Accés més ràpid que el navegador!
183 les relacions: Abella de la Conca, Absis central de Sant Climent de Taüll, Absis de Santa Maria d'Àneu, Alins, Alsamora, Andorra durant l'edat mitjana, Arnau Mir de Pallars Jussà, Arquitectura romànica, Art romànic a Catalunya, Article salat, Àguila bicèfala, Baén (antic municipi), Baronia d'Erill, Batalla de Calaf, Berenguer de Tolosa, Berenguer del Velai, Bernat de Septimània, Bernat I de Ribagorça, Bernat II de Tolosa, Bertran II de Forcalquier, Bigorra, Biscarri, Borrell I de Pallars, Bresca (Gerri de la Sal), Bruniselda, Bulaternera, Casal d'Urgell, Castanesa, Castell d'Abella de la Conca, Castell d'Erillcastell, Castell d'Orrit, Castell de Bielsa, Castell de Blancafort (Gombrèn), Castell de Corbins, Castell de Fornils, Castell de Guàrdia, Castell de Lladorre, Castell de Llimiana, Castell de Lluçars, Castell de Mur (castell), Castell de Mura, Castell de Peramea, Castell de Sant Ferran (Berga), Castell de Sapeira, Castell de Sort, Castell de València d'Àneu, Castell del Cogul, Castellnou de Peramea, Català-urgellenc, Catalunya Vella, ..., Càrrega (heràldica), Claverol (antic municipi), Comarques de Catalunya, Comtat (edat mitjana), Comtat de Bigorra, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Ribagorça, Comtats catalans, Comte, Conquesta feudal hispànica, Croada contra la Corona d'Aragó, Davallament d'Erill la Vall, Davallament de la creu, Dinastia Ènnega, Ducat de Cardona, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, El Pont de Suert, El Puig de Rialb, Ermengol I de Pallars, Escaló, Escultura romànica, Escut d'Alt Àneu, Escut de Llimiana, Escut de Salàs de Pallars, Escut de Senterada, Escut de Sort, Escut del Pallars Sobirà, Escut dels Pallaresos, Escuts i banderes del Pallars Sobirà, Esterri de Cardós, Faquilena de Roergue, Farrera, Figuerola d'Orcau, Fogatge, Folc II de Cardona, Fontanals de Cerdanya, Fortificació de Boí, Fortuny I de Pamplona, Francí de Gàver, Francesc Tarafa, Frèdol de Tolosa, Galí I Asnar, Gastó IV de Foix, Gòtia, Goltregoda de Cerdanya, Gotruda de Cerdanya, Guerra Civil catalana, Guerra contra l'emirat de Saraqusta, Guifré el Pilós, Història d'Aran, Història de Barcelona, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la Franja de Ponent, Història de Lleida, Història del Comtat d'Urgell, Isarn I de Pallars, Jofre V de Rocabertí, Jofre VII de Rocabertí, Josep Martí (abat), Jou (la Guingueta d'Àneu), La Pobla de Segur (vila), La Pobleta de Bellveí, Llagunes (Soriguera), Llista de comtes d'Urgell, Llop I de Bigorra, Llop I de Pallars, Llop III Centul, Lluís VIII de França, Malmercat, Malmercat (llinatge), Marca Hispànica, Marquès, Moneda catalana, Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad, Ot d'Urgell, Pagus, Palau dels Osset, Palau Reial de Torroella, Pallars, Pallars Jussà, Parlars ribagorçans, Pere Berenguer, Pere de Rocabertí i d'Erill, Pere el Gran, Plet del virrei estranger, Ramon Berenguer I, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Ramon III de Pallars, Ramon Ros, Ramon VII de Tolosa, Ràtzia de 904, Ràtzia de 908, Ràtzia de 909, Ràtzia de 910, Ràtzia de 912, Repoblament de Mallorca, Rodés (Rialb), Roger Bernat III de Foix, Roger I de Pallars Sobirà, Roger IV de Foix, Sant Bartomeu de Dorve, Sant Genís de Bellera, Sant Pere de les Maleses, Santa Maria d'Àneu, Santa Maria d'Ovarra, Sapeira, Setge de Balaguer (1280), Setge de Bellcaire, Setge de Cervera, Son (Alt Àneu), Sunyer I de Pallars, Tírvia, Toda de Pamplona, Tor (Alins), Urtx (Cerdanya), València d'Àneu, Vall de Cardós (vall), Vescomtat de Cerdanya, Vescomtat de Coserans, Vescomtat de Pallars, Vila closa d'Escaló, Vila closa de Vilamur, Vila fortificada de Bulaternera, Vilanova (genealogia), Vilanova de les Escaldes, 1011, 1299, 1486, 20 de juliol, 835, 867. Ampliar l'índex (133 més) »
Abella de la Conca
El terme municipal d'Abella de la Conca Abella de la Conca és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, Catalunya.
Nou!!: Comtat de Pallars і Abella de la Conca · Veure més »
Absis central de Sant Climent de Taüll
Labsis central de Sant Climent de Taüll és una pintura mural que pertany al conjunt de l'església de Sant Climent de Taüll de la Vall de Boí, lloc on es troba la major concentració d'art romànic de tot Europa, amb una església per cada 25 km².
Nou!!: Comtat de Pallars і Absis central de Sant Climent de Taüll · Veure més »
Absis de Santa Maria d'Àneu
L'Absis de Santa Maria d'Àneu és una pintura mural pertanyent al conjunt de decoració mural de l'església de Santa Maria d'Àneu, al terme municipal de la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà).
Nou!!: Comtat de Pallars і Absis de Santa Maria d'Àneu · Veure més »
Alins
Alins, o Alins de Vallferrera segons l'IEC, és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Alins · Veure més »
Alsamora
Alsamora és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Alsamora · Veure més »
Andorra durant l'edat mitjana
L'edat mitjana és el moment fundador d'Andorra.
Nou!!: Comtat de Pallars і Andorra durant l'edat mitjana · Veure més »
Arnau Mir de Pallars Jussà
''Els territoris d'Arnau Mir a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Arnau Mir de Pallars Jussà (o Arnal) (ca. 1113 - 1174) fou comte de Pallars Jussà entre el 1124 i el 1174.
Nou!!: Comtat de Pallars і Arnau Mir de Pallars Jussà · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Comtat de Pallars і Arquitectura romànica · Veure més »
Art romànic a Catalunya
Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.
Nou!!: Comtat de Pallars і Art romànic a Catalunya · Veure més »
Article salat
Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.
Nou!!: Comtat de Pallars і Article salat · Veure més »
Àguila bicèfala
'''Àguila bicèfala''' L'àguila bicèfala és un símbol present en la iconografia i l'heràldica de diverses cultures indoeuropees i americanes.
Nou!!: Comtat de Pallars і Àguila bicèfala · Veure més »
Baén (antic municipi)
L'antic municipi de Baén és un dels quatre antics municipis integrats el 1969 en el nou municipi Baix Pallars (els altres són Gerri de la Sal, Peramea i Montcortès de Pallars), a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Baén (antic municipi) · Veure més »
Baronia d'Erill
La Baronia d'Erill, del segle XI, juntament amb les baronies d'Abella, Bellera i Orcau, era una de les baronies primigènies de l'actual Pallars Jussà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Baronia d'Erill · Veure més »
Batalla de Calaf
La batalla de Calaf, també anomenada batalla de Prats del Rei va ser una batalla de la Guerra Civil catalana que va tenir lloc el 28 de febrer de 1464 entre Els Prats de Rei i Calaf.
Nou!!: Comtat de Pallars і Batalla de Calaf · Veure més »
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Nou!!: Comtat de Pallars і Berenguer de Tolosa · Veure més »
Berenguer del Velai
Berenguer fou comte del Velai en dates incertes vers el 820.
Nou!!: Comtat de Pallars і Berenguer del Velai · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Comtat de Pallars і Bernat de Septimània · Veure més »
Bernat I de Ribagorça
Bernat I de Ribagorça (? - ca. 955) fou comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.
Nou!!: Comtat de Pallars і Bernat I de Ribagorça · Veure més »
Bernat II de Tolosa
Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).
Nou!!: Comtat de Pallars і Bernat II de Tolosa · Veure més »
Bertran II de Forcalquier
Bertran II d'Urgell i Forcalquier (1145 — 1207) va ser comte de Forcalquier des de la mort del seu pare, sobrevinguda entre 1144 i 1151 a la seva pròpia mort.
Nou!!: Comtat de Pallars і Bertran II de Forcalquier · Veure més »
Bigorra
Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Comtat de Pallars і Bigorra · Veure més »
Biscarri
Biscarri és un poble de l'antic terme de Benavent de Tremp, actualment pertanyent al d'Isona i Conca Dellà, tots dos a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Biscarri · Veure més »
Borrell I de Pallars
Borrell I de Pallars (? - v 995), comte de Pallars (948-995).
Nou!!: Comtat de Pallars і Borrell I de Pallars · Veure més »
Bresca (Gerri de la Sal)
Bresca és un poble petit del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Bresca (Gerri de la Sal) · Veure més »
Bruniselda
Bruniselda és un drama líric en 1 pròleg i 3 actes, amb música d'Enric Morera i Viura i llibret de Josep Puigdollers i Macià i Artur Masriera i Colomer, estrenat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 21 d'abril de 1906.
Nou!!: Comtat de Pallars і Bruniselda · Veure més »
Bulaternera
Bula d'Avall o Bula de Terranera, modernament Bulaternera (en francès Bouleternère) és un poble de 906 habitants, cap de la comuna rossellonesa homònima, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Comtat de Pallars і Bulaternera · Veure més »
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Nou!!: Comtat de Pallars і Casal d'Urgell · Veure més »
Castanesa
Castanesa és un poble de la comarca aragonesa de la Ribagorça, a la província d'Osca.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castanesa · Veure més »
Castell d'Abella de la Conca
El Castell d'Abella és un castell medieval de la vila d'Abella de la Conca, pertanyent al terme municipal del mateix nom, situat en el Pallars Jussà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell d'Abella de la Conca · Veure més »
Castell d'Erillcastell
El Castell d'Erillcastell és una edifici d'Erillcastell, al municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell d'Erillcastell · Veure més »
Castell d'Orrit
El Castell d'Orrit era el castell medieval, d'època romànica, del poble d'Orrit, pertanyent al terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Sapeira.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell d'Orrit · Veure més »
Castell de Bielsa
El castell de Bielsa, o de Malmercat, és un castell medieval situat en el poble de Malmercat, del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell de Bielsa · Veure més »
Castell de Blancafort (Gombrèn)
El Castell de Blancafort o Castell de les Dames és una fortificació sobre una carena a poc més de mig km al NO del nucli de Gombrèn (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell de Blancafort (Gombrèn) · Veure més »
Castell de Corbins
El castell de Corbins, edifici declarat bé cultural d'interès nacional, s'alça a cim del turó que domina la població de Corbins des del nord, sobre la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, gairebé en la seva confluència amb el Segre.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell de Corbins · Veure més »
Castell de Fornils
El castell de Fornils és una important edificació medieval, als peus de la cinglera del Far, a cavall entre les Guilleries i la Serralada Transversal.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell de Fornils · Veure més »
Castell de Guàrdia
El castell de Guàrdia fou una fortificació dalt d'un serrat per sobre de la vila de Guàrdia de Noguera, al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell de Guàrdia · Veure més »
Castell de Lladorre
El Castell de Lladorre és un edifici de Lladorre (Pallars Sobirà) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell de Lladorre · Veure més »
Castell de Llimiana
El Castell de Llimiana és un castell del terme de Llimiana.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell de Llimiana · Veure més »
Castell de Lluçars
El castell de Lluçars, és una antiga fortificació militar medieval, situada a la localitat de Lluçars,http://www.romanicoaragones.com/fortificaciones/01-Luzas.htm al municipi oscense de Tolba.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell de Lluçars · Veure més »
Castell de Mur (castell)
El castell de Mur és un exemplar important de l'arquitectura civil del situat al municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell de Mur (castell) · Veure més »
Castell de Mura
El castell de Mura és una obra del municipi de Mura (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell de Mura · Veure més »
Castell de Peramea
Castell de Peramea és un edifici de Baix Pallars (Pallars Sobirà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell de Peramea · Veure més »
Castell de Sant Ferran (Berga)
El Castell de Sant Ferran (o Castell de Berga) és una fortificació medieval situada a Berga que va ser transformada al i va ser utilitzat durant les guerres carlines.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell de Sant Ferran (Berga) · Veure més »
Castell de Sapeira
El Castell de Sapeira era el castell medieval, d'època romànica, del poble de Sapeira, pertanyent al terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Sapeira.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell de Sapeira · Veure més »
Castell de Sort
El Castell de Sort, o Castell dels Comtes de Pallars, és un castell situat a la vila de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà, declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell de Sort · Veure més »
Castell de València d'Àneu
El Castell de València d'Àneu, o Castell de Pallars, és un castell medieval de l'antic terme de València d'Àneu, a l'actual terme municipal d'Alt Àneu, de la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell de València d'Àneu · Veure més »
Castell del Cogul
Castell del Cogul és un castell del municipi del Cogul (Garrigues) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castell del Cogul · Veure més »
Castellnou de Peramea
Castellnou de Peramea, també anomenat Castellnou de Baén o, a la regió, simplement Castellnou, és un antic poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Castellnou de Peramea · Veure més »
Català-urgellenc
L'urgellenc, urgellès o català-urgellenc / català-urgellès és un dialecte català constitutiu inclòs en lo català nord-occidental actualment parlat a la comarca de l'Alt Urgell, nord de la Noguera (Ponts, Artesa), nord-oest del Solsonès (Sant Llorenç de Morunys, Cambrils, Odèn, Olius) —que no s'ha de confondre amb solsoní— i també al Principat d'Andorra.
Nou!!: Comtat de Pallars і Català-urgellenc · Veure més »
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Nou!!: Comtat de Pallars і Catalunya Vella · Veure més »
Càrrega (heràldica)
En heràldica, la càrrega es refereix a tots aquells elements que es posen dins del camper d'un escut.
Nou!!: Comtat de Pallars і Càrrega (heràldica) · Veure més »
Claverol (antic municipi)
L'antic municipi de Claverol perdé la seva independència municipal el 1969, quan fou afegit al terme municipal de Pallars Jussà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Claverol (antic municipi) · Veure més »
Comarques de Catalunya
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.
Nou!!: Comtat de Pallars і Comarques de Catalunya · Veure més »
Comtat (edat mitjana)
Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.
Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat (edat mitjana) · Veure més »
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Bigorra · Veure més »
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Comtat de Pallars і Comtats catalans · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Comtat de Pallars і Comte · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Comtat de Pallars і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Comtat de Pallars і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Davallament d'Erill la Vall
El Davallament d'Erill la Vall és un conjunt escultòric de l'església de Santa Eulàlia, d'Erill la Vall.
Nou!!: Comtat de Pallars і Davallament d'Erill la Vall · Veure més »
Davallament de la creu
El davallament de la Creu (Van der Weyden) (1435-1438) El Davallament de la creu és l'episodi de la Passió de Jesús posterior a la seva crucifixió i mort i anterior a l'enterrament.
Nou!!: Comtat de Pallars і Davallament de la creu · Veure més »
Dinastia Ènnega
El regne de Pamplona cap al 925 La dinastia Ènnega, també anomenada Banu Enneco, està tradicionalment considerada la primera família que va ostentar el poder al regne de Pamplona.
Nou!!: Comtat de Pallars і Dinastia Ènnega · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ducat de Cardona · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Comtat de Pallars і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Comtat de Pallars і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
El Pont de Suert
El Pont de Suert (o Lo Pont de Suert en català ribagorçà) és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alta Ribagorça.
Nou!!: Comtat de Pallars і El Pont de Suert · Veure més »
El Puig de Rialb
El Puig de Rialb és un nucli de població del municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.
Nou!!: Comtat de Pallars і El Puig de Rialb · Veure més »
Ermengol I de Pallars
Ermengol I de Pallars (? - 1030), comte de Pallars (995-1010).
Nou!!: Comtat de Pallars і Ermengol I de Pallars · Veure més »
Escaló
Escaló és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Escaló · Veure més »
Escultura romànica
Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria... Reflíctese aquí, pois, o xermolo do gótico, o gótico temperán ou protogótico, no que aínda aparecen elementos da tradición románica..."'' Sicart Giménez, Ángel. "GÓTICO" in Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada. Lescultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple.
Nou!!: Comtat de Pallars і Escultura romànica · Veure més »
Escut d'Alt Àneu
Escut d'Alt Àneu segons el blasonament oficial L'escut oficial d'Alt Àneu té el següent blasonament.
Nou!!: Comtat de Pallars і Escut d'Alt Àneu · Veure més »
Escut de Llimiana
L'escut oficial de Llimiana té el següent blasonament.
Nou!!: Comtat de Pallars і Escut de Llimiana · Veure més »
Escut de Salàs de Pallars
L'escut oficial de Salàs de Pallars té el següent blasonament: Escut caironat: d'atzur, una àguila bicèfala coronada de sable carregant al pit un escudet de gules amb 3 palles d'or posades en banda, i sobremuntada d'un castell d'or obert.
Nou!!: Comtat de Pallars і Escut de Salàs de Pallars · Veure més »
Escut de Senterada
L'escut oficial de Senterada té el següent blasonament.
Nou!!: Comtat de Pallars і Escut de Senterada · Veure més »
Escut de Sort
Escut Oficial, logotip complet descarregable amb la tipografia de l'Ajuntament de Sort des de http://sort.cat/sala-de-premsa/ Escut antic de Sort L'escut oficial de Sort té el següent blasonament.
Nou!!: Comtat de Pallars і Escut de Sort · Veure més »
Escut del Pallars Sobirà
L'escut oficial del Pallars Sobirà té el següent blasonament: Escut caironat: de gules, 3 palles d'or posades en banda; bordura componada d'or i de gules.
Nou!!: Comtat de Pallars і Escut del Pallars Sobirà · Veure més »
Escut dels Pallaresos
Representació de l'escut dels Pallaresos segons el seu blasonament oficial. L'escut oficial dels Pallaresos té el següent blasonament: Escut caironat: de sinople, 3 palles d'or posades en faixa acompanyades a la punta d'una creu de Santa Tecla de sable.
Nou!!: Comtat de Pallars і Escut dels Pallaresos · Veure més »
Escuts i banderes del Pallars Sobirà
Escut oficial del Pallars Sobirà Els escuts i banderes del Pallars Sobirà són el conjunt d'escuts i banderes oficials dels municipis d'aquesta comarca.
Nou!!: Comtat de Pallars і Escuts i banderes del Pallars Sobirà · Veure més »
Esterri de Cardós
Esterri de Cardós és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Esterri de Cardós · Veure més »
Faquilena de Roergue
Faquilena de Roergue (840, consultat el 4 de setembre de 2016. - abans del 17 d'abril 865), filla de Ramon I de Tolosa, comte de Tolosa i de Berta de Reims.
Nou!!: Comtat de Pallars і Faquilena de Roergue · Veure més »
Farrera
Farrera és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Farrera · Veure més »
Figuerola d'Orcau
Figuerola d'Orcau és una vila que tingué ajuntament propi fins al 1970, quan s'ajuntà a Isona, al mateix temps que també ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Romà d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, tot a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Figuerola d'Orcau · Veure més »
Fogatge
El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.
Nou!!: Comtat de Pallars і Fogatge · Veure més »
Folc II de Cardona
Folc II de Cardona (Cardona, c.1040 — ~1099) fou bisbe de Barcelona, bisbe electe d'Urgell (1092 - 1095) i vescomte de Cardona.
Nou!!: Comtat de Pallars і Folc II de Cardona · Veure més »
Fontanals de Cerdanya
Fontanals de Cerdanya, sovint també Queixans i Urtx (perquè l'IEC en rebutja la denominació oficial per impròpia), és un municipi de la comarca de la Cerdanya.
Nou!!: Comtat de Pallars і Fontanals de Cerdanya · Veure més »
Fortificació de Boí
La Fortificació de Boí és un monument del municipi de la Vall de Boí declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat de Pallars і Fortificació de Boí · Veure més »
Fortuny I de Pamplona
Fortuny I Garcés (820/825 - Monestir de Leire, ca. 906) dit pels musulmans el Borni (en àrab al-Ankar) i el Monjo per la historiografia basca moderna, va ser el tercer rei de Pamplona entre 882 a 905, darrer representant de la dinastia Ènnega, descendent d'Ènnec Aritza.
Nou!!: Comtat de Pallars і Fortuny I de Pamplona · Veure més »
Francí de Gàver
Francí de Gàver fou un noble català nat a Gàver, lloc proper a Estaràs (La Segarra).
Nou!!: Comtat de Pallars і Francí de Gàver · Veure més »
Francesc Tarafa
Francesc Tarafa fou un religiós i erudit del.
Nou!!: Comtat de Pallars і Francesc Tarafa · Veure més »
Frèdol de Tolosa
Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).
Nou!!: Comtat de Pallars і Frèdol de Tolosa · Veure més »
Galí I Asnar
Galí I Asnar (? - 867) fou comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.
Nou!!: Comtat de Pallars і Galí I Asnar · Veure més »
Gastó IV de Foix
Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).
Nou!!: Comtat de Pallars і Gastó IV de Foix · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Comtat de Pallars і Gòtia · Veure més »
Goltregoda de Cerdanya
Goltregoda de Cerdanya (920 - 963) va ser comtessa de Pallars.
Nou!!: Comtat de Pallars і Goltregoda de Cerdanya · Veure més »
Gotruda de Cerdanya
Gotruda de Cerdanya (m.c.960) va ser comtessa consort del Pallars.
Nou!!: Comtat de Pallars і Gotruda de Cerdanya · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Comtat de Pallars і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra contra l'emirat de Saraqusta
La Guerra contra la Taifa de Saraqusa fou una campanya de Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d'Urgell contra Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, emir de Saraqusta.
Nou!!: Comtat de Pallars і Guerra contra l'emirat de Saraqusta · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Comtat de Pallars і Guifré el Pilós · Veure més »
Història d'Aran
La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.
Nou!!: Comtat de Pallars і Història d'Aran · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Comtat de Pallars і Història de Barcelona · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Comtat de Pallars і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de la Franja de Ponent
La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.
Nou!!: Comtat de Pallars і Història de la Franja de Ponent · Veure més »
Història de Lleida
La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).
Nou!!: Comtat de Pallars і Història de Lleida · Veure més »
Història del Comtat d'Urgell
La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Comtat de Pallars і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »
Isarn I de Pallars
Isarn I de Pallars (? - 948?), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).
Nou!!: Comtat de Pallars і Isarn I de Pallars · Veure més »
Jofre V de Rocabertí
Rocabertí Jofre de Rocabertí i de Serrallonga (? - ?, ? - 1342) conegut com a Jofre V fou vescomte de Rocabertí entre 1324 i 1342.
Nou!!: Comtat de Pallars і Jofre V de Rocabertí · Veure més »
Jofre VII de Rocabertí
Jofre de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí des de 1454 a 1479.
Nou!!: Comtat de Pallars і Jofre VII de Rocabertí · Veure més »
Josep Martí (abat)
Josep Martí (Barcelona, 19 de setembre de 1732 - Bellpuig de les Avellanes, 3 d'agost de 1806) fou un frare premonstratenc que fou abat del reial monestir de Bellpuig de les Avellanes en dues ocasions (1795 i 1804), tot i que és recordat per la seva contribució en l'estudi de la història que junt a Caresmar i Pasqual, companys coetanis d'aquesta abadia.
Nou!!: Comtat de Pallars і Josep Martí (abat) · Veure més »
Jou (la Guingueta d'Àneu)
Jou és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Jou (la Guingueta d'Àneu) · Veure més »
La Pobla de Segur (vila)
La vila des de Puimanyons La vila, des de migdia La vila de la Pobla de Segur és el cap del municipi del mateix nom.
Nou!!: Comtat de Pallars і La Pobla de Segur (vila) · Veure més »
La Pobleta de Bellveí
La Pobleta de Bellveí és una vila del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; havia estat cap d'un municipi propi, el de la Pobleta de Bellveí abans del 1970.
Nou!!: Comtat de Pallars і La Pobleta de Bellveí · Veure més »
Llagunes (Soriguera)
Llagunes és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Llagunes (Soriguera) · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Comtat de Pallars і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llop I de Bigorra
Llop I de Bigorra o Llop I Donat de Bigorra (845, consultat el 4 de setembre de 2016. - ca. 910) fou comte de Bigorra (ca. 870-ca. 910).
Nou!!: Comtat de Pallars і Llop I de Bigorra · Veure més »
Llop I de Pallars
Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).
Nou!!: Comtat de Pallars і Llop I de Pallars · Veure més »
Llop III Centul
Llop III Centul fou duc de Gascunya, probable fill de Centul al seu torn possible fill de Llop II.
Nou!!: Comtat de Pallars і Llop III Centul · Veure més »
Lluís VIII de França
Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).
Nou!!: Comtat de Pallars і Lluís VIII de França · Veure més »
Malmercat
Malmercat és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Malmercat · Veure més »
Malmercat (llinatge)
Els Malmercat (-) van ser una nissaga de la petita noblesa del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Malmercat (llinatge) · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Comtat de Pallars і Marca Hispànica · Veure més »
Marquès
Corona de '''marquès'''. Marquès o marqués és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.
Nou!!: Comtat de Pallars і Marquès · Veure més »
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Pallars і Moneda catalana · Veure més »
Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad
Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad (?-929) fou l'últim membre rellevant de la dinastia dels Banu Qassi.
Nou!!: Comtat de Pallars і Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad · Veure més »
Ot d'Urgell
Tomba d'Ot d'Urgell a Santa Maria de Gerri Ot —també Odó o Dot— anomenat Ot d'Urgell (Sort, ca. 1065 - Monestir de Santa Maria de Gerri, 7 de juliol de 1122) fou bisbe d'Urgell i venerat com a sant al si de l'Església catòlica.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ot d'Urgell · Veure més »
Pagus
Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.
Nou!!: Comtat de Pallars і Pagus · Veure més »
Palau dels Osset
El Palau dels Osset, també Osset-Miró, és una casa pairal del Forcall (els Ports, País Valencià) del seguint l'estil gòtic aragonés.
Nou!!: Comtat de Pallars і Palau dels Osset · Veure més »
Palau Reial de Torroella
El Palau Reial, Palau lo Mirador o Casa Carles és a l'espai anomenat la cellera al mig de la vila de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, al límit amb l'Alt Empordà, prop de la Costa Brava, tenint el nord el massís del Montgrí, i al sud la plana on desemboquen el riu Ter i el Daró.
Nou!!: Comtat de Pallars і Palau Reial de Torroella · Veure més »
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Nou!!: Comtat de Pallars і Pallars · Veure més »
Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Pallars Jussà · Veure més »
Parlars ribagorçans
Dialectes del català Els parlars ribagorçans són un conjunt de dialectes de la Ribagorça, dels quals els més orientals es classifiquen avui dia com a dialectes del català i els més occidentals com a dialectes de l'aragonès; existeix també una zona central amb dialectes més difícils de classificar en un o un altre grup.
Nou!!: Comtat de Pallars і Parlars ribagorçans · Veure més »
Pere Berenguer
Pere Berenguer (segle XII) va ser bisbe d'Urgell (1123-1141).
Nou!!: Comtat de Pallars і Pere Berenguer · Veure més »
Pere de Rocabertí i d'Erill
Pere de Rocabertí i d'Erill (?, aprox. 1415 — ?, aprox. 1490) militar català, baró de Sant Mori i de Maella.
Nou!!: Comtat de Pallars і Pere de Rocabertí i d'Erill · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Comtat de Pallars і Pere el Gran · Veure més »
Plet del virrei estranger
Es coneix com a plet del virrei estranger al conflicte jurídic de competències entre els reis de la Monarquia d'Espanya i les institucions d'autogovern del Regne d'Aragó que existí al llarg del i que esclatà violentament durant el regnat de Felip II de Castella durant les Alteracions d'Aragó (1590-1591).
Nou!!: Comtat de Pallars і Plet del virrei estranger · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Comtat de Pallars і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Veure més »
Ramon III de Pallars
Ramon III de Pallars (v. 947 - v. 995), comte de Pallars (948-995).
Nou!!: Comtat de Pallars і Ramon III de Pallars · Veure més »
Ramon Ros
Ramon Ros (segle XIV) fou un mercedari, natural de Tàrrega, que el 1320 va escriure diverses obres en català i en traduí del llatí altres.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ramon Ros · Veure més »
Ramon VII de Tolosa
Ramon VII de Tolosa o de Sant Geli, dit el Jove (juliol de 1197, Bellcaire - 27 de setembre de 1249, Millau) va ser comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ramon VII de Tolosa · Veure més »
Ràtzia de 904
La Ràtzia de 904 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ràtzia de 904 · Veure més »
Ràtzia de 908
La Ràtzia de 908 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ràtzia de 908 · Veure més »
Ràtzia de 909
La Ràtzia de 909 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ràtzia de 909 · Veure més »
Ràtzia de 910
La Ràtzia de 910 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ràtzia de 910 · Veure més »
Ràtzia de 912
La Ràtzia de 912 fou una campanya de l'emirat de Còrdova contra el comtat de Barcelona.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ràtzia de 912 · Veure més »
Repoblament de Mallorca
El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.
Nou!!: Comtat de Pallars і Repoblament de Mallorca · Veure més »
Rodés (Rialb)
Rodés és un poble del terme municipal de Rialb, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Rodés (Rialb) · Veure més »
Roger Bernat III de Foix
Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).
Nou!!: Comtat de Pallars і Roger Bernat III de Foix · Veure més »
Roger I de Pallars Sobirà
Roger II de Coserans (1182 - després de 1240) fou vescomte de Coserans de 1211 a 1240, on succeeix al seu pare Roger I de Comenge, i comte de Pallars Sobirà sota el nom de Roger I de Pallars Sobirà amb la seva esposa Guillema I de Pallars Sobirà de 1216 i 1229; després, en solitari de 1229 a 1236.
Nou!!: Comtat de Pallars і Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »
Roger IV de Foix
Roger IV de Foix (? - 1265) fou vescomte de Castellbò (1230-1265) i comte de Foix (1241-1265).
Nou!!: Comtat de Pallars і Roger IV de Foix · Veure més »
Sant Bartomeu de Dorve
Sant Bartomeu de Dorve és l'església parroquial romànica del poble de Dorve, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Sant Bartomeu de Dorve · Veure més »
Sant Genís de Bellera
El monestir de Sant Genís de Bellera es troba en el terme municipal de Senterada a la comarca del Pallars Jussà, a l'extrem sud de l'enclavament de Larén.
Nou!!: Comtat de Pallars і Sant Genís de Bellera · Veure més »
Sant Pere de les Maleses
El monestir de Sant Pere de les Maleses és un antic cenobi benedictí localitzat dins del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Sant Pere de les Maleses · Veure més »
Santa Maria d'Àneu
El monestir de Santa Maria d'Àneu es troba en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Santa Maria d'Àneu · Veure més »
Santa Maria d'Ovarra
Santa Maria d'Ovarra és un monestir romànic situat al Prepirineu, al peu de l'extrem occidental de la serra de Sis.
Nou!!: Comtat de Pallars і Santa Maria d'Ovarra · Veure més »
Sapeira
El poble de Sapeira fou el cap del terme del mateix nom, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.
Nou!!: Comtat de Pallars і Sapeira · Veure més »
Setge de Balaguer (1280)
El setge de Balaguer fou un setge que es produí a Balaguer el 1280 durant les revoltes dels nobles contra Pere el Gran.
Nou!!: Comtat de Pallars і Setge de Balaguer (1280) · Veure més »
Setge de Bellcaire
El Setge de Bellcaire o Presa de Bèlcaire (Primavera-estiu de 1216) fou una batalla de la Croada albigesa.
Nou!!: Comtat de Pallars і Setge de Bellcaire · Veure més »
Setge de Cervera
El setge de Cervera fou un dels episopis de la guerra civil catalana.
Nou!!: Comtat de Pallars і Setge de Cervera · Veure més »
Son (Alt Àneu)
Son, antigament anomenat Son del Pi, és un poble del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Son (Alt Àneu) · Veure més »
Sunyer I de Pallars
Sunyer I de Pallars (? - v 1010), comte de Pallars (948-1010) i comte consort de Ribagorça.
Nou!!: Comtat de Pallars і Sunyer I de Pallars · Veure més »
Tírvia
Tírvia és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Tírvia · Veure més »
Toda de Pamplona
Inscripció en la tomba de Toda de Navarra Toda Asnar de Larraun (v 885 - d 970), infanta i reina consort de Pamplona (?-925).
Nou!!: Comtat de Pallars і Toda de Pamplona · Veure més »
Tor (Alins)
Tor és una petita caseria del Pirineu català, pertanyent administrativament al municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Tor (Alins) · Veure més »
Urtx (Cerdanya)
Sant Martí d'Urtx Urtx (a l'edat mitjana escrit sovint Urg, amb una g final que representa el so "tx" o "tj") és una entitat de població del municipi cerdà de Fontanals de Cerdanya, i n'és el principal.
Nou!!: Comtat de Pallars і Urtx (Cerdanya) · Veure més »
València d'Àneu
València d'Àneu és un poble del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і València d'Àneu · Veure més »
Vall de Cardós (vall)
La vall de Cardós és una de les tres valls que formen la subcomarca natural de les Valls de Tírvia, situada al nord del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Vall de Cardós (vall) · Veure més »
Vescomtat de Cerdanya
El vescomtat de Cerdanya fou una jurisdicció feudal del comtat de Cerdanya.
Nou!!: Comtat de Pallars і Vescomtat de Cerdanya · Veure més »
Vescomtat de Coserans
El vescomtat de Coserans fou una jurisdicció feudal del comtat de Comenge, al país de Coserans, a la conca del riu Salat.
Nou!!: Comtat de Pallars і Vescomtat de Coserans · Veure més »
Vescomtat de Pallars
Escut dels vescomtes de Vilamur El vescomtat de Pallars fou una jurisdicció feudal del comtat de Pallars i després del Pallars Jussà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Vescomtat de Pallars · Veure més »
Vila closa d'Escaló
La vila closa d'Escaló és situada prop del fons de la vall, a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, davant de les ruïnes de l'antic monestir de Sant Pere del Burgal.
Nou!!: Comtat de Pallars і Vila closa d'Escaló · Veure més »
Vila closa de Vilamur
Vilamur és una vila del terme municipal de Soriguera capital de l'antic vescomtat de Pallars, dit posteriorment de Siarb i finalment vescomtat de Vilamur.
Nou!!: Comtat de Pallars і Vila closa de Vilamur · Veure més »
Vila fortificada de Bulaternera
Pany de muralla prop de la Torre de la Plaça Pany de muralla a la Coma Bestorre de la Coma Portal de la Placeta Pany de muralla al sud del recinte Portella del carrer de la Costa La Vila fortificada de Bulaternera és la vila murada, fortificada, medieval d'estil romànic del poble de Bulaternera, a la comarca del Rosselló, Catalunya del Nord.
Nou!!: Comtat de Pallars і Vila fortificada de Bulaternera · Veure més »
Vilanova (genealogia)
Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Vilanova (genealogia) · Veure més »
Vilanova de les Escaldes
Vilanova de les Escaldes (estàndard, Villeneuve, oficialment en francès) és un poble i territori (fins al 1973 fou comuna independent) del terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a la comarca nord-catalana de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Comtat de Pallars і Vilanova de les Escaldes · Veure més »
1011
El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Pallars і 1011 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Pallars і 1299 · Veure més »
1486
Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Pallars і 1486 · Veure més »
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat de Pallars і 20 de juliol · Veure més »
835
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 835 · Veure més »
867
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 867 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comtat del Pallars, Comte de Pallars, Comtes de Pallars.
