Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Comtat de Melguer

Índex Comtat de Melguer

El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.

36 les relacions: Adelaida de Melguèlh, Amic de Magalona, Ansemond, Argemir de Magalona, Benet d'Aniana, Bernat de Septimània, Bernat II de Melguer, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Carles el Calb, Comtats catalans, Comtats i vescomtats de França, Dadilà, Ermessenda de Carcassona, Ermessenda de Pelet, Eudes I d'Aquitània, Gòtia, Guifré el Pilós, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Provença, Magalona, Magalona (entitat de població), Mauguòu, Monestir d'Aniana, Otger, Pipí I el Breu, Ponç II de Tolosa, Ramon VI de Tolosa, Robert de Magalona, Robert II d'Alvèrnia, Sapte, Senyoria d'Omeladès, Septimània, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Vilanòva de Magalona, Waifré, 751.

Adelaida de Melguèlh

Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.

Nou!!: Comtat de Melguer і Adelaida de Melguèlh · Veure més »

Amic de Magalona

Amic (Amicus) fou comte de Magalona conegut per les actes d'un concili datat l'any 788 o 791.

Nou!!: Comtat de Melguer і Amic de Magalona · Veure més »

Ansemond

Ansemond (+ 754) fou un noble visigot amb títol de comte, que en circumstàncies desconegudes va crear un petit estat a la Septimània a Nimes (d'on era comte), Substancion (Mauguòu, abans dit Melguelh), Agde i Besiers.

Nou!!: Comtat de Melguer і Ansemond · Veure més »

Argemir de Magalona

Argemir fou bisbe de Magalona, esmentat per primer cop el març del 819 però que ja era bisbe almenys abans d'aquesta data, el 818.

Nou!!: Comtat de Melguer і Argemir de Magalona · Veure més »

Benet d'Aniana

Benet d'Aniana (Comtat de Magalona, Septimània, vers 750 - Kornelimünster, Renània, 11 de febrer del 821) fou monjo benedictí, abat reformador de l'orde, d'origen got.

Nou!!: Comtat de Melguer і Benet d'Aniana · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Nou!!: Comtat de Melguer і Bernat de Septimània · Veure més »

Bernat II de Melguer

Bernat II de Melguer (va morir entre 985 i 988) fou comte de Melguer o Melgueil (o Substantion).

Nou!!: Comtat de Melguer і Bernat II de Melguer · Veure més »

Borrell I d'Urgell-Cerdanya

Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).

Nou!!: Comtat de Melguer і Borrell I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Comtat de Melguer і Carles el Calb · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Comtat de Melguer і Comtats catalans · Veure més »

Comtats i vescomtats de França

Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.

Nou!!: Comtat de Melguer і Comtats i vescomtats de França · Veure més »

Dadilà

Dadila fou un personatge de l'alta noblesa, que vivia al començament segle IX que podria ser comte de Nimes o de Magalona que va testar el 814 a Nimes, fent donacions considerables a les abadies de Psalmodi, Aniana i Conques.

Nou!!: Comtat de Melguer і Dadilà · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Comtat de Melguer і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Ermessenda de Pelet

Ermessenda de Pelet, també coneguda per la historiografia com a Ermessenda I, (? - setembre/novembre de 1176) va ser la darrera hereva del comtat de Melguer i l'última comtessa abans que el feu s'acabés unint al comtat de Tolosa.

Nou!!: Comtat de Melguer і Ermessenda de Pelet · Veure més »

Eudes I d'Aquitània

Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.

Nou!!: Comtat de Melguer і Eudes I d'Aquitània · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Comtat de Melguer і Gòtia · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Comtat de Melguer і Guifré el Pilós · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Comtat de Melguer і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: Comtat de Melguer і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Magalona

* Magalona (entitat de població), antiga ciutat visigoda avui inclosa administrativament al terme municipal de Vilanòva de Magalona (Erau).

Nou!!: Comtat de Melguer і Magalona · Veure més »

Magalona (entitat de població)

La Catedral i el lloc de Magalona vist des de l'istme Magalona o Maguelone és un veïnat del municipi de Vilanòva de Magalona (Erau).

Nou!!: Comtat de Melguer і Magalona (entitat de població) · Veure més »

Mauguòu

Mauguòu (pronunciat en occità), antigament Melgor/Melgur/Malgur, després Melguel o Melguer (en francès Mauguio, ant. Melgue(i)l) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud d'Occitània, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estanh de l'Òrt (mal traduït en francès com a Etang de l'Or).

Nou!!: Comtat de Melguer і Mauguòu · Veure més »

Monestir d'Aniana

El monestir d'Aniana o Abadia d'Aniana fou un monestir benedictí del, situat a Aniana (Llenguadoc-Rosselló, França), que està catalogat com a monument històric.

Nou!!: Comtat de Melguer і Monestir d'Aniana · Veure més »

Otger

Otger fou el darrer comte privatiu de Girona, amb el pagus annex de Besalú (ca. 862 - ca. 870).

Nou!!: Comtat de Melguer і Otger · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Comtat de Melguer і Pipí I el Breu · Veure més »

Ponç II de Tolosa

Ponç II o Ponç Guillem de Tolosa († 1060), fou comte de Tolosa, d'Albi, de Sant Gèli, del Carcí de 1037 a 1060, d'Alvèrnia i de Velai (en litigi), i també marquès de Provença.

Nou!!: Comtat de Melguer і Ponç II de Tolosa · Veure més »

Ramon VI de Tolosa

Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).

Nou!!: Comtat de Melguer і Ramon VI de Tolosa · Veure més »

Robert de Magalona

Robert I de Magalona fou comte de Magalona, segurament fill i successor d'Amic de Magalona en data desconeguda.

Nou!!: Comtat de Melguer і Robert de Magalona · Veure més »

Robert II d'Alvèrnia

Robert II (+ 1096 o poc més tard), fou comte d'Alvèrnia i comte titular de Gavaldà per dret de la seva primera dona.

Nou!!: Comtat de Melguer і Robert II d'Alvèrnia · Veure més »

Sapte

Sapte (Pollestres, - Sant Genís de Fontanes, 31 de maig del 1271) va ser abat del monestir de Sant Genís de Fontanes del 1242 al 1271.

Nou!!: Comtat de Melguer і Sapte · Veure més »

Senyoria d'Omeladès

La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Nou!!: Comtat de Melguer і Senyoria d'Omeladès · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Comtat de Melguer і Septimània · Veure més »

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Nou!!: Comtat de Melguer і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Vilanòva de Magalona

Vilanòva de Magalona (en francès Villeneuve-lès-Maguelone) és un comú occità del Llenguadoc, que administrativament pertany al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Comtat de Melguer і Vilanòva de Magalona · Veure més »

Waifré

Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.

Nou!!: Comtat de Melguer і Waifré · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Melguer і 751 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Comtat de Magalona, Comtat de Mauguiò, Comtat de Melguelh, Comtat de Melguèlh, Comtat de Substancion, Comte de Mauguiò, Comte de Melguelh, Comte de Melguer, Comte de Melguèlh, Comtes de Mauguiò, Comtes de Melguèlh, Comtessa de Mauguiò, Comtessa de Melguèlh.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »