Comunicació

281 les relacions: Acció Popular, Acció Popular Catalana, Adolfo Chacón de la Mata, Afer Nombela, Agrupació Valencianista de la Dreta, Albert de Quintana i de León, Albert de Quintana i Vergés, Alberto Martín Artajo, Alfons Hosta Bellpuig, Ambrosio Luciáñez Riesco, Anarquisme a Espanya, Antoni Barata i Rocafort, Antoni Correig Massó, Antonio Martí Olucha, Antonio Vázquez Limón, Ariel (Gerhard), Asociación Católica Nacional de Propagandistas, Astúries, Avui: diari d'avisos i notícies, Álvaro Gil-Robles, Ángel López Pérez, Àngel Torrens i Dalmau, Banc Hispano Colonial, Benigno Cardeñoso Negretti, Benito Blanco-Rajoy Espada, Benito Pabón, Blasquisme, Bloc de Dretes, Bloque Nacional, Caciquisme, Cal Conco i el Magatzem Badrinas, Sallent i Cia., Carles Rahola i Llorens, Carlos Esplá Rizo, Carlos Martín Álvarez, Carlos Taboada Tundidor, Casa de Safortesa, Casimir de Sangenís i Bertrand, Cayetano Martínez Artés, Cándido Casanueva Gorjón, Cèsar Martinell i Brunet, Cèsar Puget Riquer, Cirilo del Río Rodríguez, Coalició política, Color polític, Comitè Executiu Popular de València, Cop d'estat del 18 de juliol, Corts republicanes, Crema de convents de 1934 a Espanya, De Havilland DH.89 Dragon Rapide, Derecha de Cataluña, ..., Diari d'Igualada, Diari de Reus, Diario Regional, Diego Hidalgo Durán, Diego Martínez Barrio, Dreta Regional Agrària, Dreta Regional Valenciana, El Adelantado de Segovia, El Debate, El Matí, El Noticiero (Saragossa), Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1936, Eloy Vaquero Cantillo, Encarnación Fuyola Miret, Enric Fontana Codina, Escàndol de l'estraperlo, Espanyolisme, Esquerra Valenciana, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'autonomia del País Basc de 1936, Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1931, Estatut d'Estella, Eugenio Vázquez Gundín, Eusebio Escolano Gonzalvo, Evaristo Martín Freire, Exèrcit Nacional, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Falange Espanyola de les JONS, Federico García Lorca, Federico Salmón Amorín, Feixisme, Felipe Gil Casares, Fernando Oria de Rueda y Fontán, Fernando Sasiaín Brau, Ferran Fontana Grau, Fets del sis d'octubre, Filiberto Villalobos González, Francesc Santacana i Romeu, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Giménez de Córdoba y Arce, Francisco Javier Bosch Marín, Francisco Largo Caballero, Francisco Moltó Pascual, Front Català d'Ordre, Gabriel Cortès Cortès, Gabriel Morón Díaz, GATCPAC, Generalitat de Catalunya, Generalitat republicana, Govern de Catalunya 1934-1939, Governador general de Catalunya, Governs de la Segona República Espanyola, Gracia y Justicia, Gràcia-Rambles, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil espanyola a Catalunya, Història d'Astúries, Història d'Espanya, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'educació a Espanya, Història de Mallorca, Història del dret català, Història del nacionalisme basc, Història del País Basc, Ian Gibson, Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro, Institut de Reforma Agrària, Isidor Macabich i Llobet, Javier Bueno, Javier Ybarra y Bergé, Jesús Pabón y Suárez de Urbina, Jinetes de Alcalá, Joan Barral i Pastor, Joan Moll Vall, Joan Rovira Marqués, Joan Sauret i Garcia, Joaquín Chapaprieta Torregrosa, José Benito Pardo Pardo, José Carrera Cejudo, José del Castillo Sáenz de Tejada, José Finat y Escrivá de Romaní, José Ibáñez Martín, José Macián Pérez, José Maldonado González, José María Cid Ruiz-Zorrilla, José María Fernández-Ladreda y Menéndez-Valdés, José María Gil-Robles, José María Gil-Robles y Gil-Delgado, José María Gil-Robles y Quiñones, José María Lamamié de Clairac, José María Lasarte Arana, José María Méndez Gil Brandón, José María Ruiz Gallardón, José Moreno Torres, José Wenceslao Marin López, Jose Benito Pardo y Rodríguez, Josep Ayats Surribas, Josep Duato i Chapa, Josep Esteve Aguiló, Josep Maria Pagès i Costart, Josep Oriol Anguera de Sojo, Josep Serra i Pàmies, Josep Teodor Canet Menéndez, Joventuts d'Acció Popular, Juan Antonio Cremades Royo, Juan de Contreras y López de Ayala, Juan Granell Pascual, Juan Pablo de Lojendio e Irure, Juan Pujol Martínez, Juan Torres Sala de Orduña y Feliu, Juan Vicens de la Llave, Julio Colomer Vidal, La Ceda, La Nación (Espanya), La Premsa a Reus 1813 - 1939, La Veu del Segre, Laureano Peláez Canellas, Lemes del franquisme, Les Circumstàncies, Llei d'Associacions Polítiques, Llei d'Ordre Públic de 1933, Llei de Reforma Agrària d'Espanya, Lliga Catalana (partit), Llista de batlles de Tarragona, Llista de ministres de Defensa d'Espanya, Llista de ministres de Foment d'Espanya, Llista de ministres de justícia d'Espanya, Llista de ministres de Treball d'Espanya, Llista de presidents d'Espanya, Llorenç Lafuente i Vanrell, Lluís Companys i Jover, Lluís Companys i Micó, Lluís Ferrer Arbona, Lluís Jover i Nunell, Lluís Lúcia i Lúcia, Luis Espada Guntín, Luis García Guijarro, Luis Orgaz Yoldi, Luis Rosales Camacho, Luis Zaforteza Villalonga, Madrid (diari), Magdalena Grau Sanjuán, Mallorca, Manifestació antifeixista i per la llibertat de 1934, Manuel Azaña Díaz, Manuel Delgado Barreto, Manuel Giménez Fernández, Manuel Gisbert Rico, Manuel Goded Llopis, Manuel Salvadores de Blas, Mariano Aguilar Navarro, Mariano Joven Hernández, Mariano Ruiz-Funes García, Matances de Paracuellos, Miguel Cabanellas Ferrer, Miguel Maura Gamazo, Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Ministeri de Guerra d'Espanya, Misiones Pedagógicas, Moviment obrer a Espanya, Nacionalcatolicisme, Neocatòlic, Niceto Alcalá-Zamora, Onésimo Redondo Ortega, Partit Agrari (Espanya), Partit Comunista d'Espanya, Partit d'Unió Republicana Autonomista, Partit Galleguista (històric), Partit Republicà Conservador, Partit Republicà Radical, Partit Social Popular, Pau Ornosa Soler, Pedro Acacio Sandoval, Pedro Rico López, Pere Borràs i Milà, Pere Jordana Borràs, Pere Rahola i Molinas, Primer Govern d'Espanya durant la dictadura franquista, Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931, Rabassa morta, Rafael Aizpún Santafé, Rafael Alberola Herrera, Rafael Bermudo Ardura, Rafael Esparza García, Rafael Marín Lázaro, Raimundo Vidal Pazos, Ramón Beade Méndez, Ramón Ruiz Alonso, Ramón Serrano Suñer, Ramón Villarino de Saa, República Catalana, República d'Obrers i Camperols d'Astúries, Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola, Repressió franquista, Republicanisme espanyol, Revolució de Cantàbria de 1934, Ricardo Samper e Ibáñez, Salvador Minguijón y Adrián, Salvador Sedó Llagostera, Santiago Bernabéu de Yeste, Segle XX a Catalunya, Segon Govern d'Espanya durant la dictadura franquista, Segona República Espanyola, Segona República Espanyola en guerra, Senat d'Espanya, Setmana Santa a Sevilla, Setmanari Reus, Severiano Martínez Anido, Severino Barros de Lis, Simbologia del franquisme, Teodoro González de Zárate, Tomàs Salort i de Olives, Tribunal de Garanties Constitucionals, Unió Navarresa, Unió Republicana (1934), Vaga revolucionària d'octubre de 1934, Vagues generals d'Espanya, Valeriano Casanueva Picazo, Vangarda Nazonalista Galega, Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra, Víctor Adolfo Carretero Rodríguez, Víctor Hellín Sol, Víctor Lis Quibén, Veneranda García Manzano, Vicent Marco Miranda, Vicente Iranzo Enguita, Virgilio Leret Ruiz, Virginia Gómez-Acebo Pombo, Xavier Pericay i Hosta. Ampliar l'índex (231 més) » « Shrink índex

Acció Popular

Acció Popular va ser un partit polític espanyol confessional catòlic durant la Segona República, que fou el nucli principal per a l'origen de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Acció Popular · Veure més »

Acció Popular Catalana

Acció Popular Catalana (APC) fou un partit polític català conservador durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Acció Popular Catalana · Veure més »

Adolfo Chacón de la Mata

Adolfo Chacón de la Mata (Estepona (Màlaga) 1892 - Valladolid, 5 de desembre de 1936) va ser un polític republicà espanyol assassinat pels revoltats en els primers mesos de la Guerra Civil.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Adolfo Chacón de la Mata · Veure més »

Afer Nombela

L'escàndol Nombela o afer Nombela va ser un cas de corrupció de gran impacte polític que es va produir a Espanya a la fi de 1935 durant el bienni conservador de la Segona República Espanyola, i en el qual es van veure embolicats destacats membres del Partit Republicà Radical i el seu líder Alejandro Lerroux, que en aquells moments era un dels partits que integraven el govern juntament amb la CEDA de José María Gil Robles, i que es va sumar a l'«escàndol de l'estraperlo», que també havia afectat els radicals.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Afer Nombela · Veure més »

Agrupació Valencianista de la Dreta

Agrupació Valencianista de la Dreta (AVD) fou una organització política fundada el 1930 com a perllongació de la Dreta Regional Valenciana pels sectors moderadament valencianistes.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Agrupació Valencianista de la Dreta · Veure més »

Albert de Quintana i de León

Albert de Quintana i de León (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 5 d'octubre de 1890 - Madrid, 19 de juny de 1932) fou un advocat i polític republicà, fill de Pompeu de Quintana i Serra, net d'Albert de Quintana i Combis i cosí d'Albert de Quintana i Vergés, també polítics, aquest darrer vinculat a la CEDA.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Albert de Quintana i de León · Veure més »

Albert de Quintana i Vergés

Albert de Quintana i Vergés (Girona, 23 de juny de 1904 - Girona, 6 d'agost de 1999) fou un advocat i polític gironí De Quintana era descendent d'una nissaga de polítics contemporanis de diverses ideologies –era net d'Albert de Quintana i Combis, diputat a Corts pel Partit Liberal de Práxedes Mateo Sagasta durant diverses legislatures de 1876 a 1891; era fill d'Albert de Quintana i Serra, alcalde de Girona per la Lliga Regionalista el 1917 i el 1920; i era cosí d'Albert de Quintana i de León, governador civil de Girona per ERC el 1931– que actuà dins les circumscripcions de Girona i Torroella de Montgrí.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Albert de Quintana i Vergés · Veure més »

Alberto Martín Artajo

Alberto Martín-Artajo Álvarez (Madrid, 1905 – 1979) fou un polític espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Alberto Martín Artajo · Veure més »

Alfons Hosta Bellpuig

Alfons Hosta Bellpuig (Girona - Orriols, 2 de novembre de 1936) fou un cirurgià i polític català.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Alfons Hosta Bellpuig · Veure més »

Ambrosio Luciáñez Riesco

Ambrosio Luciáñez Riesco (Alacant, 1901- 1947) fou un polític valencià, pare d'Ambrosio Luciáñez Piney.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Ambrosio Luciáñez Riesco · Veure més »

Anarquisme a Espanya

Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Anarquisme a Espanya · Veure més »

Antoni Barata i Rocafort

Antoni Barata i Rocafort (Terrassa, 1890 - 1936) fou un industrial i terratinent català, propietari agrícola del sector del vi i expresident local de la CEDA.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Antoni Barata i Rocafort · Veure més »

Antoni Correig Massó

Poema «Segon diumenge de maig» d'Antoni Correig, escrit en unes rajoles en una plaça de la Febró Antoni Correig Massó (Reus, 22 de març de 1910 - 2 de setembre de 2002) fou un poeta reusenc que va començar a destacar a mitjans de la dècada de 1930.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Antoni Correig Massó · Veure més »

Antonio Martí Olucha

Antonio Martí Olucha (Onda, Plana Baixa, 1884 - Castelló de la Plana, 1974) fou un empresari, sindicalista i polític valencià, diputat a les Corts durant la Segona República.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Antonio Martí Olucha · Veure més »

Antonio Vázquez Limón

Antonio Vázquez Limón fou un polític valencià de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Antonio Vázquez Limón · Veure més »

Ariel (Gerhard)

Ariel és un ballet del compositor Robert Gerhard compost l'any 1934.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Ariel (Gerhard) · Veure més »

Asociación Católica Nacional de Propagandistas

LAsociación Católica Nacional de Propagandistas és una agrupació espanyola de seglars catòlics que es proposa la propagació de la fe catòlica i l'apostolat, formant i instant els seus membres perquè prenguin part activa en la vida pública i servir de nexe d'unió dels catòlics.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Asociación Católica Nacional de Propagandistas · Veure més »

Astúries

El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Astúries · Veure més »

Avui: diari d'avisos i notícies

Avui: diari d'avisos i notícies va ser un diari reusenc que sortí el 24 de febrer de 1935 i acabà el 19 de juliol de 1936.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Avui: diari d'avisos i notícies · Veure més »

Álvaro Gil-Robles

Álvaro Gil-Robles (Lisboa, 9 de setembre de 1944) és un polític, advocat i professor universitari espanyol de la segona meitat del segle XX i principis del XXI, fill de José María Gil-Robles y Quiñones, líder històric de la CEDA.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Álvaro Gil-Robles · Veure més »

Ángel López Pérez

Ángel López Pérez (7 de març de 1873 - Lugo, 30 de març de 1964) fou un advocat i polític gallec.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Ángel López Pérez · Veure més »

Àngel Torrens i Dalmau

Àngel Torrens i Dalmau (Manresa, 1903 — Barcelona, 1962) fou un polític i advocat català.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Àngel Torrens i Dalmau · Veure més »

Banc Hispano Colonial

El Banc Hispano Colonial (BHC) va ser una entitat de crèdit nascuda a Barcelona l'any 1876 amb l'objectiu inicial de finançar el costós domini de les possessions colonials espanyoles.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Banc Hispano Colonial · Veure més »

Benigno Cardeñoso Negretti

Benigno Cardeñoso Negretti (Cabezarados, 25 de maig de 1895 - Ciudad Real, 17 de novembre de 1939) va ser un polític i sindicalista espanyol, executat víctima de la repressió durant la dictadura franquista.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Benigno Cardeñoso Negretti · Veure més »

Benito Blanco-Rajoy Espada

Benito Blanco-Rajoy y Espada (la Corunya, 1891 - 1966) fou un advocat i polític gallec.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Benito Blanco-Rajoy Espada · Veure més »

Benito Pabón

Benito Pabón y Suárez de Urbina (Sevilla, 25 de març de 1895- Panamà, 1958) va ser un advocat i polític sindicalista andalús, diputat membre del Congrés dels Diputats d'Espanya per la ciutat de Saragossa durant l'última legislatura del període republicà.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Benito Pabón · Veure més »

Blasquisme

El blasquisme fou un ideari polític de caràcter republicà aparegut al País Valencià a finals del, propagat per l'escriptor i periodista Vicent Blasco Ibáñez des del diari El Pueblo, que es va accentuar des de l'enfonsament electoral el 1896 del Partit Republicà Democràtic Federal, que defensava les tesis federalistes de Francesc Pi i Margall.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Blasquisme · Veure més »

Bloc de Dretes

Bloc de Dretes va ser la coalició electoral fundada en Navarra (Espanya) durant la Segona República Espanyola que va tenir un gran èxit en les dues cites electorals a les Corts que va concórrer, les del 19 de novembre 1933, les del 16 de febrer de 1936 i en la cita electoral per a escollir compromissaris per a escollir President de la República el 26 d'abril de 1936.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Bloc de Dretes · Veure més »

Bloque Nacional

El Bloque Nacional (en català, Bloc Nacional) va ser una coalició de dreta monàrquica de la Segona República Espanyola creada el 1934 per José Calvo Sotelo que va unir el sector més radical seguidor de Calvo Sotelo dins dels alfonsins de Renovación Española i els tradicionalistes del sector proper al comte de Rodezno i a Víctor Pradera.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Bloque Nacional · Veure més »

Caciquisme

Caricatura del setmanari ''La Flaca'' satiritzant la farsa electoral d'aleshores: amb Sagasta al davant, hi apareix un seguici de cacics, sicaris, agents de l'ordre públic, camperols i obrers acudint a votar en un sistema electoral on, fins i tot, les paperetes dels morts hi són manipulades. El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Caciquisme · Veure més »

Cal Conco i el Magatzem Badrinas, Sallent i Cia.

Ca l'Ubach, antigament conegut com la Masia Vinyals o Cal Conco, i el Magatzem Badrinas, Sallent i Cia. formen un conjunt d'edificis de Terrassa (Vallès Occidental) protegits com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Cal Conco i el Magatzem Badrinas, Sallent i Cia. · Veure més »

Carles Rahola i Llorens

Carles Rahola i Llorens (Cadaqués, 28 de juny de 1881 - Girona, 15 de març de 1939) fou un periodista, escriptor, historiador i polític gironí.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Carles Rahola i Llorens · Veure més »

Carlos Esplá Rizo

fou un polític i periodista valencià.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Carlos Esplá Rizo · Veure més »

Carlos Martín Álvarez

Carlos Martín Álvarez (Madrid, 9 de setembre 1874 - 13 d'agost de 1959) fou un advocat i polític espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Carlos Martín Álvarez · Veure més »

Carlos Taboada Tundidor

Carlos Taboada Tundidor (Ourense ? - 26 d'abril de 1935) fou un advocat, militar i polític gallec, germà d'Antonio Taboada Tundidor.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Carlos Taboada Tundidor · Veure més »

Casa de Safortesa

La casa de Safortesa (sovint escrit de manera arcaica i prenormativa Zaforteza) fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca de les més importants.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Casa de Safortesa · Veure més »

Casimir de Sangenís i Bertrand

fou un propietari rural i polític lleidatà, diputat a Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Casimir de Sangenís i Bertrand · Veure més »

Cayetano Martínez Artés

Cayetano Martínez Artés (Alhama de Almería, 1900 - Almeria, 6 de setembre de 1939) fou un funcionari públic i polític socialista de la província d'Almeria, Andalusia.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Cayetano Martínez Artés · Veure més »

Cándido Casanueva Gorjón

Cándido Casanueva y Gorjón (Pereña de la Ribera, 12 de desembre de 1881 - Madrid, 18 d'agost de 1947) fou un notari i polític espanyol, net del terratinent, notari i polític salmantí Sebastián Gorjón y Sánchez.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Cándido Casanueva Gorjón · Veure més »

Cèsar Martinell i Brunet

Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) fou un arquitecteCOAC Llistat complet d'obres i català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Cèsar Martinell i Brunet · Veure més »

Cèsar Puget Riquer

Cèsar Puget Riquer (Eivissa, 1902- 1981) fou un farmacèutic i polític eivissenc, fill de Cèsar Puget Casuso, també farmacèutic, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República, procurador en Corts i alcalde d'Eivissa durant el franquisme.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Cèsar Puget Riquer · Veure més »

Cirilo del Río Rodríguez

Cirilo del Río Rodríguez (Castellar de Santiago, 27 de febrer de 1892 – Madrid, 27 de febrer de 1955) va ser un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Cirilo del Río Rodríguez · Veure més »

Coalició política

Coalició política és el pacte entre dos o més partits polítics, normalment d'idees afins, per a governar un país, una regió o altra entitat administrativa.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Coalició política · Veure més »

Color polític

Imatge de la Plaça Roja de Moscou. Nom erròniament associat al vermell polític, puix que ja es deia així abans de l'arribada del comunisme. Els colors polítics són una sèrie de colors que, associats a les diverses ideologies polítiques, s'utilitzen com a signe i símbol d'identificació i com a afirmació identitària, en la major part dels casos coincidint amb el de les banderes o algun altre aspecte de la simbologia política, particularment el color de les camises.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Color polític · Veure més »

Comitè Executiu Popular de València

El Comitè Executiu Popular de València va ser una entitat revolucionària creada el 22 de juliol de 1936 per fer front al cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que donaria inici a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Comitè Executiu Popular de València · Veure més »

Cop d'estat del 18 de juliol

El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Cop d'estat del 18 de juliol · Veure més »

Corts republicanes

Les Corts republicanes, oficialment denominades simplement Corts—també denominat Congrés dels Diputats—, van ser l'òrgan legislatiu unicameral de la Segona República Espanyola actiu entre 1931 i 1939.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Corts republicanes · Veure més »

Crema de convents de 1934 a Espanya

La Crema de convents de 1934 fou una onada de violència contra institucions de l'Església Catòlica, principalment a Astúries i a la província de Palència, durant els fets de la revolució de 1934.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Crema de convents de 1934 a Espanya · Veure més »

De Havilland DH.89 Dragon Rapide

El de Havilland D.H.89 Dragon Rapide va ser un transport lleuger de passatgers de curt abast dels anys 30.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і De Havilland DH.89 Dragon Rapide · Veure més »

Derecha de Cataluña

Derecha de Cataluña fou un partit polític català fundat a Barcelona el 6 d'abril de 1933, durant la Segona República espanyola, amb l'objectiu d'agrupar els monàrquics catalans per restaurar la monarquia amb tots els mitjans al seu abast.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Derecha de Cataluña · Veure més »

Diari d'Igualada

Diari d'Igualada va ser una publicació d'informació diària en català editada a Igualada entre els anys 1931 i 1936.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Diari d'Igualada · Veure més »

Diari de Reus

Diari de Reus, el diari de més llarga durada de la ciutat, es va editar a Reus sota diverses formes entre 1844 i 1939.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Diari de Reus · Veure més »

Diario Regional

El Diario Regional va ser un periòdic espanyol publicat a la ciutat de Valladolid entre 1908 i 1980.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Diario Regional · Veure més »

Diego Hidalgo Durán

Diego Hidalgo Durán (Los Santos de Maimona, província de Badajoz, 13 de febrer de 1886 – Madrid, 31 de gener de 1961) va ser un notari, polític radical i intel·lectual espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Diego Hidalgo Durán · Veure més »

Diego Martínez Barrio

Diego Martínez Barrio (Sevilla, Espanya, 25 de novembre de 1883 - París, França, 1 de gener de 1962) va ser un polític espanyol que va ostentar els càrrecs de President de les Corts, President del govern espanyol i President de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Diego Martínez Barrio · Veure més »

Dreta Regional Agrària

La Dreta Regional Agrària (DRA) era la branca a les comarques d'Alacant i Castelló de la Dreta Regional Valenciana (DRV), partit polític valencià de la dècada del 1930 que estava integrat a la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), tot i que no compartia el seu clericalisme i la demagògia social.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Dreta Regional Agrària · Veure més »

Dreta Regional Valenciana

Dreta Regional Valenciana (DRV) fou un partit polític valencià fundat a la ciutat de València el 1930.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Dreta Regional Valenciana · Veure més »

El Adelantado de Segovia

Headquarters of El Adelantado de Segovia El Adelantado de Segovia és un diari espanyol editat a la ciutat de Segòvia.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і El Adelantado de Segovia · Veure més »

El Debate

El Debate va ser una publicació diària i matinal espanyola d'orientació catòlica, publicada a Madrid entre l'octubre del 1910 i el juliol del 1936.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і El Debate · Veure més »

El Matí

El Matí fou un diari catòlic en català promogut i dirigit per Josep Maria Capdevila i Balanzó i Josep Maria Junoy i Muns que es va editar a Barcelona entre el 24 de maig de 1929 i el 19 de juliol de 1936.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і El Matí · Veure més »

El Noticiero (Saragossa)

El Noticiero va ser un periòdic espanyol, editat a Saragossa, entre 1901 i 1977.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і El Noticiero (Saragossa) · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1933

El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Eleccions generals espanyoles de 1933 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1936

El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Eleccions generals espanyoles de 1936 · Veure més »

Eloy Vaquero Cantillo

Eloy Vaquero Cantillo (Montalbán de Córdoba, 28 de juny de 1888 - Nova York, 14 de setembre de 1960) va ser un polític, mestre, periodista, poeta i advocat andalús.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Eloy Vaquero Cantillo · Veure més »

Encarnación Fuyola Miret

Encarnación Fuyola Miret (Osca, 3 de setembre de 1907 – Ciutat de Mèxic, 8 de desembre de 1982) és una mestra de la II República, militant comunista i activista política antifeixista, exiliada a Mèxic.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Encarnación Fuyola Miret · Veure més »

Enric Fontana Codina

Enric Fontana Codina (Reus, Baix Camp, 1921) – Madrid (1989) fou un advocat, polític i empresari català.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Enric Fontana Codina · Veure més »

Escàndol de l'estraperlo

L'escàndol de l'estraperlo fou un escàndol polític de la Segona República Espanyola, a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca «Stra-Perlo», acrònim derivat dels cognoms del neerlandès Daniel Strauss i l'italià Perlowitz (Perlo), qui n'eren els promotors.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Escàndol de l'estraperlo · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Espanyolisme · Veure més »

Esquerra Valenciana

Esquerra Valenciana va ser un partit valencià d'esquerres fundat en 1934, que propugnava el dret a l'autodeterminació del País Valencià.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Esquerra Valenciana · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Estatut d'autonomia del País Basc de 1936

Ikurriña adoptada pel Govern d'Euzkadi LEstatut d'autonomia del País Basc de 1936 fou la primera legislació per a l'autogovern del País Basc.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Estatut d'autonomia del País Basc de 1936 · Veure més »

Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1931

Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1931 fou un avantprojecte d'Estatut d'autonomia per al País Valencià publicat el juliol de 1931 per una comissió promoguda per l'Ajuntament de València (l'alcalde era Agustín Trigo) sota iniciativa del Partit d'Unió Republicana Autonomista i de la Dreta Regional Valenciana, però en el que hi participà el Centre de Cultura Valenciana.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1931 · Veure més »

Estatut d'Estella

data.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Estatut d'Estella · Veure més »

Eugenio Vázquez Gundín

Eugenio Vázquez Gundín (Santiago de Compostel·la, 1884 - La Corunya, 1977) fou un advocat i polític gallec.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Eugenio Vázquez Gundín · Veure més »

Eusebio Escolano Gonzalvo

Eusebio Escolano Gonzalvo (1886 - Caravaca de la Cruz, 22 de setembre de 1971) fou un metge i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Eusebio Escolano Gonzalvo · Veure més »

Evaristo Martín Freire

Evaristo Martín Freire (Piedrabuena (Ciudad Real, 29 de juny de 1904 - Madrid, 17 d'agost de 1972) va ser un polític espanyol, president de diputació i governador civil durant el franquisme.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Evaristo Martín Freire · Veure més »

Exèrcit Nacional

L'autoanomenat Exèrcit Nacional, i anomenat Exèrcit Franquista pels republicans, és el nom que rep l'exèrcit i combatents favorables al bàndol del general Francisco Franco una vegada es va produir el cop d'estat militar el juliol de 1936 contra el govern de la Segona República que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Exèrcit Nacional · Veure més »

Falange Española Tradicionalista y de las JONS

Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Falange Española Tradicionalista y de las JONS · Veure més »

Falange Espanyola de les JONS

Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS) (oficialment en castellà: Falange Española de las JONS, FE de las JONS) fou un partit polític feixista espanyol, fundat el 15 de febrer de 1934 resultat de la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española (FE) de José Antonio Primo de Rivera.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Falange Espanyola de les JONS · Veure més »

Federico García Lorca

Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Consultat el 10 de setembre de 2011 Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 o 19 d'agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Federico García Lorca · Veure més »

Federico Salmón Amorín

Federico Salmón Amorín (Alacant, 27 d'agost de 1900 - Paracuellos de Jarama, 7 de novembre de 1936) fou un advocat de l'Estat, polític i periodista valencià.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Federico Salmón Amorín · Veure més »

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Feixisme · Veure més »

Felipe Gil Casares

Felipe Gil Casares (Santiago de Compostel·la, 1877 - Madrid, 1953) fou un advocat i polític gallec.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Felipe Gil Casares · Veure més »

Fernando Oria de Rueda y Fontán

Fernando Oria de Rueda y Fontán (Requena, 23 d'abril de 1900 - Madrid 20 d'agost de 1987) fou un enginyer agrònom i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Fernando Oria de Rueda y Fontán · Veure més »

Fernando Sasiaín Brau

Fernando Sasiaín Brau (Palència, 25 d'abril de 1894 - Sant Sebastià, 15 de novembre de 1957) va ser un polític republicà federal espanyol, alcalde de Sant Sebastià durant la Segona República.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Fernando Sasiaín Brau · Veure més »

Ferran Fontana Grau

Ferran Fontana Grau (Reus, 1893 - Tarragona, 1939) va ser un advocat, escriptor i compositor musical català.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Ferran Fontana Grau · Veure més »

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Fets del sis d'octubre · Veure més »

Filiberto Villalobos González

Filiberto Villalobos González (Salvatierra de Tormes, 7 d'octubre de 1879 - Salamanca, 13 de febrer de 1955) va ser un metge i polític espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Filiberto Villalobos González · Veure més »

Francesc Santacana i Romeu

fou un metge cirurgià, cooperativista, promotor esportiu i museòleg català.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Francesc Santacana i Romeu · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco Giménez de Córdoba y Arce

Francisco Giménez de Córdoba y Arce (Villarrobledo, província d'Albacete, 1895, † Villarrobledo, 4 de gener de 1937), advocat, terratinent, alcalde de Villarrobledo i president de la Diputació Provincial d'Albacete durant la II República Espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Francisco Giménez de Córdoba y Arce · Veure més »

Francisco Javier Bosch Marín

Francisco Javier Bosch Marín (València, 1874 - Castelló de la Plana, 1936) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Francisco Javier Bosch Marín · Veure més »

Francisco Largo Caballero

Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Francisco Largo Caballero · Veure més »

Francisco Moltó Pascual

Francisco Moltó Pascual (Alcoi, 1875 - Ibi, 1954) fou un advocat i polític valencià, alcalde d'Alcoi durant la restauració borbònica i diputat a Corts durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Francisco Moltó Pascual · Veure més »

Front Català d'Ordre

El Front Català d'Ordre (FCO) fou una coalició electoral formada per les forces polítiques catalanes de dreta que, sota l'hegemonia centrista de Lliga Catalana, va presentar-se a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, on fou derrotada pel Front d'Esquerres de Catalunya.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Front Català d'Ordre · Veure més »

Gabriel Cortès Cortès

Gabriel Cortès i Cortès (Palma, 1903-1967) fou un advocat, polític, dramaturg, novel·lista i historiador mallorquí.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Gabriel Cortès Cortès · Veure més »

Gabriel Morón Díaz

Gabriel Morón Díaz (Puente Genil, 16 de desembre de 1897 - Ciutat de Mèxic, 1973) va ser un periodista i polític socialista andalús, membre de la Lògia 18 Brumario de la seva localitat natal, amb el nom simbòlic dEngels.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Gabriel Morón Díaz · Veure més »

GATCPAC

Luis Lacasa i Antoni Bonet i Castellana; rèplica a Barcelona de 1992, de Miquel Espinet, Antoni Ubach i Juan Miguel Hernández León El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, més conegut per les seves sigles GATCPAC, va ser un moviment arquitectònic sorgit a Catalunya als anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama arquitectònic d'acord amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l'arquitectura racionalista.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і GATCPAC · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Generalitat republicana

La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Generalitat republicana · Veure més »

Govern de Catalunya 1934-1939

El govern de Catalunya en el període 1934-1939 comença amb l'elecció de Lluís Companys com a president en una votació extraordinària del Parlament l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenció de la Lliga Regionalista.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Govern de Catalunya 1934-1939 · Veure més »

Governador general de Catalunya

El governador general de Catalunya dirigia l'administració regional que va assumir les funcions del president de la Generalitat de Catalunya i del seu consell executiu després de la suspensió de l'autonomia catalana després de la fallida proclamació de l'Estat català a l'octubre de 1934.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Governador general de Catalunya · Veure més »

Governs de la Segona República Espanyola

Escut de la Segona República Espanyola Els Governs de la Segona república Espanyola foren el total de 26 governs que se succeïren entre la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 i la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril de 1939.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Governs de la Segona República Espanyola · Veure més »

Gracia y Justicia

Contraportada de Kin en el darrer número de ''Gracia y Justicia'' (15.01.1936): L'avi aconsella al net no cometi l'error que ell va cometre el 12 d'abril de 1931. Gracia y Justicia va ser una revista d'humor polític, d'aparició setmanal, publicada en Madrid durant la Segona República Espanyola, amb domicili en l'avinguda de Pi i Margall, 9.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Gracia y Justicia · Veure més »

Gràcia-Rambles

Gràcia-Rambles: setmanari humorístic va ser un setmanari publicat per primer cop el 17 de març del 1934 amb un exemplar de 8 pàgines a 30 cèntims.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Gràcia-Rambles · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra Civil espanyola a Catalunya

Destrucció a Granollers després d'una incursió aèria de l'aviació alemanya La Guerra Civil espanyola a Catalunya s'esdevingué, com a la resta de l'Estat espanyol, amb l'alçament de l'exèrcit colonial del Marroc (juntament amb altres guarnicions a la península), el 18 de juliol de 1936 en contra de la República legal i institucionalment establerta.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Guerra Civil espanyola a Catalunya · Veure més »

Història d'Astúries

Astúries La història d'Astúries és rica i molt antiga, és el territori dels antics àsturs.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Història d'Astúries · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Història d'Espanya · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'educació a Espanya

La història de l'educació a Espanya és la història de l'educació als territoris que pertanyen a Espanya, des de l'època moderna i l'humanisme fins a l'actualitat.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Història de l'educació a Espanya · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Història de Mallorca · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Història del dret català · Veure més »

Història del nacionalisme basc

Història del nacionalisme basc fa referència a l'evolució del nacionalisme basc des dels seus orígens fins a l'actualitat.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Història del nacionalisme basc · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Història del País Basc · Veure més »

Ian Gibson

Ian Gibson (Dublín, 21 d'abril de 1939) és un hispanista d'origen irlandès i nacionalitzat espanyol el 1984.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Ian Gibson · Veure més »

Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro

Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro (Vitòria, 11 de juliol de 1896 – Bucarest, 9 de febrer de 1966) va ser un militar i aviador espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro · Veure més »

Institut de Reforma Agrària

LInstitut de Reforma Agrària (IRA) va ser un òrgan nascut el 1932 durant la Segona República Espanyola, encarregat de dur a terme l'aplicació de la Llei de Reforma Agrària d'Espanya.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Institut de Reforma Agrària · Veure més »

Isidor Macabich i Llobet

Estàtua d'Isidor Macabich a la Ciutat d'Eivissa. Isidor Macabich i Llobet (Eivissa 10 de setembre, 1883 - Barcelona, 21 de març, 1973) fou un historiador i sacerdot eivissenc.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Isidor Macabich i Llobet · Veure més »

Javier Bueno

va ser un periodista i actiu militant socialista espanyol, que va desenvolupar bona part de la seva labor entre Astúries i Madrid.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Javier Bueno · Veure més »

Javier Ybarra y Bergé

Javier de Ybarra y Bergé (Bilbao, 2 de juliol de 1913 – Zeanuri, 18 de juny de 1977) fou un empresari i polític basc, alcalde franquista de Bilbao.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Javier Ybarra y Bergé · Veure més »

Jesús Pabón y Suárez de Urbina

Jesús Pabón y Suárez de Urbina (Sevilla, 26 d'abril de 1902 - Madrid, 26 d'abril 1976) va ser un polític, historiador i periodista espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Jesús Pabón y Suárez de Urbina · Veure més »

Jinetes de Alcalá

Els Jinetes de Alcalá foren un grup vint-i-nou oficials de l'arma de Cavalleria que, el 19 de juliol de 1936 estant presos al castell de sant Carles de Palma, Mallorca, es rebel·laren contra el govern de la Segona República i tengueren un important paper en l'èxit del cop d'estat i en la posterior repressió a la majoria de municipis de l'illa.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Jinetes de Alcalá · Veure més »

Joan Barral i Pastor

Joan Barral i Pastor (Pego, Marina Alta 1871 - Paiporta, 1954) fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Joan Barral i Pastor · Veure més »

Joan Moll Vall

Joan Moll i Vall fou alcalde de Manresa entre 1958 i 1964.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Joan Moll Vall · Veure més »

Joan Rovira Marqués

Joan Rovira Marqués (Altafulla, 29 de gener de 1884 - Barcelona, 11 de desembre de 1937) fou un destacat cooperativista i sindicalista català.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Joan Rovira Marqués · Veure més »

Joan Sauret i Garcia

fou un periodista, polític i impressor català.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Joan Sauret i Garcia · Veure més »

Joaquín Chapaprieta Torregrosa

Joaquín Chapaprieta i Torregrosa (Torrevella, 26 d'octubre de 1871 - Madrid, 14 d'octubre de 1951) va ser un advocat i polític valencià, ministre en diverses ocasions i president del Consell de Ministres de la II República Espanyola el 1935.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Joaquín Chapaprieta Torregrosa · Veure més »

José Benito Pardo Pardo

José Benito Pardo Pardo (mort a Madrid el 2 de gener de 1964), fou un militar i polític gallec, de filiació dretana militant de la Unió de Dretes i Agraris de Lugo integrada a la CEDA.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José Benito Pardo Pardo · Veure més »

José Carrera Cejudo

José Carrera Cejudo (Madrid, 1893 - 1983) fou un enginyer i polític espanyol, alcalde de Sòria i governador civil de Lleida durant el franquisme.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José Carrera Cejudo · Veure més »

José del Castillo Sáenz de Tejada

fou un militar espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José del Castillo Sáenz de Tejada · Veure més »

José Finat y Escrivá de Romaní

José María de la Blanca Finat y Escrivá de Romaní, comte de Mayalde, XVI duc de Pastrana (consort), (Madrid, 11 de febrer de 1904 – 9 de juny de 1995), fou un advocat, ramader i polític espanyol, vicepresident del Grupo Criadores Toros de Lidia, ambaixador d'Espanya, Governador Civil de la província de Madrid, alcalde de Madrid, Diputat a Corts Generals, Conseller Nacional i procurador a les Corts Espanyoles durant totes les legislatures del franquisme.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José Finat y Escrivá de Romaní · Veure més »

José Ibáñez Martín

José Ibáñez Martín, comte consort de Marín, (Valbona, Terol, 18 de desembre de 1896 - Madrid, 21 de desembre de 1969) va ser ministre d'Educació d'Espanya durant el règim franquista i el primer president del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José Ibáñez Martín · Veure més »

José Macián Pérez

José Macián Pérez (Múrcia, 1905 - Tarragona, 1983) va ser un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José Macián Pérez · Veure més »

José Maldonado González

José Maldonado González (Tinéu, Astúries, 12 de novembre de 1900 - Oviedo, 11 de febrer de 1985) va ser un polític asturià de l'època de la II República Espanyola, que va exercir com a últim president de la República Espanyola en l'exili.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José Maldonado González · Veure més »

José María Cid Ruiz-Zorrilla

José María Cid Ruiz-Zorrilla (Zamora, 1882 - 1956) va ser un advocat i polític espanyol d'ideologia dretana, membre del Partit Agrari, diputat a les Corts Espanyoles i ministre durant la II República.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José María Cid Ruiz-Zorrilla · Veure més »

José María Fernández-Ladreda y Menéndez-Valdés

José María Fernández-Ladreda y Menéndez-Valdés, comte consort de San Pedro (Oviedo, 14 de març de 1885 - Bobes, Siero, 20 de setembre de 1954) fou un militar i polític asturià.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José María Fernández-Ladreda y Menéndez-Valdés · Veure més »

José María Gil-Robles

* José María Gil-Robles y Quiñones (1898 - 1980) polític espanyol, líder de la CEDA durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José María Gil-Robles · Veure més »

José María Gil-Robles y Gil-Delgado

José María Gil-Robles y Gil-Delgado (Madrid, 17 de juny de 1935 - 13 de febrer de 2023) fou un advocat i polític espanyol, fill de José María Gil-Robles y Quiñones, el líder de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) durant la Segona República Espanyola, i germà d'Álvaro Gil-Robles y Gil-Delgado, que fou Defensor del Poble en els anys 1980.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José María Gil-Robles y Gil-Delgado · Veure més »

José María Gil-Robles y Quiñones

José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José María Gil-Robles y Quiñones · Veure més »

José María Lamamié de Clairac

José María Lamamié de Clairac y de la Colina (Salamanca, Regió Lleonesa, 16 d'agost de 1887 - Salamanca 27 d'abril de 1956) va ser un polític espanyol, advocat, terratinent a Salamanca, catòlic de dretes, carlista i diputat tradicionalista durant la Segona República espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José María Lamamié de Clairac · Veure més »

José María Lasarte Arana

José María Lasarte Arana (Sant Sebastià 1912-1974) fou un advocat i polític basc.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José María Lasarte Arana · Veure més »

José María Méndez Gil Brandón

José María Méndez Gil Brandón (O Carballiño, província d'Ourense, 1900 - La Corunya, 1963) fou un advocat i polític gallec.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José María Méndez Gil Brandón · Veure més »

José María Ruiz Gallardón

José María Ruiz Gallardón (Madrid 2 de maig de 1927 – 17 de novembre de 1986) va ser un polític, advocat i professor universitari espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José María Ruiz Gallardón · Veure més »

José Moreno Torres

José Moreno Torres (Madrid, 1 d'agost de 1900 - Torrelodones, 19 de maig de 1983) fou un polític espanyol, II comte de Santa Marta de Babio.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José Moreno Torres · Veure més »

José Wenceslao Marin López

José Wenceslao Marín López († l'Hospitalet de Llobregat, 1939) fou el primer alcalde de l'Hospitalet de Llobregat durant el franquisme.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José Wenceslao Marin López · Veure més »

Jose Benito Pardo y Rodríguez

Jose Benito Pardo y Rodríguez (pazo de San Salvador, Balmonte, Castro de Rei, 1867 - 1939) fou un militar i polític espanyol, fill de José Benito Pardo i de María Rodríguez.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Jose Benito Pardo y Rodríguez · Veure més »

Josep Ayats Surribas

Josep Ayats Surribas (Olot, 14 de novembre de 1886 - Madrid, 1949) fou un polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Josep Ayats Surribas · Veure més »

Josep Duato i Chapa

Josep Duato i Chapa (València, 26 de novembre de 1899 - 15 de març de 1990) va ser un empresari i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Josep Duato i Chapa · Veure més »

Josep Esteve Aguiló

Josep Esteve Aguiló (Barcelona, 8 d'agost de 1901 - Santiago de Xile, 10 de febrer de 1953) fou un tècnic tèxtil, catalanista i d'esquerres, afiliat a Acció Catalana Republicana i posteriorment a Esquerra Republicana de Catalunya, regidor de Foment i Treball i de Defensa a l'Ajuntament de Sabadell.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Josep Esteve Aguiló · Veure més »

Josep Maria Pagès i Costart

Josep Maria Pagès i Costart (Palamós, 12 d'agost de 1904 - Barcelona, 25 de març de 1974) va ser un polític i notari català.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Josep Maria Pagès i Costart · Veure més »

Josep Oriol Anguera de Sojo

Josep Oriol Anguera de Sojo (Barcelona, 11 d'octubre de 1879 - † Barcelona, 1956) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Josep Oriol Anguera de Sojo · Veure més »

Josep Serra i Pàmies

Josep Serra i Pàmies (Reus, 1900 - segle XX) va ser un escriptor i polític català.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Josep Serra i Pàmies · Veure més »

Josep Teodor Canet Menéndez

Josep Teodor Canet Menéndez (Ciutadella de Menorca, 1877 - Ferreries, 1936) fou un polític menorquí, membre d'Unió Republicana.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Josep Teodor Canet Menéndez · Veure més »

Joventuts d'Acció Popular

Les Joventuts d'Acció Popular (en castellà, Juventudes de Acción Popular) (JAP) foren una organització juvenil espanyola d'ideologia dretana, primer del partit Acció Popular (AP) i, posteriorment, de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA).

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Joventuts d'Acció Popular · Veure més »

Juan Antonio Cremades Royo

Juan Antonio Cremades Royo (Saragossa, 10 de juny de 1910 - 26 de desembre de 1992) fou un advocat i polític aragonès, diputat a Corts Republicanes, governador civil de Lleida i procurador a Corts franquistes.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Juan Antonio Cremades Royo · Veure més »

Juan de Contreras y López de Ayala

Juan de Contreras y López d'Ayala (Segòvia, 30 de juny de 1893 - Segòvia, 23 d'abril de 1978), més conegut com el Marquès de Lozoya per ser el novè titular d'aquest títol nobiliari, va ser un historiador, crític d'art, periodista, escriptor, poeta, novel·lista, polític, funcionari i literat espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Juan de Contreras y López de Ayala · Veure més »

Juan Granell Pascual

Juan Granell Pascual (Borriana, 1902 http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1963/01/01/066.html - Madrid, 31 de desembre de 1962) fou un polític valencià, diputat a les Corts de la Segona República i procurador en Corts Treballà com a enginyer mecànic electricista i políticament fou un dels principals dirigents del carlisme al País Valencià, com a president del Comitè provincial de la Comunió Tradicionalista a Castelló.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Juan Granell Pascual · Veure més »

Juan Pablo de Lojendio e Irure

Juan Pablo de Lojendio e Irure (Sant Sebastià, 17 de maig de 1906 - Roma, 13 de desembre de 1973) fou un diplomàtic basc, marquès consort de Vellisca pel seu matrimoni amb María Consuelo Pardo-Manuel de Villena y Verástegui.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Juan Pablo de Lojendio e Irure · Veure més »

Juan Pujol Martínez

Juan Pujol Martínez (La Unión, Múrcia, 1883 - Madrid, 1967) va ser un poeta, novel·lista i polèmic periodista espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Juan Pujol Martínez · Veure més »

Juan Torres Sala de Orduña y Feliu

Juan Torres Sala de Orduña y Feliu (Pego, 6 de febrer de 1892 - València, 23 de juliol de 1974) fou un terratinent i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Juan Torres Sala de Orduña y Feliu · Veure més »

Juan Vicens de la Llave

Juan Vicens de la Llave (Saragossa, 26 d'agost de 1895—Mèxic, 1959) va ser un bibliotecari espanyol lligat a la Institución Libre de Enseñanza, vocal del Patronat de les Misiones Pedagógicas, i gestor de biblioteques en el Comitè Nacional de Cultura Popular, que va morir a l'exili.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Juan Vicens de la Llave · Veure més »

Julio Colomer Vidal

Julio Colomer Vidal (Canals, 1899 - València, 19 d'agost de 1936) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Julio Colomer Vidal · Veure més »

La Ceda

La Ceda fou un setmanari, portaveu del partit Acció Popular Catalana a la província de Tarragona.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і La Ceda · Veure més »

La Nación (Espanya)

La Nación va ser un periòdic madrileny fundat el 1925 afavorit i finançat des de l'administració de la Dictadura de Primo de Rivera, amb una plantilla que també era la base del diari Justicia, Paz y Trabajo.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і La Nación (Espanya) · Veure més »

La Premsa a Reus 1813 - 1939

Reus, com és prou sabut i com constaten els diversos inventaris monogràfics publicats, és després de Barcelona, la ciutat catalana que més publicacions periòdiques va publicar al llarg dels segles XIX i XX.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і La Premsa a Reus 1813 - 1939 · Veure més »

La Veu del Segre

La Veu del Segre, subtitulat «Diari de la nit», fou un diari que s'inicià a la ciutat de Lleida el 2 d'octubre de l'any 1933.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і La Veu del Segre · Veure més »

Laureano Peláez Canellas

Laureano Peláez Canellas (Verín, província d'Ourense, 1879 - 1955) fou un advocat i polític gallec, pare del jurista Manuel Peláez Nieto.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Laureano Peláez Canellas · Veure més »

Lemes del franquisme

Els lemes del franquisme són consignes i frases que servien per enaltir i difondre la ideologia del franquisme, creades pels dirigents del règim o per les organitzacions partidàries.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Lemes del franquisme · Veure més »

Les Circumstàncies

Les Circumstàncies és el diari més important en la història de la premsa reusenca, tant per la seva llarga durada, 63 anys (1874-1936), com per ser el portaveu del republicanisme de la ciutat.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Les Circumstàncies · Veure més »

Llei d'Associacions Polítiques

Llei d'Associacions Polítiques, Estatut d'Associacions Polítiques i Dret d'Associació Política, foren els noms que van rebre diferents intents d'aperturisme durant el franquisme final i la transició espanyola abans de la convocatòria de les eleccions de 15 de juny de 1977.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Llei d'Associacions Polítiques · Veure més »

Llei d'Ordre Públic de 1933

La Llei d'Ordre Públic de 1933 va ser la llei aprovada per les Corts de la Segona República Espanyola el 28 de juliol de 1933 que va substituir a la Llei de Defensa de la República, norma d'excepció que havia regulat l'ordre públic durant el primer bienni republicà (1931-1933).

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Llei d'Ordre Públic de 1933 · Veure més »

Llei de Reforma Agrària d'Espanya

La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Llei de Reforma Agrària d'Espanya · Veure més »

Lliga Catalana (partit)

La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Lliga Catalana (partit) · Veure més »

Llista de batlles de Tarragona

A continuació es mostra la llista d'alcaldes contemporanis de Tarragona (1822-actualitat).

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Llista de batlles de Tarragona · Veure més »

Llista de ministres de Defensa d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres de Defensa d'Espanya des del regnat de Carles IV d'Espanya fins a l'actualitat.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Llista de ministres de Defensa d'Espanya · Veure més »

Llista de ministres de Foment d'Espanya

Aquesta és la llista dels ministres de Foment d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (Obres Públiques, Urbanisme, Comunicacions, etc) des del regnat de Ferran VII fins a l'actualitat.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Llista de ministres de Foment d'Espanya · Veure més »

Llista de ministres de justícia d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres de Justícia d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte (1808) fins a l'actualitat.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Llista de ministres de justícia d'Espanya · Veure més »

Llista de ministres de Treball d'Espanya

Aquesta és la llista dels ministres de Treball d'Espanya des de la seva creació en 1920 fins ara.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Llista de ministres de Treball d'Espanya · Veure més »

Llista de presidents d'Espanya

Aquesta és la llista dels Presidents del Consell de Ministres (1823 - 1874) i dels Presidents del Govern (d'ençà 1874) d'Espanya.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Llista de presidents d'Espanya · Veure més »

Llorenç Lafuente i Vanrell

Llorenç Lafuente i Vanrell (Maó, 1881 - 1936) fou un escriptor, publicista i militar menorquí.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Llorenç Lafuente i Vanrell · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís Companys i Micó

Lluís Companys i Micó, familiarment Lluïset (Barcelona, 5 de novembre de 1911 – París, 1956), fou l'únic fill varó del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Lluís Companys i Micó · Veure més »

Lluís Ferrer Arbona

Lluís Ferrer Arbona va ser un polític mallorquí que ocupà la batlia de Palma La seva ideologia s'identificava amb el republicanisme conservador.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Lluís Ferrer Arbona · Veure més »

Lluís Jover i Nunell

Lluís Jover i Nunell (Barcelona, 22 d'octubre de 1890 - 6 d'abril de 1984) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Lluís Jover i Nunell · Veure més »

Lluís Lúcia i Lúcia

Lluís Lúcia i Lúcia (les Coves de Vinromà, Plana Alta, 17 d'octubre de 1888 - València, 6 de gener de 1943) fou un periodista i polític valencià.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Lluís Lúcia i Lúcia · Veure més »

Luis Espada Guntín

Luis Espada Guntín (Ourense, 4 de desembre de 1858 - Madrid, 1937) fou un advocat i polític gallec, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts i ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Luis Espada Guntín · Veure més »

Luis García Guijarro

Luis García Guijarro (València, 1885 - Madrid, 1974) fou un advocat, empresari i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i la Segona República Espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Luis García Guijarro · Veure més »

Luis Orgaz Yoldi

Luis Orgaz Yoldi (Vitòria, 28 de maig de 1881 - Madrid, 31 de gener de 1946) va ser un militar espanyol, cap de l'Alt Estat Major.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Luis Orgaz Yoldi · Veure més »

Luis Rosales Camacho

Luis Rosales Camacho (Granada, 31 de maig de 1910 - Madrid, 24 d'octubre de 1992) va ser un poeta i assagista espanyol de la generació del 36.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Luis Rosales Camacho · Veure més »

Luis Zaforteza Villalonga

Luis Zaforteza Villalonga (Palma, Mallorca, 1890 - 1955) fou un noble, enginyer militar i polític mallorquí, marquès del Verger des de 1914, fill de Josep Zaforteza Orlandis.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Luis Zaforteza Villalonga · Veure més »

Madrid (diari)

Madrid fou un periòdic que es va publicar a Madrid entre 1939 i 1971.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Madrid (diari) · Veure més »

Magdalena Grau Sanjuán

Magdalena Grau Sanjuán (Alcanyís, 1884 -) fou una activista catòlica aragonesa.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Magdalena Grau Sanjuán · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Mallorca · Veure més »

Manifestació antifeixista i per la llibertat de 1934

La manifestació antifeixista i per la llibertat fou una manifestació que tingué lloc el 29 d'abril de 1934 a Barcelona organitzada per la Generalitat de Catalunya (amb les forces polítiques que en formaven part) i d'altres organitzacions que hi van donar suport.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Manifestació antifeixista i per la llibertat de 1934 · Veure més »

Manuel Azaña Díaz

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Manuel Azaña Díaz · Veure més »

Manuel Delgado Barreto

Manuel Delgado Barreto (San Cristóbal de La Laguna, 27 de setembre de 1879 - Paracuellos de Jarama, 7 de novembre de 1936) fou un periodista i polític d'extrema dreta espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Manuel Delgado Barreto · Veure més »

Manuel Giménez Fernández

Manuel Giménez Fernández (Sevilla, 6 de maig de 1896 -27 de febrer de 1968) va ser un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Manuel Giménez Fernández · Veure més »

Manuel Gisbert Rico

Manuel Gisbert Rico (València, 1877 - 1942) fou un polític valencià.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Manuel Gisbert Rico · Veure més »

Manuel Goded Llopis

Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 d'octubre de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 12 d'agost de 1936) fou un militar d'ascendència catalana nascut a Puerto Rico, que capitanejà la revolta militar a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, motiu pel qual fou detingut, jutjat de manera sumaríssima i afusellat per les forces fidels a la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Manuel Goded Llopis · Veure més »

Manuel Salvadores de Blas

Manuel Salvadores de Blas (Madrid, 19 d'abril de 1874 - 3 de maig de 1946) fou un mestre i polític espanyol, governador civil durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Manuel Salvadores de Blas · Veure més »

Mariano Aguilar Navarro

Mariano Aguilar Navarro (Madrid, 19 d'agost de 1916 - 8 d'abril de 1992) (EL PAÍS, 11 d'abril de 1992) fou un catedràtic, polític i advocat espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Mariano Aguilar Navarro · Veure més »

Mariano Joven Hernández

Mariano Joven Hernández (Almonacid de la Sierra, 20 de novembre de 1890 - Ciutat de Mèxic, 3 de juny de 1982) va ser un agent comercial i polític republicà d'Aragó.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Mariano Joven Hernández · Veure més »

Mariano Ruiz-Funes García

Mariano Ruiz-Funes García (Múrcia, 24 de febrer de 1889 - Mèxic, 1953) va ser un jurista i polític espanyol, membre d'Izquierda Republicana.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Mariano Ruiz-Funes García · Veure més »

Matances de Paracuellos

Paracuellos.http://www.martiresdeparacuellos.com/planos.htm Plànol del Cementiri de Paracuellos de Jarama: plànol de les fosses de Paracuellos del Jarama i explicació sobre cadascuna d'elles, en la web de la Germanor de La nostra Senyora dels Màrtirs de Paracuellos del Jarama. proper al riu Jarama, un dels llocs on van ocórrer aquests episodis de repressió de la Guerra Civil espanyola, erigit en record i memòria dels assassinats. Al fons de la imatge, una creu blanca de grans dimensions, al vessant del "cerro de San Miguel", és visible des de la proximitat de l'aeroport de Barajas. Es coneixen com a matances de Paracuellos els episodis organitzats d'assassinat massiu de diversos milers de presoners, considerats oposats al bàndol republicà, ocorreguts durant la Batalla de Madrid de la Guerra Civil espanyola, als paratges del rierol de San Jóse, al municipi de Paracuellos de Jarama, i de Soto de Aldovea, al terme de Torrejón de Ardoz, pròxims a la Madrid.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Matances de Paracuellos · Veure més »

Miguel Cabanellas Ferrer

va ser un general de l'exèrcit espanyol i un dels capitosts del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Miguel Cabanellas Ferrer · Veure més »

Miguel Maura Gamazo

Miguel Maura Gamazo (Madrid, 13 de desembre de 1887 — Saragossa, 3 de juny de 1971) va ser un polític espanyol, fill del polític monàrquic Antoni Maura i Montaner.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Miguel Maura Gamazo · Veure més »

Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació

Façana del Ministeri d'Agricultura a Madrid El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació és un dels departaments ministerials en què es divideix el govern d'Espanya.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació · Veure més »

Ministeri de Guerra d'Espanya

Seu a Madrid del Ministeri de la Guerra en 1880. El Ministeri de la Guerra (o de Guerra) va ser un departament governamental encarregat dels assumptes militars de terra que va estar vigent en Espanya entre 1851 i 1939.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Ministeri de Guerra d'Espanya · Veure més »

Misiones Pedagógicas

Unamuno (Repositori Documental de la Universitat de Salamanca). Les Misiones Pedagógicas van ser un projecte de solidaritat cultural patrocinat pel Govern de la Segona República Espanyola a través del Ministeri d'Instrucció Pública i des de les plataformes del Museo Pedagógico Nacional i la Institución Libre de Enseñanza.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Misiones Pedagógicas · Veure més »

Moviment obrer a Espanya

El moviment obrer a Espanya es va iniciar a Catalunya en les dècades de 1830 i 1840 encara que va ser en el Sexenni Democràtic quan neix realment amb la fundació al Congrés Obrer de Barcelona de 1870 de la Federació Regional Espanyola de la Primera Internacional (FRE-AIT).

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Moviment obrer a Espanya · Veure més »

Nacionalcatolicisme

La creu del Valle de los Caídos s'aixeca sobre l'antiga tomba de Franco Nacionalcatolicisme és la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Nacionalcatolicisme · Veure més »

Neocatòlic

Fèlix Sardà i Salvany Juan Donoso Cortés Jaume Balmes Neocatólicos és el nom que es va donar pejorativament a un moviment polític i ideològic de l'Espanya de mitjans i finals del, de confessionalitat catòlica però superador de la identificació del clergat amb el carlisme, i que pretenia intervenir activament en la vida política del règim liberal, amb major o menor proximitat o allunyament del Partit Moderat o del tradicionalisme segons la conjuntura política; i una certa proximitat ideològica amb pensadors francesos (els més contemporitzadors amb el denominat liberalisme doctrinari -François Guizot, Royer-Collard- i els més ultramontans amb els legitimistes francesos i els pensadors pròpiament catòlics -Chateaubriand i Lamennais-) o el conservadorisme britànic (fent abstracció de la condició religiosa anglicana d'aquests).

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Neocatòlic · Veure més »

Niceto Alcalá-Zamora

fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Niceto Alcalá-Zamora · Veure més »

Onésimo Redondo Ortega

'''Onésimo Redondo''', representat amb el braç alçat, al centre del monument que té dedicat al Cerro de San Cristóbal (Valladolid) Onésimo Redondo Ortega (Quintanilla de Abajo, avui Quintanilla de Onésimo, Valladolid, 16 de febrer de 1905-Labajos, Segòvia, 24 de juliol de 1936) va ser un dirigent nacionalsindicalista espanyol, un dels fundadors de les JONS, partit que després es va integrar a Falange Española de las JONS) (11 de febrer de 1934). Durant el règim franquista va ser conegut com a "cabdill de Castella". Va néixer en una família de propietaris agrícoles. Va estudiar batxillerat a Valladolid. Va obtenir per oposició una plaça d'administratiu a la Delegació d'Hisenda de Salamanca, i a la universitat d'aquesta ciutat es va llicenciar en dret el 1926. Després d'acabar els seus estudis universitaris, es va traslladar de nou a Valladolid per a preparar l'oposició al Cos d'Advocats de l'Estat, a la qual es va presentar a l'any següent, però sense èxit. En 1927, gràcies a la mediació d'Ángel Herrera Oria, director del periòdic catòlic El Debate, va obtenir una plaça com lector d'espanyol a la Universitat de Mannheim, a Alemanya. És possible que aquesta estada a Alemanya tingués importància en la seva futura carrera política, ja que en aquells dies el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys estava experimentant un fort creixement. A l'octubre de 1928 va tornar a Espanya. Va iniciar la seva carrera política com a líder del Sindicat de Conreadors de Remolatxa de Castella la Vella, o "Sindicat Remolatxer". En 1929 va complir el seu servei militar a Valladolid. Durant aquesta època va conèixer a Mercedes Sanz Bachiller, amb la que es va casar el 12 de febrer de 1931. Inicialment vinculat al moviment d'Acción Católica, es va distanciar d'aquesta organització, que considerava ancorada en el liberalisme burgès. Després de la proclamació de la II República, va fundar, a l'agost de 1931, un grup polític denominat Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica, que rebutjava el sistema democràtic i propugnava l'acció directa com a mitjà per a la conquesta del poder. Poc abans, el juny del mateix any, havia fundat la revista que seria el principal òrgan d'expressió del seu moviment, Libertad, en la que va signar atacs al marxisme, als jueus i al capitalisme burgès, i va expressar la seva admiració pels règims feixistes europeus. El novembre d'aquest mateix any, la seva organització es va fondre amb la que liderava Ramiro Ledesma Ramos, editor de la revista La Conquista del Estado. Resultat d'aquesta fusió van ser les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), que van adoptar com emblema el jou i les fletxes que antany eren un emblema dels Reis Catòlics. Les JONS, els estatuts de les quals es van aprovar oficialment el 30 de novembre, estaven dirigides per un Triumvirat Central, format per Onésimo Redondo, Ramiro Ledesma i Francisco Jiménez (més endavant substituït per Antonio Bermúdez Cañete). L'objectiu d'aquest nou partit, declaradament antimarxista, és la creació de l'Estat Nacionalsindicalista, de caràcter totalitari. Com a mètode d'acció propugnaven l'acció directa, i rebutjaven el sistema electoral, per considerar-lo "liberal-burgès" i corrupte. Encara que Redondo havia estat abans, en la seva època d'Acción Católica, partidari de la monarquia, el 1931 no s'oposava a la república com a forma de l'estat. L'òrgan principal del partit continua sent la revista Libertad, en el qual, per aquestes dates, Redondo va publicar una traducció comentada del famós libel antisemita Protocols dels savis de Sió. El 1932 va prendre part en la fracassada revolta del general Sanjurjo. Per evitar ser detingut, va travessar la frontera i es va exiliar a Portugal, primer a Curia i després a Porto. Des de l'exili va impulsar la publicació d'un nou setmanari nacionalsindicalista, Igualdad, que va aparèixer el 14 de novembre de 1932, i al que Redondo va enviar des del seu exili portuguès nombrosos articles polítics. A l'abril de 1933 va crear, juntament amb Ledesma Ramos, una nova revista, J.O.N. S., com òrgan del seu partit. A l'octubre va tornar a Espanya i va tornar a instal·lar-se a Valladolid. Va decidir presentar-se candidat a les eleccions legislatives del 19 de novembre de 1933, però a última hora va retirar la seva candidatura per a evitar perjudicar a la dreta de la CEDA. El 24 de març de 1934, en un acte celebrat en el Teatre Calderón de Valladolid, les J.O.N. S. es van fusionar amb Falange Española, el partit de José Antonio Primo de Rivera. El nou partit, Falange Española de les JONS, va quedar sota la direcció de José Antonio Primo de Rivera, Ramiro Ledesma i Julio Ruiz de Alda, amb la qual cosa Redondo va passar a un segon pla. Quan en 1935 Ramiro Ledesma Ramos es va separar del nou partit, Redondo va optar per romandre a Falange. El 19 de març de 1936 va ser detingut a Valladolid. Durant la seva reclusió va romandre en contacte epistolar amb el líder del seu partit, José Antonio Primo de Rivera, també empresonat. El 25 de juny va ser traslladat a la presó d'Àvila, de la qual va ser alliberat el 18 de juliol pels militars revoltats en començar la Guerra Civil espanyola. Es va dirigir a Valladolid, on es va posar al capdavant d'un grup armat de falangistes que va marxar cap a Madrid i va combatre a l'Alto de los Leones. El dia 24 de juliol, Onésimo, amb dos companys de partit, va arribar en automòbil al poble de Labajos, que creia zona nacional, i va morir en una emboscada de les tropes republicanes. Segons sembla, va identificar erròniament com a falangistes militants anarquistes de la CNT per la semblança de les seves banderes, i va morir crivellat. El règim franquista el va convertir en un dels "màrtirs de la Croada". Avui està bastant oblidat, i només és recordat per alguns militants d'extrema dreta. Al lloc de la seva mort, a Labajos, hi ha un monument commemoratiu en el qual els militants de Falange fan cada any una ofrena floral. La seva vídua, Mercedes Sanz Bachiller, seria la fundadora, a l'octubre de 1936, de l'Auxili d'Hivern (després dit Auxili Social), organització benèfica integrada en el partit falangista que va arribar a tenir una gran rellevància en els primers temps del franquisme. Va existir certa rivalitat entre l'Auxili Social i la Secció Femenina, dirigida per la germana de José Antonio, Pilar Primo de Rivera.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Onésimo Redondo Ortega · Veure més »

Partit Agrari (Espanya)

El Partido Agrario Español va ésser un partit polític fundat al gener del 1934 pels diputats de la minoria agrària i liderat per José Martínez de Velasco.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Partit Agrari (Espanya) · Veure més »

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Partit Comunista d'Espanya · Veure més »

Partit d'Unió Republicana Autonomista

Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA) fou un partit polític valencià format el 1908 d'una escissió d'Unió Republicana, a causa de les diferències entre Vicente Blasco Ibáñez i Nicolás Salmerón primer, i Alejandro Lerroux i Félix Azzati posteriorment.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Partit d'Unió Republicana Autonomista · Veure més »

Partit Galleguista (històric)

El Partit Galleguista va ser un partit fundat el desembre de 1931 de caràcter nacionalista gallec i amb rellevància en la política de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Partit Galleguista (històric) · Veure més »

Partit Republicà Conservador

El Partit Republicà Conservador (PRC) va ser un partit polític creat en Espanya al gener de 1932 per Miguel Maura després de la ruptura de la Dreta Liberal Republicana, desapareixent a l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Partit Republicà Conservador · Veure més »

Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Partit Republicà Radical · Veure més »

Partit Social Popular

El Partit Social Popular va ser un partit polític d'Espanya vinculat al neocatolicisme, fundat oficialment el 23 de juliol de 1919 mitjançant un Manifiesto i que va desaparèixer amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Partit Social Popular · Veure més »

Pau Ornosa Soler

Pau Ornosa Soler (Reus, segle XIX - 1951) va ser farmacèutic i alcalde de la seva ciutat.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Pau Ornosa Soler · Veure més »

Pedro Acacio Sandoval

Pedro Acacio Sandoval (Villarrobledo, Albacete, 1870 - Villarrobledo, 28 de juliol de 1936) fou un polític espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Pedro Acacio Sandoval · Veure més »

Pedro Rico López

Pedro Rico López (Madrid, 1888 - Ais de Provença, 1957) va ser un advocat i polític republicà espanyol, alcalde de Madrid en dues ocasions (1931-1934 i 1936).

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Pedro Rico López · Veure més »

Pere Borràs i Milà

Pere Borràs Milà (Badalona, 1889-1961) fou un contractista d'obres badaloní, militant de la Lliga Regionalista, president de la patronal local i alcalde-gestor de Badalona durant el període entre 1934 i 1936.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Pere Borràs i Milà · Veure més »

Pere Jordana Borràs

Pere Jordana Borràs (Reus, 3 de gener de 1882 - 2 de març de 1967) va ser un polític i periodista català.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Pere Jordana Borràs · Veure més »

Pere Rahola i Molinas

Pere Rahola i Molinas (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 2 de març de 1956) va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Pere Rahola i Molinas · Veure més »

Primer Govern d'Espanya durant la dictadura franquista

Escut de l'estat espanyol Francisco Franco, cap de l'Estat Palau de la Isla a Burgos, seu del govern El Primer Govern d'Espanya durant la dictadura franquista presidit per Francisco Franco, es va constituir el dia 31 de gener de 1938 a la ciutat de Burgos, en plena Guerra Civil Espanyola i conformement a la llei del dia abans sobre organització de l'Administració de l'Estat.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Primer Govern d'Espanya durant la dictadura franquista · Veure més »

Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931

Segell de correus commemoratiu de l'obertura de les Corts Constituents, el 14 de juliol de 1931, en el qual apareix el colom de la pau sobre l'edifici del Palau del Congrés i una al·legoria de la República representada per una dona tocada amb el capell frigi La qüestió religiosa en la Constitució de 1931 és la forma com es va abordar la relació entre l'Estat i l'Església Catòlica i els temes connexos, com la llibertat de consciència i la llibertat de cultes, la regulació del matrimoni i del divorci i l'educació, en la carta magna de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931 · Veure més »

Rabassa morta

El contracte de rabassa morta era un contracte molt estès a Catalunya, pel qual s'establia un conreu en règim emfitèutic semblant a un arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició de restar dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats, anomenat també “establiment a primers ceps”.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Rabassa morta · Veure més »

Rafael Aizpún Santafé

Rafael Aizpún Santafé (Caparroso (Navarra), 24 d'octubre de 1889 - Pamplona, 1 de maig de 1981) va ser un jurista i polític navarrès.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Rafael Aizpún Santafé · Veure més »

Rafael Alberola Herrera

Rafael Alberola Herrera (Alacant, 1901 - 1977) fou un periodista i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Rafael Alberola Herrera · Veure més »

Rafael Bermudo Ardura

Rafael Bermudo Ardura (19 de gener de 1881 - Càceres, 13 d'agost de 1936) va ser un agricultor, funcionari municipal i polític socialista extremeny, assassinat durant la Guerra Civil.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Rafael Bermudo Ardura · Veure més »

Rafael Esparza García

Rafael Esparza García (Sant Sebastià, 1893 - Madrid, 22 d'agost de 1936), va ser un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Rafael Esparza García · Veure més »

Rafael Marín Lázaro

Rafael Marín Lázaro (Utiel, 1878 - Madrid, 12 d'abril de 1945) fou un polític i advocat valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Rafael Marín Lázaro · Veure més »

Raimundo Vidal Pazos

Raimundo Julian Vidal Pazos (Marín, 8 de desembre de 1889 - Vigo, 18 d'abril de 1976) fou un advocat i polític gallec, procurador en Corts i governador civil durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Raimundo Vidal Pazos · Veure més »

Ramón Beade Méndez

Ramón Beade Méndez (Tiobre, Betanzos, província de la Corunya, 7 d'abril de 1900 - 3 de juliol de 1956) fou un polític socialista gallec.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Ramón Beade Méndez · Veure més »

Ramón Ruiz Alonso

Ramón Ruiz Alonso (Villaflores, Salamanca, 1903 - Las Vegas, Estats Units, 1982) va ser un polític i activista dretà durant la Segona República Espanyola i obrer tipògraf de professió.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Ramón Ruiz Alonso · Veure més »

Ramón Serrano Suñer

Ramón Serrano Suñer (Cartagena, Múrcia, 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre del 2003) fou un advocat i polític català, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Ramón Serrano Suñer · Veure més »

Ramón Villarino de Saa

Ramón Villarino de Saa (Xinzo de Limia, província d'Ourense, 1890 - Ourense, 1959) fou un advocat i polític gallec.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Ramón Villarino de Saa · Veure més »

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і República Catalana · Veure més »

República d'Obrers i Camperols d'Astúries

La República d'Obrers i Camperols d'Astúries (de vegades, també denominada com a República Socialista d'Astúries)Hugh Thomas, La Guerra Civil Española, pàg.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і República d'Obrers i Camperols d'Astúries · Veure més »

Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola

republicana a l'agost i setembre de 1936. La repressió a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola va ser una successió d'accions violentes comeses al territori del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Repressió franquista

La repressió franquista fou el llarg procés de violència física, econòmica, política i cultural que van patir durant la Guerra Civil espanyola els partidaris del govern legítim de la Segona República Espanyola a la zona del bàndol nacional, i durant la postguerra i la dictadura franquista els perdedors de la Guerra Civil -els republicans-, els qui hi donaven suport o, més simplement, els qui eren denunciats com antifranquistes -ho fossin o no-, així com posteriorment els membres d'organitzacions polítiques, sindicals i, en general, els qui no estaven d'acord amb la dictadura franquista, manifestaven la seva oposició al règim i els qui constituïen o podien constituir un perill pel règim sorgit de lAlzamiento Nacional. La tanatopolítica i la biopolítica de la repressió franquista obeïen a les lògiques d'una guerra civil, una conquesta colonial i una guerra santa catòlica, sobre una població fins aleshores considerada part de la mateixa comunitat.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Repressió franquista · Veure més »

Republicanisme espanyol

Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Republicanisme espanyol · Veure més »

Revolució de Cantàbria de 1934

La Revolució de 1934 a Cantàbria (llavors Província de Santander) no va arribar a tenir la gravetat que a la veïna Astúries (veure Revolució d'Astúries de 1934) o Catalunya (Fets del sis d'octubre).

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Revolució de Cantàbria de 1934 · Veure més »

Ricardo Samper e Ibáñez

Ricardo Samper e Ibáñez (València, País Valencià, 25 d'agost de 1881 - Ginebra, Suïssa, 27 d'octubre de 1938) fou un advocat i polític espanyol, formà part del govern d'Espanya com a ministre i fou breument President del govern espanyol (1934) durant la Segona República.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Ricardo Samper e Ibáñez · Veure més »

Salvador Minguijón y Adrián

Salvador Minguijón y Adrián (Calataiud, 23 de juny de 1874 - Saragossa, 15 de juliol de 1959) fou un jurista i historiador del dret aragonès, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Salvador Minguijón y Adrián · Veure més »

Salvador Sedó Llagostera

Salvador Sedó Llagostera (Reus, 1900 - 1991) va ser un periodista i polític català.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Salvador Sedó Llagostera · Veure més »

Santiago Bernabéu de Yeste

Santiago Bernabéu de Yeste (Almansa, Albacete, 8 de juny de 1895 - Madrid, 2 de juny de 1978) va ser un futbolista i president del Reial Madrid CF des del 1943 fins a la seva mort.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Santiago Bernabéu de Yeste · Veure més »

Segle XX a Catalunya

El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Segle XX a Catalunya · Veure més »

Segon Govern d'Espanya durant la dictadura franquista

Escut de l'estat espanyol Francisco Franco, cap de l'Estat Visita de Franco a Reus, 1940 Franco amb Himmler, 1940 El Segon Govern d'Espanya durant la dictadura franquista va ser el Govern d'Espanya que es va constituir durant la dictadura de Francisco Franco, presidit per aquest, el dia 9 d'agost de 1939 a la ciutat de Burgos, una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola i tres setmanes abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Segon Govern d'Espanya durant la dictadura franquista · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Segona República Espanyola · Veure més »

Segona República Espanyola en guerra

Bandera de la Segona República Espanyola. Evolució de la zona republicana al llarg de la guerra La Segona República Espanyola en guerra és la història de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i que constitueix l'últim període de la seva història.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Segona República Espanyola en guerra · Veure més »

Senat d'Espanya

El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Senat d'Espanya · Veure més »

Setmana Santa a Sevilla

La Setmana Santa a Sevilla és la celebració de la passió i mort de Crist a través de les processons que realitzen les confraries a la Catedral, durant aquesta setmana.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Setmana Santa a Sevilla · Veure més »

Setmanari Reus

El Setmanari Reus era el nom popular de la publicació setmanal reusenca Reus, semanario de la ciudad.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Setmanari Reus · Veure més »

Severiano Martínez Anido

Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938).

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Severiano Martínez Anido · Veure més »

Severino Barros de Lis

Severino Barros de Lis (Cotobade, província de Pontevedra, 1887 - ?) fou un advocat i polític gallec.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Severino Barros de Lis · Veure més »

Simbologia del franquisme

Plus ultra'') uns altres presos de l'escut dels Reis Catòlics: l'àguila de Sant Joan i el jou i les fletxes que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir amb les inicials de Ysabel i Fernando). La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es van utilitzar com a referent icònic per identificar visualment el règim franquista i les persones i institucions que s'identificaven amb ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilitzats com a espais de la memòria. Es va utilitzar massivament, seguint les modernes tècniques de propaganda per aconseguir una presència aclaparant en tots els àmbits públics i privats: banderes, escuts, efígies, monuments, segells, medalles, insígnies, uniformes i distintius de totes les classes.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Simbologia del franquisme · Veure més »

Teodoro González de Zárate

Teodoro González de Zárate (Vitòria, ? - 31 de març de 1937) fou un polític del País Basc, que fou nomenat alcalde de Vitòria i fou executat per les tropes franquistes durant la Guerra Civil.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Teodoro González de Zárate · Veure més »

Tomàs Salort i de Olives

Tomàs Salort i de Olives (Ciutadella, 14 de juliol de 1905 - † Madrid, 22 d'agost 1936) fou un advocat i polític menorquí, diputat a Corts durant la Segona República.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Tomàs Salort i de Olives · Veure més »

Tribunal de Garanties Constitucionals

Escut oficial durant la Segona República Espanyola. El Tribunal de Garanties Constitucionals va ser un òrgan constitucional espanyol, antecedent de l'actual Tribunal Constitucional d'Espanya, existent durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Tribunal de Garanties Constitucionals · Veure més »

Unió Navarresa

Unió Navarresa va ser un partit polític de Navarra d'ideologia dretana.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Unió Navarresa · Veure més »

Unió Republicana (1934)

La Unió Republicana o Partido de Unión Republicana fou un partit polític espanyol sorgit després de la fusió, al setembre de 1934, de diversos grups radicals: el Partit Radical Demòcrata de Diego Martínez Barrio, escindit el 16 de maig d'aquest mateix any del Partit Radical de Lerroux en protesta pel seu acostament a la CEDA; l'Esquerra Radical-Socialista de Joan Botella Asensi, escindida del PRS; i l'ala dreta del Partit Radical Socialista, liderat per Félix Gordón Ordás.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Unió Republicana (1934) · Veure més »

Vaga revolucionària d'octubre de 1934

La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Vaga revolucionària d'octubre de 1934 · Veure més »

Vagues generals d'Espanya

Grup d'internacionalistes espanyols, fundadors de la Primera Internacional (AIT), en Madrid, a l'octubre de 1868. Giuseppe Fanelli apareix en el centre amb una llarga barba. Les vagues generals d'Espanya són vagues de caràcter general que afecten simultàniament a totes les activitats laborals, i que es desenvolupen en el territori espanyol durant l'edat contemporània i inscrites en la història contemporània d'Espanya.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Vagues generals d'Espanya · Veure més »

Valeriano Casanueva Picazo

Valeriano Casanueva Picazo (Madrid, 1889 - Tolosa de Llenguadoc, 1941) fou un advocat de l'Estat.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Valeriano Casanueva Picazo · Veure més »

Vangarda Nazonalista Galega

Vangarda Nazonalista Galega va ser un petit partit polític independentista gallec que fou creat el 25 de juliol de 1933.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Vangarda Nazonalista Galega · Veure més »

Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra

Al Parc de la Memòria de Sartaguda s'han erigit diverses obres en homenatge a les '''víctimes de la guerra civil a Navarra'''. En la imatge la de Néstor Basterretxea Arzadun. Les víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra es van produir en la seva majoria a causa de la repressió directa exercida pels revoltats contra la Segona República Espanyola, en un territori que va anar ràpidament controlat pel denominat bàndol nacional, sense produir-s'hi front de guerra.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra · Veure més »

Víctor Adolfo Carretero Rodríguez

Víctor Adolfo Carretero Rodríguez (Carmona?, 1896 - Sevilla, juliol de 1936) va ser un periodista i polític socialista andalús, executat víctima de la repressió en la zona franquista durant la Guerra Civil.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Víctor Adolfo Carretero Rodríguez · Veure més »

Víctor Hellín Sol

Víctor Hellín Sol (1913, Lleida, Segrià — 27 d'octubre de 2014, València) fou un polític falangista espanyol, alcalde de Lleida i de la seva Diputació Provincial i governador civil de Zamora, Girona, Illes Balears i Sevilla, durant la dictadura franquista.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Víctor Hellín Sol · Veure més »

Víctor Lis Quibén

Víctor Lis Quibén (Buenos Aires, 1893 - Pontevedra, 1963) fou un metge i polític gallec.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Víctor Lis Quibén · Veure més »

Veneranda García Manzano

Veneranda Manzano Blanco, més coneguda com a Veneranda García Manzano (Beloncio, Piloña, 27 d'abril de 1893 - Oviedo, 10 de febrer de 1992) va ser una mestra espanyola, diputada i una de les principals dirigents socialistes asturianes durant la Segona República.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Veneranda García Manzano · Veure més »

Vicent Marco Miranda

Vicent Marco i Miranda (Castelló de la Plana, 20 de març 1880 - València, 23 de desembre de 1946) fou un polític valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Vicent Marco Miranda · Veure més »

Vicente Iranzo Enguita

Vicente Iranzo Enguita (Cella, 5 d'abril de 1889 - Madrid, 9 de juliol de 1961) va ser un metge i polític aragonès.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Vicente Iranzo Enguita · Veure més »

Virgilio Leret Ruiz

Vigilio Leret Ruiz (Pamplona, 23 d'agost de 1902 - melilla, 18 de juliol de 1936) va ser un militar, aviador, enginyer i inventor espanyol, que es va mantenir lleial a la República després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, i fou possiblement el primer oficial executat pels revoltats en aquesta guerra.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Virgilio Leret Ruiz · Veure més »

Virginia Gómez-Acebo Pombo

Margarita Gómez-Acebo Pombo (c. 1913-1990) va ser una política espanyola, regidora de l'Ajuntament de Madrid.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Virginia Gómez-Acebo Pombo · Veure més »

Xavier Pericay i Hosta

Xavier Pericay i Hosta (Barcelona, 1956) és un filòleg, periodista i polític català.

Nou!!: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Xavier Pericay i Hosta · Veure més »

Redirigeix aquí:

C.E.D.A., CEDA, Ceda, Coalició de dretes, Confederación Española de Derechas Autónomas, Unió de Dretes.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant