Accés més ràpid que el navegador!
163 les relacions: Abd-ar-Rahman III, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alt Maresme, Andorra durant l'edat mitjana, Arquitectura romànica, Baix Empordà, Baronia de Castellvell, Baronia de Montpalau, Batalla de Baltarga, Batalla de Roncesvalls, Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols, Berà I, Berenguer de Tolosa, Berenguer del Velai, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon II, Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Bisbat de Girona, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Borrell II, Ca l'Oliver (Maçanet de la Selva), Califat de Còrdova, Carles el Calb, Casal d'Urgell, Casal de Barcelona, Castell d'Empordà (fortificació), Castell de Cervià, Castell de Llimiana, Castell de Montsoriu, Castell de Palafolls, Castell de Pals, Castell de Ponts, Català-urgellenc, Comtat (edat mitjana), Comtat d'Empúries, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Comtat de Conflent, Comtats catalans, Comte, Concili de Troyes, Conquesta catalanoaragonesa de Menorca, Conquesta de Girona, Conquesta feudal hispànica, Corona d'Aragó, Edat mitjana als Països Catalans, ..., Edat mitjana de Catalunya, Empordà, Ermengol de Roergue, Ermenguer, Ermessenda (minisèrie), Ermessenda (muller de Sunifred I), Ermessenda de Carcassona, Escut de Girona, Església de Sant Vicenç de Camós, Església de Santa Maria de Camós, Feudalisme a Catalunya, Foixà, Francesc Tarafa, Gaucelm, Gòtia, Girona, Girona (desambiguació), Gotmar III, Guifré el Pilós, Guifré I de Girona, Guifré II de Barcelona, Guilarà, Guimer, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Lleida, Història del Comtat d'Urgell, Humfrid, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan el Caçador, Llegenda de Guifré el Pilós, Lleida, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes de Girona, Lloret de Mar, Maresme, Martí l'Humà, Miró I, Miró I de Barcelona, Miró III de Cerdanya, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir de Santa Maria de Riudaura, Odalric, Odiló, Otger, Pagus, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere Ramon de Barcelona, Pipí II d'Aquitània, Pont de Sant Julià del Llor, Portada/article agost 17, Principat de Catalunya, Radulf I de Besalú, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Rampó, Ràtzia de 935, Ràtzia de 936, Ràtzia hongaresa a la península Ibèrica (942), Repoblament de Mallorca, Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova, Riquilda de Barcelona (Vescomtessa de Barcelona), Rostany, Sança de Castella (1006-1027), Sant Aniol d'Aguja, Sant Esteve de Guialbes, Sant Esteve de Sords, Sant Martí de Riudellots de la Creu, Sant Pere de Juïgues, Santa Maria d'Amer, Serinyà, Setge de Girona de 793, Setge de Girona de 827, Setge de Narbona de 793, Setge de Saraqusta (778), Setge de Saraqusta de 781, Sunifred (abat), Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunifred II d'Urgell, Sunyer I de Barcelona, Tractat de Corbeil, Vescomtat de Girona, Vidreres, Vilamarí, 1041, 1054, 1058, 1076, 11 de novembre, 11 de setembre, 26 d'abril, 26 de maig, 27 de maig, 30 de setembre, 785, 8 de setembre, 801, 835, 844, 848, 878, 897, 911, 951, 992. Ampliar l'índex (113 més) »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Nou!!: Comtat de Girona і Abd-ar-Rahman III · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Comtat de Girona і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Comtat de Girona і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Comtat de Girona і Alfons el Franc · Veure més »
Alt Maresme
Ermita a Tordera Ruïnes de l'antic Castell de Palafolls LAlt Maresme és una subcomarca sense ús administratiu que inclou diversos municipis del Maresme, al nord-est de Mataró, i històricament reclamada, en especial pel que fa als municipis de Tordera, Malgrat i Palafolls, limítrofs amb la Selva.
Nou!!: Comtat de Girona і Alt Maresme · Veure més »
Andorra durant l'edat mitjana
L'edat mitjana és el moment fundador d'Andorra.
Nou!!: Comtat de Girona і Andorra durant l'edat mitjana · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Comtat de Girona і Arquitectura romànica · Veure més »
Baix Empordà
El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.
Nou!!: Comtat de Girona і Baix Empordà · Veure més »
Baronia de Castellvell
Turó del Castell, amb el mas del Castell en primer terme, a Castellví de Rosanes Escut d'armes de la casa d'Entença. La Baronia de Castellvell fou una baronia establerta el per Ramon Borrell, comte de Barcelona, durant la repoblació de la marca amb els sarraïns.
Nou!!: Comtat de Girona і Baronia de Castellvell · Veure més »
Baronia de Montpalau
La Baronia de Montpalau va ser una jurisdicció senyorial creada al pels Montseny.
Nou!!: Comtat de Girona і Baronia de Montpalau · Veure més »
Batalla de Baltarga
La batalla de Baltarga fou un combat entre les host conjuntes catalanes i occitanes i una horda de magiars.
Nou!!: Comtat de Girona і Batalla de Baltarga · Veure més »
Batalla de Roncesvalls
La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.
Nou!!: Comtat de Girona і Batalla de Roncesvalls · Veure més »
Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols
La batalla naval de Sant Feliu de Guíxols fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Comtat de Girona і Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Nou!!: Comtat de Girona і Berà I · Veure més »
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Nou!!: Comtat de Girona і Berenguer de Tolosa · Veure més »
Berenguer del Velai
Berenguer fou comte del Velai en dates incertes vers el 820.
Nou!!: Comtat de Girona і Berenguer del Velai · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Comtat de Girona і Berenguer Ramon I · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Comtat de Girona і Berenguer Ramon II · Veure més »
Bernat de Gòtia
Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).
Nou!!: Comtat de Girona і Bernat de Gòtia · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Comtat de Girona і Bernat de Septimània · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Comtat de Girona і Bisbat de Girona · Veure més »
Borrell I d'Urgell-Cerdanya
Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).
Nou!!: Comtat de Girona і Borrell I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Comtat de Girona і Borrell II · Veure més »
Ca l'Oliver (Maçanet de la Selva)
Ca l'Oliver és una masia de Maçanet de la Selva (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Comtat de Girona і Ca l'Oliver (Maçanet de la Selva) · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Comtat de Girona і Califat de Còrdova · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Comtat de Girona і Carles el Calb · Veure més »
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Nou!!: Comtat de Girona і Casal d'Urgell · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Comtat de Girona і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell d'Empordà (fortificació)
El castell d'Empordà, situat a l'entitat de població homònima, és un gran casal amb antiga torre mestra quadrada i la resta feta els segles XVII i. Té, però, elements gòtics aprofitats.
Nou!!: Comtat de Girona і Castell d'Empordà (fortificació) · Veure més »
Castell de Cervià
El Castell de Cervià és un castell al poble de Cervià de Ter, a la comarca del Gironès declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat de Girona і Castell de Cervià · Veure més »
Castell de Llimiana
El Castell de Llimiana és un castell del terme de Llimiana.
Nou!!: Comtat de Girona і Castell de Llimiana · Veure més »
Castell de Montsoriu
El castell de Montsoriu, també anomenat castell de Montsoliu, és considerat una de les fortaleses gòtiques més imponents del Principat de Catalunya.
Nou!!: Comtat de Girona і Castell de Montsoriu · Veure més »
Castell de Palafolls
El castell de Palafolls és un edifici militar medieval situat dalt del turó del Castell al municipi de Palafolls (Maresme) i prop de la costa.
Nou!!: Comtat de Girona і Castell de Palafolls · Veure més »
Castell de Pals
El castell de Pals és un castell termenat del en el nucli antic de Pals, al Baix Empordà.
Nou!!: Comtat de Girona і Castell de Pals · Veure més »
Castell de Ponts
El castell de Ponts és un castell del municipi de Ponts (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat de Girona і Castell de Ponts · Veure més »
Català-urgellenc
L'urgellenc, urgellès o català-urgellenc / català-urgellès és un dialecte català constitutiu inclòs en lo català nord-occidental actualment parlat a la comarca de l'Alt Urgell, nord de la Noguera (Ponts, Artesa), nord-oest del Solsonès (Sant Llorenç de Morunys, Cambrils, Odèn, Olius) —que no s'ha de confondre amb solsoní— i també al Principat d'Andorra.
Nou!!: Comtat de Girona і Català-urgellenc · Veure més »
Comtat (edat mitjana)
Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.
Nou!!: Comtat de Girona і Comtat (edat mitjana) · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Comtat de Girona і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Comtat de Girona і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat de Girona і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat de Girona і Comtat de Besalú · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat de Girona і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Comtat de Girona і Comtats catalans · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Comtat de Girona і Comte · Veure més »
Concili de Troyes
Al Concili de Troyes, reunit pel Papa Joan VIII, l'any 878, hi fou coronat el monarca franc Lluís el Tartamut.
Nou!!: Comtat de Girona і Concili de Troyes · Veure més »
Conquesta catalanoaragonesa de Menorca
La Conquesta de Menorca fou la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Comtat de Girona і Conquesta catalanoaragonesa de Menorca · Veure més »
Conquesta de Girona
La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.
Nou!!: Comtat de Girona і Conquesta de Girona · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Comtat de Girona і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Comtat de Girona і Corona d'Aragó · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Comtat de Girona і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Comtat de Girona і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Comtat de Girona і Empordà · Veure més »
Ermengol de Roergue
Ermengol I (ca. 870 - 937) fou un noble occità, comte de Roergue (919-937) i comte de Carcí (919-937), cocomte de Nimes i Albi.
Nou!!: Comtat de Girona і Ermengol de Roergue · Veure més »
Ermenguer
Ermenguer fou el primer comte d'Empúries (~813- ~817).
Nou!!: Comtat de Girona і Ermenguer · Veure més »
Ermessenda (minisèrie)
Ermessenda és una minisèrie de ficció històrica de 2010, basada en la biografia d'Ermessenda de Carcassona i dividida en dos capítols, emesos originalment a TV3 els dies 21 i 22 de març de 2011.
Nou!!: Comtat de Girona і Ermessenda (minisèrie) · Veure més »
Ermessenda (muller de Sunifred I)
Ermessenda (?, segle IX — ?, 885/888) fou la muller de Sunifred I (matrimoni any 840), comte d'Urgell, Cerdanya, Girona, Osona i Barcelona, entre d'altres.
Nou!!: Comtat de Girona і Ermessenda (muller de Sunifred I) · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Comtat de Girona і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Escut de Girona
L'escut oficial de Girona té el següent blasonament.
Nou!!: Comtat de Girona і Escut de Girona · Veure més »
Església de Sant Vicenç de Camós
Sant Vicenç és una església parroquial al petit nucli de Sant Vicenç de Camós, dins una zona boscosa de gran frondositat.
Nou!!: Comtat de Girona і Església de Sant Vicenç de Camós · Veure més »
Església de Santa Maria de Camós
L'església parroquial de Santa Maria de Camós, situada dins el terme municipal de Camós, ocupa un turonet entre els rius Matamors i Revardit, amb excel·lent vista sobre Banyoles i el pla.
Nou!!: Comtat de Girona і Església de Santa Maria de Camós · Veure més »
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Nou!!: Comtat de Girona і Feudalisme a Catalunya · Veure més »
Foixà
Foixà és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Comtat de Girona і Foixà · Veure més »
Francesc Tarafa
Francesc Tarafa fou un religiós i erudit del.
Nou!!: Comtat de Girona і Francesc Tarafa · Veure més »
Gaucelm
Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).
Nou!!: Comtat de Girona і Gaucelm · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Comtat de Girona і Gòtia · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Comtat de Girona і Girona · Veure més »
Girona (desambiguació)
* Toponímia.
Nou!!: Comtat de Girona і Girona (desambiguació) · Veure més »
Gotmar III
Gotmar III o Gundemar fou bisbe de Girona (985-994).
Nou!!: Comtat de Girona і Gotmar III · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Comtat de Girona і Guifré el Pilós · Veure més »
Guifré I de Girona
Guifré I de Girona (?,, ?) fou comte de Girona i Besalú (848- anterior a 853).
Nou!!: Comtat de Girona і Guifré I de Girona · Veure més »
Guifré II de Barcelona
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.
Nou!!: Comtat de Girona і Guifré II de Barcelona · Veure més »
Guilarà
Guilarà o Guílara (finals del - Barcelona, ~959) fou bisbe de Barcelona des d'abans del 937 a després del 951.
Nou!!: Comtat de Girona і Guilarà · Veure més »
Guimer
Guimer o Guimerà - també citat en documents antics com Wimer, Guimas o Guimarano - fou bisbe de Girona (834- ~840) segurament investit en la mateixa data en què aconseguí la confirmació de les donacions fetes pels anteriors reis de França per part de l'emperador Lluís el Pietós, en un decret del 2 de desembre de 834 donat al palau d'Attigny.
Nou!!: Comtat de Girona і Guimer · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Comtat de Girona і Història de Barcelona · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Comtat de Girona і Història de Catalunya · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Comtat de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de Lleida
La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).
Nou!!: Comtat de Girona і Història de Lleida · Veure més »
Història del Comtat d'Urgell
La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Comtat de Girona і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »
Humfrid
Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).
Nou!!: Comtat de Girona і Humfrid · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Comtat de Girona і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Comtat de Girona і Jaume el Just · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Comtat de Girona і Joan el Caçador · Veure més »
Llegenda de Guifré el Pilós
La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.
Nou!!: Comtat de Girona і Llegenda de Guifré el Pilós · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Comtat de Girona і Lleida · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Comtat de Girona і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Besalú
El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.
Nou!!: Comtat de Girona і Llista de comtes de Besalú · Veure més »
Llista de comtes de Girona
Aquesta llista de comtes de Girona inclou una relació cronològica dels titulars del comtat de Girona, des de la seva creació el 785.
Nou!!: Comtat de Girona і Llista de comtes de Girona · Veure més »
Lloret de Mar
Lloret de Mar és una ciutat de Catalunya de la comarca de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava.
Nou!!: Comtat de Girona і Lloret de Mar · Veure més »
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Nou!!: Comtat de Girona і Maresme · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Comtat de Girona і Martí l'Humà · Veure més »
Miró I
* Miró I de Barcelona (926 - 966), comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).
Nou!!: Comtat de Girona і Miró I · Veure més »
Miró I de Barcelona
Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).
Nou!!: Comtat de Girona і Miró I de Barcelona · Veure més »
Miró III de Cerdanya
Miró II de Besalú i III de Cerdanya també anomenat Miró Bonfill (v 920- Girona 984) fou comte de Cerdanya, de Conflent i de Besalú (968-984) i bisbe de Girona (970-984).
Nou!!: Comtat de Girona і Miró III de Cerdanya · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Comtat de Girona і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Riudaura
El monestir de Santa Maria de Riudaura fou un monestir benedictí radicat a l'actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa).
Nou!!: Comtat de Girona і Monestir de Santa Maria de Riudaura · Veure més »
Odalric
Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).
Nou!!: Comtat de Girona і Odalric · Veure més »
Odiló
Odiló (? - ?) fou el segon comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i Empúries) d'una data posterior al 801 a una d'anterior al 817.
Nou!!: Comtat de Girona і Odiló · Veure més »
Otger
Otger fou el darrer comte privatiu de Girona, amb el pagus annex de Besalú (ca. 862 - ca. 870).
Nou!!: Comtat de Girona і Otger · Veure més »
Pagus
Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.
Nou!!: Comtat de Girona і Pagus · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Comtat de Girona і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Comtat de Girona і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Comtat de Girona і Pere el Gran · Veure més »
Pere Ramon de Barcelona
fou fill de Ramon Berenguer I i la seva primera dona, Elisabet de Nimes, comtes de Barcelona, Girona i Osona, entre d'altres.
Nou!!: Comtat de Girona і Pere Ramon de Barcelona · Veure més »
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Nou!!: Comtat de Girona і Pipí II d'Aquitània · Veure més »
Pont de Sant Julià del Llor
El pont de Sant Julià del Llor, popularment conegut com a Pont Vell, és al terme de Sant Julià del Llor i Bonmatí i creua l'antic llit del riu Ter.
Nou!!: Comtat de Girona і Pont de Sant Julià del Llor · Veure més »
Portada/article agost 17
Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.
Nou!!: Comtat de Girona і Portada/article agost 17 · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Comtat de Girona і Principat de Catalunya · Veure més »
Radulf I de Besalú
Radulf I de Besalú (? - 920) fou comte de Besalú (878-920).
Nou!!: Comtat de Girona і Radulf I de Besalú · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Comtat de Girona і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Comtat de Girona і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Comtat de Girona і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Comtat de Girona і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Comtat de Girona і Ramon Borrell I · Veure més »
Rampó
Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).
Nou!!: Comtat de Girona і Rampó · Veure més »
Ràtzia de 935
La ràtzia de 935 fou una campanya naval duta a terme per un estol de l'Emirat de Cordova contra l'oest de la Marca Hispànica.
Nou!!: Comtat de Girona і Ràtzia de 935 · Veure més »
Ràtzia de 936
El mes de juny de 935 un estol musulmà comandat per Abd-al-Màlik ibn Saïd ibn Abi-Hamama, compost per quaranta naus, vint d'elles brulots carregats de nafta i enginys bèl·lics marítims, i vint que transportaven mil homes de l'exèrcit regular i dos mil mariners per atacar el regne franc, va sortir d'al-Mariyya, anant a atacar els comtats de Barcelona, Girona i Empúries.
Nou!!: Comtat de Girona і Ràtzia de 936 · Veure més »
Ràtzia hongaresa a la península Ibèrica (942)
L'any 942 una ràtzia hongaresa travessà saquejant-los els comtats carolingis, en especial els comtats de Besalú i Girona, arribaren a les portes de Barcelona i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat de Làrida, que quedà assetjada a principis de juliol, amb una incursió a Wasqa en què van prendre el caid de Barbastre, però finalment foren derrotats per l'exèrcit musulmà de Muhammad ibn Hashim al-Tugibí, que poc abans havia recuperat a Garcia Sanxes I de Pamplona les penyes de Sen i Men, i el 5 d'abril en la Batalla de Tudela.
Nou!!: Comtat de Girona і Ràtzia hongaresa a la península Ibèrica (942) · Veure més »
Repoblament de Mallorca
El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.
Nou!!: Comtat de Girona і Repoblament de Mallorca · Veure més »
Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova
La revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova fou una revolta dels iemenites encapçalada per Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, valí de Barcelona, contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil a la Frontera Superior d'al-Àndalus durant el final del.
Nou!!: Comtat de Girona і Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova · Veure més »
Riquilda de Barcelona (Vescomtessa de Barcelona)
Riquilda de Barcelona fou vescomtessa de Barcelona per matrimoni durant la vida del seu marit Udalard I de Barcelona.
Nou!!: Comtat de Girona і Riquilda de Barcelona (Vescomtessa de Barcelona) · Veure més »
Rostany
Rostany (en llatí Rostagnus, en francès Rostaing) fou el primer comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i d'Empúries) del 785 a una data entre el 801 i el 811.
Nou!!: Comtat de Girona і Rostany · Veure més »
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Nou!!: Comtat de Girona і Sança de Castella (1006-1027) · Veure més »
Sant Aniol d'Aguja
Sant Aniol d'Aguja és una església romànica del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).
Nou!!: Comtat de Girona і Sant Aniol d'Aguja · Veure més »
Sant Esteve de Guialbes
Sant Esteve de Guialbes és un poble del municipi de Vilademuls, en la comarca del Pla de l'Estany.
Nou!!: Comtat de Girona і Sant Esteve de Guialbes · Veure més »
Sant Esteve de Sords
L'església parroquial de Sant Esteve de Sords és situada al costat esquerre del Terri, formant amb el comunidor, la rectoria i alguna casa més un conjunt esglaonat sobre el riu.
Nou!!: Comtat de Girona і Sant Esteve de Sords · Veure més »
Sant Martí de Riudellots de la Creu
Sant Martí de Riudellots de la Creu és la vella església parroquial del poble de Riudellots de la Creu, de cases disseminades, agregat al municipi de Palol de Revardit.
Nou!!: Comtat de Girona і Sant Martí de Riudellots de la Creu · Veure més »
Sant Pere de Juïgues
L'església de Sant Pere de Juïgues, de l'antic lloc de Juïgues, únic topònim alt-medieval d'aquestes comarques que indica un establiment de població jueva, es troba a l'entitat de població de Vilamarí, del municipi de Vilademuls, al costat del mas Sobirà, avui conegut per Can Güell, en una petita vall regada pel torrent de Règalo, afluent de la Farga.
Nou!!: Comtat de Girona і Sant Pere de Juïgues · Veure més »
Santa Maria d'Amer
Un cotxe passa a prop de l'església el 1914. Santa Maria d'Amer, o simplement el monestir d'Amer, fou una abadia benedictina a l'antic comtat de Girona, dins els límits i jurisdicció del bisbat de Girona, a l'actual terme municipal d'Amer (la Selva).
Nou!!: Comtat de Girona і Santa Maria d'Amer · Veure més »
Serinyà
Serinyà és un municipi a la comarca del Pla de l'Estany, situat a la dreta del riu Ser, al nord-oest de la comarca, just al límit amb la comarca de la Garrotxa.
Nou!!: Comtat de Girona і Serinyà · Veure més »
Setge de Girona de 793
El setge de Girona de 793 tingué lloc com a resposta de l'emir Hixam I a la conquesta de Girona de 785 per part dels francs en el context de la conquesta carolíngia d'Hispània.
Nou!!: Comtat de Girona і Setge de Girona de 793 · Veure més »
Setge de Girona de 827
El setge de Girona de 827 fou un conflicte armat al comtat de Girona durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs.
Nou!!: Comtat de Girona і Setge de Girona de 827 · Veure més »
Setge de Narbona de 793
El setge de Narbona de 793 fou una resposta de l'emir Hixam I a la conquesta de Girona de 785.
Nou!!: Comtat de Girona і Setge de Narbona de 793 · Veure més »
Setge de Saraqusta (778)
El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.
Nou!!: Comtat de Girona і Setge de Saraqusta (778) · Veure més »
Setge de Saraqusta de 781
El setge de Saraqusta de 781 formà part de l'establiment per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil d'un emirat omeia independent del Califat de Damasc a la península Ibèrica.
Nou!!: Comtat de Girona і Setge de Saraqusta de 781 · Veure més »
Sunifred (abat)
Sunifred (?- 890/891) fou un noble amb origen de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Comtat de Girona і Sunifred (abat) · Veure més »
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Nou!!: Comtat de Girona і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Sunifred II d'Urgell
Sunifred II d'Urgell (880? - 948) fou comte d'Urgell (897 - 948).
Nou!!: Comtat de Girona і Sunifred II d'Urgell · Veure més »
Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Nou!!: Comtat de Girona і Sunyer I de Barcelona · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: Comtat de Girona і Tractat de Corbeil · Veure més »
Vescomtat de Girona
El vescomtat de Girona fou inicialment un títol funcionarial jeràrquicament inferior al comte de Girona que apareix ja el poc temps després de la Conquesta de Girona.
Nou!!: Comtat de Girona і Vescomtat de Girona · Veure més »
Vidreres
Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.
Nou!!: Comtat de Girona і Vidreres · Veure més »
Vilamarí
Vilamarí és un poble del municipi de Vilademuls (Pla de l'Estany), al SE del terme municipal.
Nou!!: Comtat de Girona і Vilamarí · Veure més »
1041
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Girona і 1041 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Girona і 1054 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Girona і 1058 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Girona і 1076 · Veure més »
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat de Girona і 11 de novembre · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat de Girona і 11 de setembre · Veure més »
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat de Girona і 26 d'abril · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat de Girona і 26 de maig · Veure més »
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat de Girona і 27 de maig · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat de Girona і 30 de setembre · Veure més »
785
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Girona і 785 · Veure més »
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat de Girona і 8 de setembre · Veure més »
801
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Girona і 801 · Veure més »
835
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Girona і 835 · Veure més »
844
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Girona і 844 · Veure més »
848
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Girona і 848 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Girona і 878 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Girona і 897 · Veure més »
911
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Girona і 911 · Veure més »
951
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Girona і 951 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Girona і 992 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comte de Girona, Comtes de Girona.
