplaritat i d'un monòleg dramàtic.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Javier Gomá Lanzón
Jerónimo Zurita y Castro
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Jerónimo Zurita y Castro
Jesús Aguirre y Ortiz de Zárate
Jesús Aguirre y Ortiz de Zárate, duc consort d'Alba (Madrid, 9 de juny de 1934 - 11 de maig de 2001) va ser un intel·lectual, editor literari, aristòcrata per matrimoni i acadèmic espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Jesús Aguirre y Ortiz de Zárate
Jesús Florentino Fueyo Álvarez
Jesús Florentino Fueyo Álvarez (La Felguera, 22 de febrer de 1922 - Madrid, 12 de juny de 1993) va ser un escriptor, assagista espanyol, catedràtic de Dret polític i membre del Consell d'Estat d'Espanya.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Jesús Florentino Fueyo Álvarez
Jesús Leguina Villa
Jesús Leguina Villa (Bilbao, 1942 - Madrid, 14 de maig de 2016) va ser un jurista i catedràtic biscaí; alumne de la Universitat de Deusto; doctor en dret, amb premi extraordinari per la Universitat de Bolonya; vicerector de la Universitat del País Basc; magistrat del Tribunal Constitucional entre el 1986 i el 1992; conseller d'estat el 1994; conseller del Banc d'Espanya entre 1994 i 2000, repetint el càrrec entre 2004 i 2010.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Jesús Leguina Villa
Jesús Romeo Gorría
Jesús Romeo Gorría (Bilbao, 12 de setembre de 1916 - Madrid, 2 d'abril de 2001) fou un polític i empresari espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Jesús Romeo Gorría
Joan Rosell i Rubert
Joan Rosell i Rubert (Gandesa, 9 de març de 1852 - Madrid, 12 de març de 1925) fou un advocat i polític català, diputat i senador a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Joan Rosell i Rubert
Joan Vallet de Goytisolo
Joan Berchmans Vallet de Goytisolo (Barcelona, 21 de febrer de 1917 - Madrid, 25 de juny de 2011) va ser un jurista i filòsof del dret espanyol, membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Joan Vallet de Goytisolo
Joaquín Abarca Blanque
Joaquín Abarca Blanque (Osca, 22 de maig de 1778 - Torí, 21 de juny de 1844) fou bisbe de Lleó i conseller de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent al tron d'Espanya durant la Primera Guerra Carlina.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Joaquín Abarca Blanque
Joaquín Ruíz-Giménez
Joaquín Ruiz-Giménez (12 de setembre de 1854, Jaén – 16 de juny de 1934, Madrid) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, ministre de Foment i ministre de Governació durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Joaquín Ruíz-Giménez
Joaquín Sánchez de Toca Calvo
Joaquín Sánchez de Toca Calvo o Calov (Madrid, 24 de setembre de 1852 - Pozuelo de Alarcón, 13 de juliol de 1942) va ser un advocat i polític espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Joaquín Sánchez de Toca Calvo
Jordi Guillot i Miravet
Jordi Guillot i Miravet (nascut a Barcelona el 23 d'abril de 1955) és un polític català que resideix a Barcelona.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Jordi Guillot i Miravet
José Álvarez de Toledo y Acuña
José Álvarez de Toledo y Acuña (París, 6 d'agost de 1838 - Madrid, 18 d'agost de 1898) va ser un diplomàtic i polític espanyol, va ser ministre de Fomento durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і José Álvarez de Toledo y Acuña
José Álvarez Junco
José Álvarez Junco (Viella, Vall d'Aran, 1942) és un historiador espanyol i considerat lleonès (nascut a Viella però educat a Zamora), catedràtic d'Història en la Universitat Complutense de Madrid.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і José Álvarez Junco
José Ibáñez Martín
José Ibáñez Martín, comte consort de Marín, (Valbona, Terol, 18 de desembre de 1896 - Madrid, 21 de desembre de 1969) va ser ministre d'Educació d'Espanya durant el règim franquista i el primer president del Consell Superior d'Investigacions Científiques.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і José Ibáñez Martín
José Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta
fou un diplomàtic espanyol, secretari general de la Casa del Rey.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і José Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta
José Lladó Vallés
José Lladó Vallés († 9 d'octubre de 1933) fou un advocat i polític gallec.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і José Lladó Vallés
José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo
José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo (Oviedo, 1871 - Avilés, 1948) va ser un jurista i polític espanyol, fill de Manuel Pedregal y Cañedo.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo
José Manuel Romay Beccaría
José Manuel Romay Beccaría (Betanzos, 18 de gener de 1934) és un polític, jurista i professor universitari espanyol, que fou Ministre de Sanitat i Consum i President del Consell d'Estat.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і José Manuel Romay Beccaría
José María Aznar López
José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) és un polític espanyol que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і José María Aznar López
José María Revuelta Prieto
va ser un polític i alt funcionari espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і José María Revuelta Prieto
José María Ruiz-Mateos
José María Ruiz-Mateos y Jiménez de Tejada (Rota, 11 d'abril de 1931 - El Puerto de Santa María, 7 de setembre de 2015), Marquès d'Olivara, fou un empresari espanyol de la província de Cadis, conegut per ser el fundador de Rumasa i Nova Rumasa.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і José María Ruiz-Mateos
José Martínez de Velasco
José Martínez de Velasco y Escolar (Madrid, 16 de juny de 1875 - Madrid, 23 d'agost de 1936) va ser un advocat i polític espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і José Martínez de Velasco
José Pidal Rebollo
José Pidal Rebollo (San Fernando, 6 de juny de 1849 -Madrid, 4 de maig de 1920) va ser un militar, mariner i polític.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і José Pidal Rebollo
José Rodrigo Rodrigo
va ser un militar espanyol, que va ser cap d'Estat Major de la Defensa (JEMAD) entre 1992 i 1996, substituint a l'almirall Gonzalo Rodríguez Martín-Granizo.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і José Rodrigo Rodrigo
José Vázquez de Figueroa
José Vicente Vázquez de Figueroa y Vidal (Cadis, 1770 - 6 de gener de 1855) va ser un militar, tinent de navili i polític espanyol, que va ser en tres ocasions Ministre de Marina.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і José Vázquez de Figueroa
Josep Maluquer i de Tirrell
Josep Maluquer i de Tirrell (Balaguer, Noguera, 17 d'agost de 1833 – Barcelona, 24 de juny de 1916) fou un advocat i polític català, diputat durant el sexenni democràtic i senador durant la restauració borbònica.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Josep Maluquer i de Tirrell
Josep Roig i Bergadà
'''Josep Roig i Bergadà''' (1902) Josep Roig i Bergadà (Tarragona, 18 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 de març de 1937) fou un advocat i polític català.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Josep Roig i Bergadà
Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona
Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Madrid, 11 de desembre de 1939) és un polític i advocat espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona
Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero
Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero, (Oviedo, 29 d'agost de 1818 - Madrid, 15 de juliol de 1883), X Vescomte de Barrantes, va ser un polític, periodista i noble espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero
Juan María de Araluce Villar
Juan María de Araluce Villar (Santurtzi, Biscaia, 24 de juny de 1917 - Sant Sebastià, Guipúscoa, 4 d'octubre de 1976) va ser un notari espanyol, Conseller del Regne, president de la Diputació de Guipúscoa i procurador en Corts durant dues legislatures, des del 7 de febrer de 1969 fins al seu assassinat el 4 d'octubre de 1976.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Juan María de Araluce Villar
Juan Navarro Reverter
Juan Navarro Reverter (València, 27 de gener de 1844 - Madrid, 2 d'abril de 1924) fou un enginyer, literat i polític valencià, va ser ministre d'Hisenda durant el regnat de la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i durant el regnat d'Alfons XIII període aquest en el qual també va ser ministre d'Estat.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Juan Navarro Reverter
Juan Pérez Villamil
Juan Gregorio Felipe Ramón Pérez Villamil y Paredes (Puerto de Vega, Principat d'Astúries, 1 de maig de 1754 - Madrid, 20 de febrer de 1824) va ser un polític asturià del regnat de Carles IV d'Espanya i Ferran VII.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Juan Pérez Villamil
Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León
Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Almirall de Castella i comte de Melgar (Gènova, 21 de desembre de 1646 - Estremoz, 29 de juny de 1705) va ser un noble, militar, diplomàtic i home d'estat espanyol de la Nissaga Enríquez.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León
Julián García-San Miguel
Julián García San Miguel y Zaldua (Avilés, 8 de març de 1841 - † Olmedo, 4 d'octubre de 1911) va ser un polític i escriptor espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Julián García-San Miguel
Julián Zugasti y Sáenz
Julián Antero de Zugasti y Sáenz (Còria, 3 de gener de 1836-Madrid, 28 de novembre de 1915) va ser un polític espanyol, governador civil de diverses províncies i destacat pel seu paper en la lluita contra el fenomen del bandolerisme.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Julián Zugasti y Sáenz
Landelino Lavilla Alsina
fou un polític i jurista espanyol, que fou Ministre de Justícia entre 1977 i 1979, i posteriorment President del Congrés dels Diputats entre 1979 i 1982.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Landelino Lavilla Alsina
Legislació electoral espanyola
La legislació electoral espanyola que regeix a Espanya les eleccions per sufragi universal des de 1978 comprèn la Llei Orgànica del Règim Electoral General per al cas del Congrés, el Senat, el Parlament Europeu i ajuntaments, i altres lleis vigents en àmbit autonòmic a Espanya.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Legislació electoral espanyola
Leopoldo Torres Boursault
va ser un advocat, jurista, professor universitari i polític espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Leopoldo Torres Boursault
Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència
La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència (LPAP), sovint referida com a la Llei de Dependència és la llei estatal que creà el Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, una modernització del sistema de protecció social espanyol que implica que l'estat estableix un "contingut mínim o bàsic de protecció".
Llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana
La Llei 10/2014, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana, també coneguda com a Llei de consultes populars no referendàries, és una llei que desenvolupa l'article 122 sobre consultes populars de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Llei de Partits espanyola
La Llei Orgànica 6/2002, anomenada Llei de Partits va ser aprovada el 27 de juny de 2002 a partir del projecte de Llei Orgànica de Partits Polítics remesa pel Consell de Ministres d'Espanya a les Corts Generals el 19 d'abril de 2002 després dels informes favorables del Consell General del Poder Judicial i el Consell d'Estat d'Espanya.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Llei de Partits espanyola
Luis Jordana de Pozas
Luis Jordana de Pozas (Saragossa, 14 de desembre de 1890 - Madrid, 22 d'octubre de 1983) fou un jurista aragonès, catedràtic de dret administratiu i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Luis Jordana de Pozas
Luis Martos y Potestad
Luis Martos y Potestad, comte d'Heredia-Spínola (Cartagena, 1 d'octubre de 1825-Madrid, 4 de juliol de 1892), va ser un militar i polític conservador espanyol, alcalde i governador civil de Madrid, diputat a Corts i senador vitalici.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Luis Martos y Potestad
Luis Mayans y Enríquez de Navarra
Luis Mayans y Enríquez de Navarra (Requena, 24 de juliol de 1805 - Madrid, 14 de setembre de 1880) fou un aristòcrata i polític valencià.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Luis Mayans y Enríquez de Navarra
Luis Pidal y Mon
Luis Pidal i Mon (Madrid, 7 de febrer de 1842 - 19 de desembre de 1913) fou un polític espanyol, segon marquès de Pidal, ministre de Foment durant la restauració borbònica.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Luis Pidal y Mon
Magdalena Valerio Cordero
Magdalena Valerio Cordero (Torremocha, Extremadura, 27 de setembre de 1959) és una jurista, funcionària i política espanyola, actual presidenta del Consell d'Estat des del 2022.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Magdalena Valerio Cordero
Manuel Albaladejo García
Manuel Albaladejo García (Cartagena en 24 d'octubre de 1920 - Madrid, 7 d'abril de 2012).
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Manuel Albaladejo García
Manuel Argüelles y Argüelles
Manuel de Argüelles i Argüelles (Madrid, 1875-1945) va ser un advocat, polític i banquer espanyol, ministre d'Hisenda i de Fomento durant el regnat d'Alfons XIII, vicepresident del Banco Español de Crédito i fundador d'una dinastia de banquers que van influir en la vida empresarial espanyola fins a finals del segle XX des de diversos càrrecs del grup Banesto.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Manuel Argüelles y Argüelles
Manuel García Herreros
Manuel-Antonio García-Herreros y Saénz de Tejada (San Román de Cameros, 10 de gener de 1767-Madrid, 29 d'abril de 1836) va ser un jurista i polític liberal espanyol del que va exercir —a més d'altres càrrecs— el de Secretari de Gracia i Justícia en tres ocasions diferents: durant la Guerra del francès, el Trienni Liberal i la Regència de Maria Cristina.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Manuel García Herreros
Manuel Jiménez de Parga Cabrera
Manuel Jiménez de Parga Cabrera (Granada, 9 d'abril de 1929 - Madrid, 7 de maig de 2014) fou un polític, jurista i diplomàtic espanyol que formà part del primer govern democràtic encapçalat per Adolfo Suárez.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Manuel Jiménez de Parga Cabrera
Manuel Josep Silva i Sánchez
Manuel Josep Silva i Sànchez (Piedrahíta, Àvila, 30 de desembre de 1960) és un advocat i polític català.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Manuel Josep Silva i Sánchez
María Emilia Casas Baamonde
María Emilia Casas Baamonde (León, 30 de novembre de 1950) és una jurista espanyola que fou membre del Tribunal Constitucional d'Espanya entre 1998 i 2011 i la seva Presidenta entre 2004 i el seu cessament.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і María Emilia Casas Baamonde
María Teresa Fernández de la Vega Sanz
María Teresa Fernández de la Vega Sanz (València 1949) és una advocada, professora universitària i política valenciana.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і María Teresa Fernández de la Vega Sanz
Marcelo Azcárraga y Palmero
Caricatura del General Azcárraga per M. Moliné, treta de la Campana de Gràcia (1896) Pergamí pel que l'Ajuntament de València nomena fill adoptiu Marcelo de Azcárraga el 8 de novembre de 1896. Marcelo Azcárraga y Palmero (Manila, 4 de setembre de 1832 - Madrid, 30 de maig de 1915) fou un militar i polític espanyol, germà de Manuel de Azcárraga Palmero, tres cops president del govern d'Espanya durant la restauració borbònica.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Marcelo Azcárraga y Palmero
Martín de Garay y Perales
Martín de Garay y Perales Martínez de Villela y Franco (el Puerto de Santa María, província de Cadis, 26 de gener de 1771 - la Almunia de Doña Godina, 7 de desembre de 1822) va ser un infantó, cavaller gran creu de l'orde de Carles III, economista, secretari de la Junta Suprema (1808), ministre d'Hisenda i conseller d'estat.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Martín de Garay y Perales
Mateo Valdemoros de la Cruz
Mateo Valdemoros de la Creu (Alfaro, La Rioja 21 de setembre de 1771 -Tarragona, 5 de novembre de 1821) va ser un polític espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Mateo Valdemoros de la Cruz
Matrimoni homosexual a Espanya
El matrimoni homosexual a Espanya va ser legalitzat l'any 2005 després d'una campanya que també incloïa l'adopció homoparental, iniciada l'any 2004 pel govern socialista (PSOE) dirigit per José Luis Rodríguez Zapatero, qui havia guanyat les eleccions poc abans.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Matrimoni homosexual a Espanya
Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón
Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (Madrid, 18 de juny de 1940) és un polític i jurista espanyol, que va ser un dels set Pares de l'actual Constitució espanyola.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón
Modesto Lafuente y Zamalloa
Modesto Lafuente y Zamalloa (Rabanal de los Caballeros, Cervera de Pisuerga, Palència, 1 de maig de 1806 – Madrid, 25 d'octubre de 1866) va ser un periodista, historiador i escriptor satíric espanyol, que va emprar els pseudònims de Fray Gerundio i Pelegrín Tirabeque.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Modesto Lafuente y Zamalloa
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Monarquia
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Monarquia d'Espanya
Municipi d'Espanya
Mapa municipal d'Espanya. A Espanya, un municipi és, segons la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, l'entitat local bàsica de l'organització territorial de l'Estat.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Municipi d'Espanya
Narcís Abrés
Narcís Abrés i Creixell (Cassà de la Selva, 2 de febrer de 1794"España, registros parroquiales y diocesanos, 1307-1985," images, FamilySearch (https://familysearch.org/ark:/61903/3:1:S3HY-DCR3-T8?cc.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Narcís Abrés
Nicolau Perrenot de Granvelle
Nicolás Perrenot de Granvela (Ornans, Franc Comtat; 1484 - Augsburg, Alemanya; 1550).
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Nicolau Perrenot de Granvelle
Nicolás María Garelli y Battifora
Nicolau Maria Garelli i Battifora (València, 10 de setembre de 1777 - Madrid, 13 de febrer de 1850) fou un jurista i polític valencià de tendència liberal moderada, que va intervenir de forma destacada en les transformacions legislatives que van desmuntar les Institucions de l'Antic Règim a Espanya durant la primera meitat del.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Nicolás María Garelli y Battifora
Pío Gullón e Iglesias
va ser un advocat, periodista i polític espanyol, ministre de Governació durant el regnat d'Alfons XII i ministre d'Estat durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Pío Gullón e Iglesias
Pedro Cruz Villalón
Pedro Cruz Villalón (Sevilla, 25 de maig de 1946) és un jurista espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Pedro Cruz Villalón
Pedro Fajardo y Chacón
El castell de Vélez-Blanco va ser la residència principal de Pedro Fajardo, inspirat en el renaixentista castell de la Calahorra. Pedro Fajardo i Chacón (c. 1478, Múrcia - 19 de juliol de 1546) va ser un noble, polític i militar espanyol pertanyent a la Casa de Fajardo, que va ostentar, entre altres dignitats, la de 1er marquès de los Vélez.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Pedro Fajardo y Chacón
Pedro Gamero del Castillo
Pedro Gamero del Castillo (Sevilla, 20 de novembre de 1910 - Madrid 9 de desembre de 1984) fou un polític espanyol i figura en la guerra civil espanyola.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Pedro Gamero del Castillo
Pere Franquesa i Esteve
Pere Franquesa i Esteve, primer Comte de Vilallonga, (Igualada, 29 juny 1547 — presó de Lleó, Castella, novembre 1614) conegut a Castella com Pedro Franqueza, va ser un funcionari i buròcrata, secretari de la cort de Felip III i col·laborador del Duc de Lerma.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Pere Franquesa i Esteve
Procés independentista català
La capçalera de la manifestació del 2010 a la confluència del Passeig de Gràcia i al carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Procés independentista català
Rafael Andrade Navarrete
Rafael Andrade Navarrete (Ardales, 25 de febrer de 1856 - † Madrid, 21 de juny de 1928) fou un advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant el regnat d'Alfons XIII Va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Granada i va exercir com a advocat durant molts anys a Madrid.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Rafael Andrade Navarrete
Rafael Martínez Agulló y López Vergés
Rafael Martínez Agulló y López Vergés († Madrid, 9 de desembre de 1906) fou un jurista i polític valencià, marquès de Vivel, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Rafael Martínez Agulló y López Vergés
Ramón Cabrera y Rubio
Ramón Cabrera y Rubio (Segòvia, 1754 - Sevilla, 1833) va ser un sacerdot i acadèmic espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Ramón Cabrera y Rubio
Ramón Carande Thovar
Ramón Carande Thovar (Palència, Castella i Lleó, 4 de maig de 1887 – Almendral, Extremadura 1 de setembre de 1986) va ser un historiador i economista espanyol, considerat com a autoritat en la història econòmica espanyola.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Ramón Carande Thovar
Ramón Gil de la Cuadra
Ramón Gil de la Cuadra (Balmaseda, 8 de juliol de 1775 - Madrid, 1860) fou un polític i científic espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Ramón Gil de la Cuadra
Ramón Martín Mateo
Ramón Martín Mateo (Valladolid, 31 d'agost de 1928 − Alacant, 22 de maig de 2014) va ser un professor, escriptor i rector espanyol, catedràtic de dret administratiu a la Universitat d'Alacant.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Ramón Martín Mateo
Real Fábrica de Artillería de La Cavada
Localització de les Reials Fàbriques d'Artilleria de Liérganes i La Cavada. La franja blava mostra la vall del riu Miera, d'especial importància per al desenvolupament de l'activitat a les dues fàbriques La Reial Fàbrica d'Artilleria de la Cavada foren uns alts forns a Liérganes i La Cavada, en els municipis de Liérganes i Riotuerto, en Cantàbria (Espanya).
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Real Fábrica de Artillería de La Cavada
Responsabilitat patrimonial
La responsabilitat patrimonial de les administracions públiques és l'obligació que té l'administració de reparar el dany causat pel seu funcionament.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Responsabilitat patrimonial
Revolta de la Guàrdia Reial
La revolta de la Guàrdia Reial va ser un intent de cop d'estat protagonitzat el 1822 pels granaders de la Guàrdia Reial destinat a deposar el Govern d'Espanya de caràcter constitucionalista i possibilitar la Restauració absolutista a Espanya.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Revolta de la Guàrdia Reial
Roberto Conesa Escudero
Roberto Conesa Escudero (Madrid, 1917 - 27 de gener de 1994) fou un funcionari de policia espanyol, agent de la Brigada Político-Social.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Roberto Conesa Escudero
Rodrigo de Castro Osorio
Rodrigo de Castro Osorio (Valladolid, 1523 - Sevilla, 1600) fou un cardenal espanyol, Bisbe de Zamora (1574-1578) i de la diòcesi de Conca (1578-1581), Arquebisbe de Sevilla (1581-1600) i membre del Consell d'Estat d'Espanya i de la Inquisició durant el regnat de Felip II.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Rodrigo de Castro Osorio
Santiago Durán y Lira
Santiago Durán y Lira (Illa de San Simón, 1818 – Manila, 21 de novembre de 1881) va ser un militar i polític espanyol, Ministre de Marina entre 1875 i 1876 i de nou entre 1879 i 1881.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Santiago Durán y Lira
Secretaria General Tècnica (Ministeri de Defensa)
La Secretaria General Tècnica (SEGENTE) del Ministeri de Defensa d'Espanya és un òrgan directiu que depèn de la Subsecretaria de Defensa.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Secretaria General Tècnica (Ministeri de Defensa)
Serafí Maria de Soto i Ab-Ach
Serafí Maria de Soto i Ab-Ach Langton Casaviella (Barcelona, 12 d'octubre de 1793 - Madrid, 23 de febrer de 1862) III Comte de Clonard i V Marquès de la Granada (el seu cognom originari irlandès Sutton es va espanyolitzar com De Sotto), va ser un polític, militar i historiador català, tinent general, president del Consell de Ministres per dos dies, cavaller gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild, gran creu americana de l'Orde d'Isabel la Catòlica, cavaller de la Imperial Ordre de la Legió d'Honor francesa..
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Serafí Maria de Soto i Ab-Ach
Serafín Estébanez Calderón
Serafín Estébanez Calderón conegut com a "El Solitario" (Màlaga, 27 de desembre de 1799 - Madrid, 15 de febrer de 1867) va ser un escriptor costumista, flamencòleg, poeta crític taurí, historiador, arabista i polític espanyol.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Serafín Estébanez Calderón
Servando Ruiz Gómez
Servando Ruiz Gómez y González Llanos, (Avilés, 23 d'octubre de 1821 - Vigo, 19 d'agost de 1888) va ser un polític asturià que va arribar a ser alcalde d'Oviedo, senador, ministre d'Hisenda i ministre d'Estat.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Servando Ruiz Gómez
Soraya Sáenz de Santamaría
María Soraya Sáenz de Santamaría Antón, més coneguda com a Soraya Sáenz de Santamaría (Valladolid 10 de juny de 1971), política i jurista castellano-lleonesa, fou vicepresidenta del Govern d'Espanya (des de 2011 fins al 2018), ministra de la Presidència i per les Administracions Territorials d'Espanya (des de 2016 fins al 2018) i portaveu del Govern d'Espanya (2011-2016) en el Consell de Ministres del president Mariano Rajoy.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Soraya Sáenz de Santamaría
Tomás de la Quadra-Salcedo Fernández del Castillo
Tomás de la Quadra-Salcedo Fernández del Castillo (Madrid, 1946), és un polític i professor universitari espanyol, que fou dues vegades ministre en diversos governs de Felipe González.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Tomás de la Quadra-Salcedo Fernández del Castillo
Tomás Montejo y Rica
Tomás Montejo i Rica (Baeza, 13 de desembre de 1856 - † Madrid, 29 d'abril de 1933) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Tomás Montejo y Rica
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Tres Comuns de Catalunya
Tribunal de Garanties Constitucionals
Escut oficial durant la Segona República Espanyola. El Tribunal de Garanties Constitucionals va ser un òrgan constitucional espanyol, antecedent de l'actual Tribunal Constitucional d'Espanya, existent durant la Segona República Espanyola.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Tribunal de Garanties Constitucionals
Tribunals Econòmic-Administratius d'Espanya
Els Tribunals Econòmic-Administratius d'Espanya són òrgans administratius independents de la Administració General de l'Estat, adscrits estructuralment al Ministeri d'Hisenda, que resolen les reclamacions econòmic-administratives, que constitueixen a Espanya un recurs especial per impugnar els actes tributaris davant la pròpia administració que els dicta.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Tribunals Econòmic-Administratius d'Espanya
Ultramar
S'anomena ultramar a un país o un lloc que està de l'altre costat del mar, prenent com a referència el punt des del qual es parla.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Ultramar
Venancio González y Fernández
va ser un advocat i polític espanyol, ministre de Governació durant el regnat d'Alfons XII, cartera que juntament amb la de ministre d'Hisenda tornaria a ocupar durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Venancio González y Fernández
Ventura García-Sancho Ibarrondo
Ventura García-Sancho e Ibarrondo (Guadalajara, 20 d'abril de 1837 – Madrid, 22 de febrer de 1914) va ser un noble, enginyer i polític, ministre d'Estat d'Espanya durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i durant el regnat d'Alfons XIII i alcalde de Madrid.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Ventura García-Sancho Ibarrondo
Vicente María Vera de Aragón y Enríquez
va ser un aristòcrata i militar espanyol, comte i després duc de La Roca i marquès de Peñafuerte.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Vicente María Vera de Aragón y Enríquez
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Villena
Xosé Caveda y Nava
Xosé Caveda y Nava (Villaviciosa, 12 de juny de 1796 - Gijón, 11 de juny de 1882) fou un historiador, polític i crític d'art asturià.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і Xosé Caveda y Nava
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і 1609
2017
El 2017 fou un any normal començat en diumenge.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і 2017
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і 21 de gener
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Consell d'Estat d'Espanya і 4 d'abril