Taula de continguts
66 les relacions: Alan el Negre, Alan el Roig, Alan I d’Avaugour, Alan III Rebrit, Anna de Bretanya, Artur II de Bretanya, Berta de Bretanya, Bertran V de la Tour, Bretons, Carles Amadeu de Savoia-Nemours, Carles de Blois, Carles de la Cerda, Casa de Lorena, Cèsar de Borbó, Comtat d'Eu, Comtat d'Harcourt, Comtat de Goëlo, Comtat de Guingamp, Comtat de Ligny, Comtat de Périgord, Comtats i vescomtats de França, Conan IV de Bretanya, Constància de Bretanya, Domnonea, Ducats de França, Enric II d'Avaugour, Enric IV d'Avaugour, Esteve I de Penthièvre, Esteve II de Penthièvre, Eudes de Porhoet, Francesc I d'Avaugour, Francesc I de Bretanya, Francesc II de Bretanya, Francesca de Lorena, Geoffroi I, Geoffroi II de Penthièvre, Geoffroy Boterel, Geoffroy III de Penthièvre, Guerra de Successió Bretona, Guiu de Penthièvre, Hug XI de Lusignan, Iolanda de Bretanya, Isabel d'Angulema, Joan V l'Anglòfil, Joana d'Avaugour, Joana de França (duquessa de Bretanya), Joana de Penthièvre, Llista de governants de Bretanya, Llista dels senyors de Quintin, Lluís Alexandre de Borbó, ... Ampliar l'índex (16 més) »
Alan el Negre
Alan el Negre o Alan de Bretanya, Alan, comte de Bretanya i a vegades Alan de Penthièvre o Alan III el Negre (en llatí: Alan Niger) (vers 1100Michael Jones, « Conan (IV), duke of Brittany (c.1135–1171) », Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, Sept 2004; online edn, May 2006.
Veure Comtat de Penthièvre і Alan el Negre
Alan el Roig
Retrat pòstum d'Alan el Roig agenollat davant Guillem el Conqueridor, en el ''Registrum honoris'' de Richmond, segle XV Alan el Roig (Alain le Roux, Alan Rufus, en angles Alan the Red) (vers 1040 – 4 d'agost de 1093), fou un noble bretó que va participar en la conquesta normanda d'Anglaterra i va esdevenir un dels més rics barons del país, sent comte de Richmond, de fet "lord" de l'honor de Richmond.
Veure Comtat de Penthièvre і Alan el Roig
Alan I d’Avaugour
Alan I d'Avaugour o de Penthièvre (nascut cap a 1151/ 1154 mort el 29 de desembre de 1212, fou senyor de Goëlo i comte de Penthièvre.
Veure Comtat de Penthièvre і Alan I d’Avaugour
Alan III Rebrit
Alan III de Bretanya o Alan III Rebrit (997-1 d'octubre de 1040) fou duc de Bretanya i comte de Rennes de 1008 a 1040, fill i successor de Jofré I de Bretenya o Geoffroi Berenguer, i d'Havoisa de Normandia.
Veure Comtat de Penthièvre і Alan III Rebrit
Anna de Bretanya
Anne de Bretagne (Nantes, 25 de gener de 1477 - Blois, 9 de gener de 1514) fou dos cops reina de França i duquessa de Bretanya de 1488 a 1491 i, un altre cop, de 1498 fins a la seva mort, provocada per una litiasi renal el 1514.
Veure Comtat de Penthièvre і Anna de Bretanya
Artur II de Bretanya
Artur II de Bretanya (25 de juliol de 1261 - castell de L'Isle, 27 d'agost de 1312) fou duc de Bretanya del 1305 al 1312, fill de Joan II de Bretanya i de Beatriu d'Anglaterra.
Veure Comtat de Penthièvre і Artur II de Bretanya
Berta de Bretanya
Berta de Bretanya (nascuda el 1114 - morta el 1156), també coneguda sota el nom de Berta de Cornualla, filla de Conan III de Bretanya i de Matilde d'Anglaterra (filla il·legítima d'Enric I d'Anglaterra o Enric Beauclerc, va ser suo jure duquessa de Bretanya de 1148 a 1156.
Veure Comtat de Penthièvre і Berta de Bretanya
Bertran V de la Tour
Bertran V de la Tour (a partir d'ell els senyors de la Tour foren anomenats de la Tour d'Auvergne, mort el 22 de març de 1461, va ser senyor de la Tour i de Montgascon, i després comte d'Alvèrnia i comte titular de Boulogne. Era fill de Bertran IV de la Tour, senyor de la Tour i de Montgascon, i de Maria d'Alvèrnia, comtessa d'Alvèrnia i de Boulogne.
Veure Comtat de Penthièvre і Bertran V de la Tour
Bretons
Els bretons (bretó bretoned) són un grup ètnic de la Bretanya, que forma part políticament de França.
Veure Comtat de Penthièvre і Bretons
Carles Amadeu de Savoia-Nemours
Carles Amadeu de Savoia-Nemours (en francès Charles Amédée de Savoie) va néixer a París el 12 d'abril de 1624 i va morir a la mateixa capital francesa en un duel amb el seu cunyat Francesc de Vendôme, duc de Beaufort, el 30 de juliol de 1652.
Veure Comtat de Penthièvre і Carles Amadeu de Savoia-Nemours
Carles de Blois
Carles de Blois (Blois, regne de França, 1319 - Batalla d'Auray, 29 de setembre de 1364) fou baró de Mayenne, senyor de Guise i, per matrimoni, comte de Penthièvre i duc de Bretanya.
Veure Comtat de Penthièvre і Carles de Blois
Carles de la Cerda
Carles de la Cerda, o Carles d'Espanya, dit de la Cerda, nascut cap a 1326 i mort a l'Aigle del 8 de gener del 1354, va ser conestable de França, i comte d'Angulema de 1351 a la seva mort.
Veure Comtat de Penthièvre і Carles de la Cerda
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Veure Comtat de Penthièvre і Casa de Lorena
Cèsar de Borbó
Cèsar de Borbó Cèsar de Borbó - César de Bourbon en francès - (Coucy-le-Château-Auffrique, 7 de juny de 1594 - París, 22 d'octubre de 1665) era un noble i militar francès fou un bastard del rei de França legitimat el 1595, a qui se li concedí el ducat de Vendôme, i més tard el ducat d'Étampes i el de Beaufort.
Veure Comtat de Penthièvre і Cèsar de Borbó
Comtat d'Eu
El comtat d'Eu fou una jurisdicció feudal del ducat de Normandia establerta pel duc Ricard I de Normandia, a la seva mort, pel seu fill bastard Jofré, comte de Brionne.
Veure Comtat de Penthièvre і Comtat d'Eu
Comtat d'Harcourt
El comtat (abans senyoria) d'Harcourt (sense relació amb els títols de duc i marquès) fou una jurisdicció feudal de França a Normandia, sorgit pel repartiment de terres fet a la primera meitat del segle X pel duc Rol·ló entre els seus fidels, després de l'adquisició de Normandia al tractat de Saint-Clair-sur-Epte del 911.
Veure Comtat de Penthièvre і Comtat d'Harcourt
Comtat de Goëlo
El comtat de Goëlo o Goëllo fou una antiga entitat de Bretanya existent primer als segles i i més tard un feu original al i que va existir fins a la revolució.
Veure Comtat de Penthièvre і Comtat de Goëlo
Comtat de Guingamp
El comtat de Guingamp fou una efímera jurisdicció feudal de Bretanya que va existir el i va desaparèixer a la meitat del XII.
Veure Comtat de Penthièvre і Comtat de Guingamp
Comtat de Ligny
Escut de Walerà I de Ligny escut el 1348 El comtat de Ligny fou una jurisdicció feudal de la Xampanya, inicialment una senyoria que es va transformar en comtat el 1367, centrada a Ligny-en-Barrois.
Veure Comtat de Penthièvre і Comtat de Ligny
Comtat de Périgord
El comtat de Périgord fou una jurisdicció feudal d'Aquitània centrada a la població de Perigús.
Veure Comtat de Penthièvre і Comtat de Périgord
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Veure Comtat de Penthièvre і Comtats i vescomtats de França
Conan IV de Bretanya
Conan IV de Bretanya, anomenat el Petit o el Negre (vers 1138- 20 de febrer de 1171), fill d'Alan el Negre, senyor de Guingamp i comte de Richmond, i de la duquessa Berta de Bretanya, filla del duc Conan III, va ser comte de Richmond de 1146 a 1171 i duc de Bretanya de 1156 a 1166.
Veure Comtat de Penthièvre і Conan IV de Bretanya
Constància de Bretanya
Constància de Bretagne, de vegades esmentada com a Constança de Bretanya (vers 1161 - Nantes, setembre 1201), filla de Conan IV de Bretanya i de Margarida de Huntingdon, filla d'Enric de Northumberland, príncep d'Escòcia, comte de Northumberland i de Huntingdon, va ser duquessa de Bretanya a partir de 1166 i comtessa de Richmond a partir de 1171.
Veure Comtat de Penthièvre і Constància de Bretanya
Domnonea
Bretanya el 500. Domnonea (també Dumnonée) o Domnonia va ser una regió històrica de Bretanya que va existir durant el de la nostra era.
Veure Comtat de Penthièvre і Domnonea
Ducats de França
Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.
Veure Comtat de Penthièvre і Ducats de França
Enric II d'Avaugour
Blasó d'Enric d'Avaugour Enric II d'Avaugour (16 de gener de 1205 - 6 d'octubre de 1281), fill d'Alan I d'Avaugour i de Petronil·la de Beaumont-au-Maine (filla de Ricard I de Beaumont-au-Maine), va ser un gran senyor bretó, comte de Goëlo, comte de Penthièvre, senyor d'Avaugour i de Dinan.
Veure Comtat de Penthièvre і Enric II d'Avaugour
Enric IV d'Avaugour
Enric IV d'Avaugour (~1280 - 1 de febrer de 1334) fou senyor d'Avaugour a l'antic comtat de Goëlo.
Veure Comtat de Penthièvre і Enric IV d'Avaugour
Esteve I de Penthièvre
Esteve I de Penthièvre (vers 1060 – 13 d'abril de 1135/1136, o 1138),Judith Everard, Brittany and the Angevins: province and empire, 1158-1203, coll.
Veure Comtat de Penthièvre і Esteve I de Penthièvre
Esteve II de Penthièvre
Esteve II de Penthièvre conegut com a Esteve el Leprós (mort el 1164) fill gran del comte de Penthièvre Geoffroy II de Penthièvre, fou comte de Lamballe i de Penthièvre de 1148 a 1164.
Veure Comtat de Penthièvre і Esteve II de Penthièvre
Eudes de Porhoet
Eudes, Eudó o Eó II de Porhoët va néixer al començament del i va morir després de 1173.
Veure Comtat de Penthièvre і Eudes de Porhoet
Francesc I d'Avaugour
Blasó de Francesc I (de Bretanya) d'Avaugour (1462-1510) Francesc I d'Avaugour, nascut el 1462 i mort el 1510, fou comte de Vertus, comte de Goëlo, baró d'Avaugour i senyor de Clisson.
Veure Comtat de Penthièvre і Francesc I d'Avaugour
Francesc I de Bretanya
Francesc I de Bretanya Francesc I (en bretó: Fransez I, en francès François I) conegut com l'Estimat (Gwened, 11 de maig de 1414 – Castell de l'Ermini, 19 de juliol de 1450), va ser duc de Bretanya, comte de Montfort i comte titular de Richmond, des de 1442 fins a la seua mort.
Veure Comtat de Penthièvre і Francesc I de Bretanya
Francesc II de Bretanya
Francesc II de Bretanya (Frañsez II en bretó), nascut el 23 de juny de 1433 al castell de Clisson i mort a Couëron el 9 de setembre de 1488, fou el darrer duc independent de Bretanya.
Veure Comtat de Penthièvre і Francesc II de Bretanya
Francesca de Lorena
Francesca de Lorena (en francès Françoise de Lorraine) va néixer a Nantes (França) el novembre de 1592 i va morir a París el 8 de setembre de 1669.
Veure Comtat de Penthièvre і Francesca de Lorena
Geoffroi I
Geoffroi I Berenguer o Jofré I de Bretanya (mort el 1008), fou comte de Rennes i duc de Bretanya del de 992 al 1008.
Veure Comtat de Penthièvre і Geoffroi I
Geoffroi II de Penthièvre
Geoffroy II de Penthièvre (mort el 1148), fill gran del comte Esteve I de Penthièvre, fou comte de Penthièvre de 1120/1137 a 1148.
Veure Comtat de Penthièvre і Geoffroi II de Penthièvre
Geoffroy Boterel
Geoffroy I de Penthièvre conegut com a Geoffroy Boterel (mort e 1093 a Dol-de-Bretagne) fou el fill gran del duc de Bretanya Odó de Penthièvre (Odó I de Penthièvre) i d'Agnès de Cornualla, filla del comte de Cornualla Alan Canhiart, fou comte a Bretanya i comte de Penthièvre de 1079 a 1093.
Veure Comtat de Penthièvre і Geoffroy Boterel
Geoffroy III de Penthièvre
Geoffroy III de Penthièvre mort el 1209, fill segon del comte de Penthièvre Rival·ló, fou comte de Lamballe i de Penthièvre de 1164 a 1177.
Veure Comtat de Penthièvre і Geoffroy III de Penthièvre
Guerra de Successió Bretona
La Guerra de Successió Bretona (1341-1364) fou un conflicte bèl·lic a Bretanya, inscrit dins de la Guerra dels Cent Anys, en la que a la mort sense fills barons de Joan III de Bretanya es va decidir la successió del Ducat de Bretanya, disputada entre els partidaris dels dos candidats a la successió, les famílies Monfort i Blois; per una banda, Joan de Montfort, germanastre del duc difunt, i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i per l'altre Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França.
Veure Comtat de Penthièvre і Guerra de Successió Bretona
Guiu de Penthièvre
Guiu de Bretanya, Guiu de Penthièvre o Guiu VII de Llemotges, (nascut el 1287 - mort el 27 de març de 1331), fou el segon fill del duc de Bretanya Artur II i de Maria de Llemotges, vescomtessa de Llemotges.
Veure Comtat de Penthièvre і Guiu de Penthièvre
Hug XI de Lusignan
Lusignan Hug XI de Lusignan fou un noble francès que va néixer cap a 1221 i va morir el 6 d'abril de 1250 a la batalla de Fariskur en el transcurs de la setena croada.
Veure Comtat de Penthièvre і Hug XI de Lusignan
Iolanda de Bretanya
Iolanda de Dreux Iolande de Bretanya o Iolanda de Dreux (també Violant de Bretanya o Violant de Dreux) (1218 - 10 d'octubre de 1272), comtessa de Penthièvre i de Porhoët, fou una princesa bretona, filla de Pere I Mauclerc, Duc de Bretanya, i d'Alix de Thouars, duquessa de Bretanya.
Veure Comtat de Penthièvre і Iolanda de Bretanya
Isabel d'Angulema
Isabel d'Angulema (nascuda vers 1188 Paul Cheshire, Kings, queens, chiefs & rulers, Flame tree publishing, 2003 i morta el 31 de maig de 1246), inhumada a l'abadia de Fontevrault fou la filla única del comte d'Angulema Aimar Tallaferro i d'Alícia de Courtenay, neta del rei de França Lluís VI.
Veure Comtat de Penthièvre і Isabel d'Angulema
Joan V l'Anglòfil
Joan V de Bretanya Joan V de Bretanya també conegut sota el nom per diversos noms Joan V o VI l'Anglòfil, el Savi o el Prudent.
Veure Comtat de Penthièvre і Joan V l'Anglòfil
Joana d'Avaugour
Joana d'Avaugour (vers 1300 - 28 de juliol de 1327) fou una noble bretona.
Veure Comtat de Penthièvre і Joana d'Avaugour
Joana de França (duquessa de Bretanya)
Joana de França o Joana de Valois (1391 - 1433), filla de Carles VI de França i la seua esposa Elisabet de Baviera-Ingolstadt, fou duquessa consort de Bretanya de 1399 a 1433 pel seu matrimoni (el 1396, quant tot just tenia cinc anys) amb el duc Joan V l'Anglòfil.
Veure Comtat de Penthièvre і Joana de França (duquessa de Bretanya)
Joana de Penthièvre
Joana de Penthièvre anomenada la Coixa, nascuda el 1319, morta el 10 de setembre de 1384, fou Duquessa de Bretanya, senyora de Mayenne, d'Avaugour, de l'Aigle i de Châtelaudren, comtessa de Penthièvre i de Goëllo, Vescomtessa de Llemotges; era filla de Guiu de Bretanya, comte de Penthièvre i vescomte de Llemotges, i de Joana, senyora d'Avaugour, i comtessa de Goëllo.
Veure Comtat de Penthièvre і Joana de Penthièvre
Llista de governants de Bretanya
Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.
Veure Comtat de Penthièvre і Llista de governants de Bretanya
Llista dels senyors de Quintin
El territori de Quintin, als segles XII-XIII comprenia 28 parròquies.
Veure Comtat de Penthièvre і Llista dels senyors de Quintin
Lluís Alexandre de Borbó
Lluís Alexandre de Borbó (en francès Louis Alexandre de Bourbon) va néixer al palau de Clagny, prop de Versalles, el 6 de juny de 1678 i va morir al palau de Rambouillet l'1 de desembre de 1737.
Veure Comtat de Penthièvre і Lluís Alexandre de Borbó
Lluís Carles de Borbó
Lluís Carles de Borbó, comte d'Eu fou un aristòcrata francès, duc d'Aumale (1736), sobirà de Dombes (1755- 1762), duc de Gisors (1762), comte de Dreux, príncep d'Anet, baró de Sceaux va néixer al Castell de Sceaux el 15 d'octubre de 1701 i mort al mateix indret el 13 de juliol de 1775.
Veure Comtat de Penthièvre і Lluís Carles de Borbó
Lluís de Borbó (1725 -1793)
El duc de Penthièvre. Lluís de Borbó -en francès Louis Jean Marie de Bourbon (castell de Rambouillet, 16 de novembre de 1725 - castell de Bizy a Vernon, 4 de març de 1793) fou duc de Penthièvre, d'Aumale (1775), de Rambouillet (1737), de Gisors, de Châteauvillain, d'Arc-en-Barrois, d'Amboise, comte d'Eu i de Tolosa i senyor del ducat de Carignan, almirall i gran munter de França.
Veure Comtat de Penthièvre і Lluís de Borbó (1725 -1793)
Maria Teresa Felicita d'Este
Escut de Maria Teresa Felicita d'Este com a duquessa de Penthièvre Maria Teresa Felicita d'Este va néixer a Mòdena el 6 d'octubre de 1726 i va morir a Rambouillet el 30 d'abril de 1754.
Veure Comtat de Penthièvre і Maria Teresa Felicita d'Este
Maria Victòria de Noailles
Maria Victòria de Noailles (en francès Marie Victoire Sophie de Noailles) va néixer a Versalles el 6 de maig de 1688 i va morir a l'hôtel de Toulouse (París) el 30 de setembre de 1766.
Veure Comtat de Penthièvre і Maria Victòria de Noailles
Odó de Penthièvre
Eudes o Eó de Penthièvre (francès Éon Ier de Penthièvre o Odon o Eudes) (999 - 7 de gener de 1079), fou el fill segon del duc de Bretanya Geoffroi o Jofré I i d'Havoisa de Normandia, filla del duc de Normandia Ricard I; va ser comte de penthièvre de 1035 a 1079.
Veure Comtat de Penthièvre і Odó de Penthièvre
Oliver de Blois
Olivier de Blois o Oliver de Châtillon, fou comte de Penthièvre (1404- 1433), vescomte de Llemotges, senyor d'Avesnes, mort el 8 de setembre de 1433 al castell d'Avesnes, fill de Joan I de Châtillon i de Margarida de Clisson; net de la duquessa Joana de Penthièvre i de Carles de Blois.
Veure Comtat de Penthièvre і Oliver de Blois
Pere Mauclerc
Pere de Dreux dit Mauclerc, Pere Mauclerc o Pere I de Bretanya nascut cap a 1187, mort el 6 de juliol de 1250, va ser batlle de Bretanya de 1213 a 1237, comte de Richmond i senyor de Machecoul abans 1250.
Veure Comtat de Penthièvre і Pere Mauclerc
Rival·ló de Penthièvre
Rival·ló de Penthièvre (mort vers el 1162 ?) fill del comte de Penthièvre Geoffroy II de Penthièvre i d'Hawisa, filla de Joan I de Dol, senyor de Combourg fou co-comte de Penthièvre de 1148 a 1162.
Veure Comtat de Penthièvre і Rival·ló de Penthièvre
Senyoria de Châtillon-sur-Marne
La senyoria de Châtillon fou una jurisdicció feudal centrada a Châtillon-sur-Marne.
Veure Comtat de Penthièvre і Senyoria de Châtillon-sur-Marne
Senyoria de Mercoeur
La senyoria de Mercoeur (Mercœur) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Mercœur (Haute-Loire).
Veure Comtat de Penthièvre і Senyoria de Mercoeur
Tractat de Guérande (1365)
El primer tractat de Guérande fou un acord signat el 1365 que va posar fi a la guerra de Successió Bretona que oposava Joana de Penthièvre, neboda de l'últim duc Joan III de Bretanya, sostinguda pel seu espòs Carles de Blois, a Joan II de Montfort, germanastre del precedent.
Veure Comtat de Penthièvre і Tractat de Guérande (1365)
Vescomtat de Brosse
Blasó dels des vescomtes de Brosse El vescomtat de Brosse fou una jurisdicció feudal del Llemosí, derivada dels vescomtes de Llemotges i centrada al castell de Brosse a la vora de l'Indre.
Veure Comtat de Penthièvre і Vescomtat de Brosse
Vescomtat de Léon
El vescomtat de Léon fou una important jurisdicció senyorial del nord-oest de Bretanya.
Veure Comtat de Penthièvre і Vescomtat de Léon
Vescomtat de Llemotges
El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.
Veure Comtat de Penthièvre і Vescomtat de Llemotges
Vescomtat de Tonquedec
El vescomtat de Tonquedec fou una jurisdicció feudal de Bretanya que va existir al.
Veure Comtat de Penthièvre і Vescomtat de Tonquedec
Violant de Dreux
* Iolanda de Bretanya (Violant de Bretanya) o Iolanda de Dreux (Violant de Dreux) (1218 – 10 d'octubre de 1272), comtessa de Penthièvre et de Porhoët, princesa bretona filla del duc de Bretanya Pere I Mauclerc i la duquessa Alix de Thouars.
Veure Comtat de Penthièvre і Violant de Dreux
També conegut com Comte de Penthièvre, Ducat de Penthièvre, Penthièvre.