Taula de continguts
33 les relacions: Antoni de Borgonya, Austràsia, Carles I Gonzaga-Nevers, Carles II Gonzaga-Nevers, Carles III Gonzaga-Nevers, Comtat de Montdidier, Comtat de Nevers, Comtat de Porcien, Comtat de Reims, Comtat de Xampanya, Comtats i vescomtats de França, Ducat de Limburg, Ducats de França, Ermesinda de Luxemburg, Felip II de Borgonya, Godofreu I de Namur, Guerra dels Cent Anys, Hortense Mancini, Joan II de Montfort, Joana de Flandes, Lluís I de Flandes, Lluís I Gonzaga-Nevers, Lluís II de Flandes, Margarida I de Borgonya, Margarida II de Flandes, Maria de Berry, Odet de Foix, Països Baixos Borgonyons, Principat d'Arches, Robert III de Flandes, Senyoria de Dampierre, Senyoria de Montlhéry, Senyoria de Vitry.
Antoni de Borgonya
Dominis borgonyons Antoni de Borgonya (també apareix com Antoni de Brabant i Antoni de Valois, nascut l'agost de 1384, va morir el 25 d'octubre de 1415 a Agincourt), fou comte de Rethel (1393-1406), duc de Brabant, de Limburg i de Lothier (1406-1415), fill del Felip el Bo, duc de Borgonya, i Margarida III de Flandes, comtessa de Flandes, Nevers i Rethel, era també el germà de Joan Sense Por.
Veure Comtat de Rethel і Antoni de Borgonya
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Veure Comtat de Rethel і Austràsia
Carles I Gonzaga-Nevers
Carles I Gonzaga-Nevers -en italià i en francès - (París, 6 de maig del 1580 - Màntua, 22 de setembre del 1637) fou duc de Nevers i de Rethel, príncep d'Arches, duc de Màntua i de Montferrat.
Veure Comtat de Rethel і Carles I Gonzaga-Nevers
Carles II Gonzaga-Nevers
Carles II Gonzaga-Nevers (Màntua, 31 d'octubre del 1629 - 14 d'agost del 1665) fou duc de Màntua, Montferrat, i de Rethel, príncep d'Arches des del 1637 fins a la seva mort i duc de Nevers fins al 1656.
Veure Comtat de Rethel і Carles II Gonzaga-Nevers
Carles III Gonzaga-Nevers
Ferran Carles de Gonzaga-Nevers (Revere, 31 d'agost del 1652 - Pàdua, 5 de juliol del 1708) fou el darrer duc de Màntua, Montferrat, i de Rethel, príncep d'Arches.
Veure Comtat de Rethel і Carles III Gonzaga-Nevers
Comtat de Montdidier
El comtat de Montdidier fou una jurisdicció feudal de l'edat mitjana a França.
Veure Comtat de Rethel і Comtat de Montdidier
Comtat de Nevers
El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.
Veure Comtat de Rethel і Comtat de Nevers
Comtat de Porcien
El comtat de Porcien fou una jurisdicció feudal de França centrada a Château-Porcien.
Veure Comtat de Rethel і Comtat de Porcien
Comtat de Reims
El comtat de Reims fou una jurisdicció feudal del Regne de França, constatada sota els carolingis, centrada a Reims.
Veure Comtat de Rethel і Comtat de Reims
Comtat de Xampanya
Comtats de França vers 1030 Comtats de França vers 1180 El comtat de Xampanya fou una jurisdicció feudal de França, formada per la unió de diversos comtats de la casa de Blois (Meaux, Provins i Troyes, i diverses senyories; per un cert temps van dominar el comtat de Reims però finalment no el van conservar.
Veure Comtat de Rethel і Comtat de Xampanya
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Veure Comtat de Rethel і Comtats i vescomtats de França
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Veure Comtat de Rethel і Ducat de Limburg
Ducats de França
Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.
Veure Comtat de Rethel і Ducats de França
Ermesinda de Luxemburg
Ermesinda de Luxemburg (c. 1080 –24 de juny de 1143) va ser noble germànica.
Veure Comtat de Rethel і Ermesinda de Luxemburg
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Veure Comtat de Rethel і Felip II de Borgonya
Godofreu I de Namur
Godofreu I de Namur (nascut el 1068 i mort el 19 d'agost de 1139) fou comte de Château-Porcien de 1087 a 1102, i després comte de Namur de 1105 a 1139.
Veure Comtat de Rethel і Godofreu I de Namur
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Comtat de Rethel і Guerra dels Cent Anys
Hortense Mancini
Hortense Mancini (Roma, 6 de juny de 1646 – Chelsea, Londres, 9 de novembre de 1699) pertanyent a la famosa família dels Mancini i fou duquessa de Mazzarino.
Veure Comtat de Rethel і Hortense Mancini
Joan II de Montfort
Joan II de Montfort, també anomenat Joan de Bretanya (nascut cap a 1294, a Hennebont - mort al mateix lloc el 26 de setembre de 1345), fill d'Artur II de Bretanya, duc de Bretanya, i de Iolanda de Dreux, comtessa de Montfort l'Amaury, fou comte de Montfort-l'Amaury (1330- 1345), comte de Richmond (1341- 1342), i després duc pretendent de Bretanya (1341- 1345).
