Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Comtat de Manresa

Índex Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

48 les relacions: Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Baronia de Granera, Berenguer Ramon I, Borrell II, Camps (Fonollosa), Castell d'Artés, Castell de Granera, Castell de l'Ametlla de Segarra, Castell de la Guàrdia de Montserrat, Castell de la Guàrdia Pilosa, Castell de la Manresana, Castell de Ponts, Castell de Vacarisses, Castell de Vallfogona de Riucorb, Cesari (abat), Comtat (edat mitjana), Comtat d'Osona, Comtats catalans, Corona d'Aragó, Ermessenda de Carcassona, Gòtia, Granera, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan el Caçador, La Llavinera, La Manresana (Sant Ramon), Mancús, Manresa, Martí l'Humà, Miró I de Barcelona, Oristrell, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Rocafort de Bages, Santa Maria del Coll, Sunyer I de Barcelona.

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: Comtat de Manresa і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Comtat de Manresa і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Comtat de Manresa і Alfons el Franc · Veure més »

Baronia de Granera

La baronia de Granera fou, encara amb el títol de senyoria un dels feus primigenis de l'actual comarca del Moianès.

Nou!!: Comtat de Manresa і Baronia de Granera · Veure més »

Berenguer Ramon I

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).

Nou!!: Comtat de Manresa і Berenguer Ramon I · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Nou!!: Comtat de Manresa і Borrell II · Veure més »

Camps (Fonollosa)

Camps és un poble que pertany al terme municipal de Fonollosa, a la comarca del Bages.

Nou!!: Comtat de Manresa і Camps (Fonollosa) · Veure més »

Castell d'Artés

El castell bisbal d'Artés és una obra del municipi d'Artés (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat de Manresa і Castell d'Artés · Veure més »

Castell de Granera

El castell de Granera és un edifici de Granera (Moianès).

Nou!!: Comtat de Manresa і Castell de Granera · Veure més »

Castell de l'Ametlla de Segarra

El castell de l'Ametlla de Segarra és un edifici del poble de l'Ametlla de Segarra, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat de Manresa і Castell de l'Ametlla de Segarra · Veure més »

Castell de la Guàrdia de Montserrat

El castell de la Guàrdia de Montserrat, conegut antigament com a castell de Bonifaci, és un antic castell medieval del municipi del Bruc (Anoia) situat dalt un turó al sud del petit coll de Guirló i a ponent del coll de Can Maçana, als contraforts del massís de Montserrat, davant els espadats de les Agulles.

Nou!!: Comtat de Manresa і Castell de la Guàrdia de Montserrat · Veure més »

Castell de la Guàrdia Pilosa

El castell de la Guàrdia Pilosa és un edifici de Pujalt (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat de Manresa і Castell de la Guàrdia Pilosa · Veure més »

Castell de la Manresana

El castell de la Manresana és un edifici al cim del turó al vessant del qual s'assenta el poble de la Manresana, que actualment és una entitat de població del poble de Sant Ramon.

Nou!!: Comtat de Manresa і Castell de la Manresana · Veure més »

Castell de Ponts

El castell de Ponts és un castell del municipi de Ponts (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat de Manresa і Castell de Ponts · Veure més »

Castell de Vacarisses

El Castell de Vacarisses és un castell del municipi de Vacarisses (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat de Manresa і Castell de Vacarisses · Veure més »

Castell de Vallfogona de Riucorb

El Castell de Vallfogona de Riucorb és un castell del municipi de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat de Manresa і Castell de Vallfogona de Riucorb · Veure més »

Cesari (abat)

Cesari fou el fundador i primer abat del monestir de Santa Cecília de Montserrat (945-981).

Nou!!: Comtat de Manresa і Cesari (abat) · Veure més »

Comtat (edat mitjana)

Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.

Nou!!: Comtat de Manresa і Comtat (edat mitjana) · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Comtat de Manresa і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Comtat de Manresa і Comtats catalans · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Comtat de Manresa і Corona d'Aragó · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Comtat de Manresa і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Comtat de Manresa і Gòtia · Veure més »

Granera

Granera és un poble i municipi de la comarca del Moianès.

Nou!!: Comtat de Manresa і Granera · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Comtat de Manresa і Guifré el Pilós · Veure més »

Guifré II de Barcelona

Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.

Nou!!: Comtat de Manresa і Guifré II de Barcelona · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Comtat de Manresa і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Comtat de Manresa і Jaume el Just · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: Comtat de Manresa і Joan el Caçador · Veure més »

La Llavinera

La Llavinera és una entitat de població del municipi de Sant Pere Sallavinera, a la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Comtat de Manresa і La Llavinera · Veure més »

La Manresana (Sant Ramon)

La Manresana és una entitat de població de la comarca de la Segarra que en el seu temps formà un municipi que va desaparèixer l'any 1940 després de la unió amb Portell, creant l'actual municipi de Sant Ramon.

Nou!!: Comtat de Manresa і La Manresana (Sant Ramon) · Veure més »

Mancús

Mancús d'or de Ramon Berenguer I. Encunyat a Barcelona El mancús fou una moneda generalment d'or, però també de plata relativament corrent en la baixa edat mitjana al que avui són França, Itàlia i Espanya.

Nou!!: Comtat de Manresa і Mancús · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Comtat de Manresa і Manresa · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Comtat de Manresa і Martí l'Humà · Veure més »

Miró I de Barcelona

Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).

Nou!!: Comtat de Manresa і Miró I de Barcelona · Veure més »

Oristrell

Oristrell, antigament Ullastrell, és un petit poble entre el Pont de Vilomara i Rocafort de Bages.

Nou!!: Comtat de Manresa і Oristrell · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Comtat de Manresa і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Comtat de Manresa і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Comtat de Manresa і Pere el Gran · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Comtat de Manresa і Principat de Catalunya · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Comtat de Manresa і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Comtat de Manresa і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Comtat de Manresa і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Comtat de Manresa і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Nou!!: Comtat de Manresa і Ramon Borrell I · Veure més »

Rocafort de Bages

Rocafort de Bages és un poble i l'antic centre del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, a la comarca catalana del Bages.

Nou!!: Comtat de Manresa і Rocafort de Bages · Veure més »

Santa Maria del Coll

Santa Maria del Civit o Santa Maria del Coll és una església de Civit al municipi de Talavera (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Comtat de Manresa і Santa Maria del Coll · Veure més »

Sunyer I de Barcelona

Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Nou!!: Comtat de Manresa і Sunyer I de Barcelona · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »