Taula de continguts
130 les relacions: Adalberó de Caríntia, Adelaida de Susa, Adelaida I, abadessa de Quedlinburg, Alta Lusàcia, Antiga Casa de Welf, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Trento, Baixa Lusàcia, Beatriu de Bar, Bernold d'Utrecht, Bezprym, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Bozen-Brixen, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Fiesole, Bisbat de Halberstadt, Bisbat de Màntua, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Sant Joan de Mauriena, Bonifaci III de Toscana, Bretislau I, Canut II de Dinamarca, Casa de Lorena, Casa de Sponheim, Casimir I de Polònia, Catedral d'Espira, Catedral de Sant Martí (Utrecht), Climent II, Comtat d'Aarberg, Comtat d'Holanda, Comtat de Chablais, Comtat de Gröningen, Comtat de la Mauriena, Comtat de Maden, Comtat de Montbéliard, Comtat de Savoia, Comtat de Vaud, Comtat de Winterthur, Conrad el Roig, Conrad I de Caríntia, Conrad II, Conrad II de Caríntia, Conrad III de Baviera, Cunegunda de Luxemburg, Cusano Mutri, Diòcesi de Torcello, Dinastia otoniana, ... Ampliar l'índex (80 més) »
Adalberó de Caríntia
Adalberó d'Eppenstein (980 - 29 de novembre 1039) va ser duc de Caríntia des 1012-1011 o 1035.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Adalberó de Caríntia
Adelaida de Susa
s amb l'efígie d'Adelaida de Susa Adelaida de Torí o fou marquesa de Torí entre 1034 i 1091 i, posteriorment, comtessa consort de Savoia.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Adelaida de Susa
Adelaida I, abadessa de Quedlinburg
Adelaida I (alemany: Adelheid; 973/74 - 14 de gener de 1044 o 1045), membre de la dinastia reial otoniana va ser la segona princesa-abadessa de Quedlinburg des de 999 i l'abadessa de Gandersheim des del 1039 fins a la seva mort, a més d'una creadora de reis de gran influència de l'Alemanya medieval.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Adelaida I, abadessa de Quedlinburg
Alta Lusàcia
L'Alta Lusàcia (alemany Oberlausitz, alt sòrab Hornja Łužica, baix sòrab Górna Łužyca, polonès Łużyce Górne) és una regió històrica que ocupa la part meridional de la Lusàcia.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Alta Lusàcia
Antiga Casa de Welf
La Casa Vella (Antiga) de Welf va ser una dinastia de governants europeus entre el segle IX i el.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Antiga Casa de Welf
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Arquebisbat de Milà
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Arquebisbat de Trento
Baixa Lusàcia
Escut de la Baixa Lusàcia La Baixa Lusàcia (alemany Niederlausitz, alt sòrab Dolna Łužyca, baix sòrab Delnja Łužica, polonès Dolne Łużyce) és una regió històrica que ocupa la part septentrional de la Lusàcia.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Baixa Lusàcia
Beatriu de Bar
Beatriu de Bar (morta el 1076) va ser, pels seus matrimonis successius, marquesa de Toscana i després duquessa de Baixa Lotaríngia.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Beatriu de Bar
Bernold d'Utrecht
Bernold d'Utrecht (mort el 19 de juliol de 1054) va ser bisbe d'Utrecht entre 1026/27 i 1054.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bernold d'Utrecht
Bezprym
Bezprym (986/987-1032), va ser el primer fill de Boleslau I de Polònia i una princesa hongaresa de nom desconegut antigament identificada amb Judit.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bezprym
Bisbat d'Ascoli Piceno
El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat d'Ascoli Piceno
Bisbat de Belluno-Feltre
cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Belluno-Feltre
Bisbat de Bozen-Brixen
Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Bozen-Brixen
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Cesena-Sarsina
Bisbat de Fiesole
El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Fiesole
Bisbat de Halberstadt
El bisbat de Halberstadt - Bistum Halberstadt - fou una diòcesi catòlica romana des de 804 fins a 1648 i un principat eclesiàstic de l'Sacre Imperi durant l'edat mitjana.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Halberstadt
Bisbat de Màntua
Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Màntua
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Piacenza-Bobbio
Bisbat de Poreč i Pula
El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Poreč i Pula
Bisbat de Sant Joan de Mauriena
El bisbat de Sant Joan de Mauriena (francès Saint-Jean-de-Maurienne) és una jurisdicció eclesiàstica (diòcesi) creada pel rei Guntram de Borgonya, net de Clodoveu I, el 565/574, corresponent a la vall de la Mauriena o Moriena.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Sant Joan de Mauriena
Bonifaci III de Toscana
Bonifaci III de Toscana també anomenat Bonifaci de Canossa (era fill del comte Tedald i de Wil·la de Bolonya), nascut vers 985 i assassinat en un bosc entre Cremona i Màntua el 6 de maig de 1052) fou marquès de Màntua des del 1004, de Canossa (1015) i duc de la Toscana el 1027.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bonifaci III de Toscana
Bretislau I
Il·lustració de la Crònica de Dalimil de principis del segle XIV Bretislau I — — 1002/1005–10 de gener del 1055), conegut com l'"Aquil·les Bohemi", de la casa del Dinastia Premíslida, fou Duc de Bohèmia des del 1035 fins a la seva mort.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bretislau I
Canut II de Dinamarca
Canut el Gran (en danès:, noruec:, anglès:; vers 995-22 de novembre del 1035) va ser rei viking dels regnes de Dinamarca —com a Canut II, 1018-1035)—, Anglaterra —Canut I, 1016-1035)— i Noruega (1029-1035). Els seus èxits com a estadista i militar el convertiren en una de les figures més destacades del seu temps fins al punt que alguns historiadors l'han anomenat l'«Emperador del Nord».
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Canut II de Dinamarca
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Casa de Lorena
Casa de Sponheim
La casa de Sponheim o Spanheim (Spanheimer, Sponheimer en alemany) va ser un noble família alemanya medieval, que es va originar a la Francònia renana.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Casa de Sponheim
Casimir I de Polònia
Casimir I pintat per Jan Matejko Casimir I el Restaurador (en polonès: Kazimierz I Odnowiciel; 25 de juliol del 1016 - 28 de novembre de 1058), va ser el duc de Polònia de la dinastia Piast i el monarca de facto del país sencer.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Casimir I de Polònia
Catedral d'Espira
La catedral d'Espira (en alemany: Speyerer Dom) és una catedral situada a la ciutat alemanya d'Espira, al land de Renània-Palatinat sota advocació conjunta de la nostra Senyora de l'Assumpció i sant Esteve.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Catedral d'Espira
Catedral de Sant Martí (Utrecht)
La Catedral de Sant Martí o la Catedral d'Utrecht (en neerlandés: Dom van Utrecht), és un edifici religiós d'arquitectura gòtica, que va ser la catedral catòlica de la diòcesi d'Utrecht als Països Baixos durant l'edat mitjana la seva primera construcció va ser de l'any 1254, estant dedicada a Sant Martí de Tours.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Catedral de Sant Martí (Utrecht)
Climent II
Climent II - de nom seglar Sudiger de Morsleben i Hornburg - (Hornburg, 1005 - Pesaro, 9 d'octubre de 1047) va ser papa de Roma del 1046 al 1047.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Climent II
Comtat d'Aarberg
El comtat d'Aarberg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va existir als segles i. La vila formava part del districte suís de Seeland amb Cerlier, Nidau i Büren, i al lloc hi fou construïda una fortalesa sobre una illa vers 1027 pel duc de Suàbia Ernest II durant la guerra contra el seu sogre Conrad II el Sàlic.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat d'Aarberg
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat d'Holanda
Comtat de Chablais
El comtat de Chablais fou una jurisdicció feudal de Borgonya i del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Chablais
Comtat de Gröningen
El comtat de Gröningen o Grueningen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al Hessengau.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Gröningen
Comtat de la Mauriena
El comtat de Mauriena fou una jurisdicció feudal de Borgonya que va originar després el comtat de Savoia o Sabàudia de la qual Mauriena era un dels pagi.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de la Mauriena
Comtat de Maden
El Comtat de Maden fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic establerta en temps de l'emperador Otó I, un dels feus hessians resultants de la preponderància dels conradians a la regió, que el 1118 fou reconegut com a feu a l'arquebisbat de Magúncia.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Maden
Comtat de Montbéliard
El comtat de Montbéliard fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Montbéliard
Comtat de Savoia
El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Savoia
Comtat de Vaud
El comtat de Vaud fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, avui a Suïssa activa entre principis del fins al, quan passa a constituir una baronia sota domini dels Savoia al qual s'acabà integrant.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Vaud
Comtat de Winterthur
El comtat de Winterthur fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic a la moderna Suïssa.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Winterthur
Conrad el Roig
Conrad de Lorena, anomenat "el Roig" (? - 10 d'agost de 955), duc de Lotaríngia (945-953).
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad el Roig
Conrad I de Caríntia
Conrad I de Caríntia (vers 975 † 12 o 15 de desembre de 1011) fou duc de Caríntia, fill i successor d'Otó I de Caríntia quan aquest va morir l'any 1004.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad I de Caríntia
Conrad II
* Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic (vers 990 – 1039), rei d'Alemanya i emperador romanogermànic.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad II
Conrad II de Caríntia
Conrad II (probablement 1003-20 de juliol de 1039), anomenat el Jove, va ser duc de Caríntia el 1035 fins a la seva mort.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad II de Caríntia
Conrad III de Baviera
Conrad III (al voltant de 1020 - 5 de desembre de 1055), també conegut com a Cunó o Kunó, fou duc de Baviera de 1049 a 1053.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad III de Baviera
Cunegunda de Luxemburg
Cunegunda de Luxemburg (Luxemburg o Castell de Gleiberg, ca. 975 – Abadia de Kaufungen, 3 de març de 1040) va ser l'esposa de l'emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, també canonitzat.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Cunegunda de Luxemburg
Cusano Mutri
Cusano Mutri és un municipi italià (comune) de 4 028 habitants de la Província de Benevent a la Campània.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Cusano Mutri
Diòcesi de Torcello
La diòcesi de Torcello (en llatí: Dioecesis Torcellana) és una seu suprimida i actual seu titular de l'Església Catòlica.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Diòcesi de Torcello
Dinastia otoniana
La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia otoniana
Dinastia sàlica
La Dinastia sàlica va ser una nissaga de quatre reis germànics que regnaren durant l'alta edat mitjana (1024-1125), també comeguda com a Dinastia Francònia pels orígens de la família i el seu paper com a ducs de Francònia.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia sàlica
Donceel
Donceel és un municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona i té uns 2.987 habitants.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Donceel
Ducat de Baixa Lorena
La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Baixa Lorena
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Caríntia
Ducat de Francònia
Francònia vers l'any 800 El Ducat de Francònia (en alemany: Herzogtum Franken) és un dels cinc ducats arrel que van formar el Sacre Imperi, format el segle X de la desintegració de l'Imperi Carolingi.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Francònia
Eberard IV de Nordgau
Eberard IV de Nordgau, mort el 18 de desembre de 972/973 fou comte de Nordgau.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Eberard IV de Nordgau
Enric de Spira
Enric de Speyer o Spira (també esmentat com a Enric de Francònia) fou comte al Wormsgau (alemany: Heinrich von Speyer; vers 965/970 – 989/1000).
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric de Spira
Enric I de França
Enric I de França (Reims 1008 - Orleans 1060), duc de Borgonya (1016-1032) i rei de França (1031-1060).
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric I de França
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric III (29 d'octubre de 1017 – 5 d'octubre de 1056), anomenat el Negre o el Pietós, va ser un emperador del Sacre Imperi Romanogermànic de la Dinastia Sàlica.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V de Baviera
Enric de les Ardenes (Enric I de Luxemburg i V de Baviera), mort el 1026, va ser comte a Luxemburg (com Enric I) de 998 a 1026 i duc de Baviera (com Enric V) de 1004 a 1009 i de 1017 a 1026.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric V de Baviera
Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Ernest II de Suàbia
Ernest II (1010/1013 - † 17 d'agost de 1030) va ser duc de Suàbia de 1015 a 1030.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ernest II de Suàbia
Escartons del Briançonès
La república dels Escartons de Briançon (la denominació de República és una interpolació del) o principat del Briançonnais (Briançonès) és un conjunt de territoris muntanyencs del departament dels Alts Alps, de la província de Torí i de la província de Cuneo que va gaudir d'un estatut fiscal i polític privilegiat del 29 de maig de 1343 al 4 d'agost del 1789 (per a la part francesa).
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Escartons del Briançonès
Espira (Alemanya)
Espira (Speyer en alemany) és una ciutat de la regió del Palatinat de l'estat de Renània-Palatinat, a Alemanya.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Espira (Alemanya)
Ezzons
Els Ezzons (o la família d'Ezzó) foren un llinatge del Sacre Imperi Romanogermànic del segle X i XI comtes palatins de Lotaríngia els vassalls més importants de la reialesa al Rin mitja i baix.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ezzons
Folc Bertran de Provença
Folc Bertran I o Bertran I de Provença, nascut probablement el 1014, mort el 27 d'abril de 1051, fou comte de Provença de 1018 a la seva mort.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Folc Bertran de Provença
Frederic II de Lorena
Frederic II (~995 - ~1026) fou comte de bar i duc d'Alta Lotaríngia, associat al seu pare, que li va sobreviure.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic II de Lorena
Frederic III de Lorena
Frederic III, nascut vers el 1020, mort el 1033 va ser comte de Bar i ducat d'Alta Lotaríngia (o de Lorena). Era fill de Frederic II, comte de Bar i duc d'Alta Lotaríngia, i de Matilde de Suàbia. Va succeir el 1028 al seu avi Thierry o Teodoric I, ja que el seu pare havia premortt.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic III de Lorena
Gisela
* Gisela (Arizona).
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Gisela
Gisela de Suàbia
Gisela de Suàbia (novembre del 989 o 990 - Goslar, 14 de febrer de 1043) fou emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic com a esposa de Conrad II, era filla de Herman II, duc de Suàbia, i de Gerberga de Borgonya.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Gisela de Suàbia
Goteló I de Lotaríngia
Goteló I, nascut cap al 967, mort el 1044, va ser marquès d'Anvers des de 1008, i després duc de Baixa Lotaríngia (1023-1044) i Duc d'Alta Lotaríngia (1033-1044).
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Goteló I de Lotaríngia
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Gregori VII
Guillem de Savinja
Guillem de Sann o Guillem IV (o II) (Baixa Estíria, Àustria, - Gräbern, Caríntia, Àustria, 20 de març de 1036) fou un comte de Friesach i Trixen, i comte de Soune (Savinja, Eslovènia).
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Guillem de Savinja
Guillem III de Montferrat
Guillem III (970 - gener del 1042) va ser marquès de Montferrat i comte de Vado des del 991 fins a la seva mort.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Guillem III de Montferrat
Gunilda de Dinamarca
Gunilda de Dinamarca (v. 1020 - 18 de juliol de 1038) va ser la primera esposa d'Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Gunilda de Dinamarca
Herman II de Suàbia
Herman II († 4 de maig de 1003) fou un conradià, duc d'Alsàcia i duc de Suàbia de 997 fins a la seva mort el 1003.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Herman II de Suàbia
Herman IV de Suàbia
Herman IV († 1038) fou duc de Suàbia de 1030 a 1038.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Herman IV de Suàbia
Hessengau
El Hessengau (pagus Hassorum) fou una regió alemanya a l'edat mitjana d'administració comtal dins de Francònia occidental.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Hessengau
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Roma
Humbert I de Savoia
Humbert I de Mauriena i Belley (després també de Chablais), anomenat Humbert de les Mans Blanques, (Regne de Borgonya devers 980 - Hermillon, comtat de Savoia 1048) fou el primer comte de Mauriena, el que va ser l'embrió de la futura Savoia (1032-1048) i l'iniciador de la més tard anomenada Dinastia Savoia al que esdevindrà el comtat del mateix nom.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Humbert I de Savoia
Iaroslav I de Kíev
Iaroslav I el Savi (Yaroslav Mudryi) (Kíev, vers 978 - 20 de febrer de 1054) (també escrit Iaroslau, en eslau oriental: Ярослав Мудрый, en nòrdic antic: Jarizleifr, i de nom cristià: Jordi) va ser Gran Príncep de Nóvgorod i Gran Príncep de Kíev.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Iaroslav I de Kíev
Klettgau
Klettgau és el nom d'una regió històrica de la que formen part tant els cantons suïssos de Schaffhausen, Argòvia i Zúric, com, a la part alemanya, terres de Baden-Württemberg.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Klettgau
Koper
Koper (en Capodistria, en eslovè Koper, en croat Kopar) és una ciutat costanera al sud-oest d'Eslovènia.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Koper
Liutold d'Eppenstein
Liutold d'Eppenstein (nascut al voltant de 1050, mort el 12 de maig de 1090) va ser comte d'Eppenstein, duc de Caríntia i marcgravi de Verona (1077-1090) succeint en aquestos dos últims al duc Bertold II de Zähringen que havia estat deposat per la dieta d'Ulm, per haver-se revoltat contra l'emperador.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Liutold d'Eppenstein
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lleó IX
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de ducs de Baviera
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis germànics
Lluís de Montbéliard
Lluís de Scarpone o de Mousson, nascut entre 1005 i 1019, mort entre 1070 i 1073, fou comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette (el que fa que certs autors el qualifiquen a comte de Sundgau) i pel seu matrimoni fou també comte de Bar i senyor de Mousson.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís de Montbéliard
Lobdengau
El Lobdengau fou un territori històric alemany d'administració comtal en el que avui dia és el sud de Hessen i el nord de Baden-Württemberg.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lobdengau
Lutici
Els lutici (coneguts per diverses variants ortogràfiques) en català lútics o luticis foren una federació de tribus de la família dels eslaus occidentals del grup dels eslaus polabis, successors dels velets (veleti), que entre els segles X i vivien en el territori que és ara l'Alemanya del nord-est.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lutici
Marca d'Ivrea
La Marca d'Ivrea va ser un gran comtat fronterer al nord-est de la península Itàlica que va existir durant el.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Marca d'Ivrea
Marca de Lusàcia
La Marca o Marcgraviat de Lusàcia (alemany Mark(grafschaft) Lausitz) fou una jurisdicció feudal de frontera del Sacre Imperi Romanogermànic a la zona oriental del Bober (Bóbr) tocant a Polònia i els posteriors ducats de Silèsia, que va existir des del segle X fins al.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Marca de Lusàcia
Marca de Toscana
La marca o marquesat o marcgraviat de Toscana o de Túscia va ser una marca fronterera a la Itàlia central, a la frontera dels Estats Pontificis al sud i l'est, el Mar de Ligúria a l'oest, i la resta del Regne d'Itàlia cap al nord.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Marca de Toscana
Marca Oriental de Saxònia
La Marca Oriental de Saxònia o Marca Oriental (Ostmark) (alemany: Sächsische Ostmark) fou un marca del Sacre Imperi Romanogermànic de la segona meitat del segle X fins al.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Marca Oriental de Saxònia
Meinardins
El Meirnardins o Meinardians (alemany: Meinhardiner), també anomenats Comtes de Görz/Gorízia (alemany: Grafen von Görz, italià: Conti di Gorizia), foren una nissaga comtal del Sacre Imperi Romanogermànic, originalment oficials al Patriarcat d'Aquileia, que des de 1127 governaven el comtat de Gorízia (Görz).
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Meinardins
Miecislau II Lambert
Miecislau II Lambert (990 - 1034), (en polonès: Mieszko II Lambert), va ser duc i rei de Polònia.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Miecislau II Lambert
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Milà
Odiló de Cluny
Odiló de Cluny o de Mercoeur (Mercoeur, 961 - Souvigny, 1049) va ser un monjo benedictí francès, cinquè abat de Cluny entre 994 i 1048.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Odiló de Cluny
Orbe (Vaud)
Orbe o Orbach (antigament, en llatí: Urba) és un comú i ciutat històrica de Suïssa del cantó de Vaud, al districte del Jura-Nord vaudois i antic cap del districte d'Orbe.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Orbe (Vaud)
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Orde del Cister
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Pandulf IV de Càpua
Pandulf IV (mort el 1049/50) va ser el Príncep de Càpua en tres ocasions separades.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Pandulf IV de Càpua
Papat tusculà
El Papa Benet VIII (1012-1024) El papat Tusculà va ser un període de la història papal del 1012 al 1048, on tres comtes successius de Túsculum es van instal·lar com a papa.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Papat tusculà
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Patriarcat d'Aquileia
Principat de Salern
El Principat de Salern fou un principat llombard del sud de la península Itàlica nascut l'any 851.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Principat de Salern
Rainier de Toscana
Rainier de Toscana o Rainier de Monte de Santa Maria (+ 1027) fou marquès de Toscana des de 1014 fins a la seva mort i, també duc de Spoleto i Camerino (1010-1020).
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Rainier de Toscana
Rainulf Drengot
Rainulf Drengot († juny de 1045) fou un aventurer normand, primer comte d'Aversa del 1030 al 1045.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Rainulf Drengot
Reginard de Lieja
Reginard de Lieja (altres ortografies Reginhard, Reginardus, Réginard…) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1025 al 5 de desembre de 1038.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Reginard de Lieja
Regne d'Alemanya
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Alemanya
Regne d'Arle
El regne d'Arle (o Arelat) va ser un domini franc-borgonyó o pròpiament borgonyó amb capitalitat a la ciutat d'Arle, establert l'any 934 en reunir-se els territoris que, separats del Sacre Imperi Romanogermànic després de l'interregne succeït a la mort de l'emperador Carles III el Gras el 888, van formar el regne de l'Alta Borgonya i el regne de la Baixa Borgonya.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Arle
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Provença
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Rei dels Romans
Renald I de Borgonya
Renald I de Borgonya (986- 1057) va ser el segon comte de Borgonya i primer comte palatí de Borgonya de la casa d'Ivrea al.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Renald I de Borgonya
Renyer V d'Hainaut
Renyer V (?-1039) va ser comte d'Hainaut i de Mons de 1013 a 1039.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Renyer V d'Hainaut
Rodolf III
Rodolf, anomenat el Pietós o el Gandul, (nascut cap a 970 - mort el 6 de setembre de 1032) va ser l'últim rei d'Arle o Borgonya (Dues Borgonyes).
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Rodolf III
Rodulfus Glaber
Rodulfus Glaber o Raül Glaber (985–1047) va ser un monjo i cronista francès del.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Rodulfus Glaber
Roger I de Sicília
Roger I de Sicília (1031? - 22 de juny de 1101), anomenat Bosso o el Gran Comte, va ser el darrer gran líder de la Conquesta normanda del Mezzogiorno, esdevenint el comte de Sicília des del 1071 fins a la seva mort.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Roger I de Sicília
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic
Sofia de Bar
Sofia (~1018 - 21 de juny de 1093) va ser comtessa de Bar i senyora de Mousson.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sofia de Bar
Teisterbant
El Teisterbant fou un pagus de Lotaríngia.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Teisterbant
Tractat de Heiligen
Schleswig-Holstein entre el 800 i el 1000. En vermell fosc: els territoris danesos; en groc: els frisis; en blau fosc: saxònia; en marró: els territoris eslaus; en gris: sense població o amb poca població El tractat de Heiligen va ser un acord de pau signat a Heiligen l'any 811 entre el rei viking Hemming de Dinamarca i Carlemany.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Heiligen
Walhalla (temple)
El Walhalla és un imponent temple neoclàssic el propòsit del qual és servir de monument i saló de la fama per a «alemanys llorejats i distingits» (en realitat, germànics, perquè hi ha austríacs, suïssos, neerlandesos, bohemis, etc.) aixecat a la vora del Danubi, a 6 quilòmetres a l'est de Ratisbona, a Baviera, Alemanya.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Walhalla (temple)
Wazon
Wazon (altres ortografies Waso, Wazzo, Watzo, Watho, Gazo o Guazo) (980 (?) - 1048) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1042 fins a la seva mort el 8 de juliol de 1048.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Wazon
Wipo de Borgonya
Wipo de Borgonya (990/1000 - després de 1048), també conegut com a Wippo, va ser un sacerdot, capellà de la cort, i poeta i biògraf que va néixer a l'àrea de parla alemanya de la Borgonya a l'alta edat mitjana.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Wipo de Borgonya
Zoè Porfirogènita
Zoè Porfirogènita -- (vers 978 - juny del 1050) fou emperadriu romana d'Orient legítima del 1028 al 1050, ja que era filla de l'anterior emperador Constantí VIII i d'Helena, la seva esposa, però va preferir deixar els afers d'estat en els seus successius marits Romà III, Miquel IV i Constantí IX.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Zoè Porfirogènita
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і 26 de març
També conegut com Conrad II del Sacre Imperi, Conrad II el Sàlic, Conrad II, emperador romanogermànic, Conrad el Sàlic.