163 les relacions: Acolliment a sagrat, Andreu de Creta, Antoni Caixal, Antoni Vila i Camps, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat de Burgos, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Tours, Assemblea, Austind, Basílica de Santa Anastàsia al Palatí, Basili d'Amàsia, Basili de Selèucia, Basili de Tessalònica, Bernat d'Olivella, Bertran de Barcelona, Bisbat d'Évreux, Bisbat d'Empúries, Bisbat de Belley-Ars, Bisbat de Chalon, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Lisieux, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Rímini, Bisbat de Roma, Bisbat de Tibica, Bisbat suburbicari de Palestrina, Cartago (municipi), Càstor d'Ate, Cesaraugusta, Cesaropapisme, Ciril de Jerusalem, Clericis laicos, Col·legiata de Santa Maria de Valladolid, Col·lut d'Alexandria, Concili d'Aranda, Concili d'Urgell, Concili de Bourges (1225), Concili de Calcedònia, Concili de Cartago del 411, Concili de Clarmont (1095), Concili de Clarmont (535), Concili de Constantinoble (1285), Concili de Londres de 1102, Concili de Siena, Concili de Tarragona, Concili de Tours, Concili de Trullo, ..., Concili del Laterà I, Concili provincial de Lleida, Concili Vaticà I, Concilis de la província eclesiàstica Bètica, Constanci d'Usès, Constantí, Cotlliure, Dècada del 560, Dècada del 660, Diòcesi d'Astorga, Diòcesi de Carpi, Dogma, Dret canònic, Edat mitjana, Església de Santa Reparata (Florència), Església estatal de l'Imperi Romà, Església grecocatòlica ucraïnesa, Església Ortodoxa Romanesa, Esglésies ortodoxes orientals, Esmaragd de Ravenna, Espània, Eutropi de València, Fèlix d'Urgell, Filippo Calandrini, Francesc de Rojas-Borja i Artés, Francesc Eiximenis, Frodoí, Gal·licanisme, Garshuni, Gregori de Tours, Gregori VIII (antipapa), Guerra dels Cent Anys, Guillaume de Nogaret, Heribert d'Auxerre, Hincmar de Reims, Hipona, Història de Barcelona, Història de Cartago, Història de Portugal, Història del papat, Hug de Cluny, I Concili de Toledo, Ignasi Oms, Isapòstol, Ivan IV de Rússia, Ivan Xixman, Jansenisme, Joaquim Forn i Roget, Jordi de Capadòcia, Josep d'Alexandria, Joseph Fesch, Justinià de València, Khindasvint, Lesbiana, Libri Quattuor Sententiarum, Lleó d'Agde, Luci d'Adrianòpolis, Manifest de Lunghezza, Marí (bisbe), Mariologia, Matrimoni entre persones del mateix sexe al Regne Unit, Milevum, Minizus, Monestir de Santa María de Huerta, Monofisisme, Odium theologicum, Ordalia, Palau d'Aquisgrà, Papa, Papa Climent V, Papa Esteve III, Patrologia Latina, Pau Claris i Casademunt, Pere d'Albalat, Ponç de Torrella, Protestantisme, Província de Xirak, Psalterium alias Laudatorium, Ramon Despont, Regnes germànics, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Sagrera, Sínode, Sebeos, Silvestre I, Simeó Escolari, Sindred de Toledo, Teòfil de Cesarea, Teodor de Sion, Ticià de Tarragona, Valeri de Saragossa, Venanci de Vivièrs, Verlag Ferdinand Schöningh, Vi de missa, 1129, 1139, 314, 331, 335, 336, 343, 347, 356, 390, 394, 397, 431, 518, 769, 784, 786, 792, 994. Ampliar l'índex (113 més) »
Acolliment a sagrat
'''Acolliment a sagrat''', de Francisco Javier Amérigo y Aparici. 1892. (Museo del Prado, Madrid). L'acolliment a sagrat, conegut també amb el terme asil en sagrat (del grec σῦλος, silos, 'segur') era una llei medieval per la qual qualsevol perseguit per la justícia podia acollir-se a la protecció d'esglésies i monestirs.
Nou!!: Concili і Acolliment a sagrat · Veure més »
Andreu de Creta
Andreu de Creta o Andreu de Jerusalem va ser un Pare de l'Església, Arquebisbe de Gortina (Creta) i un destacat predicador i autor d'himnes sacres.
Nou!!: Concili і Andreu de Creta · Veure més »
Antoni Caixal
Antoni Caixal (Tarragona, c. 1360 - Constança, Sacre Imperi Romanogermànic, 1417), fou un teòleg, jurista i escriptor català en llengua llatina.
Nou!!: Concili і Antoni Caixal · Veure més »
Antoni Vila i Camps
Antoni Vila i Camps fou prevere i canonge de la catedral de Mallorca, posteriorment fou el primer bisbe de Menorca (1797-1802) després de la seva restauració i bisbe d'Albarrasí (1802-1809).
Nou!!: Concili і Antoni Vila i Camps · Veure més »
Arquebisbat d'Embrun
XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.
Nou!!: Concili і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »
Arquebisbat de Burgos
L' arquebisbat de Burgos (en llatí: Archidioecesis Burgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Espanya, i presideix la província eclesiàstica de Burgos, amb quatre diòcesi sufragànies: Bilbao, Osma-Sòria, Palencia i Vitòria.
Nou!!: Concili і Arquebisbat de Burgos · Veure més »
Arquebisbat de Rennes
bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Concili і Arquebisbat de Rennes · Veure més »
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Concili і Arquebisbat de Tours · Veure més »
Assemblea
Una assemblea és un òrgan polític que funciona mitjançant un aplec de gent reunida amb l'objectiu de deliberar i prendre decisions.
Nou!!: Concili і Assemblea · Veure més »
Austind
en llatí Austindus, va ésser un bisbe d'Auch.
Nou!!: Concili і Austind · Veure més »
Basílica de Santa Anastàsia al Palatí
La basílica de Santa Anastàsia és un lloc de culte catòlic al centre de Roma, situat als vessants del turó del Palatí.
Nou!!: Concili і Basílica de Santa Anastàsia al Palatí · Veure més »
Basili d'Amàsia
Basili d'Amàsia (Àsia Menor, - Amàsia, 321 o 324) va ser bisbe d'Amàsia del Pont.
Nou!!: Concili і Basili d'Amàsia · Veure més »
Basili de Selèucia
Basili de Selèucia (en llatí Basilius, en grec antic Βασίλιος o Βασιλείος) va ser bisbe de Selèucia d'Isàuria del 448 al 458.
Nou!!: Concili і Basili de Selèucia · Veure més »
Basili de Tessalònica
Basili de Tessalònica o Basili Acoli (Basilius Acholius) fou arquebisbe de Tessalònica, i n'ocupà el càrrec el 360.
Nou!!: Concili і Basili de Tessalònica · Veure més »
Bernat d'Olivella
Bernat d'Olivella (Catalunya, primer terç del - Tarragona, 29 d'octubre de 1287) fou un eclesiàstic i polític català, arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Concili і Bernat d'Olivella · Veure més »
Bertran de Barcelona
Bertran (Provença, principis de - Barcelona, 1095) fou bisbe de Barcelona del 1086 al 1095.
Nou!!: Concili і Bertran de Barcelona · Veure més »
Bisbat d'Évreux
Mapa de les diòcesis històriques dea Normandia abans de la revolució francesa. relíquies de sant Taurí, primer bisbes d'Évreux, conservada a l'església dedicada al sant a la ciutat episcopal. X. L'antic palau episcopal d'Évreux, construït el segle XV pel bisbe Raoul du Fou, avui seu del museu de la ciutat. Bernay. El bisbat d'Évreux (francès: Diocèse d'Évreux, llatí: Dioecesis Ebroicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: Concili і Bisbat d'Évreux · Veure més »
Bisbat d'Empúries
El bisbat d'Empúries fou un bisbat que s'estenia per la zona de l'Empordà, que actualment perviu com a diòcesi titular.
Nou!!: Concili і Bisbat d'Empúries · Veure més »
Bisbat de Belley-Ars
La cocatedral de Nostra Senyora a Bourg-en-Bresse. La basílica d'Ars-sur-Formans, on reposen les restes de sant Joan Baptista Maria Vianney, conegut com el "capellà d'Ars". XIX. L'antic palau episcopal de Belley. El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: Concili і Bisbat de Belley-Ars · Veure més »
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Concili і Bisbat de Chalon · Veure més »
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Concili і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »
Bisbat de Lisieux
El costat nord-est de l'ex catedral de Sant Pere. capítol de la catedral Jean-Baptiste-René Le Bas de Fresne com a residència privada. L'església de Sant Jaume de Lisieux. El bisbat de Lisieux fou una divisió episcopal de França amb seu a la ciutat de Lisieux a Normandia.
