Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Conquesta musulmana de Pèrsia

Índex Conquesta musulmana de Pèrsia

La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.

36 les relacions: Abu-Bakr as-Siddiq, Arc de Ctesifont, Art persa, Art sassànida, Úmar ibn al-Khattab, Batalla d'al-Qadisiyya, Batalla de Nihawand, Batalla del Yarmuk, Batalla dels Pals, Conquesta (desambiguació), Conquesta musulmana de Síria, Dinastia safàvida, Expansió de l'islam, Guerra romano-sassànida del 602-628, Guerres arabo-romanes, Guerres de la Ridda, Història de l'Afganistan, Història de la civilització islàmica, Història dels escacs, Invasió iraquiana de l'Iran, Ishpabadh, Jamsetji Tata, Khàlid ibn al-Walid, Literatura persa, Medicina de l'antic Iran, Mosaic, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Nestorianisme, Nicab, Peroz III, Persa, Rei dels reis, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, Revolució Abbàssida, Yezdegerd III, Zoroastrisme.

Abu-Bakr as-Siddiq

Abu-Bakr as-Siddiq (la Meca, vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Abu-Bakr as-Siddiq · Veure més »

Arc de Ctesifont

L'Arc de Ctesifont, Arc de Cosroes (en àrab romanitzat: Ṭāq(-i-)Kisrā o Ṭāq(-i-)Kasrā), Iwan de Cosroes o Iwan d'Almadain (en àrab romanitzat: al-Madāʾin), són les ruïnes d'un monument de l'Imperi Sassànida (segles III-VII) situades prop de la ciutat moderna de Salma Paq, Iraq.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Arc de Ctesifont · Veure més »

Art persa

L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Art persa · Veure més »

Art sassànida

Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles  i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Art sassànida · Veure més »

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »

Batalla d'al-Qadisiyya

La batalla d'al-Qadisiyya (també Qadisiya, Qadisiyyah, Kadisiya, Kadisiyya) fou un combat entre l'exèrcit àrab musulmà del primer califat i l'exèrcit de la Pèrsia sassànida en el primer període d'expansió dels musulmans.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Batalla d'al-Qadisiyya · Veure més »

Batalla de Nihawand

La batalla de Nihawand (també Nahavand, Nehavend i altres) fou un decisiu combat lliurat el 642 entre els àrabs i els sassànides.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Batalla de Nihawand · Veure més »

Batalla del Yarmuk

La batalla del Yarmuk, també coneguda com a batalla de la Jabiya, fou un combat decisiu entre el Primer Califat i l'Imperi Romà d'Orient, lliurat a la vora del riu Yarmuk (prop de la confluència amb el Wadi l-Rukkand) durant sis dies d'agost del 636 (amb les maniobres preliminars va durar un mes).

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Batalla del Yarmuk · Veure més »

Batalla dels Pals

La batalla dels Pals o batalla de dhat as-sawari o batalla de Fènix va ser una crucial batalla naval que va tenir lloc el 654 entre els àrabs musulmans dirigits per Abu-l-Àwar i la flota romana d'Orient comandada personalment per l'emperador Constant II.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Batalla dels Pals · Veure més »

Conquesta (desambiguació)

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Conquesta (desambiguació) · Veure més »

Conquesta musulmana de Síria

La conquesta musulmana de Síria va tenir lloc durant la primera meitat del i fa referència a la regió coneguda com a Xam, Llevant mediterrani o Gran Síria.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Conquesta musulmana de Síria · Veure més »

Dinastia safàvida

La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Dinastia safàvida · Veure més »

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Expansió de l'islam · Veure més »

Guerra romano-sassànida del 602-628

La guerra romano-sassànida del 602-628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí». L'anterior conflicte entre les dues potències havia arribat a la seva fi el 591 després que l'emperador Maurici ajudés el rei sassànida Cosroes II a recuperar el tron. El 602, Cosroes feu servir l'assassinat de Maurici per un rival polític, Focas, com a casus belli per envair l'Imperi Romà d'Orient. Els combats es prolongaren durant més de dues dècades i es disputaren a gran part de l'Orient Pròxim, des de Mesopotàmia fins a les portes de Constantinoble, passant pel Caucas, Armènia, el Llevant, Egipte, Anatòlia i el mar Egeu. Els perses es mostraren superiors durant gairebé tot el conflicte, des del 602 fins al 622, quan arrabassaren als romans la major part del Llevant, Egipte, algunes illes de l'Egeu i parts d'Anatòlia. Tanmateix, en la recta final de la guerra, Heracli, proclamat emperador el 610, es refeu dels seus fracassos inicials i fou capaç de restaurar lstatu quo ante bellum. Els romans posaren els perses contra les cordes i recuperaren la iniciativa atacant les terres iranianes entre el 622 i el 626, mentre que els perses feren causa comuna amb els àvars i els eslaus en un intent fallit de prendre Constantinoble. El 627, Heracli envaí el cor de l'Imperi Sassànida alhora que els seus aliats turcs saquejaven els dominis perses a Transcaucàsia. Això fou el detonant d'una guerra civil a Pèrsia, en el transcurs de la qual Cosroes fou derrocat i executat i els perses es rendiren. El 628 se signà una pau que posava fi a les hostilitats amb condicions força indulgents per als perses derrotats. Tanmateix, tants anys de guerra havien esgotat el capital econòmic i militar dels dos imperis i els deixaren afeblits davant de les invasions musulmanes, que acabarien duent a la caiguda de l'Imperi Sassànida i el fort declivi territorial de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Guerra romano-sassànida del 602-628 · Veure més »

Guerres arabo-romanes

Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Guerres arabo-romanes · Veure més »

Guerres de la Ridda

Les guerres de la Ridda (‘guerres d'apostasia’) van ser una sèrie de campanyes militars musulmanes per sufocar la rebel·lió d'algunes tribus àrabs contra el califa Abu-Bakr as-Siddiq, que van tenir lloc en els anys 632 i 633, immediatament després de la mort de Mahoma.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Guerres de la Ridda · Veure més »

Història de l'Afganistan

talibans el 21 de març de 2001. La situació geogràfica de l'Afganistan l'ha convertit en lloc de trobada d'imperis i civilitzacions, així com en encreuament d'importants rutes comercials com la Ruta de la Seda.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Història de l'Afganistan · Veure més »

Història de la civilització islàmica

La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Història de la civilització islàmica · Veure més »

Història dels escacs

escacs de Lewis del segle XII a la col·lecció del Museu Nacional d'Escòcia La història dels escacs es pot remuntar a fa gairebé 1.500 anys fins al seu primer predecessor conegut, anomenat xaturanga, a l'Índia; la seva prehistòria és objecte d'especulació.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Història dels escacs · Veure més »

Invasió iraquiana de l'Iran

Invasió iraquiana de l'Iran 22 de setembre de 1980 Teheran La invasió iraquiana de l'Iran fou el conjunt d'operacions militars de l'inici de la guerra Iran-Iraq.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Invasió iraquiana de l'Iran · Veure més »

Ishpabadh

Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Ishpabadh · Veure més »

Jamsetji Tata

va ser un empresari i filantrop indi que va fundar el Grup Tata.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Jamsetji Tata · Veure més »

Khàlid ibn al-Walid

Khàlid ibn al-Walid ibn al-Mughira al-Makhzumí al-Quraixí, també conegut senzillament com a Khàlid ibn al-Walid (mort el 642) fou un general àrab del primer període de les conquestes islàmiques.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Khàlid ibn al-Walid · Veure més »

Literatura persa

El ''Panchatantra'': Còpia del manuscrit persa datat del 1429 a Herat: presenta la rondalla del xacal buscant la perdició del lleó La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Literatura persa · Veure més »

Medicina de l'antic Iran

Alguns dels primers registres de la història de la medicina de l'antic Iran es poden trobar l'Avesta, la col·lecció principal dels texts sagrats del zoroastrisme. La Medicina de l'antic Iran  la seva pràctica i el seu estudi a Pèrsia té una història llarga i prolífica.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Medicina de l'antic Iran · Veure més »

Mosaic

Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Mosaic · Veure més »

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »

Nestorianisme

El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Nestorianisme · Veure més »

Nicab

Dona iemenita amb el nicab El nicab —de l'àrab —, de vegades anomenat vel integral, és un mocador que algunes dones musulmanes, especialment les dels països del golf Pèrsic, porten al cap per cobrir-se els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Nicab · Veure més »

Peroz III

Peroz III (Persa: پیروز "el Victor";: 卑路斯; pinyin: Pílùsī) era fill de Yezdegerd III, fou el darrer  rei sassànida de Pèrsia. Després de la mort del seu pare, qui segons la llegenda va ser mort per un moliner per la seva roba i joies (quan el governador de Merv podria haver estat el culpable real), va retrocedir a territori sota el control de la dinastia Tang.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Peroz III · Veure més »

Persa

El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Persa · Veure més »

Rei dels reis

Rei dels reis (xahanxà), fou un títol principalment persa originat durant la dinastia aquemènida.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Rei dels reis · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina

Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »

Revolució Abbàssida

La Revolució Abbàssida es refereix a la caiguda del califat omeia (661-750), el segon dels quatre grans califats en la història de l'islam, pel tercer, el Califat Abbàssida (750-1258).

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Revolució Abbàssida · Veure més »

Yezdegerd III

Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Yezdegerd III · Veure més »

Zoroastrisme

L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.

Nou!!: Conquesta musulmana de Pèrsia і Zoroastrisme · Veure més »

Redirigeix aquí:

Caiguda de l'Imperi Sassànida, Conquesta àrab de Pèrsia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »