Accés més ràpid que el navegador!
135 les relacions: Adalberó de Caríntia, Adelaida de Susa, Adelaida I, abadessa de Quedlinburg, Alta Lusàcia, Antiga Casa de Welf, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Trento, Baixa Lusàcia, Beatriu de Bar, Bernold d'Utrecht, Bezprym, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Bozen-Brixen, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Fiesole, Bisbat de Halberstadt, Bisbat de Màntua, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Sant Joan de Mauriena, Bonifaci III de Toscana, Bretislau I, Canut II de Dinamarca, Casa de Lorena, Casa de Sponheim, Casimir I de Polònia, Catedral d'Espira, Catedral de Sant Martí (Utrecht), Climent II, Comtat d'Aarberg, Comtat d'Holanda, Comtat de Chablais, Comtat de Gröningen, Comtat de la Mauriena, Comtat de Maden, Comtat de Montbéliard, Comtat de Savoia, Comtat de Vaud, Comtat de Winterthur, Conrad el Roig, Conrad I de Caríntia, Conrad II, Conrad II de Caríntia, Conrad III de Baviera, Cunegunda de Luxemburg, Cusano Mutri, Diòcesi de Torcello, Dinastia otoniana, ..., Dinastia sàlica, Donceel, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Caríntia, Ducat de Francònia, Eberard IV de Nordgau, Enric de Spira, Enric I de França, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric V de Baviera, Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, Ernest II de Suàbia, Escartons del Briançonès, Espira (Alemanya), Ezzons, Folc Bertran de Provença, Frederic II de Lorena, Frederic III de Lorena, Gisela, Gisela de Suàbia, Goteló I de Lotaríngia, Gregori VII, Guillem de Savinja, Guillem III de Montferrat, Gunilda de Dinamarca, Herman II de Suàbia, Herman IV de Suàbia, Hessengau, Història de Roma, Humbert I de Savoia, Iaroslav I de Kíev, Klettgau, Koper, Liutold d'Eppenstein, Lleó IX, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de ducs de Baviera, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de reis germànics, Lluís de Montbéliard, Lobdengau, Lutici, Marca d'Ivrea, Marca de Lusàcia, Marca de Toscana, Marca Oriental de Saxònia, Meinardins, Miecislau II Lambert, Milà, Odiló de Cluny, Orbe (Vaud), Orde del Cister, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Pandulf IV de Càpua, Papat tusculà, Patriarcat d'Aquileia, Principat de Salern, Rainier de Toscana, Rainulf Drengot, Reginard de Lieja, Regne d'Alemanya, Regne d'Arle, Regne de Provença, Rei dels Romans, Renald I de Borgonya, Renyer V d'Hainaut, Rodolf III, Rodulfus Glaber, Roger I de Sicília, Sacre Imperi Romanogermànic, Sofia de Bar, Teisterbant, Tractat de Heiligen, Walhalla (temple), Wazon, Wipo de Borgonya, Zoè Porfirogènita, 1026, 1028, 1033, 1036, 1039, 26 de març. Ampliar l'índex (85 més) »
Adalberó de Caríntia
Adalberó d'Eppenstein (980 - 29 de novembre 1039) va ser duc de Caríntia des 1012-1011 o 1035.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Adalberó de Caríntia · Veure més »
Adelaida de Susa
s amb l'efígie d'Adelaida de Susa Adelaida de Torí o fou marquesa de Torí entre 1034 i 1091 i, posteriorment, comtessa consort de Savoia.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Adelaida de Susa · Veure més »
Adelaida I, abadessa de Quedlinburg
Adelaida I (alemany: Adelheid; 973/74 - 14 de gener de 1044 o 1045), membre de la dinastia reial otoniana va ser la segona princesa-abadessa de Quedlinburg des de 999 i l'abadessa de Gandersheim des del 1039 fins a la seva mort, a més d'una creadora de reis de gran influència de l'Alemanya medieval.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Adelaida I, abadessa de Quedlinburg · Veure més »
Alta Lusàcia
L'Alta Lusàcia (alemany Oberlausitz, alt sòrab Hornja Łužica, baix sòrab Górna Łužyca, polonès Łużyce Górne) és una regió històrica que ocupa la part meridional de la Lusàcia.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Alta Lusàcia · Veure més »
Antiga Casa de Welf
La Casa Vella (Antiga) de Welf va ser una dinastia de governants europeus entre el segle IX i el.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Antiga Casa de Welf · Veure més »
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Arquebisbat de Milà · Veure més »
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Arquebisbat de Trento · Veure més »
Baixa Lusàcia
Escut de la Baixa Lusàcia La Baixa Lusàcia (alemany Niederlausitz, alt sòrab Dolna Łužyca, baix sòrab Delnja Łužica, polonès Dolne Łużyce) és una regió històrica que ocupa la part septentrional de la Lusàcia.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Baixa Lusàcia · Veure més »
Beatriu de Bar
Beatriu de Bar (morta el 1076) va ser, pels seus matrimonis successius, marquesa de Toscana i després duquessa de Baixa Lotaríngia.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Beatriu de Bar · Veure més »
Bernold d'Utrecht
Bernold d'Utrecht (mort el 19 de juliol de 1054) va ser bisbe d'Utrecht entre 1026/27 i 1054.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bernold d'Utrecht · Veure més »
Bezprym
Bezprym (986/987-1032), va ser el primer fill de Boleslau I de Polònia i una princesa hongaresa de nom desconegut antigament identificada amb Judit.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bezprym · Veure més »
Bisbat d'Ascoli Piceno
El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat d'Ascoli Piceno · Veure més »
Bisbat de Belluno-Feltre
cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »
Bisbat de Bozen-Brixen
Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Bozen-Brixen · Veure més »
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »
Bisbat de Fiesole
El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Fiesole · Veure més »
Bisbat de Halberstadt
El bisbat de Halberstadt - Bistum Halberstadt - fou una diòcesi catòlica romana des de 804 fins a 1648 i un principat eclesiàstic de l'Sacre Imperi durant l'edat mitjana.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Halberstadt · Veure més »
Bisbat de Màntua
Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Màntua · Veure més »
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »
Bisbat de Poreč i Pula
El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Poreč i Pula · Veure més »
Bisbat de Sant Joan de Mauriena
El bisbat de Sant Joan de Mauriena (francès Saint-Jean-de-Maurienne) és una jurisdicció eclesiàstica (diòcesi) creada pel rei Guntram de Borgonya, net de Clodoveu I, el 565/574, corresponent a la vall de la Mauriena o Moriena.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Sant Joan de Mauriena · Veure més »
Bonifaci III de Toscana
Bonifaci III de Toscana també anomenat Bonifaci de Canossa (era fill del comte Tedald i de Wil·la de Bolonya), nascut vers 985 i assassinat en un bosc entre Cremona i Màntua el 6 de maig de 1052) fou marquès de Màntua des del 1004, de Canossa (1015) i duc de la Toscana el 1027. També fou duc de Spoleto i senyor de Ferrara, Reggio, Canossa, Mòdena, Massa, Parma, Plasència i de part dels Estats pontificis i d'Umbria. Es va casar amb Riquida de Bèrgam, filla del comte palatí Giselbert. Fou declarat pel seu pare com únic hereu amb exclusió dels seus germans. En una lluita que s'embrancà entre Arduí d'Ivrea i Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic amb motiu del regne d'Itàlia (1014) es va declarar pel segon. El 1016 va combatre el marquès de Torí al costat de l'emperador. El 1020 va sufocar una revolta del seu germà Conrad. El 1027 va rebre el ducat de Toscana de l'emperador per haver sostingut la candidatura de Conrad II Hohensataufen; el domini de la Toscana li va donar el control de les rutes entre els Alps o el sud d'Itàlia. El 1032 apareix combatent contra Eudes II de Blois, comte de Troyes i de Meaux. El 1037 es va casar en segones noces amb Beatriu, filla de Frederic II de Lorena, duc de l'Alta Lorena i comte de Bar, neboda de l'emperadriu Gisela (esposa de Conrad II). D'aquest matrimoni van néixer.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bonifaci III de Toscana · Veure més »
Bretislau I
Il·lustració de la Crònica de Dalimil de principis del segle XIV Bretislau I — — 1002/1005–10 de gener del 1055), conegut com l'"Aquil·les Bohemi", de la casa del Dinastia Premíslida, fou Duc de Bohèmia des del 1035 fins a la seva mort. Bretislau segrestant la seva muller futura Judit de Schweinfurt d'un monestir, de la ''Crònica de Dalimil'' Bretislau es casà amb Judit, filla de marcgravi Enric de Schweinfurt. La Dinastia Premíslida desitjava confirmar la seva bona relació amb els Babenberg a través d'un matrimoni amb Judit el 1020. Judit era una núvia desitjable, però Oldřich només tingué un fill, Bretislav, de naixement il·legítim, per això complicà la perspectiva d'un matrimoni amb Judit nascuda d'alt llinatge. Bretislau solucionà el problema segrestant a Judit d'un monestir a Schweinfurt, tot i que mai va ser castigat per aquest crim.Herwig Wolfram, Conrad II, 990-1039: Emperor of Three Kingdoms, transl. Denise A. Kaiser, (The Pennsylvania State University Press, 2006), 226. Es casà amb Judit algun temps més tard. Els fills mascles dels que hi ha constància foren.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bretislau I · Veure més »
Canut II de Dinamarca
Canut el Gran (en danès:, noruec:, anglès:; vers 995-22 de novembre del 1035) va ser rei viking dels regnes de Dinamarca —com a Canut II, 1018-1035)—, Anglaterra —Canut I, 1016-1035)— i Noruega (1029-1035). Els seus èxits com a estadista i militar el convertiren en una de les figures més destacades del seu temps fins al punt que alguns historiadors l'han anomenat l'«Emperador del Nord».
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Canut II de Dinamarca · Veure més »
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Casa de Lorena · Veure més »
Casa de Sponheim
La casa de Sponheim o Spanheim (Spanheimer, Sponheimer en alemany) va ser un noble família alemanya medieval, que es va originar a la Francònia renana.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Casa de Sponheim · Veure més »
Casimir I de Polònia
Casimir I pintat per Jan Matejko Casimir I el Restaurador (en polonès: Kazimierz I Odnowiciel; 25 de juliol del 1016 - 28 de novembre de 1058), va ser el duc de Polònia de la dinastia Piast i el monarca de facto del país sencer.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Casimir I de Polònia · Veure més »
Catedral d'Espira
La catedral d'Espira (en alemany: Speyerer Dom) és una catedral situada a la ciutat alemanya d'Espira, al land de Renània-Palatinat sota advocació conjunta de la nostra Senyora de l'Assumpció i sant Esteve.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Catedral d'Espira · Veure més »
Catedral de Sant Martí (Utrecht)
La Catedral de Sant Martí o la Catedral d'Utrecht (en neerlandés: Dom van Utrecht), és un edifici religiós d'arquitectura gòtica, que va ser la catedral catòlica de la diòcesi d'Utrecht als Països Baixos durant l'edat mitjana la seva primera construcció va ser de l'any 1254, estant dedicada a Sant Martí de Tours.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Catedral de Sant Martí (Utrecht) · Veure més »
Climent II
Climent II - de nom seglar Sudiger de Morsleben i Hornburg - (Hornburg, 1005 - Pesaro, 9 d'octubre de 1047) va ser papa de Roma del 1046 al 1047.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Climent II · Veure més »
Comtat d'Aarberg
El comtat d'Aarberg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va existir als segles i. La vila formava part del districte suís de Seeland amb Cerlier, Nidau i Büren, i al lloc hi fou construïda una fortalesa sobre una illa vers 1027 pel duc de Suàbia Ernest II durant la guerra contra el seu sogre Conrad II el Sàlic.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat d'Aarberg · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat d'Holanda · Veure més »
Comtat de Chablais
El comtat de Chablais fou una jurisdicció feudal de Borgonya i del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Chablais · Veure més »
Comtat de Gröningen
El comtat de Gröningen o Grueningen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al Hessengau.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Gröningen · Veure més »
Comtat de la Mauriena
El comtat de Mauriena fou una jurisdicció feudal de Borgonya que va originar després el comtat de Savoia o Sabàudia de la qual Mauriena era un dels pagi.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de la Mauriena · Veure més »
Comtat de Maden
El Comtat de Maden fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic establerta en temps de l'emperador Otó I, un dels feus hessians resultants de la preponderància dels conradians a la regió, que el 1118 fou reconegut com a feu a l'arquebisbat de Magúncia.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Maden · Veure més »
Comtat de Montbéliard
El comtat de Montbéliard fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Montbéliard · Veure més »
Comtat de Savoia
El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Savoia · Veure més »
Comtat de Vaud
El comtat de Vaud fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, avui a Suïssa activa entre principis del fins al, quan passa a constituir una baronia sota domini dels Savoia al qual s'acabà integrant.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Vaud · Veure més »
Comtat de Winterthur
El comtat de Winterthur fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic a la moderna Suïssa.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Winterthur · Veure més »
Conrad el Roig
Conrad de Lorena, anomenat "el Roig" (? - 10 d'agost de 955), duc de Lotaríngia (945-953).
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad el Roig · Veure més »
Conrad I de Caríntia
Conrad I de Caríntia (vers 975 † 12 o 15 de desembre de 1011) fou duc de Caríntia, fill i successor d'Otó I de Caríntia quan aquest va morir l'any 1004.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad I de Caríntia · Veure més »
Conrad II
* Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic (vers 990 – 1039), rei d'Alemanya i emperador romanogermànic.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad II · Veure més »
Conrad II de Caríntia
Conrad II (probablement 1003-20 de juliol de 1039), anomenat el Jove, va ser duc de Caríntia el 1035 fins a la seva mort.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad II de Caríntia · Veure més »
Conrad III de Baviera
Conrad III (al voltant de 1020 - 5 de desembre de 1055), també conegut com a Cunó o Kunó, fou duc de Baviera de 1049 a 1053.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad III de Baviera · Veure més »
Cunegunda de Luxemburg
Cunegunda de Luxemburg (Luxemburg o Castell de Gleiberg, ca. 975 – Abadia de Kaufungen, 3 de març de 1040) va ser l'esposa de l'emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, també canonitzat.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Cunegunda de Luxemburg · Veure més »
Cusano Mutri
Cusano Mutri és un municipi italià (comune) de 4 028 habitants de la Província de Benevent a la Campània.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Cusano Mutri · Veure més »
Diòcesi de Torcello
La diòcesi de Torcello (en llatí: Dioecesis Torcellana) és una seu suprimida i actual seu titular de l'Església Catòlica.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Diòcesi de Torcello · Veure més »
Dinastia otoniana
La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia otoniana · Veure més »
Dinastia sàlica
La Dinastia sàlica va ser una nissaga de quatre reis germànics que regnaren durant l'alta edat mitjana (1024-1125), també comeguda com a Dinastia Francònia pels orígens de la família i el seu paper com a ducs de Francònia.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia sàlica · Veure més »
Donceel
Donceel és un municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona i té uns 2.987 habitants.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Donceel · Veure més »
Ducat de Baixa Lorena
La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Caríntia · Veure més »
Ducat de Francònia
Francònia vers l'any 800 El Ducat de Francònia (en alemany: Herzogtum Franken) és un dels cinc ducats arrel que van formar el Sacre Imperi, format el segle X de la desintegració de l'Imperi Carolingi.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Francònia · Veure més »
Eberard IV de Nordgau
Eberard IV de Nordgau, mort el 18 de desembre de 972/973 fou comte de Nordgau.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Eberard IV de Nordgau · Veure més »
Enric de Spira
Enric de Speyer o Spira (també esmentat com a Enric de Francònia) fou comte al Wormsgau (alemany: Heinrich von Speyer; vers 965/970 – 989/1000).
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric de Spira · Veure més »
Enric I de França
Enric I de França (Reims 1008 - Orleans 1060), duc de Borgonya (1016-1032) i rei de França (1031-1060).
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric I de França · Veure més »
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric III (29 d'octubre de 1017 – 5 d'octubre de 1056), anomenat el Negre o el Pietós, va ser un emperador del Sacre Imperi Romanogermànic de la Dinastia Sàlica.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Enric V de Baviera
Enric de les Ardenes (Enric I de Luxemburg i V de Baviera), mort el 1026, va ser comte a Luxemburg (com Enric I) de 998 a 1026 i duc de Baviera (com Enric V) de 1004 a 1009 i de 1017 a 1026.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric V de Baviera · Veure més »
Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ernest II de Suàbia
Ernest II (1010/1013 - † 17 d'agost de 1030) va ser duc de Suàbia de 1015 a 1030.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ernest II de Suàbia · Veure més »
Escartons del Briançonès
La república dels Escartons de Briançon (la denominació de República és una interpolació del) o principat del Briançonnais (Briançonès) és un conjunt de territoris muntanyencs del departament dels Alts Alps, de la província de Torí i de la província de Cuneo que va gaudir d'un estatut fiscal i polític privilegiat del 29 de maig de 1343 al 4 d'agost del 1789 (per a la part francesa).
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Escartons del Briançonès · Veure més »
Espira (Alemanya)
Espira (Speyer en alemany) és una ciutat de la regió del Palatinat de l'estat de Renània-Palatinat, a Alemanya.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Espira (Alemanya) · Veure més »
Ezzons
Els Ezzons (o la família d'Ezzó) foren un llinatge del Sacre Imperi Romanogermànic del segle X i XI comtes palatins de Lotaríngia els vassalls més importants de la reialesa al Rin mitja i baix.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ezzons · Veure més »
Folc Bertran de Provença
Folc Bertran I o Bertran I de Provença, nascut probablement el 1014, mort el 27 d'abril de 1051, fou comte de Provença de 1018 a la seva mort.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Folc Bertran de Provença · Veure més »
Frederic II de Lorena
Frederic II (~995 - ~1026) fou comte de bar i duc d'Alta Lotaríngia, associat al seu pare, que li va sobreviure.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic II de Lorena · Veure més »
Frederic III de Lorena
Frederic III, nascut vers el 1020, mort el 1033 va ser comte de Bar i ducat d'Alta Lotaríngia (o de Lorena). Era fill de Frederic II, comte de Bar i duc d'Alta Lotaríngia, i de Matilde de Suàbia. Va succeir el 1028 al seu avi Thierry o Teodoric I, ja que el seu pare havia premortt. No se saben gaires coses sobre el seu regnat, ni tan sols el nom del regent, ja que quan va pujar al tron tenia uns 8 anys. Va morir el 1033 sense haver-se casat (tenia tretze anys). La seva tia, Gisela de Suàbia, casada amb l'emperador germànic Conrad II, va recollir i va criar a les seves dues germanes, Sofia i Beatriu. Sofia va heretar el comtat de Bar, mentre que Conrad II donava el ducat d'Alta Lotaríngia a un cosí, el duc de Baixa Lotaríngia, Goteló I.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic III de Lorena · Veure més »
Gisela
* Gisela (Arizona).
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Gisela · Veure més »
Gisela de Suàbia
Gisela de Suàbia (novembre del 989 o 990 - Goslar, 14 de febrer de 1043) fou emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic com a esposa de Conrad II, era filla de Herman II, duc de Suàbia, i de Gerberga de Borgonya.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Gisela de Suàbia · Veure més »
Goteló I de Lotaríngia
Goteló I, nascut cap al 967, mort el 1044, va ser marquès d'Anvers des de 1008, i després duc de Baixa Lotaríngia (1023-1044) i Duc d'Alta Lotaríngia (1033-1044).
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Goteló I de Lotaríngia · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Gregori VII · Veure més »
Guillem de Savinja
Guillem de Sann o Guillem IV (o II) (Baixa Estíria, Àustria, - Gräbern, Caríntia, Àustria, 20 de març de 1036) fou un comte de Friesach i Trixen, i comte de Soune (Savinja, Eslovènia).
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Guillem de Savinja · Veure més »
Guillem III de Montferrat
Guillem III (970 - gener del 1042) va ser marquès de Montferrat i comte de Vado des del 991 fins a la seva mort.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Guillem III de Montferrat · Veure més »
Gunilda de Dinamarca
Gunilda de Dinamarca (v. 1020 - 18 de juliol de 1038) va ser la primera esposa d'Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Gunilda de Dinamarca · Veure més »
Herman II de Suàbia
Herman II († 4 de maig de 1003) fou un conradià, duc d'Alsàcia i duc de Suàbia de 997 fins a la seva mort el 1003.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Herman II de Suàbia · Veure més »
Herman IV de Suàbia
Herman IV († 1038) fou duc de Suàbia de 1030 a 1038.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Herman IV de Suàbia · Veure més »
Hessengau
El Hessengau (pagus Hassorum) fou una regió alemanya a l'edat mitjana d'administració comtal dins de Francònia occidental.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Hessengau · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Roma · Veure més »
Humbert I de Savoia
Humbert I de Mauriena i Belley (després també de Chablais), anomenat Humbert de les Mans Blanques, (Regne de Borgonya devers 980 - Hermillon, comtat de Savoia 1048) fou el primer comte de Mauriena, el que va ser l'embrió de la futura Savoia (1032-1048) i l'iniciador de la més tard anomenada Dinastia Savoia al que esdevindrà el comtat del mateix nom.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Humbert I de Savoia · Veure més »
Iaroslav I de Kíev
Iaroslav I el Savi (Yaroslav Mudryi) (Kíev, vers 978 - 20 de febrer de 1054) (també escrit Iaroslau, en eslau oriental: Ярослав Мудрый, en nòrdic antic: Jarizleifr, i de nom cristià: Jordi) va ser Gran Príncep de Nóvgorod i Gran Príncep de Kíev.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Iaroslav I de Kíev · Veure més »
Klettgau
Klettgau és el nom d'una regió històrica de la que formen part tant els cantons suïssos de Schaffhausen, Argòvia i Zúric, com, a la part alemanya, terres de Baden-Württemberg.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Klettgau · Veure més »
Koper
Koper (en Capodistria, en eslovè Koper, en croat Kopar) és una ciutat costanera al sud-oest d'Eslovènia.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Koper · Veure més »
Liutold d'Eppenstein
Liutold d'Eppenstein (nascut al voltant de 1050, mort el 12 de maig de 1090) va ser comte d'Eppenstein, duc de Caríntia i marcgravi de Verona (1077-1090) succeint en aquestos dos últims al duc Bertold II de Zähringen que havia estat deposat per la dieta d'Ulm, per haver-se revoltat contra l'emperador.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Liutold d'Eppenstein · Veure més »
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lleó IX · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de ducs de Baviera · Veure més »
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis germànics · Veure més »
Lluís de Montbéliard
Lluís de Scarpone o de Mousson, nascut entre 1005 i 1019, mort entre 1070 i 1073, fou comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette (el que fa que certs autors el qualifiquen a comte de Sundgau) i pel seu matrimoni fou també comte de Bar i senyor de Mousson.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís de Montbéliard · Veure més »
Lobdengau
El Lobdengau fou un territori històric alemany d'administració comtal en el que avui dia és el sud de Hessen i el nord de Baden-Württemberg.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lobdengau · Veure més »
Lutici
Els lutici (coneguts per diverses variants ortogràfiques) en català lútics o luticis foren una federació de tribus de la família dels eslaus occidentals del grup dels eslaus polabis, successors dels velets (veleti), que entre els segles X i vivien en el territori que és ara l'Alemanya del nord-est.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lutici · Veure més »
Marca d'Ivrea
La Marca d'Ivrea va ser un gran comtat fronterer al nord-est de la península Itàlica que va existir durant el.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Marca d'Ivrea · Veure més »
Marca de Lusàcia
La Marca o Marcgraviat de Lusàcia (alemany Mark(grafschaft) Lausitz) fou una jurisdicció feudal de frontera del Sacre Imperi Romanogermànic a la zona oriental del Bober (Bóbr) tocant a Polònia i els posteriors ducats de Silèsia, que va existir des del segle X fins al.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Marca de Lusàcia · Veure més »
Marca de Toscana
La marca o marquesat o marcgraviat de Toscana o de Túscia va ser una marca fronterera a la Itàlia central, a la frontera dels Estats Pontificis al sud i l'est, el Mar de Ligúria a l'oest, i la resta del Regne d'Itàlia cap al nord.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Marca de Toscana · Veure més »
Marca Oriental de Saxònia
La Marca Oriental de Saxònia o Marca Oriental (Ostmark) (alemany: Sächsische Ostmark) fou un marca del Sacre Imperi Romanogermànic de la segona meitat del segle X fins al.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Marca Oriental de Saxònia · Veure més »
Meinardins
El Meirnardins o Meinardians (alemany: Meinhardiner), també anomenats Comtes de Görz/Gorízia (alemany: Grafen von Görz, italià: Conti di Gorizia), foren una nissaga comtal del Sacre Imperi Romanogermànic, originalment oficials al Patriarcat d'Aquileia, que des de 1127 governaven el comtat de Gorízia (Görz).
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Meinardins · Veure més »
Miecislau II Lambert
Miecislau II Lambert (990 - 1034), (en polonès: Mieszko II Lambert), va ser duc i rei de Polònia.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Miecislau II Lambert · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Milà · Veure més »
Odiló de Cluny
Odiló de Cluny o de Mercoeur (Mercoeur, 961 - Souvigny, 1049) va ser un monjo benedictí francès, cinquè abat de Cluny entre 994 i 1048.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Odiló de Cluny · Veure més »
Orbe (Vaud)
Orbe o Orbach (antigament, en llatí: Urba) és un comú i ciutat històrica de Suïssa del cantó de Vaud, al districte del Jura-Nord vaudois i antic cap del districte d'Orbe.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Orbe (Vaud) · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Orde del Cister · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Pandulf IV de Càpua
Pandulf IV (mort el 1049/50) va ser el Príncep de Càpua en tres ocasions separades.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Pandulf IV de Càpua · Veure més »
Papat tusculà
El Papa Benet VIII (1012-1024) El papat Tusculà va ser un període de la història papal del 1012 al 1048, on tres comtes successius de Túsculum es van instal·lar com a papa.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Papat tusculà · Veure més »
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »
Principat de Salern
El Principat de Salern fou un principat llombard del sud de la península Itàlica nascut l'any 851.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Principat de Salern · Veure més »
Rainier de Toscana
Rainier de Toscana o Rainier de Monte de Santa Maria (+ 1027) fou marquès de Toscana des de 1014 fins a la seva mort i, també duc de Spoleto i Camerino (1010-1020).
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Rainier de Toscana · Veure més »
Rainulf Drengot
Rainulf Drengot († juny de 1045) fou un aventurer normand, primer comte d'Aversa del 1030 al 1045.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Rainulf Drengot · Veure més »
Reginard de Lieja
Reginard de Lieja (altres ortografies Reginhard, Reginardus, Réginard…) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1025 al 5 de desembre de 1038.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Reginard de Lieja · Veure més »
Regne d'Alemanya
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Alemanya · Veure més »
Regne d'Arle
El regne d'Arle (o Arelat) va ser un domini franc-borgonyó o pròpiament borgonyó amb capitalitat a la ciutat d'Arle, establert l'any 934 en reunir-se els territoris que, separats del Sacre Imperi Romanogermànic després de l'interregne succeït a la mort de l'emperador Carles III el Gras el 888, van formar el regne de l'Alta Borgonya i el regne de la Baixa Borgonya.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Arle · Veure més »
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Provença · Veure més »
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Rei dels Romans · Veure més »
Renald I de Borgonya
Renald I de Borgonya (986- 1057) va ser el segon comte de Borgonya i primer comte palatí de Borgonya de la casa d'Ivrea al.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Renald I de Borgonya · Veure més »
Renyer V d'Hainaut
Renyer V (?-1039) va ser comte d'Hainaut i de Mons de 1013 a 1039.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Renyer V d'Hainaut · Veure més »
Rodolf III
Rodolf, anomenat el Pietós o el Gandul, (nascut cap a 970 - mort el 6 de setembre de 1032) va ser l'últim rei d'Arle o Borgonya (Dues Borgonyes).
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Rodolf III · Veure més »
Rodulfus Glaber
Rodulfus Glaber o Raül Glaber (985–1047) va ser un monjo i cronista francès del.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Rodulfus Glaber · Veure més »
Roger I de Sicília
Roger I de Sicília (1031? - 22 de juny de 1101), anomenat Bosso o el Gran Comte, va ser el darrer gran líder de la Conquesta normanda del Mezzogiorno, esdevenint el comte de Sicília des del 1071 fins a la seva mort.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Roger I de Sicília · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sofia de Bar
Sofia (~1018 - 21 de juny de 1093) va ser comtessa de Bar i senyora de Mousson.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sofia de Bar · Veure més »
Teisterbant
El Teisterbant fou un pagus de Lotaríngia.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Teisterbant · Veure més »
Tractat de Heiligen
Schleswig-Holstein entre el 800 i el 1000. En vermell fosc: els territoris danesos; en groc: els frisis; en blau fosc: saxònia; en marró: els territoris eslaus; en gris: sense població o amb poca població El tractat de Heiligen va ser un acord de pau signat a Heiligen l'any 811 entre el rei viking Hemming de Dinamarca i Carlemany.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Heiligen · Veure més »
Walhalla (temple)
El Walhalla és un imponent temple neoclàssic el propòsit del qual és servir de monument i saló de la fama per a «alemanys llorejats i distingits» (en realitat, germànics, perquè hi ha austríacs, suïssos, neerlandesos, bohemis, etc.) aixecat a la vora del Danubi, a 6 quilòmetres a l'est de Ratisbona, a Baviera, Alemanya.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Walhalla (temple) · Veure més »
Wazon
Wazon (altres ortografies Waso, Wazzo, Watzo, Watho, Gazo o Guazo) (980 (?) - 1048) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1042 fins a la seva mort el 8 de juliol de 1048.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Wazon · Veure més »
Wipo de Borgonya
Wipo de Borgonya (990/1000 - després de 1048), també conegut com a Wippo, va ser un sacerdot, capellà de la cort, i poeta i biògraf que va néixer a l'àrea de parla alemanya de la Borgonya a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Wipo de Borgonya · Veure més »
Zoè Porfirogènita
Zoè Porfirogènita -- (vers 978 - juny del 1050) fou emperadriu romana d'Orient legítima del 1028 al 1050, ja que era filla de l'anterior emperador Constantí VIII i d'Helena, la seva esposa, però va preferir deixar els afers d'estat en els seus successius marits Romà III, Miquel IV i Constantí IX.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Zoè Porfirogènita · Veure més »
1026
Sense descripció.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1026 · Veure més »
1028
Sense descripció.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1028 · Veure més »
1033
Sense descripció.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1033 · Veure més »
1036
Sense descripció.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1036 · Veure més »
1039
Sense descripció.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1039 · Veure més »
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і 26 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Conrad II del Sacre Imperi, Conrad II el Sàlic, Conrad II, emperador romanogermànic, Conrad el Sàlic.
