Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Comtat de Bigorra

Índex Comtat de Bigorra

El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.

88 les relacions: Adelaida de Melguèlh, Alícia de Bigorra, Andorra durant l'edat moderna, Aquitans, Ònnega d'Aritza, Beatriu I de Bigorra, Beatriu II de Bigorra, Beatriu III de Bigorra, Bernat I (IV) de Comenge, Bernat I de Foix, Bernat II de Bigorra, Bernat III de Bigorra, Bernat IV de Comenge, Bernat VII d'Armanyac, Captalat de Buch, Casa d'Armanyac, Castell de Montcada, Caterina I de Navarra, Cèntul I de Bearn, Cèntul II de Bigorra, Cèntul III de Bigorra, Clemència de Bigorra, Comtat d'Armanyac, Comtat d'Astarac, Comtat d'Aura, Comtat de Foix, Comtats i vescomtats de França, Constança de Montcada, Corona d'Aragó, Donat I Llop de Bigorra, Donat II Donat, Donat III Llop de Bigorra, Edat moderna als Països Catalans, Elionor de Comenge, Enric II de Navarra, Enric IV de França, Ermessenda de Bigorra, Esquivat de Chabanès, Faquilena de Roergue, Francesc I de Navarra, Garcia Arnau, Garsenda de Bigorra, Gascunya, Gastó IV de Foix, Gastó VI de Bearn, Guerau III d'Armanyac, Guerra dels Cent Anys, Guiu de Montfort-Bigorra, Història d'Andorra, Història d'Aran, ..., Joan I de Foix, Joana de Navarra i de Castella, Joana III de Navarra, Jofré I de Provença, Laura de Bigorra, Lloba de Pamplona, Llop I de Bearn, Llop I de Bigorra, Lluís XIII de França, Lorda, Magdalena de França, Margarida de Bearn, Mata de Matha, Mauvesin (Alts Pirineus), Pere de Foix el Jove, Pere I de Marsan, Peronella I de Bigorra, Pic del Migdia de Bigorra, Ramon I dels Baus, Ramon I Donat, Ramon II de Bigorra, Roger Bernat III de Foix, Roger I de Carcassona, Senyoria de Grailly, Talesa d'Aragó, Tarba, Vescomtat d'Aster, Vescomtat d'Auloron, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Brulhès, Vescomtat de Labarta, Vescomtat de Lavedan, Vescomtat de Manhoac, Vescomtat de Marçan, Vescomtat de Montaner, Vescomtat de Salt, 1034, 1036. Ampliar l'índex (38 més) »

Adelaida de Melguèlh

Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Adelaida de Melguèlh · Veure més »

Alícia de Bigorra

Alix o Alícia de Montfort, nascuda entre 1217 i 1220, morta el 1255, fou comtessa de Bigorra del 1251 al 1255.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Alícia de Bigorra · Veure més »

Andorra durant l'edat moderna

L'edat moderna és per a Andorra un moment crucial entre l'annexió definitiva a Castella i la separació del projecte hispànic.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Andorra durant l'edat moderna · Veure més »

Aquitans

Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Aquitans · Veure més »

Ònnega d'Aritza

Ònnega fou mare d'Ènnec Aritza i de Mussa II el Gran.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Ònnega d'Aritza · Veure més »

Beatriu I de Bigorra

Beatriu I († 1095) fou comtessa de Bigorra de 1080 a 1095, i filla de Bernat II de Bigorra, comte de Bigorra, i de Clemència.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Beatriu I de Bigorra · Veure més »

Beatriu II de Bigorra

Beatriu II fou comtessa de Bigorra de 1129 a la seva mort, sobrevinguda després del 7 de febrer de 1148.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Beatriu II de Bigorra · Veure més »

Beatriu III de Bigorra

Estefania de Marsan o de Bigorra fou vescomtessa de Marçan i comtessa de Bigorra de 1178 a 1194 sota el nom (segons el lloc) de Beautriu I de Marçan o de Beatriu III de Bigorra.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Beatriu III de Bigorra · Veure més »

Bernat I (IV) de Comenge

Bernat I de Comenge (mort després del 1145) va ser comte de Comenge (abans de 1105-després de 1145).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Bernat I (IV) de Comenge · Veure més »

Bernat I de Foix

Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Bernat I de Foix · Veure més »

Bernat II de Bigorra

Bernat II (vers 1014 - † 1077) fou comte de Bigorra de 1038 a 1077, fill de Bernat Roger, comte de Foix i de Coserans, i de Garsenda, comtessa de Bigorra.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Bernat II de Bigorra · Veure més »

Bernat III de Bigorra

Bernat III († 1113) fou comte de Bigorra de 1090 a 1113, fill de Cèntul V, vescomte de Bearn i de Beatriu I, comtessa de Bigorra.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Bernat III de Bigorra · Veure més »

Bernat IV de Comenge

Bernat IV de Comenge († 22 de febrer de 1225) fou comte de Comenge de 1176 a 1225, fill de Bernat III, comte de Comenge, i d'una filla il·legítima d'Alfons Jordà, comte de Tolosa.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Bernat IV de Comenge · Veure més »

Bernat VII d'Armanyac

Bernard VII d'Armanyac, nascut cap a 1360 a París, mort el 12 de juny de 1418, fou comte del Charolès (1384-1391), vescomte de Carlat (1388-1418) i després comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1391-1418), comte de Pardiac (1402-1418), vescomte de Fesenzaguet (1402-1418) i conestable de França.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Bernat VII d'Armanyac · Veure més »

Captalat de Buch

El captalat de Buch (Bug en occità) fou una senyoria feudal de Gascunya.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Captalat de Buch · Veure més »

Casa d'Armanyac

La casa d'Armanyac és el llinatge que va governar el comtat d'Armanyac.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Casa d'Armanyac · Veure més »

Castell de Montcada

El Castell de Montcada era un castell d'origen medieval que estava situat al cim del turó de Montcada.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Castell de Montcada · Veure més »

Caterina I de Navarra

Caterina I de Navarra (1470 - Mont-de-Marsan, França, 1517) fou reina de Navarra, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1483-1517).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Caterina I de Navarra · Veure més »

Cèntul I de Bearn

Cèntul I (principis del segle IX - c. 866) va ser vescomte de Bearn des del 819 fins a la seva mort.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Cèntul I de Bearn · Veure més »

Cèntul II de Bigorra

Cèntul II († 1129) fou comte de Bigorra de 1113 a 1129, fill de Cèntul V, vescomte de Bearn i de Beatriu I comntessa de Bigorra.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Cèntul II de Bigorra · Veure més »

Cèntul III de Bigorra

Cèntul III (mort en 1178) fou comte de Bigorra de 1163 fins a la seva mort.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Cèntul III de Bigorra · Veure més »

Clemència de Bigorra

Clemència de Bigorra (? - ca. 1063) va ser una noble aquitana, comtessa consort d'Urgell.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Clemència de Bigorra · Veure més »

Comtat d'Armanyac

Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Comtat d'Armanyac · Veure més »

Comtat d'Astarac

Mapa de la Gascunya vers 1150 El comtat d'Astarac fou una jurisdicció feudal que va tenir per centre Castillon (avui Vilafranca) i més tard Miranda.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Comtat d'Astarac · Veure més »

Comtat d'Aura

El Comtat d'Aura o d'Aure (en francès) fou una jurisdicció feudal de Gascunya centrada a la Vall d'Aura.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Comtat d'Aura · Veure més »

Comtat de Foix

El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Comtat de Foix · Veure més »

Comtats i vescomtats de França

Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Comtats i vescomtats de França · Veure més »

Constança de Montcada

Constança de Montcada de Marsan (1245 - 26 d'abril de 1310) fou vescomtessa de Marsan (1290-1310) i comtessa titular de Bigorra, filla de Gastó VII de Montcada, vescomte de Bearn i de Mata de Matha.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Constança de Montcada · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Corona d'Aragó · Veure més »

Donat I Llop de Bigorra

Donat Llop I de Bigorra (? - 850).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Donat I Llop de Bigorra · Veure més »

Donat II Donat

Donat II Donat de Bigorra (?-900), fill de Donat I Llop de Bigorra, comte de Bigorra, i de Faquilena, princesa d'Aquitània.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Donat II Donat · Veure més »

Donat III Llop de Bigorra

Donat III Llop (?-940) Jean de Jaurgain.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Donat III Llop de Bigorra · Veure més »

Edat moderna als Països Catalans

Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »

Elionor de Comenge

Elionor de Comenge (? - 16 de maig de 1365) era la vuitena filla del comte Bernat VII de Comenge i Laura de Montfort.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Elionor de Comenge · Veure més »

Enric II de Navarra

Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Enric II de Navarra · Veure més »

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Enric IV de França · Veure més »

Ermessenda de Bigorra

Ermessenda de Bigorra (1015-1049?), també coneguda com a Gerberga o Gisberga fou reina d'Aragó.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Ermessenda de Bigorra · Veure més »

Esquivat de Chabanès

Esquivat IV de Chabanais, I d'Armanyac, mort el 1283, va ser comte de Bigorra de 1255 a 1283 i comte d'Armanyac (amb Fesenzac) de 1255 a 1256.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Esquivat de Chabanès · Veure més »

Faquilena de Roergue

Faquilena de Roergue (840, consultat el 4 de setembre de 2016. - abans del 17 d'abril 865), filla de Ramon I de Tolosa, comte de Tolosa i de Berta de Reims.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Faquilena de Roergue · Veure més »

Francesc I de Navarra

Francesc I de Navarra (?, 1467 - Pau, 1483), també conegut com a Francesc Febus, va ser rei de Navarra (1479-1483) i comte de Foix i de Bigorra, vescomte de Bearn i de Castellbò i copríncep d'Andorra (1471 i 1483).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Francesc I de Navarra · Veure més »

Garcia Arnau

Garcia Arnau o Garcia I (vers 965-1031) fou comte de Bigorra.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Garcia Arnau · Veure més »

Garsenda de Bigorra

Garsenda (995-1038) fou comtessa de Bigorra (vers 1000-1038) filla i successora de Garcia Arnau I de Bigorra.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Garsenda de Bigorra · Veure més »

Gascunya

Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Gascunya · Veure més »

Gastó IV de Foix

Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Gastó IV de Foix · Veure més »

Gastó VI de Bearn

Gastó VI de Bearn, anomenat el bo (1172-1215), fou un noble català, vescomte de Bearn, d'Oloron i de Gabardà, baró de Montcada i comte de Bigorra.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Gastó VI de Bearn · Veure més »

Guerau III d'Armanyac

Guerau III d'Armanyac, mort el 1160, comte d'Armanyac de 1110 a 1160 i comte de Fesenzac, fou fill de Bernat III d'Armanyac, comte d'Armanyac, i d'Alpaïs de Turena.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Guerau III d'Armanyac · Veure més »

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Guiu de Montfort-Bigorra

Guiu de Montfort (finals del - Castellnou d'Arri, 1220) va ser comte de Bigorra del 6 de novembre de 1216 a la primavera de 1220 pel seu matrimoni amb Peronella, comtessa de Bigorra.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Guiu de Montfort-Bigorra · Veure més »

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Història d'Andorra · Veure més »

Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Història d'Aran · Veure més »

Joan I de Foix

Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Joan I de Foix · Veure més »

Joana de Navarra i de Castella

Joana de Navarra (1386 - 1413), infanta de Navarra.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Joana de Navarra i de Castella · Veure més »

Joana III de Navarra

Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Joana III de Navarra · Veure més »

Jofré I de Provença

Jofré I dit igualment Guifré I, nascut probablement el 1015 i mort després del mes de febrer de 1062, probablement el 1063 fou comte de Provença de 1018 a la seva mort.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Jofré I de Provença · Veure més »

Laura de Bigorra

Laura de Chabanès († 1316) fou comtessa de Bigorra de 1283 a 1292.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Laura de Bigorra · Veure més »

Lloba de Pamplona

Lloba de Pamplona filla il·legítima de Sanç I Garces, rei de Pamplona i de Raimunda, serventa del rei, segons mostra clarament el Còdex de Roda.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Lloba de Pamplona · Veure més »

Llop I de Bearn

Llop I Cèntul (mitjan segle IX – c. 905) va ser vescomte de Bearn des del 866 fins a la seva mort.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Llop I de Bearn · Veure més »

Llop I de Bigorra

Llop I de Bigorra o Llop I Donat de Bigorra (845, consultat el 4 de setembre de 2016. - ca. 910) fou comte de Bigorra (ca. 870-ca. 910).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Llop I de Bigorra · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Lluís XIII de França · Veure més »

Lorda

Lorda, o Lurda (en occità Lorda, en francès Lourdes), és una ciutat de la Gascunya situada a les planures de la Bigorra a una altitud de 400 metres.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Lorda · Veure més »

Magdalena de França

fou princesa de Viana.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Magdalena de França · Veure més »

Margarida de Bearn

Margarida de Bearn o Margarida de Montcada (vers 1245-1250 - † vers 1319) fou vescomtessa de Bearn, Auloron i Marsan de 1290 a 1310, filla de Gastó VII, vescomte de Bearn, i de Mata de Matha, vescomtessa de Marsan.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Margarida de Bearn · Veure més »

Mata de Matha

Mata de Matha, morta entre 1270 i 1273, fou vescomtessa de Marsan del 1251 a la seva mort, i filla de Bosó de Matha, senyor de Conyac, i de Peronella de Comenge, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Mata de Matha · Veure més »

Mauvesin (Alts Pirineus)

Mauvesin (en francès Mauvezin) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Mauvesin (Alts Pirineus) · Veure més »

Pere de Foix el Jove

fou un cardenal i bisbe francès.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Pere de Foix el Jove · Veure més »

Pere I de Marsan

Pere de Marsan o Pere de Lobaner († 1163) fou vescomte de Marsan i comte de Bigorra de 1129 a 1163.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Pere I de Marsan · Veure més »

Peronella I de Bigorra

Peronella I de Bigorra (1175? – Escala Dieu, 1251).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Peronella I de Bigorra · Veure més »

Pic del Migdia de Bigorra

El pic del Migdia de Bigorra (en occità gascó, Pic de Mieidia de Bigòrra; en francès, Pic du Midi de Bigorre) està situat al departament dels Alts Pirineus, a França.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Pic del Migdia de Bigorra · Veure més »

Ramon I dels Baus

Ramon I dels Baus (vers 1110 - Barcelona, 1150) fou el segon fill de Guillem Hug dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Ramon I dels Baus · Veure més »

Ramon I Donat

Ramon I Donat († 956) fou comte de Bigorra al.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Ramon I Donat · Veure més »

Ramon II de Bigorra

Ramon II († 1080) fou comte de Bigorra de 1077 a 1080, i fill de Bernat II de Bigorra, comte de Bigorra, i de Clemència.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Ramon II de Bigorra · Veure més »

Roger Bernat III de Foix

Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Roger Bernat III de Foix · Veure més »

Roger I de Carcassona

Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Roger I de Carcassona · Veure més »

Senyoria de Grailly

Armes de Joan III de Grailly La senyoria de Grailly fou una jurisdicció feudal del Regne de França, prop de Ginebra (Confederació Helvètica), al país de Gex, departament de l'Ain, que avui dia es diu Grilly.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Senyoria de Grailly · Veure més »

Talesa d'Aragó

Talesa d'Aragó fou una noble aragonesa, esposa del vescomte Gastó IV de Bearn (menut territori al vessant nord dels Pirineus).

Nou!!: Comtat de Bigorra і Talesa d'Aragó · Veure més »

Tarba

Tarba (en francès, Tarbes) és una ciutat d'Occitània, que és capital del departament dels Alts Pirineus, capital de sotsprefectura i de cantó, a la regió d'Occitània, i capital de la província històrica de Bigorra.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Tarba · Veure més »

Vescomtat d'Aster

El vescomtat d'Aster fou una jurisdicció feudal del comtat de Bigorra.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Vescomtat d'Aster · Veure més »

Vescomtat d'Auloron

El vescomtat d'Auloron fou una jurisdicció feudal de Gascunya centrada en l'antiga vila romana d'Iluro (Auloron) format per les valls de Varetons, Aspa i Aussau.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Vescomtat d'Auloron · Veure més »

Vescomtat de Bearn

El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Vescomtat de Bearn · Veure més »

Vescomtat de Brulhès

El vescomtat de Brulhès fou una jurisdicció feudal de Gascunya a l'est de l'Agenès.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Vescomtat de Brulhès · Veure més »

Vescomtat de Labarta

El vescomtat de Labarta (en francès La Barthe o Labarthe) fou una jurisdicció feudal al comtat d'Aure o Aura, amb la Vall de La Neste i la baronia de Bramavaca.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Vescomtat de Labarta · Veure més »

Vescomtat de Lavedan

El vescomtat de Lavedan fou una jurisdicció feudal del comtat de Bigorra donada al fill del comte Llop I de Bigorra a la seva mort el 910.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Vescomtat de Lavedan · Veure més »

Vescomtat de Manhoac

El vescomtat de Manhoac (en francès Magnoac) fou una jurisdicció feudal de la Gascunya, a les Quatre Valls, entre Labarta, al sud, Comenge a l'est, Bigorra a l'oest i Astarac al nord.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Vescomtat de Manhoac · Veure més »

Vescomtat de Marçan

El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Vescomtat de Marçan · Veure més »

Vescomtat de Montaner

El vescomtat de Montaner fou una jurisdicció feudal del comtat de Bigorra i després part del Bearn.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Vescomtat de Montaner · Veure més »

Vescomtat de Salt

El vescomtat de Salt (en francès vescomtat de Sault) fou una jurisdicció feudal del comtat de Bigorra sorgida després de la mort del comte Llop I de Bigorra el 910.

Nou!!: Comtat de Bigorra і Vescomtat de Salt · Veure més »

1034

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Bigorra і 1034 · Veure més »

1036

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Bigorra і 1036 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Comtat de Baigorri, Comte de Baigorri, Comte de Bigorra, Comtes de Baigorri, Comtes de Bigorra, Comtessa de Baigorri, Comtessa de Bigorra, Llista de comtes de Bigorra.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »