Accés més ràpid que el navegador!
166 les relacions: Aiacor, Albaida, Alboraia, Algirós, Almogàver, Andreu d'Albalat, Antonio Ubieto Arteta, Ato I de Foces, Balasc d'Alagó, Balànsiya, Barbacana, Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, Batalla d'Alcoi, Batalla del Puig de Santa Maria, Benafer, Benet d'Albalat, Berenguer de Castellbisbal, Berenguer de Palou II, Bernat de Sarrià, Bernat Desclot, Bernat Guillem d'Entença, Bernat Guillem de Montpeller, Bisbat d'Albarrasí, Blasco Eximénez d'Arenós, Borbotó, Cabeçó d'Or, Carrer d'Ataülf, Carrer de Sant Vicent Màrtir, Casa Batlló, Casa d'Entença, Casa de Togores, Castell de Gallinera, Castell de Peníscola, Castell de Sant Boi, Castell de Xiu, Castell del Puig, Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya, Ceràmica de Paterna, Ciutat Vella de València, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Consell General de València, Convent de Sant Francesc de València, Corts forals valencianes, Costum de València, Croada contra la Corona d'Aragó, Cronologia de la història de Catalunya, Dècada del 1230, Diada Nacional del País Valencià, Drassanes Reials de Barcelona, Edat mitjana al País Valencià, ..., Edat mitjana als Països Catalans, Edat moderna als Països Catalans, Eiximén de Foces, El Grau de València, El Justícia del Regne de València, Emirat de Balànsiya, En guàrdia!, Escut d'Alboraia, Escut d'Aldaia, Escut de la Pobla Llarga, Escut de Sagunt, Escut de València, Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria, Església de la Mare de Déu del Do, Església de la Puríssima Concepció (Bétera), Església de Sant Abdó i Sant Senent (València), Església de Sant Joan de l'Hospital, Església de Sant Jordi (València), Església de Sant Martí (València), Església de Sant Vicent de la Roqueta, Església de Santa Caterina (València), Església i Palau del Temple, Església parroquial de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir, Eximén Pérez de Tarazona, Fang (geologia), Faura, Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón), Festa nacional, Furs de València, Galceran IV de Pinós, Gil II d'Atrosillo, Gilabert III de Cruïlles, Guerra de Successió Espanyola, Guillem de Palafolls, Guillem I d'Entença, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la llengua catalana, Història de la pólvora als Països Catalans, Història de Peníscola, Història del País Valencià, Història dels Països Catalans, Ibn al-Abbar, Jaume el Conqueridor, Joan de Grau i Ribó, La Xerea, Llibre dels fets, Llista de conflictes armats, Llista de guerres catalanes, Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella), Monestir de la Saïdia, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Monestir de Santa Maria del Puig, Moro Mussa, Muralla àrab de València, Nucli històric de Catí, Orde de la Mercè, Palau Arquebisbal de València, Palau consistorial de València, Palau de l'Almirall, Palau del Real, Parc Natural de l'Albufera de València, Paterna, Pelegrín d'Atrosillo, Peníscola, Pere d'Albalat, Pero Cornel III, Pero Ferrández d'Açagra, Pero Maça de Sangarrén, Piera, Pinedo, Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Plegamans, Pobles de l'Oest, Ponç de Torrella, Porrat, Ratpenat (heràldica), Ratpenats, Raval de la Vilanova, Repoblament de Mallorca, Requena, Roca de la Fe, Rodrigo de Liçana, Rodrigo Jiménez de Rada, Roger de Flor, Roques del Corpus Christi de València, Ruta dels Borja, Sant Drap, Sant Francesc (barri de València), Santa Maria de Roses, Santuari Virgen de la Estrella, Símbols de Paterna, Símbols valencians, Segart, Senyal Reial (segle XIII), Setge de Biar, Setge de Dàniyya, Setge de Morella (1232), Setge de Sevilla (1247-1248), Setge de València, Setge de Xàtiva (1239), Setge de Xàtiva (1240), Tavernes Blanques, Tomàs de Santcliment, Toponímia del País Valencià, Trobes de mossèn Jaume Febrer, València (desambiguació), Valencians, Valencià alacantí, Valls de la Marina Alta, Vicenç Ortiz, Vidal de Canyelles, Vilamarxant, Vilanova (genealogia), Xarq al-Àndalus, 1232, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (116 més) »
Aiacor
Aiacor és una localitat del País Valencià, pedania del municipi de Canals, a la comarca de la Costera.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Aiacor · Veure més »
Albaida
Albaida és una ciutat del País Valencià, capital històrica de la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Albaida · Veure més »
Alboraia
Alboraia és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Alboraia · Veure més »
Algirós
Algirós és un districte de la ciutat de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Algirós · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Almogàver · Veure més »
Andreu d'Albalat
Andreu d'Albalat, el seu nom en llatí medieval eclesiàstic va ser Andreas Albalatus fou bisbe de València des de 1248 a 1276.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Andreu d'Albalat · Veure més »
Antonio Ubieto Arteta
Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Antonio Ubieto Arteta · Veure més »
Ato I de Foces
Ato I de Foces (també anomenat Atón, Atho, Atto o Hato) (en llatí: Atto de Focibus) (?-1244) va ser un cavaller i ric-home aragonès del llinatge dels Foces, senyor de Foces i senyor d'Alcàsser.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Ato I de Foces · Veure més »
Balasc d'Alagó
Blasco d'Alagón (traduït al català com Balasc, Blasc o Blai) (abans de 1190 - ca. 1241) (en llatí: Blaschus de Alagone) va ser un noble aragonès, Majordom del Regne d'Aragó, 6t Senyor d'Alagón, 1r Senyor de Sástago, Senyor vitalici de Morella i Senyor de María de Huerva, de Culla, de les Coves de Vinromà, Calanda, Torre de Galindo, entre altres títols.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Balasc d'Alagó · Veure més »
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Balànsiya · Veure més »
Barbacana
Kremlin: Torres Kutafya ("barbacana") i Troitskaya ("porta fortificada"), amb el pont d'unió sobre el fossat. '''El Castellet''' de Perpinyà. La '''barbacana''' de l'antiga muralla de Cracòvia Una barbacana (o castellet), era qualsevol torre situada a sobre una porta o un pont, separada de la muralla, que s'utilitzava per a fins defensius.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Barbacana · Veure més »
Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats
La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de la ciutat de València alberga la imatge de la Mare de Déu del mateix nom, la més venerada pels valencians.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats · Veure més »
Batalla d'Alcoi
La Batalla d'Alcoi va tindre lloc a finals del mes d'abril de l'any 1276, i va enfrontar cristians i musulmans.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Batalla d'Alcoi · Veure més »
Batalla del Puig de Santa Maria
La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Batalla del Puig de Santa Maria · Veure més »
Benafer
Benafer és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància (Castelló).
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Benafer · Veure més »
Benet d'Albalat
''Entrada triomfal del rei Jaume I a la ciutat de València'', quadre de 1884 del pintor Fernando Richart Montesinos. '''Benet d'Albalat''' subjecta les regnes del cavall del rei. Escut de Benet d'Albalat Benet d'Albalat, noble i cavaller de Tarragona al servei de Jaume el Conqueridor.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Benet d'Albalat · Veure més »
Berenguer de Castellbisbal
Berenguer de Castellbisbal (?- ciutat de Nàpols, 6 de febrer de 1254) fou un frare dominic que fou bisbe de Girona.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Berenguer de Castellbisbal · Veure més »
Berenguer de Palou II
Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Berenguer de Palou II · Veure més »
Bernat de Sarrià
Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Bernat de Sarrià · Veure més »
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Bernat Desclot · Veure més »
Bernat Guillem d'Entença
Sepulcre de Bernat Guillem d'Entença al monestir del Puig. Bernat Guillem d'Entença (?-El Puig de Santa Maria, 1237) fou senyor de Fraga.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Bernat Guillem d'Entença · Veure més »
Bernat Guillem de Montpeller
Bernat Guillem de Montpeller (?- El Puig de Santa Maria, 1238).
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Bernat Guillem de Montpeller · Veure més »
Bisbat d'Albarrasí
El Bisbat d'Albarrasí va ser una divisió de l'església catòlica al llarg del segon mil·lenni.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Bisbat d'Albarrasí · Veure més »
Blasco Eximénez d'Arenós
Blasco Eximénis d'Arenós dit "el Major" (?-1273/1274) va ser un cavaller del llinatge valencià dels Arenós, tercer senyor d'Arenós.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Blasco Eximénez d'Arenós · Veure més »
Borbotó
Borbotó és una pedania de la ciutat de València, inclosa en el districte de Poblats del Nord, que limita pel nord amb la pedania de Benifaraig, a l'oest amb els municipis de Rocafort i Godella, a l'est amb la pedania de Carpesa, i al sud amb la pedania de Poble Nou.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Borbotó · Veure més »
Cabeçó d'Or
Cim del Cabeçó d'Or El Cabeçó d'Or és una serra ubicada en la comarca valenciana de l'Alacantí, prop del municipi de Busot.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Cabeçó d'Or · Veure més »
Carrer d'Ataülf
El carrer d'Ataülf de Barcelona rep el seu nom del rei visigot Ataülf (mort a Barcelona el 415), qui va assolir el comandament de molt jove i va convertir Barcelona en cort i capital dels seus estats.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Carrer d'Ataülf · Veure més »
Carrer de Sant Vicent Màrtir
El carrer de Sant Vicent Màrtir és una via urbana de València i un dels carrers més antics i llargs de la ciutat amb més de tres quilòmetres de longitud.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Carrer de Sant Vicent Màrtir · Veure més »
Casa Batlló
La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1904 i 1907.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Casa Batlló · Veure més »
Casa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença La casa d'Entença fou una antiga dinastia de la Corona d'Aragó que es va originar al poble del mateix nom, actualment a la Franja de Ponent, vers el.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Casa d'Entença · Veure més »
Casa de Togores
La casa de Togores fou una casa nobiliària de la Corona d'Aragó establerta a Mallorca just després de la Conquesta i amb branques al Regne de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Casa de Togores · Veure més »
Castell de Gallinera
El castell de Gallinera o castell de Benirrama és una fortalesa situada en les proximitats de la localitat valenciana de Benirrama, pertanyent al terme municipal de la Vall de Gallinera, a la Marina Alta.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Castell de Gallinera · Veure més »
Castell de Peníscola
El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Castell de Peníscola · Veure més »
Castell de Sant Boi
El Castell de Sant Boi fou una fortificació a la vila de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Castell de Sant Boi · Veure més »
Castell de Xiu
El castell de Xiu és una construcció defensiva militar que se situa al terme municipal de Llutxent (Vall d'Albaida, País Valencià).
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Castell de Xiu · Veure més »
Castell del Puig
El Castell del Puig va ser una fortalesa musulmana, denominada pels cristians Puig de Cebolla per deformació de l'àrab jubal·la ('pujol'); també anomenat d'Enesa.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Castell del Puig · Veure més »
Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya
Creu paté vermella de l'Orde del Temple. La Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya (en llatí: Militia Templi in Aragonia et Catalonia) fou la província de l'Orde del Temple que agrupava les comandes templeres d'Aragó, de Catalunya i de Navarra (temporalment, també la de Provença), al capdavant de la qual hi havia el Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya · Veure més »
Ceràmica de Paterna
xv, amb decoració de «full de julivert», molt similar a altres realitzats a Manises, conservat al Museu de Ceràmica de Barcelona. La ceràmica de Paterna va ser elaborada entre els segles i a la població de Paterna, a l'Horta de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Ceràmica de Paterna · Veure més »
Ciutat Vella de València
La Ciutat Vella és un districte de la ciutat de València situat al centre geogràfic del municipi.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Ciutat Vella de València · Veure més »
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »
Consell General de València
El Consell General de València va ser una institució activa des de l'any 1238 a l'any 1707 encarregada del govern de la ciutat de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Consell General de València · Veure més »
Convent de Sant Francesc de València
Convent de Sant Francesc de València el 1704, plànol del Pare Tosca. El convent de Sant Francesc de València era un monestir franciscà que es trobava en el que és l'actual Plaça de l'Ajuntament.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Convent de Sant Francesc de València · Veure més »
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Corts forals valencianes · Veure més »
Costum de València
La Costum de València fou el corpus jurídic destinat a regular tots els aspectes de la vida urbana de la ciutat de València i atorgada per Jaume I, al poc de la conquesta cristiana, davant els principals eclesiàstics, nobles i prohoms presents a la ciutat.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Costum de València · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »
Dècada del 1230
Sense descripció.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Dècada del 1230 · Veure més »
Diada Nacional del País Valencià
La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »
Drassanes Reials de Barcelona
Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »
Edat mitjana al País Valencià
Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat moderna als Països Catalans
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »
Eiximén de Foces
Eiximén de Foces (també apareix com a Eximino o Eximen) va ser un poderós cavaller i ric-home aragonès, procurador general del Regne de València (del 1258 al 1259), senyor de Foces, senyor de Tales (Castelló).
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Eiximén de Foces · Veure més »
El Grau de València
El Grau de València (conegut simplement com el Grau) eren uns poblats al voltant del port de València, que hui en dia s'han integrat a la ciutat a causa del seu creixement.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і El Grau de València · Veure més »
El Justícia del Regne de València
El Justícia va ser un càrrec foral del Regne de València, una mena d'oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials, no sols de la ciutat de València, molt semblant a la institució dels Zalmedines d'Aragó, o els Veguers de Catalunya, que va estar vigent des del 1238 fins a l'abolició dels Furs pel dret de conquesta l'any 1707.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і El Justícia del Regne de València · Veure més »
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Emirat de Balànsiya · Veure més »
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і En guàrdia! · Veure més »
Escut d'Alboraia
L'escut d'Alboraia és un símbol representatiu de fet, diferent a l'escut oficial, d'Alboraia, municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Escut d'Alboraia · Veure més »
Escut d'Aldaia
L'escut d'Aldaia és un símbol representatiu oficial d'Aldaia, municipi de l'Horta Sud, al País Valencià.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Escut d'Aldaia · Veure més »
Escut de la Pobla Llarga
L'escut de la Pobla Llarga és un símbol no oficial representatiu del municipi valencià de la Pobla Llarga (la Ribera Alta).
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Escut de la Pobla Llarga · Veure més »
Escut de Sagunt
L'escut de Sagunt és un símbol representatiu de Sagunt, municipi del País Valencià, a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Escut de Sagunt · Veure més »
Escut de València
L'escut de València és un símbol representatiu tradicional del municipi de València, cap i casal del País Valencià.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Escut de València · Veure més »
Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria
L'Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria és una obra renaixentista de Castelló de Farfanya (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria · Veure més »
Església de la Mare de Déu del Do
L'església de la Mare de Déu del Do és un temple catòlic situat a la plaça Major d'Alfafar (l'Horta Sud, País Valencià).
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Església de la Mare de Déu del Do · Veure més »
Església de la Puríssima Concepció (Bétera)
L′Església de la Puríssima Concepció és una església parroquial catòlica localitzada al municipi de Bétera, a la comarca del Camp de Túria, País Valencià i pertanyent a la diòcesi de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Església de la Puríssima Concepció (Bétera) · Veure més »
Església de Sant Abdó i Sant Senent (València)
L'Església Parroquial de Sant Abdó i Sant Senent és un temple parroquial catòlic pertanyent a l'Arxidiòcesi de València i localitzada al barri/poble de Carpesa, al districte dels Pobles del Nord, a la ciutat de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Església de Sant Abdó i Sant Senent (València) · Veure més »
Església de Sant Joan de l'Hospital
L'església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Església de Sant Joan de l'Hospital · Veure més »
Església de Sant Jordi (València)
L'església de Sant Jordi va ser una església de la ciutat de València situada a l'actual plaça de Josep Rodrigo Botet, consagrada el 1401 i desapareguda a mitjans del segle XIX.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Església de Sant Jordi (València) · Veure més »
Església de Sant Martí (València)
L'església de Sant Martí, de Sant Martí Bisbe i Sant Antoni Abat, és una de les més antigues de la ciutat de València, ubicada al principi del carrer Sant Vicent.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Església de Sant Martí (València) · Veure més »
Església de Sant Vicent de la Roqueta
Els edificis que formen Sant Vicent de la Roqueta constitueixen una de les primeres edificacions cristianes a la ciutat de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Església de Sant Vicent de la Roqueta · Veure més »
Església de Santa Caterina (València)
1.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Església de Santa Caterina (València) · Veure més »
Església i Palau del Temple
El conjunt format pel convent, col·legi i església de l'orde de Montesa a la ciutat de València, conegut popularment com el Temple per haver pertangut a l'orde del Temple, fou manat construir el 1761 per ordre de Carles III, després que el castell de Montesa fos destruït per un terratrèmol el 1748 i deixara l'orde sense casa mare.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Església i Palau del Temple · Veure més »
Església parroquial de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir
L'Església parroquial de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir, també coneguda com a Catedral de Russafa, es troba al barri de Russafa de la ciutat de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Església parroquial de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir · Veure més »
Eximén Pérez de Tarazona
Segell d'Eximén Pérez d'Arenós Eximén Pérez de Tarazona (també Eximén Pérez d'Arenós o Eiximèn Peres d'Arenós) (? - abans 30 juny del 1266) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Tarazona i fundador del llinatge valencià dels Arenós.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Eximén Pérez de Tarazona · Veure més »
Fang (geologia)
El fang, és una barreja líquida o semilíquida d'aigua i terra o sediments.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Fang (geologia) · Veure més »
Faura
Faura és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre, dins la comarca històrica de les Valls.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Faura · Veure més »
Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)
Ferran d'Aragó (1190 - 1 de juliol del 1248), tercer fill del rei Alfons II d'Aragó, fou abat de Mont Aragón.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) · Veure més »
Festa nacional
La festa nacional commemora un esdeveniment històric, polític o cultural vinculat a la història d'una nació.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Festa nacional · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Furs de València · Veure més »
Galceran IV de Pinós
Galceran IV de Pinós, dit El Vell (?-Bagà 1277), fou un noble, senyor (ca. 1212-1277) de les baronies i castells de Pinós, Vallmanya, l'Espà, Gósol, Saldes, Querforadat, Gisclareny, Alguaire, Lillet, Tàrrega, Talteüll, Albesa, Menàrguens, Fórnols (empenyorada a Galceran per la comtessa Aurembiaix d'Urgell), Sant Jaume, Llevança, Gaià i Llo i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell, La Guàrdia de Ripoll (1229-1277) i Queralt.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Galceran IV de Pinós · Veure més »
Gil II d'Atrosillo
Gil II d'Atrosillo (també Egidio d'Atrosillo) (? - ?) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Atrosillo.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Gil II d'Atrosillo · Veure més »
Gilabert III de Cruïlles
Detall de les pintures murals de la conquesta de Mallorca al Palau Aguilar de Barcelona representant una escena de campanya entre el Rei en Jaume, i Berenguer de Palou. En segon terme s'hi representa Berenguer de Cruïlles i Bernat de Centelles. Gilabert III de Cruïlles i II de Calonge va ser senyor de Cruïlles i Calonge.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Gilabert III de Cruïlles · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guillem de Palafolls
Guillem de Palafolls va ser un noble i cavaller català, senyor de la baronia de Palafolls.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Guillem de Palafolls · Veure més »
Guillem I d'Entença
Guillem de Montpeller Entença fou un noble català.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Guillem I d'Entença · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Història de la llengua catalana · Veure més »
Història de la pólvora als Països Catalans
Crònica de Bernardino Gómez Miedes L'ús de la pólvora a Catalunya està documentat per primer cop per part del rei Jaume el Conqueridor durant la conquesta de Mallorca el 1229 a la crònica sarraïna Kitab Tarih Mayurqa del, i més tard a la conquesta de València del mateix Jaume I el 1234.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Història de la pólvora als Països Catalans · Veure més »
Història de Peníscola
1969 La història de Peníscola és la història del municipi de Peníscola, amb el títol de ciutat des de l'any 1709, i del territori on es troba, des de l'antiguitat fins als nostres dies.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Història de Peníscola · Veure més »
Història del País Valencià
citació.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Història del País Valencià · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Història dels Països Catalans · Veure més »
Ibn al-Abbar
Ibn al-Abbar, de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Àhmad ibn Abi-Bakr al-Qudaí (València, 1 de març de 1199 – Tunis, 6 de gener de 1260), fou un polític, historiador i literat andalusí.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Ibn al-Abbar · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan de Grau i Ribó
Joan de Grau i Ribó va ser un noble baró de Toloriu (El Pont de Bar, Alt Urgell), conegut per ser un dels primers conquistadors que va arribar a Tenochtitlán al costat d'Hernán Cortés.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Joan de Grau i Ribó · Veure més »
La Xerea
La Xerea o Xarea és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і La Xerea · Veure més »
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Llibre dels fets · Veure més »
Llista de conflictes armats
Llista de conflictes armats, algunes batalles i guerres seleccionades, al llarg de la història occidental, ordenades cronològicament i separades per èpoques.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Llista de conflictes armats · Veure més »
Llista de guerres catalanes
Els catalans, al llarg de la història, han viscut diferents conflictes bèl·lics que han configurat la seva identitat i els seus lligams polítics.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Llista de guerres catalanes · Veure més »
Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella)
Llista de plaques commemoratives del districte de Ciutat Vella de Barcelona catalogades per l'Ajuntament de Barcelona com a art públic per ser manifestacions de decòrum o de memòria de la ciutat.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella) · Veure més »
Monestir de la Saïdia
El Reial monestir de la Saïdia, també Santa Maria de Gratia Dei,ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 144, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999 fou un monestir de l'orde del Cister fundat a la ciutat de València arran de la seua conquesta per part de Jaume I, el qual sempre tingué predilecció per aquest orde.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Monestir de la Saïdia · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »
Monestir de Santa Maria del Puig
Monestir de Santa Maria del Puig o Reial Monestir dels Pares Mercedaris del Puig de Santa Maria és un convent mercedari al municipi del Puig, comarca de l'Horta Nord, País Valencià.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Monestir de Santa Maria del Puig · Veure més »
Moro Mussa
El Moro Mussa és un espantacriatures propi de la mitologia catalana i valenciana.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Moro Mussa · Veure més »
Muralla àrab de València
Traçat de la muralla àrab de València Restes de la muralla àrab de València, on s'aprecia un pou Torre de l'Àngel (plaça de l'Àngel) La muralla àrab o musulmana és una murada de defensa construïda al al voltant de la Ciutat Vella de València, de la qual encara romanen restes menors.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Muralla àrab de València · Veure més »
Nucli històric de Catí
El Conjunt Històric de Catí està situat al centre de la població de Catí, a la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Nucli històric de Catí · Veure més »
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Orde de la Mercè · Veure més »
Palau Arquebisbal de València
El palau arquebisbal és la residència de l'arquebisbe de València a la ciutat de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Palau Arquebisbal de València · Veure més »
Palau consistorial de València
L'Ajuntament de València és la seu del consell municipal de la ciutat de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Palau consistorial de València · Veure més »
Palau de l'Almirall
El palau de l'Almirall és un palau gòtic que pertanyia a l'almirall d'Aragó i que se situa molt a prop dels banys de l'Almirall i del Centre Arqueològic de l'Almoina, i alberga en l'actualitat la Conselleria d'Hisenda.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Palau de l'Almirall · Veure més »
Palau del Real
El desaparegut Palau del Real era la residència oficial dels reis de València quan visitaven la ciutat, i estava en la vora esquerra del riu, on actualment hi ha els Jardins del Real.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Palau del Real · Veure més »
Parc Natural de l'Albufera de València
El Parc Natural de l'Albufera de València (Albufera, de l'àrab, ‘llac’, ‘albufera’, etimològicament diminutiu de ‘mar’) és una llacuna litoral situada 12 quilòmetres al sud de la Ciutat de València, entre l'Horta de València i al nord de les dues Riberes (Alta i Baixa).
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Parc Natural de l'Albufera de València · Veure més »
Paterna
Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Paterna · Veure més »
Pelegrín d'Atrosillo
Pelegrín d'Atrosillo (? - ?) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Atrosillo.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Pelegrín d'Atrosillo · Veure més »
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Peníscola · Veure més »
Pere d'Albalat
Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Pere d'Albalat · Veure més »
Pero Cornel III
Pero Cornel III (en català Pere Cornell) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Cornel.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Pero Cornel III · Veure més »
Pero Ferrández d'Açagra
Pero Ferrández d'Açagra (1173/1192-1246) va ser un noble aragonès del llinatge dels Açagra, tercer senyor de la Senyoria d'Albarrasí, estat sobirà enclavat entre el Regne d'Aragó i el Regne de Castella que havia estat cedit per Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš al seu antecessor Pero Ruiz d'Açagra.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Pero Ferrández d'Açagra · Veure més »
Pero Maça de Sangarrén
conquesta de Mallorca*Nota: les armes heràldiques de Pero Maça no es corresponen amb els registres consultats Pero Maça de Sangarrén (?-1245) va ser un cavaller aragonès senyor de Sangarrén.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Pero Maça de Sangarrén · Veure més »
Piera
Piera és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Piera · Veure més »
Pinedo
Pinedo és un antic poble i actual pedania al sud de la ciutat de València, dins del districte de Pobles del Sud, situat en un entorn privilegiat: envoltat d'horta, arrossars i mar, i dins del Parc Natural de l'Albufera.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Pinedo · Veure més »
Pintures murals de la conquesta de Mallorca
Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Pintures murals de la conquesta de Mallorca · Veure més »
Plegamans
Plegamans va ser un municipi a l'actual Vallès Occidental.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Plegamans · Veure més »
Pobles de l'Oest
Els Pobles de l'Oest, també coneguts com a Poblats de l'Oest és el nom que rep el districte número 18 de la ciutat de València, capital del País Valencià.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Pobles de l'Oest · Veure més »
Ponç de Torrella
Ponç de Torrella (? - 29 d'agost de 1254) fou prior de la Catedral de Tortosa durant l'episcopat de Gombau de Santa Oliva.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Ponç de Torrella · Veure més »
Porrat
Un porrat és una fira tradicional molt arrelada a les diverses comarques valencianes, que se celebra baix l'advocació d'un sant, una ermita o santuari on se'l venera.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Porrat · Veure més »
Ratpenat (heràldica)
Rat penat Escut de Barcelona al 1882. Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada, ratapenera o ratapinyada té una important presència als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Ratpenat (heràldica) · Veure més »
Ratpenats
Els ratpenats o voliacsConeguts igualment com a «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates»/«pinyes rates» o «mosseguellos».
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Ratpenats · Veure més »
Raval de la Vilanova
Vilanova o el raval de la Vilanova fou un suburbi septentrional de la Ciutat de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Raval de la Vilanova · Veure més »
Repoblament de Mallorca
El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Repoblament de Mallorca · Veure més »
Requena
Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Requena · Veure més »
Roca de la Fe
La roca dipositada a l'Estació del Nord de València. 2022 La Roca de la Fe és una de les roques de les festivitats del Corpus Christi de la ciutat de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Roca de la Fe · Veure més »
Rodrigo de Liçana
Rodrigo de Liçana (en català: Roderic de Liçana; en castellà: Rodrigo de Lizana) (? - 1251) va ser un cavaller aragonès amb feu al Somontano del llinatge dels Liçana.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Rodrigo de Liçana · Veure més »
Rodrigo Jiménez de Rada
Fuero Viejo extendido de Alcalá de Henares. Promulgado por Rodrigo Jiménez de Rada en 1235. Rodrigo Jiménez de Rada o Ximénez de Rada o Giménez de Rada (Puente la Reina, 1170 - Lió, Regne de França), 10 de juny de 1247) va ser un eclesiàstic i historiador navarrès. Arquebisbe de Toledo i Primat d'Espanya, va destacar al cultiu de les lletres com a cronista. La seva obra més cèlebre és De rebus Hispaniae, també coneguda com Historia gótica o Crónica del toledano, on es descriu la història d'Espanya des dels seus orígens fins a 1243. Aquesta obra historiogràfica, escrita en llatí, és una de les fonts que Alfons X el Savi va consultar de manera prioritària per compondre la seva Estoria de España.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Rodrigo Jiménez de Rada · Veure més »
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Roger de Flor · Veure més »
Roques del Corpus Christi de València
Quatre roques a les Alberedetes (2022) Les roques del Corpus son uns escenaris mòbils o plataformes transportables que sostenen els entremesos de la processó del Corpus: elements decoratius, tramoies o figures i actors que representen escenes bíbliques, al·legòriques o vides de sants.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Roques del Corpus Christi de València · Veure més »
Ruta dels Borja
La Ruta dels Borja és una ruta turística que permet conèixer la petjada d'una de les famílies valencianes més universal, els Borja.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Ruta dels Borja · Veure més »
Sant Drap
Segons la tradició cristiana el Sant Drap o Sant Bolquer fou el primer bolquer que embolcallà el Nen Jesús en el moment de néixer.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Sant Drap · Veure més »
Sant Francesc (barri de València)
Sant Francesc és un barri del districte de Ciutat Vella de la ciutat de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Sant Francesc (barri de València) · Veure més »
Santa Maria de Roses
Santa Maria de Roses fou un monestir benedictí fundat sobre les restes de la ciutat de Rhode, a l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal de Roses (Alt Empordà).
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Santa Maria de Roses · Veure més »
Santuari Virgen de la Estrella
El Santuari de la Verge de la Estrella es troba dins del municipi de Mosquerola, molt a prop dels municipis de Vilafranca i de Vistabella del Maestrat enmig de la Serra de Gúdar, entre les comarques del Maestrat aragonès, de Gúdar-Javalambre, de l'Alt Maestrat i de l'Alcalatén.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Santuari Virgen de la Estrella · Veure més »
Símbols de Paterna
L'escut i la bandera de Paterna són els símbols representatius del municipi valencià de Paterna (l'Horta Oest).
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Símbols de Paterna · Veure més »
Símbols valencians
Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Símbols valencians · Veure més »
Segart
Segart és un municipi valencià de la comarca del Camp de Morvedre i la subcomarca de la Baronia.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Segart · Veure més »
Senyal Reial (segle XIII)
Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »
Setge de Biar
El setge de Biar, del 1244 al 1245, fou un dels combats de la conquesta del Regne de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Setge de Biar · Veure més »
Setge de Dàniyya
El setge de Dàniyya fou una de les accions de la Conquesta del Regne de València empresa per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Setge de Dàniyya · Veure més »
Setge de Morella (1232)
La conquesta de Morella fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València amb èxit, l'any 1232.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Setge de Morella (1232) · Veure més »
Setge de Sevilla (1247-1248)
El setge de Sevilla de 1247 i 1248 fou un dels episodis de "la Reconquesta".
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Setge de Sevilla (1247-1248) · Veure més »
Setge de València
* Setge de València o Setge de Balànsiya (1086), batalla de la dominació de l'emirat de Balànsiya per Yahya al-Qàdir.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Setge de València · Veure més »
Setge de Xàtiva (1239)
El Setge de Xàtiva de 1239 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Setge de Xàtiva (1239) · Veure més »
Setge de Xàtiva (1240)
El Setge de Xàtiva de 1239 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Setge de Xàtiva (1240) · Veure més »
Tavernes Blanques
Tavernes Blanques és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord que té 9.296 habitants (INE 2013).
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Tavernes Blanques · Veure més »
Tomàs de Santcliment
Tomàs de Santcliment (Lleida, m. ca. 1292), senyor de Mequinensa i d'Alcarràs, va ser un cavaller català del llinatge dels Santcliment.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Tomàs de Santcliment · Veure més »
Toponímia del País Valencià
Jaume I, en el qual s'esmenta una bona part de la toponímia major actual del País Valencià El poblament del País Valencià té una gran antiguitat, havent-se trobat restes d'éssers humans de fa al voltant de 40.000 anys, tot i que les referències escrites als primers noms de la zona els tenim en escrits de grecs, fenicis i cartaginesos i, especialment, de romans, l'aportació dels quals pel que fa als noms de llocs va esdevenir predominant fins a l'arribada dels àrabs, que va comportar un important poblament amazic.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Toponímia del País Valencià · Veure més »
Trobes de mossèn Jaume Febrer
Les Trobes de mossèn Jaume Febrer és un poema que descriu els blasons de cavallers valencians, escrit teòricament al.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Trobes de mossèn Jaume Febrer · Veure més »
València (desambiguació)
* València (química), propietat dels elements.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і València (desambiguació) · Veure més »
Valencians
Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Valencians · Veure més »
Valencià alacantí
El valencià alacantí o alacantí és el subdialecte del valencià que es parla a les Comarques del Sud del País Valencià -amb l'excepció de la Marina Baixa i la població de la Torre de les Maçanes-, també a la Foia de Castalla, al sud de l'Alcoià, i al Carxe.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Valencià alacantí · Veure més »
Valls de la Marina Alta
Les Valls de la Marina Alta és el nom turístic que el consorci de turisme valencià dona al conjunt de valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Valls de la Marina Alta · Veure més »
Vicenç Ortiz
Vicenç Ortiz fou un compositor espanyol del.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Vicenç Ortiz · Veure més »
Vidal de Canyelles
Vidal de Canyelles (en aragonès: Vidal de Canellas) (Canyelles, 1190? - Osca, post 1252) va ser bisbe d'Osca i compilador dels Furs d'Aragó en l'obra jurídica coneguda com a Complitaio Maior, In excelsis Dei Thesauris o també Vidal Mayor en honor seu (1247), primera codificació general de les lleis del Regne d'Aragó i efectuada durant el regnat de Jaume I d'Aragó.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Vidal de Canyelles · Veure més »
Vilamarxant
Vilamarxant és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Vilamarxant · Veure més »
Vilanova (genealogia)
Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Vilanova (genealogia) · Veure més »
Xarq al-Àndalus
Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і Xarq al-Àndalus · Veure més »
1232
Països Catalans.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і 1232 · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Conquesta de la ciutat de Balansiya і 9 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Conquesta de València, Conquesta de la ciutat de València, Conquesta del regne de València.