Nou!!: Concili і Bisbat de Lisieux · Veure més »
Bisbat de Lucera-Troia
cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: Concili і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »
Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia
El bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia - diocesi di Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia; Dioecesis Maceratensis-Tolentina-Recinetensis-Cingulana-Treiensis - és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Concili і Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia · Veure més »
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Concili і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »
Bisbat de Rímini
El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Concili і Bisbat de Rímini · Veure més »
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Concili і Bisbat de Roma · Veure més »
Bisbat de Tibica
El bisbat de Tibica (llatí: Dioecesis Thibicensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església catòlica.
Nou!!: Concili і Bisbat de Tibica · Veure més »
Bisbat suburbicari de Palestrina
El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Concili і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »
Cartago (municipi)
Els ports púnics de Cartago Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, situada uns 10 km al nord-est de Tunis.
Nou!!: Concili і Cartago (municipi) · Veure més »
Càstor d'Ate
Càstor d'Ate (Nimes, mitjan - Marsella, ca. 421) va ser bisbe d'Ate.
Nou!!: Concili і Càstor d'Ate · Veure més »
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Nou!!: Concili і Cesaraugusta · Veure més »
Cesaropapisme
El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).
Nou!!: Concili і Cesaropapisme · Veure més »
Ciril de Jerusalem
Ciril de Jerusalem (Cyrillus, Kírillos Κύριλλος), fou bisbe de Jerusalem on probablement va néixer (nascut vers 315 - mort vers el 386).
Nou!!: Concili і Ciril de Jerusalem · Veure més »
Clericis laicos
La butlla Clericis laicos va ser promulgada pel papa Bonifaci VIII el 24 de febrer de 1296.
Nou!!: Concili і Clericis laicos · Veure més »
Col·legiata de Santa Maria de Valladolid
La Col·legiata de Santa Maria de Valladolid va ser la principal església de la ciutat entre el i el XVI.
Nou!!: Concili і Col·legiata de Santa Maria de Valladolid · Veure més »
Col·lut d'Alexandria
Còl·lut (en llatí Colluthus, en grec antic Κόλλουθος) era un religiós considerat heretge que sembla que les seves opinions estaven gairebé d'acord amb els maniqueus.
Nou!!: Concili і Col·lut d'Alexandria · Veure més »
Concili d'Aranda
El Concili d'Aranda va ser un concili provincial convocat per l'arquebisbe de Toledo Alonso Carrillo de Acuña al regne de Castella —sota el mandat d'Enric IV de Castella— i celebrat el 1473 en la localitat castellana d'Aranda de Duero (avui província de Burgos, Espanya).
Nou!!: Concili і Concili d'Aranda · Veure més »
Concili d'Urgell
El concili d'Urgell són una sèrie de reunions de bisbes que van tenir lloc a la Seu d'Urgell els anys 799, 890, 892 i 906.
Nou!!: Concili і Concili d'Urgell · Veure més »
Concili de Bourges (1225)
El Concili de Bourges (Concilium Bituricense) va ser un concili catòlic celebrat a Bourges el novembre de 1225.
Nou!!: Concili і Concili de Bourges (1225) · Veure més »
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Nou!!: Concili і Concili de Calcedònia · Veure més »
Concili de Cartago del 411
El concili de Cartago de 411 (també conegut com a conferència de Cartago) va ser un concili celebrat a Cartago i que va comptar amb la participació de 286 bisbes catòlics i 279 donatistes de les províncies romanes d'Àfrica.
Nou!!: Concili і Concili de Cartago del 411 · Veure més »
Concili de Clarmont (1095)
El Concili de Clarmont va ser un sínode mixt d'eclesiàstics i laics de l'Església catòlica que va tenir lloc el novembre de 1095 a la localitat de Clarmont d'Alvèrnia i que va desencadenar la Primera Croada.
Nou!!: Concili і Concili de Clarmont (1095) · Veure més »
Concili de Clarmont (535)
A la localitat avui coneguda com a Clarmont d'Alvèrnia, (capital de la regió d'Alvèrnia i del departament del Puy-de-Dôme, al centre sud de França, en el cor del Massís Central), (llavors coneguda com a Arvernis o Avernum), a partir del 8 de novembre de l'any 535, quinze prelats del regne d'Austràsia (part nord-oriental del Regne Franc durant el període dels reis merovingis), van assistir sota la presidència d'Honorat, Bisbe de Bourges, a un sínode o concili plenari, o nacional (de menor rang que els anomenats Concilis ecumènics), conegut com a Primer Concili de Clermont.
Nou!!: Concili і Concili de Clarmont (535) · Veure més »
Concili de Constantinoble (1285)
El Concili de Constantinoble o Concili de Blaquernes fou un concili de l'Església Ortodoxa celebrat al Palau de Blaquernes (Constantinoble) el 1285.
Nou!!: Concili і Concili de Constantinoble (1285) · Veure més »
Concili de Londres de 1102
El Concili de Londres va ser una concili de l'església catòlica convocat per Anselm, arquebisbe de Canterbury, en la festivitat de sant Miquel l'any 1102.
Nou!!: Concili і Concili de Londres de 1102 · Veure més »
Concili de Siena
El Concili de Siena va ser un concili inacabat i per tant no oficialment reconegut com a tal celebrat el 1423 a instàncies del Papa Martí V. Es van condemnar les heretgies de Jan Hus i John Wyclif i es van intentar dur a termes reformes al catolicisme, reformes que van ser vistes com a perilloses, pel risc de nous cismes, i per tant avortades (la majoria se centraven a donar més poder a les comunitats locals, per interès francès).
Nou!!: Concili і Concili de Siena · Veure més »
Concili de Tarragona
El Concili de Tarragona va ser un concili celebrat a Tarragona (Regne Visigot de Toledo) al novembre de 516.
Nou!!: Concili і Concili de Tarragona · Veure més »
Concili de Tours
El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.
Nou!!: Concili і Concili de Tours · Veure més »
Concili de Trullo
El concili de Trullo o concili in Trullo, pel lloc on es va celebrar, o Concili Quintisext fou un concili que es va celebrar a Constantinoble el 692.
Nou!!: Concili і Concili de Trullo · Veure més »
Concili del Laterà I
El primer concili del Laterà és un concili catòlic celebrat el 1123 a instàncies del Papa Calixt II.
Nou!!: Concili і Concili del Laterà I · Veure més »
Concili provincial de Lleida
Els Concilis provincials de Lleida són una sèrie de concilis provincials celebrats a Lleida durant l'edat mitjana, concretament en els anys 546, 1155, 1173, 1190, 1229, 1237, 1246, 1257, 1293, 1294, 1418 i 1460.
Nou!!: Concili і Concili provincial de Lleida · Veure més »
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Nou!!: Concili і Concili Vaticà I · Veure més »
Concilis de la província eclesiàstica Bètica
Els concilis de la província eclesiàstica Bètica són una sèrie de concilis que van tenir lloc a l'antiga província Bètica durant els segles VIII i IX.
Nou!!: Concili і Concilis de la província eclesiàstica Bètica · Veure més »
Constanci d'Usès
Constanci o Constantí fou el primer bisbe d'Uzès que va exercir des de vers el 419 a la seva mort el 462.
Nou!!: Concili і Constanci d'Usès · Veure més »
Constantí
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Nou!!: Concili і Constantí · Veure més »
Cotlliure
Cotlliure (oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Concili і Cotlliure · Veure més »
Dècada del 560
La dècada del 560 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 560 fins al 31 de desembre del 569.
Nou!!: Concili і Dècada del 560 · Veure més »
Dècada del 660
La dècada del 660 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 660 fins al 31 de desembre del 669.
Nou!!: Concili і Dècada del 660 · Veure més »
Diòcesi d'Astorga
La diòcesi d'Astorga es té la seu episcopal en la Catedral de Santa María, a la ciutat lleonesa d'Astorga.
Nou!!: Concili і Diòcesi d'Astorga · Veure més »
Diòcesi de Carpi
La diòcesi de Carpi va ser una seu episcopal de mitjan fins al.
Nou!!: Concili і Diòcesi de Carpi · Veure més »
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Nou!!: Concili і Dogma · Veure més »
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Nou!!: Concili і Dret canònic · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Concili і Edat mitjana · Veure més »
Església de Santa Reparata (Florència)
Sota el Duomo de Florència hi ha les restes de l'Església de Santa Reparata Santa Reparata, en italià Chiesa di Santa Reparata, és l'antiga catedral de Florència, Itàlia.
Nou!!: Concili і Església de Santa Reparata (Florència) · Veure més »
Església estatal de l'Imperi Romà
església estatal de l'Imperi Romà. L'església estatal de l'Imperi Romà fou fundada el 27 de febrer del 380 per l'Edicte de Tessalònica, en el qual l'emperador Teodosi I establí el cristianisme nicè com a única religió autoritzada en tot l'imperi.
Nou!!: Concili і Església estatal de l'Imperi Romà · Veure més »
Església grecocatòlica ucraïnesa
Sant Josafat LEsglésia grecocatòlica ucraïnesa (Українська греко-католицька церква transcrit Ukraïnska hreko-katolitska tserkva) és la més nombrosa de les Esglésies Catòliques Orientals autònomes en plena comunió, sui iuris, amb la Santa Seu de l'Església catòlica.
Nou!!: Concili і Església grecocatòlica ucraïnesa · Veure més »
Església Ortodoxa Romanesa
Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Nou!!: Concili і Església Ortodoxa Romanesa · Veure més »
Esglésies ortodoxes orientals
Sacerdot etíop Les Esglésies ortodoxes orientals són les esglésies cristianes orientals que reconeixen només tres concilis ecumènics: El Primer Concili de Nicea, el primer concili de Constantinoble i el primer concili d'Efes.
Nou!!: Concili і Esglésies ortodoxes orientals · Veure més »
Esmaragd de Ravenna
Esmaragd (en llatí Smaragdus) fou exarca de Ravenna per dues vegades, del 585 al 589 i del 603 al 611.
Nou!!: Concili і Esmaragd de Ravenna · Veure més »
Espània
Espània (grec: Σπανία, Spania) fou el nom grec de la província romana d'Orient d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.
Nou!!: Concili і Espània · Veure més »
Eutropi de València
Eutropi de València (València, s. VI - ca. 609) fou un abat, bisbe de València cap a les acaballes del.
Nou!!: Concili і Eutropi de València · Veure més »
Fèlix d'Urgell
Fèlix o Feliu d'Urgell (? - Lió, 811/818) va ser bisbe d'Urgell (781-799).
Nou!!: Concili і Fèlix d'Urgell · Veure més »
Filippo Calandrini
Filippo Calandrini (Sarzana, Ligúria, 1403 - Bagnoregio, 18 de juliol de 1476) va ser un bisbe i cardenal italià del segle XV, germà uterí del papa Nicolau V.
Nou!!: Concili і Filippo Calandrini · Veure més »
Francesc de Rojas-Borja i Artés
Francesc de Rojas-Borja i Artés (València, ? – Cartagena, 1684) fou un religiós, jurista i noble valencià, auditor del Tribunal de la Rota Romana, arquebisbe de Tarragona (1653-1663) i bisbe d'Àvila (1663-1673) i de Cartagena (1673-1684).
Nou!!: Concili і Francesc de Rojas-Borja i Artés · Veure més »
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Nou!!: Concili і Francesc Eiximenis · Veure més »
Frodoí
Frodoí fou bisbe de Barcelona (861-890) d'origen franc o germànic.
Nou!!: Concili і Frodoí · Veure més »
Gal·licanisme
El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.
Nou!!: Concili і Gal·licanisme · Veure més »
Garshuni
Lalfabet garxuní o karxuní o karšuni és el nom que rep l'alfabet siríac emprat pels cristians de Síria i Mesopotàmia per tal d'escriure l'àrab.
Nou!!: Concili і Garshuni · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Concili і Gregori de Tours · Veure més »
Gregori VIII (antipapa)
Gregori VIII (Llemosí, ? - Abadia de Cluny, 29 de gener del 1119) Antipapa de nom de baptisme Maurice Bourdin (Bardinus), al que l'emperador germànic Enric V, feu proclamar Papa en lloc de Gelasi II, i prengué el nom de Gregori VIII.
Nou!!: Concili і Gregori VIII (antipapa) · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Concili і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Guillaume de Nogaret
Guillem de Nogaret (ca. 1260, Sant Felitz de Lauragués - 1313, París) fou un jurista conseller de Felip IV de França, nomenat garde de Sceaux (ministre de Justícia), home sense escrúpols, que forma part de la llegenda negra de la història de França per haver estat implicat en l'atemptat contra el papa Bonifaci VIII a Anagni i en la dissolució de l'orde del Temple.
Nou!!: Concili і Guillaume de Nogaret · Veure més »
Heribert d'Auxerre
Heribert d'Auxerre.
Nou!!: Concili і Heribert d'Auxerre · Veure més »
Hincmar de Reims
Hincmar (vers 806 - Épernay, 21 de desembre de 882) fou arquebisbe de Reims, i autor de diversos tractats.
Nou!!: Concili і Hincmar de Reims · Veure més »
Hipona
Hipona (Hippo Regius) va ser una antiga ciutat de Numídia a la riba del riu Ubus (grec Ubos), on actualment hi ha Annaba, a Algèria.
Nou!!: Concili і Hipona · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Concili і Història de Barcelona · Veure més »
Història de Cartago
Extensió del territori cartaginès abans de la Primera Guerra Púnica. L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic.
Nou!!: Concili і Història de Cartago · Veure més »
Història de Portugal
(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.
Nou!!: Concili і Història de Portugal · Veure més »
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Nou!!: Concili і Història del papat · Veure més »
Hug de Cluny
Hug de Cluny o de Semur o Hug el Gran (Semur, Borgonya, Regne de França, 13 de maig de 1024 - Cluny, 28 d'abril de 1109) va ser un monjo benedictí francès, sisè abat de Cluny.
Nou!!: Concili і Hug de Cluny · Veure més »
I Concili de Toledo
El primer Concili de Toledo fou un concili dels bisbes d'Hispània que va tenir lloc el setembre del 400, amb la missió principal de condemnar el priscil·lianisme i reafirmar la fe de Nicea.
Nou!!: Concili і I Concili de Toledo · Veure més »
Ignasi Oms
Ignasi Oms (Manresa, 6 d'octubre de 1748 – Lleida, 9 de desembre de 1817) fou un prevere i catedràtic de teologia a Cervera.
Nou!!: Concili і Ignasi Oms · Veure més »
Isapòstol
Isapòstol (‘igual als apòstols’) era un dels títols ostentats pels emperadors romans d'Orient.
Nou!!: Concili і Isapòstol · Veure més »
Ivan IV de Rússia
, nascut Ivan Vassílievitx, fou Tsar de Rússia (1547-1584).
Nou!!: Concili і Ivan IV de Rússia · Veure més »
Ivan Xixman
Ivan Xixman (en búlgar: Шишман Иван, Ivan Šišman), va governar com emperador (tsar) de Bulgària en Tàrnovo 1371-1395.
Nou!!: Concili і Ivan Xixman · Veure més »
Jansenisme
Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.
Nou!!: Concili і Jansenisme · Veure més »
Joaquim Forn i Roget
Joaquim Forn i Roget (Arenys de Mar, 1813 - Roma, 1870) va ser un acadèmic i teòleg.
Nou!!: Concili і Joaquim Forn i Roget · Veure més »
Jordi de Capadòcia
Jordi de Capadòcia o Jordi de Laodicea (Capadòcia?, ? - 24 de desembre de 361) va ser un heretge arrià, perseguidor i patriarca usurpador de la seu d'Atanasi d'Alexandria.
Nou!!: Concili і Jordi de Capadòcia · Veure més »
Josep d'Alexandria
Josep d'Alexandria (en llatí Josephus, en grec antic Ἰώσηπος o Ἰώσηππος) fou ardiaca d'Alexandria.
Nou!!: Concili і Josep d'Alexandria · Veure més »
Joseph Fesch
Joseph Fesch (Ajaccio, 1763 – Roma, 1839) fou un cardenal francès i oncle matern de Napoleó Bonaparte.
Nou!!: Concili і Joseph Fesch · Veure més »
Justinià de València
Justinià fou el primer bisbe de València del qual hom té constància històrica i que visqué en temps de Teudis rei dels visigots.
Nou!!: Concili і Justinià de València · Veure més »
Khindasvint
Khindasvint fou rei visigot del Regne de Toledo del 642 al 652.
Nou!!: Concili і Khindasvint · Veure més »
Lesbiana
Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.
Nou!!: Concili і Lesbiana · Veure més »
Libri Quattuor Sententiarum
Libri Quattuor Sententiarum és un tractat de teologia escrit per Pere Llombard en el.
Nou!!: Concili і Libri Quattuor Sententiarum · Veure més »
Lleó d'Agde
Lleó fou bisbe d'Agde que exercia el càrrec el 541 quan signà les actes del concili de Clarmont d'Alvèrnia.
Nou!!: Concili і Lleó d'Agde · Veure més »
Luci d'Adrianòpolis
Luci d'Adrianòpolis (en llatí Lucius, en grec Λούκιος) va ser un bisbe d'Adrianòpolis del, probable successor d'Eutropi.
Nou!!: Concili і Luci d'Adrianòpolis · Veure més »
Manifest de Lunghezza
El manifest de Lunghezza (nom en origen: Universis praesens instrumentum publicum inspecturis) és un document amb data del 10 de maig de 1297, amb el qual els adversaris del papa Bonifaci VIII, al cap dels cardenals Jacobo i Pietro Colonna, pertanyents a la gran família romana dels Colonna, recolzats per Jacopone da Todi i d'alguns franciscans espirituals, van declarar invàlida l'abdicació del seu predecessor, Celestí V, i per tant invàlida l'elecció de Bonifaci.
Nou!!: Concili і Manifest de Lunghezza · Veure més »
Marí (bisbe)
Marí fou bisbe de València.
Nou!!: Concili і Marí (bisbe) · Veure més »
Mariologia
88-370-2755-9 page 54 La mariologia és una branca de la teologia catòlica dedicada a l'estudi de Maria, mare de Jesús.
Nou!!: Concili і Mariologia · Veure més »
Matrimoni entre persones del mateix sexe al Regne Unit
En l'actualitat la legislació del Regne Unit és una de les més liberals del món respecte a l'homosexualitat, però els homosexuals britànics han hagut de recórrer un llarg camí de reivindicació i lluita perquè fos així.
Nou!!: Concili і Matrimoni entre persones del mateix sexe al Regne Unit · Veure més »
Milevum
Milevum (o; o, segons Claudi Ptolemeu) va ser una colònia romana (Mileu colonia, en diu la Taula de Peutinger) a Numídia que lItinerari d'Antoní situa a unes 25.000 passes (uns 40 km) de Cirta.
Nou!!: Concili і Milevum · Veure més »
Minizus
Minizus va ser una ciutat de Galàcia situada entre Lagània i Ancira.
Nou!!: Concili і Minizus · Veure més »
Monestir de Santa María de Huerta
Santa María de Huerta és un monestir cistercenc situat a la localitat de Santa María de Huerta a la província de Sòria.
Nou!!: Concili і Monestir de Santa María de Huerta · Veure més »
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Nou!!: Concili і Monofisisme · Veure més »
Odium theologicum
Odium theologicum és una expressió llatina que, literalment, significa 'odi teològic'.
Nou!!: Concili і Odium theologicum · Veure més »
Ordalia
Enric II, que va ser acusada d'adulteri. Baix relleu de la Catedral de Bamberg. L' ordalia o judici de Déu va ser una institució jurídica vigent fins a finals de l'Edat Mitjana a Europa.
Nou!!: Concili і Ordalia · Veure més »
Palau d'Aquisgrà
1.
Nou!!: Concili і Palau d'Aquisgrà · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Concili і Papa · Veure més »
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Nou!!: Concili і Papa Climent V · Veure més »
Papa Esteve III
Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.
Nou!!: Concili і Papa Esteve III · Veure més »
Patrologia Latina
Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.
Nou!!: Concili і Patrologia Latina · Veure més »
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Concili і Pau Claris i Casademunt · Veure més »
Pere d'Albalat
Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).
Nou!!: Concili і Pere d'Albalat · Veure més »
Ponç de Torrella
Ponç de Torrella (? - 29 d'agost de 1254) fou prior de la Catedral de Tortosa durant l'episcopat de Gombau de Santa Oliva.
Nou!!: Concili і Ponç de Torrella · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Concili і Protestantisme · Veure més »
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Nou!!: Concili і Província de Xirak · Veure més »
Psalterium alias Laudatorium
Inici del ''Psalterium alias Laudatorium'' de Francesc Eiximenis segons el manuscrit 726 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València El Psalterium alias laudatorium («Psalteri també anomenat Laudatori») és una obra literària escrita per Francesc Eiximenis en llatí entre 1404 i 1408 a València i dedicada finalment al papa d'Avinyó Benet XIII.
Nou!!: Concili і Psalterium alias Laudatorium · Veure més »
Ramon Despont
Làpida sepulcral de Ramon Despont a la capella de sant Donís i santa Margarida de la catedral de València. Ramon Despont (Fraga, - Tarragona, 13 de novembre de 1312) fou un religiós i teòleg, bisbe de València des de 1289 a 1312.
Nou!!: Concili і Ramon Despont · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Concili і Regnes germànics · Veure més »
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Concili і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Sagrera
La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori físic sagrat.
Nou!!: Concili і Sagrera · Veure més »
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Nou!!: Concili і Sínode · Veure més »
Sebeos
Sebeos (armeni Սեբեոս) va ser un bisbe armeni i historiador.
Nou!!: Concili і Sebeos · Veure més »
Silvestre I
Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.
Nou!!: Concili і Silvestre I · Veure més »
Simeó Escolari
Simeó Escolari (en llatí Symeon, Simeon Scholarius o Hieronomachus, en grec) fou un monjo romà d'Orient que va viure amb seguretat després del però les dates no es coneixen amb certesa.
Nou!!: Concili і Simeó Escolari · Veure més »
Sindred de Toledo
Sindred o Sindered (Sinderedus o Sindredus en llatí), fou l'últim Arquebisbe de Toledo visigòtic (c. 710).
Nou!!: Concili і Sindred de Toledo · Veure més »
Teòfil de Cesarea
Teòfil (Teophilus) va ser un bisbe de Cesarea de Palestina.
Nou!!: Concili і Teòfil de Cesarea · Veure més »
Teodor de Sion
Teodor de Sion, també conegut com a Teòdul, Teòdul del Valais, o Teodor d'Octodurum (Orient, s. IV - Valais, Suïssa, ca. 400), es creu que va ser un missioner cristià vingut de l'orient a l'actual cantó suís del Valais.
Nou!!: Concili і Teodor de Sion · Veure més »
Ticià de Tarragona
Ticià de Tarragona (Desconegut, s. IV - Desconegut, s. V) o Titianus fou el primer bisbe d'Hispània anomenat metropolità de la Província eclesiàstica Tarraconense.
Nou!!: Concili і Ticià de Tarragona · Veure més »
Valeri de Saragossa
Valeri o Valeri de Saragossa (segle III-IV) va ser bisbe de Saragossa, mestre de Sant Vicent Màrtir i confessor de la fe cristiana.
Nou!!: Concili і Valeri de Saragossa · Veure més »
Venanci de Vivièrs
Venanci de Viviers (Viviers?, s. V - Viviers, 537) fou bisbe de Viviers al segle VI (vers 517 a 537).
Nou!!: Concili і Venanci de Vivièrs · Veure més »
Verlag Ferdinand Schöningh
La Verlag Ferdinand Schöningh és una editorial alemanya fundada el 12 de maig del 1847 a Paderborn pel comerciant de llibres Ferdinand Schöningh, originari de Meppen/Emsland.
Nou!!: Concili і Verlag Ferdinand Schöningh · Veure més »
Vi de missa
nord-americà ''USS Harry S. Truman'', després de quatre mesos de missió en el golf Pèrsic, el 26 de març de 2005. El vi de missa, vi de consagrar o vi de comunió és el vi utilitzat en les litúrgies cristianes i, en particular, en la missa.
Nou!!: Concili і Vi de missa · Veure més »
1129
El 1129 (MCXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Concili і 1129 · Veure més »
1139
El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Concili і 1139 · Veure més »
314
Sense descripció.
Nou!!: Concili і 314 · Veure més »
331
Sense descripció.
Nou!!: Concili і 331 · Veure més »
335
Sense descripció.
Nou!!: Concili і 335 · Veure més »
336
El 336 (CCCVI) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Concili і 336 · Veure més »
343
El 343 (CCCXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Concili і 343 · Veure més »
347
Sense descripció.
Nou!!: Concili і 347 · Veure més »
356
Sense descripció.
Nou!!: Concili і 356 · Veure més »
390
Sense descripció.
Nou!!: Concili і 390 · Veure més »
394
Sense descripció.
Nou!!: Concili і 394 · Veure més »
397
Sense descripció.
Nou!!: Concili і 397 · Veure més »
431
Sense descripció.
Nou!!: Concili і 431 · Veure més »
518
Sense descripció.
Nou!!: Concili і 518 · Veure més »
769
Sense descripció.
Nou!!: Concili і 769 · Veure més »
784
Sense descripció.
Nou!!: Concili і 784 · Veure més »
786
Sense descripció.
Nou!!: Concili і 786 · Veure més »
792
Sense descripció.
Nou!!: Concili і 792 · Veure més »
994
Sense descripció.
Nou!!: Concili і 994 · Veure més »