Taula de continguts
29 les relacions: Antic règim a França, Artur I de Bretanya, Basol, Bernat II de Tolosa, Casa de Lusignan, Comtat de Roergue, Comtats i vescomtats de França, Desideri de Tolosa, Ebles Manzer, Enric II el Jove, Eudes I d'Aquitània, Fulcoald de Llemotges, Gerard II d'Alvèrnia, Gondobald, Guerra dels Cent Anys, Guillem I d'Aquitània, Guntram Bosó, Joan I de La Marca, Joseph Juste Scaliger, Llemosí, Lluís el Pietós, Niceti d'Alvèrnia, Pipí II d'Aquitània, Ramon I de Tolosa, Revolta dels Crocants, Salvi d'Albi, Tractat d'Andelot, Vescomtat de Brosse, Vescomtat de Llemotges.
Antic règim a França
En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.
Veure Comtat del Llemosí і Antic règim a França
Artur I de Bretanya
Artur I de Bretanya o Artur Plantagenet (29 de març de 1187 - 3 d'abril de 1203) fou fill pòstum de Jofré II Plantagenet i de la duquessa Constància de Bretanya, va ser duc de Bretanya de 1196 a la seva mort, i hereu designat al tron del Regne d'Anglaterra per succeir a Ricard Cor de Lleó.
Veure Comtat del Llemosí і Artur I de Bretanya
Basol
Basol (Basolus) fou dux d'Aquitània en el primer quart del.
Veure Comtat del Llemosí і Basol
Bernat II de Tolosa
Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).
Veure Comtat del Llemosí і Bernat II de Tolosa
Casa de Lusignan
reis de Xipre senyors d'Issoudun La Casa de Lusignan fou una família senyorial originada a la senyoria homònima del Regne de França, localitzada al Poitou, que també governaren als comtats de la Marca i Angulema, i foren reis de Jerusalem, Xipre i el Regne Armeni de Cilícia.
Veure Comtat del Llemosí і Casa de Lusignan
Comtat de Roergue
Escut del comtat de Roergue El Comtat de Roergue (en francès Rouergue) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que tingué per capital a Rodés (que va esdevenir seu d'un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del país romania com a part del comtat).
Veure Comtat del Llemosí і Comtat de Roergue
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Veure Comtat del Llemosí і Comtats i vescomtats de França
Desideri de Tolosa
Desideri o Didier (? - 587) fou dux de Tolosa de Llenguadoc (o part d'Aquitània) per compte del rei de Nèustria Khilperic I. Se'l suposa natiu d'Albi o almenys de l'Albigès on tenia les seves terres.
Veure Comtat del Llemosí і Desideri de Tolosa
Ebles Manzer
Ebles Manzer (Manzer vol dir Bastard), nascut vers 875, mort vers 934/935, fou comte de Poitiers de 890 a 892 i de 902 a 934.
Veure Comtat del Llemosí і Ebles Manzer
Enric II el Jove
Enric el Jove Plantagenet, (28 de febrer, 1155 - 11 de juny, 1183) era el segon dels cinc fills d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitània.
Veure Comtat del Llemosí і Enric II el Jove
Eudes I d'Aquitània
Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.
Veure Comtat del Llemosí і Eudes I d'Aquitània
Fulcoald de Llemotges
Blasó històric dels vescomtes de Llemotges Fulcoald o Fulcard de Llemotges (francès Foucher de Limoges, mort el 886), fou un fidelis de Carles II el Calb i fundador de la casa de Llemotges.
Veure Comtat del Llemosí і Fulcoald de Llemotges
Gerard II d'Alvèrnia
Gerard II d'Alvèrnia fou un suposat comte d'Alvèrnia fill de Gerard I d'Alvèrnia.
Veure Comtat del Llemosí і Gerard II d'Alvèrnia
Gondobald
Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I.
Veure Comtat del Llemosí і Gondobald
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Comtat del Llemosí і Guerra dels Cent Anys
Guillem I d'Aquitània
Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.
Veure Comtat del Llemosí і Guillem I d'Aquitània
Guntram Bosó
Guntram Bosó o Gontran Bosó fou duc d'Austràsia (governador del Llemosí) i un dels principals nobles del país al darrer terç del.
Veure Comtat del Llemosí і Guntram Bosó
Joan I de La Marca
Joan de Borbó (1344 - ! Vendôme, 12 de juny de 1393), noble francès, comte de La Marca, comte de Vendôme i comte de Castres.
Veure Comtat del Llemosí і Joan I de La Marca
Joseph Juste Scaliger
Joseph Juste Scaliger o Joseph Justus Scaliger (Agen, 4 o 5 d'agost de 1540 - Leiden, 21 de gener de 1609), erudit francès, poliglota, realitzà la traducció i l'edició crítica de nombroses obres de la cultura grecollatina i fou un dels primers a establir una cronologia comparada per a totes les cultures de l'antiguitat.
Veure Comtat del Llemosí і Joseph Juste Scaliger
Llemosí
* Lingüística.
Veure Comtat del Llemosí і Llemosí
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Comtat del Llemosí і Lluís el Pietós
Niceti d'Alvèrnia
Niceti fou duc d'Alvèrnia, Roergue i Usès (Aquitània austrasiana) per compte del rei Khildebert II d'Austràsia.
Veure Comtat del Llemosí і Niceti d'Alvèrnia
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Veure Comtat del Llemosí і Pipí II d'Aquitània
Ramon I de Tolosa
Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.
Veure Comtat del Llemosí і Ramon I de Tolosa
Revolta dels Crocants
La revolta dels Crocants (Revòlta/susmauta daus/dels/deus Crocants, Revòuta dei Crocants en occità, Jacquerie des croquants en francès) són diverses revoltes de camperols que van esclatar al Llemosí, el Carcí i al Perigord (Occitània) i es van estendre al sud-oest del país, a la fi del i principis del.
Veure Comtat del Llemosí і Revolta dels Crocants
Salvi d'Albi
Salvi d'Albi (Albi?, primera meitat del - 584) fou bisbe d'Albi entre el 571 o 574 i el 584.
Veure Comtat del Llemosí і Salvi d'Albi
Tractat d'Andelot
Partició del 561 França després del tractat d'Andelot el 587 El tractat d'Andelot fou un acord de pau signat el 28 de novembre de 587.
Veure Comtat del Llemosí і Tractat d'Andelot
Vescomtat de Brosse
Blasó dels des vescomtes de Brosse El vescomtat de Brosse fou una jurisdicció feudal del Llemosí, derivada dels vescomtes de Llemotges i centrada al castell de Brosse a la vora de l'Indre.
Veure Comtat del Llemosí і Vescomtat de Brosse
Vescomtat de Llemotges
El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.
Veure Comtat del Llemosí і Vescomtat de Llemotges