Accés més ràpid que el navegador!
284 les relacions: Abella de la Conca, Abril d'Urgell, Adalbert de Lorena, Adelaida de Melguèlh, Afer Martin Guèrra, Agnès de Montpeller, Agnès de Navarra, Alfons el Cast, Alins, Alt Urgell, Andorra, Andorra durant l'edat moderna, Andorra durant la Revolució Francesa, Andorra la Vella, Andorrans, Antic règim a França, Antoni de Borbó, Aquitans, Arieja, Arnau de Llordat, Arnau I de Castellbò, Arquimbald de Foix, Ars nova, Ausat, Autariba (Alta Garona), Àliga de Berga, Àlvar I d'Urgell, Ball de la Marratxa, Bandera d'Andorra, Banderes de Catalunya, Bartomeu Gras, Batalla de Montjuèi, Batalla de Muret, Batalla de Salvetat, Batlle (antic règim), Bearn, Bellver de Cerdanya, Berga, Bernat d'Alió, Bernat de Foix, Bernat Galceran I de Pinós, Bernat I de Foix, Bernat II de Bigorra, Bernat Saisset, Bernat VI d'Armanyac, Bernat VII de Comenge, Bescaran, Bethmale (formatge), Biga de fusta al carrer Cardona, Bigorra, ..., Bisbat d'Urgell, Bolquera, Bolvir, Borís Skóssirev, Cabó, Caboet, Cap de la Tosa d'Entor, Captalat de Buch, Carles I de Borbó, Casa Jordán de Urriés, Castell d'Olp, Castell de Burg, Castell de Castelló de Farfanya, Castell de Castellbò, Castell de Jóc, Castell de Lhordat, Castell de Lles, Castell de Montagut (Sant Julià de Ramis), Castell de Montsonís, Castell de Niòrt, Castell de Ponts, Castell de Tornamira, Castell de Vacarisses, Castell i vila de Talarn, Castell Vell de Rosanes, Castellnou d'Arri, Castellvell de la Marca, Catarisme, Catedral de la Seu d'Urgell, Caterina I de Navarra, Charles d'Espagnac, Charles I d'Albret, Chevauchée, Comtat de Benaugès, Comtat de Bigorra, Comtat de Candale, Comtat de Carcassona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Foix, Comtat de Gaura, Comtat de Longueville, Comtat de Pallars Sobirà, Comtats i vescomtats de França, Conquesta de Navarra, Constitució d'Andorra, Copríncep d'Andorra, Corona d'Aragó, Croada Albigesa, Croada contra la Corona d'Aragó, Cronologia del catarisme, Dècada del 1270, Diòcesi de Rius, Dolça de Foix, Donasà, Ducats de França, Elionor de Comenge, Elionor I de Navarra, Endura, Enric II de Navarra, Enric IV de Castella, Enric IV de França, Er (Cerdanya), Ermengol VIII d'Urgell, Ermengol X d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Esclarmonda de Foix i de Cardona, Escut d'Andorra, Església de Sant Ibars de Sent Ibarç, Esquivat de Chabanès, Estatuts de Pàmies, Estavar, Estefania de Foix, Farrera, Felip d'Artois, Felip Dalmau I de Rocabertí, Felip de Mallorca, Fenolleda, Finestret, Foix, Foix (Occitània), Força de Prats, Francesc I de Navarra, Francesc II de Bretanya, Francesc Nicolau, Frontera Catalunya-Andorra, Galceran IV de Pinós, Gastó I de Foix, Gastó II de Foix, Gastó III de Castellbò, Gastó III de Foix, Gastó IV de Foix, Gastó VII de Montcada i de Bearn, Guillem Belibasta, Guillema de Montcada i Bigorra, Guiu I de Levis, Hestiv'Òc, Història d'Andorra, Història d'Aran, Història d'Occitània, Història del Comtat d'Urgell, Isabel de Foix, Jaume II de Mallorca, Jóc, Joan el Caçador, Joan I d'Empúries, Joan I de Foix, Joan II d'Alvèrnia, Joan II d'Armanyac, Joan II d'Empúries, Joan III Albret, Joana d'Aragó i d'Armanyac, Joana d'Urgell, Joana de Navarra i de Castella, Joana II d'Alvèrnia, Joana III de Navarra, Jofre VI de Rocabertí, Josa de Cadí, La Seu d'Urgell, Literatura occitana, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de reis de Navarra, Lluís XIII de França, Magdalena de França, Margarida de Comenge, Maria de Luna, Marquesa d'Urgell, Marquesat de Foix, Mata d'Armanyac, Mata de Matha, Mateu de Foix (comte de Comenge), Mateu I de Foix, Mestre Alexander, Microestats europeus, Miquel de Santjoan, Montellà i Martinet, Montsegur, Montserrat Poch, Nebosan, Occitània, Occitània (regió administrativa), Olesa de Montserrat, País de Foix, Pareatge d'Andorra de 1278, Pareatge d'Andorra de 1288, Pariatge, Patzeria, Pàmies, Peire Authié, Pere d'Urtx, Pere de Foix el Jove, Pere de Foix el Vell, Pere de Narbona, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Pere I de Foix, Pere Ramon II de Comenge, Pere Roger de Mirapeis, Política a Andorra, Pont dels Escalls, Portada/article març 9, Quèstia, Quercorbès, Querol, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Ramon Bernat Trencavell, Ramon de Perella, Ramon de Vilanova, Ramon I Donat, Ramon I Trencavell, Ramon Roger I de Foix, Ramon VI de Tolosa, Regions d'Occitània, Rialb, Roger, Roger Bernat I de Castellbò, Roger Bernat I de Foix, Roger Bernat II de Castellbò, Roger Bernat II de Foix, Roger Bernat III de Foix, Roger I de Carcassona, Roger I de Foix, Roger II de Foix, Roger III de Carcassona, Roger III de Foix, Roger IV de Foix, Sabartès, Sança d'Aragó, Sant Grau del Puig d'Urús, Sant Joan de Montanissell, Sant Quentin, Sant Vicenç d'Enclar, Sant Vicenç de la Llaguna, Santa Eulàlia d'Estoll, Santa Maria de Meià, Savès, Se canta, Senyoria d'Andusa, Senyoria de Casaubon, Senyoria de Grailly, Senyoria de Mardonya, Setge de Balaguer (1280), Setge de Carcassona (1240), Setge de Menerba, Setge de Tolosa (1211), Setge de Tolosa (1218), Sort, Surp (antic municipi), Tírvia, Tibald I de Bar, Tractat de Blois (1512), Tractat de Corbeil, Trencavell, Tribut de les Tres Vaques, Unam Sanctam, Vegueria francesa, Vergonha, Vescomtat d'Èvol, Vescomtat de Castellbò, Vescomtat de Marçan, Vescomtat de Pallars, Vescomtat de Solan, Vila closa de Vilamur, Vilanova (genealogia), Vilanova de Banat, Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar, 1 d'agost, 1034, 1195, 1196, 1232, 1278, 1288, 20 de juliol. Ampliar l'índex (234 més) »
Abella de la Conca
El terme municipal d'Abella de la Conca Abella de la Conca és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, Catalunya.
Nou!!: Comtat de Foix і Abella de la Conca · Veure més »
Abril d'Urgell
Abril d'Urgell o Abril Peláez fou un bisbe d'Urgell, probablement gallec o d'origen gallec, de Sant Jaume de Compostel·la.
Nou!!: Comtat de Foix і Abril d'Urgell · Veure més »
Adalbert de Lorena
Adalbert d'Alsàcia (o Adalbert de Lorena) (+11 de novembre de 1048) fou comte de Metz com Adalbert III de Metz del 1045 al 1047 i duc de Lorena (Alta Lorena o Alta Lotaríngia) del 1047 al 1048.
Nou!!: Comtat de Foix і Adalbert de Lorena · Veure més »
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Nou!!: Comtat de Foix і Adelaida de Melguèlh · Veure més »
Afer Martin Guèrra
Lafer Martin Guèrra (Martin Guerre en grafia occitana no normalitzada o en francès) va ser un procés penal d'usurpació d'identitat, jutjat a Tolosa de Llenguadoc el 1560.
Nou!!: Comtat de Foix і Afer Martin Guèrra · Veure més »
Agnès de Montpeller
Agnès de Montpeller (c. 1190 - c. 1226) va ser vescomtessa de Besiers, Albi, Carcassona i Rasès.
Nou!!: Comtat de Foix і Agnès de Montpeller · Veure més »
Agnès de Navarra
Agnès de Navarra (1334 - 1396) fou infanta de Navarra i comtessa consort de Foix (1349-1391).
Nou!!: Comtat de Foix і Agnès de Navarra · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Comtat de Foix і Alfons el Cast · Veure més »
Alins
Alins, o Alins de Vallferrera segons l'IEC, és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Foix і Alins · Veure més »
Alt Urgell
L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.
Nou!!: Comtat de Foix і Alt Urgell · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Comtat de Foix і Andorra · Veure més »
Andorra durant l'edat moderna
L'edat moderna és per a Andorra un moment crucial entre l'annexió definitiva a Castella i la separació del projecte hispànic.
Nou!!: Comtat de Foix і Andorra durant l'edat moderna · Veure més »
Andorra durant la Revolució Francesa
La Revolució Francesa tingué tres grans conseqüències per al sòl andorrà.
Nou!!: Comtat de Foix і Andorra durant la Revolució Francesa · Veure més »
Andorra la Vella
Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país.
Nou!!: Comtat de Foix і Andorra la Vella · Veure més »
Andorrans
Els andorrans són un grup humà, que comparteixen llengua i cultura amb els catalans (segons l'Estudi sociolingüístic del 2004, el català és la llengua materna del 49,4% de la població de nacionalitat andorrana).
Nou!!: Comtat de Foix і Andorrans · Veure més »
Antic règim a França
En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.
Nou!!: Comtat de Foix і Antic règim a França · Veure més »
Antoni de Borbó
Antoni de Borbó o Antoni I de Navarra (La Fère, França, 22 d'abril de 1518 - Les Andelys, 17 de novembre de 1562) fou duc de Vendôme, rei de Navarra, comte de Foix i copríncep d'Andorra (1555-1562).
Nou!!: Comtat de Foix і Antoni de Borbó · Veure més »
Aquitans
Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).
Nou!!: Comtat de Foix і Aquitans · Veure més »
Arieja
LArieja (en occità Arièja i en francès Ariège) és un departament francès (09) situat a la regió d'Occitània.
Nou!!: Comtat de Foix і Arieja · Veure més »
Arnau de Llordat
Arnau de Llordat, Arnau de Llordà o complet: Arnau Guillem de Llordà (? – Tortosa, 5 de maig de 1346) fou un religiós que arribà a bisbe d'Urgell i quart copríncep d'Andorra (1326-1341) i posteriorment bisbe de Tortosa (1341-1346).
Nou!!: Comtat de Foix і Arnau de Llordat · Veure més »
Arnau I de Castellbò
Arnau I de Castellbò (1185 - 1226) fou vescomte de Castellbò i partidari de l'heretgia càtara.
Nou!!: Comtat de Foix і Arnau I de Castellbò · Veure més »
Arquimbald de Foix
Armes d'Arquimbald de Grailly com a comte consort de Foix Arquimbald de Grailly (? - 1413) fou senyor de Grailly, vescomte de Benauges i captal del Bug i, pel seu matrimoni amb Isabel de Foix, comte de Foix i vescomte de Bearn i de Castellbò (1398-1413).
Nou!!: Comtat de Foix і Arquimbald de Foix · Veure més »
Ars nova
Lars nova és el període de producció polifònica musical, tant francesa com italiana, posterior a lars antiqua i anterior a l'obra musical de l'escola francoflamenca.
Nou!!: Comtat de Foix і Ars nova · Veure més »
Ausat
Ausat (francès Auzat) és un municipi francès del departament de l'Arieja i la regió d'Occitània.
Nou!!: Comtat de Foix і Ausat · Veure més »
Autariba (Alta Garona)
Autariba (en francès i oficial Auterive, en occità Autariba) és un municipi occità del Llenguadoc, del departament de l'Alta Garona, a la regió Occitània.
Nou!!: Comtat de Foix і Autariba (Alta Garona) · Veure més »
Àliga de Berga
LÀliga de Berga és l'element més distingit de la comparseria de la Patum, la festa del Corpus de Berga.
Nou!!: Comtat de Foix і Àliga de Berga · Veure més »
Àlvar I d'Urgell
Àlvar I de Cabrera i Urgell, també conegut per Rodrigo (Burgos, 1239 - Foix, Llenguadoc, 1268), fou comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1243-1268) com a hereu del seu germà Ermengol IX,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Comtat de Foix і Àlvar I d'Urgell · Veure més »
Ball de la Marratxa
Ball de La Marratxa a la plaça Major, 1945 La Marratxa 1950El ball de la Marratxa és una dansa tradicional de la parròquia andorrana de Sant Julià de Lòria.
Nou!!: Comtat de Foix і Ball de la Marratxa · Veure més »
Bandera d'Andorra
La bandera d'Andorra es va adoptar el 1866.
Nou!!: Comtat de Foix і Bandera d'Andorra · Veure més »
Banderes de Catalunya
Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions.
Nou!!: Comtat de Foix і Banderes de Catalunya · Veure més »
Bartomeu Gras
Bartomeu Gras (Reus, 1386 - ?) va ser tresorer reial i diplomàtic.
Nou!!: Comtat de Foix і Bartomeu Gras · Veure més »
Batalla de Montjuèi
La batalla de Montjuèi va ocórrer a l'abril de 1211 durant la croada albigesa i va donar la victòria al comte Ramon Roger I de Foix sobre un exèrcit de croats format principalment per alemanys i frisons.
Nou!!: Comtat de Foix і Batalla de Montjuèi · Veure més »
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Nou!!: Comtat de Foix і Batalla de Muret · Veure més »
Batalla de Salvetat
La batalla de Salvetat (11-12 de setembre de 1217, prop de l'actual Sent Julian de Garona) fou una de les batalles de la croada albigesa lluitada per les tropes de Ramon VI de Tolosa i Roger de Comenge, que van derrotar els croats de Tolosa de Llenguadoc.
Nou!!: Comtat de Foix і Batalla de Salvetat · Veure més »
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Nou!!: Comtat de Foix і Batlle (antic règim) · Veure més »
Bearn
Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.
Nou!!: Comtat de Foix і Bearn · Veure més »
Bellver de Cerdanya
Bellver de Cerdanya és una vila i municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya, i pertany a la província de Lleida.
Nou!!: Comtat de Foix і Bellver de Cerdanya · Veure més »
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Nou!!: Comtat de Foix і Berga · Veure més »
Bernat d'Alió
Bernat d'Alió (Cerdanya? — Perpinyà, 1258) fou un senyor feudal del, senyor del Donasà i del Capcir.
Nou!!: Comtat de Foix і Bernat d'Alió · Veure més »
Bernat de Foix
* Onomàstica.
Nou!!: Comtat de Foix і Bernat de Foix · Veure més »
Bernat Galceran I de Pinós
Bernat Galceran I de Pinós i Fenollet (Catalunya, segle XIV – Guimerà 8-4-1425), noble, senyor (1383-1425) de les baronies de Pinós, Mataplana, Roset, Vall de Toses i La Portella.
Nou!!: Comtat de Foix і Bernat Galceran I de Pinós · Veure més »
Bernat I de Foix
Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).
Nou!!: Comtat de Foix і Bernat I de Foix · Veure més »
Bernat II de Bigorra
Bernat II (vers 1014 - † 1077) fou comte de Bigorra de 1038 a 1077, fill de Bernat Roger, comte de Foix i de Coserans, i de Garsenda, comtessa de Bigorra.
Nou!!: Comtat de Foix і Bernat II de Bigorra · Veure més »
Bernat Saisset
Bernat Saisset fou un religiós occità nascut vers el 1232 i mort vers el 1314.
Nou!!: Comtat de Foix і Bernat Saisset · Veure més »
Bernat VI d'Armanyac
Bernat VI, nascut cap a 1270 i mort el 1319, comte d'Armanyac (amb Fesenzac) (1285-1319), fou el fill de Guerau VI d'Armanyac, vescomte de Fesenzaguet i comte d'Armanyac amb Fezensac, i de Mata de Bearn.
Nou!!: Comtat de Foix і Bernat VI d'Armanyac · Veure més »
Bernat VII de Comenge
Bernat VII de († Buset, 21 de juliol de 1312), va ser comte de Comenge de 1295 a 1312.
Nou!!: Comtat de Foix і Bernat VII de Comenge · Veure més »
Bescaran
Bescaran és una entitat de població i entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls de Valira, a la comarca de l'Alt Urgell.
Nou!!: Comtat de Foix і Bescaran · Veure més »
Bethmale (formatge)
El bethmale és un formatge de pasta premsada no cuita fet amb llet de vaca i originari de la vall de Bethmale, a l'Arieja, França.
Nou!!: Comtat de Foix і Bethmale (formatge) · Veure més »
Biga de fusta al carrer Cardona
La Biga de fusta al carrer Cardona és un element arquitectònic del municipi de Berga protegit com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Comtat de Foix і Biga de fusta al carrer Cardona · Veure més »
Bigorra
Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Comtat de Foix і Bigorra · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Comtat de Foix і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Bolquera
Bolquera (en francès, Bolquère) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Comtat de Foix і Bolquera · Veure més »
Bolvir
Bolvir Nevat l'any 2017. Fotografia d'Emili Giménez Bolvir és un petit poble del Pirineu Català emmarcat per una postal privilegiada de la Vall Ceretana.
Nou!!: Comtat de Foix і Bolvir · Veure més »
Borís Skóssirev
Borís Mikhàilovitx Skóssirev-Mavrusov (en rus, Борис Скосырев; Vílnius, Imperi Rus, 12 de gener de 1896 - Boppard, Alemanya Occidental, 27 de febrer de 1989) fou un aventurer rus que intentà prendre el poder a Andorra durant la dècada de 1930.
Nou!!: Comtat de Foix і Borís Skóssirev · Veure més »
Cabó
Cabó és una vila i municipi català situat al sud-oest de la comarca de l'Alt Urgell.
Nou!!: Comtat de Foix і Cabó · Veure més »
Caboet
Els Caboet foren uns senyors feudals de l'Alt Urgell que ocuparen l'antiga vall de Caboet, actualment anomenada vall de Cabó.
Nou!!: Comtat de Foix і Caboet · Veure més »
Cap de la Tosa d'Entor
El Cap de la Tosa d'Entor és una muntanya d'Andorra de 2.506 m situada uns 2,3 km al nord del Tarter, a la parròquia de Canillo.
Nou!!: Comtat de Foix і Cap de la Tosa d'Entor · Veure més »
Captalat de Buch
El captalat de Buch (Bug en occità) fou una senyoria feudal de Gascunya.
Nou!!: Comtat de Foix і Captalat de Buch · Veure més »
Carles I de Borbó
Carles I de Borbó, nascut el 1401, mort el 4 de desembre de 1456 al castell de Moulins, fou duc de Borbó i d'Alvèrnia de 1434 a 1456.
Nou!!: Comtat de Foix і Carles I de Borbó · Veure més »
Casa Jordán de Urriés
La Casa dels Jordán de Urriés o Llinatge dels Jordán de Urriés —Casal dels Jordà d'Urries — fou una família o llinatge noble aragonesa que posseí els títols de marquesat d'Ayerbe, Velilla de Ebro, vescomtes de Roda, entre altres.
Nou!!: Comtat de Foix і Casa Jordán de Urriés · Veure més »
Castell d'Olp
El Castell d'Olp és un edifici d'Olp, al municipi de Sort (Pallars Sobirà) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Comtat de Foix і Castell d'Olp · Veure més »
Castell de Burg
El Castell de Burg és un edifici de Farrera (Pallars Sobirà) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Comtat de Foix і Castell de Burg · Veure més »
Castell de Castelló de Farfanya
El castell és situat a la vila de Castelló de Farfanya (la Noguera), sobre un turó que domina la població i que comparteix amb l'església de Santa Maria.
Nou!!: Comtat de Foix і Castell de Castelló de Farfanya · Veure més »
Castell de Castellbò
Castell de Castellbò és un castell romànic situat al capdamunt de la roca que culmina el nucli de Castellbò, del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell).
Nou!!: Comtat de Foix і Castell de Castellbò · Veure més »
Castell de Jóc
El castell de Jóc és una antiga fortificació medieval de la comuna de Jóc, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).
Nou!!: Comtat de Foix і Castell de Jóc · Veure més »
Castell de Lhordat
El castell de Lhordat, es una fortalesa enrunada situada a la població de Lhordat, al departament de l'Arieja.
Nou!!: Comtat de Foix і Castell de Lhordat · Veure més »
Castell de Lles
Castell de Lles és un castell del municipi de Lles de Cerdanya (Cerdanya) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat de Foix і Castell de Lles · Veure més »
Castell de Montagut (Sant Julià de Ramis)
El castell de Montagut és un castell al nord-oest del nucli de Sarrià de Ter al terme de Sant Julià de Ramis (Gironès) catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat de Foix і Castell de Montagut (Sant Julià de Ramis) · Veure més »
Castell de Montsonís
El Castell de Montsonís és un castell situat al nucli de Montsonís, al municipi de la Foradada, comarca de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional El Castell de Montsonís, al costat de la resta de les fortaleses construïdes a la zona, va defensar la frontera entre la ‘Catalunya Vella’ i la 'Nova' durant 125 anys, fins a la conquesta definitiva de Lleida l'any 1149.
Nou!!: Comtat de Foix і Castell de Montsonís · Veure més »
Castell de Niòrt
El castell de Niòrt (Aniort o Aniorti en els textos d'època medieval) és un castell en runes situat a la comuna de Niòrt de Sault, al departament de l'Aude.
Nou!!: Comtat de Foix і Castell de Niòrt · Veure més »
Castell de Ponts
El castell de Ponts és un castell del municipi de Ponts (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat de Foix і Castell de Ponts · Veure més »
Castell de Tornamira
El Castell de Tornamira és situat en el punt més elevat d'un turó ubicat al sud-est del nucli de la Torre d'Oristà, just a l'oest de la riera Gavarresa en el meandre que envolta Puigciutat.
Nou!!: Comtat de Foix і Castell de Tornamira · Veure més »
Castell de Vacarisses
El Castell de Vacarisses és un castell del municipi de Vacarisses (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat de Foix і Castell de Vacarisses · Veure més »
Castell i vila de Talarn
El castell i vila de Talarn és un conjunt fortificat medieval que inclou l'actual vila de Talarn, al Pallars Jussà.
Nou!!: Comtat de Foix і Castell i vila de Talarn · Veure més »
Castell Vell de Rosanes
El Castell Vell de Rosanes (actualment també conegut com a castell de Sant Jaume) és un castell localitzat a Castellví de Rosanes, al Baix Llobregat.
Nou!!: Comtat de Foix і Castell Vell de Rosanes · Veure més »
Castellnou d'Arri
Castellnou d'Arri (en occità Castèlnòu d'Arri i localment Castèlnau d'Arri, en francès i oficialment Castelnaudary) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa d'Occitània.
Nou!!: Comtat de Foix і Castellnou d'Arri · Veure més »
Castellvell de la Marca
El Castell Vell o Castellvell de la Marca s'alça 468 metres damunt d'un turó encinglerat en un dels contraforts orientals de la serra del Montmell, sota del qual hi ha les Cases Noves de la Riera formant part de l'ajuntament de Castellví de la Marca.
Nou!!: Comtat de Foix і Castellvell de la Marca · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Comtat de Foix і Catarisme · Veure més »
Catedral de la Seu d'Urgell
La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.
Nou!!: Comtat de Foix і Catedral de la Seu d'Urgell · Veure més »
Caterina I de Navarra
Caterina I de Navarra (1470 - Mont-de-Marsan, França, 1517) fou reina de Navarra, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1483-1517).
Nou!!: Comtat de Foix і Caterina I de Navarra · Veure més »
Charles d'Espagnac
Charles d'Espagne de Cousserans de Cominges o d'Espagne, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya i a Espanya com a Carlos de España (Castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 15 d'agost del 1775 - Organyà, Alt Urgell, 2 de novembre del 1839) fou un noble i militar francès al servei de la monarquia del Regne d'Espanya.
Nou!!: Comtat de Foix і Charles d'Espagnac · Veure més »
Charles I d'Albret
Charles d'Albret († el 25 d'octubre de 1415) va ser Conestable de França entre 1402 i 1411, i de nou entre 1413 i 1415.
Nou!!: Comtat de Foix і Charles I d'Albret · Veure més »
Chevauchée
Una chevauchée (Pronunciació en francès: /ʃəvoʃi/, "cavalcada") era un mètode d'incursió propi de la guerra medieval per a afeblir l'enemic, principalment mitjançant l'incendi i el pillatge en el territori enemic per reduir la productivitat d'una regió, en oposició a la guerra de setge o guerres de conquesta.
Nou!!: Comtat de Foix і Chevauchée · Veure més »
Comtat de Benaugès
El comtat de Benauges fou una jurisdicció feudal centrada a Benauges a la Gascunya.
Nou!!: Comtat de Foix і Comtat de Benaugès · Veure més »
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Nou!!: Comtat de Foix і Comtat de Bigorra · Veure més »
Comtat de Candale
El comtat de Candale (anglès Kendal) fou una jurisdicció feudal d'Anglaterra, que va passar a una branca dels Foix que van adquirir el títol per matrimoni.
Nou!!: Comtat de Foix і Comtat de Candale · Veure més »
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Nou!!: Comtat de Foix і Comtat de Carcassona · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat de Foix і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Comtat de Foix і Comtat de Foix · Veure més »
Comtat de Gaura
El comtat de Gaura o Gausa (Gaure o Gause) fou una jurisdicció feudal.
Nou!!: Comtat de Foix і Comtat de Gaura · Veure més »
Comtat de Longueville
Longueville fou una jurisdicció feudal a l'actual Normandia creada com a comtat passat el 1040 per Guillem I el Conqueridor i donat al seu fidel Gautier Giffard que va morir el 1083.
Nou!!: Comtat de Foix і Comtat de Longueville · Veure més »
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Nou!!: Comtat de Foix і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Nou!!: Comtat de Foix і Comtats i vescomtats de França · Veure més »
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Nou!!: Comtat de Foix і Conquesta de Navarra · Veure més »
Constitució d'Andorra
La Constitució d'Andorra és la llei fonamental del Principat d'Andorra.
Nou!!: Comtat de Foix і Constitució d'Andorra · Veure més »
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Nou!!: Comtat de Foix і Copríncep d'Andorra · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Comtat de Foix і Corona d'Aragó · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: Comtat de Foix і Croada Albigesa · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Comtat de Foix і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Nou!!: Comtat de Foix і Cronologia del catarisme · Veure més »
Dècada del 1270
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Foix і Dècada del 1270 · Veure més »
Diòcesi de Rius
La diòcesi de Rius (en llatí: Dioecesis Rivensis; en francès: Diocèse de Rieux) és una antiga diòcesi de l'Església catòlica a Occitània (França).
Nou!!: Comtat de Foix і Diòcesi de Rius · Veure més »
Dolça de Foix
Dolça de Foix (a 1143 - d 1209) fou infanta de Foix i comtessa consort d'Urgell (1157-1184).
Nou!!: Comtat de Foix і Dolça de Foix · Veure més »
Donasà
El Donasà és una comarca (parçan) d'Occitània i, per extensió, de França a l'Arieja.
Nou!!: Comtat de Foix і Donasà · Veure més »
Ducats de França
Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.
Nou!!: Comtat de Foix і Ducats de França · Veure més »
Elionor de Comenge
Elionor de Comenge (? - 16 de maig de 1365) era la vuitena filla del comte Bernat VII de Comenge i Laura de Montfort.
Nou!!: Comtat de Foix і Elionor de Comenge · Veure més »
Elionor I de Navarra
Armes personals d'Elionor I de Navarra. Les del seu pare Joan II d'Aragó i les del seu marit Gastó IV de Foix Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426 – Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479) fou princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1464-1479) i reina de Navarra (1479), i princesa de Girona (1461-1462).
Nou!!: Comtat de Foix і Elionor I de Navarra · Veure més »
Endura
Lendura (de l'occità, privació o dejuni) era una pràctica del catarisme que no s'aplicà gaire sovint.
Nou!!: Comtat de Foix і Endura · Veure més »
Enric II de Navarra
Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).
Nou!!: Comtat de Foix і Enric II de Navarra · Veure més »
Enric IV de Castella
Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).
Nou!!: Comtat de Foix і Enric IV de Castella · Veure més »
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Nou!!: Comtat de Foix і Enric IV de França · Veure més »
Er (Cerdanya)
Er (en francès Err) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Comtat de Foix і Er (Cerdanya) · Veure més »
Ermengol VIII d'Urgell
Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).
Nou!!: Comtat de Foix і Ermengol VIII d'Urgell · Veure més »
Ermengol X d'Urgell
Ermengol X d'Urgell, per conjunció Ermengol de Cabrera i Urgell (ca. 1254 — Camporrells, Llitera, 1314) fou comte d'Urgell (1268-1314) i vescomte d'Àger (1267-1268 i 1299-1314).
Nou!!: Comtat de Foix і Ermengol X d'Urgell · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Comtat de Foix і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Esclarmonda de Foix i de Cardona
Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà), residència habitual de la reina Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix.
Nou!!: Comtat de Foix і Esclarmonda de Foix i de Cardona · Veure més »
Escut d'Andorra
L'escut d'Andorra és el tradicional de fa segles i fou adoptat oficialment com a símbol nacional el 1969.
Nou!!: Comtat de Foix і Escut d'Andorra · Veure més »
Església de Sant Ibars de Sent Ibarç
L'església de Sant Ibars és un temple situat a la comuna de Sent Ibarç, al departament de l'Arieja, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Comtat de Foix і Església de Sant Ibars de Sent Ibarç · Veure més »
Esquivat de Chabanès
Esquivat IV de Chabanais, I d'Armanyac, mort el 1283, va ser comte de Bigorra de 1255 a 1283 i comte d'Armanyac (amb Fesenzac) de 1255 a 1256.
Nou!!: Comtat de Foix і Esquivat de Chabanès · Veure més »
Estatuts de Pàmies
Els Estatuts de Pàmies van ser una norma bàsica redactada per a regular els territoris conquerits per Simó de Montfort al Llenguadoc.
Nou!!: Comtat de Foix і Estatuts de Pàmies · Veure més »
Estavar
Estavar és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Comtat de Foix і Estavar · Veure més »
Estefania de Foix
Estefania de Foix (c. 1014-1058/1066?) fou reina consort de Pamplona.
Nou!!: Comtat de Foix і Estefania de Foix · Veure més »
Farrera
Farrera és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Foix і Farrera · Veure més »
Felip d'Artois
Felip d'Artois (1269 - 11 de setembre de 1298) va ser un noble francès, fill del comte d'Artois i senyor de Conches-en-Ouche.
Nou!!: Comtat de Foix і Felip d'Artois · Veure més »
Felip Dalmau I de Rocabertí
Rocabertí Felip Dalmau (I) de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí entre 1342 i 1392.
Nou!!: Comtat de Foix і Felip Dalmau I de Rocabertí · Veure més »
Felip de Mallorca
Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).
Nou!!: Comtat de Foix і Felip de Mallorca · Veure més »
Fenolleda
Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Comtat de Foix і Fenolleda · Veure més »
Finestret
Finestret (oficialment en francès, ortogràficament igual) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Comtat de Foix і Finestret · Veure més »
Foix
* Geografia.
Nou!!: Comtat de Foix і Foix · Veure més »
Foix (Occitània)
Foix (en occità Fois, en francès Foix) és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l'Arieja i de l'antic País de Foix.
Nou!!: Comtat de Foix і Foix (Occitània) · Veure més »
Força de Prats
La Força de Prats és una fortificació de Prats i Sansor (Cerdanya) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat de Foix і Força de Prats · Veure més »
Francesc I de Navarra
Francesc I de Navarra (?, 1467 - Pau, 1483), també conegut com a Francesc Febus, va ser rei de Navarra (1479-1483) i comte de Foix i de Bigorra, vescomte de Bearn i de Castellbò i copríncep d'Andorra (1471 i 1483).
Nou!!: Comtat de Foix і Francesc I de Navarra · Veure més »
Francesc II de Bretanya
Francesc II de Bretanya (Frañsez II en bretó), nascut el 23 de juny de 1433 al castell de Clisson i mort a Couëron el 9 de setembre de 1488, fou el darrer duc independent de Bretanya.
Nou!!: Comtat de Foix і Francesc II de Bretanya · Veure més »
Francesc Nicolau
Francesc Nicolau, dit "Barbafina" (Feners s. XVI - XVII) fou un bandoler català.
Nou!!: Comtat de Foix і Francesc Nicolau · Veure més »
Frontera Catalunya-Andorra
La frontera entre Catalunya i Andorra és la frontera que separa el Principat d'Andorra amb Catalunya a través de la N-145 a la comarca de l'Alt Urgell i de la CG-1 a la Parròquia de Sant Julià de Lòria a Andorra.
Nou!!: Comtat de Foix і Frontera Catalunya-Andorra · Veure més »
Galceran IV de Pinós
Galceran IV de Pinós, dit El Vell (?-Bagà 1277), fou un noble, senyor (ca. 1212-1277) de les baronies i castells de Pinós, Vallmanya, l'Espà, Gósol, Saldes, Querforadat, Gisclareny, Alguaire, Lillet, Tàrrega, Talteüll, Albesa, Menàrguens, Fórnols (empenyorada a Galceran per la comtessa Aurembiaix d'Urgell), Sant Jaume, Llevança, Gaià i Llo i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell, La Guàrdia de Ripoll (1229-1277) i Queralt.
Nou!!: Comtat de Foix і Galceran IV de Pinós · Veure més »
Gastó I de Foix
Armes de Gastó I de Foix Revers del segell de Gastó I de Foix Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315) fou comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.
Nou!!: Comtat de Foix і Gastó I de Foix · Veure més »
Gastó II de Foix
Armes de Gastó II de Foix Gastó II de Foix i IX de Bearn (1308 – Sevilla, setembre de 1343) fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1315 – 1343).
Nou!!: Comtat de Foix і Gastó II de Foix · Veure més »
Gastó III de Castellbò
Gastó III de Castellbò (1444 - Libourne, Aquitània 1470) va ser vescomte de Castellbò, infant de Navarra i príncep de Viana.
Nou!!: Comtat de Foix і Gastó III de Castellbò · Veure més »
Gastó III de Foix
Segell de Gastó III de Foix Gastó III de Foix i X de Bearn, conegut pel sobrenom de Gastó Febus, Gaston Fèbus en occità (1331 - Ortés, França, 1391), fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1343-1391).
Nou!!: Comtat de Foix і Gastó III de Foix · Veure més »
Gastó IV de Foix
Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).
Nou!!: Comtat de Foix і Gastó IV de Foix · Veure més »
Gastó VII de Montcada i de Bearn
Gastó de Montcada i de Forcalquier (1220?-1290) fou vescomte de Bearn, Auloron o Oloron, Brulhès i Gabardà, de Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1290).
Nou!!: Comtat de Foix і Gastó VII de Montcada i de Bearn · Veure més »
Guillem Belibasta
Guillem Belibasta, en occità Guilhem Belibasta, fill i net de creients, fou un occità i perfecte càtar nascut cap al 1280 a Cubièra (Llenguadoc, a tocar de la Fenolleda), de llarga tradició càtara, en una família de pagesos i ramaders.
Nou!!: Comtat de Foix і Guillem Belibasta · Veure més »
Guillema de Montcada i Bigorra
Guillema de Montcada i Bigorra (1245 - 1309) fou senyora de la baronia de Castellví de Rosanes, de Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses (1290-1309).
Nou!!: Comtat de Foix і Guillema de Montcada i Bigorra · Veure més »
Guiu I de Levis
Armes de la casa de Levis Guiu I de Levis (1180-1233), va ser senyor de Mirapeis.
Nou!!: Comtat de Foix і Guiu I de Levis · Veure més »
Hestiv'Òc
L'Hestiv'Òc és un festival interregional de música i cultura que se celebra l'agost a Pau, al departament dels Pirineus Atlàntics.
Nou!!: Comtat de Foix і Hestiv'Òc · Veure més »
Història d'Andorra
410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.
Nou!!: Comtat de Foix і Història d'Andorra · Veure més »
Història d'Aran
La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.
Nou!!: Comtat de Foix і Història d'Aran · Veure més »
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Nou!!: Comtat de Foix і Història d'Occitània · Veure més »
Història del Comtat d'Urgell
La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Comtat de Foix і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »
Isabel de Foix
Armes d'Isabel de Foix Isabel de Foix o Elisabet de Castellbò (? - 1426) fou comtessa de Foix i vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1398-1413).
Nou!!: Comtat de Foix і Isabel de Foix · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Comtat de Foix і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jóc
Jóc (estàndard, oficialment en francès Joch) és una comuna del Conflent, pertanyent a la sotscomarca del Baix Conflent, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Comtat de Foix і Jóc · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Comtat de Foix і Joan el Caçador · Veure més »
Joan I d'Empúries
Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i president de la Generalitat de Catalunya (1376).
Nou!!: Comtat de Foix і Joan I d'Empúries · Veure més »
Joan I de Foix
Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).
Nou!!: Comtat de Foix і Joan I de Foix · Veure més »
Joan II d'Alvèrnia
Joan II d'Alvèrnia (mort el 28 de setembre de 1404), fou comte d'Alvèrnia (1386-1404) i de Boulogne (1386-1404).
Nou!!: Comtat de Foix і Joan II d'Alvèrnia · Veure més »
Joan II d'Armanyac
Joan II d'Armanyac, dit el Geperut (nascut cap a 1333 - mort el 26 de maig de 1384), fou comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1371-1384) i Charolès (1364-1384), vescomte de Lomanha i d'Auvillars.
Nou!!: Comtat de Foix і Joan II d'Armanyac · Veure més »
Joan II d'Empúries
Joan d'Empúries i d'Aragó (? - 1401), comte d'Empúries (1398-1401).
Nou!!: Comtat de Foix і Joan II d'Empúries · Veure més »
Joan III Albret
Armes personals Joan III Albret Armes de Joan III Albret coma rei consort de Navarra Armes de Joan III Albret coma rei consort de Navarra Joan III Albret o Joan III de Navarra (1469 - Pau, 1516) fou senyor d'Albret, vescomte de Tartàs, comte de Perigord i vescomte de Llemotges (1481-1516) i rei de Navarra i comte de Foix (1484-1516).
Nou!!: Comtat de Foix і Joan III Albret · Veure més »
Joana d'Aragó i d'Armanyac
Joana d'Aragó i d'Armanyac (1375 - 1407) fou princesa d'Aragó i comtessa consort de Foix.
Nou!!: Comtat de Foix і Joana d'Aragó i d'Armanyac · Veure més »
Joana d'Urgell
Escut d'Armes de Joana d'Urgell Joana d'Urgell (Sixena, 1415 - Falset, 1452 o vers 1455), fou infanta d'Urgell i comtessa consort de Foix, Bearn i Bigorra (1435-1436).
Nou!!: Comtat de Foix і Joana d'Urgell · Veure més »
Joana de Navarra i de Castella
Joana de Navarra (1386 - 1413), infanta de Navarra.
Nou!!: Comtat de Foix і Joana de Navarra i de Castella · Veure més »
Joana II d'Alvèrnia
Joana II d'Alvèrnia (1378- 1424), dita Joana de Boulogne, fou comtessa d'Alvèrnia i de Boulogne, fila de Joan II d'Alvèrnia –dit el Mal Administrador–, i d'Eleonor de Comenge.
Nou!!: Comtat de Foix і Joana II d'Alvèrnia · Veure més »
Joana III de Navarra
Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).
Nou!!: Comtat de Foix і Joana III de Navarra · Veure més »
Jofre VI de Rocabertí
Rocabertí Jofre (VI) de Rocabertí i de Fenollet fou vescomte de Rocabertí entre 1392 i 1403.
Nou!!: Comtat de Foix і Jofre VI de Rocabertí · Veure més »
Josa de Cadí
Josa de Cadí és un poble situat a la cara sud de la Serra del Cadí.
Nou!!: Comtat de Foix і Josa de Cadí · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: Comtat de Foix і La Seu d'Urgell · Veure més »
Literatura occitana
Els primers texts de la literatura occitana aparegueren al: una Passió i Vida de sent Léger a Clarmont d'Alvèrnia; lEvangèli de sent Joan a Llemotges; els Boecis i el Cicle de Roland, del qual no hi ha constància escrita.
Nou!!: Comtat de Foix і Literatura occitana · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.
Nou!!: Comtat de Foix і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Nou!!: Comtat de Foix і Llista de reis de Navarra · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Comtat de Foix і Lluís XIII de França · Veure més »
Magdalena de França
fou princesa de Viana.
Nou!!: Comtat de Foix і Magdalena de França · Veure més »
Margarida de Comenge
Margarida de Comenge (1365/1366 - Poitiers, estiu de 1443) va ser comtessa de Comenge del 1375 al 1443.
Nou!!: Comtat de Foix і Margarida de Comenge · Veure més »
Maria de Luna
Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).
Nou!!: Comtat de Foix і Maria de Luna · Veure més »
Marquesa d'Urgell
Marquesa d'Urgell (s.XII - > 1209) fou una dama de la noblesa catalana de la Baixa edat mitjana.
Nou!!: Comtat de Foix і Marquesa d'Urgell · Veure més »
Marquesat de Foix
Barcelona, amb la corona marquesal, fent referència al present marquesat El marquesat de FoixFluvià i Escorsa, Armand,.
Nou!!: Comtat de Foix і Marquesat de Foix · Veure més »
Mata d'Armanyac
Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.
Nou!!: Comtat de Foix і Mata d'Armanyac · Veure més »
Mata de Matha
Mata de Matha, morta entre 1270 i 1273, fou vescomtessa de Marsan del 1251 a la seva mort, i filla de Bosó de Matha, senyor de Conyac, i de Peronella de Comenge, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan.
Nou!!: Comtat de Foix і Mata de Matha · Veure més »
Mateu de Foix (comte de Comenge)
Mateu de Foix, o Mateu de Grailly, († Muret, 8 de gener de 1453) va ser comte de Comenge del 1419 al 1443 arran del seu matrimoni amb Margarida de Comenge.
Nou!!: Comtat de Foix і Mateu de Foix (comte de Comenge) · Veure més »
Mateu I de Foix
Armes de Mateu I de Foix Mateu I de Foix (? - 1398) fou vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes i Montcada (1381-1398); comte de Foix, vescomte de Bearn i de Marsan (1391-1398); i senyor d'Andorra, Donasà (Donauzan) i Nebosan.
Nou!!: Comtat de Foix і Mateu I de Foix · Veure més »
Mestre Alexander
El Mestre Alexander va ser un pintor actiu al comtat de Rosselló a finals del segle XII i començament del XIII.
Nou!!: Comtat de Foix і Mestre Alexander · Veure més »
Microestats europeus
Microestats europeus Els microestats europeus són un conjunt de petits estats sobirans del continent europeu i les illes del voltant.
Nou!!: Comtat de Foix і Microestats europeus · Veure més »
Miquel de Santjoan
Miquel de Santjoan, president de la Generalitat de Catalunya entre 1389 i 1396, havia estat nomenat per les Corts de Montsó l'11 de juny de 1389.
Nou!!: Comtat de Foix і Miquel de Santjoan · Veure més »
Montellà i Martinet
Montellà i Martinet, conegut com a Montellà de Cadí, i actualment referit també com a Martinet de Cerdanya, és un municipi de la Baixa Cerdanya.
Nou!!: Comtat de Foix і Montellà i Martinet · Veure més »
Montsegur
Montsegur (Montsegur en occità; Montségur en francès) és un poble situat al País d'Olmes, departament de l'Arieja, regió d'Occitània, França, i centre administratiu de la comuna que duu el seu nom.
Nou!!: Comtat de Foix і Montsegur · Veure més »
Montserrat Poch
Montserrat Poch o Montserrat Poc (Vallbona d'Anoia, a.1528 – Barcelona, 28 de desembre del 1578) fou un bandoler.
Nou!!: Comtat de Foix і Montserrat Poch · Veure més »
Nebosan
El Nebosan és una comarca del Comenge amb centre a Sant Gaudens (Saint-Gaudens).
Nou!!: Comtat de Foix і Nebosan · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Comtat de Foix і Occitània · Veure més »
Occitània (regió administrativa)
Occitània (en francès i oficialment, Occitanie; en occità, Occitània) és una regió del sud-est de França, creada per la reforma territorial de 2014, per la fusió de les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus.
Nou!!: Comtat de Foix і Occitània (regió administrativa) · Veure més »
Olesa de Montserrat
Olesa de Montserrat és una vila i municipi de la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.
Nou!!: Comtat de Foix і Olesa de Montserrat · Veure més »
País de Foix
castell de Foix El País de Foix (en occità País de Fois, en francès Pays de Foix) és una petita regió històrica d'Occitània, amb capital a Foix.
Nou!!: Comtat de Foix і País de Foix · Veure més »
Pareatge d'Andorra de 1278
El pareatge d'Andorra de 1278 o primer pareatge d'Andorra fou una carta feudal signada a Lleida el 8 de setembre de 1278.
Nou!!: Comtat de Foix і Pareatge d'Andorra de 1278 · Veure més »
Pareatge d'Andorra de 1288
El pareatge d'Andorra de 1288 o segon pareatge d'Andorra recollí el pareatge de 1278 i a més en regulà altres obligacions.
Nou!!: Comtat de Foix і Pareatge d'Andorra de 1288 · Veure més »
Pariatge
Un pariatge (escrit també pareatge) és un condomini d'un territori entre dos senyors.
Nou!!: Comtat de Foix і Pariatge · Veure més »
Patzeria
Una patzeria és l'acord que s'establia entre un mateix o diferents sobirans de valls pirinenques veïnes, per a reglamentar el dret de pastura i de trànsit de bestiar i de llenya, en territori d'altri.
Nou!!: Comtat de Foix і Patzeria · Veure més »
Pàmies
Pàmies (en occità Pàmias; la forma oficial francesa és Pamiers) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament de l'Arieja, a Occitània; és cap d'una sotsprefectura, i és travessat pel riu Arieja.
Nou!!: Comtat de Foix і Pàmies · Veure més »
Peire Authié
Peire Authié o Peire Autier (Acs, c. 1245 - Tolosa, 9 d'abril de 1310), va ser un dels últims «bons homes amics de Déu» perseguits per la Inquisició de l'Església catòlica com heretges a Llenguadoc al.
Nou!!: Comtat de Foix і Peire Authié · Veure més »
Pere d'Urtx
Pere d'Urtx, nom complet: Pere d'Urtx i de Mataplana (Urtx, ? — La Seu d'Urgell, 12 de gener de 1293) fou bisbe d'Urgell (1269-1293) i el primer copríncep d'Andorra (1278-1293).
Nou!!: Comtat de Foix і Pere d'Urtx · Veure més »
Pere de Foix el Jove
fou un cardenal i bisbe francès.
Nou!!: Comtat de Foix і Pere de Foix el Jove · Veure més »
Pere de Foix el Vell
fou legat papal a Avinyó (1433-1464) i cardenal.
Nou!!: Comtat de Foix і Pere de Foix el Vell · Veure més »
Pere de Narbona
Pere de Narbona fou un religiós catòlic que arribà a bisbe d'Urgell i fou el cinquè copríncep d'Andorra entre 1341 i ca. 1348.
Nou!!: Comtat de Foix і Pere de Narbona · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Comtat de Foix і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Comtat de Foix і Pere el Gran · Veure més »
Pere I de Foix
Pere I de Foix (? - 1071) fou comte de Foix (1064-1071).
Nou!!: Comtat de Foix і Pere I de Foix · Veure més »
Pere Ramon II de Comenge
Pere Ramon II d Comenge (mort el 1376) va ser comte de Comenge des del 1341/1342 al 1376.
Nou!!: Comtat de Foix і Pere Ramon II de Comenge · Veure més »
Pere Roger de Mirapeis
Pere Roger de Mirapeis o Pere Roger de Miralpeix, (en occità Pèire Rotger de Mirapeis o Pèire Rogièr de Mirapeis) fill de Pere Roger de Mirapeis el vell (mort el 1209), fou senyor de Mirapeis, vassall del comtat de Foix i cavaller faïdit d'una família consagrada al catarisme.
Nou!!: Comtat de Foix і Pere Roger de Mirapeis · Veure més »
Política a Andorra
Andorra és un microestat europeu situat als Pirineus centrals entre els Països Catalans, Espanya i França.
Nou!!: Comtat de Foix і Política a Andorra · Veure més »
Pont dels Escalls
El pont dels Escalls és un pont d'origen medieval del, a la parròquia andorrana d'Escaldes-Engordany, declarat Bé d'interès cultural.
Nou!!: Comtat de Foix і Pont dels Escalls · Veure més »
Portada/article març 9
Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.
Nou!!: Comtat de Foix і Portada/article març 9 · Veure més »
Quèstia
La quèstia (també coneguda com a questa o quístia) era un tribut en diners o en fruits que el senyor feudal cobrava dels seus súbdits.
Nou!!: Comtat de Foix і Quèstia · Veure més »
Quercorbès
El Quercorbès o Quercorb (en occità Quercorbés o Quercòrb, en francès le Quercorbès o le Quercorb) és una subcomarca del Rasès, al Llenguadoc, a Occitània, entorn de l'antic castell de Quercorb.
Nou!!: Comtat de Foix і Quercorbès · Veure més »
Querol
Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud.
Nou!!: Comtat de Foix і Querol · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Comtat de Foix і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Comtat de Foix і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Bernat Trencavell
Mapa de situació del vescomtat d'Albi. Ramon Bernat, dit Trencavell († 1074) va ser vescomte d'Albi i de Nimes durant la segona meitat del segle XI.
Nou!!: Comtat de Foix і Ramon Bernat Trencavell · Veure més »
Ramon de Perella
Ramon de Perella (c. 1185-?), va ser un noble del País d'Olmes (alt comtat de Foix) desposseït dels seus dominis amb la croada albigesa.
Nou!!: Comtat de Foix і Ramon de Perella · Veure més »
Ramon de Vilanova
Ramon de Vilanova (fill de Marc de Vilanova), fou un dels personatges catalans més distingits de la seva època.
Nou!!: Comtat de Foix і Ramon de Vilanova · Veure més »
Ramon I Donat
Ramon I Donat († 956) fou comte de Bigorra al.
Nou!!: Comtat de Foix і Ramon I Donat · Veure més »
Ramon I Trencavell
Ramon I Trencavell (? - Besiers, 15 d'octubre de 1167) va ser vescomte de Besiers del 1129 al 1167, d'Agde del 1129 al 1150, i de Carcassona i d'Albi del 1150 al 1167.
Nou!!: Comtat de Foix і Ramon I Trencavell · Veure més »
Ramon Roger I de Foix
Ramon Roger I de Foix (ca. 1152 - Mirapeis, França 1223) fou comte de Foix (1188-1223).
Nou!!: Comtat de Foix і Ramon Roger I de Foix · Veure més »
Ramon VI de Tolosa
Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).
Nou!!: Comtat de Foix і Ramon VI de Tolosa · Veure més »
Regions d'Occitània
Les regions d'Occitània Les subregions d'Occitània La divisió de primer ordre a Occitània és la regió, que se subdivideix al seu torn en subregions, la qual al seu torn se subdivideix en parçans (comarques).
Nou!!: Comtat de Foix і Regions d'Occitània · Veure més »
Rialb
Rialb, oficialment i impròpia Rialp, és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Foix і Rialb · Veure més »
Roger
Roger és un nom propi masculí comú en català, també estès en països de parla anglesa o francesa.
Nou!!: Comtat de Foix і Roger · Veure més »
Roger Bernat I de Castellbò
Roger Bernat I de Castellbò (? - 1350), senyor de Montcada i vescomte de Castellbò (1315-1350).
Nou!!: Comtat de Foix і Roger Bernat I de Castellbò · Veure més »
Roger Bernat I de Foix
Roger Bernat I de Foix, dit el Gras (Foix, 1130 - 1188) fou comte de Foix (1148-1188) i governador de Provença.
Nou!!: Comtat de Foix і Roger Bernat I de Foix · Veure més »
Roger Bernat II de Castellbò
Roger Bernat II de Castellbò (? - 1381), senyor de Montcada, vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes (1352-1381).
Nou!!: Comtat de Foix і Roger Bernat II de Castellbò · Veure més »
Roger Bernat II de Foix
Roger Bernat II de Foix, dit el Gran (1195 - 1241), fou comte de Foix (1223-1241) i administrador del vescomtat de Castellbò (1230-1240).
Nou!!: Comtat de Foix і Roger Bernat II de Foix · Veure més »
Roger Bernat III de Foix
Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).
Nou!!: Comtat de Foix і Roger Bernat III de Foix · Veure més »
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Nou!!: Comtat de Foix і Roger I de Carcassona · Veure més »
Roger I de Foix
Roger I de Foix (? - 1064) fou comte de Foix (1034-1064).
Nou!!: Comtat de Foix і Roger I de Foix · Veure més »
Roger II de Foix
Roger II de Foix (? - 1124) fou comte de Foix (1071-1124).
Nou!!: Comtat de Foix і Roger II de Foix · Veure més »
Roger III de Carcassona
Roger III de Carcassona, (? - 1067) va ser comte de Carcassona i Rasès, vescomte de Besiers i Agde del 1059/1060 al 1067.
Nou!!: Comtat de Foix і Roger III de Carcassona · Veure més »
Roger III de Foix
Roger III de Foix (? - 1148) fou comte de Foix (1124-1148).
Nou!!: Comtat de Foix і Roger III de Foix · Veure més »
Roger IV de Foix
Roger IV de Foix (? - 1265) fou vescomte de Castellbò (1230-1265) i comte de Foix (1241-1265).
Nou!!: Comtat de Foix і Roger IV de Foix · Veure més »
Sabartès
El Sabartès és el territori situal al sud del comtat de Foix, a l'alta conca de l'Arieja.
Nou!!: Comtat de Foix і Sabartès · Veure més »
Sança d'Aragó
Sança d'Aragó (Saragossa, ~1186 - ~1241) fou infanta d'Aragó i comtessa consort de Tolosa (1222-1241).
Nou!!: Comtat de Foix і Sança d'Aragó · Veure més »
Sant Grau del Puig d'Urús
Sant Grau del Puig d'Urús és una ermita del municipi d'Urús (Cerdanya) dedicada a Sant Grau o Sant Guerau d'Orlhac i protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Comtat de Foix і Sant Grau del Puig d'Urús · Veure més »
Sant Joan de Montanissell
Sant Joan de Montanissell és una església protegida com a bé cultural d'interès local del nucli de població de Montanissell dins del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).
Nou!!: Comtat de Foix і Sant Joan de Montanissell · Veure més »
Sant Quentin
Sant Quentin (en francès Saint-Quentin-la-Tour) és una comuna francesa al departament de l'Arieja, a la regió Occitània.
Nou!!: Comtat de Foix і Sant Quentin · Veure més »
Sant Vicenç d'Enclar
Sant Vicenç d'Enclar (o Sant Vicenç de Montclar) és una església fortificada situada a la conca del riu d'Enclar al nucli de Santa Coloma d'Andorra, Principat d'Andorra.
Nou!!: Comtat de Foix і Sant Vicenç d'Enclar · Veure més »
Sant Vicenç de la Llaguna
Sant Vicenç de la Llaguna (en francès: Église Saint-Vincent de La Llagonne) és l'Església parroquial romànica del poble de la Llaguna, de la comuna homònima, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Comtat de Foix і Sant Vicenç de la Llaguna · Veure més »
Santa Eulàlia d'Estoll
Santa Eulàlia d'Estoll és una església del municipi de Fontanals de Cerdanya (Cerdanya) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Comtat de Foix і Santa Eulàlia d'Estoll · Veure més »
Santa Maria de Meià
Santa Maria de Meià és un poble de la comarca de la Noguera situat al vessant sud de la serra del Montsec de Rúbies.
Nou!!: Comtat de Foix і Santa Maria de Meià · Veure més »
Savès
El Savès és una petita comarca de Gascunya al sud-est de Gers i sud-oest de l'Alta Garona.
Nou!!: Comtat de Foix і Savès · Veure més »
Se canta
«Se canta» (coneguda també per altres noms), és una cançó tradicional occitana estesa a tota Occitània atribuïda a Gaston Fèbus (1331-1391) i considerada com a himne no oficial d'Occitània.
Nou!!: Comtat de Foix і Se canta · Veure més »
Senyoria d'Andusa
Els Andusa foren una important família occitana dividida en diverses branques, que van sorgir de la senyoria d'Andusa.
Nou!!: Comtat de Foix і Senyoria d'Andusa · Veure més »
Senyoria de Casaubon
La senyoria de Casaubon fou una jurisdicció feudal sorgida el al departament del Gers.
Nou!!: Comtat de Foix і Senyoria de Casaubon · Veure més »
Senyoria de Grailly
Armes de Joan III de Grailly La senyoria de Grailly fou una jurisdicció feudal del Regne de França, prop de Ginebra (Confederació Helvètica), al país de Gex, departament de l'Ain, que avui dia es diu Grilly.
Nou!!: Comtat de Foix і Senyoria de Grailly · Veure més »
Senyoria de Mardonya
La senyoria de Mardonya fou una jurisdicció feudal centrada a Mardonya (Mardogne) a Coserans.
Nou!!: Comtat de Foix і Senyoria de Mardonya · Veure més »
Setge de Balaguer (1280)
El setge de Balaguer fou un setge que es produí a Balaguer el 1280 durant les revoltes dels nobles contra Pere el Gran.
Nou!!: Comtat de Foix і Setge de Balaguer (1280) · Veure més »
Setge de Carcassona (1240)
El setge de Carcassona de 1240 va tenir lloc a la ciutat de Carcassona durant l'anomenada Revolta Trencavell, que havia exclatat aquell mateix any.
Nou!!: Comtat de Foix і Setge de Carcassona (1240) · Veure més »
Setge de Menerba
El Setge de Menerba de 1210 fou una de les batalles de la Croada Albigesa.
Nou!!: Comtat de Foix і Setge de Menerba · Veure més »
Setge de Tolosa (1211)
El setge de Tolosa de 1211 va ser un intent de Simó IV de Montfort per pendre la ciutat al comte Ramon VI de Tolosa durant la Croada Albigesa.
Nou!!: Comtat de Foix і Setge de Tolosa (1211) · Veure més »
Setge de Tolosa (1218)
El setge de Tolosa de 1218 és una campanya de Simó IV de Montfort per prendre la ciutat de Tolosa, que s'havia aixecat en contra seu.
Nou!!: Comtat de Foix і Setge de Tolosa (1218) · Veure més »
Sort
Sort és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Pallars Sobirà, on fa de cap de comarca.
Nou!!: Comtat de Foix і Sort · Veure més »
Surp (antic municipi)
L'antic municipi de Surp era un terme municipal de la comarca del Pallars Sobirà que va ser incorporat el 1969 al terme de Rialp.
Nou!!: Comtat de Foix і Surp (antic municipi) · Veure més »
Tírvia
Tírvia és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Foix і Tírvia · Veure més »
Tibald I de Bar
Tibald I de Bar (o Teobald I de Bar), nascut cap a 1158, mort el 13 de febrer de 1214, va ser comte de Bar de 1190 a 1214 i comte de Luxemburg de 1197 a 1214.
Nou!!: Comtat de Foix і Tibald I de Bar · Veure més »
Tractat de Blois (1512)
El Tractat de Blois o Quart Tractat de Blois va ser un tractat signat a mitjans del mes de juliol de 1512 a la ciutat francesa de Blois.
Nou!!: Comtat de Foix і Tractat de Blois (1512) · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: Comtat de Foix і Tractat de Corbeil · Veure més »
Trencavell
Armes de la dinastia Trencavell abans de 1247 Els Trencavell foren una important dinastia vescomtal que va regir, entre el segle X i el XIII, els vescomtats de Nimes, Albi, Carcassona, Rasès, Besiers i Agde, a la regió del Llenguadoc.
Nou!!: Comtat de Foix і Trencavell · Veure més »
Tribut de les Tres Vaques
raça pirinenca. El Tribut de les Tres Vaques és una cerimònia que reuneix els veïns de les valls de Varetons (Bearn, França) i de Roncal (Navarra, Espanya) en el punt anomenat «Pèira Sent Martin» situat en el serral d'Ernaz el dia 13 de juliol de cada any, i durant la qual els primers lliuren tres vaques als segons.
Nou!!: Comtat de Foix і Tribut de les Tres Vaques · Veure més »
Unam Sanctam
Unam Sanctam és una butlla papal promulgada pel papa Bonifaci VIII el 18 de novembre de 1302, que els historiadors consideren una de les declaracions de supremacia espiritual més forta mai feta pel papat.
Nou!!: Comtat de Foix і Unam Sanctam · Veure més »
Vegueria francesa
La vegueria francesa és la representació que històricament tenia el rei de França o el president de la República Francesa a Andorra, com a cosenyor d'aquest país.
Nou!!: Comtat de Foix і Vegueria francesa · Veure més »
Vergonha
genocidis lingüístics. La vergonha, 'vergonya' en occità (IPA), i de vegades lo vergonhament en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen les pràctiques —i per extensió els efectes— que sobre els nens i la resta de ciutadans no francòfons de França, tingueren diverses polítiques governamentals respecte del que hom va anomenar patuès, en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat.
Nou!!: Comtat de Foix і Vergonha · Veure més »
Vescomtat d'Èvol
El vescomtat d'Èvol fou una jurisdicció feudal del Regne de Mallorca a la Cerdanya avui sota administració francesa i al Conflent.
Nou!!: Comtat de Foix і Vescomtat d'Èvol · Veure més »
Vescomtat de Castellbò
Armes dels Castellbò El vescomtat de Castellbò fou una jurisdicció feudal del comtat d'Urgell, originada en el vescomtat d'Urgell.
Nou!!: Comtat de Foix і Vescomtat de Castellbò · Veure més »
Vescomtat de Marçan
El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.
Nou!!: Comtat de Foix і Vescomtat de Marçan · Veure més »
Vescomtat de Pallars
Escut dels vescomtes de Vilamur El vescomtat de Pallars fou una jurisdicció feudal del comtat de Pallars i després del Pallars Jussà.
Nou!!: Comtat de Foix і Vescomtat de Pallars · Veure més »
Vescomtat de Solan
El vescomtat de Solan (frances Soula o Soulan) fou una jurisdicció d'Occitania al modern departament de l'Arieja, amb centre a Solan (Soula); el nom vol dir vessant "exposada al sol" o "lloc assolellat".
Nou!!: Comtat de Foix і Vescomtat de Solan · Veure més »
Vila closa de Vilamur
Vilamur és una vila del terme municipal de Soriguera capital de l'antic vescomtat de Pallars, dit posteriorment de Siarb i finalment vescomtat de Vilamur.
Nou!!: Comtat de Foix і Vila closa de Vilamur · Veure més »
Vilanova (genealogia)
Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.
Nou!!: Comtat de Foix і Vilanova (genealogia) · Veure més »
Vilanova de Banat
Vilanova de Banat és una població del municipi d'Alàs i Cerc de la comarca de l'Alt Urgell.
Nou!!: Comtat de Foix і Vilanova de Banat · Veure més »
Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar
Ximena d'Osona (1095 - ?) fou comtessa d'Osona (1107-1111), comtessa consort de Besalú (1107-1111) i comtessa consort de Foix (1124-1148).
Nou!!: Comtat de Foix і Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat de Foix і 1 d'agost · Veure més »
1034
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Foix і 1034 · Veure més »
1195
Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Foix і 1195 · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Foix і 1196 · Veure més »
1232
Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Foix і 1232 · Veure més »
1278
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Foix і 1278 · Veure més »
1288
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Foix і 1288 · Veure més »
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat de Foix і 20 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comte de Foix, Comtes de Foix, Comtessa de Foix, Senyor de Foix.
