Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Abadia de Fijac, Abadia de Vabre, Aighí, Alfons de Poitiers, Amand de Gascunya, Antic règim a França, Austrobald de Tolosa, Balduí de Tolosa, Basol, Bernat II de Tolosa, Bernat Plantapilosa, Berta de Roergue, Calmini de Mozac, Cançó de Santa Fe, Carcí, Comtat d'Agen, Comtat d'Orlhac, Comtat de Gavaldà, Comtat de Pallars, Comtat de Roergue, Comtat de Tolosa, Comtat del Llemosí, Comtats i vescomtats de França, Concili de Thusi, Corona d'Aragó, Cronologia del catarisme, Desideri de Caors, Desideri de Tolosa, Didó d'Albi, Ducat de Gascunya, Ermengol de Roergue, Esteve d'Alvèrnia, Eudes I d'Aquitània, Fèlix de Tolosa, Godofreu (pipínida), Gondobald, Gudinilda de Barcelona, Guerra dels Cent Anys, Guilhem Peire de Cazals, Guillem III de Tolosa, Història d'Occitània, Hug I de Carcí, Hug I de Roergue, Jean de La Barrière, Joan de Grailly, Lluís el Pietós, Mariscal de França, Occitània del segle XIV al XVII, Odó I de Tolosa, Pipí II d'Aquitània, ..., Ponç II de Tolosa, Provença, Raimon de Durfort, Ramon (V) de Tolosa, Ramon I de Tolosa, Ramon II de Roergue, Ramon II de Tolosa, Ramon III de Roergue, Ramon III de Tolosa, Ramon IV de Tolosa, Regió del Carcí, Salvi d'Albi, Sunyer I de Barcelona, Tractat d'Andelot, Tractat de Corbeil, Truc Malec, Uc de Sant Circ, Vescomtat de Bruniquel, Vescomtat de Caors, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Llemotges, Vescomtat de Sent Circ, Waifré. Ampliar l'índex (23 més) »
Abadia de Fijac
L'abadia de Fijac fou un establiment religiós del Llenguadoc, al Carcí, suposadament de fundació reial.
Nou!!: Comtat de Carcí і Abadia de Fijac · Veure més »
Abadia de Vabre
Labadia de Vabres (en francès Vabre) fou un establiment religiós fundat el 861.
Nou!!: Comtat de Carcí і Abadia de Vabre · Veure més »
Aighí
Aighí (Aighinanus, Agnianus, Anianus, Aighyna, Aeghyna, Aegyna, Aigino, Aichina, Aighinus, Ainandus, Aimandus, Amandus) fou un suposat duc de Gascunya que hauria exercit suposadament entre 628 i 638 o 645.
Nou!!: Comtat de Carcí і Aighí · Veure més »
Alfons de Poitiers
Alfons de Poitiers (Poissy, 1 de novembre de 1220 – Itàlia, 21 d'agost de 1271) va ser un príncep francès, germà i mà dreta del rei Lluís IX.
Nou!!: Comtat de Carcí і Alfons de Poitiers · Veure més »
Amand de Gascunya
Amand de Gascunya, fou un suposat duc de Gascunya (vers 628-645) Al morir Genial (vers 627) el vascons es van revoltar.
Nou!!: Comtat de Carcí і Amand de Gascunya · Veure més »
Antic règim a França
En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.
Nou!!: Comtat de Carcí і Antic règim a França · Veure més »
Austrobald de Tolosa
Austrobald (Oriental audaç) fou un comte i duc franc de finals del.
Nou!!: Comtat de Carcí і Austrobald de Tolosa · Veure més »
Balduí de Tolosa
Segons la ''Història dels Albigesos'',Pere de Vaux-de-Cernay, Història dels Albigesos. va portar el mateix escut que el seu germà. Balduí de Tolosa, nascut al voltant del 1165 i executat el 1214, és un dels quatre fills de Ramon V de Tolosa i de Constança de França.
Nou!!: Comtat de Carcí і Balduí de Tolosa · Veure més »
Basol
Basol (Basolus) fou dux d'Aquitània en el primer quart del.
Nou!!: Comtat de Carcí і Basol · Veure més »
Bernat II de Tolosa
Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).
Nou!!: Comtat de Carcí і Bernat II de Tolosa · Veure més »
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Nou!!: Comtat de Carcí і Bernat Plantapilosa · Veure més »
Berta de Roergue
Berta de Roergue nascuda el 1030, morta vers el 1064 (no abans del 1063 i no després del 1065) fou comtessa de Roergue i senyora feudal del comtat de Gavaldà (Baix Carcí) part del Carcí, i d'Albi, i de Nimes i altres llocs de Septimània o Gòtia (1053-1065).
Nou!!: Comtat de Carcí і Berta de Roergue · Veure més »
Calmini de Mozac
Calmini, o Calminius o Calmilius (Alvèrnia, segle VII - ca. 700) fou un noble occità que va fundar diverses abadies i que ell mateix va viure com a eremita i monjo.
Nou!!: Comtat de Carcí і Calmini de Mozac · Veure més »
Cançó de Santa Fe
Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.
Nou!!: Comtat de Carcí і Cançó de Santa Fe · Veure més »
Carcí
* Regió del Carcí, regió de França que avui forma el departament de l'Òlt.
Nou!!: Comtat de Carcí і Carcí · Veure més »
Comtat d'Agen
El comtat d'Agen o Comtat d'Agenès (en francès Agénois) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a Gascunya.
Nou!!: Comtat de Carcí і Comtat d'Agen · Veure més »
Comtat d'Orlhac
El comtat d'Orlhac fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc centrada a la població d'Aurillac (Orlhac en occità).
Nou!!: Comtat de Carcí і Comtat d'Orlhac · Veure més »
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Nou!!: Comtat de Carcí і Comtat de Gavaldà · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat de Carcí і Comtat de Pallars · Veure més »
Comtat de Roergue
Escut del comtat de Roergue El Comtat de Roergue (en francès Rouergue) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que tingué per capital a Rodés (que va esdevenir seu d'un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del país romania com a part del comtat).
Nou!!: Comtat de Carcí і Comtat de Roergue · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Comtat de Carcí і Comtat de Tolosa · Veure més »
Comtat del Llemosí
El comtat del Llemosí fou una jurisdicció feudal d'Aquitània.
Nou!!: Comtat de Carcí і Comtat del Llemosí · Veure més »
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Nou!!: Comtat de Carcí і Comtats i vescomtats de França · Veure més »
Concili de Thusi
El concili de Thusi fou una reunió de bisbes de 14 províncies celebrada el 860 a Thusi a la diòcesi de Toul l'octubre i novembre del 860.
Nou!!: Comtat de Carcí і Concili de Thusi · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Comtat de Carcí і Corona d'Aragó · Veure més »
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Nou!!: Comtat de Carcí і Cronologia del catarisme · Veure més »
Desideri de Caors
Desideri de Caors, d'Albi o de Marsella (Albi (Llenguadoc), ca. 580 - Vil·la de Wistrilingo, prop d'Albi, 654), en francès Didier però conegut com a Saint Géry fou un religiós occità, bisbe de Caors.
Nou!!: Comtat de Carcí і Desideri de Caors · Veure més »
Desideri de Tolosa
Desideri o Didier (? - 587) fou dux de Tolosa de Llenguadoc (o part d'Aquitània) per compte del rei de Nèustria Khilperic I. Se'l suposa natiu d'Albi o almenys de l'Albigès on tenia les seves terres.
Nou!!: Comtat de Carcí і Desideri de Tolosa · Veure més »
Didó d'Albi
Didó fou bisbe d'Albi, esmentat vers 663/664 pel Trésor de Chronologie; Devic i Vaisette assenyalen que ocupava la seu el quart any del regnat de Khilderic II d'Austràsia (662–675) és a dir el 665/666 quan la vila d'Albi havia patit recentment un gran incendi que havia destruït la biblioteca de l'església i consta que el bisbe va donar orde a un dels sacerdots, de nom Perpeu (Perpetuus) de transcriure una col·lecció de cànons, cosa que el sacerdot va acabar el 25 de juliol del quart any del regnat de Khilderic.
Nou!!: Comtat de Carcí і Didó d'Albi · Veure més »
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Nou!!: Comtat de Carcí і Ducat de Gascunya · Veure més »
Ermengol de Roergue
Ermengol I (ca. 870 - 937) fou un noble occità, comte de Roergue (919-937) i comte de Carcí (919-937), cocomte de Nimes i Albi.
Nou!!: Comtat de Carcí і Ermengol de Roergue · Veure més »
Esteve d'Alvèrnia
Esteve d'Alvèrnia fou un magnat notable d'Aquitània, vescomte i comte usurpador d'Alvèrnia.
Nou!!: Comtat de Carcí і Esteve d'Alvèrnia · Veure més »
Eudes I d'Aquitània
Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.
Nou!!: Comtat de Carcí і Eudes I d'Aquitània · Veure més »
Fèlix de Tolosa
Fèlix (mort vers 670/676) fou un patrici i duc de Tolosa o Aquitània, governador suposat de l'Aquitània.
Nou!!: Comtat de Carcí і Fèlix de Tolosa · Veure més »
Godofreu (pipínida)
Godofreu fou un noble franc arnulfià citat el 715 i el 723.
Nou!!: Comtat de Carcí і Godofreu (pipínida) · Veure més »
Gondobald
Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I. Fou criat a la cort de Khildebert I de París (que no tenia fills) al que fou presentat com a fill de Clotari I, que el va tractar com un nebot i va rebre una acurada educació, i uns atributs de príncep caracteritzats per la portada de cabells llargs conforme a la tradició merovíngia, i l'estudi de la literatura i poesia. Clotari no el va reconèixer i el va fer rapar. Mort Clotari (511) el va succeir a París el seu fill Caribert I, que el va recollir com a germà i li va permetre tornar a portar el cabell llarg, però després el seu germà Sigebert I rei d'Asutràsia, gelós, el va convidar a la seva cort, el va fer rapar i el va fer tancar a Colònia. Es va escapar i va arribar a Itàlia on fou acollit pel general Narsès en una data entre 561 i 567. Es va casar, va tenir fills i va entrar a la cort de Tiberi II de Constantinoble. El duc d'Austràsia, Guntram Bosó, en el curs d'un viatge o una ambaixada a Constantinoble, el va cridar al seu país i li va deixar entendre que com que Khilperic i Guntram no tenien successors i Khildebert era molt jove tenia moltes possibilitats d'accedir al tron, i que a més feia aquest pas en nom dels grans senyors d'Austràsia. Gondobald, després d'obtenir l'autorització de l'emperador Tiberi II, va sortir de l'Imperi Romà d'Orient amb molts tresors o diners d'origen incert, i va desembarcar a Marsella (582) amb els seus dos fills, nascuts a Grècia, ben disposat a prendre el poder. A Marsella fou acollit pel bisbe Teodor, sota ordes de la noblesa austrasiana i principalment del patrici Mòmol, que li va donar cavalls i escorta per unir-se a aquest patrici, antic general de Guntram de Borgonya, que vivia retirat a Avinyó, ciutat que pertanyia a Khildebert II, i que com a participant en el complot, estava disposat a revoltar-se contra el rei Guntram i prendre el control de la ciutat. Mòmol va rebre a Gondobald a la ciutat i va treballar per engrandir el partit de Gondobald, al que va aconseguir afegir a Desideri de Tolosa, que de moment va mantenir en secret la seva opció. La idea inicial era apoderar-se del regne de Borgonya, i sembla que fins i tot el rei Khildebert II d'Austràsia, aconsellat per senyors austrasians, li va donar un cert suport. Però Guntram Bosó, ambicionant les riqueses de Gondobald, el va trair. Va empresonar a Teodor i un altre bisbe, Epifani, i es va apoderar d'una part dels tresors de Gondobald que va compartir amb el governador de l'altra part de Marsella (que pertanyia a Guntram) i va anar a amagar a l'Alvèrnia. Al sentir-se abandonat per Guntram Bosó, Gondobald es va retirar d'Avinyó per no comprometre a Mòmol, i es va refugiar a una illa de la mar a l'espera de veure que passava, illa que probablement era una del grup de les illes de Lérins. Guntram Bosó després d'anar a l'Alvèrnia es va dirigir a la cort de Metz per donar compte del seu viatge a Constantinoble, quan fou arrestat per oficials borgonyons i portat a la cort, on Guntram el Sant li va tirar en cara haver portat a Gondebald a la Gàl·lia. Però el duc va desviar la responsabilitat cap a Mòmol i es va oferir, per demostrar la seva innocència, a anar a assetjar a Mòmol a Avinyó i portar-lo a la cort borgonyona de grau o per força i com a garantia va deixar un fill com a ostatge. Una vegada lliure va retornar a l'Alvèrnia, de la que sembla era governador per compte de Khildebert II i va reunir un exèrcit d'arverns i gent del Velai i es va dirigir cap a Avinyó (583). Assabentat el patrici Mòmol d'aquesta iniciativa, el va esperar al Roine, sense passar el qual no es podia arribar a la ciutat, i va fer disposar unes barques amb les plaques tan mal lligades que se separaven al cap de pocs moviments; quan Guntram Bosó va arribar a la riba del Roine va trobar les barques que li van semblar en bon estat, i les va utilitzar per fer travessar les seves forces, però després de navegar uns metres es van desfer pel moviment dels remers i van començar a fer aigua; els soldats van haver de saltar per guanyar la riba nadant; molts als que les forces van mancar foren emportats pel corrent i altres van poder arribar un costat o a l'altre. No obstant amb les forces que restaven Guntram Bosó va poder assetjar Avinyó. Mòmol no es va posar nerviós i va aguantar bé; llavors va convidar a una conferència a Guntram Bosó a la vora de la rasa plena d'aigua; Bosó que ignorava la profunditat la volia passar per trobar a Mòmol a l'altre costat; aquest li va assegurar que podia passar sense problema, i quan ho va fer va resultar massa fonda i va estar a punt d'ofegar-se. Mentre Khildebert va ser informat del setge d'Avinyó, ciutat que li pertanyia, i va enviar contra Guntram Bosó al duc Gondulf amb orde de forçar l'aixecament del setge, el que aquest va fer, capturant a Guntram Bosó. Vers el 583 els antics enemics Austràsia i Nèustria (Khilperic I i Khildebert II) es van aliar contra Borgonya (abans aliada d'Austràsia) amb la idea de recuperar la meitat de Marsella que Guntram havia usurpat amb l'ajut de Dinami de Provença; la noblesa asutrasiana estava dirigida pel bisbe Egidi de Reims, que esperava amb aquesta aliança apartar del poder a Guntram i després influir en el jove rei Khildebert II. Aquest darrer sembla que estava d'acord amb Mòmol i en certa manera afavoria a Gondobald del qual el patrici s'havia declarat protector. La guerra va acabar amb un acord de pau pel que la meitat de Marsella fou retornada a Khildebert II al començament del 584. Aquest mateix any 584 va morir Khilperic I de Nèustria i la seva esposa, Fredegunda, per por de ser castigada pels seus crims, es va refugiar (amb una part del tresor) a la catedral de París amb el bisbe Ragnemod; Fredegunda havia cridat a Guntram de Borgonya, que al cap de poc es va acostar a París i va agafar a la reina sota la seva protecció, junt amb el fill únic, de 4 mesos, de nom Clotari II (després conegut com a Clotari II el Gran). Khildebert que estava a Meaux, es va acostar també a París però els habitants li van refusar l'entrada; el rei asutrasià va enviar ambaixadors a Guntram per demanar renovar l'aliança i entregar a la reina a la que Khildebert atribuïa amb raó la mort del seu pare Sigebert I i tots els mals que Khilperic havia fet a Austràsia; però Gontran estava indignat perquè acabava de trobar uns papers que provaven una aliança de Khilperic i Khildebert per arrabassar a Guntram els seus estats, i va refusar la petició. Llavors els ambaixadors van demanar almenys la restitució dels territoris austrasians usurpats per Nèustria (Carci, Albigès, Velai i Gavaldà) que ara estaven sota govern de Desideri de Tolosa, però Guntram va refusar també aquesta petició al·legant que la successió de Caribert I (561-567) havia quedat anul·lada per la violació del jurament que Sigebert I i Khilperic I havien fet (junt amb Guntram) segons el qual aquell dels tres que entrés a París sense participació dels altres dos (cadascun tenia un terç de la ciutat) perdria la resta de l'herència (Guntram al·legava que els dos reis havien entrat a París sense el seu consentiment) i que per tant tenia el dret a tota l'herència de Caribert, de la qual el Tolosà i l'Albigès eren part. Però Desideri de Tolosa havia entrat secretament a la conjura i va adoptar mesures pel destí d'aquestes regions en favor de Gondobald que seria proclamat rei d'Aquitània. Desideri, que fou dels primers a saber la mort de Khilperic, es va declarar obertament per Gondobald. Una de les seves primeres mesures fou arrestar a la princesa Rigonta o Rigonda, filla única de Khilderic I i Fredegunda, que estava de camí en el seu viatge a Hispània on s'havia de casar amb Recared i desconeixia encara la mort del seu pare el rei, i de la qual volia les seves riqueses (joies i efectes personals); la princesa fou posada sota custòdia en lloc segur amb una guàrdia escollida i amb una assignació petita pel seu manteniment. Rigonda, esperant encara pitjor tractament, va trobar la manera d'escapar escapant de la vigilància a la que era sotmesa i es va refugiar al final d'octubre del 584 a l'església de Nostra Senyora de la Daurada a Tolosa, per restar-hi com un asil inviolable; llavors va enviar un criat a la seva mare la reina Fredegunda per informar-la de la seva situació i que havia estat abandonada per la major part de la gent del seu seguici. Fredegunda va entrar en fúria i va maltractar al missatger, un dels que havien estat lleials a la seva filla, i va fer capturar a tots els que l'havien abandonat i havien tornat a la cort. Tot seguit Desideri es va reunir amb Mòmol a Avinyó, on també es va trobar amb Gondobald que hi havia anat poc abans, i tots els conjurats van sortir (desembre del 584) amb l'exèrcit i tresors disposats a conquerir l'Aquitània austrasiana i posar l'Aquitània de Nèustria sota el poder de Gondobald. Després de travessar el massís Central, Gondobald fou proclamat rei a Brives (moderna Brive-la-Gaillarde), al Llemosí, i llavors es va dedicar a recórrer les ciutats del seu regne acompanyat de Desideri. Va rebre la submissió de les ciutats que havien estat de Khilperic I però també de les de Khildebert II i les de Guntram el Sant. Aquest darrer va començar a actuar el 585 i va reunir un gran exèrcit amb el que va sotmetre el Poitou abans que ho pogués fer Gondebald. En endavant els esdeveniments van anar en contra de Gondobald, Desideri i Mòmol. Gondobald va rebre el jurament a Angulema, i després es va dirigir a Perigeux on el bisbe Carteri no el va rebre honorablement el que li va costar injúries del nou rei; a Tolosa el bisbe Magnulf va refusar de reconèixer-lo refusant l'entrada a la ciutat tant al rei com al duc Desideri i van posar la ciutat en estat de defensa, però només presentar-se Gondobald i Desideri davant les muralles amb les seves forces, que els habitants, considerant-se incapaços de resistir, van obrir les portes i els van deixar entrar lliurement; una vegada establerta l'autoritat a Tolosa el rei es va apoderar dels tresors de Rigonda segrestats per Desideri; el bisbe Magnulf el va rebre a la seva seu i li va oferir un gran sopar en el qual va dir que no sabia si era fill de Clotari però que tant si ho era com si no, no podria tenir èxit en la seva empresa. Gondebald va assegurar ser fill de Clotari i per tant que una part de França li pertanyia per dret i va assegurar que aniria a París per establir la seu del seu regne; Magnulf va replicar que per aconseguir això caldria que no quedés cap persona de la raça dels francs; el duc Mòmol, indignat, va aturar el bisbe dient que hauria de tenir vergonya de contestar de manera tan extravagant a un gran rei; també el duc Desideri va replicar al bisbe i el va tractar indignament fins a donar-li algunes puntades de peu i cops de puny, i cops de bastó. El bisbe fou lligat com un criminal i enviat a l'exili i els seus béns foren confiscats. El seu bisbat fou promès a Sagitari, el bisbe de Gap deposat per la seva vida escandalosa, i un partidari decidit de Gondobald. Rigonda, tot i el seu refugi a l'església de la Daurada, fou agafada i enviada també a l'exili. El majordom o gran mestre de la seva casa, Waddon, que Fredegunda li havia assignat com home de confiança per dirigir el seu viatge a Hispània, es va passar a Gondobald seguint els passos de Bladast, un general i duc del rei Khilperic, i d'altres nobles. Els principals suports que tenia Gondobald (a més de Desideri i Mòmol) eren el duc Bladast d'Aquitània, el comte de Bordeus Garacari, Waddon, mestre de palau de la princesa Rigonta, i els bisbes Sagitari de Gap, Bertran de Bordeus, Pal·ladi de Saintes, Orestes de Bazas, Faustià de Dax (ordenat per orde de Gondobald per Pal·ladi de Saintes) i Ursinus de Cahors (ordenat per amics de Betran de Bordeus); el seu domini abraçava tots els territoris al sud de la Garona. La part més fidel era la Novempopulània de la que Bladast era duc. Després d'assegurar el domini de Tolosa, Gondobald es va dirigir a Bordeus on fou rebut pel comte local Garacari i el bisbe Bertran. Fins aquell moment tot anava bé. Llavors Gondobald va decidir enviar a Guntram dos ambaixadors, per demanar el reconeixement dels seus drets a una part del regne, i amenaçar amb la guerra en cas de refús; Gondobald va assegurar al rei borgonyó que ja dominava tots els territoris al sud del riu Dordonya fins als Pirineus. El rei Guntram, després d'escoltar als ambaixadors, els va fer arrestar i torturar i els va forçar a revelar tot el que sabien dels plans del seu senyor. Els ambaixadors van revelar que Gondobald tenia secretament el suport de tots els senyors d'Austràsia. Guntram va sospitar fins i tot que el seu nebot Khildebert podia estar donant suport a Gondobald i va decidir la reconciliació amb aquest rei. El va cridar a la seva cort i va fer repetir als ambaixadors el que havien revelat. Llavors el rei borgonyó davant de tots els nobles borgonyons presents i del rei Khildebert II i els nobles austrasians que l'acompanyaven, va declarar que estant sense hereus, reconeixia al rei d'Austràsia com el seu únic i legitim successor i com a garantia li va posar una llança a la mà en forma de ceptre i li va cedir (retornar) tots els estats que el seu pare Sigebert I havia heretat de Caribert I entre els quals s'incloïa l'Albigès i països veïns. Després el va comminar a no tractar amb Gondobald i a no refiar-se de la seva mare Brunilda que considerava instigadora del complot de Gondebald. Amb això la noblesa austrasiana que donava suport a la rebel·lió va quedar desmantellada. El primer que es va separar del seu partit fou el dux Desideri de Tolosa que es va retirar a alguns castells ben fortificats que posseïa a l'Albigès. Guntram va enviar un exèrcit contra Gondobald sota les ordes del duc Leudegisil, el seu conestable, i el patrici Àgila, exèrcit que va arribar al riu Dordonya per observar els moviments de Gondobald. Després d'uns dies va avançar contra aquest que estava acampat a la riba de la Garona. Abandonat per diversos senyors i amb l'exèrcit de Guntram als talons, Gondobald va travessar la Garona amb el bisbe Sagitari i els ducs Mòmol, Bladast i Waddon, i va arribar al país de Comenge dirigint-se a la vila del mateix nom al cim d'una muntanya corresponent a la moderna Saint-Bertrand-de-Comminges en un encreuament de camins que permetia fugir cap a Hispània i era fàcil de defensar; Gondobald va enganyar al bisbe de la vila i a la població i es van apoderar de la ciutat i ciutadella; es van trobar grans magatzems amb blat i vi que els hi garantia provisions per anys. Mentre les forces de Guntram havien creuat la Garona i saquejaven el país; el santuari de Saint-Vincent du Mas de l'Agenès, en el camí de Bordeus a Agen, fou cremat; l'exèrcit va seguir cap al Comenge i encara que van perdre molts homes massacrats pels habitants locals, el primer dia de quaresma, l'11 de febrer del 585, van arribar a la ciutat on era Gondobald i la van assetjar; el setge es va aturar el 23 de febrer quan Bladast va fugir després de cremar la residència dels bisbes i es va sotmetre a la clemència de Guntram. Leudegisil es va adonar que l'exemple de Bladast li podia servir per atreure a altres senyors, ja que el setge de Commenge es preveia llarg i difícil per la posició avantatjosa que ocupava i per la resistència dels assetjats que no tenien res a perdre, i va enviar en secret missatgers a Mòmol i altres conjurats per obtenir l'entrega de Gondobald a canvi de les seves vides. Finalment Mòmol, Sagitari i Waddon va trair a Gondobald; es van reunir amb ell i li van assegurar que els generals de Guntram els havien contactat i els havien assegurat que no tenien cap mal designi contra Gondebald i que seria ben rebut pel rei borgonyó si el volia anar a trobar, ja que sabien que com que Guntram no tenia fills i Gondebald era el seu germà (germanastre) estaria satisfet de tenir-lo al seu costat. Gondobald va malfiar i es va oposar però finalment, després del jurament que li va fer Mòmol, del que no podia esperar la traïció, es va dirigir cap a la porta de la vila on Olló, comte de Berry, i un duc de nom Bosó, l'esperaven per capturar-lo i entregar-lo als assetjants. La malfiança de Gondobald es va demostrar encertada llavors: Olló li va donar una empenta per fer-lo caure per un penya-segat de la rodalia, i va cridar: "aquí hi ha el vostre ballomer que es diu germà i fill de rei". Gondobald però no va caure més que a terra i Olló llavors li va tirar una llança que no va fer efecte per la cuirassa que portava el rei; Gondobald intentava aixecar-se i retornar cap a la ciutat quan Bosó li va tirar una pedra al cap i el va matar. L'endemà l'exèrcit de Guntram manat per Leudegisil entrava a la ciutat que va obrir les portes; la vila for saquejada i tota la població fou massacrada incloent-hi els sacerdots; la ciutat fou finalment cremada amb les seves esglésies i altres edificis quedant reduïda a cendres. La sort de Mòmol i Sagitari no fou millor: Leudegisil, malgrat la paraula donada, els va fer matar, si bé després de rebre orde en aquest sentit de Guntram. Waddon es va escapar i es va salvar de morir, retirant-se amb la reina Brunilda que el va acollir i el va cobrir de regals. Els dos fills de Gondebald es van poder refugiar a Hispània. Fredegunda havia estat enviada en exili a Rouen per Guntram, havia decidit donar suport a Gondobald, i va enviar un missatger a Tolosa, amb l'excusa de contactar amb la seva filla Rigonda, però quan el missatger va arribar va saber la mort de Gondobald, i el missatger només va poder escortar de retorn a Rigonda que es va reunir amb la seva mare sense béns i sense haver-se casat amb Recared. Leudegisil en el seu retorn va assolar la regió entre Comenges i Borgonya i quan va arribar va entregar el tresor de Rigonda a Guntram que els va distribuir entre els pobres i les esglésies i el mateix va fer amb els béns que el duc Mòmol havia deixat a Avinyó valorats en 250 talents de plata i 30 d'or, confiscats pel rei borgonyó, si bé en va donar la meitat al seu nebot Khildebert. Només restava Desideri disposat a fer la pau amb Guntram a qualsevol preu; va enviar al rei a diversos bisbes de la seva confiança i respectats pel rei i especialment l'abat Irier pel que Guntram tenia especial veneració. Finalment es va acordar l'entrevista i Desideri es va tirar als peus del rei, que no sols el va perdonar sinó que el va reenviar a Tolosa on va conservar el govern que Guntram va poder confirmar perquè en adoptar com a hereu a Khildebert II considerava reunits els dos regnes i a l'hereu només a l'espera de l'herència completa. Finalment, en aquest any 585, Guntram va estar ocupat en una expedició a Septimània en revenja per l'arrest i execució del seu cunyat Hermenegild, príncep visigot.
Nou!!: Comtat de Carcí і Gondobald · Veure més »
Gudinilda de Barcelona
Gudinilda de Barcelona (915-960) fou filla de Sunyer I de Barcelona i Aimilda.
Nou!!: Comtat de Carcí і Gudinilda de Barcelona · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Comtat de Carcí і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Guilhem Peire de Cazals
Guilhem Peire de Cazals (fl. primera meitat del) fou un trobador occità.
Nou!!: Comtat de Carcí і Guilhem Peire de Cazals · Veure més »
Guillem III de Tolosa
Guillem III de Tolosa del Llenguadoc, dit Tallaferro, (vers 975 - † 1037) fou comte de Tolosa, d'Albi, i de Nimes, amb drets feudals a Septimània i al Carci de 978 a 1037.
Nou!!: Comtat de Carcí і Guillem III de Tolosa · Veure més »
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Nou!!: Comtat de Carcí і Història d'Occitània · Veure més »
Hug I de Carcí
Hug I de Carcí (910 –961) fou comte de l'alt Carcí, també conegut com a vescomte de Comborn.
Nou!!: Comtat de Carcí і Hug I de Carcí · Veure més »
Hug I de Roergue
Hug I de Roergue nascut el 986, mort el 1053 fou comte de Roergue (vers 1010-1053).
Nou!!: Comtat de Carcí і Hug I de Roergue · Veure més »
Jean de La Barrière
Jean de la Barrière (Saint-Céré, Òlt, Migdia-Pirineus, França, 29 d'abril de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1600) va ésser un monjo cistercenc, abat i reformador de l'abadia de Notre-Dame de Feuillant prop de Tolosa de Llenguadoc i fundador de la Congregació Cistercenca de Feuillant o Orde dels Fuliencs.
Nou!!: Comtat de Carcí і Jean de La Barrière · Veure més »
Joan de Grailly
Joan I de Grailly o, en francès, Jean de Grailly (?-1301) va ser un senescal del Ducat de Gascunya durant el període que abraça els anys 1266 i 1268, del Regne de Jerusalem des de 1271-1276 i de Gascunya novament de 1278-1287.
Nou!!: Comtat de Carcí і Joan de Grailly · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Comtat de Carcí і Lluís el Pietós · Veure més »
Mariscal de França
El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.
Nou!!: Comtat de Carcí і Mariscal de França · Veure més »
Occitània del segle XIV al XVII
La història d'Occitània dels segles XIV al XVII es caracteritza per la resistència a la lenta però inexorable incorporació a França i a la pèrdua dels seus estats.
Nou!!: Comtat de Carcí і Occitània del segle XIV al XVII · Veure més »
Odó I de Tolosa
Odó I de Tolosa (Eudes, en la seva nominació francesa; 875? – 919) fou comte de Tolosa i Roergue (886- 919), marquès de Gòtia i comte d'Albi per dret uxori, és a dir de la seva muller (860 - 919).
Nou!!: Comtat de Carcí і Odó I de Tolosa · Veure més »
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Nou!!: Comtat de Carcí і Pipí II d'Aquitània · Veure més »
Ponç II de Tolosa
Ponç II o Ponç Guillem de Tolosa († 1060), fou comte de Tolosa, d'Albi, de Sant Gèli, del Carcí de 1037 a 1060, d'Alvèrnia i de Velai (en litigi), i també marquès de Provença.
Nou!!: Comtat de Carcí і Ponç II de Tolosa · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Comtat de Carcí і Provença · Veure més »
Raimon de Durfort
cançoner I: el cavaller representat deu ser Raimon de Durfort Raimon de Durfort (darrer quart del) fou un trobador occità.
Nou!!: Comtat de Carcí і Raimon de Durfort · Veure més »
Ramon (V) de Tolosa
Ramon (V) de Tolosa (mort vers 978 o 979), va ser comte de Tolosa, Albi, Carcí, i Nimes (vers 972-978).
Nou!!: Comtat de Carcí і Ramon (V) de Tolosa · Veure més »
Ramon I de Tolosa
Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.
Nou!!: Comtat de Carcí і Ramon I de Tolosa · Veure més »
Ramon II de Roergue
Ramon II (905 –961) fou comte de Roergue, amb drets indivisos sobre els comtats d'Albi i Nimes i a Septimània, i drets feudals nominals al Carcí.
Nou!!: Comtat de Carcí і Ramon II de Roergue · Veure més »
Ramon II de Tolosa
Ramón II (861-923), comte de Tolosa, de Carcí, Nimes i l'Albí, i temporalment comte de Roergue.
Nou!!: Comtat de Carcí і Ramon II de Tolosa · Veure més »
Ramon III de Roergue
Ramon III de Roergue (945 - 1010) fou comte de Roergue (961-1010), sobirà feudal (marquès) en indivís de Gòtia o Septimània, i dels comtats d'Albi, Carcí i Nimes.
Nou!!: Comtat de Carcí і Ramon III de Roergue · Veure més »
Ramon III de Tolosa
Ramon III, també conegut com a Ponç I (?-950) fou comte de Tolosa i comte en indivís d'Albí, de Carcí i de Nimes (923-950); també fou duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia per investidura reial que es van perdre a la seva mort davant els comtes de Poitou.
Nou!!: Comtat de Carcí і Ramon III de Tolosa · Veure més »
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Nou!!: Comtat de Carcí і Ramon IV de Tolosa · Veure més »
Regió del Carcí
La regió del Carcí (en occità Carcin, en francès Quercy) és una regió històrica d'Occitània que avui forma el departament de l'Òlt, situada geogràficament al marge oriental del Massís Central.
Nou!!: Comtat de Carcí і Regió del Carcí · Veure més »
Salvi d'Albi
Salvi d'Albi (Albi?, primera meitat del - 584) fou bisbe d'Albi entre el 571 o 574 i el 584.
Nou!!: Comtat de Carcí і Salvi d'Albi · Veure més »
Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Nou!!: Comtat de Carcí і Sunyer I de Barcelona · Veure més »
Tractat d'Andelot
Partició del 561 França després del tractat d'Andelot el 587 El tractat d'Andelot fou un acord de pau signat el 28 de novembre de 587.
Nou!!: Comtat de Carcí і Tractat d'Andelot · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: Comtat de Carcí і Tractat de Corbeil · Veure més »
Truc Malec
Truc Malec (o Turc Malet, Truc Maletz) (darrer quart del s. XII) fou un trobador occità.
Nou!!: Comtat de Carcí і Truc Malec · Veure més »
Uc de Sant Circ
cançoner I Uc de Sant Circ (fl....1217-1253...) fou un trobador occità.
Nou!!: Comtat de Carcí і Uc de Sant Circ · Veure més »
Vescomtat de Bruniquel
El vescomtat de Bruniquel fou una jurisdicció feudal del Llemosí a Occitània.
Nou!!: Comtat de Carcí і Vescomtat de Bruniquel · Veure més »
Vescomtat de Caors
El vescomtat de Cahors (català i occità vescomtat de Caors) o del Carcí fou una jurisdicció feudal tolosana que va existir al.
Nou!!: Comtat de Carcí і Vescomtat de Caors · Veure més »
Vescomtat de Carlat
El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.
Nou!!: Comtat de Carcí і Vescomtat de Carlat · Veure més »
Vescomtat de Llemotges
El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.
Nou!!: Comtat de Carcí і Vescomtat de Llemotges · Veure més »
Vescomtat de Sent Circ
El vescomtat de Sent Circ fou una jurisdicció feudal de França, un dels vescomtats sorgits al segle X al comtat de Carcí.
Nou!!: Comtat de Carcí і Vescomtat de Sent Circ · Veure més »
Waifré
Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.
Nou!!: Comtat de Carcí і Waifré · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comtat de Carcin, Comtat de Quercy, Comte de Carcin, Comte de Carcí, Comte de Quercy, Comtes de Carcin, Comtes de Carcí, Comtes de Quercy, Comtessa de Carcin, Comtessa de Carcí, Comtessa de Quercy, Llista de Comtes de Carcin, Llista de Comtes de Carcí, Llista de Comtes de Quercy, Llista de comtes de Carcí, Llista de comtes de Quercy.
