Obrir a Google MapsTaula de continguts
73 les relacions: Abbó de Provença, Acfred I d'Aquitània, Adela de Borgonya, Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers, Atalana de Mâcon, Bernat Plantapilosa, Berta de Lleó, Bertold II de Zähringen, Bisbat de Mâcon, Borgonya, Bosònides, Bosó de Provença, Casa de Lorena, Comtat d'Amous, Comtat d'Autun, Comtat d'Escuens, Comtat de Beaune, Comtat de Dijon, Comtat de Lió, Comtat de Nevers, Comtat de Portois, Comtat de Roucy, Comtat de Sens, Comtat de Varais, Comtat de Viena, Comtat del Gâtinais, Comtats i vescomtats de França, Ducats de França, Eccard de Mâcon, Esteve I d'Auxonne, Esteve I de Borgonya, Genealogia general dels Capets, Gerard I de Lorena, Gisela de Borgonya (comtessa de Savoia), Guerí de Provença, Guerí I d'Alvèrnia, Guerra civil franca, Guillem I d'Aquitània, Guillem I de Borgonya, Guillem II d'Aquitània, Guillem II de Borgonya, Guillem III de Borgonya, Guillem IV de Borgonya, Hug el Negre, Humbert III de Savoia, Humfrid, Khildebrand III, Lambert de Chalon, Lluís el Pietós, Lotari I, ... Ampliar l'índex (23 més) »
Abbó de Provença
Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí.
Veure Comtat de Mâcon і Abbó de Provença
Acfred I d'Aquitània
Acfred I d'Aquitania (?-927), Duc d'Aquitània (926-927), comte d'Alvèrnia, Bourges i Mâcon.
Veure Comtat de Mâcon і Acfred I d'Aquitània
Adela de Borgonya
Adela de Borgonya (morta vers 987, apareix viva amb seguretat el 974) fou filla de Robert de Vermandois i Adelaida de Chalon.
Veure Comtat de Mâcon і Adela de Borgonya
Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers
Agnès de Borgonya (?- 9 de novembre de 1068) fou comtessa de Poitiers, tercera esposa de Guillem V d'Aquitània el Gran, III de Poitiers.
Veure Comtat de Mâcon і Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers
Atalana de Mâcon
Atalana de Mâcon (També coneguda per Tolosana de Mâcon) fou vescomtessa de Mâcon, nascuda cap al 870 (abans del 875) filla del vescomte Raculf (fill suposat de Bernat Plantapilosa) i de Ramona.
Veure Comtat de Mâcon і Atalana de Mâcon
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Veure Comtat de Mâcon і Bernat Plantapilosa
Berta de Lleó
Berta (morta el novembre de l'any 1099) va ser reina consort de Lleó pel seu matrimoni amb Alfons VI amb qui apareix per primera vegada als diplomes reials el 28 d'abril de l'any 1095.
Veure Comtat de Mâcon і Berta de Lleó
Bertold II de Zähringen
Bertold II de Zähringen (vers 1050-12 abril 1111) va ser comte de Zähringen des de 1078 a vers el 1000, duc pretendent de Caríntia des 1092 a 1098, i duc de Zähringen vers el 1000 a 10011 o 1012.
Veure Comtat de Mâcon і Bertold II de Zähringen
Bisbat de Mâcon
El bisbat de Mâcon (francès: Diocèse de Mâcon, llatí: Dioecesis Matisconensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Comtat de Mâcon і Bisbat de Mâcon
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Comtat de Mâcon і Borgonya
Bosònides
Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.
Veure Comtat de Mâcon і Bosònides
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Veure Comtat de Mâcon і Bosó de Provença
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Veure Comtat de Mâcon і Casa de Lorena
Comtat d'Amous
Els ''pagi'' de Borgonya al segle IX (Amous en groc cap al centre). Amous (Amaous, Amaus, Emaus) fou un pagus de Borgonya que va constituir un comtat al.
Veure Comtat de Mâcon і Comtat d'Amous
Comtat d'Autun
El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.
Veure Comtat de Mâcon і Comtat d'Autun
Comtat d'Escuens
Escuens fou un pagus de Borgonya que va constituir un comtat al.
Veure Comtat de Mâcon і Comtat d'Escuens
Comtat de Beaune
El comtat de Beaune fou una antiga jurisdicció feudal de Borgonya.
Veure Comtat de Mâcon і Comtat de Beaune
Comtat de Dijon
El comtat de Dijon fou una jurisdicció feudal de Borgonya centrada a la ciutat de Dijon.
Veure Comtat de Mâcon і Comtat de Dijon
Comtat de Lió
El comtat de Lió o del Lionès fou una jurisdicció feudal de França, centrada a la ciutat de Lió, sorgida del nucli principal del ducat de Lió.
Veure Comtat de Mâcon і Comtat de Lió
Comtat de Nevers
El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.
Veure Comtat de Mâcon і Comtat de Nevers
Comtat de Portois
Portois fou un pagus de Borgonya que va constituir un comtat al.
Veure Comtat de Mâcon і Comtat de Portois
Comtat de Roucy
El comtat de Roucy fou una jurisdicció feudal del nord de França, centrada a Roucy, departament de l'Aisne (Picardia).
Veure Comtat de Mâcon і Comtat de Roucy
Comtat de Sens
El comtat de Sens (en alguns períodes vescomtat de Sens) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Sens.
Veure Comtat de Mâcon і Comtat de Sens
Comtat de Varais
Varais fou un pagus de Borgonya que va constituir un comtat al.
Veure Comtat de Mâcon і Comtat de Varais
Comtat de Viena
El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.
Veure Comtat de Mâcon і Comtat de Viena
Comtat del Gâtinais
El comtat del Gâtinais fou una jurisdicció feudal de França a la regió natural i històrica del Gatinais (Gâtinais).
Veure Comtat de Mâcon і Comtat del Gâtinais
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Veure Comtat de Mâcon і Comtats i vescomtats de França
Ducats de França
Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.
Veure Comtat de Mâcon і Ducats de França
Eccard de Mâcon
Eccard (nascut vers 810/815, mort vers 876/877), fou un comte procedent de la família carolíngia dels Nibelúngides.
Veure Comtat de Mâcon і Eccard de Mâcon
Esteve I d'Auxonne
Esteve I d'Auxonne fou un príncep borgonyó de la branca cadet de comtes de Borgonya.
Veure Comtat de Mâcon і Esteve I d'Auxonne
Esteve I de Borgonya
Esteve I de Borgonya dit «Cap Intrèpid» (1065 - 1102) fou comte de Borgonya, comte de Mâcon i de Viena, fill del comte Guillem I de Borgonya i d'Estevaneta de Borgonya comtessa de Viena, i germà segon del comte Renald II de Borgonya al que va succeir; fou també germà del papa Calixt II Comtat de Borgonya Va néixer el 1065 i el 1097 el seu germà, el comte Renald II de Borgonya (+ 1099), li va confiar la regència del comtat.
Veure Comtat de Mâcon і Esteve I de Borgonya
Genealogia general dels Capets
Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.
Veure Comtat de Mâcon і Genealogia general dels Capets
Gerard I de Lorena
Gerard d'Alsàcia, V de Metz, I de Lorena (~1030 - 11 d'agost de 1070, Remiremont), fou comte de Metz (1047 -1070) com i duc de l'Alta Lorena (1048-1070) i senyor de Châtenois.
Veure Comtat de Mâcon і Gerard I de Lorena
Gisela de Borgonya (comtessa de Savoia)
Gisela de Borgonya (c.1075 - c.1133) va ser comtessa consort de Savoia i posteriorment marquesa consort de Montferrat.
Veure Comtat de Mâcon і Gisela de Borgonya (comtessa de Savoia)
Guerí de Provença
Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.
Veure Comtat de Mâcon і Guerí de Provença
Guerí I d'Alvèrnia
Guerí o Warin (vers 760 - després de 819) fou comte d'Alvèrnia, de Chalon, de Mâcon i de Borgonya.
Veure Comtat de Mâcon і Guerí I d'Alvèrnia
Guerra civil franca
La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.
Veure Comtat de Mâcon і Guerra civil franca
Guillem I d'Aquitània
Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.
Veure Comtat de Mâcon і Guillem I d'Aquitània
Guillem I de Borgonya
Guillem I de Borgonya dit Guillem el Gran o Cap Intrèpid (1020- 1087) de la dinastia dels Unròquides fou comte palatí de Borgonya, comte de Mâcon i pare del papa Calixt II.
Veure Comtat de Mâcon і Guillem I de Borgonya
Guillem II d'Aquitània
Guillem II d'Aquitània dit «el jove» (? - 926), fou Duc d'Aquitània, comte d'Alvèrnia, de Berry, de Lió, i de Mâcon, del 918 a la seva mort el 12 de desembre del 926.
Veure Comtat de Mâcon і Guillem II d'Aquitània
Guillem II de Borgonya
Guillem II de Borgonya dit l'Alemany (1075- 1125) fou comte de Borgonya, comte de Mâcon, fill únic del comte Renald II de Borgonya i nebot del papa Calixt II Comtat de Borgonya (aproximadament el modern Franc Comtat.
Veure Comtat de Mâcon і Guillem II de Borgonya
Guillem III de Borgonya
Guillem III de Borgonya dit l'Infant (nascut cap a 1110, mort l'1 de març de 1127) fou comte palatí de Borgonya, i comte de Mâcon.
Veure Comtat de Mâcon і Guillem III de Borgonya
Guillem IV de Borgonya
Guillem IV de Borgonya (igualment dit Guillem III de Mâcon) (1088 - 1157) va ser comte de Mâcon (1102 - 1157), comte d'Auxonne (1127- 1157), comte de Viena del Delfinat (1148-1157) i després regent del comtat de Borgonya (1148- 1157).
Veure Comtat de Mâcon і Guillem IV de Borgonya
Hug el Negre
Hug de Borgonya dit Hug el Negre (891 - 952) fou duc de Borgonya (923-952), comte de Varais i Ultra Saona, de Mâcon, d'Autun, comte i marquès de Provença el 936 i duc a Borgonya de 923 a 952.
Veure Comtat de Mâcon і Hug el Negre
Humbert III de Savoia
Humbert III de Savoia dir «el Benaurat» o «el Sant» (Veillane, Savoia, 1136 - Chambéry, 1189) fou el comte de Savoia entre 1148 i 1189.
Veure Comtat de Mâcon і Humbert III de Savoia
Humfrid
Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).
Veure Comtat de Mâcon і Humfrid
Khildebrand III
Childebrand III fou comte d'Autun al, de la família dels Nibelúngides, fill probable de Nibelung II o de Khildebrand II i d'una dama de la família dels Guillèmides.
Veure Comtat de Mâcon і Khildebrand III
Lambert de Chalon
Lambert de Chalon (930- 979) va ser comte de Chalon (956-978), de Beaune i d'Autun.
Veure Comtat de Mâcon і Lambert de Chalon
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Comtat de Mâcon і Lluís el Pietós
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Veure Comtat de Mâcon і Lotari I
Macon
* Mâcon, ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de la Borgonya.
Veure Comtat de Mâcon і Macon
Mâcon
Mâcon és una ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Comtat de Mâcon і Mâcon
Morvois
El Morvois fou una comarca francesa de l'edat mitjana centrada a Pont-sur-Seine, esmentada el 574 com Duodecim Pontes (Dotze Ponts) en al·lusió a la via que permetia travessar el riu; el territori formava el pagus Mauripensis, citat per primer cop el 841, que s'anomena Morvois en la forma francesa (Mauri pasa a mori iensis a ois) agafat del Mauriopis vicus (citat el 587); la part meridional del pagus constituïa el mont Mauriopes i potser el vicus estava situat a la muntanya o rodalia.
Veure Comtat de Mâcon і Morvois
Notasulga
Notasulga, Alabama és una població del Comtat de Macon a l'estat d'Alabama (Estats Units d'Amèrica).
Veure Comtat de Mâcon і Notasulga
Otó Guillem de Borgonya
Otó Guillem de Borgonya (962 - 1026) fou comte de Borgonya (986-1026) i duc de Borgonya (1002-1004).
Veure Comtat de Mâcon і Otó Guillem de Borgonya
Pipí I d'Aquitània
Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.
Veure Comtat de Mâcon і Pipí I d'Aquitània
Principat de Dombes
Escut de Dombes La sobirania de Dombes (francoprovençal Domba), primer senyoria, fou una jurisdicció feudal, al sud de Bresse, a l'est del Beaujolais (Bojolès), al nord del Lionès i al sud de Mâcon o Mâconès.
Veure Comtat de Mâcon і Principat de Dombes
Renald I de Borgonya
Renald I de Borgonya (986- 1057) va ser el segon comte de Borgonya i primer comte palatí de Borgonya de la casa d'Ivrea al.
Veure Comtat de Mâcon і Renald I de Borgonya
Renald I de Nevers
Renald I de Nevers i d'Auxerre, nascut el c.1000, mort el 1040, comte de Nevers (1028-1040) i d'Auxerre (1031-1040), fill de Landri de Nevers († 1028), i de comtessa Matilde de Borgonya († 1005), filla d'Otó Guillem († 1026), comte de Nevers, comte palati de Borgonya i comte de Mâcon.
Veure Comtat de Mâcon і Renald I de Nevers
Renald II de Borgonya
Renald II de Borgonya (1061- 1097) fou comte de Borgonya, de Mâcon, de Viena del Delfinat i d'Oltingen, fill del comte Guillem I de Borgonya, germà gran del comte Esteve I de Borgonya, i germà del papa Calixt II Comtat de Borgonya (aproximadament el Franc Comtat d'avui dia.
Veure Comtat de Mâcon і Renald II de Borgonya
Renald III de Borgonya
Comtat de Borgonya. Renald III de Borgonya (cap a 1093- 1148) fou comte de Borgonya i comte de Mâcon (conjuntament amb el seu germà Guillem IV de Borgonya i III de Mâcon) i comte de Viena Va néixer el 1093 i era fill del comte Esteve I de Borgonya i de Beatriu de Lorena (filla del duc Gerard I de Lorena; Esteve I, el 1087, a la mort del seu pare Guillem I de Borgonya havia reclamat i obtingut part del comtat, juntament amb el seu germà Renald II de Borgonya.
Veure Comtat de Mâcon і Renald III de Borgonya
Senyoria de Beaujeu
Escut La senyoria de Beaujeu fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat de Beaujeu, coneguda com a Beaujolais, que s'esmenta ja el segle X amb Onofre I, que vivia vers el 930.
Veure Comtat de Mâcon і Senyoria de Beaujeu
Senyoria de Vergy
date.
Veure Comtat de Mâcon і Senyoria de Vergy
Teodoric I d'Autun
Thierry I o Teodoric I d'Autun (també connegut com Makhir ben Hababi David) fou un comte d'Autun i de Mâcon del, de la família dels Guillèmides.
Veure Comtat de Mâcon і Teodoric I d'Autun
Teodoric II d'Autun
Thierry II o Teodoric II d'Autun fou un comte d'Autun i de Mâcon, de la família dels Guillèmides.
Veure Comtat de Mâcon і Teodoric II d'Autun
Teodoric Nibelung
Teodoric (Thierry o Tètric) fou un noble franc de la família dels Nibelúngides, descendent de Khildebrand I, germà de Carles Martel.
Veure Comtat de Mâcon і Teodoric Nibelung
Tomàs I de Savoia
Tomàs I de Savoia (Aiguebelle, Savoia, 1178 - Moncalieri, 1233) fou el comte de Savoia entre 1189 i 1233.
Veure Comtat de Mâcon і Tomàs I de Savoia
Tractat d'Arras (1435)
Pel tractat d'Arras, signat el 20 de setembre de 1435, el rei Carles VII de França cedia les ciutats de la Somme, el comtat de Mâcon i el comtat d'Auxerre a Felip III de Borgonya i posava fi a la Guerra Civil entre Armagnacs i Borgonyons, dins del marc de la Guerra dels Cent Anys.
Veure Comtat de Mâcon і Tractat d'Arras (1435)
Vescomtat d'Orleans
El vescomtat d'Orleans fou una funció feudal de França.
Veure Comtat de Mâcon і Vescomtat d'Orleans
Vescomtat de Lió
El vescomtat de Lió fou una jurisdicció feudal que va existir a Lió al final del i al.
Veure Comtat de Mâcon і Vescomtat de Lió
Vescomtat de Mâcon
El vescomtat de Mâcon fou una jurisdicció feudal del Regne de França.
Veure Comtat de Mâcon і Vescomtat de Mâcon
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Comtat de Mâcon і Viena del Delfinat
Vinyes de la Borgonya
Les vinyes de la Borgonya són un conjunt de vinyes franceses de la Borgonya, situada en els departaments de Yonne, Côte-d'Or i Saône-et-Loire.S'estén al llarg de 250 km Chablis al sud del Mâconnais.
Veure Comtat de Mâcon і Vinyes de la Borgonya
També conegut com Comte de Mâcon, Comtes de Mâcon.