Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Amadeu I de Savoia, Amadeu II de Savoia, Amadeu VI de Savoia, Amadeu VIII de Savoia, Anna de Lusignan, Annecy, Beatriu d'Albon, Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg, Borgonya, Carles II de Savoia, Carles III de Savoia, Carles Manuel II de Savoia, Carlota de Xipre, Comtat d'Equestres, Comtats i vescomtats de França, Delfinat del Vienès, Enric II de Savoia-Nemours, Felip II de Savoia, Filibert II de Savoia, Gastó VII de Montcada i de Bearn, Ginebra, Història de Suïssa, Joan VI d'Harcourt, Lluís I de Savoia, Lluís I de Savoia-Nemours, Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia), Maria de Borgonya i de Flandes, Maria Joana Baptista de Savoia, Mata de Matha, Robert V d'Alvèrnia, Robert VII d'Alvèrnia, Senyoria de Grailly, Tomàs I de Savoia.
Amadeu I de Savoia
Amadeu I de Savoia, anomenat Amadeu Coda, (? - 1051) fou comte de Savoia (realment comte de Mauriena, Belley i Chablais, no portant mai el títol de "Savoia" o "Sabàudia") entre 1048 i 1051.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Amadeu I de Savoia · Veure més »
Amadeu II de Savoia
Amadeu II de Savoia (v 1050 - 1080) fou el comte de Savoia entre 1060 i 1080.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Amadeu II de Savoia · Veure més »
Amadeu VI de Savoia
Estàtua d'Amadeu VI de Savoia a la ciutat de Torí. Amadeu VI de Savoia, anomenat el comte verd, (Chambéry, Savoia 4 de gener 1334 - Campobasso, 1 de març 1383) fou comte de Savoia entre 1343 i 1383.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Amadeu VI de Savoia · Veure més »
Amadeu VIII de Savoia
Amadeu VIII de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia, 1383 - Ginebra, República de Ginebra, 1451) fou el comte de Savoia entre 1391 i 1416.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Amadeu VIII de Savoia · Veure més »
Anna de Lusignan
Escut d'armes dels darrers reis de Xipre. Anna de Lusignan o Anna de Xipre (1418 Regne de Xipre - Ginebra, Savoia 1462) fou una princesa de Xipre i duquessa consort de Savoia.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Anna de Lusignan · Veure més »
Annecy
Annecy (savoiàː Èneci) és un municipi francès situat al departament de l'Alta Savoia i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Annecy · Veure més »
Beatriu d'Albon
Beatriu d'Albon (nascuda el 1161 - morta el 16 de desembre de 1228 al castell de Vizille), delfina del Vienès, comtessa d'Albon, de Grenoble, d'Oisans i de Briançon de 1162 a 1228, filla de Guigó V d'Albon, delfí del Vienès, i de Beatriu de Montferrat.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Beatriu d'Albon · Veure més »
Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg
El bisbat de Lausana fou un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Borgonya · Veure més »
Carles II de Savoia
Carles II de Savoia o Carles Joan Amadeu de Savoia (Torí, Ducat de Savoia, avui en dia forma part del Piemont, 1490 - Moncalieri, 16 d'abril de 1496) fou el duc de Savoia entre 1490 i 1496.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Carles II de Savoia · Veure més »
Carles III de Savoia
Carles III de Savoia o Carles el Bo (Chazey, Ducat de Savoia, avui en dia part del departament francès d'Ain, 10 d'octubre de 1486 - Vercelli, 17 d'agost de 1553) fou el duc de Savoia entre 1504 i 1536, encara que la major part del seu ducat va estar ocupat pel Regne de França entre 1536 i la seva mort.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Carles III de Savoia · Veure més »
Carles Manuel II de Savoia
Carles Manuel II de Savoia (Torí, Savoia 1634 - íd. 1675) fou el duc de Savoia entre 1638 i 1675, si bé patí la regència de la seva mare durant els primers anys del seu mandat.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Carles Manuel II de Savoia · Veure més »
Carlota de Xipre
Carlota de Lusignan, nascuda el 28 de juny del 1444 a Nicòsia, morta el 16 de juliol del 1487 a Roma, reina de Xipre (1458-1460), fou la filla de Joan II de Xipre i d'Helena Peleòloga.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Carlota de Xipre · Veure més »
Comtat d'Equestres
El comtat d'Equestres, també comtat de Nyon (Neodunum) a Vaud, fou una jurisdicció feudal formada per l'antic pagus Equestricus.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Comtat d'Equestres · Veure més »
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Comtats i vescomtats de França · Veure més »
Delfinat del Vienès
El Delfinat del Vienès (en francès Viennois) fou una jurisdicció feudal del regne de França a la moderna regió del Delfinat, amb capital a Viena del Delfinat i el nom dels dominis de la família Albon al sud del Vienès que va substituir de fet als nom de comtat d'Albon, comtat de Grenoble i comtat de Gresivaudan, així com d'altres petites senyories.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Delfinat del Vienès · Veure més »
Enric II de Savoia-Nemours
Enric II de Savoia-Nemours, nascut a París el 7 de novembre de 1625, mort a París el 14 de gener de 1659, fou un home d'església francès del.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Enric II de Savoia-Nemours · Veure més »
Felip II de Savoia
Felip II de Savoia, Felip I de Ginebra o Felip de Bresse, anomenat el Sense Terra, (Chambéry, Savoia 1438 - Torí 1497) fou el duc de Savoia i comte de Ginebra entre 1496 i 1497.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Felip II de Savoia · Veure més »
Filibert II de Savoia
Filibert II de Savoia, anomenat el Bell, (Pont-d'Ain, Savoia 1480 - íd. 1504) fou el duc de Savoia entre 1497 i 1504.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Filibert II de Savoia · Veure més »
Gastó VII de Montcada i de Bearn
Gastó de Montcada i de Forcalquier (1220?-1290) fou vescomte de Bearn, Auloron o Oloron, Brulhès i Gabardà, de Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1290).
Nou!!: Comtat de Ginebra і Gastó VII de Montcada i de Bearn · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Ginebra · Veure més »
Història de Suïssa
Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Història de Suïssa · Veure més »
Joan VI d'Harcourt
Joan VI d'Harcourt (1 de desembre de 1342 - 28 de febrer de 1388) va ser comte d'Harcourt, comte d'Aumale, vescomte de Saint-Sauveur i de Châtellerault, senyor d'Elbeuf, de Lillebonne, de Brionne, d'Aarschot, de La Saussaye.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Joan VI d'Harcourt · Veure més »
Lluís I de Savoia
Lluís I de Savoia (Ginebra, Ducat de Savoia 1413 - Lió, França 1465) fou el duc de Savoia entre 1440 i 1465.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Lluís I de Savoia · Veure més »
Lluís I de Savoia-Nemours
Lluís de Savoia-Nemours, nascut el 1615, mort el 16 de setembre de 1641, va ser comte-duc de Ginebra, De Nemours i d'Aumale de 1632 a 1641.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Lluís I de Savoia-Nemours · Veure més »
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Imatge de Margarida d'Habsburg, pintada pel Mestre de Moulins vers el 1490. Margarida d'Àustria o Margarida d'Habsburg (Brussel·les, Països Baixos borgonyons 10 de gener de 1480 - Mechelen –o Malines–, 1 de desembre de 1530) fou una princesa borgonyona, filla de l'emperador Maximilià I d'Àustria, duquessa consort de Savoia, comtessa consort de Ginebra i titular de Charlorais.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Veure més »
Maria de Borgonya i de Flandes
Maria de Borgonya (Dijon, Borgonya, setembre de 1386 - Thonon-les-Bains, Savoia, 8 d'octubre de 1422) fou una infanta de Borgonya i duquessa consort de Savoia.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Maria de Borgonya i de Flandes · Veure més »
Maria Joana Baptista de Savoia
Maria Joana, ''Jean Petitot le vieux'' Maria Joana Baptista de Savoia, anomenada Madama Reale, (París, Regne de França 1644 - Torí, Savoia 1724) fou comtessa de Ginebra i duquessa d'Aumale entre 1659 i 1724 i regent del Ducat de Savoia entre 1675 i 1684.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Maria Joana Baptista de Savoia · Veure més »
Mata de Matha
Mata de Matha, morta entre 1270 i 1273, fou vescomtessa de Marsan del 1251 a la seva mort, i filla de Bosó de Matha, senyor de Conyac, i de Peronella de Comenge, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Mata de Matha · Veure més »
Robert V d'Alvèrnia
Robert V d'Alvèrnia, nascut vers 1225, mort el 1277 fou comte d'Alvèrnia de 1247 a 1277), succeint en aquest feu al seu pare Guillem XI (vers 1195-1247), que fou comte d'Alvèrnia de 1222 a 1247. Fou també comte de Boulogne el 1260 per herència de la seva mare Adelaida de Brabant, i com a donatari, d'Enric III de Brabant, duc de Brabant, el seu cosí, que va renunciar als seus drets. El 1249 Alfons de Poitiers comte de la Terra d'Alvèrnia, va concedir franquícies als burgesos de Riom, que com a capital del seu domini alvernès va passar en poc temps de ser un poble a una població notable; això va perjudicar considerablement al comtat d'Alvèrnia ja molts magnats van construir cases a Riom. El 28 d'abril de 1250 va fer una transacció amb Guiu de Dampierre i Berald de Mercoeur, lloctinents d'Arquimbald IX de Borbó, per la qual es dividia la senyoria de Combrailles. El 13 d'abril de 1251 la seva mare Adelaida de Brabant va renunciar a l'usdefruit d'Alvèrnia i va cedir al seu fill les seves terres al comtat de Duras (que de fet era una entitat administrativa) i hi va incloure les terres que reclamava el comte de Loon. Guiu, el seu germà, era abat de Saint Germain de Lambron, però Imbert de la Tour, un canonge de París li va disputar l'abadia i Robert V el va empresonar. Això va provocar la seva excomunió pel papa Alexandre IV. El 1253 els bisbes de Clarmont, Puy i Mende es van enfrontar als nobles locals; els bisbes van demanar ajut a Alfons de Poitiers que va designar comissaris que van fer una enquesta sense cridar als nobles afectats. Robert i la noblesa van protestar a Alfons, ja que això era contrari als usatges de la província. El 1254 el bisbe i el comte van signar un compromís amb la mediació de Raül comte de Ginebra, d'Arbest, senyor de la Tour, i de Guillem de Baffie (10 de juliol de 1254). Després de rebre el 1260 el comtat de Boulogne, el 1262 el rei de França i el seu seguici foren rebuts a la cort del comte a Clarmont, i allí es va casar el seu fill Felip l'Ardit amb Isabel d'Aragó (28 de maig de 1262). Va testar l'11 de gener de 1277. Va deixar els dos comtats al seu fill gran Guillem; al segon Robert la senyoria de Combrailles; al tercer Godofreu li ordenava abraçar la vida religiosa; i el quart Guiu (Guiuet) igualment; rebien a més un llegat en diners. Va deixar també diners a les filles Matilde i Maria a les que encarrega casar-se (la segona però no va obeir i es va fer religiosa, potser per una vocació tardana). la seva esposa Eleonor va rebre la senyoria de Châteauneuf. Va morir poc després.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Robert V d'Alvèrnia · Veure més »
Robert VII d'Alvèrnia
Robert VII d'Alvèrnia el Gran, (vers 1282 - 13 d'octubre de 1325), fou comte d'Alvèrnia i de Boulogne (1314-1325), fill de Robert VI d'Alvèrnia (1250-1314), i de Beatriu de Montgascon, i successor del pare en els dos feus.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Robert VII d'Alvèrnia · Veure més »
Senyoria de Grailly
Armes de Joan III de Grailly La senyoria de Grailly fou una jurisdicció feudal del Regne de França, prop de Ginebra (Confederació Helvètica), al país de Gex, departament de l'Ain, que avui dia es diu Grilly.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Senyoria de Grailly · Veure més »
Tomàs I de Savoia
Tomàs I de Savoia (Aiguebelle, Savoia, 1178 - Moncalieri, 1233) fou el comte de Savoia entre 1189 i 1233.
Nou!!: Comtat de Ginebra і Tomàs I de Savoia · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comte de Ginebra, Comtessa de Ginebra.
