Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Confessor

Índex Confessor

Confessor és un terme propi del cristianisme, que pot utilitzar-se en dos sentits diferents.

88 les relacions: Absolutisme espanyol, Albert el Gran, Alexandre d'Alexandria, Amat de Remiremont, Ambròs de Milà, Ambrosius Alexandrinus, Anatoli de Constantinoble, Antolín Abad Pérez, Antoni Ginebreda, Antonio de Sotomayor, Apringi, Arxiu del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, Aurelià d'Arle, Basili i Procopi, Benet Biscop, Bisbat de Cartagena, Bonaventura Prats, Camilla Battista da Varano, Canonització, Càstor d'Ate, Càstor de Karden, Claude La Colombière, Congregació per a les Causes dels Sants, Damas I, Diego Mas i Mas, Elies I de Jerusalem, Emeric d'Hongria, Emilià de Vercelli, Eusebi de Milà, Fèlix de Cantalice, Ferriol d'Usès, Filippo Benizi, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, Gastó d'Arràs, Germà de Talloires, Girolamo Savonarola, Giuseppe Benedetto Cottolengo, Gracià de Kotor, Gregori de Tours, Gregori II d'Agrigent, Gregorio Barbarigo, Guerau d'Orlhac, Guillem de Bourges, Guillem de Peñacorada, Hilari de Javols, Hilari de Poitiers, Idali, Innocenci XI, Jàson de Tars, Joan Bosco, ..., José María Rubio Peralta, Josep d'Arimatea, Josep Pignatelli, Josepmaria Escrivá de Balaguer, Juníper Serra, Maksymilian Maria Kolbe, Màxim de Nola, Metodi I de Constantinoble, Nicèfor I de Constantinoble, Nicolas Caussin, Nuno Álvares Pereira, Ordoni d'Astorga, Papa, Papa Simplici, Paulí de York, Pere Igni, Pere Roig Noguera, Privat, Prudenci d'Àlaba, Raimon el Palmer, Ramon de Penyafort, Ramon de Tàrrega, Ramon Nonat, Règul d'Arle, Règul de Senlis, Ruf d'Avinyó, Ruf de Tortosa, Sant Miquel del Port, Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, Simón de Rojas, Sofroni de Jerusalem, Sulpici el Pietós, Teodard de Narbona, Teodor Estudita, Tomás Reluz, Víctor Damián Sáez Sánchez-Mayor, Venanci Fortunat, Vida de Jesucrist. Ampliar l'índex (38 més) »

Absolutisme espanyol

Absolutisme espanyol és una etiqueta de la historiografia i de la ciència política que s'aplica a diferents contextos històrics i polítics.

Nou!!: Confessor і Absolutisme espanyol · Veure més »

Albert el Gran

Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus, considerant un dels introductors la ciència i les filosofies grega i àrab en el món medieval.

Nou!!: Confessor і Albert el Gran · Veure més »

Alexandre d'Alexandria

Sant Alexandre d'Alexandria fou patriarca d'Alexandria el 312 amb el nom d'Alexandre I (Ἀλέξανδρος), càrrec en el qual va succeir a sant Aquil·les.

Nou!!: Confessor і Alexandre d'Alexandria · Veure més »

Amat de Remiremont

Amat de Remiremont o Aimat, en francès saint Amé (Grenoble, ~560 - Remiremont, ~628) fou un monjo, fundador de l'abadia de Remiremont (Vosges).

Nou!!: Confessor і Amat de Remiremont · Veure més »

Ambròs de Milà

Ambròs de Milà o Ambrosius (Trèveris, Germània, 337-340 - Milà, 397) fou un bisbe de Milà.

Nou!!: Confessor і Ambròs de Milà · Veure més »

Ambrosius Alexandrinus

Ambrosius Alexandrinus fou un noble i cortesà romà que vivia vers el 230.

Nou!!: Confessor і Ambrosius Alexandrinus · Veure més »

Anatoli de Constantinoble

Anatoli de Constantinoble (Anatolius) fou Patriarca de Constantinoble el 449.

Nou!!: Confessor і Anatoli de Constantinoble · Veure més »

Antolín Abad Pérez

Antolín Abad Pérez (Villegas, Burgos; 13 de febrer de 1918 - Toledo; 13 de setembre de 2007) va ser un historiador, escriptor i sacerdot franciscà espanyol.

Nou!!: Confessor і Antolín Abad Pérez · Veure més »

Antoni Ginebreda

Antoni Ginebreda (Barcelona, s. XIV - 1394) va ser un religiós de l'orde dels predicadors, mestre en teologia i escriptor.

Nou!!: Confessor і Antoni Ginebreda · Veure més »

Antonio de Sotomayor

Antonio de Sotomayor, O.P. (Valença do Miño, Portugal, 31 d'agost de 1557-Madrid, 3 de setembre de 1648) va ser un religiós dominic espanyol.

Nou!!: Confessor і Antonio de Sotomayor · Veure més »

Apringi

Apringi (Badajoz, mitjan segle IV - Beja, 540) fou un teòleg i bisbe de Beja, figura important de la patrística hispànica.

Nou!!: Confessor і Apringi · Veure més »

Arxiu del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges

LArxiu del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges (AMVM) és l'arxiu eclesiàstic custodia la documentació produïda per la comunitat cistercenca de l'Abadia de Santa Maria de Vallbona, formant part de l'actual municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Confessor і Arxiu del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »

Aurelià d'Arle

Aurelià d'Arle (Gàl·lia, final del s. V - Lió, 16 de juny de 551) fou un Bisbe d'Arle.

Nou!!: Confessor і Aurelià d'Arle · Veure més »

Basili i Procopi

Basili i Procopi —Basili el Confessor i Procopi de Decàpolis— (Decàpolis, Palestina, s. VIII - ca. 750) foren dos monjos basilians, defensors del culte a les imatges durant el període de la iconoclàstia.

Nou!!: Confessor і Basili i Procopi · Veure més »

Benet Biscop

Benet Biscop (Northumbria, 628 - 12 de gener de 690) fou un monjo benedictí britànic.

Nou!!: Confessor і Benet Biscop · Veure més »

Bisbat de Cartagena

Catedral de Múrcia El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.

Nou!!: Confessor і Bisbat de Cartagena · Veure més »

Bonaventura Prats

Buenaventura Prats (Tarragona, 11 de març de 1749 - Manresa, 1825) fou un jesuïta català.

Nou!!: Confessor і Bonaventura Prats · Veure més »

Camilla Battista da Varano

Santa Camila Battista da Varano, O.S.C. (9 d'abril de 1458 - 31 de maig de 1524), de Camerino (Itàlia), va ser una princesa (Feb, 23, 2010).

Nou!!: Confessor і Camilla Battista da Varano · Veure més »

Canonització

La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.

Nou!!: Confessor і Canonització · Veure més »

Càstor d'Ate

Càstor d'Ate (Nimes, mitjan - Marsella, ca. 421) fou bisbe d'Ate.

Nou!!: Confessor і Càstor d'Ate · Veure més »

Càstor de Karden

Càstor de Karden (Aquitània?, primera meitat del s. IV - Karden, Germània, 389) fou un sacerdot i anacoreta.

Nou!!: Confessor і Càstor de Karden · Veure més »

Claude La Colombière

Claude La Colombière o de La Columbière (Grenoble, 2 de febrer de 1641 - Paray-le-Monial, 15 de febrer de 1682) fou un jesuïta, autor eclesiàstic i promotor de la devoció al Sagrat Cor de Jesús.

Nou!!: Confessor і Claude La Colombière · Veure més »

Congregació per a les Causes dels Sants

La Congregació per a les Causes dels Sants (italià: Congregazione delle cause dei santi; llatí: Congregatio de Causis Sanctorum) és una de les nou juntes d'autoritats eclesiàstiques per tractar assumptes específics que té l'Església Catòlica.

Nou!!: Confessor і Congregació per a les Causes dels Sants · Veure més »

Damas I

Damas I (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou Papa de Roma de 366 a 384.

Nou!!: Confessor і Damas I · Veure més »

Diego Mas i Mas

Diego Mas i Mas (Vila-real, 1553 - València, 1608) fou un filòsof metafísic.

Nou!!: Confessor і Diego Mas i Mas · Veure més »

Elies I de Jerusalem

Elies I de Jerusalem (Ἠλίας) fou patriarca de Jerusalem del 494 o 495 fins a la seva deposició pel concili de Sidó el 516 sota l'emperador Anastasi I de Bizanci, per haver donat suport als decrets del Concili de Calcedònia.

Nou!!: Confessor і Elies I de Jerusalem · Veure més »

Emeric d'Hongria

Sant Emeric d'Hongria o Imre (Székesfehérvár, 1000 - Hegyközszentimre, 2 de setembre de 1031) va ser un príncep hereu d'Hongria, proclamat sant el 1083.

Nou!!: Confessor і Emeric d'Hongria · Veure més »

Emilià de Vercelli

Emilià de Vercelli (Piemont, segle V – Vercelli, 11 de setembre de 506) fou un bisbe itàlic. És venerat com a sant per diverses confessions catòliques.

Nou!!: Confessor і Emilià de Vercelli · Veure més »

Eusebi de Milà

Eusebi de Milà (Grècia?, començament del - Milà, 465) fou un bisbe de Milà venerat com a sant a l'Església catòlica.

Nou!!: Confessor і Eusebi de Milà · Veure més »

Fèlix de Cantalice

Fèlix de Cantalice (Cantalice, Laci, 1515 - Roma, 18 de maig de 1587) va ésser un frare caputxí italià.

Nou!!: Confessor і Fèlix de Cantalice · Veure més »

Ferriol d'Usès

Ferriol d'Usès (Narbona, 520 - Usès, 4 de gener del 581) fou bisbe d'Usès entre 553 i 581, succeint el seu oncle patern sant Fermí d'Usès.

Nou!!: Confessor і Ferriol d'Usès · Veure més »

Filippo Benizi

Filippo Benizi o Benizzi (Florència, 15 d'agost de 1233 - Todi, 22 d'agost de 1285) fou un religiós toscà, prevere i frare i superior general de l'Orde dels Servents de Maria.

Nou!!: Confessor і Filippo Benizi · Veure més »

Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja

Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja (Tordesillas, 1553 — Valladolid, 1625) més conegut com a Duc de Lerma, fou ministre espanyol, 5è marquès de Dénia i primer duc de Lerma.

Nou!!: Confessor і Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja · Veure més »

Gastó d'Arràs

Gastó o Vedast d'Arràs - en llatí Vedastus, en francès Gaston, en normand, picard i flamenc Vaast, en való Waast i en anglès Foster - (Vilhac, Aquitània, o Chasluç, Llemosí, França, 453 - Arràs, 6 de febrer de 540) fou un bisbe merovingi, bisbe de la diòcesi d'Arras i arquebisbe de Cambrai.

Nou!!: Confessor і Gastó d'Arràs · Veure més »

Germà de Talloires

Germà de Talloires (mort a Talloires, ~1018 o 1050) fou un monjo benedictí i després un monjo solitari del segle X i XI.

Nou!!: Confessor і Germà de Talloires · Veure més »

Girolamo Savonarola

Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 -Florència, 23 de maig de 1498) fou un monjo dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Bocaccio i Petrarca.

Nou!!: Confessor і Girolamo Savonarola · Veure més »

Giuseppe Benedetto Cottolengo

Giuseppe Benedetto Cottolengo (Bra, província de Cuneo, Piemont, 3 de maig de 1786 - Chieri província de Torí, Piemont, 30 d'abril de 1842) va ser un prevere italià, fundador de la Petita Casa de la Divina Providència, a partir de la qual se'n van fer d'altres que en honor seu porten el nom de Cottolengo.

Nou!!: Confessor і Giuseppe Benedetto Cottolengo · Veure més »

Gracià de Kotor

Gracià de Kotor (Muo, Montenegro, 27 de novembre de 1438 – Murano, Venècia, 9 de novembre de 1508) fou un germà llec agustinià.

Nou!!: Confessor і Gracià de Kotor · Veure més »

Gregori de Tours

Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.

Nou!!: Confessor і Gregori de Tours · Veure més »

Gregori II d'Agrigent

Gregori d'Agrigent o Gregori Agrigentí (prop d'Agrigent, 559 - 23 de novembre de 630) fou un dels més eminents eclesiàstics del segle VI.

Nou!!: Confessor і Gregori II d'Agrigent · Veure més »

Gregorio Barbarigo

Gregorio Barbarigo (Venècia, 16 de setembre de 1625 - Pàdua, 18 de juny de 1697) fou un cardenal catòlic, diplomàtic i acadèmic italià.

Nou!!: Confessor і Gregorio Barbarigo · Veure més »

Guerau d'Orlhac

Sant Guerau d'Orlhac, Guiral o Sant Grau (Castell de Sant Esteve, Orlhac, 855 o 856 - Postòmis (Roerga) o Sant Cirgues (Carcin), 909-918) va ser un noble occità, fundador de l'abadia de Sant Guerau d'Orlhac.

Nou!!: Confessor і Guerau d'Orlhac · Veure més »

Guillem de Bourges

Guillem de Bourges o de Donjeon (Nevers, Borgonya, ca. 19 d'octubre de 1155 - Bourges, Centre, 10 de gener de 1209) fou un monjo cistercenc, arquebisbe de Bourges de 1199 a 1209.

Nou!!: Confessor і Guillem de Bourges · Veure més »

Guillem de Peñacorada

Sant Guillem de Peñacorada (mort ca. 1175) va ésser un canonge regular de Sant Agustí i eremita.

Nou!!: Confessor і Guillem de Peñacorada · Veure més »

Hilari de Javols

Hilari del Gavaldà o Eli fou bisbe de Jàvols o del Gavaldà.

Nou!!: Confessor і Hilari de Javols · Veure més »

Hilari de Poitiers

Hilari de Poitiers –o Hilarius Pictaviensis– (Pictavium, actual Poitiers, ca. 300 - ca. 368) fou un eclesiàstic i escriptor del segle IV, nascut a Poitiers, ciutat de la que va ser bisbe.

Nou!!: Confessor і Hilari de Poitiers · Veure més »

Idali

Idali o Idaci (Barcelona?, segle VII - 689) fou bisbe de Barcelona entre el 666 i el 689.

Nou!!: Confessor і Idali · Veure més »

Innocenci XI

El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.

Nou!!: Confessor і Innocenci XI · Veure més »

Jàson de Tars

Jàson de Tars fou un dels Setanta deixebles.

Nou!!: Confessor і Jàson de Tars · Veure més »

Joan Bosco

Giovanni Melchiorre Bosco (Castelnuovo Don Bosco, Piemont, Regne d'Itàlia, 16 d'agost de 1815 - Torí, 31 de gener de 1888) fou un eclesiàstic i pedagog piemontès, fundador de la Congregació Salesiana i la de les Filles de Maria Auxiliadora.

Nou!!: Confessor і Joan Bosco · Veure més »

José María Rubio Peralta

José María Rubio Peralta (Dalías, província d'Almeria, 22 de juliol de 1864 - Aranjuez, Madrid, 2 de maig de 1929) fou un prevere jesuïta que va dedicar la seva vida a les activitats pastorals, socials i caritatives en favor dels pobres.

Nou!!: Confessor і José María Rubio Peralta · Veure més »

Josep d'Arimatea

Josep d'Arimatea és un personatge que segons els evangelis, després de la crucifixió de Jesús, va demanar a Ponç Pilat enterrar-lo en un sepulcre nou, del que era propietari.

Nou!!: Confessor і Josep d'Arimatea · Veure més »

Josep Pignatelli

Sant Josep Pignatelli (Saragossa, 27 de desembre de 1737 - Roma, 15 de novembre de 1811) va ser un jesuïta espanyol que va contribuir a la restauració de la Companyia de Jesús, suprimida arreu a mitjan segle XVIII.

Nou!!: Confessor і Josep Pignatelli · Veure més »

Josepmaria Escrivá de Balaguer

Escut de Josemaría Escrivá Josepmaria Escrivá de Balaguer, batejat amb el nom de José María Escrivá Albás (Barbastre, província d'Osca, 9 de gener de 1902 - Roma, 1975) fou sacerdot aragonès i fundador de l'Opus Dei l'any 1928.

Nou!!: Confessor і Josepmaria Escrivá de Balaguer · Veure més »

Juníper Serra

Juníper Serra (Petra, Mallorca, 24 de novembre de 1713 - Carmel, Califòrnia, 28 d'agost de 1784) fou un frare franciscà mallorquí que fundà la missió de l'Alta Califòrnia.

Nou!!: Confessor і Juníper Serra · Veure més »

Maksymilian Maria Kolbe

Maksymilian Maria Kolbe, nascut Rajmund Kolbe i venerat com a Sant Maximilià Maria Kolbe (Zduńska Wola, (Polònia, llavors part de l'Imperi Rus), 8 de gener de 1894 - Auschwitz, 14 d'agost de 1941), era un frare franciscà conventual polonès que va oferir-se a morir en el lloc d'un pare de família en el camp de concentració nazi d'Auschwitz.

Nou!!: Confessor і Maksymilian Maria Kolbe · Veure més »

Màxim de Nola

Màxim de Nola (Nola, s. III - ~250) fou un bisbe de Nola.

Nou!!: Confessor і Màxim de Nola · Veure més »

Metodi I de Constantinoble

Metodi I de Constantinoble o Metodi Confessor (Methodius Confessor) fou patriarca de Constantinoble del 843 al 846.

Nou!!: Confessor і Metodi I de Constantinoble · Veure més »

Nicèfor I de Constantinoble

Nicèfor I de Constantinoble (Nicephorus) fou un eclesiàstic bizantí, patriarca de Constantinoble i historiador.

Nou!!: Confessor і Nicèfor I de Constantinoble · Veure més »

Nicolas Caussin

Nicolas Caussin (1583, Troyes - 2 de juliol de 1651, París) fou un religiós i teòleg francès.

Nou!!: Confessor і Nicolas Caussin · Veure més »

Nuno Álvares Pereira

Nuno Álvares Pereira o, en religió, Nuno de Santa Maria, conegut com el Sant Conestable (Flor da Rosa, 24 de juny de 1360 - Lisboa, 1 de novembre de 1431) va ser un general portuguès, noble que va jugar un paper fonamental en la lluita del Regne de Portugal contra el Regne de Castella entre 1383 i 1385, que va consolidar la independència de Portugal.

Nou!!: Confessor і Nuno Álvares Pereira · Veure més »

Ordoni d'Astorga

Ordoni d'Astorga (Regne de Lleó, començament del s. XI - Astorga, 1065) fou un Bisbe d'Astorga que és venerat com a sant al si de l'Església catòlica.

Nou!!: Confessor і Ordoni d'Astorga · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Confessor і Papa · Veure més »

Papa Simplici

Sant Simplici I (Tívoli, primera meitat del - Roma, 10 de febrer de 483), va ésser escollit Papa el 3 de febrer del 468.

Nou!!: Confessor і Papa Simplici · Veure més »

Paulí de York

Sant Paulí (Roma, últim terç del s. VI – Rochester, 10 d'octubre de 644 o 645) va ser un membre de la missió gregoriana enviada el 601 pel papa Gregori I per convertir els anglosaxons del seu paganisme, i el primer bisbe de York.

Nou!!: Confessor і Paulí de York · Veure més »

Pere Igni

El beat Pere Igni o Petrus Igneus, nascut com a Pietro Aldobrandeschi di Sovana (Siena o Florència, s. XI - Albano Laziale, ca. 1089), va ser un monjo benedictí de la Congregació de Vallombrosa, cardenal arquebisbe d'Albano Laziale.

Nou!!: Confessor і Pere Igni · Veure més »

Pere Roig Noguera

Fra Pere Roig i Noguera (Llucmajor, Mallorca, 1615 - Pamplona, 1683) fou un franciscà mallorquí.

Nou!!: Confessor і Pere Roig Noguera · Veure més »

Privat

Gabrielle de Polastron, duquesa de Polignac El privat o favorit és un càrrec històric representat per una persona en qui el rei tenia confiança, i que dirigia bona part dels afers de l'Estat.

Nou!!: Confessor і Privat · Veure més »

Prudenci d'Àlaba

Prudenci d'Armentia (Armentia, Àlaba, ca. 550 - Burgo de Osma, Sòria, 28 d'abril, al final del segle VI) fou un anacorete i clergue basc, bisbe de Tarassona.

Nou!!: Confessor і Prudenci d'Àlaba · Veure més »

Raimon el Palmer

Raimondo Zanfogni (Piacenza, Emília-Romanya, 1139 o 1140 - 26 de juliol de 1200) anomenat Raimon de Piacenza o Raimon el Palmer (Raimondo Palmerio en italià) fou un pelegrí italià a Jerusalem, molt caritatiu.

Nou!!: Confessor і Raimon el Palmer · Veure més »

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat mitjana.

Nou!!: Confessor і Ramon de Penyafort · Veure més »

Ramon de Tàrrega

Ramon o Raimon de Tàrrega (principis del segle XIV, Tàrrega, l'Urgell, llavors bisbat de Vic i ara de Solsona - Barcelona, 20 de setembre de 1371) anomenat per alguns el “Ramon Llull de Tàrrega”, fou un rabí, jueu convers, frare dominic i teòleg acusat d'heretgia.

Nou!!: Confessor і Ramon de Tàrrega · Veure més »

Ramon Nonat

Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) fou un religiós mercedari, cardenal.

Nou!!: Confessor і Ramon Nonat · Veure més »

Règul d'Arle

Règul d'Arle, en francès Rieul d’Arles (mort cap al 270) fou bisbe d'Arle vers 250). És venerat com a sant per diverses confessions cristianes el 30 de març. Segons una tradició, deixà Arle i marxà al nord, on fou bisbe de Senlis, encara que no se sap del cert si realment es tracta de la mateixa persona o d'una altra, Règul de Senlis.

Nou!!: Confessor і Règul d'Arle · Veure més »

Règul de Senlis

Règul de Senlis, en francès Rieul (segona meitat del segle IV - Senlis, primera meitat del segle V), és un religiós tardorromà, evangelitzador de la zona de Senlis (Oise) i primer bisbe d'aquesta ciutat.

Nou!!: Confessor і Règul de Senlis · Veure més »

Ruf d'Avinyó

Ruf d'Avinyó (mort a Avinyó, Provença, s. IV) va ser un cristià d'Avienno (actual Avinyó), probablement sacerdot i primer dirigent de la comunitat cristiana: la tradició l'ha convertit en el primer bisbe de la ciutat, però en aquell moment encara no s'hi havia establert una diòcesi.

Nou!!: Confessor і Ruf d'Avinyó · Veure més »

Ruf de Tortosa

Sant Ruf de Tortosa és un sant llegendari, deixeble de Sant Pau de Tars i primer bisbe de Tortosa al segle I. En realitat, no va existir: es tracta d'una duplicació de personalitat originada a partir de Sant Ruf d'Avinyó i amb elements de la història de Ruf de Roma, personatge esmentat per sant Pau apòstol.

Nou!!: Confessor і Ruf de Tortosa · Veure més »

Sant Miquel del Port

Sant Miquel del Port o del Mar és l'església parroquial del barri de la Barceloneta, Barcelona, projectat per l'enginyer Pedro Cermeño el 1753 i enllestit el 1755.

Nou!!: Confessor і Sant Miquel del Port · Veure més »

Seminari Major Interdiocesà de Catalunya

El Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, és un seminari de formació sacerdotal interdiocesà, que està ubicat al número 49 del Carrer de Casp de Barcelona.

Nou!!: Confessor і Seminari Major Interdiocesà de Catalunya · Veure més »

Simón de Rojas

Sant Simón de Rojas (28 d'octubre de 1552, Valladolid - Madrid, 29 de setembre de 1624) va ser un sacerdot castellà de l'orde trinitari, conegut com a l'“Apòstol de l'Ave Maria” per la seva devoció envers la Mare de Déu.

Nou!!: Confessor і Simón de Rojas · Veure més »

Sofroni de Jerusalem

Sofroni fou un Patriarca de Jerusalem des de vers el 629 al 638.

Nou!!: Confessor і Sofroni de Jerusalem · Veure més »

Sulpici el Pietós

Sulpici el Pietós (Vatan, Berry, actual Indre, ca. 576 - Bourges, 17 de gener de 647) fou un religiós franc, bisbe de Bourges.

Nou!!: Confessor і Sulpici el Pietós · Veure més »

Teodard de Narbona

Teodard de Narbona, o Sant Audard (Montalban, ca. 840 - Narbona, 1 de maig de ca. 893) fou bisbe de Narbona.

Nou!!: Confessor і Teodard de Narbona · Veure més »

Teodor Estudita

Teodor Estudita —Theodorus Studita, Θεόδωρος.— (Constantinoble, 759 - Chalcite, Bitínia, 11 de novembre de 826) fou un abat del monestir de Studium.

Nou!!: Confessor і Teodor Estudita · Veure més »

Tomás Reluz

Tomás Reluz O.P. (Toledo, ? - Oviedo, 12 d'agost de 1706) fou un dominic espanyol que fou bisbe d'Oviedo.

Nou!!: Confessor і Tomás Reluz · Veure més »

Víctor Damián Sáez Sánchez-Mayor

Víctor Damián Sáez y Sánchez Mayor (Budia, Guadalajara, 12 d'abril de 1776 - Sigüenza, 3 de febrer de 1839), eclesiàstic i polític espanyol, canonge de Sigüenza i de Toledo, bisbe de Tortosa (des del 29 d'agost de 1824), confessor privat de Ferran VII (1814-1833).

Nou!!: Confessor і Víctor Damián Sáez Sánchez-Mayor · Veure més »

Venanci Fortunat

Venanci Fortunat o Venanci Honori Clemencià Fortunat (ca. 530 - ca. 600/609) va ser un poeta llatí, autor d'himnes, i bisbe de Poitiers.

Nou!!: Confessor і Venanci Fortunat · Veure més »

Vida de Jesucrist

Inici del manuscrit de la ''Vida de Jesucrist'' de Francesc Eiximenis de la Biblioteca Universitària de València (Ms. 209. F. 1r). La Vida de Jesucrist és un llibre escrit possiblement entre 1399 i 1406, tot i que l'eminent estudiós Albert Hauf el data en 23 de juny de 1403, per Francesc Eiximenis en català a València i dedicat a Pere d'Artés, mestre racional de la Corona d'Aragó, a qui Eiximenis ja havia dedicat el Llibre dels àngels.

Nou!!: Confessor і Vida de Jesucrist · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »