Taula de continguts
531 les relacions: Abd-ar-Rahman III, Adelantado, Al-Àndalus, Albaida, Albalat de l'Arzebispe, Albalat de la Ribera, Alberic, Albinyana, Aldeanueva de Ebro, Aldeanueva del Camino, Alexandre II (papa), Alfauir, Alfons I d'Astúries, Alfons III de Portugal, Alfons VIII de Castella, Alfons XI de Castella, Algaravia, Algèria, Alicún, Almagro (Castella-La Manxa), Almargen, Almendralejo, Almogàver, Alta-riba, Altura (Alt Palància), Amaya (pel·lícula de 1952), Amor cortès, Andalusia, Anguita, Anseïs de Carthage, Antonia Santos, Aqüeducte dels Arquets, Ardales, Arganda del Rey, Arnedo, Arquebisbat de Barcelona, Arqueologia, Arquitectura de la Marina, Arquitectura de Portugal, Arquitectura gòtica, Arquitectura islàmica, Arquitectura medieval, Arquitectura romànica, Art asturià, Art mossàrab, Art romànic a Catalunya, Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la, Arxidiòcesi de Toledo, Arxiu Municipal de Sueca, Asp, ... Ampliar l'índex (481 més) »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Veure Conquesta feudal hispànica і Abd-ar-Rahman III
Adelantado
Nuño Núñez Rasura, jutge suprem de Castella i un dels seus legisladors. Nascut a Amaya l'any 789 morí als volts de 862. Amaya fou conquerida per Alfons I d'Astúries Diversos autors atribueixen la figura de l'''adelantado mayor'' a Ferran III de Castella.
Veure Conquesta feudal hispànica і Adelantado
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Conquesta feudal hispànica і Al-Àndalus
Albaida
Albaida és una ciutat del País Valencià, capital històrica de la comarca de la Vall d'Albaida.
Veure Conquesta feudal hispànica і Albaida
Albalat de l'Arzebispe
Albalat de l'Arzebispe és una població d'Aragó, de la província de Terol, situat a l'esquerra del riu Martín, a la comarca del Baix Martín.
Veure Conquesta feudal hispànica і Albalat de l'Arzebispe
Albalat de la Ribera
Albalat de la Ribera és un municipi del País Valencià a la província de València, a la comarca de la Ribera Baixa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Albalat de la Ribera
Alberic
Alberic (de l'àrab al-barid, «la posta») és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Alberic
Albinyana
Albinyana és un municipi de la comarca del Baix Penedès, a la falda de la Serra del Quadrell.
Veure Conquesta feudal hispànica і Albinyana
Aldeanueva de Ebro
Aldeanueva de Ebro és un municipi situat en la comarca d'Alfaro, de La Rioja (Espanya).
Veure Conquesta feudal hispànica і Aldeanueva de Ebro
Aldeanueva del Camino
Aldeanueva del Camino és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya).
Veure Conquesta feudal hispànica і Aldeanueva del Camino
Alexandre II (papa)
Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.
Veure Conquesta feudal hispànica і Alexandre II (papa)
Alfauir
Alfauir és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.
Veure Conquesta feudal hispànica і Alfauir
Alfons I d'Astúries
Alfons I d'Astúries, dit el Catòlic (693 - 757) fou rei d'Astúries (739-757).
Veure Conquesta feudal hispànica і Alfons I d'Astúries
Alfons III de Portugal
Alfons III de Portugal, dit el de Boulogne (Coïmbra, 1210 - ibíd., 1279), fou rei de Portugal (1247-1279) i comte de Boulogne (1235-1253).
Veure Conquesta feudal hispànica і Alfons III de Portugal
Alfons VIII de Castella
Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).
Veure Conquesta feudal hispànica і Alfons VIII de Castella
Alfons XI de Castella
Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).
Veure Conquesta feudal hispànica і Alfons XI de Castella
Algaravia
Algaravia és el nom històricament aplicat a la llengua àrab a la península Ibèrica, i també a la forma d'aquesta llengua parlada pels mudèjars i moriscs.
Veure Conquesta feudal hispànica і Algaravia
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Conquesta feudal hispànica і Algèria
Alicún
Alicún és una localitat de la província d'Almeria, Andalusia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Alicún
Almagro (Castella-La Manxa)
Almagro és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Almagro (Castella-La Manxa)
Almargen
Almargen és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga, dins la comarca de Guadalteba.
Veure Conquesta feudal hispànica і Almargen
Almendralejo
Almendralejo és una ciutat de la província de Badajoz, Extremadura, Espanya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Almendralejo
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Conquesta feudal hispànica і Almogàver
Alta-riba
Alta-riba és una entitat de població del municipi d'Estaràs, a la comarca de la Segarra.
Veure Conquesta feudal hispànica і Alta-riba
Altura (Alt Palància)
Altura és un municipi a la comarca de l'Alt Palància, al País Valencià.
Veure Conquesta feudal hispànica і Altura (Alt Palància)
Amaya (pel·lícula de 1952)
Amaya és una pel·lícula espanyola dirigida per Lluís Marquina i Pichot i estrenada l'any 1952 basada en la novel·la de Francisco Navarro Villoslada de l'any 1879 Amaya o los vascos en el siglo VIII.
Veure Conquesta feudal hispànica і Amaya (pel·lícula de 1952)
Amor cortès
''God Speed!'', d'Edmund Blair Leighton (1900). Visió tardana victoriana d'una dama que concedeix el seu favor a un cavaller moments abans d'una batalla. L'amor cortès, també conegut com a fin' amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca.
Veure Conquesta feudal hispànica і Amor cortès
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Andalusia
Anguita
Anguita és un municipi situat al nord de la província de Guadalajara, comunitat autònoma de Castella-La Manxa, a Espanya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Anguita
Anseïs de Carthage
Anseïs de Carthage és una Cançó de gesta del.
Veure Conquesta feudal hispànica і Anseïs de Carthage
Antonia Santos
María Antonia Santos Plata (Cincelada, departament de Santander, 10 d'abril de 1782 - El Socorro, 28 de juliol de 1819) va ser una de les heroïnes de la Independència de Colòmbia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Antonia Santos
Aqüeducte dels Arquets
Laqüeducte dels Arquets o aqüeducte dels Arcs situat a Manises a la comarca de l'Horta Oest, és un aqüeducte que permet salvar la séquia de Quart, el barranc del Salt d'Aigua.
Veure Conquesta feudal hispànica і Aqüeducte dels Arquets
Ardales
Ardales és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga, entre Álora, Teba i Casarabonela, situada en els contraforts septentrionals de la Sierra de las Nieves en la seva transició cap als embassaments del Guadalhorce.
Veure Conquesta feudal hispànica і Ardales
Arganda del Rey
Arganda del Rey és un municipi de la comunitat autònoma de Madrid.
Veure Conquesta feudal hispànica і Arganda del Rey
Arnedo
Arnedo és un municipi de la Rioja, a la comarca d'Arnedo, a la Rioja Baixa, a la riba esquerra del riu Cidacos i a 35 km de Logronyo.
Veure Conquesta feudal hispànica і Arnedo
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Arquebisbat de Barcelona
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Veure Conquesta feudal hispànica і Arqueologia
Arquitectura de la Marina
Larquitectura de la Marina és el conjunt de formes pròpies de l'arquitectura a les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa, al País Valencià.
Veure Conquesta feudal hispànica і Arquitectura de la Marina
Arquitectura de Portugal
consulta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Arquitectura de Portugal
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Conquesta feudal hispànica і Arquitectura gòtica
Arquitectura islàmica
La cúpula de la Mezquita Selimiye a Edirne. arxiudata.
Veure Conquesta feudal hispànica і Arquitectura islàmica
Arquitectura medieval
Arquitectura medieval és una expressió historiogràfica que engloba la producció arquitectònica de l'art medieval.
Veure Conquesta feudal hispànica і Arquitectura medieval
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure Conquesta feudal hispànica і Arquitectura romànica
Art asturià
Església de Santa María del Naranco L'art asturià o preromànic asturià és un estil artístic englobat dins el preromànic, localitzat a la península Ibèrica a la zona adjacent a la mar Cantàbrica que va quedar lliure de l'ocupació musulmana a finals del.
Veure Conquesta feudal hispànica і Art asturià
Art mossàrab
Lart mossàrab neix a partir de la conquesta cristiana de territoris al nord de la península Ibèrica quan, a partir del, artistes mossàrabs procedents d'al-Àndalus s'hi desplaçaren.
Veure Conquesta feudal hispànica і Art mossàrab
Art romànic a Catalunya
Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.
Veure Conquesta feudal hispànica і Art romànic a Catalunya
Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la
Divisió eclesiàstica de Galícia. Moltes de les seves arxiprestats fan referència a entitats ètniques prerromanas, com Nemancos, Céltigos, Entíns o Postmarcs. Larxidiòcesi de Santiago de Compostel·la és la diòcesi o bisbat (territori eclesiàstic de l'Església Catòlica regit per un arquebisbe) amb la seu eclesiàstica a la catedral de Santiago de Compostel·la.
Veure Conquesta feudal hispànica і Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la
Arxidiòcesi de Toledo
Larxidiòcesi de Toledo, a Espanya, és la diòcesi principal de la província eclesiàstica de Toledo, de la qual són sufragànies les diòcesis de Sigüenza-Guadalajara, Conca, Ciudad Real i Albacete.
Veure Conquesta feudal hispànica і Arxidiòcesi de Toledo
Arxiu Municipal de Sueca
L'Arxiu Municipal de Sueca (A.M.S.) és un arxiu que depèn institucionalment de l'Ajuntament de Sueca.
Veure Conquesta feudal hispànica і Arxiu Municipal de Sueca
Asp
Asp (oficialment i en castellà Aspe) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà, a 163 km.
Veure Conquesta feudal hispànica і Asp
Asturias, patria querida
Asturias, patria querida o Asturies, patria querida (Astúries, pàtria estimada en català) és des de 1984 l'himne de la Comunitat Autònoma d'Astúries, encara que es veu àmpliament per tot el territori com a classe de substitut informal, festiu a l'himne nacional espanyol, al qual solien faltar les lletres de cançó.
Veure Conquesta feudal hispànica і Asturias, patria querida
Ató de Pistoia
Ató de Pistoia (Toscana o Espanya, ca. 1070 – Pistoia, 22 de maig de 1153) fou un monjo benedictí, de l'Orde de Vallombrosa, nomenat bisbe de Pistoia i historiador.
Veure Conquesta feudal hispànica і Ató de Pistoia
Águilas
Àguiles (en castellà: Águilas) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Águilas
Ònnega Fortúnez
Ònnega Fortúnez o Íñiga FortúnezJayyusi 1992, Fletcher 2006, (848 - després de l'any 890) fou una princesa bascaBarrucand & Bednorz 1999, del Regne de Pamplona, posteriorment denominat Regne de Navarra.
Veure Conquesta feudal hispànica і Ònnega Fortúnez
Bandera d'Astúries
La bandera d'Astúries és la bandera del Principat d'Astúries.
Veure Conquesta feudal hispànica і Bandera d'Astúries
Basílica de San Isidoro
La Reial Col·legiata Basílica de San Isidoro o, simplement, San Isidoro, és un temple cristià a la ciutat de Lleó, a Espanya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Basílica de San Isidoro
Batalla d'Alarcos
La batalla d'Alarcos tingué lloc a la vora del castell d'Alarcos (en àrab, al-Arak), en un turó al costat del riu Guadiana, a prop de Ciudad Real, el 19 de juliol de 1195, entre les tropes del Regne de Castella d'Alfons VIII de Castella i les de l'Imperi almohade d'Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, comandades per Abu-Yahya ibn Abi-Hafs.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla d'Alarcos
Batalla d'Albelda
La primera batalla d'Albelda tingué lloc a la vora d'Albelda de Iregua el 851 entre les forces musulmanes de Mussa II el Gran, cap dels Banu Qassi i governador de Tudela, en nom de l'Emirat de Qúrtuba, i un exèrcit de francs i gascons de França Occidental, probablement aliats amb el Regne d'Astúries.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla d'Albelda
Batalla d'Albesa
La Batalla d'Albesa va ésser un combat esdevingut el 20 de febrer de 1003 entre l'exèrcit del comte Ramon Borrell de Barcelona i el seu germà el comte Ermengol I d'Urgell, per una banda, i l'exèrcit musulmà, per l'altra.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla d'Albesa
Batalla d'Alcoraç
La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla d'Alcoraç
Batalla d'Estepona
La batalla d'Estepona va ser un combat naval ocorregut al maig de 1342 que va enfrontar una flota de la Corona d'Aragó dirigida per l'almirall Pere de Montcada i de Lloria contra una flotilla musulmana, amb el resultat d'una victòria dels europeus.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla d'Estepona
Batalla d'Olalies
Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr va conquerir Astúries poc després de la invasió musulmana de la península Ibèrica l'any 711, però els àsturs van trigar molt poc a revoltar-se contra el poder musulmà, derrotar els invasors en una escaramussa a la muntanya d'Aseuva el 722 en la batalla de Covadonga.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla d'Olalies
Batalla d'Ourique
La batalla d'Ourique va enfrontar les forces del príncep portuguès Alfonso Henriques contra els almoràvits dirigits per Alí ibn Yússuf.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla d'Ourique
Batalla d'Uclés (1108)
La batalla d'Uclés fou un enfrontament produït el 30 de maig de 1108 entre l'exèrcit d'Alfons VI de Castella (que no va ser present a la batalla, tot i que sí que hi fou el seu únic fill, Sanç Alfónsez, que hi va perdre la vida) i l'exèrcit almoràvit d'Ali ibn Yusuf, comandat per Abu Tahir Tamim ibn Yusuf.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla d'Uclés (1108)
Batalla de Bairén
La batalla de Bairén fou un enfrontament entre les forces de Rodrigo Díaz de Vivar i Pere I d'Aragó, i les almoràvits de Abul-Hasan Ali al-Hajj.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla de Bairén
Batalla de Barbastre (1065)
El Setge de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla de Barbastre (1065)
Batalla de Calatañazor
La batalla de Calatañazor va ser una enfrontament fictici que suposadament va tenir lloc a Calatañazor (Sòria) el juliol de l'any 1002.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla de Calatañazor
Batalla de Clavijo
Castell de Clavijo. La batalla de Clavijo és un enfrontament llegendari que es va considerar durant molt temps una de les més cèlebres batalles de la Reconquesta, dirigida pel rei Ramir I d'Astúries contra els musulmans.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla de Clavijo
Batalla de Consuegra
La batalla de Consuegra fou una de les batalles de la Reconquesta, lluitada el 15 d'agost de 1097 entre els exèrcits d'Alfons VI de Lleó i El Cid contra els almoràvits de Yússuf ibn Taixfín.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla de Consuegra
Batalla de Covadonga
La batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Covadonga, probablement l'estiu del 722. Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla de Covadonga
Batalla de Cutanda
La batalla de Cutanda de 1120 significà consolidació del domini d'Alfons I d'Aragó sobre Saraqusta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla de Cutanda
Batalla de Golpejera
La batalla de Golpejera va tenir lloc el 12 de gener de 1072 i va enfrontar als exèrcits del rei de Castella, Sanç II, i del seu germà el rei de Lleó, Alfons VI, aspirants al tron del seu pare, Ferran I, en un paratge anomenat Golpejera, situat segons la Crònica Najerense a Cardeñosa de Volpejera, a prop de Carrión de los Condes, Palència.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla de Golpejera
Batalla de Graus
La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla de Graus
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla de Las Navas de Tolosa
Batalla de Mollerussa
La batalla de Mollerussa fou una de les batalles de la conquesta almoràvit d'Al-Àndalus.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla de Mollerussa
Batalla de Quart de Poblet
La Batalla de Quart de Poblet fou una batalla lluitada el 25 d'octubre del 1094 entre les forces de Rodrigo Díaz de Vivar i els almoràvits.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla de Quart de Poblet
Batalla de Roncesvalls
La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla de Roncesvalls
Batalla de Sagrajas
La batalla de Sagrajas o batalla d'az-Zal·laqa o az-Zallaqah o Zalaca és una batalla que es va entaular a Sagrajas, a les proximitats de Badajoz (Extremadura), el 23 d'octubre de 1086, entre les tropes cristianes d'Alfons VI de Castella i les almoràvits de Yússuf ibn Taixfín, amb la derrota de les primeres.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla de Sagrajas
Batalla de Torà
La batalla de Torà fou una batalla lliurada el 1006 a Torà entre una aliança dels comtes catalans i un exèrcit del Califat de Còrdova.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla de Torà
Batalla de Valtierra
La batalla de Valtierra fou un combat que va enfrontar les tropes d'Alfons el Bataller, el rei d'Aragó amb les tropes musulmanes de l'emir de Saraqusta, Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain el 24 de gener de 1110.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla de Valtierra
Batalla dels Alcalans
L'imperi almoràvit va entrar en decadència tan ràpidament com s'havia constituït.
Veure Conquesta feudal hispànica і Batalla dels Alcalans
Beat de Liébana
Beat de Liébana, (ca. 735-798), també anomenat Sant Beatus (està inscrit en el santoral catòlic, i la seva festa se celebra el 19 de febrer), fou un monjo del Monestir de San Martín de Turieno, actualment de Santo Toribio de Liébana, a la comarca de Liébana, a prop dels Pics d'Europa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Beat de Liébana
Benalúa (comarca de Guadix)
Benalúa - antigament Benanlúa de Guadix - és un municipi a la part central de la comarca de Guadix (província de Granada).
Veure Conquesta feudal hispànica і Benalúa (comarca de Guadix)
Benalmádena
Benalmádena és un municipi que es troba a la comarca de la Costa del Sol, a la província de Màlaga.
Veure Conquesta feudal hispànica і Benalmádena
Beniaján
Muntanyes i horts a Beniaján Mare de Déu del Carme, patrona de la vila Plànol de Beniatjà Beniaján (Beniatjà en català) és un poble espanyol del municipi de Múrcia, emplaçat en l'Horta de Múrcia, al peu de l'extensa serra que tanca la Vall del Segura pel sud.
Veure Conquesta feudal hispànica і Beniaján
Benissa
Benissa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta, i és part de la mancomunitat de la Vall de Pop.
Veure Conquesta feudal hispànica і Benissa
Berenguer de Puigpardines
Berenguer de Puigpardines (Sant Privat d'en Bas, Comtat de Besalú ? - ?), fou un cronista català que presumptivament visqué en el.
Veure Conquesta feudal hispànica і Berenguer de Puigpardines
Braojos de la Sierra
Braojos de la Sierra és un municipi de la Comunitat de Madrid, a la Sierra Norte de Madrid.
Veure Conquesta feudal hispànica і Braojos de la Sierra
Buitrago del Lozoya
Buitrago del Lozoya és un municipi de la Comunitat de Madrid, als peus del port de Somosierra.
Veure Conquesta feudal hispànica і Buitrago del Lozoya
Bust de Velázquez (Venanci Vallmitjana i Barbany)
Bust de Velázquez o Cap de Velázquez (títol corresponent a la fitxa de l'obra artística), és una escultura de la segona meitat del, realitzada per l'escultor Venanci Vallmitjana i Barbany.
Veure Conquesta feudal hispànica і Bust de Velázquez (Venanci Vallmitjana i Barbany)
Calaf
Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Calaf
Caleruega
Caleruega és un municipi de la província de Burgos a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Conquesta feudal hispànica і Caleruega
Campaspero
Campaspero és un municipi situat a la província de Valladolid (Castella i Lleó), tocant al límit amb la província de Segovia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Campaspero
Canal de Bellús a Xàtiva
El Canal de Bellús a Xàtiva és una obra hidràulica que voreja el marge esquerre del riu Albaida.
Veure Conquesta feudal hispànica і Canal de Bellús a Xàtiva
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Veure Conquesta feudal hispànica і Cancelleria Reial
Cangues d'Onís
Cangues d'Onís (Cangas de Onís en castellà i oficialment Cangues d'Onís/Cangas de Onís) és un conceyu, una parròquia, una localitat i un partit judicial de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.
Veure Conquesta feudal hispànica і Cangues d'Onís
Capitulacions de Granada
Les Capitulacions de Granada, de vegades conegudes com el Tractat de Granada, van ser signades i ratificades el 25 de novembre de 1491 davant el rei de l'Emirat de Gharnata Abu 'Abd Allah Muhammad Boabdil i els Reis Catòlics, en aquell temps monarques d'Aragó, de Castella, de Lleó, i de Sicília.
Veure Conquesta feudal hispànica і Capitulacions de Granada
Carrer de Sagunt
El carrer de Sagunt és una via urbana de la ciutat de València i un dels carrers més antics de la ciutat extramurs de la Ciutat Vella.
Veure Conquesta feudal hispànica і Carrer de Sagunt
Cartaya
Cartaya és una localitat i municipi espanyol de la província de Huelva, comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Cartaya
Casa Palau dels Vives
La Casa-Palau dels Vives de Canyamàs es troba als afores de la població de Benifairó de les Valls, a la sortida cap a Quart de les Valls i Quartell i enfront de l'església parroquial.
Veure Conquesta feudal hispànica і Casa Palau dels Vives
Casas de Reina
Casas de Reina és un municipi de la província de Badajoz a la comunitat autònoma d'Extremadura, a la comarca de Campiña Sur.
Veure Conquesta feudal hispànica і Casas de Reina
Casserres
Casserres és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, a 12 km al sud de la capital de comarca, Berga.
Veure Conquesta feudal hispànica і Casserres
Castell
Un castell és una fortificació per a ús militar.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell
Castell d'Alpetea
El castell d'Alpetea va ser una antiga fortificació espanyola alçada a 1266 msnm sobre un turó de difícil accés al costat de la confluència dels rius Gallo i Tajo, en el Parc Natural de l'Alto Tajo, a el sud de Villar de Cobeta, dins del terme municipal de Zaorejas (Guadalajara).
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell d'Alpetea
Castell d'Alpont
El Castell d'Alpont s'alça dalt de la gran mola de pedra sobre la qual s'assenta el poble.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell d'Alpont
Castell d'Alta-riba
Escut del Castell d'Alta-riba i del seu llinatge El Castell Sant Miquel d'Alta-riba, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba al nucli d'Alta-riba, dins el municipi d'Estaràs, de la comarca de la Segarra, de Catalunya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell d'Alta-riba
Castell d'Argençola
El castell d'Argençola és una fortalesa medieval situada al municipi d'Argençola (Anoia), al cim d'un turó, a l'interfluvi de les rieres de Clariana i del Molí, del costat de l'església de Sant Llorenç.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell d'Argençola
Castell d'Arnedo
El castell d'Arnedo és una fortificació localitzada a la ciutat d'Arnedo (La Rioja).
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell d'Arnedo
Castell d'Elda
El castell d'Elda es troba a la localitat d'Elda, al Vinalopó Mitjà.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell d'Elda
Castell d'Oriola
El castell d'Oriola es troba a la forest de San Miguel, pròxim a la localitat del mateix nom, en la comarca del Baix Segura.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell d'Oriola
Castell de Benaguasil
El Castell de Benaguasil s'alçava a la part més antiga del nucli urbà de la població valenciana del Camp de Túria, a la plaça del Castell, i concretament al voltant de l'actual seu de la Unió Musical, per a la construcció es van derrocar les últimes restes de la fortalesa a 1978.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Benaguasil
Castell de Beselga
El castell de Beselga es troba en la partida homònima, en el vessant nord de la forest del Garbí, a una distància aproximada de dos quilòmetres d'Estivella, en la comarca del Camp de Morvedre, al País Valencià; està declarat Bé d'Interès Cultural.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Beselga
Castell de Boltanya
El castell de Boltanya (també anomenat Castell dels Comtes de Sobrarb, ja que no va ser en cap moment de la seva existència la residència oficial dels senyors del Comtat de Sobrarb) és una fortalesa construïda pels sarraïns de Sobrarb per defensar el Vall de l'Ara dels cristians durant la Reconquesta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Boltanya
Castell de Borró
El castell de Borró és una fortalesa d'origen musulmà que es troba en el terme de Ròtova (la Safor, València), sobre la penya de Borró, a 240 msnm.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Borró
Castell de Carbonera
Planta del castell de carbonera El Castell de la Carbonera està situat en un turó -anomenat Turó del Castell- a la Serra del Benicadell, al límit entre els termes de Beniatjar i Otos.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Carbonera
Castell de Chipiona
El castell de Chipiona és una antiga fortalesa situada en el municipi de Chipiona, Cadis, Espanya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Chipiona
Castell de Chirel
El Castell de Xirell és una fortalesa situada al municipi valencià de Cortes de Pallars.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Chirel
Castell de Domenyo
El castell de Domenyo està ubicat a la part alta d'un turó al costat del lloc on es trobava l'antiga població de Domenyo (abandonada a la dècada dels anys 60 del, per a la construcció de l'Embassament de Loriguilla), a la comarca dels Serrans i posseeix una panoràmica de les rambles del riu Túria i del seu afluent, el Riu Toixa (també anomenat Xelva).
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Domenyo
Castell de Florejacs
Vista de Florejacs on sobresurt la torre del castell a l'esquerra El Castell de Florejacs és un monument del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra) declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Florejacs
Castell de Granyena
Les restes del Castell de Granyena són dalt del turó on hi ha el poble de Granyena de Segarra, en altres temps vila closa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Granyena
Castell de la Concepció
El castell de la Concepció és una construcció medieval del xiii o xiv enclavada sobre el turó del mateix nom que s'alça sobre el port de Cartagena (Múrcia), en Espanya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de la Concepció
Castell de la Fullola
El Castell de la Fullola està situat en un petit turó al centre d'una vall que s'estén entre la serra de les Moles i el coll de la Mola, a uns 12 km al nord-est de Tortosa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de la Fullola
Castell de la Serrella (Castell de Castells)
Castell de la Serrella. Al fons, Castell de Castells. Fotografia des del sud. El castell de la Serrella es troba a la fita dels termes municipals de Beniardà i Castell de Castells, a la comarca de la Marina Alta, País Valencià, a una altura de 1.051 metres sobre la penya de Castellet.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de la Serrella (Castell de Castells)
Castell de Láchar
El castell de Láchar és un recinte fortificat convertit en palauet i situat en la part baixa de la localitat de Láchar, a la província de Granada, comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Láchar
Castell de Marvão
El castell de Marvão, en l'Alentejo, està situat a l'extrem oest del poble de Santa Maria de Marvão, en el municipi de Marvão, districte de Portalegre, a Portugal.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Marvão
Castell de Montant
El Castell de Montant, a la comarca de l'Alt Millars és en l'actualitat una resta de la muralla que voltava el castell almohade, que pertanyia a Zayd Abu Zayd. Se situen a la part alta d'un dels pujols (un espoló rocós) pels quals s'estén el nucli poblacional de Montant.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Montant
Castell de Montmagastre
El Castell de Montmagastre és un edifici del municipi d'Artesa de Segre declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Montmagastre
Castell de Morella
El castell de Morella és un castell-fortalesa d'origen musulmà, situat estratègicament sobre un penyal a 1.073 msnm.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Morella
Castell de Petrés
El castell de Petrés o casa castell del Baró de Petrés és una fortalesa que es troba a Petrés (província de València).
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Petrés
Castell de Pratdip
El castell de Pratdip és un edifici de Pratdip (Baix Camp) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Pratdip
Castell de Rocamora (Montferri)
El castell de Rocamora està situat a Montferri (Alt Camp) i antigament fou conegut com a castell de Montferri o de Puigtinyós.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Rocamora (Montferri)
Castell de Sabugal
Castell de Sabugal, Portugal: vista panoràmica El Castell de Sabugal, també anomenat Castell das Cinco Quinas a causa de la forma inusual del donjon, es troba a la freguesia, ciutat i municipi de Sabugal, al districte de Guarda, a Portugal.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Sabugal
Castell de Saburella
El castell de Saburella, o de Savorella, al terme municipal de Querol (Alt Camp), és de construcció posterior a la Reconquesta i està situat a la banda dreta del riu Gaià.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Saburella
Castell de Sant Jordi de Lisboa
Castell de Sant Jordi Es coneix com el Castell de Sant Jordi (Castelo de São Jorge en portuguès) a les ruïnes d'un castell en el pujol de Sant Jordi en Lisboa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Sant Jordi de Lisboa
Castell de Santa Linya
El castell de Santa Linya és un castell del poble de Santa Linya, al municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Santa Linya
Castell de Santiago de la Torre
El Castell de Santiago de la Torre és una fortalesa medieval que es troba en el llogaret homònim, que després de la seva desaparició va ser annexionada al municipi de San Clemente per la seva condició de cap de partit judicial.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Santiago de la Torre
Castell de Tomar
Vista del Castell de Tomar. Una altra vista del castell. El castell de Tomar, (en portuguès: Castelo de Tomar) és un castell templer situat a la ciutat de Tomar, en el marge dret del riu Nabão, freguesia de São João Baptista, Districte de Santarém, Portugal.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Tomar
Castell de Torís
El Castell de Torís, localment anomenat el Castellet,E.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Torís
Castell de Vallmoll
El Castell de Vallmoll és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Vallmoll (Alt Camp).
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Vallmoll
Castell de Vilamarxant
El Castell de Vilamarxant és un bé d'interès cultural situat al municipi valencià de Vilamarxant (Camp de Túria).
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Vilamarxant
Castell de Xelva
El Castell i les muralles de Xelva conformen un Bé d'Interès Cultural inscrit amb el codi 46.10.106-004 i anotació ministerial RI-51-0010723 de 19 de febrer de 2002.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell de Xelva
Castell del Poyo
Les ruïnes del Castell del Poyo es troben al cim d'un elevat turó (Turó del Poyo), són conegudes com a Fort del Collado, es troben al terme municipal d'Alpont a uns 12 quilòmetres al nord d'aquesta població, a prop de llogaret del Collado.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell del Poyo
Castell dels Alcalans
El Castell dels Alcalans de Montserrat, es localitza sobre un esperó o corda de vessant, que separa les diferents depressions o barrancs per on es produeix el vessament d'aigües d'una vessant, que forma la vall dels Alcalans (del qual pren el seu nom), a l'est, que és el costat més accessible i en el qual es desenvolupa el sistema defensiu.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell dels Alcalans
Castell i muralles de Cullera
El castell i muralles de Cullera són un conjunt d'arquitectura militar musulmana que es troba a l'esmentada població valenciana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell i muralles de Cullera
Castell i muralles de Riba-roja de Túria
El castell i muralles de Riba-roja de Túria formen un bé d'interès cultural que es troba al carrer de la Cisterna i plaça Eusebi Benedito de Riba-roja de Túria (València).
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell i muralles de Riba-roja de Túria
Castell i vilatge de Montessor
Les restes del castell de Montessor, són situades al cim d'unes penyes a l'extrem de la serra de Sant Miquel, zona de guaita sobre l'estret de Tragó.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell i vilatge de Montessor
Castell-Palau dels Boïl
El Castell-Palau dels Boïl, també conegut com a Castell de Bétera o Casa-Castell dels Boïl, es troba en el centre de la localitat del mateix nom, al Camp de Túria, País Valencià.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castell-Palau dels Boïl
Castellà del País Basc Sud
El castellà del País Basc Sud o el castellà de Hegoalde (conegut localment com a Castellano de Hegoalde) és el dialecte del castellà parlat en Hegoalde, compost pels territoris històrics de Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castellà del País Basc Sud
Castellà del País Valencià
El castellà del País Valencià és el conjunt de varietats lingüístiques parlades a l'oest, sud-oest i sud (amb algunes illes lingüístiques dins del domini lingüístic del valencià), que presenta una sèrie de trets comuns o compartits amb les regions frontereres d'Aragó, Castella-La Manxa i la Regió de Múrcia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castellà del País Valencià
Castellví (llinatge)
Els Castellví, cavallers i senyors, van ser una nissaga nobiliària procedent de Borgonya, que passà a Catalunya cap a l'any 975, i es va estendre pel regne de València arran de la reconquesta al.
Veure Conquesta feudal hispànica і Castellví (llinatge)
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Conquesta feudal hispànica і Catalans
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Veure Conquesta feudal hispànica і Català antic
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Veure Conquesta feudal hispànica і Català clàssic
Catedral d'Idanha-a-Velha
Cathedral of Idanha-a-Velha.jpgLa Catedral d'Idanha-a-Vella és l'antiga catedral del bisbat d'Egitania, hui en la Unió de freguesies de Monsanto i Idanha-a-Vella, al municipi d'Idanha-a-Nova.
Veure Conquesta feudal hispànica і Catedral d'Idanha-a-Velha
Catedral de Ciudad Real
La Catedral de Ciudad Real o la Santa Església Prioral Basílica Catedral dels ordes militars de La nostra Senyora Santa María del Prat de Ciudad Real, iniciada al, és d'estil gòtic, encara que posseeix elements anteriors d'estil romànic pertanyents al precedent de la catedral: l'església parroquial d'època d'Alfons X el Savi.
Veure Conquesta feudal hispànica і Catedral de Ciudad Real
Catedral de Lleó
La Catedral de Lleó és coneguda popularment com la «Pulchra leonina».
Veure Conquesta feudal hispànica і Catedral de Lleó
Catedral de Santiago de Compostel·la
La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Catedral de Santiago de Compostel·la
Catedral de Sigüenza
La catedral de Sigüenza està dedicada a Santa María la Mayor, patrona de la ciutat de Sigüenza, situada a la província de Guadalajara, a Castella - la Manxa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Catedral de Sigüenza
Catedrals d'Espanya
date.
Veure Conquesta feudal hispànica і Catedrals d'Espanya
Cavall de pura raça gallega
Escena de la popular ''Rapa das bestas'', una festa turística i cultural de Galícia celebrada en diverses localitats i on el principal protagonista és el cavall gallec mestís juntament amb l'exhibició d'exemplars de ponis del cavall de pura raça gallega (PRG).
Veure Conquesta feudal hispànica і Cavall de pura raça gallega
Cèntul II de Bigorra
Cèntul II († 1129) fou comte de Bigorra de 1113 a 1129, fill de Cèntul V, vescomte de Bearn i de Beatriu I comntessa de Bigorra.
Veure Conquesta feudal hispànica і Cèntul II de Bigorra
Cenicientos
Cenicientos és un municipi de la Comunitat de Madrid que limita amb les províncies de Toledo i Àvila.
Veure Conquesta feudal hispànica і Cenicientos
Chevauchée
Una chevauchée (Pronunciació en francès: /ʃəvoʃi/, "cavalcada") era un mètode d'incursió propi de la guerra medieval per a afeblir l'enemic, principalment mitjançant l'incendi i el pillatge en el territori enemic per reduir la productivitat d'una regió, en oposició a la guerra de setge o guerres de conquesta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Chevauchée
Chiesa di Nostra Signora del Sacro Cuore
Nostra Senyora del Sagrat Cor, originalment Chiesa di San Giacomo de gli Spagnoli, és una església de Roma a la Plaça Navona del districte de Parione.
Veure Conquesta feudal hispànica і Chiesa di Nostra Signora del Sacro Cuore
Ciència medieval
principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Ciència medieval
Ciutadella de Menorca
Ciutadella de Menorca, antigament Menorca i correntment només Ciutadella, és la ciutat més poblada de Menorca (30.588 habitants el 2020 segons l'INE), i seu del bisbat de l'illa; fins a 1714 va ser residència del governador britànic de l'illa, així com de la Universitat General de Menorca.
Veure Conquesta feudal hispànica і Ciutadella de Menorca
Colmenar Viejo
Colmenar Viejo és un municipi de la Comunitat de Madrid.
Veure Conquesta feudal hispànica і Colmenar Viejo
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Veure Conquesta feudal hispànica і Colonialisme
Colonització espanyola d'Amèrica
Penó dels ''conquistadors'' castellans, amb la corona de Castella sobre una bandera vermella, usada per Hernán Cortés, Francisco Pizarro i d'altres portuguès el 1790 La colonització espanyola de les Amèriques va començar sota la corona de Castella i va ser encapçalada pels conquistadors espanyols.
Veure Conquesta feudal hispànica і Colonització espanyola d'Amèrica
Comanador militar
El comanador militar era el càrrec que tenia la missió de brindar seguretat militar als servents que se li havien encomanat.
Veure Conquesta feudal hispànica і Comanador militar
Comtat de Coïmbra
El Comtat de Coïmbra (en portuguès: Condado de Coimbra) va ser un estat situat a l'oest de la península Ibèrica, instituït com a unitat militar de defensa fronterera del Regne de Lleó enfront d'al-Àndalus.
Veure Conquesta feudal hispànica і Comtat de Coïmbra
Comunió Tradicionalista Carlista
Comunió Tradicionalista Carlista (CTC) és un partit polític espanyol d'extrema dreta i confessionalment catòlic.
Veure Conquesta feudal hispànica і Comunió Tradicionalista Carlista
Concejo de la Mesta
La Mesta, formalment en castellà "Honrado Concejo de la Mesta de pastores" era una agrupació de ramaders castellans que regulaven la transhumància en l'edat mitjana i edat moderna als regnes de la Península Ibèrica.
Veure Conquesta feudal hispànica і Concejo de la Mesta
Confraria de Belchite
La Confraria de Belchite fou un orde militar creat a Belchite per Alfons I d'Aragó en 1122.
Veure Conquesta feudal hispànica і Confraria de Belchite
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Veure Conquesta feudal hispànica і Conquesta carolíngia d'Hispània
Conquesta de Còrdova
Ferran III el sant, conqueridor de Còrdova La conquesta castellana de Qurtuba (actual Còrdova), succeí l'any 1236 dins del context de la reconquesta cristiana (722-1492), sota el regnat de Ferran III el Sant (1217-1252), caracteritzat per la gran expansió que dugué a terme al sud de la península Ibèrica i per ser benevolent amb els habitants de les ciutats derrotades.
Veure Conquesta feudal hispànica і Conquesta de Còrdova
Conquesta de Conca
La conquesta de Conca fou un dels episodis de la reconquesta, produït l'any 1177.
Veure Conquesta feudal hispànica і Conquesta de Conca
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Conquesta de Navarra
Conquesta de Siurana
La Conquesta de Siurana fou una de les batalles de la Reconquesta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Conquesta de Siurana
Consell i Comissariat de la Croada
El consell de la Croada, després comissariat de la Croada va ser una institució encarregada de controlar la recaptació, dels ingressos per la venda de la butlla de la croada i a partir de finals del, també de les altres dues gràcies: el subsidi i l'excusat, perquè les tres tenien com a element comú les seves connotacions religioses i la necessitat d'autorització pontifícia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Consell i Comissariat de la Croada
Contribucions islàmiques a l'Europa medieval
Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.
Veure Conquesta feudal hispànica і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval
Conversions forçades als regnes hispànics
''The Moorish Proselytes of Archbishop Ximenes'', (Els prosèlits magrebins de l'arquebisbe Ximenes, Granada, 1500), obra d'Edwin Long (1829–1891) que representa un baptisme massiu de musulmans Les conversions forçades de musulmans als regnes hispànics es van promulgar a través d'una sèrie d'edictes que proscrivien l'islam als regnes de la Monarquia Hispànica als actuals estats d'Espanya i de Portugal.
Veure Conquesta feudal hispànica і Conversions forçades als regnes hispànics
Corredor del Mediterrani
Costa mediterrània compresa pel Corredor El Corredor del Mediterrani o Corredor Mediterrani és un terme politicoeconòmic que designa l'eix viari i econòmic entre Barcelona i València.
Veure Conquesta feudal hispànica і Corredor del Mediterrani
Cortegana
Cortegana és un poble de la província de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.
Veure Conquesta feudal hispànica і Cortegana
Corts de Tortosa (1225)
Les Corts de Tortosa van ser convocades a l'abril de 1225, a Tortosa pel rei Jaume el Conqueridor per tractar la conquesta feudal de les terres de l'al-Àndalus al sud del seu regne.
Veure Conquesta feudal hispànica і Corts de Tortosa (1225)
Creu de terme de la Manresana
La Creu de terme de la Manresana és una creu de terme de Sant Ramon (Segarra) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Conquesta feudal hispànica і Creu de terme de la Manresana
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Veure Conquesta feudal hispànica і Cristòfor Colom
Croada d'al-Mariyya
La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.
Veure Conquesta feudal hispànica і Croada d'al-Mariyya
Croada dels Pastors (1320)
La Croada dels Pastors, un moviment popular al nord de França dirigit a ajudar a la Reconquesta, una època de fam deguda als canvis climàtics i la deteriorada situació econòmica de la població rural, unida amb profecies i la parla d'una nova croada.
Veure Conquesta feudal hispànica і Croada dels Pastors (1320)
Cronologia dels descobriments portuguesos
Planisferi de Cantino (1502), la carta nàutica portuguesa més antiga coneguda, que mostra els resultats dels viatges de Vasco da Gama a l'Índia; de Colom a Amèrica Central; de Gaspar Corte-Real a Terranova; i de Pedro Alvares Cabral a Brasil. El mapa recull el meridià del Tractat de Tordesillas (Biblioteca Estense de la universitat.
Veure Conquesta feudal hispànica і Cronologia dels descobriments portuguesos
Descobriments portuguesos
Enric el Navegant. Els descobriments portuguesos foren una sèrie de viatges marítims i exploracions dutes a terme pels portuguesos entre 1415 i 1543.
Veure Conquesta feudal hispànica і Descobriments portuguesos
Devesa
Devesa d'alzines i roures a la Serra de Castelltallat La devesa o vedat és l'aprofitament agroforestal tradicional com a pastura de boscos aclarits sovint d'alzines i roures, però també d'altres arbres.
Veure Conquesta feudal hispànica і Devesa
Diàspora basca
La diàspora basca és com es coneix la dispersió dels bascs que, per diferents motius, van deixar la seva terra per a emigrar a altres llocs.
Veure Conquesta feudal hispànica і Diàspora basca
Diòcesi d'Astorga
La diòcesi d'Astorga es té la seu episcopal en la Catedral de Santa María, a la ciutat lleonesa d'Astorga.
Veure Conquesta feudal hispànica і Diòcesi d'Astorga
Diòcesi de Cadis i Ceuta
La diòcesi de Cadis i Ceuta, en llatí, Dioecesis Gadicensis et Septensis, és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sevilla.
Veure Conquesta feudal hispànica і Diòcesi de Cadis i Ceuta
Diòcesi de Lugo
La diòcesi de Lugo, en llatí, Dioecesis Lucensis in Hispània, és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Santiago de Compostel·la.
Veure Conquesta feudal hispànica і Diòcesi de Lugo
Dinastia Borgonya
La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella.
Veure Conquesta feudal hispànica і Dinastia Borgonya
Dionís I de Portugal
Dionís I de Portugal, dit el Just o el Pagès (Lisboa, 1261 - Santarém, 1325), fou rei de Portugal (1279-1325).
Veure Conquesta feudal hispànica і Dionís I de Portugal
Divisió territorial de Catalunya
Divisió comarcal de Catalunya(28 de març 1988 a 15 d'abril 2015) La divisió territorial de Catalunya està estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis i vegueries.
Veure Conquesta feudal hispànica і Divisió territorial de Catalunya
Dume
280x280px Església de Dume Dume fou una freguesia portuguesa del municipi de Braga, amb 3,93 km² d'àrea i 3.251 habitants (en el cens del 2011).
Veure Conquesta feudal hispànica і Dume
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Conquesta feudal hispànica і Edat mitjana
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Conquesta feudal hispànica і Edat mitjana als Països Catalans
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Conquesta feudal hispànica і Edat mitjana de Catalunya
El Campello
El Campello és un municipi costaner del País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx.
Veure Conquesta feudal hispànica і El Campello
El Castell de Santa Maria
El Castell de Santa Maria és una entitat de població del municipi de Sant Guim de Freixenet, a la comarca de la Segarra.
Veure Conquesta feudal hispànica і El Castell de Santa Maria
El Castillet
El Castell de Baix o el Castillet és als afores de la població de Millars de la comarca de la Canal de Navarrés, de la província de València.
Veure Conquesta feudal hispànica і El Castillet
El Cid (pel·lícula)
El Cid és una pel·lícula èpica italoamericana sobre el personatge de Rodrigo Díaz de Vivar, "El Cid", heroi castellà de la Reconquesta.
Veure Conquesta feudal hispànica і El Cid (pel·lícula)
El valle de las espadas
El valle de las espadas (en anglès The Castilian) és una pel·lícula independent coproducció hispano-estatunidenca de caràcter històric i biogràfic, rodada en 1963 en Eastmancolor, produïda per Sidney W. Pink, dirigida per Javier Setó, i protagonitzada per Cesar Romero, Frankie Avalon, Broderick Crawford, Alida Valli, Espartaco Santoni, Tere Velázquez, Fernando Rey, i Soledad Miranda.
Veure Conquesta feudal hispànica і El valle de las espadas
Els valencians, des de quan són valencians?
Els valencians, des de quan són valencians? és un llibre d'investigació històrica escrit pel medievalista Vicent Baydal i publicat per l'editorial Afers el 2016.
Veure Conquesta feudal hispànica і Els valencians, des de quan són valencians?
Emigració espanyola
Estàtua dedicada a l'emigrant (Tocón, Íllora, província de Granada) L'emigració espanyola és un fenomen històric de llarga durada que comença a l'edat moderna, i el que es pot considerar com continuació del procés repoblador peninsular de direcció nord-sud que va estar seguint la Reconquesta a l'edat mitjana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Emigració espanyola
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Veure Conquesta feudal hispànica і Emirat de Qúrtuba
Era de l'exploració
Tordesillas hi és representada, Biblioteca Estense, Mòdena. L'era de l'exploració o l'era dels descobriments fou un període que començaria el i que va continuar fins al, durant el qual els vaixells europeus, principalment espanyols i portuguesos, van recórrer el món a la recerca de noves rutes i socis comercials per alimentar el naixent capitalisme d'Europa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Era de l'exploració
Ermita da Senhora de Numão
LErmita da Senhora de Numão, també coneguda com Santuari de Nossa Senhora de Numão o també d'Anamão, es troba al llogaret de Numão, freguesia de Castro Laboreiro, municipi de Melgaço, districte de Viana do Castelo, a Portugal.
Veure Conquesta feudal hispànica і Ermita da Senhora de Numão
Ermita de Sant Roc de Xèrica
L'Ermita de Sant Roc de Xèrica a la comarca de l'Alt Palància al País Valencià) és un edifici religiós construït el pels mestres picapedrers Pasqual Julve i Pere Bonarés, seguint l'estil gòtic de reconquesta. Està protegit com a Bé d'Interès Cultural des del 18 de juny de 1998.
Veure Conquesta feudal hispànica і Ermita de Sant Roc de Xèrica
Ermita del Roser (Albaida)
L'ermita del Roser d'Aljorf és una ermita situada en al barri de Aljorf, en el municipi d'Albaida.
Veure Conquesta feudal hispànica і Ermita del Roser (Albaida)
Escuder
Un escuder és, segons el Tresor de la Llengua, publicat el 1611: En definitiva, un escuder era, durant l'Antic Règim, un petit noble que estava estretament relacionat amb alguna gran casa, en moltes ocasions parents de les mateixes privats de fortuna.
Veure Conquesta feudal hispànica і Escuder
Escut de Bétera
L'escut de Bétera és un símbol representatiu que utilitza l'ajuntament de Bétera, municipi del País Valencià, a la comarca del Camp de Túria.
Veure Conquesta feudal hispànica і Escut de Bétera
Escut de Navarra
L'escut de Navarra, dissenyat el 1910, apareix descrit en l'article 7.1 de la Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra, de 10 d'agost de 1982 que estableix: "L'escut està format per cadenes d'or sobre fons vermell, amb una maragda en el centre d'unió dels seus vuit braços de baules i, sobre elles, la Corona Reial, símbol de l'Antic Regne de Navarra".
Veure Conquesta feudal hispànica і Escut de Navarra
Escut de Portugal
L'escut de Portugal fou adoptat oficialment el 30 de juny del 1911, juntament amb la Bandera Republicana portuguesa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Escut de Portugal
Escut i bandera d'Algorfa
L'escut i la bandera d'Algorfa són els símbols representatius oficials d'Algorfa, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Segura.
Veure Conquesta feudal hispànica і Escut i bandera d'Algorfa
Escut i bandera de Beneixida
L'escut i la bandera de Beneixida són els símbols representatius de Beneixida, municipi del País Valencià, a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Escut i bandera de Beneixida
Església catòlica a Mèxic
Ameriques LEsglésia catòlica a Mèxic és part de l'Església catòlica universal, sota la direcció espiritual del Papa i de la Santa Seu.
Veure Conquesta feudal hispànica і Església catòlica a Mèxic
Església de San Pedro de los Francos
San Pedro de los Francos és una església situada a la Rúa de Dato, 18 a Calataiud, Espanya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Església de San Pedro de los Francos
Església de Sant Bartomeu (Múrcia)
Sant Bartomeu, també anomenada Sant Bartomeu-Santa Maria és una església parroquial tradicional del centre històric de la ciutat de Múrcia, els orígens de la qual es remunten a la Reconquesta encara que l'edifici actual és una mescla entre la primitiva fàbrica del i les profundes reformes que, donant començament a la fi del, es van perllongar durant gran part del.
Veure Conquesta feudal hispànica і Església de Sant Bartomeu (Múrcia)
Església de Sant Feliu de Xàtiva
L'Església de Sant Feliu de Xàtiva és una ermita situada a Xàtiva (Costera), construïda en el després de la reconquesta cristiana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Església de Sant Feliu de Xàtiva
Església de Sant Joan Baptista (Múrcia)
L'església de Sant Joan Baptista de la ciutat de Múrcia és el cap d'una de les parròquies tradicionals del centre històric de la ciutat.
Veure Conquesta feudal hispànica і Església de Sant Joan Baptista (Múrcia)
Església de Sant Llorenç (Múrcia)
L'església de Sant Llorenç de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya), és una de les parròquies tradicionals del centre històric de la ciutat.
Veure Conquesta feudal hispànica і Església de Sant Llorenç (Múrcia)
Església de Sant Nicolau de Bari (Múrcia)
L'església de Sant Nicolau de Bari és una de les parròquies tradicionals del centre històric de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya), els orígens de la qual es remunten a la Reconquesta encara que l'edifici actual data de la primera meitat del xviii, sent un dels millors exponents del barroc murcià.
Veure Conquesta feudal hispànica і Església de Sant Nicolau de Bari (Múrcia)
Església de Santa Eulàlia (Múrcia)
L'església de Santa Eulàlia de la ciutat de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya), és una parròquia tradicional del nucli antic de la capital.
Veure Conquesta feudal hispànica і Església de Santa Eulàlia (Múrcia)
Església de Vilar de Frades
Mestre João Vicente, fundador de l'Orde dels Lóios i del Convent de Vilar de FradesL'estampa prové de ''Galeria das ordens religiosas e militares desde a mais remota antiguidade até nossos dias adornada com muitas estampas'', d'autor desconegut, 1843.
Veure Conquesta feudal hispànica і Església de Vilar de Frades
Església parroquial de la Immaculada (Albalat dels Tarongers)
L'església parroquial de la Immaculada és un temple catòlic situat a la plaça de la Puríssima Concepció, 6 al municipi d'Albalat dels Tarongers.
Veure Conquesta feudal hispànica і Església parroquial de la Immaculada (Albalat dels Tarongers)
Església parroquial de la Mare de Déu de les Neus (Montfort)
L'església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, és l'església principal de la població de Montfort, d'estil gòtic, construïda en el (encara que la seua construcció i ampliacions van durar fins al) a la muntanya del castell, sobre les restes de l'antiga fortalesa, el castell de Montfort.
Veure Conquesta feudal hispànica і Església parroquial de la Mare de Déu de les Neus (Montfort)
Església parroquial de Sant Pere (Albalat de la Ribera)
L'església parroquial de Sant Pere és un temple catòlic situat a la plaça de la Cort, 6, en el municipi d'Albalat de la Ribera.
Veure Conquesta feudal hispànica і Església parroquial de Sant Pere (Albalat de la Ribera)
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Espanyolisme
Espanyols
Els espanyols són els ciutadans d'Espanya, ja sigui perquè hi han nascut o perquè tenen la nacionalitat espanyola.
Veure Conquesta feudal hispànica і Espanyols
Espasa geneta
El qualificatiu geneta, de significat incert, respon a un tipus d'espasa de producció genuïnament nazarí, introduïda a la península "musulmana" pels Zenete.
Veure Conquesta feudal hispànica і Espasa geneta
Estepona
Estepona és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga.
Veure Conquesta feudal hispànica і Estepona
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Conquesta feudal hispànica і Expansió de l'islam
Expulsió dels jueus d'Espanya
Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.
Veure Conquesta feudal hispànica і Expulsió dels jueus d'Espanya
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Veure Conquesta feudal hispànica і Extremadura
Fàbrica de paper
Una fàbrica de paper o papereria és una fàbrica concebuda per produir paper a partir de pasta de cel·lulosa, feta de fusta, draps vells, fibra de cànem, de sisal, altres fonts de fibres vegetals i cada vegada més de paper usat i reciclat.
Veure Conquesta feudal hispànica і Fàbrica de paper
Fernando Pérez de Traba
Fernando Pérez de Traba en castellà i gallec — Fernão Peres de Trava — (1100, Santiago de Compostel·la - 1 de novembre del 1155) fou un noble gallec, comte de Traba i de Trastàmara, amant de la regenta de Portugal, Teresa de Lleó i comtessa de Portugal, mare del futur/rei de Portugal Alfons Henriques.
Veure Conquesta feudal hispànica і Fernando Pérez de Traba
Fernán Coronas
Fernán Coronas (* Cadavéu, 7 d'agost de 1884 - † Ḷḷuarca, 28 de gener de 1939) és el pseudònim amb el qual es coneix al religiós i poeta asturià Galo Antonio Fernández.
Veure Conquesta feudal hispànica і Fernán Coronas
Fernán-Núñez
Fernán-Núñez és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Fernán-Núñez
Fernández de Córdoba
Els Fernández de Córdoba són un llinatge nobiliari espanyol que té el seu origen a Castella, que al llarg dels anys va tenir una vasta descendència i van acumular molts títols de noblesa i senyories, constituint diverses branques d'una mateixa família.
Veure Conquesta feudal hispànica і Fernández de Córdoba
Festes de Santa Tecla de Tarragona
Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.
Veure Conquesta feudal hispànica і Festes de Santa Tecla de Tarragona
Festes populars als Països Catalans
Foguera de la nit de Sant Joan a la platja de la Marina Alta. Les festes populars als Països Catalans són el conjunt de festes tradicionals que se celebren als territoris de parla catalana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Festes populars als Països Catalans
Força Aèria Argentina
La Força Aèria Argentina (FAA) (en castellà: Fuerza Aérea Argentina) és el component aeri de les Forces Armades Argentines.
Veure Conquesta feudal hispànica і Força Aèria Argentina
Fost d'Alguaire
Fost d'Alguaire o Faust és un sant llegendari, que segons la tradició va néixer i morir a Alguaire (Segrià), on és venerat com a patró dels pagesos.
Veure Conquesta feudal hispànica і Fost d'Alguaire
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Veure Conquesta feudal hispànica і Fraga
Fuente Obejuna
Fuente Obejuna és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de Valle del Guadiato.
Veure Conquesta feudal hispànica і Fuente Obejuna
Fuentes Claras
Fuentes Claras és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.
Veure Conquesta feudal hispànica і Fuentes Claras
Fuentidueña de Tajo
Fuentidueña de Tajo és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid.
Veure Conquesta feudal hispànica і Fuentidueña de Tajo
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Gallec
Garcia Ramires
Garcia V de Pamplona o Garcia Ramires, dit el Restaurador (en aragonès: García Remíriz; d. 1110 - Lizarra, Llorca, 1150), fou rei de Pamplona (1134-1150).
Veure Conquesta feudal hispànica і Garcia Ramires
Genètica de poblacions del Marroc
La genètica de poblacions del Marroc engloba la història genètica del poble marroquí, i la influència genètica d'aquesta ascendència en les poblacions mundials.
Veure Conquesta feudal hispànica і Genètica de poblacions del Marroc
Geneta comuna
La geneta comuna (Genetta genetta), també anomenada gat mesquer o gat moro al País Valencià, és un mamífer carnívor de la família dels vivèrrids.
Veure Conquesta feudal hispànica і Geneta comuna
Geografia rural
Definir el que és un espai rural, o el món rural, és tan difícil com definir el que és una ciutat, ja que hi ha funcions fins fa no gaire temps plenament urbanes, com els serveis bancaris.
Veure Conquesta feudal hispànica і Geografia rural
Gilbert Erill
Gilbert Erill (o Erail o Hérail) va néixer el 1152 i possiblement a un territori de la Corona d'Aragó, però s'ignora la data i lloc del seu naixement.
Veure Conquesta feudal hispànica і Gilbert Erill
Gilena
Gilena és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Gilena
Gobernador
Gobernador és un municipi de la província de Granada, a la comarca de Los Montes.
Veure Conquesta feudal hispànica і Gobernador
Granyén
Granyén (en castellà: Grañén) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.
Veure Conquesta feudal hispànica і Granyén
Guàrdia Reial
La Guàrdia Reial és una unitat de les Forces Armades d'Espanya al servei del rei d'Espanya i formada per forces de l'Exèrcit de Terra, l'Armada, Exèrcit de l'Aire i Cossos Comuns de les FAS.
Veure Conquesta feudal hispànica і Guàrdia Reial
Guerra de Castella
L'Expedició Espanyola a Borneo, també coneguda com a Guerra de Castella va ser un conflicte militar (Malai: Perang Kastila; Jawi: ڤراڠ كستيلا) va ser un conflicte militar entre Brunei i Espanya el 1578.
Veure Conquesta feudal hispànica і Guerra de Castella
Guerra de Granada
La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.
Veure Conquesta feudal hispànica і Guerra de Granada
Guerra de l'Estret
La Batalla de l'Estret fou una guerra entre la Corona de Castella i la dinastia marínida pel domini d'ambdues ribes de l'estret de Gibraltar.
Veure Conquesta feudal hispànica і Guerra de l'Estret
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Conquesta feudal hispànica і Guerra dels Cent Anys
Guerres de religió
Les guerres de religió són conflictes on la religió divideix els bàndols enfrontats.
Veure Conquesta feudal hispànica і Guerres de religió
Guimarães
Guimarãés (es pronuncia ɡimɐˈɾɐ̃jʃ) és una ciutat portuguesa del Districte de Braga, regió estadística del Nord (NUTS II) i comunitat intermunicipal de l'Ave (NUTS III), amb 54.097 habitants en el nucli central, i uns 161.876 dins el seu terme municipal.
Veure Conquesta feudal hispànica і Guimarães
Guimerà
Guimerà és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell.
Veure Conquesta feudal hispànica і Guimerà
Hisn Yakka
Hisn Yakka, Madínat Yakka o, simplement, Yakka són els noms que rep una antiga fortalesa i un poblat andalusins, pertanyents a liqlim de Madínat Bilyana (Villena), predecessors de l'actual ciutat de Iecla (Múrcia).
Veure Conquesta feudal hispànica і Hisn Yakka
Història d'Algèria
Algèria el 1519, quan Espanya controlava alguns enclavaments de la seva costa La història d'Algèria es desenvolupa a la fèrtil plana costanera del nord d'Àfrica, que és de vegades anomenada Magrib.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història d'Algèria
Història d'Andorra
410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història d'Andorra
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història d'Espanya
Història d'Extremadura
Ubicació d'Extremadura La història d'Extremadura és la història d'una comunitat autònoma espanyola situada a la zona sud-oest de la península Ibèrica.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història d'Extremadura
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història de Barcelona
Història de Cantàbria
Els menhirs del municipi de Valdeolea, al sud de Cantàbria, daten de fa 5.000 anys. Es creu que van ser aixecats a finals del neolític per les primeres comunitats sedentàries que es van assentar a les ribes del riu Camesa i a les muntanyes del voltant. La història de Cantàbria és rica i molt antiga.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història de Cantàbria
Història de Cap Verd
Cap Verd va ser una antiga colònia portuguesa a l'Àfrica occidental, que esdevingué país independent el 1975 i avui dia és una república.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història de Cap Verd
Història de Castella i Lleó
Límits actuals de Castella i Lleó La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió el 1983 de nou províncies: les tres que, després de la divisió territorial de 1833, per la qual es van crear les províncies, es van adscriure a la Regió de Lleó i sis adscrites a Castella la Vella, exceptuant en aquest últim cas les províncies de Santander (actual Comunitat Autònoma de Cantàbria) i Logronyo (actual Comunitat Autònoma de La Rioja).
Veure Conquesta feudal hispànica і Història de Castella i Lleó
Història de Galícia
Galícia La història de Galícia és rica i molt antiga, d'arrels celtes i galaicoportugueses.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història de Galícia
Història de Gibraltar
''North View of Gibraltar from Spanish Lines'' (Vista nord de Gibraltar des de les línies espanyoles) per John Mace (1782). Ubicació de Gibraltar, en l'extrem sud de la península Ibèrica. La història de Gibraltar, una petita península a la costa meridional de la península Ibèrica prop de l'entrada del Mar Mediterrani, s'estén per més de 2.900 anys.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història de Gibraltar
Història de la civilització islàmica
La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història de la civilització islàmica
Història de la Comunitat de Madrid
Ubicació de la Comunitat de Madrid La història de la Comunitat de Madrid com a tal és molt recent.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història de la Comunitat de Madrid
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història de la llengua catalana
Història de Madrid
La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història de Madrid
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història de Mallorca
Història de Portugal
(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història de Portugal
Història de Silves
Silves és una ciutat i un municipi de la regió de l'Algarve, al sud de Portugal.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història de Silves
Història de Tarragona
La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història de Tarragona
Història de Tunísia
Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història de Tunísia
Història de Villena
Mapa del terme de Villena que mostra els vestigis arqueològics trobats en ell. La història de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) es remunta al Paleolític mitjà, període en què s'han trobat els testimoniatges de presència humana més antics.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història de Villena
Història del cristianisme a Espanya
Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història del cristianisme a Espanya
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història del papat
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Història dels Països Catalans
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Veure Conquesta feudal hispànica і Historiografia
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Veure Conquesta feudal hispànica і Ibn Khaldun
Influències islàmiques en l'art cristià
Exemple de la influència islàmica en l'art cristià: plat de ceràmica hispano-morisc, aproximadament de 32 cm de diàmetre, amb el monograma cristià "IHS", decorat en blau cobalt i lluentor dorat, València, c.1430-1500. Influències islàmiques en l'art cristià es refereix a la influència de l'art islàmic sobre l'art cristià, en la producció artística en el món islàmic des del VIII fins al.
Veure Conquesta feudal hispànica і Influències islàmiques en l'art cristià
Innocenci V
Pierre de Tarentaise, conegut com a Innocenci V, (Champagny-en-Vanoise, prop de Moûtiers, Comtat de Savoia, 1225 – Roma, 22 de juny de 1276) durant quatre mesos va ser papa de l'Església Catòlica el 1276.
Veure Conquesta feudal hispànica і Innocenci V
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Veure Conquesta feudal hispànica і Isabel I de Castella
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Conquesta feudal hispànica і Islam
Jaciments arqueològics de l'Aragó
Els jaciments arqueològics a l'Aragó són els llocs on s'han trobat restes dels antics pobladors de l'actual comunitat d'Aragó.
Veure Conquesta feudal hispànica і Jaciments arqueològics de l'Aragó
Jerez de la Frontera
Plànol de la ciutat de Jerez. Jerez de la Frontera és un municipi d'Espanya situat a la província de Cadis, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Jerez de la Frontera
José María Soler García
José María Soler García (Villena, Alt Vinalopó, 1905 - 1996) va ser un historiador valencià de la ciutat de Villena.
Veure Conquesta feudal hispànica і José María Soler García
Josep Balari i Jovany
Josep Balari i Jovany (Barcelona, 11 de novembre de 1844 - 1 de juliol de 1904) fou un filòleg, hel·lenista, historiador i taquígraf català.
Veure Conquesta feudal hispànica і Josep Balari i Jovany
Juan Ponce de León
Juan Ponce de León (Santervás de Campos, Regne de Lleó, Corona de Castella, 8 d'abril de 1460 o 1474 - L'Havana, Cuba, juliol de 1521) va ser un explorador i conqueridor castellà.
Veure Conquesta feudal hispànica і Juan Ponce de León
Judaisme català
Sinagoga a Catalunya. Haggadà de Sarajevo, Barcelona ca. 1350. Judaisme català (en hebreu: יהדות קטלוניה) és la comunitat jueva que va viure a la península ibèrica, a les terres de Catalunya, València i Mallorca fins l'expulsió del 1492.
Veure Conquesta feudal hispànica і Judaisme català
Juviles
Juviles és un municipi andalús situat en la part central de l'Alpujarra Granadina (província de Granada).
Veure Conquesta feudal hispànica і Juviles
L'Aïnsa
L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment Aínsa-Sobrarbe/L'Aínsa Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.
Veure Conquesta feudal hispànica і L'Aïnsa
L'Aljorf
LAljorf és un barri agregat el 6 de novembre de 1888al municipi d'Albaida, a la Vall d'Albaida, al País Valencià, que està situat a l'esquerra del riu Albaida, aigua avall i a molt poca distància d'aquesta ciutat.
Veure Conquesta feudal hispànica і L'Aljorf
L'Atlàntida (poema)
Portada de l'edició del 1886. L'Atlàntida (1877) és un poema èpic de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Hèracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i al final descobriment de les Amèriques.
Veure Conquesta feudal hispànica і L'Atlàntida (poema)
La Canyada de l'Alenya
La Canyada de l'Alenya (oficialment Cañada de la Leña) és un llogaret de l'altiplà del Carxe, al municipi murcià de Favanella (a la comarca de l'Oriental), al nord de la serra de Barinas.
Veure Conquesta feudal hispànica і La Canyada de l'Alenya
La Carlota
La Carlota és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de Valle Medio del Guadalquivir.
Veure Conquesta feudal hispànica і La Carlota
La Fatarella
La Fatarella és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Veure Conquesta feudal hispànica і La Fatarella
La Granada
La Granada és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Conquesta feudal hispànica і La Granada
La Llosa del Bisbe
La Llosa del Bisbe (en castellà i oficialment, Losa del Obispo, i en la parla xurra, Lausa) és un municipi del País Valencià de la comarca dels Serrans.
Veure Conquesta feudal hispànica і La Llosa del Bisbe
La Mancha (Vi)
La Mancha (La Manxa en català), és una denominació d'origen de vins d'un gran àrea vinícola regada pels rius Guadiana, Tajo i Xúquer, la qual inclou bona part de la regió de la Manxa i constitueix el vinyar més gran del món amb més de 436.000 hectàriees, de les quals 170.000 n'han estat acollides a aquesta denominació.
Veure Conquesta feudal hispànica і La Mancha (Vi)
La portentosa vida del pare Vicent
La portentosa vida del pare Vicent (La portentosa vida del padre Vicente, títol original en castellà) és una pel·lícula valenciana dirigida per Carles Mira, estrenada en català i castellà l'any 1978.
Veure Conquesta feudal hispànica і La portentosa vida del pare Vicent
La Raia
Pont internacional del Guadiana (Castro Marim-Ayamonte. La Raia (ratlla), A Raia, en gallec-portuguès i La Raya en castellà, és el nom que rep normalment la frontera entre Portugal i Espanya que s'estén del curs baix del Miño, al nord, fins a la desembocadura del riu Guadiana, al sud, al llarg de més de 1200 km.
Veure Conquesta feudal hispànica і La Raia
La Ribera Alta
La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.
Veure Conquesta feudal hispànica і La Ribera Alta
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Veure Conquesta feudal hispànica і La Seu d'Urgell
Latifundi
Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.
Veure Conquesta feudal hispànica і Latifundi
Libro de los juegos
El joc de taules astronòmiques, del ''Llibre dels jocs'' El Llibre dels jocs, o Llibre dels escacs, daus i taules (Si és transcripció original Jocs diversos d'escacs, daus, i taules amb les seves explicacions, ordenats per mandat del Rei N'Alfons el Savi), va ser encarregat per Alfons X el Savi, rei de Castella, Lleó i Galícia entre 1251 i 1283.
Veure Conquesta feudal hispànica і Libro de los juegos
Linares
Linares és el segon municipi més poblat de la província de Jaén (Andalusia), després de la capital Jaén.
Veure Conquesta feudal hispànica і Linares
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Veure Conquesta feudal hispànica і Lisboa
Literatura castellana medieval
La literatura castellana medieval comprèn tots els textos de ficció i no ficció escrits en castellà a l'edat mitjana (des del naixement de la llengua espanyola fins al inclòs, ja que el es considera com pertanyent al Prerenaixement).
Veure Conquesta feudal hispànica і Literatura castellana medieval
Literatura espanyola
La literatura espanyola inclou totes les obres escrites en castellà, independentment del lloc d'origen, tot i que normalment per part d'autors residents a Espanya o a Iberoamèrica.
Veure Conquesta feudal hispànica і Literatura espanyola
Literatura espanyola del Renaixement
Loçana andaluza'', Venecia, 1528. Página del título.1ª edición, exemplar únic. La Literatura espanyola del Renaixement està estretament vinculada a les relacions polítiques, militars, religioses i literàries entre Itàlia i Espanya des de mitjan XV que van suposar un floreixent intercanvi cultural entre aquests dos territoris.
Veure Conquesta feudal hispànica і Literatura espanyola del Renaixement
Llengües d'Aragó
Les llengües actualment parlades a l'Aragó són tres.
Veure Conquesta feudal hispànica і Llengües d'Aragó
Llibre litúrgic del ritu romà
Breviari. Els llibres litúrgics del ritu romà són una sèrie d'obres que contenen les pregàries i cerimònies determinades per l'Església catòlica per a l'administració dels sagraments, la celebració de la missa i l'exercici de les altres funcions sagrades.
Veure Conquesta feudal hispànica і Llibre litúrgic del ritu romà
Llinatge dels Alta-riba
Escut del Castell d'Alta-riba i del seu llinatge El llinatge dels Alta-riba, o Altarriba, procedeix i agafa el nom del tossal del mateix nom on està edificat el Castell Sant Miquel d'Alta-riba, del nucli de població d'Alta-riba, del municipi d'Estaràs, de la comarca de la Segarra.
Veure Conquesta feudal hispànica і Llinatge dels Alta-riba
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Llista d'arquebisbes de Tarragona
Llista de castells dels Països Catalans
La llista dels castells dels Països Catalans és una llista de les fortificacions intactes, significants, famoses o documentades als territoris destacats a sota.
Veure Conquesta feudal hispànica і Llista de castells dels Països Catalans
Llista de conflictes armats
Llista de conflictes armats, algunes batalles i guerres seleccionades, al llarg de la història occidental, ordenades cronològicament i separades per èpoques.
Veure Conquesta feudal hispànica і Llista de conflictes armats
Llista de monestirs femenins catalans
Els monestirs femenins a Catalunya són els monestirs on hi resideixen únicament monges en cada un dels ordres monàstics existents.
Veure Conquesta feudal hispànica і Llista de monestirs femenins catalans
Llorca
Llorca (en castellà i oficialment Lorca) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Llorca
Los Molares
Los Molares és un municipi de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya, situat a la comarca de la Campiña.
Veure Conquesta feudal hispànica і Los Molares
Luis Daoíz y Torres
Luis Daoíz y Torres (Sevilla, 10 de febrer de 1767 - Madrid, 2 de maig de 1808) va ser un militar espanyol, destacat per la seva participació en l'aixecament del 2 de maig de 1808 de la Guerra del Francès.
Veure Conquesta feudal hispànica і Luis Daoíz y Torres
Majorat
El Majorat era un sistema de repartiment de béns que beneficiava al major dels fills, de manera que el gruix del patrimoni d'una família no es disseminava, sinó que només podia augmentar.
Veure Conquesta feudal hispànica і Majorat
Manuel Gómiz y Orts
Manuel Gomiz y Orts, Ansaldo, (Sant Joan d'Alacant, 5 d'octubre de 1825 - 17 de desembre de 1902) va ser un terratinent i polític valencià, propietari d'un important magatzem d'importació-exportació i membre de la Junta Provincial de Beneficència.
Veure Conquesta feudal hispànica і Manuel Gómiz y Orts
Mare de Déu de la Salut de Xirivella
Aquesta és la imatge que rep la Mare de Déu de la Salut, a les portes de la parròquia Mare de Déu de la Salut, de Xirivella.La Mare de Déu de la Salut (descobriment de finals del segle XVI i principis del segle XVII) és un dels emblemes del poble de Xirivella, que passa de pares a fills i que, tot i les dificultats, s'ha mantingut fins als nostres dies, superant fins i tot el simple caràcter religiós.
Veure Conquesta feudal hispànica і Mare de Déu de la Salut de Xirivella
Mare de Déu del Candeler de les Coromines
La Mare de Déu del Candeler o Santa Maria de les Coromines és una església al veïnat de les Coromines al terme municipal d'Aguilar de Segarra (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Mare de Déu del Candeler de les Coromines
Mare de Déu dels Miracles
Mare de Déu dels Miracles - Santa Maria de la Rábida. La Mare de Déu dels Miracles (en castellà Ntra. Sra. de los Milagros o Santa María de la Rábida) és una imatge religiosa catòlica que es venera al Monestir de La Rábida de la ciutat de Palos de la Frontera (Huelva).
Veure Conquesta feudal hispànica і Mare de Déu dels Miracles
Mas de Gomila
Gran complex d'agricultura i ramaderia El Mas de Gomila és una masia de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Mas de Gomila
Masia i Torre de la Chirivilla (Sucaina)
La Masia de la Chirivilla, coneguda com a “Torre Mora”, a Sucaina, a la comarca de l'Alt Millars és una antiga alqueria musulmana catalogada com a Bé d'Interès Cultural, per declaració genèrica i categoria de Monument, sense inscripció ministerial, però amb codi autonòmic: 12.08.142-002.
Veure Conquesta feudal hispànica і Masia i Torre de la Chirivilla (Sucaina)
Matèria de França
La matèria de França és un conjunt de temes i històries medievals centrats en la cort carolíngia i els seus cavallers, en oposició a la matèria de Bretanya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Matèria de França
Matemàtiques a l'islam medieval
segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.
Veure Conquesta feudal hispànica і Matemàtiques a l'islam medieval
Miquel Barceló i Perelló
Miquel Barceló i Perelló (Felanitx, Mallorca, 1939 - Portocolom, Mallorca, 23 de novembre del 2013) va ser un catedràtic mallorquí d'Història medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en les societats andalusines.
Veure Conquesta feudal hispànica і Miquel Barceló i Perelló
Miracle dels corporals de Daroca
Els Corporals de Daroca es poden visitar a l'església de Santa Maria de Daroca. El Miracle dels corporals de Daroca és un miracle eucarístic ocorregut el segle XIII durant la segona revolta d'al-Azraq, en el context del període històric conegut com la Reconquesta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Miracle dels corporals de Daroca
Miraflor
Miraflor (també anomenat Binaflor) és un dels tres nuclis de població a tocar entre si que forma el municipi de Els Poblets, a la Marina Alta, junt amb Setla i Mira–rosa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Miraflor
Miramar
Platja de Miramar Miramar és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.
Veure Conquesta feudal hispànica і Miramar
Miró Riculf de Pinós
és considerat el primer membre de la nissaga dels barons de Pinós que van governar la Baronia de Pinós, que depenia del Comtat de Cerdanya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Miró Riculf de Pinós
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Conquesta feudal hispànica і Monarquia d'Espanya
Monarquia electiva
La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable.
Veure Conquesta feudal hispànica і Monarquia electiva
Monestir de Santa Maria de la Valldigna
El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.
Veure Conquesta feudal hispànica і Monestir de Santa Maria de la Valldigna
Monsaraz
Monsaraz és un civil parròquia (freguesia) de l'ajuntament de Reguengos de Monsaraz, en el marge dret del Riu Guadiana a la portuguesa de l'Alentejo comarca, prop de la frontera amb Espanya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Monsaraz
Montclar d'Urgell
Montclar, també conegut com a Montclar d'Urgell per diferenciar-lo de Montclar (municipi del Berguedà), és un poble del nord-oest de la comarca de l'Urgell pertanyent administrativament al municipi d'Agramunt.
Veure Conquesta feudal hispànica і Montclar d'Urgell
Montejícar
Montejícar és un municipi de la província de Granada.
Veure Conquesta feudal hispànica і Montejícar
Montolivet (barri de València)
Montolivet és un barri de València, pertanyent al districte de Quatre Carreres.
Veure Conquesta feudal hispànica і Montolivet (barri de València)
Morcín
Morcín és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries, dividit en set parròquies, formant un total de 65 nuclis de població, dels quals 53 tenen una població inferior als 100 habitants, i únicament les dotze entidats restants amb una població d'entre 100 y 1.000 habitants.
Veure Conquesta feudal hispànica і Morcín
Moros (grup humà)
''Moros del nord de l'Àfrica''. Fotografia de ''National Geographic'' de 1917 ''Gypsies and Moors in Northern Africa'' El terme moros o magribins (també anomenat magrebins) fa referència a les persones originàries de la regió nord-occidental de l'Àfrica, el Magrib.
Veure Conquesta feudal hispànica і Moros (grup humà)
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Veure Conquesta feudal hispànica і Moros i Cristians
Moros i Cristians de Saix
Les festes de Moros i Cristians de Saix se celebren de l'1 al 5 de febrer en honor de Sant Blai, patró de la vila des de 1627.
Veure Conquesta feudal hispànica і Moros i Cristians de Saix
Mossàrab de les Illes Balears
El mossàrab de les Illes Balears, dit també romanç andalusí de les Illes Balears, romanç precatalà i romanç prejaumí, és la varietat lingüística romànica parlada a les Illes Balears a partir de l'evolució del llatí vulgar abans de la Conquesta catalana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Mossàrab de les Illes Balears
Mouraria
La Mouraria és un dels barris més tradicionals de la ciutat de Lisboa, que deu el seu nom al fet que Alfons I de Portugal, després del Setge de Lisboa (1147), hagués destinat una zona de la ciutat per als musulmans.
Veure Conquesta feudal hispànica і Mouraria
Moya (Conca)
Moya és un municipi a la província de Conca a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Moya (Conca)
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Mudèjar
Munuza
Munuza va ser el governador amazic del nord d'Ibèria (incloent la regió d'Astúries en l'Espanya moderna).
Veure Conquesta feudal hispànica і Munuza
Muralla de Verdú
La Muralla de Verdú és una obra de Verdú (Urgell) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Conquesta feudal hispànica і Muralla de Verdú
Muralla medieval de Llíria
La Muralla Medieval de Llíria, està catalogada com Bé d'interès cultural, amb codi d'identificació: 46.11.147-023, ja que no té anotació ministerial.
Veure Conquesta feudal hispànica і Muralla medieval de Llíria
Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova
El Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova (MAECO) és un museu de titularitat estatal gestionat per la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova
Museu Dámaso Navarro
El Museu Arqueològic i Etnològic "Dámaso Navarro" està situat a Petrer (Vinalopó Mitjà).
Veure Conquesta feudal hispànica і Museu Dámaso Navarro
Navahondilla
Navahondilla és un municipi de la província d'Àvila, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Conquesta feudal hispànica і Navahondilla
Navarrès-aragonès
El navarrès-aragonès o navarroaragonès fou una llengua romanç parlada a la vall de l'Ebre durant l'edat mitjana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Navarrès-aragonès
Novel·la morisca
La novel·la morisca és un gènere de novel·la conreat especialment al (amb una revifalla al segle XIX) que narra històries d'amor on apareix una convivència pacífica entre cristians i musulmans, amb tocs d'exotisme.
Veure Conquesta feudal hispànica і Novel·la morisca
Nucli antic de la Vila de Sagunt
El Nucli antic de la Vila de Sagunt, està format per la zona antiga de l'esmentat municipi de la comarca del Camp de Morvedre, al País Valencià.
Veure Conquesta feudal hispànica і Nucli antic de la Vila de Sagunt
Nucli antic de Villena
santa. El centre històric de Villena es localitza al voltant del castell de la Talaia, en un petit contrafort de la Serra de la Vila.
Veure Conquesta feudal hispànica і Nucli antic de Villena
Nucli històric de Catí
El Conjunt Històric de Catí està situat al centre de la població de Catí, a la comarca de l'Alt Maestrat.
Veure Conquesta feudal hispànica і Nucli històric de Catí
Nuestra Señora de la Esperanza
La Nuestra Señora de la Esperanza és una ermita al municipi de Sogorb, catalogada com a Bé Immoble de Rellevància Local amb número d'identificació 12.07.104-015, a uns dos quilòmetres de la vila de Sogorb, a la comarca de l'Alt Palància, al costat de les restes del convent de jerònims al qual complementava, i del qual actualment no queden més que uns poques restes; segons publica la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Nuestra Señora de la Esperanza
Onda
Onda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Onda
Orde d'Avís
LOrde d'Avís fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat cap al 1166 amb el nom d’Orde d'Évora, nom que mantingué fins al 1211, quan en pren el nou.
Veure Conquesta feudal hispànica і Orde d'Avís
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Veure Conquesta feudal hispànica і Orde de Calatrava
Orde de cavalleria
Els ordes de cavalleria apareixen al amb la voluntat de recuperar la cavalleria i els seus ideals cavallerescos, presents en els antics ordes militars.
Veure Conquesta feudal hispànica і Orde de cavalleria
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.
Veure Conquesta feudal hispànica і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Orde del Temple
Orde Trinitari
LOrde de la Santíssima Trinitat o Orde dels Trinitaris (en llatí Ordo Sanctissimae Trinitatis), fundada com a Orde de la Santíssima Trinitat i de Redempció de Captius, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde mendicant.
Veure Conquesta feudal hispànica і Orde Trinitari
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Conquesta feudal hispànica і País Valencià
Palau Abària
El Palau Abària és un edifici de Tortosa (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Conquesta feudal hispànica і Palau Abària
Parc Ansaldo
El Parc Ansaldo va pretendre ser una urbanització de classe mitjana-alta i es va convertir en un barri marginal situat en una antiga alqueria senyorial de l'Horta d'Alacant, al sud del País Valencià.
Veure Conquesta feudal hispànica і Parc Ansaldo
Pasarón de la Vera
Pasarón de la Vera és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya).
Veure Conquesta feudal hispànica і Pasarón de la Vera
Pasiego
Pasiego (en dialecte pasiego pasiegu) és el nom que rep l'habitant dels territoris de La Pasieguería.
Veure Conquesta feudal hispànica і Pasiego
Patronat reial
Catedral de Santo Domingo. El patronat reial és el conjunt de privilegis i facultats especials que els papes van concedir als reis de diferents monarquies europees de l'Antic Règim i que els permetien, al principi, ser sentits abans d'una decisió papal o escollir directament en substitució de les autoritats eclesiàstiques, a determinades persones que anessin a ocupar càrrecs vinculats a l'Església Catòlica (Dret de patronat).
Veure Conquesta feudal hispànica і Patronat reial
Pedro Fajardo y Chacón
El castell de Vélez-Blanco va ser la residència principal de Pedro Fajardo, inspirat en el renaixentista castell de la Calahorra. Pedro Fajardo i Chacón (c. 1478, Múrcia - 19 de juliol de 1546) va ser un noble, polític i militar espanyol pertanyent a la Casa de Fajardo, que va ostentar, entre altres dignitats, la de 1er marquès de los Vélez.
Veure Conquesta feudal hispànica і Pedro Fajardo y Chacón
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Conquesta feudal hispànica і Peníscola
Penó de la Conquesta
L'anomenat Penó de la Conquesta és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat de València.
Veure Conquesta feudal hispànica і Penó de la Conquesta
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Veure Conquesta feudal hispànica і Pesta Negra
Pezuela de las Torres
Pezuela de las Torres és un municipi de la comunitat autònoma de Madrid.
Veure Conquesta feudal hispànica і Pezuela de las Torres
Pina de Ebro
Pina de Ebro és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Baixa de l'Ebre.
Veure Conquesta feudal hispànica і Pina de Ebro
Pintures murals de la capella Herrera
Les Pintures murals de la capella Herrera són un conjunt de pintures murals pertanyent al conjunt de decoració mural de l'església de San Giacomo degli Spagnuoli de Roma.
Veure Conquesta feudal hispànica і Pintures murals de la capella Herrera
Pirateria barbaresca
Batalla entre la fragata britànica HMS Mary Rose i set pirates algerians, 1669 Els pirates barbarescos, també de vegades anomenats corsaris otomans, van ser pirates i corsaris que van actuar des del nord d'Àfrica (la costa barbaresca), on tenien les seves bases, des de Tunis, Trípoli, Alger, Salé i ports del Marroc, assetjant el trànsit marítim al Mediterrani occidental des del temps de les croades i que es va fer especialment intens després de la caiguda de Constantinoble (1453) en mans dels turcs otomans.
Veure Conquesta feudal hispànica і Pirateria barbaresca
Plaça de l'Almoina
l'Entrada de la catedral a la plaça de l'Almoina. La Plaça de l'Almoina és una plaça situada al barri de la Seu a la ciutat de València.
Veure Conquesta feudal hispànica і Plaça de l'Almoina
Plana Baixa
La Plana Baixa és una comarca del País Valencià, costanera i valencianoparlant del nord del País Valencià, amb capital a Borriana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Plana Baixa
Pont romà de Còrdova
El pont romà de Còrdova està situat sobre el riu Guadalquivir al seu pas per Còrdova, i uneix el barri del Camp de la Veritat amb el Barri de la Catedral.
Veure Conquesta feudal hispànica і Pont romà de Còrdova
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Conquesta feudal hispànica і Portugal
Portuguesos
Els portuguesos (en portuguès: portugueses) són un grup ètnic o humà o una nació nadiua de l'estat de Portugal, a l'oest de la península Ibèrica.
Veure Conquesta feudal hispànica і Portuguesos
Priego de Córdoba
Priego de Córdoba és un municipi de la província de Còrdova, a dins de la comarca de la Subbética cordovesa, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Priego de Córdoba
Primer Comtat de Portugal
El Primer Comtat de Portugal (en portuguès: Condado de Portucale) fou un estat fundat a l'oest de la península Ibèrica al durant la Reconquesta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Primer Comtat de Portugal
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Primera Croada
Província de Saragossa
La província de Saragossa està ubicada al nord d'Espanya i en el centre de la comunitat autònoma d'Aragó.
Veure Conquesta feudal hispànica і Província de Saragossa
Puerto Lumbreras
Puerto Lumbreras és un municipi de la Comunitat Murciana, a la vora de la rambla Nogalte, en la comarca de l'Alt Guadalentí.
Veure Conquesta feudal hispànica і Puerto Lumbreras
Quatre regnes d'Andalusia
Els quatre regnes d'Andalusia (en ortografia antiga castellana, quatro reynos del Andaluzia) és la denominació conjunta que rebien antany els quatre regnes de la Corona de Castella situats al sud de la Península Ibèrica, a sud de Sierra Morena.
Veure Conquesta feudal hispànica і Quatre regnes d'Andalusia
Racisme a Espanya
''Por haber nacido en otra parte'', quadre pintat per Francisco de Goya y Lucientes sobre el racisme. El racisme a Espanya es pot trobar a diferents moments històrics, èpoques en què el conflicte social, econòmic i polític es justifica de manera eficient a través de la diferència racial, ja sigui en el sentit del racisme com a ideologia o com a simples actituds o comportaments envers aquells percebuts com a diferents.
Veure Conquesta feudal hispànica і Racisme a Espanya
Rahal
Un rahal (també ral, rafal/rafel o arahal) és un arabisme provinent de la paraula ar-rahal, que significa 'la finca', en el sentit un terreny d'ús agrícola.
Veure Conquesta feudal hispànica і Rahal
Real Maestranza de Caballería de Sevilla
Escut. Seu de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla, al Passeig de Colón, junt a la plaça de toros. Ferran III de Castella Carles II Felip V Maestranza de Caballería a l'esquerra i Plaça de Toros de la Maestranza a la dreta La Real Maestranza de Caballería de Sevilla és una corporació nobiliària els orígens de la qual es remunten a la Reconquesta, i té la seu a Sevilla (Andalusia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Real Maestranza de Caballería de Sevilla
Recinte emmurallat d'Almassora
El Recinte Emmurallat d'Almassora, és un monument catalogat com a Bé d'Interès Cultural, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb número d'anotació ministerial RI-51-0011238, i data d'anotació 30 de novembre de 2004.
Veure Conquesta feudal hispànica і Recinte emmurallat d'Almassora
Recinte emmurallat de Cabanes
El Recinte Emmurallat de Cabanes, es troba al municipi de Cabanes, a la comarca de la Plana Alta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Recinte emmurallat de Cabanes
Reforma protestant a Espanya
espanyola, per la qual cosa probablement sigui el llibre escrit en castellà amb major nombre d'exemplars de la història. Reforma protestant a Espanya. La història de la reforma protestant a Espanya es remunta al, quan diversos creients espanyols es van sentir plenament d'acord amb els plantejaments de la Reforma protestant iniciada per Martí Luter a Alemanya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Reforma protestant a Espanya
Regiment Castilla
El Regiment d'Infanteria Castilla núm.
Veure Conquesta feudal hispànica і Regiment Castilla
Regne de Granada (Corona de Castella)
El Regne de Granada va ser una jurisdicció territorial o província de la Corona de Castella des de la seva conquesta el 1492 fins a la divisió territorial d'Espanya de 1833.
Veure Conquesta feudal hispànica і Regne de Granada (Corona de Castella)
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Veure Conquesta feudal hispànica і Regne de Lleó
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Veure Conquesta feudal hispànica і Regne de Múrcia
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Conquesta feudal hispànica і Regne de Navarra
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Veure Conquesta feudal hispànica і Regne de Portugal
Regne de Sevilla
El Regne de Sevilla va ser un regne que formà part, amb altres regnes, de la Corona de Castella des que els cristians van conquerir la ciutat el 1248 gràcies a l'empenta de la Reconquesta duta a terme per part del rei Ferran III de Castella.
Veure Conquesta feudal hispànica і Regne de Sevilla
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Conquesta feudal hispànica і Regne de València
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Veure Conquesta feudal hispànica і Regnes germànics
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Conquesta feudal hispànica і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Renaixement del segle XII
Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Renaixement del segle XII
Revolta contra els almoràvits
Els aristòcrates andalusins van iniciar la revolta contra els dominadors nord-africans almoràvits, als quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins.
Veure Conquesta feudal hispànica і Revolta contra els almoràvits
Revolució comercial
La Revolució comercial va ser un període d'Europa d'expansió econòmica, amb el colonialisme i el mercantilisme que va durar aproximadament des de finals del fins principis del.
Veure Conquesta feudal hispànica і Revolució comercial
Riba-roja d'Ebre
Vistes poble Riba-roja d'Ebre és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Veure Conquesta feudal hispànica і Riba-roja d'Ebre
Ribadeva
Ribadeva és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.
Veure Conquesta feudal hispànica і Ribadeva
Riber (Torrefeta i Florejacs)
Riber és una entitat de població de la Segarra pertanyent al municipi de Torrefeta i Florejacs.
Veure Conquesta feudal hispànica і Riber (Torrefeta i Florejacs)
Ritu hispà
Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.
Veure Conquesta feudal hispànica і Ritu hispà
Riu Noguerola
El Noguerola, també conegut com la clamor de Noguerola o la clamor de Balàfia, és un riu de Catalunya, afluent del Segre per la dreta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Riu Noguerola
Robert I de Flandes
Robert I de Flandes.
Veure Conquesta feudal hispànica і Robert I de Flandes
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Veure Conquesta feudal hispànica і Rodrigo Díaz de Vivar
Rotrou III de Perche
Rotrou III de Perche (abans de 1080 - † 20 de gener/6 de maig de 1144), de vegades conegut amb l'epítet de "el Gran", fou un noble normand, comte de Perche i de Mortagne des del 1099.
Veure Conquesta feudal hispànica і Rotrou III de Perche
Saidí
Saidí és una vila i municipi aragonès del Baix Cinca, situat al marge esquerre del riu Cinca.
Veure Conquesta feudal hispànica і Saidí
Salines
Salines (en castellà i oficialment Salinas), és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Veure Conquesta feudal hispànica і Salines
San Miguel de Pedroso
San Miguel de Pedroso - en llatí: Monasterio Sancti Micaelis de Petroso - fou un convent femení a partir del 24 d'abril de 759.
Veure Conquesta feudal hispànica і San Miguel de Pedroso
Sanç II de Portugal
Sanç II de Portugal, dit el Capel o el Piadós (Coïmbra, 1207 - Toledo, 1248) fou rei de Portugal (1223-1247).
Veure Conquesta feudal hispànica і Sanç II de Portugal
Sanç IV de Castella
Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).
Veure Conquesta feudal hispànica і Sanç IV de Castella
Sant Antoni (barri de València)
Sant Antoni és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de La Saïdia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Sant Antoni (barri de València)
Sant Cosme i Sant Damià d'Amorós
Sant Cosme i Sant Damià és una capella inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Sant Cosme i Sant Damià d'Amorós
Sant Domènec de Vallibona
Sant Doménec de Vallibona és un llogaret dins del terme municipal de Vallibona, comarca dels Ports.
Veure Conquesta feudal hispànica і Sant Domènec de Vallibona
Sant Pere de Murinyols
Sant Pere de Murinyols, és una capella del municipi de Torà (Segarra), coneguda també com a Sant Pere dels Empalous.
Veure Conquesta feudal hispànica і Sant Pere de Murinyols
Sant Pere del Pinatar
Sant Pere del Pinatar (en castellà: San Pedro del Pinatar) és un municipi de la Regió de Múrcia.
Veure Conquesta feudal hispànica і Sant Pere del Pinatar
Santa Maria de Morella
L'Església Arxiprestal de Santa Maria la Major de Morella (Ports, País Valencià), a la plaça de Benet XIII, és un temple construït entre els segles i, amb estils gòtic i renaixentista.
Veure Conquesta feudal hispànica і Santa Maria de Morella
Saqueig de Santanyí (1531)
El saqueig de Santanyí fou un atac duit a terme per corsaris otomans capitanejats per Sinan Reis, almirall de Barba-rossa, el 3 d'octubre de 1531.
Veure Conquesta feudal hispànica і Saqueig de Santanyí (1531)
Segòbriga
El parc arqueològic de Segòbriga és un important jaciment arqueològic romà al voltant del turó de Cabeza Griego a la localitat de Saelices (Província de Conca, Espanya).
Veure Conquesta feudal hispànica і Segòbriga
Segle XII
El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.
Veure Conquesta feudal hispànica і Segle XII
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Conquesta feudal hispànica і Segle XV
Selma (Aiguamúrcia)
Selma és un despoblat al municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp, situat a 743 m. d'altitud, a la part oriental del terme, sota el puig de les Forques.
Veure Conquesta feudal hispànica і Selma (Aiguamúrcia)
Senyoria de Biscaia
XIV. La seva composició ha passat a nombrosos municipis de Biscaia Biscaia fou un territori independent dels bascs que cap al segle X es va posar sota protecció de Castella, amb alguns períodes sota protectorat navarrès (cap al 993-1044 i 1093-1210).
Veure Conquesta feudal hispànica і Senyoria de Biscaia
Senyoriu
El senyoriu o la senyoria és una institució pròpia de l'edat mitjana i l'edat moderna a Europa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Senyoriu
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Veure Conquesta feudal hispànica і Septimània
Serapió d'Alger
Serapió d'Alger (Irlanda o Anglaterra, 1179 – Alger, 14 de novembre de 1240) va ser un frare mercedari que va morir màrtir, el segon màrtir de l'Orde de la Mercè i el primer que fou canonitzat.
Veure Conquesta feudal hispànica і Serapió d'Alger
Set turons de Lisboa
Els set turons de Lisboa és un dels noms amb que és coneguda la capital portuguesa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Set turons de Lisboa
Setge d'al-Dāmūs
El setge d'Al-Dāmūs de 1210 fou un moment clau de la conquesta cristiana perquè empenyé els almohades a una ofensiva que culminà amb la seva derrota en la Batalla de Las Navas de Tolosa, el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge d'al-Dāmūs
Setge d'al-Sakhra
Després de les victòries a les batalles de Covadonga i la Olalies, que van consolidar un petit territori en mans dels asturians, el 735 Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí va enviar una expedició de càstig contra Pelai I, que es va refugiar als Picos de Europa (al-Sakhra) amb 300 dels seus fidels, on fou assetjat fins que només van quedar 30 homes i 10 dones, i els musulmans van abandonar el setge, despreocupant-se dels visigots rebels.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge d'al-Sakhra
Setge d'Aledo
El setge d'Aledo fou una de les batalles de la conquesta almoràvit d'Al-Àndalus.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge d'Aledo
Setge d'Osca
El setge d'Osca (a Wasqa, com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del per part del Regne de Navarra a fi de conquerir aquesta vila a l'Emirat de Saraqusta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge d'Osca
Setge d'Osca (1094)
El setge d'Osca va tenir lloc la primavera de 1094 a càrrec de Sanç I d'Aragó i Pamplona contra la plaça musulmana de Wasqa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge d'Osca (1094)
Setge d'Osca (1096)
La Batalla d'Alcoraz es va lliurar el 15 de novembre del 1096 prop de Waixqa (Osca) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge d'Osca (1096)
Setge de Balànsiya (1092-1094)
La Conquesta de Balànsiya establí el domini del Cid sobre la ciutat de Balànsiya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge de Balànsiya (1092-1094)
Setge de Barbastre (1064)
El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge de Barbastre (1064)
Setge de Ceuta (1309)
El Setge de Ceuta de 1309 és una de les batalles de la Guerra castellanogranadina.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge de Ceuta (1309)
Setge de Fraga (1133-1134)
El setge de Fraga de 1133-1134 fou una batalla entre el Regne d'Aragó i els almoràvits.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge de Fraga (1133-1134)
Setge de Gibraltar (1309)
El setge de Gibraltar de 1309 fou una empresa bèl·lica que va tenir lloc l'any 1309, durant el regnat de Ferran IV de Castella en el transcurs de la Reconquesta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge de Gibraltar (1309)
Setge de Huete
El setge de Huete fou un enfrontament militar entre el califat almohade i el regne de Castella pel control de la localitat de Wabda, l'actual Huete, el juliol del 1172.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge de Huete
Setge de Lisboa (1147)
El setge de Lisboa, amb inici el dia 1 de juliol de 1147, i que s'estengué fins al 25 d'octubre, fou un episodi integrant del procés d'expansió feudal cristiana de la península Ibèrica, acabant amb la conquesta d'aquesta important ciutat als moros per les forces d'Alfons I de Portugal (1112-1185) amb l'ajut dels croats.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge de Lisboa (1147)
Setge de Montsó (1089)
El setge de Montsó fou una de les batalles de la Reconquesta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge de Montsó (1089)
Setge de Morella (1117)
Els almoràvits, en la seua campanya de conquesta de tot el territori musulmà a principis del segle XII van conquerir Morella.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge de Morella (1117)
Setge de Moya
El Setge de Moya fou un dels episodis de l'expansió feudal hispànica, produït l'any 1183.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge de Moya
Setge de Saraqusta (1086)
El setge de Saraqusta de 1086 fou una de les batalles de la conquesta cristiana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge de Saraqusta (1086)
Setge de Saraqusta (1118)
El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge de Saraqusta (1118)
Setge de Sevilla (1247-1248)
El setge de Sevilla de 1247 i 1248 fou un dels episodis de "la Reconquesta".
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge de Sevilla (1247-1248)
Setge de Toledo (1090)
El setge de Toledo de 1090 fou un intent almoràvit de reconquerir la ciutat, que en 1085 va caure en mans castellanes.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge de Toledo (1090)
Setge de Tulaytula
El setge de Tulaytula fou el període d'ocupació de la ciutat per Yahya al-Qàdir, coronat com emir després de prendre Tulaytula a l'Emirat de Badajoz, que mesos abans la va conquerir, i va finalitzar amb l'ocupació final de la ciutat pel Regne de Castella el 6 de maig de 1085 i l'adjudicació de l'Emirat de Balansiya a Yahya al-Qàdir.
Veure Conquesta feudal hispànica і Setge de Tulaytula
Seu de Faro
La Seu de Faro, també coneguda com a Església de la Seu o Església de Santa Maria, és un dels edificis històrics més importants de Faro, a l'Algarve, a Portugal.
Veure Conquesta feudal hispànica і Seu de Faro
Seu de Silves
La Seu de Silves és una antiga catedral situada a la ciutat i freguesia del mateix nom, al districte de Faro, a Portugal.
Veure Conquesta feudal hispànica і Seu de Silves
Seu Vella de Coïmbra
La Seu Vella de Coïmbra (en portuguès: Sé Velha de Coimbra) és un dels edificis d'estil romànic més importants de Portugal.
Veure Conquesta feudal hispànica і Seu Vella de Coïmbra
Soto del Real
Soto del Real és un municipi de la Comunitat de Madrid que limita a l'est amb el de Miraflores de la Sierra, al sud amb Colmenar Viejo, a l'oest amb Manzanares el Real i al nord amb Rascafría.
Veure Conquesta feudal hispànica і Soto del Real
Substrat basc en les llengües romàniques
El substrat basc en les llengües romàniques comprèn tots els fenòmens d'interferència lingüística del basc o en algunes variants del llatí de la península Ibèrica i en algunes de les llengües romàniques que en deriven.
Veure Conquesta feudal hispànica і Substrat basc en les llengües romàniques
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Conquesta feudal hispànica і Tarragona
Teoria de la romanització i la desromanització
Antoni M. Badia és autor d'una teoria sobre la formació de la llengua catalana i dels seus blocs dialectals anomenada teoria de la romanització i la desromanització, formulada en la seva primera versió el 1981 i refeta el 1984 incorporant-hi el País Valencià.
Veure Conquesta feudal hispànica і Teoria de la romanització i la desromanització
Titaigües
Titaigües (en castellà i oficialment, Titaguas, i en la parla xurra, Titauguas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Veure Conquesta feudal hispànica і Titaigües
Tomás Rodríguez Rubí
Tomás Rodríguez Rubí (Màlaga, 21 de desembre de 1817 - Madrid, 14 d'agost de 1890) fou un dramaturg i polític espanyol, ministre d'Isabel II d'Espanya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Tomás Rodríguez Rubí
Torre
La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.
Veure Conquesta feudal hispànica і Torre
Torre d'Algorfa
Les restes de la torre d'Algorfa o torre dels Moros es troben a la partida de terres d'Algorfa, entremig de les dependències del mas de Violí, al límit de la segona terrassa del riberal del Segre.
Veure Conquesta feudal hispànica і Torre d'Algorfa
Torre de Cuadros
La Torre de Cuadros s'aixeca en un faralló rocós situat al peu nord-oriental del Turó Carluco (1441 metres), a la sortida del riu Bedmar, al terme municipal de Bedmar i Garcíez, província de Jaén.
Veure Conquesta feudal hispànica і Torre de Cuadros
Torre de guaita del castell de Guimerà
La torre de guaita del castell de Guimerà, a l'Urgell (Catalunya), és la romanalla més significant de l'antic castell, del qual també en queda un tros de la muralla.
Veure Conquesta feudal hispànica і Torre de guaita del castell de Guimerà
Torre del Castell de Torrent
La torre de Torrent és una construcció pertanyent a l'antic castell que en l'actualitat està situada a la Plaça Major del municipi valencià de Torrent, País Valencià.
Veure Conquesta feudal hispànica і Torre del Castell de Torrent
Torre del Castell Palau dels Bellvís
La Torre del Castell Palau dels Bellvís és una antiga edificació defensiva medieval catalogada com bé d'interès cultural, amb el codi (BRL) 46.24.047-001, anotació M º: RI-51-0010941 i data d'anotació 2002.12.04.
Veure Conquesta feudal hispànica і Torre del Castell Palau dels Bellvís
Torre del Mas
La Torre del Mas és una torre de guaita de finals del principis del que va formar part de la fortalesa aresana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Torre del Mas
Torre del Palau d'Antella
La Torre del Palau d'Antella és l'únic element que persisteix l'antic palau senyorial d'Antella, construït durant els assentaments àrabs; presenta grans proporcions i està dotat d'àmplies cambres.
Veure Conquesta feudal hispànica і Torre del Palau d'Antella
Torre del Pla de la Casa
La torre del Pla de la Casa, també conegut com a castell de Xeroles, és un castell situat al municipi de Fageca (el Comtat), a la muntanya de la Serrella, a 1359 m. d'altitud, sent el castell més alt de la província d'Alacant.
Veure Conquesta feudal hispànica і Torre del Pla de la Casa
Torre dels Donceles (Còrdova)
La Torre dels Donceles va ser una torre situada en l'entrada est de Còrdova (Espanya), a la plaça de la Magdalena, al costat de la també desapareguda Porta d'Andújar.
Veure Conquesta feudal hispànica і Torre dels Donceles (Còrdova)
Torre i muralles dels Borja
La Torre i muralles dels Borja és un conjunt arquitectònic del municipi valencià de Canals (la Costera), al nucli de la Torreta de Canals (al qual dona nom).
Veure Conquesta feudal hispànica і Torre i muralles dels Borja
Torre musulmana de Silla
La Torre musulmana de Silla és una edificació defensiva musulmana situada a Silla (València).
Veure Conquesta feudal hispànica і Torre musulmana de Silla
Torre o alqueria de Carabona
La Torre de Carabona, també anomenada Alqueria de Carabona, és un Bé d'Interès Cultural, que es troba al municipi de Borriana, junt al Camí del Palmerar, a uns 250 metres del Camí Vell de València, a la comarca de la Plana Baixa, amb anotació ministerial número: RI - 51-0010939, i data d'anotació 4 de desembre de 2002; segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Veure Conquesta feudal hispànica і Torre o alqueria de Carabona
Torre Vigia del Puig
La torre de sentinella del Puig, també anomenada Torreta, és una torre de guaita que es troba a la costa, a uns 4 quilòmetres de la localitat de El Puig, a la comarca de l'Horta Nord, de la província de València.
Veure Conquesta feudal hispànica і Torre Vigia del Puig
Torrelaguna
Torrelaguna és un municipi del Nord-est de la Comunitat de Madrid.
Veure Conquesta feudal hispànica і Torrelaguna
Torreperogil
Torreperogil és un municipi de la província de Jaén (Andalusia, Espanya) situat en la comarca de La Lloma, prop de les renaixentistes ciutats d'Úbeda i Baeza.
Veure Conquesta feudal hispànica і Torreperogil
Trabancos
El Trabancos és un riu transitori, afluent del riu Duero pel sud, discorrent entre el riu Zapardiel i el Guareña.
Veure Conquesta feudal hispànica і Trabancos
Tractat d'Alcalá de Henares
Vista de l'alcassaba d'Almeria. El Tractat d'Alcalá de Henares va ser un acord rubricat el dia 19 de desembre de 1308 a la ciutat d'Alcalá de Henares entre el rei Ferran IV de Castella i els ambaixadors Bernat de Sarrià i Gonzalo García, representants de Jaume II d'Aragó.
Veure Conquesta feudal hispànica і Tractat d'Alcalá de Henares
Transhumància a Espanya
Principals vies pecuàries d'Espanya. La trashumància a Espanya és el trasllat o 'pas' del bestiar pels seus pastors des de les deveses d'estiu a les d'hivern, i viceversa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Transhumància a Espanya
Transmissió dels textos clàssics grecs
Rafael, es van perdre en part pels europeus occidentals durant segles. La transmissió dels clàssics grecs a l'Europa occidental llatina durant l'edat mitjana va ser un factor clau en el desenvolupament de la vida intel·lectual a l'Europa occidental.
Veure Conquesta feudal hispànica і Transmissió dels textos clàssics grecs
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Veure Conquesta feudal hispànica і Trobador
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Veure Conquesta feudal hispànica і Tunísia
Ulldemolins
Ulldemolins és un municipi de la comarca del Priorat, situat en un congost de la vall del riu de Montsant, entre els vessants meridionals de la serra la Llena i els septentrionals del massís del Montsant.
Veure Conquesta feudal hispànica і Ulldemolins
Uncastillo
Uncastillo (Uncastiello en aragonès) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas i situada a uns 115 kilòmetres de la capital aragonesa.
Veure Conquesta feudal hispànica і Uncastillo
Valdemaqueda
Valdemaqueda és un municipi de la Comunitat de Madrid.
Veure Conquesta feudal hispànica і Valdemaqueda
Valencians
Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.
Veure Conquesta feudal hispànica і Valencians
Vall d'Aro
La Vall d'Aro és una subcomarca situada entre el massís de l'Ardenya i el Massís de les Gavarres, formada pels municipis de Santa Cristina d'Aro, Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró i Sant Feliu de Guíxols.
Veure Conquesta feudal hispànica і Vall d'Aro
Vall de Seta
Benimassot nevat a la Vall de Seta La vall de Seta és una sub-comarca de la comarca del Comtat.
Veure Conquesta feudal hispànica і Vall de Seta
Vall dels Alforins
La Vall dels Alforins és un altiplà de gran producció cerealística situat a la confluència de Castella-La Manxa i el País Valencià, entre el terme municipal de Cabdet que actualment pertany a la província d'Albacete, i els de Villena, (ambdós geogràficament de l'Alt Vinalopó), La Font de la Figuera en La Costera i Fontanars dels Alforins en (La Vall d'Albaida), entre els contraforts de la Serra de Beneixama al sud i la Serra del Caporutxo i la Penya Foradada al nord.
Veure Conquesta feudal hispànica і Vall dels Alforins
Vallibona
Vallibona vista des de l'oest amb els Ports de Beseit al fons. Verge al mur de l'església parroquial. Vallibona Vallibona és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports.
Veure Conquesta feudal hispànica і Vallibona
Verge de Covadonga
miniatura La Verge de Covadonga (en asturià) o Covadonga (en castellà), coneguda popularment com La Santina, és una imatge de la Mare de Déu que es troba en una cova a Covadonga, concejo de Cangues d'Onís, Principat d'Astúries, Espanya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Verge de Covadonga
Vi blanc
El vi blanc és una varietat de vi que pot tenir diferents tonalitats del groc, com de palla, groc verd o groc daurat.
Veure Conquesta feudal hispànica і Vi blanc
Via de la plata
La Via de la plata recorria 470 km entre Augusta Emèrita (Mèrida) i Asturica Augusta (Astorga). La Via de la Plata era una calçada romana que travessava de sud a nord part de l'oest d'Hispània, des d'Augusta Emèrita fins a Asturica Augusta.
Veure Conquesta feudal hispànica і Via de la plata
Viatge
miniatura Un viatge és un desplaçament individual o col·lectiu de les persones a un territori allunyat de l'origen.
Veure Conquesta feudal hispànica і Viatge
Vicent Baydal i Sala
és un historiador valencià, i un dels cronistes de la Ciutat de València.
Veure Conquesta feudal hispànica і Vicent Baydal i Sala
Vida de Jesucrist
Inici del manuscrit de la ''Vida de Jesucrist'' de Francesc Eiximenis de la Biblioteca Universitària de València (Ms. 209. F. 1r). La Vida de Jesucrist és un llibre escrit possiblement entre 1399 i 1406, tot i que l'eminent estudiós Albert Hauf el data en 23 de juny de 1403, per Francesc Eiximenis en català a València i dedicat a Pere d'Artés, mestre racional de la Corona d'Aragó, a qui Eiximenis ja havia dedicat el Llibre dels àngels.
Veure Conquesta feudal hispànica і Vida de Jesucrist
Vila Montcada - Ciutat Jardí
Vila Montcada - Ciutat Jardí és un barri de la ciutat de Lleida.
Veure Conquesta feudal hispànica і Vila Montcada - Ciutat Jardí
Vilaverd
Vilaverd és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà, anomenat Vilavert fins al 1983.
Veure Conquesta feudal hispànica і Vilaverd
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Veure Conquesta feudal hispànica і Villena
Xalamera (Benifallet)
Xalamera és una masia de Benifallet (Baix Ebre) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Conquesta feudal hispànica і Xalamera (Benifallet)
Xarq al-Àndalus
Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.
Veure Conquesta feudal hispànica і Xarq al-Àndalus
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Conquesta feudal hispànica і 1272
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta feudal hispànica і 30 d'octubre
També conegut com Conquesta cristiana, Reconquesta, Reconquesta cristiana.
, Asturias, patria querida, Ató de Pistoia, Águilas, Ònnega Fortúnez, Bandera d'Astúries, Basílica de San Isidoro, Batalla d'Alarcos, Batalla d'Albelda, Batalla d'Albesa, Batalla d'Alcoraç, Batalla d'Estepona, Batalla d'Olalies, Batalla d'Ourique, Batalla d'Uclés (1108), Batalla de Bairén, Batalla de Barbastre (1065), Batalla de Calatañazor, Batalla de Clavijo, Batalla de Consuegra, Batalla de Covadonga, Batalla de Cutanda, Batalla de Golpejera, Batalla de Graus, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Mollerussa, Batalla de Quart de Poblet, Batalla de Roncesvalls, Batalla de Sagrajas, Batalla de Torà, Batalla de Valtierra, Batalla dels Alcalans, Beat de Liébana, Benalúa (comarca de Guadix), Benalmádena, Beniaján, Benissa, Berenguer de Puigpardines, Braojos de la Sierra, Buitrago del Lozoya, Bust de Velázquez (Venanci Vallmitjana i Barbany), Calaf, Caleruega, Campaspero, Canal de Bellús a Xàtiva, Cancelleria Reial, Cangues d'Onís, Capitulacions de Granada, Carrer de Sagunt, Cartaya, Casa Palau dels Vives, Casas de Reina, Casserres, Castell, Castell d'Alpetea, Castell d'Alpont, Castell d'Alta-riba, Castell d'Argençola, Castell d'Arnedo, Castell d'Elda, Castell d'Oriola, Castell de Benaguasil, Castell de Beselga, Castell de Boltanya, Castell de Borró, Castell de Carbonera, Castell de Chipiona, Castell de Chirel, Castell de Domenyo, Castell de Florejacs, Castell de Granyena, Castell de la Concepció, Castell de la Fullola, Castell de la Serrella (Castell de Castells), Castell de Láchar, Castell de Marvão, Castell de Montant, Castell de Montmagastre, Castell de Morella, Castell de Petrés, Castell de Pratdip, Castell de Rocamora (Montferri), Castell de Sabugal, Castell de Saburella, Castell de Sant Jordi de Lisboa, Castell de Santa Linya, Castell de Santiago de la Torre, Castell de Tomar, Castell de Torís, Castell de Vallmoll, Castell de Vilamarxant, Castell de Xelva, Castell del Poyo, Castell dels Alcalans, Castell i muralles de Cullera, Castell i muralles de Riba-roja de Túria, Castell i vilatge de Montessor, Castell-Palau dels Boïl, Castellà del País Basc Sud, Castellà del País Valencià, Castellví (llinatge), Catalans, Català antic, Català clàssic, Catedral d'Idanha-a-Velha, Catedral de Ciudad Real, Catedral de Lleó, Catedral de Santiago de Compostel·la, Catedral de Sigüenza, Catedrals d'Espanya, Cavall de pura raça gallega, Cèntul II de Bigorra, Cenicientos, Chevauchée, Chiesa di Nostra Signora del Sacro Cuore, Ciència medieval, Ciutadella de Menorca, Colmenar Viejo, Colonialisme, Colonització espanyola d'Amèrica, Comanador militar, Comtat de Coïmbra, Comunió Tradicionalista Carlista, Concejo de la Mesta, Confraria de Belchite, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Còrdova, Conquesta de Conca, Conquesta de Navarra, Conquesta de Siurana, Consell i Comissariat de la Croada, Contribucions islàmiques a l'Europa medieval, Conversions forçades als regnes hispànics, Corredor del Mediterrani, Cortegana, Corts de Tortosa (1225), Creu de terme de la Manresana, Cristòfor Colom, Croada d'al-Mariyya, Croada dels Pastors (1320), Cronologia dels descobriments portuguesos, Descobriments portuguesos, Devesa, Diàspora basca, Diòcesi d'Astorga, Diòcesi de Cadis i Ceuta, Diòcesi de Lugo, Dinastia Borgonya, Dionís I de Portugal, Divisió territorial de Catalunya, Dume, Edat mitjana, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, El Campello, El Castell de Santa Maria, El Castillet, El Cid (pel·lícula), El valle de las espadas, Els valencians, des de quan són valencians?, Emigració espanyola, Emirat de Qúrtuba, Era de l'exploració, Ermita da Senhora de Numão, Ermita de Sant Roc de Xèrica, Ermita del Roser (Albaida), Escuder, Escut de Bétera, Escut de Navarra, Escut de Portugal, Escut i bandera d'Algorfa, Escut i bandera de Beneixida, Església catòlica a Mèxic, Església de San Pedro de los Francos, Església de Sant Bartomeu (Múrcia), Església de Sant Feliu de Xàtiva, Església de Sant Joan Baptista (Múrcia), Església de Sant Llorenç (Múrcia), Església de Sant Nicolau de Bari (Múrcia), Església de Santa Eulàlia (Múrcia), Església de Vilar de Frades, Església parroquial de la Immaculada (Albalat dels Tarongers), Església parroquial de la Mare de Déu de les Neus (Montfort), Església parroquial de Sant Pere (Albalat de la Ribera), Espanyolisme, Espanyols, Espasa geneta, Estepona, Expansió de l'islam, Expulsió dels jueus d'Espanya, Extremadura, Fàbrica de paper, Fernando Pérez de Traba, Fernán Coronas, Fernán-Núñez, Fernández de Córdoba, Festes de Santa Tecla de Tarragona, Festes populars als Països Catalans, Força Aèria Argentina, Fost d'Alguaire, Fraga, Fuente Obejuna, Fuentes Claras, Fuentidueña de Tajo, Gallec, Garcia Ramires, Genètica de poblacions del Marroc, Geneta comuna, Geografia rural, Gilbert Erill, Gilena, Gobernador, Granyén, Guàrdia Reial, Guerra de Castella, Guerra de Granada, Guerra de l'Estret, Guerra dels Cent Anys, Guerres de religió, Guimarães, Guimerà, Hisn Yakka, Història d'Algèria, Història d'Andorra, Història d'Espanya, Història d'Extremadura, Història de Barcelona, Història de Cantàbria, Història de Cap Verd, Història de Castella i Lleó, Història de Galícia, Història de Gibraltar, Història de la civilització islàmica, Història de la Comunitat de Madrid, Història de la llengua catalana, Història de Madrid, Història de Mallorca, Història de Portugal, Història de Silves, Història de Tarragona, Història de Tunísia, Història de Villena, Història del cristianisme a Espanya, Història del papat, Història dels Països Catalans, Historiografia, Ibn Khaldun, Influències islàmiques en l'art cristià, Innocenci V, Isabel I de Castella, Islam, Jaciments arqueològics de l'Aragó, Jerez de la Frontera, José María Soler García, Josep Balari i Jovany, Juan Ponce de León, Judaisme català, Juviles, L'Aïnsa, L'Aljorf, L'Atlàntida (poema), La Canyada de l'Alenya, La Carlota, La Fatarella, La Granada, La Llosa del Bisbe, La Mancha (Vi), La portentosa vida del pare Vicent, La Raia, La Ribera Alta, La Seu d'Urgell, Latifundi, Libro de los juegos, Linares, Lisboa, Literatura castellana medieval, Literatura espanyola, Literatura espanyola del Renaixement, Llengües d'Aragó, Llibre litúrgic del ritu romà, Llinatge dels Alta-riba, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de castells dels Països Catalans, Llista de conflictes armats, Llista de monestirs femenins catalans, Llorca, Los Molares, Luis Daoíz y Torres, Majorat, Manuel Gómiz y Orts, Mare de Déu de la Salut de Xirivella, Mare de Déu del Candeler de les Coromines, Mare de Déu dels Miracles, Mas de Gomila, Masia i Torre de la Chirivilla (Sucaina), Matèria de França, Matemàtiques a l'islam medieval, Miquel Barceló i Perelló, Miracle dels corporals de Daroca, Miraflor, Miramar, Miró Riculf de Pinós, Monarquia d'Espanya, Monarquia electiva, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monsaraz, Montclar d'Urgell, Montejícar, Montolivet (barri de València), Morcín, Moros (grup humà), Moros i Cristians, Moros i Cristians de Saix, Mossàrab de les Illes Balears, Mouraria, Moya (Conca), Mudèjar, Munuza, Muralla de Verdú, Muralla medieval de Llíria, Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova, Museu Dámaso Navarro, Navahondilla, Navarrès-aragonès, Novel·la morisca, Nucli antic de la Vila de Sagunt, Nucli antic de Villena, Nucli històric de Catí, Nuestra Señora de la Esperanza, Onda, Orde d'Avís, Orde de Calatrava, Orde de cavalleria, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Orde Trinitari, País Valencià, Palau Abària, Parc Ansaldo, Pasarón de la Vera, Pasiego, Patronat reial, Pedro Fajardo y Chacón, Peníscola, Penó de la Conquesta, Pesta Negra, Pezuela de las Torres, Pina de Ebro, Pintures murals de la capella Herrera, Pirateria barbaresca, Plaça de l'Almoina, Plana Baixa, Pont romà de Còrdova, Portugal, Portuguesos, Priego de Córdoba, Primer Comtat de Portugal, Primera Croada, Província de Saragossa, Puerto Lumbreras, Quatre regnes d'Andalusia, Racisme a Espanya, Rahal, Real Maestranza de Caballería de Sevilla, Recinte emmurallat d'Almassora, Recinte emmurallat de Cabanes, Reforma protestant a Espanya, Regiment Castilla, Regne de Granada (Corona de Castella), Regne de Lleó, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de Portugal, Regne de Sevilla, Regne de València, Regnes germànics, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Renaixement del segle XII, Revolta contra els almoràvits, Revolució comercial, Riba-roja d'Ebre, Ribadeva, Riber (Torrefeta i Florejacs), Ritu hispà, Riu Noguerola, Robert I de Flandes, Rodrigo Díaz de Vivar, Rotrou III de Perche, Saidí, Salines, San Miguel de Pedroso, Sanç II de Portugal, Sanç IV de Castella, Sant Antoni (barri de València), Sant Cosme i Sant Damià d'Amorós, Sant Domènec de Vallibona, Sant Pere de Murinyols, Sant Pere del Pinatar, Santa Maria de Morella, Saqueig de Santanyí (1531), Segòbriga, Segle XII, Segle XV, Selma (Aiguamúrcia), Senyoria de Biscaia, Senyoriu, Septimània, Serapió d'Alger, Set turons de Lisboa, Setge d'al-Dāmūs, Setge d'al-Sakhra, Setge d'Aledo, Setge d'Osca, Setge d'Osca (1094), Setge d'Osca (1096), Setge de Balànsiya (1092-1094), Setge de Barbastre (1064), Setge de Ceuta (1309), Setge de Fraga (1133-1134), Setge de Gibraltar (1309), Setge de Huete, Setge de Lisboa (1147), Setge de Montsó (1089), Setge de Morella (1117), Setge de Moya, Setge de Saraqusta (1086), Setge de Saraqusta (1118), Setge de Sevilla (1247-1248), Setge de Toledo (1090), Setge de Tulaytula, Seu de Faro, Seu de Silves, Seu Vella de Coïmbra, Soto del Real, Substrat basc en les llengües romàniques, Tarragona, Teoria de la romanització i la desromanització, Titaigües, Tomás Rodríguez Rubí, Torre, Torre d'Algorfa, Torre de Cuadros, Torre de guaita del castell de Guimerà, Torre del Castell de Torrent, Torre del Castell Palau dels Bellvís, Torre del Mas, Torre del Palau d'Antella, Torre del Pla de la Casa, Torre dels Donceles (Còrdova), Torre i muralles dels Borja, Torre musulmana de Silla, Torre o alqueria de Carabona, Torre Vigia del Puig, Torrelaguna, Torreperogil, Trabancos, Tractat d'Alcalá de Henares, Transhumància a Espanya, Transmissió dels textos clàssics grecs, Trobador, Tunísia, Ulldemolins, Uncastillo, Valdemaqueda, Valencians, Vall d'Aro, Vall de Seta, Vall dels Alforins, Vallibona, Verge de Covadonga, Vi blanc, Via de la plata, Viatge, Vicent Baydal i Sala, Vida de Jesucrist, Vila Montcada - Ciutat Jardí, Vilaverd, Villena, Xalamera (Benifallet), Xarq al-Àndalus, 1272, 30 d'octubre.