Veure Comtat de Rethel і Joan II de Montfort
Joana de Flandes
Joana de Flandes Joana de Flandes, nascuda el 1295 i morta el 1374, fou una princesa francesa filla de Lluís I de Flandes, comte de Nevers, i de Joana de Rethel, comtessa de Rethel.
Veure Comtat de Rethel і Joana de Flandes
Lluís I de Flandes
Lluis I de Flandes dit també Lluís de Dampierre, Lluís de Nevers o Lluís de Crécy, (vers 1304 - † Crécy, 26 d'agost de 1346), comte de Flandes (Lluís I, de 1322 a 1346), de Nevers i de Rethel (Lluís II, de 1322 a 1346), senyor de Mechelen, fill de Lluís I de Dampierre, comte de Nevers, i de Joana, comtessa de Rethel.
Veure Comtat de Rethel і Lluís I de Flandes
Lluís I Gonzaga-Nevers
Lluís I Gonzaga-Nevers -en italià Ludovico Gonzaga-Nevers- (Màntua, Ducat de Màntua, 18 de setembre de 1539 -Nesle, 23 d'octubre de 1595) era un noble de la Casa de Gonzaga, fill del duc de Màntua i marquès de Montferrat Frederic II (1500 - 1540) i de Margarida Paleòleg de Montferrat (1510 - 1566).
Veure Comtat de Rethel і Lluís I Gonzaga-Nevers
Lluís II de Flandes
Lluís II de Flandes, nascut Lluís de Dampierre, dit Lluís de Male o de Maele (Lodewijk van Male en neerlandès) (castell de Male a Sint-Kruis (Bruges), 25 o 29 d'octubre de 1330 - † Saint-Omer, 30 de gener de 1384) fou comte de Flandes, de Nevers i de Rethel 1346- 1384, duc de Brabant (1356), comte d'Artois i de Borgonya 1382- 1384.
Veure Comtat de Rethel і Lluís II de Flandes
Margarida I de Borgonya
Margarida de França o Margarida I de Borgonya (1309 - 9 de maig de 1382), va ser princesa de França, Comtessa de Borgonya i comtessa d'Artois de 1361 a 1382.
Veure Comtat de Rethel і Margarida I de Borgonya
Margarida II de Flandes
o Margarida d'Hainaut o Margarida de Constantinoble, dita la Negra, fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1244 a 1280, i senyora de Beaumont.
Veure Comtat de Rethel і Margarida II de Flandes
Maria de Berry
Maria de Berry, nascuda el 1370, morta el juny de 1434 a Lió, fou duquessa d'Alvèrnia, i comtessa de Montpensier; era la filla de Joan I de Berry duc de Berry i de Joana d'Armanyac.
Veure Comtat de Rethel і Maria de Berry
Odet de Foix
Odet de Cominges (1485 - Nàpols, 15 d'agost de 1528), Comte de Comenge, vescomte de Lautrec i vescomte de Vilamur, que va succeir el 1494 al seu pare Joan II de Lautrec.
Veure Comtat de Rethel і Odet de Foix
Països Baixos Borgonyons
Països Baixos Borgonyons el 1477 Els Països Baixos Borgonyons (francès: Pays-Bas Bourguignons; luxemburguès: Burgundeschen Nidderlanden; neerlandès: Bourgondische Nederlanden), és un terme que descriu l'entitat geopolítica que abastava els territoris de la regió dels Països Baixos -Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i parts del nord de França- que van anar incorporant-se al domini dels ducs de Borgonya i que abasta un període comprès entre 1384 i 1482.
Veure Comtat de Rethel і Països Baixos Borgonyons
Principat d'Arches
Escut del principat i la capital El principat d'Arches va néixer el 1608, per la voluntat de Carles III duc de Nevers i de rethel, de resultes de la creació ex-nihilo de la ciutat de Charleville.
Veure Comtat de Rethel і Principat d'Arches
Robert III de Flandes
Robert III de Flandes, o Robert de Dampierre, dit també Robert de Béthune (feu de la seva mare) (1247 † Ypres, 17 de setembre de 1322), fill de Guiu de Dampierre i de Mafalda de Béthune fou comte de Nevers amb Violant de Borgonya (1272- 1280), comte de Flandes (1305- 1322).
Veure Comtat de Rethel і Robert III de Flandes
Senyoria de Dampierre
Wappen des Hauses Dampierre (Aube) La senyoria de Dampierre fou una jurisdicció feudal de Xampanya.
Veure Comtat de Rethel і Senyoria de Dampierre
Senyoria de Montlhéry
La senyoria de Montlhéry fou una jurisdicció feudal del Regne de França a la regió de París veïna de Montmorency.
Veure Comtat de Rethel і Senyoria de Montlhéry
Senyoria de Vitry
La senyoria de Vitry va ser una jurisdicció feudal originada en la castellania de Vitry a Xampanya.
Veure Comtat de Rethel і Senyoria de Vitry
També conegut com Ducat de Mazzarino, Ducat de Rethel, Ducat de Rethel-Mazarin.