Taula de continguts
48 les relacions: Acfred I de Carcassona, Austorc d'Alboi, Barral dels Baus, Berenguer II de Millau, Bernat VI d'Armanyac, Bernat VI de Comenge, Bernat VII d'Armanyac, Carladès, Carles I d'Armanyac, Carles IV d'Alençon, Casa de La Tor d'Alvèrnia, Comtat d'Armanyac, Comtat d'Embrun, Comtat de Forcalquer, Comtat de Gavaldà, Comtat de Roergue, Comtat del Charolais, Comtats i vescomtats de França, Corona d'Aragó, Enric I de Rodés, Enric II, Enric II de Rodés, Francesc d'Urries, Gerbert de Gavaldà, Guilhem de Mur, Guillem IV de Tolosa, Guillem IX d'Alvèrnia, Guiu II d'Alvèrnia, Joan I d'Armanyac, Joan II d'Armanyac, Joan III d'Armanyac, Joan IV d'Armanyac, Joan V d'Armanyac, Mancús, Margarida de Comenge, Mata d'Armanyac, Peire del Vilar, Regió d'Armanyac, Rodés, Rodés (Avairon), Roergue, Tractat de Corbeil, Vescomtat d'Albi, Vescomtat de Brulhès, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Creissèls, Vescomtat de Lodeva, Vescomtat de Perellós.
Acfred I de Carcassona
Acfred I de Carcassona (? - 906) fou comte de Carcassona i de Rasès (877 - 906).
Veure Comtat de Rodés і Acfred I de Carcassona
Austorc d'Alboi
Austorc d'Alboi o del Boi (fl....1275…) va ser un trobador occità.
Veure Comtat de Rodés і Austorc d'Alboi
Barral dels Baus
Barral I dels Baus (1217-1270) va ser un noble provençal.
Veure Comtat de Rodés і Barral dels Baus
Berenguer II de Millau
Berenguer II de Millau (c.1025 - c. 1080), esdevingut també Berenguer de Carlat, fou vescomte de Millau i Rodés des de l'any 1051 i, per matrimoni, també vescomte de Carlat.
Veure Comtat de Rodés і Berenguer II de Millau
Bernat VI d'Armanyac
Bernat VI, nascut cap a 1270 i mort el 1319, comte d'Armanyac (amb Fesenzac) (1285-1319), fou el fill de Guerau VI d'Armanyac, vescomte de Fesenzaguet i comte d'Armanyac amb Fezensac, i de Mata de Bearn.
Veure Comtat de Rodés і Bernat VI d'Armanyac
Bernat VI de Comenge
Bernat VI de Comenge (? - entre 1295-1300) va ser comte de Comenge de 1241 al 1295.
Veure Comtat de Rodés і Bernat VI de Comenge
Bernat VII d'Armanyac
Bernard VII d'Armanyac, nascut cap a 1360 a París, mort el 12 de juny de 1418, fou comte del Charolès (1384-1391), vescomte de Carlat (1388-1418) i després comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1391-1418), comte de Pardiac (1402-1418), vescomte de Fesenzaguet (1402-1418) i conestable de França.
Veure Comtat de Rodés і Bernat VII d'Armanyac
Carladès
El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.
Veure Comtat de Rodés і Carladès
Carles I d'Armanyac
Mapa (1477) amb els dominis de la casa d'Armanyac en verd enfosquit: Comtat d'Armanyac i de Rodés (1477); branca de Pardiac-Nemours, amb el comtat de la Marca i el ducat de Nemours.
Veure Comtat de Rodés і Carles I d'Armanyac
Carles IV d'Alençon
Carles IV de Valois, duc d'Alençon (1489 - Lió 1525), fou un príncep de sang de la casa dels Valois.
Veure Comtat de Rodés і Carles IV d'Alençon
Casa de La Tor d'Alvèrnia
La casa de la Tor (després de la Tor d'Alvèrnia) fou una antiga família noble francesa originària de La Tor, avui dia extingida.
Veure Comtat de Rodés і Casa de La Tor d'Alvèrnia
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Veure Comtat de Rodés і Comtat d'Armanyac
Comtat d'Embrun
El comtat d'Embrun fou una jurisdicció feudal de Provença.
Veure Comtat de Rodés і Comtat d'Embrun
Comtat de Forcalquer
Mapa de Provença prop de 1200 Escut Mapa del comtat el 1125 El comtat de Forcalquer fou una jurisdicció feudal de Provença.
Veure Comtat de Rodés і Comtat de Forcalquer
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Veure Comtat de Rodés і Comtat de Gavaldà
Comtat de Roergue
Escut del comtat de Roergue El Comtat de Roergue (en francès Rouergue) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que tingué per capital a Rodés (que va esdevenir seu d'un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del país romania com a part del comtat).
Veure Comtat de Rodés і Comtat de Roergue
Comtat del Charolais
Escut d'armes dels comtes del Charolais: ''de gules, lleó daurat amb cap girat, armat (ungles) i llengua d'atzur'' El comtat del Charolais o de Charolles fou una jurisdicció feudal de França centrada a la població de Charolles a l'actual departament de Saône-et-Loire a Borgonya.
Veure Comtat de Rodés і Comtat del Charolais
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Veure Comtat de Rodés і Comtats i vescomtats de França
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Comtat de Rodés і Corona d'Aragó
Enric I de Rodés
Enric I de Rodés (c. 1175-Terra Santa 1222) va ser un noble occità i trobador.
Veure Comtat de Rodés і Enric I de Rodés
Enric II
* Enric II de Baviera, pare d'Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, (955-976).
Veure Comtat de Rodés і Enric II
Enric II de Rodés
Enric II de Rodés (c. 1236 - 4 de setembre de 1304) va ser un noble occità i trobador.
Veure Comtat de Rodés і Enric II de Rodés
Francesc d'Urries
Francesc d'Urries o Francesc d'Urriés o nom complet Francesc Jordà d'Urríes —de naixement Francisco Jordán de Urríes— (Osca, ? — Osca, 26 d'octubre de 1551) fou un religiós que ostentà el títol de Bisbe de Patti (1518-1534) i bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1534 - 1551).
Veure Comtat de Rodés і Francesc d'Urries
Gerbert de Gavaldà
Gilbert de Milhau o Gilbert o Gerbert de Gavaldà (Milhau, Llenguadoc 1055 + 1111), vescomte de Milhau, i de Lodeva, comte de Gavaldà i comte consort de Provença (vers 1073-1111).
Veure Comtat de Rodés і Gerbert de Gavaldà
Guilhem de Mur
Guilhem de Mur (fl. darrer quart del s. XIII) fou un trobador occità, probablement originari de Lo Mur de Barrés.
Veure Comtat de Rodés і Guilhem de Mur
Guillem IV de Tolosa
Guillem IV de Tolosa († 1094) va ser comte de Tolosa de 1060 a 1094.
Veure Comtat de Rodés і Guillem IV de Tolosa
Guillem IX d'Alvèrnia
Guillem IX el Vell (° vers 1130 - † 1182), comte usurpador d'Alvèrnia a la mort del seu germà Robert III d'Alvèrnia que es va produir a Palestina vers el 1147 o poc després en perjudici del seu nebot conegut sota el nom de Guillem VIII el Jove.
Veure Comtat de Rodés і Guillem IX d'Alvèrnia
Guiu II d'Alvèrnia
Guiu II d'Alvèrnia, fill del comte Robert IV d'Alvèrnia i de Mafalda de Borgonya, fou comte d'Alvèrnia de 1199 a 1222.
Veure Comtat de Rodés і Guiu II d'Alvèrnia
Joan I d'Armanyac
Joan I d'Armanyac (1311 - 16 de maig de 1373) fou comte d'Armanyac amb el Fesenzac i comte de Rodés de 1319 a 1373.
Veure Comtat de Rodés і Joan I d'Armanyac
Joan II d'Armanyac
Joan II d'Armanyac, dit el Geperut (nascut cap a 1333 - mort el 26 de maig de 1384), fou comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1371-1384) i Charolès (1364-1384), vescomte de Lomanha i d'Auvillars.
Veure Comtat de Rodés і Joan II d'Armanyac
Joan III d'Armanyac
Joan III (ca. 1359 - Alessandria, 25 de juliol de 1391) va ser comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, vescomte de Lomanha i Auvillars, vescomte de Carlat de 1384 a 1391.
Veure Comtat de Rodés і Joan III d'Armanyac
Joan IV d'Armanyac
Joan IV d'Armanyac, nascut el 15 d'octubre de 1396 a Rodés, mort el 5 de novembre de 1450 a l'Isle-Jourdain (Illa Jordà) va ser comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, i vescomte de Fesenzaguet, vescomte de Lomanha i Auvillars, de 1418 a 1450.
Veure Comtat de Rodés і Joan IV d'Armanyac
Joan V d'Armanyac
Joan V d'Armanyac, fill de Joan IV d'Armanyac, comte d'Armanyac i de Rodés, i d'Isabel d'Évreux-Navarra, va néixer el 1420 i va morir el 1473.
Veure Comtat de Rodés і Joan V d'Armanyac
Mancús
Mancús d'or de Ramon Berenguer I. Encunyat a Barcelona El mancús fou una moneda generalment d'or, però també de plata relativament corrent en la baixa edat mitjana al que avui són França, Itàlia i Espanya.
Veure Comtat de Rodés і Mancús
Margarida de Comenge
Margarida de Comenge (1365/1366 - Poitiers, estiu de 1443) va ser comtessa de Comenge del 1375 al 1443.
Veure Comtat de Rodés і Margarida de Comenge
Mata d'Armanyac
Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.
Veure Comtat de Rodés і Mata d'Armanyac
Peire del Vilar
Peire del Vilar va ser un trobador llenguadocià del qual no en sabem gairebé res.
Veure Comtat de Rodés і Peire del Vilar
Regió d'Armanyac
LArmanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) és una regió històrica dins de Gascunya, situada a la conca d'Aquitània, i que forma actualment, en bona part, el departament francès del Gers.
Veure Comtat de Rodés і Regió d'Armanyac
Rodés
* Rodés (Conflent), municipi situat a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Comtat de Rodés і Rodés
Rodés (Avairon)
Rodés (en francès Rodez) és una ciutat i municipi francès, situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.
Veure Comtat de Rodés і Rodés (Avairon)
Roergue
Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.
Veure Comtat de Rodés і Roergue
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Veure Comtat de Rodés і Tractat de Corbeil
Vescomtat d'Albi
El vescomtat d'AlbiLa forma Albi s'acorda amb el següent document de l'IEC:, punt 1.2.d, pàgina 160, «sense accent a la i, d'acord amb la pronúncia occitana que reflecteix.» fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat d'Albi.
Veure Comtat de Rodés і Vescomtat d'Albi
Vescomtat de Brulhès
El vescomtat de Brulhès fou una jurisdicció feudal de Gascunya a l'est de l'Agenès.
Veure Comtat de Rodés і Vescomtat de Brulhès
Vescomtat de Carlat
El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.
Veure Comtat de Rodés і Vescomtat de Carlat
Vescomtat de Creissèls
El vescomtat de Creissèls fou una jurisdicció feudal de Roergue.
Veure Comtat de Rodés і Vescomtat de Creissèls
Vescomtat de Lodeva
El Vescomtat de Lodeva fou una jurisdicció feudal d'Occitània abraçant part del comtat de Lodeva.
Veure Comtat de Rodés і Vescomtat de Lodeva
Vescomtat de Perellós
El llinatge dels Perellós i, posteriorment, del vescomtat de Perellós, comença amb un Ramon I de Perellós, súbdit del rei de Mallorca al Rosselló.
Veure Comtat de Rodés і Vescomtat de Perellós
També conegut com Comtat de Rodez, Comtes de Rodés, Comtessa de Rodés, Llista de comtes de Rodez, Llista de comtes de Rodés, Llista de vescomtes de Rodez, Llista de vescomtes de Rodés, Llista de vescomtes i comtes de Rodez, Llista de vescomtes i comtes de Rodés, Vescomtat de Rodès, Vescomtat de Roergue, Vescomte de Rodez, Vescomte de Rodés, Vescomtes de Rodez, Vescomtes de Rodés, Vescomtessa de Rodez, Vescomtessa de Rodés.