Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Comtat de Boulogne

Índex Comtat de Boulogne

El comtat de Boulogne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, establerta a l'entorn de la ciutat de Boulogne-sur-Mer (generalment anomenada simplement Boulogne) que va formar un pagus romà i que és coneguda a França com a Boulonnais (Bulonès en català).

84 les relacions: Adalolf de Boulogne, Alfons III de Portugal, Arnold de Frísia Occidental, Arnold II de Boulogne, Arnold III de Boulogne, Balduí II de Boulogne, Balduí II de Flandes, Batalla de Bouvines, Beatriu de Borgonya (senyora de Borbó), Bertold IV de Zähringen, Bertran V de la Tour, Bertran VI de la Tour, Boulogne, Boulogne-sur-Mer, Calais, Casa de La Tor d'Alvèrnia, Casa de Lorena, Comtat d'Alvèrnia, Comtat d'Arques, Comtat d'Artois, Comtat de Beaumont-sur-Oise, Comtat de Dammartin, Comtat de Guînes, Comtat de Lovaina, Comtat de Mortain, Comtat de Valois, Comtat del Lauraguès, Comtats i vescomtats de França, Elionor de Vermandois, Enric I de Brabant, Eustaqui I de Boulogne, Eustaqui II de Boulogne, Eustaqui III, Eustaqui IV de Boulogne, Felip d'Alsàcia, Felip de França i de Merània, Felip I de Borgonya, Felip Monsieur, Ferran de Flandes, Frederic de Baixa Lotaríngia, Gerard de Gueldre, Guillem d'Arques, Guillem I de Blois, Guillem X de Poitiers, Guillem XI d'Alvèrnia, Guillem XII d'Alvèrnia, Guillem XIII d'Alvèrnia, Havisa d'Aumale, Hug II de Campdavaine, Ida de Boulogne, ..., Ida de Lorena, Joan I d'Alvèrnia, Joan II d'Alvèrnia, Joana d'Alvèrnia, Joana II d'Alvèrnia, Joana, delfina d'Alvèrnia, Jofré de Bouillon, Jordi de la Trémoille, Joscelí I, La Tor d'Alvèrnia, Lambert de Boulogne, Lambert I de Lovaina, Llegenda dels orígens troians dels francs, Lluís I de Montpensier, Margarida d'Anglaterra, Margarida de Comenge, Maria d'Alvèrnia, Maria d'Escòcia (comtessa de Boulogne), Maria de Berry, Maria de Boulogne, Mateu d'Alsàcia, Matilde de Boulogne, Matilde II de Boulogne, Oye-Plage, Pere Ramon II de Comenge, Primera Croada, Renald I de Dammartin, Robert II de Dreux, Robert V d'Alvèrnia, Robert VI d'Alvèrnia, Robert VI, delfí d'Alvèrnia, Robert VII d'Alvèrnia, Sibil·la d'Anjou, 1033. Ampliar l'índex (34 més) »

Adalolf de Boulogne

Adalolf de Boulogne (? - 13 de setembre de 933) va ser comte de Boulogne de 918 a 933.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Adalolf de Boulogne · Veure més »

Alfons III de Portugal

Alfons III de Portugal, dit el de Boulogne (Coïmbra, 1210 - ibíd., 1279), fou rei de Portugal (1247-1279) i comte de Boulogne (1235-1253).

Nou!!: Comtat de Boulogne і Alfons III de Portugal · Veure més »

Arnold de Frísia Occidental

Arnold de Gant o 'Arnulf nascut a Gant cap al 951, mort a la vora del Mosa el 18 de setembre del 993, va ser comte de Frísia Occidental de 988 a 993.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Arnold de Frísia Occidental · Veure més »

Arnold II de Boulogne

Arnold II de Boulogne, mort el 971, va ser comte de Boulogne de 965 a 971.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Arnold II de Boulogne · Veure més »

Arnold III de Boulogne

Arnold III de Boulogne, mort el 990, va ser comte de Boulogne de 971 a 990.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Arnold III de Boulogne · Veure més »

Balduí II de Boulogne

Balduí II de Boulogne, mort el 1033, va ser comte de Boulogne de 990 a 1033.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Balduí II de Boulogne · Veure més »

Balduí II de Flandes

Balduí II de Flandes, conegut també com a Balduí III el Calb (vers 863/867 - † 918) fou fill del comte Balduí I Braç de Ferro i de la princesa carolíngia Judit de França (vers 844 - † vers 870) i va succeir al seu pare com a comte de Flandes del 879 a 918.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Balduí II de Flandes · Veure més »

Batalla de Bouvines

Cavallers lluitant Victòria del Rei Felip II de França a Bouvines, per Vincent de Beauvais Ferran de Flandes i Renald de Boulogne conduïts com presoners a Paris La Batalla de Bouvines, va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda (1202–14).

Nou!!: Comtat de Boulogne і Batalla de Bouvines · Veure més »

Beatriu de Borgonya (senyora de Borbó)

Beatriu de Borgonya (1257 - Castell de Murat, 1 d'octubre de 1310) va ser comtessa del Charolais i senyora de Borbó.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Beatriu de Borgonya (senyora de Borbó) · Veure més »

Bertold IV de Zähringen

Bertold IV de Zähringen, nascut cap a 1125, mort el 8 de desembre de 1186, fou duc de Zähringen de 1152 a 1186 i comte de Boulogne de 1183 a 1186.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Bertold IV de Zähringen · Veure més »

Bertran V de la Tour

Bertran V de la Tour (a partir d'ell els senyors de la Tour foren anomenats de la Tour d'Auvergne, mort el 22 de març de 1461, va ser senyor de la Tour i de Montgascon, i després comte d'Alvèrnia i comte titular de Boulogne. Era fill de Bertran IV de la Tour, senyor de la Tour i de Montgascon, i de Maria d'Alvèrnia, comtessa d'Alvèrnia i de Boulogne. A Alvèrnia (i Boulogne nominalment) fou Bertran I. El 1437 va defensar la vila de Corbeil assetjada pels borgonyons, manats pel seu duc, que es van haver de retirar. Fou sempre molt fidel a Carles VII de França i el 1440 el va rebre a Clarmont d'Alvèrnia on va recollir ajudes per combatre el delfí, revoltat contra el seu pare. El 1444 va acompanyar al rei a Lorena per combatre a favor del duc Renat I (duc de Lorena 1431-1453) contra els seus súbdits revoltats. Es va casar el 1416 amb Jaumeta du Peschin († 1473), filla de Lluís, senyor del Peschin i d'Isolda de Sully, i va tenir a.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Bertran V de la Tour · Veure més »

Bertran VI de la Tour

Bertran VI de la Tour (d'Auvergne) (1417 - 26 de setembre de 1497), comte d'Alvèrnia com Bertran II, comte titular i efímerament efectiu de Boulogne també com a Bertran II, i senyor de La Tour i Montgascon; era el fill de Bertran V de la Tour i de Jaumeta del Peschin.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Bertran VI de la Tour · Veure més »

Boulogne

* Topònims.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Boulogne · Veure més »

Boulogne-sur-Mer

Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).

Nou!!: Comtat de Boulogne і Boulogne-sur-Mer · Veure més »

Calais

Calais és un municipi francès, situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Calais · Veure més »

Casa de La Tor d'Alvèrnia

La casa de la Tor (després de la Tor d'Alvèrnia) fou una antiga família noble francesa originària de La Tor, avui dia extingida.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Casa de La Tor d'Alvèrnia · Veure més »

Casa de Lorena

La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Casa de Lorena · Veure més »

Comtat d'Alvèrnia

El comtat d'Alvèrnia (en occità Comtat d'Auvèrnhe, en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751).

Nou!!: Comtat de Boulogne і Comtat d'Alvèrnia · Veure més »

Comtat d'Arques

El comtat d'Arques fou una jurisdicció efímera del ducat de Normandia.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Comtat d'Arques · Veure més »

Comtat d'Artois

El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Comtat d'Artois · Veure més »

Comtat de Beaumont-sur-Oise

El comtat de Beaumont-sur-Oise fou una jurisdicció feudal situada al nord de París, al sud del Beauvais, a l'est del Vexin i a l'oest de Valois.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Comtat de Beaumont-sur-Oise · Veure més »

Comtat de Dammartin

El comtat de Dammartin fou una jurisdicció feudal de França a la Picardia.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Comtat de Dammartin · Veure més »

Comtat de Guînes

Escut del Comtat de Guînes El comtat de Guînes fou una jurisdicció feudal del nord de França centrat a Guînes a la moderna regió Nord-Pas de Calais.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Comtat de Guînes · Veure més »

Comtat de Lovaina

El comtat de Lovaina fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a la població de Lovaina a la part occidental del país d'Haspengouw (llatí Hasbania) del que formava part a la meitat del segle IX.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Comtat de Lovaina · Veure més »

Comtat de Mortain

Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Comtat de Mortain · Veure més »

Comtat de Valois

El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Comtat de Valois · Veure més »

Comtat del Lauraguès

El comtat del Lauraguès (en occità Lauraguès en francès Lauragais) fou una jurisdicció feudal de França al Llenguadoc, regió al sud-est de Tolosa amb capital a Castellnou d'Arri que agafa el nom de la petita vila de Laurac.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Comtat del Lauraguès · Veure més »

Comtats i vescomtats de França

Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Comtats i vescomtats de França · Veure més »

Elionor de Vermandois

Elionor de Vermandois, nascuda cap a 1148/1149, morta el juny 1213, filla de Raül I, comte de Vermandois i de Valois, i de Peronel·laa d'Aquitània.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Elionor de Vermandois · Veure més »

Enric I de Brabant

Enric I de Brabant dit el Brau o el Guerrer (~1165 - Colònia, 5 de setembre de 1235) fou comte de Brussel·les (1179), landgravi i duc de Brabant (1183) i des de 1190 comte de Lovaina, marquès d'Anvers i duc nominal de Baixa Lorena.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Enric I de Brabant · Veure més »

Eustaqui I de Boulogne

Eustaqui I de Boulogne (v.995 - 1049), dit lOeil, va ser comte de Boulogne del 1046 fins a la seva mort.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Eustaqui I de Boulogne · Veure més »

Eustaqui II de Boulogne

Eustaqui II de Boulogne (v. 1018- v. 1087) va ser comte de Boulogne des de 1049 fins a la seva mort.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Eustaqui II de Boulogne · Veure més »

Eustaqui III

Eustaqui III (v. 1060 - 1125) era fill i successor del comte Eustaqui II de Boulogne.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Eustaqui III · Veure més »

Eustaqui IV de Boulogne

Eustache IV de Blois (cap a 1129.. Edmund King, «Eustace, count of Boulogne (c.1129 — 1153),» Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004. - prob. 17 d'agost de 1153), va ser comte de Boulogne de 1147 a 1153.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Eustaqui IV de Boulogne · Veure més »

Felip d'Alsàcia

Felip I de Flandes conegut com a Felip d'Alsàcia (1143 - Sant Joan d'Acre, 1 de juny de 1191), fill del comte de Flandes Teodoric d'Alsàcia i de Sibil·la d'Anjou († 1165), fou Comte de Flandes de 1157 a 1191 i comte de Vermandois per matrimoni de 1167 a 1185, i després a títol vitalici de 1186 a 1191.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Felip d'Alsàcia · Veure més »

Felip de França i de Merània

Escut d'armes de Felip Hurepel Felip de França i de Merània o Felip Hurepel (1200 - 1234) fou príncep de França i comte de Clermont (1218-1234) i de Mortain (1223-1234) i consort dels comtats d'Aumale, Boulogne i del Dammartin (1216-1234).

Nou!!: Comtat de Boulogne і Felip de França i de Merània · Veure més »

Felip I de Borgonya

Felip I de Borgonya, dit Felip de Rouvres, (Rouvres, 1345 - Rouvres 1361), va ser comte de Borgonya i Artois (1347-1361); duc de Borgonya (1349-1361), i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1360-1361).

Nou!!: Comtat de Boulogne і Felip I de Borgonya · Veure més »

Felip Monsieur

Felip de Borgonya dit Felip Monsieur (10 de novembre de 1323 - Agulhon, 10 d'agost de 1346) fou infant del Ducat de Borgonya i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1338-1346).

Nou!!: Comtat de Boulogne і Felip Monsieur · Veure més »

Ferran de Flandes

Ferran de Flandes, també esmentat com Ferran de Portugal o Ferran de Borgonya —Dom Fernando— (24 de març de 1188 - Noyon, 4 de març o 26 de juliol de 1233) fou Infant de Portugal i comte de Flandes i d'Hainaut de 1212 a 1233 pel seu matrimoni amb la comtessa Joana de Flandes i d'Hainaut, dita Joana de Constantinoble.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Ferran de Flandes · Veure més »

Frederic de Baixa Lotaríngia

Frederic de Luxemburg, nascut cap a 1003, mort el 28 d'agost de 1065 o el 18 de maig de 1065, va ser comte de Malmedy el 1035 i després duc de Baixa Lotaríngia de 1046 a 1065.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Frederic de Baixa Lotaríngia · Veure més »

Gerard de Gueldre

Gerard de Gueldre, mort cap a 1181, va ser comte de Boulogne el 1181.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Gerard de Gueldre · Veure més »

Guillem d'Arques

Guillem d'Arques, de Normandia o de Talou (abans de 1026-després de 1054) fou comte d'Arques, va ser l'oncle de Guillem el Conqueridor contra el qual es va revoltar.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Guillem d'Arques · Veure més »

Guillem I de Blois

Guillem I de Blois (vers 1136 - 11 d'octubre de 1159) va ser comte de Boulogne i de Surrey.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Guillem I de Blois · Veure més »

Guillem X de Poitiers

Guillem X de Poitiers (no s'ha de confondre amb Guillem X d'Aquitània, a vegades esmentat com a Guillem X de Poitou, però en realitat Guillem VIII de Poitiers) conegut també com a Guillem fill de l'Emperadriu i com Guillem d'Anjou, fou un efímer comte de Poitiers nascut a Argentan, Normandia, el 22 de juliol de 1136 i mort a Rouen, Normandia, el 20 de juliol de 1164.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Guillem X de Poitiers · Veure més »

Guillem XI d'Alvèrnia

Guillem X d'Alvèrnia, nascut cap a 1195, mort el 1247, fou comte d'Alvèrnia, fill i successor de Guiu II d'Alvèrnia.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Guillem XI d'Alvèrnia · Veure més »

Guillem XII d'Alvèrnia

Guillem XI d'Alvèrnia, mort el 1280, va ser comte d'Alvèrnia i de Boulogne de 1277 a 1280, succeint en els dos feus al seu pare.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Guillem XII d'Alvèrnia · Veure més »

Guillem XIII d'Alvèrnia

Guillaume XIII d'Alvèrnia (nascut vers 1303, mort el 6 d'agost de 1332) fou comte d'Alvèrnia i de Boulogne (1325-1332), succeint als dos feus al seu pare Robert VII d'Alvèrnia (vers 1282- 1325), i de Blanca de Borbó († 1304), dita Blanca de Clermont.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Guillem XIII d'Alvèrnia · Veure més »

Havisa d'Aumale

Havisa d'Aumale (abans de 1165 -11 de març de 1214), va ser comtessa d'Aumale i senyora d'Holderness succeint al seu pare, el 1179.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Havisa d'Aumale · Veure més »

Hug II de Campdavaine

Hug II de Campdavaine († el 1130 o 1131), va ser comte de Saint Pol de 1083 a vers 1130, després d'haver succeït al seu germà Guiu mort sense fills o descendents.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Hug II de Campdavaine · Veure més »

Ida de Boulogne

Ida de Boulogne o Ida de Lorena, nascuda vers 1040 a Ardennes, fou una descendent de Carlemany.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Ida de Boulogne · Veure més »

Ida de Lorena

Ida de Lorena, o Ida de Boulogne, nascuda cap a 1160, morta el 1216, va ser comtessa de Boulogne de 1173 a 1216.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Ida de Lorena · Veure més »

Joan I d'Alvèrnia

Joan I (? - 24 de març de 1386) fou comte d'Alvèrnia i comte de Boulogne (1361-1386); va succeir en ambdós feus al seu besnebot Felip de Rouvres o de Rouvre (Felip I de Borgonya 1346-1361 comte de 1360 a 1361. Fou també comte titular de Montfort, però els drets a aquest comtat els va cedir a Joan III de Montfort i IV de Bretanya quan va heretar Alvèrnia i Boulogne. Abans de ser comte fou senyor de Montgascon. Era un bon guerrer i hàbil polític. Era fill de Robert VII el Gran (vers 1282-1325), comte d'Alvèrnia, nascut de la seva segona esposa Maria de Dampierre. Fou per tant germanastre de Guillem XIII d'Alvèrnia i oncle patern de Joana I d'Alvèrnia. El rei Joan II de França el va nomenar ministre d'estat, posició que va mantenir amb el nou rei Carles V de França. El juny de 1365 va participar en la ratificació del tractat entre França i Navarra del 6 de març de 1364. El desembre de 1366 el rei va aplicar a la corona l'homenatge feudal de la terre de Briot prop de Péronne (a Vermandois), que abans el comte havia de retre a Saint-Quentin. Va testar el 22 de març de 1386 i va morir dos dies després al castell de Remin prop de Compiegne. El va succeir el seu fill Joan II.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Joan I d'Alvèrnia · Veure més »

Joan II d'Alvèrnia

Joan II d'Alvèrnia (mort el 28 de setembre de 1404), fou comte d'Alvèrnia (1386-1404) i de Boulogne (1386-1404).

Nou!!: Comtat de Boulogne і Joan II d'Alvèrnia · Veure més »

Joana d'Alvèrnia

Escut d'armes del comtat d'Alvèrnia Joana d'Alvèria (1326 - Argilly, 1361), comtessa d'Alvèrnia i Boulogne (1332-1360) i reina consort de França (1338-1361).

Nou!!: Comtat de Boulogne і Joana d'Alvèrnia · Veure més »

Joana II d'Alvèrnia

Joana II d'Alvèrnia (1378- 1424), dita Joana de Boulogne, fou comtessa d'Alvèrnia i de Boulogne, fila de Joan II d'Alvèrnia –dit el Mal Administrador–, i d'Eleonor de Comenge.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Joana II d'Alvèrnia · Veure més »

Joana, delfina d'Alvèrnia

Joana, dita de Clarmont-Sancerre (1412-1436), fou delfina d'Alvèrnia, comtessa de Sancerre i dama de Sagonne (1426-1436).

Nou!!: Comtat de Boulogne і Joana, delfina d'Alvèrnia · Veure més »

Jofré de Bouillon

Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Jofré de Bouillon · Veure més »

Jordi de la Trémoille

Jordi de la Trémoille (1384 - 6 de maig de 1446, castell de Sully-sur-Loire) va ser comte de Guînes de 1398 a 1446, comte consort de Boulogne i d'Alvèrnia, comte baró i senyor de Sully, Craon, i de la Trémoille, de Saint-Hermine, de l'Isle-Bouchard, i gran camarlenc de França (1428).

Nou!!: Comtat de Boulogne і Jordi de la Trémoille · Veure més »

Joscelí I

Joscelí de Courtenay o Josceli I (?-1131) fou un noble de la casa dels senyors de Courtenay, que va anar a les croades el 1101, i va esdevenir senyor de Turbessel (1102 a 1113), príncep de Galilea i de Tiberíades (1113 a 1119) i comte d'Edessa de 1119 a 1131.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Joscelí I · Veure més »

La Tor d'Alvèrnia

La senyoria de La Tor fou una jurisdicció feudal d'Alvèrnia, origen de la família de La Tor, que després fou La Tor d'Alvèrnia quan el 1389 Bertran IV de La Tor, fill de Guiu i de Maria de Roger de Beaufort, es va casar amb Maria d'Alvèrnia, comtessa hereva d'Alvèrnia; aquesta nissaga es va estendre fins al comte Joan III de La Tor d'Alvèrnia (1467-1501).

Nou!!: Comtat de Boulogne і La Tor d'Alvèrnia · Veure més »

Lambert de Boulogne

Lambert de Boulogne dit també Lambert II de Lens (? - 1054), comte de Lens, fou un noble bulonyès, segon fill d'Eustaqui I, comte de Boulogne i de Mahaut de Louvain.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Lambert de Boulogne · Veure més »

Lambert I de Lovaina

Lambert I dit el Barbut, nascut al voltant de 950, mort el 12 de setembre de 1015 a Florennes, fou comte de Lovaina des de 988 a 1015 i comte de Brussel·les des 994 a 1015.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Lambert I de Lovaina · Veure més »

Llegenda dels orígens troians dels francs

La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Llegenda dels orígens troians dels francs · Veure més »

Lluís I de Montpensier

Escut d'armes abans de 1428 Escut d'armes després de 1428 amb l'adquisició del delfinat d'Alvèrnia Lluís I dit el bo, també Lluís I de Borbó, Lluís I de Montpensier o Lluís I de Borbó-Montpensier (mort cap a 1486), fou comte de Montpensier, senyor de Mercoeur i de Combrailles, i després (1436) delfí d'Alvèrnia, comte de Clarmont i de Sancerre.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Lluís I de Montpensier · Veure més »

Margarida d'Anglaterra

Margarida d'Escòcia o d'Anglaterra (Mecseknádasd?, Hongria, 1045 - 16 de novembre de 1093), fou una reina consort d'Escòcia, esposa de Malcolm III d'Escòcia.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Margarida d'Anglaterra · Veure més »

Margarida de Comenge

Margarida de Comenge (1365/1366 - Poitiers, estiu de 1443) va ser comtessa de Comenge del 1375 al 1443.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Margarida de Comenge · Veure més »

Maria d'Alvèrnia

Maria I d'Alvèrnia i II de Boulogne (1376 - 1437), filla de Godofreu d'Alvèrnia (mort vers 1385), senyor de Montgascon, i de Joana de Ventadour (morta el 1376), neta de Robert VII d'Alvèrnia el Gran i de Maria de Flandes, esposa (des de 1388) del senyor de La Tour Bertran IV.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Maria d'Alvèrnia · Veure més »

Maria d'Escòcia (comtessa de Boulogne)

Maria d'Escòcia (1082-1116) era la filla menor de Malcolm III d'Escòcia i la seva segona esposa, Margarida de Wessex.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Maria d'Escòcia (comtessa de Boulogne) · Veure més »

Maria de Berry

Maria de Berry, nascuda el 1370, morta el juny de 1434 a Lió, fou duquessa d'Alvèrnia, i comtessa de Montpensier; era la filla de Joan I de Berry duc de Berry i de Joana d'Armanyac.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Maria de Berry · Veure més »

Maria de Boulogne

Maria de Blois o de Boulogne, nascuda el 1136, morta a Montreuil el 25 de juliol de 1182, va ser comtessa de Boulogne de 1159 a 1170.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Maria de Boulogne · Veure més »

Mateu d'Alsàcia

Mateu d'Alsàcia (vers 1137 - † 1173) fou comte uxori de Boulogne 1159 - 1173.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Mateu d'Alsàcia · Veure més »

Matilde de Boulogne

Matilde de Boulogne (1105? – 3 de maig de 1152) va ser comtessa de Boulogne i, per matrimoni amb Esteve de Blois, reina consort d'Anglaterra.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Matilde de Boulogne · Veure més »

Matilde II de Boulogne

Mafalda, Matilda o Matilde de Dammartin (~1202 - gener 1259) va ser comtessa de Dammartin, de Boulogne (com a Matilde II) i d'Aumale de 1214 a la seva mort.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Matilde II de Boulogne · Veure més »

Oye-Plage

Oye-Plage (coneguda com a Ooie en neerlandès i com a Villa-Oya durant l'ocupació espanyola) és un municipi francès, situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Oye-Plage · Veure més »

Pere Ramon II de Comenge

Pere Ramon II d Comenge (mort el 1376) va ser comte de Comenge des del 1341/1342 al 1376.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Pere Ramon II de Comenge · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Primera Croada · Veure més »

Renald I de Dammartin

Renald de Dammartin, nascut cap a 1165, mort el 1227, va ser comte de Boulogne de 1190 a 1227, Comte de dammartin (Renald I de Dammartin) de 1200 a 1214, comte d'Aumale de 1204 a 1206 i Comte de mortain de 1206 a 1214.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Renald I de Dammartin · Veure més »

Robert II de Dreux

Robert II de Dreux Robert II de Dreux, nascut cap a 1154, mort e 28 de desembre de 1218, comte de Dreux, de Brie i de Braine, fill de Robert I, comte de Dreux, i d'Agnès de Baudement, senyora de Braine.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Robert II de Dreux · Veure més »

Robert V d'Alvèrnia

Robert V d'Alvèrnia, nascut vers 1225, mort el 1277 fou comte d'Alvèrnia de 1247 a 1277), succeint en aquest feu al seu pare Guillem XI (vers 1195-1247), que fou comte d'Alvèrnia de 1222 a 1247. Fou també comte de Boulogne el 1260 per herència de la seva mare Adelaida de Brabant, i com a donatari, d'Enric III de Brabant, duc de Brabant, el seu cosí, que va renunciar als seus drets. El 1249 Alfons de Poitiers comte de la Terra d'Alvèrnia, va concedir franquícies als burgesos de Riom, que com a capital del seu domini alvernès va passar en poc temps de ser un poble a una població notable; això va perjudicar considerablement al comtat d'Alvèrnia ja molts magnats van construir cases a Riom. El 28 d'abril de 1250 va fer una transacció amb Guiu de Dampierre i Berald de Mercoeur, lloctinents d'Arquimbald IX de Borbó, per la qual es dividia la senyoria de Combrailles. El 13 d'abril de 1251 la seva mare Adelaida de Brabant va renunciar a l'usdefruit d'Alvèrnia i va cedir al seu fill les seves terres al comtat de Duras (que de fet era una entitat administrativa) i hi va incloure les terres que reclamava el comte de Loon. Guiu, el seu germà, era abat de Saint Germain de Lambron, però Imbert de la Tour, un canonge de París li va disputar l'abadia i Robert V el va empresonar. Això va provocar la seva excomunió pel papa Alexandre IV. El 1253 els bisbes de Clarmont, Puy i Mende es van enfrontar als nobles locals; els bisbes van demanar ajut a Alfons de Poitiers que va designar comissaris que van fer una enquesta sense cridar als nobles afectats. Robert i la noblesa van protestar a Alfons, ja que això era contrari als usatges de la província. El 1254 el bisbe i el comte van signar un compromís amb la mediació de Raül comte de Ginebra, d'Arbest, senyor de la Tour, i de Guillem de Baffie (10 de juliol de 1254). Després de rebre el 1260 el comtat de Boulogne, el 1262 el rei de França i el seu seguici foren rebuts a la cort del comte a Clarmont, i allí es va casar el seu fill Felip l'Ardit amb Isabel d'Aragó (28 de maig de 1262). Va testar l'11 de gener de 1277. Va deixar els dos comtats al seu fill gran Guillem; al segon Robert la senyoria de Combrailles; al tercer Godofreu li ordenava abraçar la vida religiosa; i el quart Guiu (Guiuet) igualment; rebien a més un llegat en diners. Va deixar també diners a les filles Matilde i Maria a les que encarrega casar-se (la segona però no va obeir i es va fer religiosa, potser per una vocació tardana). la seva esposa Eleonor va rebre la senyoria de Châteauneuf. Va morir poc després.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Robert V d'Alvèrnia · Veure més »

Robert VI d'Alvèrnia

Robert VI d'Alvèrnia, nascut el 1250, mort el 1314, fou comte d'Alvèrnia i comte de Boulogne (1280-1314), succeint als dos feus al seu germà.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Robert VI d'Alvèrnia · Veure més »

Robert VI, delfí d'Alvèrnia

Robert VI (+1282), comte de Clarmont i delfí d'Alvèrnia, fou fill i successor de Robert V, delfí d'Alvèrnia.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Robert VI, delfí d'Alvèrnia · Veure més »

Robert VII d'Alvèrnia

Robert VII d'Alvèrnia el Gran, (vers 1282 - 13 d'octubre de 1325), fou comte d'Alvèrnia i de Boulogne (1314-1325), fill de Robert VI d'Alvèrnia (1250-1314), i de Beatriu de Montgascon, i successor del pare en els dos feus.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Robert VII d'Alvèrnia · Veure més »

Sibil·la d'Anjou

Sibil·la d'Anjou (1112 – 1165) va ser comtessa consort de Flandes.

Nou!!: Comtat de Boulogne і Sibil·la d'Anjou · Veure més »

1033

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Boulogne і 1033 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Comte de Boulogne, Comtessa de Boulogne.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »