Obrir a Google MapsTaula de continguts
89 les relacions: Alexandre I de Rússia, Andorra durant la Revolució Francesa, August I de Saxònia-Gotha-Altenburg, Baden-Württemberg, Batalla d'Austerlitz, Batalla de la Bisbal (1810), Breslau, Campanya Militar d'Alemanya del 1813, Carles Frederic I de Baden, Carles II de Mecklenburg-Strelitz, Cinquena Coalició, Comtat de Salm, Comtat del Tirol, Confederació Germànica, Dinastia dels Habsburg, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Dortmund, Ducat de Mecklenburg-Schwerin, Ducat de Nassau, Electorat de Baviera, Emperador dels francesos, Estat Imperial, Estats de la Confederació Germànica, Eugeni de Beauharnais, Francesc I d'Àustria, Frankfurt del Main, Frederic I de Saxònia-Altenburg, Friburg de Brisgòvia, Frontera entre Alemanya i Suïssa, Frontera entre Àustria i Suïssa, Gran Ducat de Baden, Gran Ducat de Berg, Gran Ducat de Mecklenburg-Schwerin, Grande Armée, Guerres angleses, Guerres Napoleòniques, Hans Michael Schletterer, Història d'Alemanya, Història d'Europa, Història de Liechtenstein, Hohenlohisch, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Imperi Habsburg, Invasió francesa de Rússia, Johann I Josef de Liechtenstein, Jordi II de Hessen-Darmstadt, Kassel, Liechtenstein, Lliga del Rin, ... Ampliar l'índex (39 més) »
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Veure Confederació del Rin і Alexandre I de Rússia
Andorra durant la Revolució Francesa
La Revolució Francesa tingué tres grans conseqüències per al sòl andorrà.
Veure Confederació del Rin і Andorra durant la Revolució Francesa
August I de Saxònia-Gotha-Altenburg
August I de Saxònia-Gotha-Altenburg August I de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany August von Sachsen-Gotha-Altenburg) va néixer a Gotha el 23 de novembre de 1772 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de maig de 1822.
Veure Confederació del Rin і August I de Saxònia-Gotha-Altenburg
Baden-Württemberg
Baden-Württemberg (en alemany Baden-Württemberg) és un Estat federal (bundesland) d'Alemanya.
Veure Confederació del Rin і Baden-Württemberg
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.
Veure Confederació del Rin і Batalla d'Austerlitz
Batalla de la Bisbal (1810)
La batalla de La Bisbal del 14 de setembre de 1810, fou un fet d'armes de la guerra del francès en la que una divisió espanyola dirigida per Enrique José O'Donnell i recolzada per una esquadra naval anglo-espanyola de les fragates Cambrian i Flora, dirigida per Francis William Fane i Charles William Doyle va sorprendre una brigada francesa comandada per François Xavier de Schwarz, part d'una divisió dirigida per Marie François Rouyer, i la majoria dels seus soldats van ser presos juntament amb el seu comandant.
Veure Confederació del Rin і Batalla de la Bisbal (1810)
Breslau
Breslau, Wrocław,, Breslau, Vratislav en txec i Vratislavia en llatí, és el nom de la capital de la Baixa Silèsia, al sud-oest de Polònia, situada a la riba del riu Oder (polonès: Odra).
Veure Confederació del Rin і Breslau
Campanya Militar d'Alemanya del 1813
Batalles de la campanya alemanya inscrites en una medalla El Cos Lliure de Lützow en acció La campanya alemanya (' Guerres d'Alliberament ') es va combatre el 1813.
Veure Confederació del Rin і Campanya Militar d'Alemanya del 1813
Carles Frederic I de Baden
Carles Frederic I de Baden (Karlsruhe, Gran Ducat de Baden, 22 de novembre de 1728 - 1811) va ser el primer gran duc de Baden i unificador dels territoris històrics de Baden sota una única entitat sobirana.
Veure Confederació del Rin і Carles Frederic I de Baden
Carles II de Mecklenburg-Strelitz
Carles II de Mecklenburg-Strelitz Carles II de Mecklenburg-Strelitz, (en alemany Karl II von Mecklenburg-Strelitz) va néixer a Mirow el 10 d'octubre de 1741 i va morir a Neustrelitz el 6 de novembre de 1816.
Veure Confederació del Rin і Carles II de Mecklenburg-Strelitz
Cinquena Coalició
La Cinquena coalició va ser una aliança entre Àustria i el Regne Unit, creada el 1809 per lluitar contra l'Imperi francès de l'emperador Napoleó I. El Regne Unit es trobava ja lluitant contra França aliat amb els rebels espanyols en la Guerra del Francès.
Veure Confederació del Rin і Cinquena Coalició
Comtat de Salm
Bandera tradicional de Salm El comtat de Salm fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, centrada al castell de Salm, avui a Bèlgica.
Veure Confederació del Rin і Comtat de Salm
Comtat del Tirol
El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.
Veure Confederació del Rin і Comtat del Tirol
Confederació Germànica
La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.
Veure Confederació del Rin і Confederació Germànica
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Confederació del Rin і Dinastia dels Habsburg
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.
Veure Confederació del Rin і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
Dortmund
Dortmund és una ciutat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Veure Confederació del Rin і Dortmund
Ducat de Mecklenburg-Schwerin
Mecklenburg-Schwerin fou un ducat al nord de l'actual Alemanya creat el 1701, quan Frederic Guillem i Adolf Frederic II de Mecklenburg-Strelitz va dividir el ducat de Mecklenburg entre Schwerin i Strelitz.
Veure Confederació del Rin і Ducat de Mecklenburg-Schwerin
Ducat de Nassau
El Ducat de Nassau (en alemany: Herzogtum Nassau) va ser un estat independent des de 1806 fins al 1866.
Veure Confederació del Rin і Ducat de Nassau
Electorat de Baviera
L'Electorat de Baviera (Kurfürstentum Bayern) va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.
Veure Confederació del Rin і Electorat de Baviera
Emperador dels francesos
Emperador dels francesos (francès: Empereur des Français) va ser el monarca del Primer Imperi francès i el Segon Imperi francès.
Veure Confederació del Rin і Emperador dels francesos
Estat Imperial
Estat Imperial era cadascun dels estats immediats del Sacre Imperi Romanogermànic o de propietat imperial (en alemany singular: Reichsstand, plural: Reichsstände), és a dir entitats territorials i polítiques.
Veure Confederació del Rin і Estat Imperial
Estats de la Confederació Germànica
La Confederació Germànica, 1815–1866 (en alemany. Els Estats de la Confederació Germànica van ser aquells Estats que el 20 de juny del 1815 van integrar la Confederació Germànica.
Veure Confederació del Rin і Estats de la Confederació Germànica
Eugeni de Beauharnais
Eugeni de Beauharnais, duc de Leuchtenberg (París, 1781 - Múnic, 1824).
Veure Confederació del Rin і Eugeni de Beauharnais
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Confederació del Rin і Francesc I d'Àustria
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Veure Confederació del Rin і Frankfurt del Main
Frederic I de Saxònia-Altenburg
Frederic I de Saxònia-Hildburghausen (en alemany Friedrich von Sachsen-Hildburghausen) va néixer a Hildburghausen el 29 d'abril de 1763 i va morir a Altenburg el 29 de setembre de 1834.
Veure Confederació del Rin і Frederic I de Saxònia-Altenburg
Friburg de Brisgòvia
Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany estàndard; Friburg im Brisgau en alamànic) és una ciutat al sud-oest de Baden-Württemberg (Alemanya).
Veure Confederació del Rin і Friburg de Brisgòvia
Frontera entre Alemanya i Suïssa
La frontera entre Alemanya i Suïssa es la frontera internacional entre Alemanya, estat membre de la Unió Europea i de l'Espai Schengen, i Suïssa, que no forma part de la Unió Europea però sí de la Zona Schengen.
Veure Confederació del Rin і Frontera entre Alemanya i Suïssa
Frontera entre Àustria i Suïssa
La frontera entre Àustria i Suïssa es la frontera internacional terrestre i marítima entre Àustria, estat integrat a la Unió Europea i a l'espai Schengen, i Suïssa, que no pertany a la Unió Europea però sí a l'espai Schengen.
Veure Confederació del Rin і Frontera entre Àustria i Suïssa
Gran Ducat de Baden
El Gran Ducat de Baden (en alemany: Großherzogtum Baden) va ser un estat històric del sud-oest d'Alemanya, a la vora del Rin.
Veure Confederació del Rin і Gran Ducat de Baden
Gran Ducat de Berg
El Gran Ducat de Berg (alemany: Großherzogtum Berg) va ser establert per Napoleó Bonaparte després de la seva victòria al 1805 a la Batalla d'Austerlitz en els territoris entre l'Imperi francès al Rin i el Regne de Westfàlia.
Veure Confederació del Rin і Gran Ducat de Berg
Gran Ducat de Mecklenburg-Schwerin
Castell de Schwerin, Schwerin Mecklenburg-Schwerin fou un gran ducat al nord de l'actual Alemanya regit per la Casa de Mecklenburg residents a la ciutat de Schwerin.
Veure Confederació del Rin і Gran Ducat de Mecklenburg-Schwerin
Grande Armée
La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.
Veure Confederació del Rin і Grande Armée
Guerres angleses
Les Guerres angleses (Englandskrigene English Wars) foren un seguit de conflictes entre Anglaterra i Suècia amb Dinamarca-Noruega com a part de la Guerres Napoleòniques. Porta el nom de la regió més destacada del seu altre participant principal, el Regne Unit, que va declarar la guerra a Dinamarca-Noruega a causa dels desacords sobre la neutralitat de comerç danès i per prevenir que la flota danesa caigués en mans del Primer Imperi Francès.
Veure Confederació del Rin і Guerres angleses
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Veure Confederació del Rin і Guerres Napoleòniques
Hans Michael Schletterer
Hans Michael Schletterer (Ansbach, Confederació del Rin, 24 de maig de 1824 - Augsburg, 4 de juny de 1893) fou un compositor i musicògraf alemany.
Veure Confederació del Rin і Hans Michael Schletterer
Història d'Alemanya
(1) Mapa de Ptolemeu en què s'hi pot apreciar la regió de Germània; (2) Corona del Sacre Imperi Romà però vinculada a l'Imperi Carolingi; (3) Butlla papal contra Martí Luter (4) Caricatura del Zollverein prussià amb el qual es mirà d'unificar els territoris de parla alemanya en vista de crear una única nació de parla alemanya; (5) Esvàstica i emblema del feixisme alemany responsable de l'exterminació de jueus i altres minories com ara homosexuals o gitans; (6) Àngela Merkel que aconseguí liderà el seu país durant la Gran Recessió i que portà polítiques contestables contra la resta d'Estats Europeus al cavall de la Unió Europea La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.
Veure Confederació del Rin і Història d'Alemanya
Història d'Europa
La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.
Veure Confederació del Rin і Història d'Europa
Història de Liechtenstein
El Principat de Liechtenstein ha tingut una llarga història.
Veure Confederació del Rin і Història de Liechtenstein
Hohenlohisch
El hohenlohisch és un dialecte del tipus fràncic oriental que es parla a la regió de Baden-Württemberg, a Alemanya.
Veure Confederació del Rin і Hohenlohisch
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Veure Confederació del Rin і Imperi Alemany
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Confederació del Rin і Imperi Austríac
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Veure Confederació del Rin і Imperi Habsburg
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Veure Confederació del Rin і Invasió francesa de Rússia
Johann I Josef de Liechtenstein
Johann I Josef (1760 - 1836) fou el desè Príncep de Liechtenstein i el cinquè sobirà d'aquest estat entre 1805 i 1806 i altre cop entre 1814 i 1836.
Veure Confederació del Rin і Johann I Josef de Liechtenstein
Jordi II de Hessen-Darmstadt
Jordi II de Hessen Darmstadt (en alemany Georg II von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 17 de març de 1605 i va morir a la mateixa ciutat l'11 de juny de 1661.
Veure Confederació del Rin і Jordi II de Hessen-Darmstadt
Kassel
L'''Elfbuchenturm'' al bosc de Habicht Kassel (fins al 1926 Cassel) és una ciutat alemanya de l'estat de Hessen amb uns 200.000 habitants.
Veure Confederació del Rin і Kassel
Liechtenstein
Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.
Veure Confederació del Rin і Liechtenstein
Lliga del Rin
La lliga del Rin és el nom que va rebre l'aliança de diferents estats d'Alemanya i Suècia, negociada el 1658 pel cardenal Giulio Raimondo Mazzarino, primer ministre francès sota el regnat de Lluís XIV.
Veure Confederació del Rin і Lliga del Rin
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Veure Confederació del Rin і Llista de reis germànics
Mediatització i secularització
Mediatització i secularització són dos processos que es van fer servir en els Estats Imperials del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1795 i 1814, un període marcat pel final de la Revolució Francesa, el naixement i la desaparició del Primer Imperi Francès i la descomposició del Sacre Imperi Romanogermànic (causada per la victòria de l'Imperi Francès sobre Àustria), que va tenir com a conseqüència la creació i desaparició de la Confederació del Rin.
Veure Confederació del Rin і Mediatització i secularització
Mitteleuropa
Representació esquemàtica de les grans àrees culturals en les quals es divideix el continent europeu. Mapa de les divisions ètniques de la ''Mitteleuropa'' traçat el 1901. Mitteleuropa és un concepte cultural, geogràfic i polític en llengua alemanya que designa l'àrea d'Europa situada al centre del continent.
Veure Confederació del Rin і Mitteleuropa
Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.
Veure Confederació del Rin і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Confederació del Rin і Napoleó Bonaparte
Nuremberg
Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.
Veure Confederació del Rin і Nuremberg
Oberhausen
Gasòmetre d'Oberhausen. Oberhausen és una ciutat de Renània del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la regió del Ruhr.
Veure Confederació del Rin і Oberhausen
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Confederació del Rin і París
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Confederació del Rin і Prússia
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Veure Confederació del Rin і Primer Imperi Francès
Principat de Salm-Salm
El principat de Salm-Salm fou un estat sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Confederació del Rin і Principat de Salm-Salm
Quarta Coalició
La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807.
Veure Confederació del Rin і Quarta Coalició
Regne de Saxònia
El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.
Veure Confederació del Rin і Regne de Saxònia
Regne de Württemberg
El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.
Veure Confederació del Rin і Regne de Württemberg
Regne de Westfàlia
El Regne de Westfàlia va ser un Estat monàrquic de 1807 el 1813, amb capital a Kassel, en l'actual territori d'Alemanya.
Veure Confederació del Rin і Regne de Westfàlia
Relacions francoalemanyes
Les relacions francoalemanyes han estat de gran importància en el desenvolupament de diversos dels principals esdeveniments mundials durant els últims dos segles.
Veure Confederació del Rin і Relacions francoalemanyes
Reuss (Casa i Estat)
Reuss (Reuß, en alemany) nom que reben alguns dels antics estats alemanys que avui cal situar dins la regió de Turíngia.
Veure Confederació del Rin і Reuss (Casa i Estat)
Reuss-Ebersdorf
Reuss-Ebersdorf va ser un comtat sobirà i des de 1806 un principat localitzat a Alemanya.
Veure Confederació del Rin і Reuss-Ebersdorf
Reuss-Lobenstein
Reuss-Lobenstein (Reuß-Lobenstein) va ser un estat localitzat en la part alemanya del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Confederació del Rin і Reuss-Lobenstein
Revolució de 1820
''Disparate del miedo'', gravat nº 2, on es representa en els personatges uniformats que cauen o fugen davant una gegantina figura fantasmal. Nigel Glendinning, ''Francisco de Goya'', Madrid, Cuadernos de Historia 16 (col. «El arte y sus creadores», n.º 30), 1993.
Veure Confederació del Rin і Revolució de 1820
Rin del Nord-Westfàlia
El Rin del Nord-Westfàlia (en alemany: Nordrhein-Westfalen; pronunciat) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Veure Confederació del Rin і Rin del Nord-Westfàlia
Robert Schumann
Robert Alexander Schumann (8 de juny de 1810 – 29 de juliol de 1856) va ser un compositor i pianista romàntic alemany i també escriptor que fundà una revista musical.
Veure Confederació del Rin і Robert Schumann
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Confederació del Rin і Sacre Imperi Romanogermànic
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Veure Confederació del Rin і Saxònia
Saxònia-Weimar-Eisenach
Sachsen-Weimar-Eisenach o Saxònia-Weimar-Eisenach fou un ducat de la dinastia dels ernestins, al territori de l'actual Turíngia.
Veure Confederació del Rin і Saxònia-Weimar-Eisenach
Schaumburg-Lippe
Schaumburg-Lippe va ser un estat alemany que va deixar d'existir el 1946.
Veure Confederació del Rin і Schaumburg-Lippe
Setena Coalició
La Setena Coalició va ser una aliança militar de les potències europees contra l'Emperador Napoleó I el 1815.
Veure Confederació del Rin і Setena Coalició
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Veure Confederació del Rin і Sisena Coalició
Territoris annexionats per l'Alemanya nazi
Foren diversos els territoris annexionats per l'Alemanya nazi, tant abans com durant el curs de la II Guerra MundialNord-Pas-de-Calais i Brussel·les.
Veure Confederació del Rin і Territoris annexionats per l'Alemanya nazi
Theodor von Dalberg
Karl Theodor Anton Maria von Dalberg (Worms, 8 de febrer de 1744 – 10 de febrer de 1817) va ser arquebisbe i Elector de Magúncia, Arxicanceller del Sacre Imperi Romanogermànic, Príncep de Regensburg, prevalgut de la Confederació del Rin i Gran Duc de Frankfurt.
Veure Confederació del Rin і Theodor von Dalberg
Tractat de París (1814)
El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.
Veure Confederació del Rin і Tractat de París (1814)
Unió Duanera del Nord d'Alemanya
Mapa del procés d'unificació alemanya La Unió Duanera del Nord d'Alemanya, (en alemany, Zollverein), era una confederació de 38 estats germànics (els membres de la Confederació Germànica, a excepció d'Àustria) que eliminava els aranzels per les mercaderies que travessaven les seves fronteres.
Veure Confederació del Rin і Unió Duanera del Nord d'Alemanya
Unificació alemanya
L'imperi alemany de 1871-1918. Com que la part germanòfona del plurinacional Imperi austríac va ser exclosa, aquesta construcció geogràfica va representar una solució anomenada Alemanya petita (Kleindeutsch). Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
Veure Confederació del Rin і Unificació alemanya
Waldeck
El principat de Waldeck o principat de Waldeck-Pyrmont, fou un antic principat d'Alemanya.
Veure Confederació del Rin і Waldeck
Württemberg
Württemberg, antigament conegut com a Wirtemberg, va ser un estat al sud-oest de l'actual Alemanya i que ocupava la major part de l'actual land de Baden-Württemberg.
Veure Confederació del Rin і Württemberg
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Confederació del Rin і 1 de març
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Confederació del Rin і 12 de juliol
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Confederació del Rin і 1806
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Confederació del Rin і 1814