Taula de continguts
8 les relacions: Connexió de Cartan, Connexió de Levi-Civita, Desenvolupament (geometria diferencial), Geodèsica (relativitat general), Matemàtiques de la relativitat general, Tensor de curvatura de Riemann, Varietat (matemàtiques), Varietat diferenciable.
Connexió de Cartan
desenvolupament. En el camp matemàtic de la geometria diferencial, una connexió de Cartan és una generalització flexible de la noció d'una connexió afí.
Veure Connexió afí і Connexió de Cartan
Connexió de Levi-Civita
En geometria de Riemann, la connexió de Levi-Civita (anomenada així per Tullio Levi-Civita) és la connexió lliure de torsió del fibrat tangent, preservant una mètrica de Riemann (o mètrica pseudoriemanniana) donada.
Veure Connexió afí і Connexió de Levi-Civita
Desenvolupament (geometria diferencial)
Una connexió afí a l'esfera fa rodar el pla tangent afí d'un punt a un altre. Mentre ho fa, el punt de contacte traça una corba en el pla: el '''desenvolupament'''. En la geometria diferencial clàssica, el desenvolupament es refereix a la idea simple de fer rodar una superfície llisa sobre una altra en l'espai euclidià.
Veure Connexió afí і Desenvolupament (geometria diferencial)
Geodèsica (relativitat general)
Estructura espai-temps. En la relativitat general, una geodèsica generalitza la noció d'una "línia recta" a l'espai-temps corbat.
Veure Connexió afí і Geodèsica (relativitat general)
Matemàtiques de la relativitat general
G_\mu \nu + \Lambda g_\mu \nu.
Veure Connexió afí і Matemàtiques de la relativitat general
Tensor de curvatura de Riemann
producte interior (donat pel tensor mètric) entre vectors transportats (o vectors tangents de les corbes) és 0. En el camp matemàtic de la geometria diferencial, el tensor de curvatura de Riemann o tensor de Riemann-Christoffel (segons Bernhard Riemann i Elwin Bruno Christoffel) és la manera més comuna utilitzada per expressar la curvatura de les varietats riemannianes.
Veure Connexió afí і Tensor de curvatura de Riemann
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions.
Veure Connexió afí і Varietat (matemàtiques)
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.