Comunicació

438 les relacions: Abd-Al·lah ibn Iyad, Abella de la Conca, Adelaida (prenom), Adelaida de Forcalquer, Adopcionisme, Ajuntament de Castelló de Farfanya, Alí ibn Yússuf, Albesa, Alcanó, Aleran de Troyes, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Algerri, Alt Urgell, Andorra, Andorra durant l'edat mitjana, Andorrans, Aragó (cognom), Arcavell, Arfa, Arnau de Llordat, Arnau I de Castellbò, Arnau Mir de Pallars Jussà, Arnau Mir de Tost, Arquebisbat de Saragossa, Arquitectura romànica, Arsèguel, Article salat, Asnar I Galí, Aurembiaix d'Urgell, Avinguda de les Valls d'Andorra, Àger (nucli antic), Àlvar I d'Urgell, Baixa Cerdanya, Bandera de l'Urgell, Bandera de Ribera d'Urgellet, Baronia d'Abella, Baronia de Linyola, Baronia de Ribelles, Batalla d'Albesa, Batalla d'Aqbat al-Bakr, Batalla de Barbastre (1065), Batalla de Corbins, Batalla de Martorell (1114), Batalla de Mollerussa, Batalla de Roncesvalls, Batalla de Torà, Batalla del riu Guadiaro, Bel·ló de Carcassona, Bellcaire d'Urgell, ..., Bellfort, Bellver de Cerdanya, Bernat Guillem d'Entença, Bernat II de Bigorra, Bisbat d'Urgell, Biscarri, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Borrell II, Bosó II d'Arle, Branques del casal de Barcelona, Brisura, Cabó, Calassanç (Osca), Can Vendrell de Su, Carlemany, Casa de Cabrera, Casa dels Ducs d'Alba, Casa Molines, Casal d'Aragó, Casal d'Aragó-Urgell, Casal d'Urgell, Casal de Barcelona, Casal de Cabrera-Urgell, Castell d'Abella de la Conca, Castell d'Agramunt, Castell d'Aguilar de Bassella, Castell d'Alaró, Castell d'Almenara (Pilar d'Almenara), Castell d'Ardèvol, Castell d'Argentera, Castell d'Ascó, Castell d'Escart, Castell d'Ivars, Castell d'Odèn, Castell d'Oliola, Castell d'Ullastret, Castell de Basturs, Castell de Benavent de la Conca, Castell de Besora, Castell de Biosca, Castell de Biscarri, Castell de Bunyol, Castell de Butsènit, Castell de Cabrera (Noguera), Castell de Cambrils, Castell de Campvim, Castell de Castelltallat, Castell de Ciutat, Castell de Concabella, Castell de Cubells, Castell de Fórnols, Castell de Gra, Castell de Guàrdia, Castell de Guissona, Castell de l'Aranyó, Castell de l'Espunyola, Castell de la Donzell d'Urgell, Castell de la Figuerosa, Castell de la Morana, Castell de la Ràpita (Noguera), Castell de la Sentiu, Castell de les Puelles, Castell de Llimiana, Castell de Llobera, Castell de Llordà, Castell de Malagastre, Castell de Menàrguens, Castell de Mequinensa, Castell de Montgai, Castell de Montmagastre, Castell de Montsonís, Castell de Penelles, Castell de Ponts, Castell de Preixens, Castell de Puigverd, Castell de Riner, Castell de Rubió de Sòls, Castell de Sanaüja, Castell de Sant Martí dels Castells, Castell de Sant Romà d'Abella, Castell de Santa Linya, Castell de Sedó, Castell de Sorita, Castell de Talteüll (Massoteres), Castell de Tarabau, Castell de Térmens, Castell de Vernet (Artesa de Segre), Castell de Vicfred, Castell de Vilves, Castell del Llor, Castell Formós, Castell i vila de Bellver de Cerdanya, Castell i vilatge de Montessor, Castelló de Farfanya, Castelló de Meià, Castellciutat, Castellnou del Gos, Castellvell de Solsona, Català ribagorçà, Català-urgellenc, Catalunya Vella, Catarisme, Cava (Alt Urgell), Cecília de Comenge-Torena, Cecília de Foix, Cimera Reial, Clemència de Bigorra, Coll de Nargó, Comtat (edat mitjana), Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Pallars, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Ribagorça, Comtats catalans, Concili de Troyes, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Balaghí, Conquesta de Navarra, Conquesta feudal hispànica, Conveni de Tàrrega, Copríncep d'Andorra, Corona d'Aragó, Croada Albigesa, Davallament d'Erill la Vall, Davallament de la creu, Dècada del 940, Desamortitzacions espanyoles, Dialecte constitutiu, Diploma de Carlemany del juny del 799, Donasà, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, El Castellot (Ponts), Elio Pérez de Castro, Elionor d'Aragó-Urgell, Elionor d'Urgell, Elisabet d'Urgell i d'Aragó, Elvira de Subirats, Emirat de Dàniyya, Ermengol I d'Urgell, Ermengol II d'Urgell, Ermengol III d'Urgell, Ermengol IV d'Urgell, Ermengol IX d'Urgell, Ermengol V d'Urgell, Ermengol VI d'Urgell, Ermengol VII d'Urgell, Ermengol VIII d'Urgell, Ermengol X d'Urgell, Escola de Lleida, Escultura romànica, Escut d'Albesa, Escut d'Anglesola, Escut d'Oliola, Escut d'Olius, Escut de Balaguer, Escut de Castelló de Farfanya, Escut de Gerb, Escut de l'Urgell, Escut de la Noguera, Escut de Linyola, Escut de Llimiana, Escut de Massoteres, Escut de Ribera d'Urgellet, Escut de Tarragona, Escut de Tàrrega, Escut de Tiurana, Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria, Escut del Pla d'Urgell, Escuts i banderes de l'Alt Urgell, Església de Sant Llorenç de Montgai, Església de Santa Maria de Meià, Estefania d'Urgell i Cabrera, Estefania d'Urgell i Pallars, Felip Dalmau I de Rocabertí, Fenolleda, Ferrer Colom, Festes populars i religioses a la Baronia de Rialb, Fitna de l'Àndalus, Fogatge, Folc II de Cardona, Formiguera, Frèdol de Tolosa, Frontal d'altar d'Ix, Galceran IV de Pinós, Gaspar d’Arinyó, Gastó I de Foix, Gavarra (Alt Urgell), Gòtia, Gerb, Golmés, Gueralda de Guàrdia i de Cervera, Guerau II de Cabrera, Guerau IV de Cabrera, Guerra contra l'emirat de Saraqusta, Guerra de Jaume IV de Mallorca, Guerra del Pallars, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Guifré II de Cerdanya, Guillem Bertran de Provença, Guillem Catà, Guillem de Lavansa, Guillem de Septimània, Guillem I de Cardona, Guillem III d'Urgell, Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans), Guillem Ramon II de Montcada, Guisad II, Habitatge al carrer Sant Antoni, 26 (Castelló de Farfanya), Història d'Occitània, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de les vegueries, Història del Comtat d'Urgell, Hug Guillem de Lavansa, Isabel d'Aragó i de Fortià, Isabel d'Urgell, Isabel d'Urgell (monja), Isona, Jaume el Conqueridor, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Joan I de Foix, Joan II d'Alvèrnia, Joan Ramon Folc IV de Cardona, Joana d'Urgell, Jofre IV de Rocabertí, Jordi Bolòs i Masclans, La Baronia de Rialb, La Batllia (Cerdanya), La Seu d'Urgell, La Vansa i Fórnols, Llúcia de la Marca, Lleida, Llibre dels fets, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de comtats d'Espanya, Llista de comtes d'Urgell, Llitera, Mare de Déu del Remei d'Ossó de Sió, Margalida de Montferrat, Maria Pérez Ansúrez, Marquesa d'Urgell, Marquesa de Ribelles, Martorell, Mas Rovira (Sant Miquel de Campmajor), Miró el Vell, Miró II de Cerdanya, Miró Riculf de Pinós, Moneda catalana, Moneda urgellesa, Montcada (llinatge), Montellà i Martinet, Muhàmmad ibn Àïxa, Murs, portal i arc del carrer Torrent, Museu Comarcal de la Noguera, Noguera, Onofre d'Alentorn i d'Oms, Orba, Pallerols de Rialb, Palouet, Pareatge d'Andorra de 1278, Pareatge d'Andorra de 1288, Passadís i arcs gòtics de Llimiana, Pau i Treva de Déu, Pedro Ansúrez, Peironet, Peralta de la Sal, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I d'Urgell, Pere II d'Urgell, Pla d'Urgell, Plana d'Urgell, Poliorcètica, Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell), Ponç VI d'Empúries, Portada/article març 26, Portal de la vila fortificada (Tiurana), Possedoni, Pou de Madern, Principat de Catalunya, Pugesa, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Borrell I, Ramon I de Cerdanya, Ramon Roger I de Foix, Ratbold I de Provença, Ràtzia de 851, Regne de Mallorca, Repoblament de Mallorca, Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova, Riu Isàvena, Roger Bernat II de Foix, Roger Bernat III de Foix, Roger IV de Foix, Rostany, Salàs de Pallars, Sallent de Nargó, Sanç I de Portugal, Sança d'Urgell, Sant Crist de Balaguer, Sant Ermengol d'Urgell, Sant Esteve de Pallerols de Rialb, Sant Martí d'Ix, Sant Martí dels Castells, Sant Miquel de Castelló de Farfanya, Sant Pere de Prada, Sant Salvador de Montmajor, Sant Sebastià del Gos, Sant Serni de Tavèrnoles, Sant Vicenç d'Enclar, Sant Vicenç de Bóixols, Santa Maria d'Arles, Santa Maria de Castellmeià, Santa Maria de les Franqueses, Santa Maria de Meià, Santa Maria del Castell de Gósol, Santa Maria del Castelló Sobirà, Senyor de Balaguer, Setge de Balaguer (1280), Setge de Barbastre (1064), Setge de Bunyol, Setge de Loarre, Setge de Saraqusta (778), Setge de Saraqusta de 781, Setge de Turtuixa (804), Sorba, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunifred II d'Urgell, Sunyer d'Aguilar, Teresa, Teresa d'Entença, Teresa d'Urgell, Tor (Alins), Torre d'Ivorra, Torre de Vallferosa, Torrelameu, Tractat de Corbeil, Tudela de Segre, Urgell, Urgell (desambiguació), Urgellet, Valença de Tost, Vallverd (Ivars d'Urgell), Vegueria d'Urgell, Vescomtat d'Àger, Vescomtat d'Urgell, Vescomtat de Cabrera, Vescomtat de Castellbò, Vescomtat de Menerba, Vescomtat de Pallars, Vila de Prada, Vilamajor (Cabanabona), Vilanova de la Sal, Vilanova de Meià, Vilves, Xàtiva, 10 de novembre, 1038, 1096, 11 de març, 1106, 1117, 1164, 1314, 1384, 1424, 28 de gener, 28 de maig, 30 de setembre, 785, 788, 795, 798, 834, 869, 897, 948, 992. Ampliar l'índex (388 més) » « Shrink índex

Abd-Al·lah ibn Iyad

Abd-Al·lah ibn Iyad fou un guerrer i governador andalusí de Múrsiya (1145-1147).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Abd-Al·lah ibn Iyad · Veure més »

Abella de la Conca

El terme municipal d'Abella de la Conca Abella de la Conca és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, Catalunya.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Abella de la Conca · Veure més »

Adelaida (prenom)

Adelaida és un prenom femení català.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Adelaida (prenom) · Veure més »

Adelaida de Forcalquer

el comtat de Forcalquer, entre el comtat i el marquesat de Provença Adelaida o Alix de Provença (després coneguda com a Adelaida I de Forcalquer), morta el 1129 a Avinyó, va ser comtessa de Provença després comtessa de Forcalquer des de la mort del seu pare, sobrevinguda entre 1063 i 1067 a la seva pròpia mort.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Adelaida de Forcalquer · Veure més »

Adopcionisme

Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Adopcionisme · Veure més »

Ajuntament de Castelló de Farfanya

Ajuntament de Castelló de Farfanya és una casa consistorial historicista de Castelló de Farfanya (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ajuntament de Castelló de Farfanya · Veure més »

Alí ibn Yússuf

Alí ibn Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (Ceuta 1082-Marràqueix 1143) fou emir dels almoràvits.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Alí ibn Yússuf · Veure més »

Albesa

Albesa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Albesa · Veure més »

Alcanó

Font del Saladà Alcanó és un municipi de la comarca del Segrià.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Alcanó · Veure més »

Aleran de Troyes

Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Aleran de Troyes · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Alfons el Cast · Veure més »

Algerri

Escut d'armes del Comu d'Algerri any 1772 Algerri és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Catalunya.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Algerri · Veure més »

Alt Urgell

L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Alt Urgell · Veure més »

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Andorra · Veure més »

Andorra durant l'edat mitjana

L'edat mitjana és el moment fundador d'Andorra.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Andorra durant l'edat mitjana · Veure més »

Andorrans

Els andorrans són un grup humà, que comparteixen llengua i cultura amb els catalans (segons l'Estudi sociolingüístic del 2004, el català és la llengua materna del 49,4% de la població de nacionalitat andorrana).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Andorrans · Veure més »

Aragó (cognom)

Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Aragó (cognom) · Veure més »

Arcavell

Arcavell és una entitat de població del municipi de les Valls de Valira, a la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Arcavell · Veure més »

Arfa

Vista del poble d'Arfa Arfa és una vila del municipi de Ribera d'Urgellet, ubicat al centre de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Arfa · Veure més »

Arnau de Llordat

Arnau de Llordat, Arnau de Llordà o complet: Arnau Guillem de Llordà (? – Tortosa, 5 de maig de 1346) fou un religiós que arribà a bisbe d'Urgell i quart copríncep d'Andorra (1326-1341) i posteriorment bisbe de Tortosa (1341-1346).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Arnau de Llordat · Veure més »

Arnau I de Castellbò

Arnau I de Castellbò (1185 - 1226) fou vescomte de Castellbò i partidari de l'heretgia càtara.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Arnau I de Castellbò · Veure més »

Arnau Mir de Pallars Jussà

''Els territoris d'Arnau Mir a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Arnau Mir de Pallars Jussà (o Arnal) (ca. 1113 - 1174) fou comte de Pallars Jussà entre el 1124 i el 1174.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Arnau Mir de Pallars Jussà · Veure més »

Arnau Mir de Tost

Arnau Mir de Tost fou un noble i militar del comtat d'Urgell al, nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Arnau Mir de Tost · Veure més »

Arquebisbat de Saragossa

L'arquebisbat de Saragossa és una seu episcopal que espanyola, i que es correspon parcialment amb la província de Saragossa.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Arquebisbat de Saragossa · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Arquitectura romànica · Veure més »

Arsèguel

Arsèguel és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Arsèguel · Veure més »

Article salat

Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Article salat · Veure més »

Asnar I Galí

Asnar I Galí (en castellà Aznar Galíndez; ? - 839) fou comte d'Aragó (809-820) i comte d'Urgell i Cerdanya (820-824).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Asnar I Galí · Veure més »

Aurembiaix d'Urgell

Aurembiaix d'Urgell (Balaguer, 1196 — Balaguer, 1231) fou l'última comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Aurembiaix d'Urgell · Veure més »

Avinguda de les Valls d'Andorra

L'Avinguda de les Valls d'Andorra o Avinguda Valls d'Andorra és una important avinguda de la ciutat de La Seu d'Urgell a la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Avinguda de les Valls d'Andorra · Veure més »

Àger (nucli antic)

El nucli d'Àger és el centre antic de la vila d'Àger (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Àger (nucli antic) · Veure més »

Àlvar I d'Urgell

Àlvar I de Cabrera i Urgell, també conegut per Rodrigo (Burgos, 1239 - Foix, Llenguadoc, 1268), fou comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1243-1268) com a hereu del seu germà Ermengol IX,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Àlvar I d'Urgell · Veure més »

Baixa Cerdanya

Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Baixa Cerdanya · Veure més »

Bandera de l'Urgell

La bandera oficial de la comarca de l'Urgell té el següent blasonament: L'escacat negre i groc són les armes tradicionals del Comtat d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Bandera de l'Urgell · Veure més »

Bandera de Ribera d'Urgellet

La bandera oficial de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell) té la següent descripció: És una bandera heràldica pura, amb els mateixos símbols i la mateixa distribució que l'escut.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Bandera de Ribera d'Urgellet · Veure més »

Baronia d'Abella

Escut dels barons d'Abella La Baronia d'Abella, juntament amb les baronies d'Erill, Bellera i Orcau, era una de les baronies històriques de l'actual Pallars Jussà.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Baronia d'Abella · Veure més »

Baronia de Linyola

La Baronia de Linyola és una jurisdicció senyorial centrada en la vila i el castell de Linyola, que originàriament formaven part de la baronia de Bellpuig.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Baronia de Linyola · Veure més »

Baronia de Ribelles

La Baronia de Ribelles fou una jurisdicció senyorial del Principat, centrada en el castell de Ribelles de la població homònima de la Noguera, al comtat d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Baronia de Ribelles · Veure més »

Batalla d'Albesa

La Batalla d'Albesa va ésser un combat esdevingut el 20 de febrer de 1003 entre l'exèrcit del comte Ramon Borrell de Barcelona i el seu germà el comte Ermengol I d'Urgell, per una banda, i l'exèrcit musulmà, per l'altra.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Batalla d'Albesa · Veure més »

Batalla d'Aqbat al-Bakr

La batalla d'Aqbat al-Bakr és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd-al-Màlik, el fill i successor d'Almansor.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Batalla d'Aqbat al-Bakr · Veure més »

Batalla de Barbastre (1065)

El Setge de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Batalla de Barbastre (1065) · Veure més »

Batalla de Corbins

La Batalla de Corbins va esdevindre el 1126 entre els exèrcits almoràvits i les forces de Ramon Berenguer III al municipi de Corbins, al Segrià.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Batalla de Corbins · Veure més »

Batalla de Martorell (1114)

La Batalla de Martorell de 1114 fou una batalla lluitada al congost de Martorell, entre Ramon Berenguer III i els comtats d'Urgell i Cerdanya contra els almoràvits.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Batalla de Martorell (1114) · Veure més »

Batalla de Mollerussa

La batalla de Mollerussa fou una de les batalles de la conquesta almoràvit d'Al-Àndalus.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Batalla de Mollerussa · Veure més »

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Batalla de Roncesvalls · Veure més »

Batalla de Torà

La batalla de Torà fou una batalla lliurada el 1006 a Torà entre una aliança dels comtes catalans i un exèrcit del Califat de Còrdova.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Batalla de Torà · Veure més »

Batalla del riu Guadiaro

La Batalla del riu Guadiaro és una de les Batalles de la Fitna, va ser la continuació, unes tres setmanes més tard, de la Batalla d'Aqbat al-Bakr (aquesta darrera del 2 de juny de 1010).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Batalla del riu Guadiaro · Veure més »

Bel·ló de Carcassona

Bel·ló I de Carcassona (? - ca. 810) fou comte de Carcassona (ca. 790 - 810).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Bel·ló de Carcassona · Veure més »

Bellcaire d'Urgell

Bellcaire d'Urgell és un municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Bellcaire d'Urgell · Veure més »

Bellfort

Bellfort és una població i terme del municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Bellfort · Veure més »

Bellver de Cerdanya

Bellver de Cerdanya és una vila i municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya, i pertany a la província de Lleida.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Bellver de Cerdanya · Veure més »

Bernat Guillem d'Entença

Sepulcre de Bernat Guillem d'Entença al monestir del Puig. Bernat Guillem d'Entença (?-El Puig de Santa Maria, 1237) fou senyor de Fraga.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Bernat Guillem d'Entença · Veure més »

Bernat II de Bigorra

Bernat II (vers 1014 - † 1077) fou comte de Bigorra de 1038 a 1077, fill de Bernat Roger, comte de Foix i de Coserans, i de Garsenda, comtessa de Bigorra.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Bernat II de Bigorra · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Biscarri

Biscarri és un poble de l'antic terme de Benavent de Tremp, actualment pertanyent al d'Isona i Conca Dellà, tots dos a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Biscarri · Veure més »

Borrell I d'Urgell-Cerdanya

Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Borrell I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Borrell II · Veure més »

Bosó II d'Arle

Bosó II o Bosó II d'Arle (vers 910 - † 968) conegut també com a Bosó II de Provença o Bosó VII de Provença, fou comte d'Arles, d'Avinyó i de Provença (949-968).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Bosó II d'Arle · Veure més »

Branques del casal de Barcelona

El casal de Barcelona va originar diverses branques.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Branques del casal de Barcelona · Veure més »

Brisura

Escut '''brisat''' al cap amb un lambel En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Brisura · Veure més »

Cabó

Cabó és una vila i municipi català situat al sud-oest de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Cabó · Veure més »

Calassanç (Osca)

Calassanç (Calasanz, en castellà) és un lloc de la vila de Peralta i Calassanç, a la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent (província d'Osca, Aragó).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Calassanç (Osca) · Veure més »

Can Vendrell de Su

Can Vendrell de Su, és una casa del nucli de Su que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Riner (Solsonès).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Can Vendrell de Su · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Carlemany · Veure més »

Casa de Cabrera

Escut de Bernat IV de Cabrera Els Cabrera foren un important llinatge feudal català que passà a regir el vescomtat de Girona, anomenat a partir d'aleshores vescomtat de Cabrera, així com el vescomtat d'Àger, el comtat de Mòdica i el comtat d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Casa de Cabrera · Veure més »

Casa dels Ducs d'Alba

Casa dels Ducs d'Alba és una obra amb elements renaixentistes i de les darreres tendències de Castelló de Farfanya (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Casa dels Ducs d'Alba · Veure més »

Casa Molines

La Casa Molines és una família andorrana i el nom que rep popularment l'empresa familiar Molines Patrimonis.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Casa Molines · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal d'Aragó-Urgell

La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Aragó-Urgell o Casal d'Urgell-Aragó compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Jaume I d'Urgell, fundador del Casal d'Aragó-Urgell l'any 1328 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare i rei d'Aragó; Alfons el Benigne fins a Jaume II d'Urgell que fou desposseït dels seus títols l'any 1413 després que fou aspirant a la successió a la mort del rei Martí, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Casal d'Aragó-Urgell · Veure més »

Casal d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Casal d'Urgell · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Casal de Barcelona · Veure més »

Casal de Cabrera-Urgell

El Casal de Cabrera-Urgell fou una branca menor de la Casa de Cabrera que s'apoderà del comtat d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Casal de Cabrera-Urgell · Veure més »

Castell d'Abella de la Conca

El Castell d'Abella és un castell medieval de la vila d'Abella de la Conca, pertanyent al terme municipal del mateix nom, situat en el Pallars Jussà.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell d'Abella de la Conca · Veure més »

Castell d'Agramunt

Castell d'Agramunt és un castell termenat d'Agramunt (Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell d'Agramunt · Veure més »

Castell d'Aguilar de Bassella

El Castell d'Aguilar de Bassella és una obra del municipi de Bassella (Alt Urgell) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell d'Aguilar de Bassella · Veure més »

Castell d'Alaró

Gravat antic del Castell d'Alaró (segle XIX) El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell d'Alaró · Veure més »

Castell d'Almenara (Pilar d'Almenara)

El castell d'Almenara, conegut popularment com el Pilar d'Almenara, és un castell documentat el 1139 que es dreça al Pilar d'Almenara, el punt més alt de la serra d'Almenara, a l'extrem meridional de l'altiplà que la corona, amb una gran panoràmica de l'Urgell i de tots els castells del seu entorn.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell d'Almenara (Pilar d'Almenara) · Veure més »

Castell d'Ardèvol

El castell d'Ardèvol o Torre d'Ardèvol és un edifici del municipi de Pinós (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell d'Ardèvol · Veure més »

Castell d'Argentera

El castell d'Argentera és un castell del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell d'Argentera · Veure més »

Castell d'Ascó

El Castell d'Ascó, declarat bé cultural d'interès nacional, està situat al cim d'un turó sobre la població d'Ascó, a la riba dreta de l'Ebre.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell d'Ascó · Veure més »

Castell d'Escart

El Castell d'Escart, o de Sant Julià d'Escart, és al damunt i al nord del poble d'Escart, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, en territori de l'antic municipi d'Escaló.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell d'Escart · Veure més »

Castell d'Ivars

El Castells d'Ivars és una obra de Ivars de Noguera (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell d'Ivars · Veure més »

Castell d'Odèn

El castell d'Odèn és un castell termenat del municipi d'Odèn, al Solsonès, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell d'Odèn · Veure més »

Castell d'Oliola

El castell d'Oliola és un castell termenat d'Oliola (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell d'Oliola · Veure més »

Castell d'Ullastret

Castell d'Ullastret és un edifici del municipi d'Ullastret que ha estat declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell d'Ullastret · Veure més »

Castell de Basturs

El Castell de Basturs és un castell medieval, d'època romànica, del poble de Basturs, a l'antic terme d'Orcau i actual d'Isona i Conca Dellà, de la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Basturs · Veure més »

Castell de Benavent de la Conca

El Castell de Benavent fou un dels castells en què el comte d'Urgell basà la seva conquesta del Pallars als sarraïns.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Benavent de la Conca · Veure més »

Castell de Besora

El castell de Besora és un castell termenat de Navès (Solsonès) documentat el 982 i declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Besora · Veure més »

Castell de Biosca

El castell de Biosca o castell roquer de Biosca és una obra del municipi de Biosca (Segarra) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Biosca · Veure més »

Castell de Biscarri

El Castell de Biscarri està situat a Biscarri vell, damunt i a llevant de l'església romànica de Sant Andreu de Biscarri.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Biscarri · Veure més »

Castell de Bunyol

El castell de Bunyol s'estén de nord-oest a sud-est ocupant aproximadament 400 m de longitud, assentat sobre dos massissos rocosos domina la ciutat i tota la Foia de Bunyol, i és un dels més grans de la província de València.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Bunyol · Veure més »

Castell de Butsènit

El castell de Butsènit és un castell del poble de Butsènit d'Urgell, al municipi de Montgai (Noguera), inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya..

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Butsènit · Veure més »

Castell de Cabrera (Noguera)

El castell de Cabrera és un castell del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Cabrera (Noguera) · Veure més »

Castell de Cambrils

El castell de Cambrils és un castell termenat del municipi d'Odèn (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Cambrils · Veure més »

Castell de Campvim

El Castell de Campvim és un castell del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Campvim · Veure més »

Castell de Castelltallat

El Castell de Castelltallat (o Castell Tallat) fou un castell termenat de l'antic terme de Conques, actualment dins del d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Castelltallat · Veure més »

Castell de Ciutat

Castell des de la Ciutadella (2012) Lo Castell o Castell de Ciutat és una antiga fortalesa a la població de Castellciutat, al municipi de la Seu d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Ciutat · Veure més »

Castell de Concabella

El Castell de Concabella fou un palau senyorial al nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Concabella · Veure més »

Castell de Cubells

El Castell de Cubells és un castell termenat del municipi de Cubells (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional En queda només el record del seu emplaçament al punt més alt de la vila de Cubells, a l'indret on està situada l'església romànica de Santa Maria del Castell, que fou bastida al com a capella de la fortalesa tot i que és probable que el castell, documentat des del, ja disposaria en aquell moment d'una capella castellera.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Cubells · Veure més »

Castell de Fórnols

Les restes de l'antic castell de Fórnols es troben a la part alta del poble de Fórnols de Cadí, al municipi de la Vansa i Fórnols, situat en la part occidental del vessant sud de la serra del Cadí.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Fórnols · Veure més »

Castell de Gra

El Castell de Gra fou l'origen de Gra, avui dia entitat de població de Torrefeta i Florejacs i situada al sud-est de Florejacs.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Gra · Veure més »

Castell de Guàrdia

El castell de Guàrdia fou una fortificació dalt d'un serrat per sobre de la vila de Guàrdia de Noguera, al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Guàrdia · Veure més »

Castell de Guissona

El castell de Guissona està situat a Guissona (Segarra).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Guissona · Veure més »

Castell de l'Aranyó

El castell de l'Aranyó, situat al poble de l'Aranyó, al municipi dels Plans de Sió, al nord-oest de Cervera, és un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de l'Aranyó · Veure més »

Castell de l'Espunyola

El castell de l'Espunyola és un edifici d'origen medieval d'estil romànic situat al terme municipal de l'Espunyola, al Berguedà.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de l'Espunyola · Veure més »

Castell de la Donzell d'Urgell

El Castell de la Donzell d'Urgell és un castell termenat, documentat el 1328, del poble de la Donzell d'Urgell, al municipi d'Agramunt (Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de la Donzell d'Urgell · Veure més »

Castell de la Figuerosa

Castell de la Figuerosa és un castell de la Figuerosa, al municipi de Tàrrega (Urgell), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de la Figuerosa · Veure més »

Castell de la Morana

El castell de la Morana és al bell mig del nucli urbà del mateix nom, entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, sobre l'elevació que delimita el marge dret de la vall del torrent del Passerell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de la Morana · Veure més »

Castell de la Ràpita (Noguera)

Castell de la Ràpita és una edificació d'origen àrab situat al poble de la Ràpita, municipi de Vallfogona de Balaguer (Noguera).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de la Ràpita (Noguera) · Veure més »

Castell de la Sentiu

El castell de la Sentiu és un castell del municipi de la Sentiu de Sió (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de la Sentiu · Veure més »

Castell de les Puelles

El castell de les Puelles és un casalot del terme municipal d'Agramunt (Urgell) probablement edificat al i modificat posteriorment, a l'emplaçament d'un castell del del que no en queda gran cosa.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de les Puelles · Veure més »

Castell de Llimiana

El Castell de Llimiana és un castell del terme de Llimiana.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Llimiana · Veure més »

Castell de Llobera

El Castell de Llobera és un castell del nucli i municipi de Llobera (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Llobera · Veure més »

Castell de Llordà

El Castell de Llordà és situat al municipi d'Isona i Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà i formava part de l'antic terme d'Isona.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Llordà · Veure més »

Castell de Malagastre

El castell de Malagastre és un antic castell de la comarca de la Noguera, al comtat d'Urgell, ubicat al cim de puig d'Antona.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Malagastre · Veure més »

Castell de Menàrguens

El castell de Menàrguens és un castell del poble de Menàrguens, al municipi homònim de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Menàrguens · Veure més »

Castell de Mequinensa

El Castell de Mequinensa és un palau-castell intacte a la part alta d'un turó dominant la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Mequinensa · Veure més »

Castell de Montgai

El castell de Montgai és un castell al nucli urbà del poble de Montgai, del municipi homònim de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Montgai · Veure més »

Castell de Montmagastre

El Castell de Montmagastre és un edifici del municipi d'Artesa de Segre declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Montmagastre · Veure més »

Castell de Montsonís

El Castell de Montsonís és un castell situat al nucli de Montsonís, al municipi de la Foradada, comarca de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional El Castell de Montsonís, al costat de la resta de les fortaleses construïdes a la zona, va defensar la frontera entre la ‘Catalunya Vella’ i la 'Nova' durant 125 anys, fins a la conquesta definitiva de Lleida l'any 1149.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Montsonís · Veure més »

Castell de Penelles

El castell de Penelles era al capdamunt del carrer de Dalt, (anomenant carrer del Castell fins al), a la cruïlla amb el carrer de les Roques i el Raval del Carme.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Penelles · Veure més »

Castell de Ponts

El castell de Ponts és un castell del municipi de Ponts (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Ponts · Veure més »

Castell de Preixens

El castell de Preixens és un castell del municipi de Preixens (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Preixens · Veure més »

Castell de Puigverd

El castell de Puigverd és un edifici de Puigverd d'Agramunt (Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Puigverd · Veure més »

Castell de Riner

El Castell de Riner és una torre del municipi de Riner (Solsonès) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Riner · Veure més »

Castell de Rubió de Sòls

El castell de Rubió de Sòls és un castell termenat situat a la part alta del serrat en terres de Rubió de Baix, entitat de població del municipi de Foradada (Noguera), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Rubió de Sòls · Veure més »

Castell de Sanaüja

El castell de Sanaüja s'ubica dalt d'un turó que domina el poble de Sanaüja, a la Segarra.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Sanaüja · Veure més »

Castell de Sant Martí dels Castells

El Castell de Sant Martí dels Castells és un monument del municipi de Bellver de Cerdanya (Cerdanya) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Sant Martí dels Castells · Veure més »

Castell de Sant Romà d'Abella

El Castell de Sant Romà d'Abella és un antic castell medieval del poble i antic terme d'homònim, actualment dins del municipi d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Sant Romà d'Abella · Veure més »

Castell de Santa Linya

El castell de Santa Linya és un castell del poble de Santa Linya, al municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Santa Linya · Veure més »

Castell de Sedó

El castell de Sedó és situat a la part alta de Sedó, entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Sedó · Veure més »

Castell de Sorita

El castell de Sorita és un petit castell, del que amb prou feines en queden restes, situat en un estret penya-segat damunt del nucli actualment despoblat, de Sorita, al terme de Baells (Llitera).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Sorita · Veure més »

Castell de Talteüll (Massoteres)

Les ruïnes del castell de Talteüll, conegut popularment com la torre dels Moros, es drecen al punt més alt del poble de Talteüll, entitat de població del municipi de Massoteres, situat en un tossal a l'esquerra del riu Llobregós.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Talteüll (Massoteres) · Veure més »

Castell de Tarabau

El castell de Tarabau s'alça en un turó que forma una mola d'un serrat situat entre el riu Rialb i el torrent del Cerdanyès.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Tarabau · Veure més »

Castell de Térmens

El castell de Térmens és un castell de Térmens (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Térmens · Veure més »

Castell de Vernet (Artesa de Segre)

El castell de Vernet és un castell del municipi d'Artesa de Segre inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Vernet (Artesa de Segre) · Veure més »

Castell de Vicfred

El castell de Vicfred està situat a l'altiplà que separa la conca del riu Llobregós de la del riu Sió.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Vicfred · Veure més »

Castell de Vilves

El Castell de Vilves és un edifici de Vilves, del municipi d'Artesa de Segre, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell de Vilves · Veure més »

Castell del Llor

El castell de Llor és situat al cim del turó on s'emplaça el poble del Llor, entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, al sector de llevant, entre Bellveí i el Far.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell del Llor · Veure més »

Castell Formós

El Castell Formós, o castell de Balaguer, fou un castell andalusí (hisn) i, després, palau dels comtes d'Urgell a la ciutat de Balaguer.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell Formós · Veure més »

Castell i vila de Bellver de Cerdanya

El castell termenat de Bellver estava situat al lloc més elevat del clap rocallós cantellut, calcari, on s'assenta el poble, a l'esquerra del riu Segre.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell i vila de Bellver de Cerdanya · Veure més »

Castell i vilatge de Montessor

Les restes del castell de Montessor, són situades al cim d'unes penyes a l'extrem de la serra de Sant Miquel, zona de guaita sobre l'estret de Tragó.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castell i vilatge de Montessor · Veure més »

Castelló de Farfanya

La vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarràs.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castelló de Farfanya · Veure més »

Castelló de Meià

El castell de Castelló de Meià és un castell del municipi d'Artesa de Segre declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castelló de Meià · Veure més »

Castellciutat

Castellciutat és una entitat de població del municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), des de l'any 1975.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castellciutat · Veure més »

Castellnou del Gos

Castellnou del Gos és un petit nucli de població d'Oliola (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castellnou del Gos · Veure més »

Castellvell de Solsona

El Castellvell de Solsona, Castell de Castellvell o simplement el Castellvell, és un castell que es troba dalt de l'homònim turó de 838 metres d'altitud al municipi d'Olius, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Castellvell de Solsona · Veure més »

Català ribagorçà

El català ribagorçà és un dialecte català constitutiu parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Català ribagorçà · Veure més »

Català-urgellenc

L'urgellenc, urgellès o català-urgellenc / català-urgellès és un dialecte català constitutiu inclòs en lo català nord-occidental actualment parlat a la comarca de l'Alt Urgell, nord de la Noguera (Ponts, Artesa), nord-oest del Solsonès (Sant Llorenç de Morunys, Cambrils, Odèn, Olius) —que no s'ha de confondre amb solsoní— i també al Principat d'Andorra.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Català-urgellenc · Veure més »

Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Catalunya Vella · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Catarisme · Veure més »

Cava (Alt Urgell)

Cava és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, amb capital a Ansovell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Cava (Alt Urgell) · Veure més »

Cecília de Comenge-Torena

Cecília I d'Urgell o Cecília de Comenge-Torena (vers 1320 - 1384) fou infanta de Comenge, vescomtessa de Torena (1339-1349), comtessa consort d'Urgell (1336-1347), comtessa d'Urgell, baronessa d'Antilló i d'Entença (1347).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Cecília de Comenge-Torena · Veure més »

Cecília de Foix

Cecília de Foix (? - Foix, Llenguadoc, 1270) fou comtessa consort d'Urgell (1256-1268).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Cecília de Foix · Veure més »

Cimera Reial

Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Cimera Reial · Veure més »

Clemència de Bigorra

Clemència de Bigorra (? - ca. 1063) va ser una noble aquitana, comtessa consort d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Clemència de Bigorra · Veure més »

Coll de Nargó

Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Coll de Nargó · Veure més »

Comtat (edat mitjana)

Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtat (edat mitjana) · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtat de Manresa · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtat de Pallars · Veure més »

Comtat de Pallars Jussà

El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Comtats catalans · Veure més »

Concili de Troyes

Al Concili de Troyes, reunit pel Papa Joan VIII, l'any 878, hi fou coronat el monarca franc Lluís el Tartamut.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Concili de Troyes · Veure més »

Conquesta carolíngia d'Hispània

La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »

Conquesta de Balaghí

La conquesta de Balaghí fou la presa de Balaguer per Ermengol VI d'Urgell als almoràvits en 1105.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Conquesta de Balaghí · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Conquesta de Navarra · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conveni de Tàrrega

El Conveni de Tàrrega signat per Jaume el Conqueridor i Ponç de Cabrera el 1236 establí que el Comtat d'Urgell esdevenia vassall del Comtat de Barcelona.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Conveni de Tàrrega · Veure més »

Copríncep d'Andorra

Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Copríncep d'Andorra · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Corona d'Aragó · Veure més »

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Croada Albigesa · Veure més »

Davallament d'Erill la Vall

El Davallament d'Erill la Vall és un conjunt escultòric de l'església de Santa Eulàlia, d'Erill la Vall.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Davallament d'Erill la Vall · Veure més »

Davallament de la creu

El davallament de la Creu (Van der Weyden) (1435-1438) El Davallament de la creu és l'episodi de la Passió de Jesús posterior a la seva crucifixió i mort i anterior a l'enterrament.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Davallament de la creu · Veure més »

Dècada del 940

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Dècada del 940 · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »

Dialecte constitutiu

Un dialecte constitutiu d'una llengua és el que apareix com a resultat de l'evolució in situ d'un altre idioma, o sigui que és un dels dialectes parlats on s'originà un idioma.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Dialecte constitutiu · Veure més »

Diploma de Carlemany del juny del 799

El diploma de Carlemany del juny del 799 és una donació reial de Carlemany de terres i beneficis a l'abadia d'Aniana, feta a Benet d'Aniana, després de la tasca d'aquest a Urgell contra l'adopcionisme.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Diploma de Carlemany del juny del 799 · Veure més »

Donasà

El Donasà és una comarca (parçan) d'Occitània i, per extensió, de França a l'Arieja.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Donasà · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

El Castellot (Ponts)

El Castellot de Sant Joan o castell de Torreblanca (o de la costa de Sant Joan), és una fortificació del municipi de Ponts (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і El Castellot (Ponts) · Veure més »

Elio Pérez de Castro

Elio Pérez de Castro, dita també Eilo o Eylo, va ser una noble dama lleonesa de la Baixa edat mitjana.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Elio Pérez de Castro · Veure més »

Elionor d'Aragó-Urgell

Elionor d'Urgell, Elionor d'Aragó-Urgell o Elionor d'Aragó i Montferrat (Balaguer?, 1378 - Ermita de Sant Joan, Montblanc, Conca de Barberà, 28 de maig de 1430), infanta d'Urgell, que es retirà a fer vida eremítica.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Elionor d'Aragó-Urgell · Veure més »

Elionor d'Urgell

Elionor d'Urgell (Balaguer, c. 1410 - d. 1460) fou infanta d'Urgell, duquessa d'Amalfi i princesa de Salern.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Elionor d'Urgell · Veure més »

Elisabet d'Urgell i d'Aragó

Armes d'Isabel d'Aragó, duquessa de Coïmbra i comtessa d'Urgell Isabel o Elisabet d'Urgell (Balaguer, 1409 - Coïmbra, 29 d'agost de 1439), fou una noble de la casa reial catalana.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Elisabet d'Urgell i d'Aragó · Veure més »

Elvira de Subirats

Elvira de Subirats (o Elvira de Lara, Elvira Núñez de Lara) (?, aprox. 1145 - ?, 1220), fou una noble que esdevingué gràcies al seu matrimoni comtessa consort d'Urgell (1178-1209) i posteriorment degut a la mort del comte Ermengol VIII d'Urgell i la minoria d'edat d'Aurembiaix d'Urgell esdevingué comtessa regent d'Urgell (1209-20).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Elvira de Subirats · Veure més »

Emirat de Dàniyya

Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Emirat de Dàniyya · Veure més »

Ermengol I d'Urgell

Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol I d'Urgell · Veure més »

Ermengol II d'Urgell

Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol II d'Urgell · Veure més »

Ermengol III d'Urgell

Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol III d'Urgell · Veure més »

Ermengol IV d'Urgell

Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol IV d'Urgell · Veure més »

Ermengol IX d'Urgell

Ermengol IX d'Urgell i IV de Cabrera, per conjunció: Ermengol de Cabrera i Urgell (? — Balaguer, 1243) fou comte d'Urgell (1243) i vescomte d'Àger (1243, conegut com a Ermengol I d'Àger).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol IX d'Urgell · Veure més »

Ermengol V d'Urgell

Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans. Ermengol V d'Urgell, anomenat Ermengol V el de Mollerussa (?, 1078 – Mollerussa, 11 de setembre de 1102) fou comte d'Urgell (1092-1102).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol V d'Urgell · Veure més »

Ermengol VI d'Urgell

''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol VI d'Urgell · Veure més »

Ermengol VII d'Urgell

Ermengol VII d'Urgell, anomenat Ermengol VII el de València (?, 1120/1130 – Requena, 11 d'agost de 1184), fou comte d'Urgell (1154-1184).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol VII d'Urgell · Veure més »

Ermengol VIII d'Urgell

Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol VIII d'Urgell · Veure més »

Ermengol X d'Urgell

Ermengol X d'Urgell, per conjunció Ermengol de Cabrera i Urgell (ca. 1254 — Camporrells, Llitera, 1314) fou comte d'Urgell (1268-1314) i vescomte d'Àger (1267-1268 i 1299-1314).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ermengol X d'Urgell · Veure més »

Escola de Lleida

LEscola de Lleida fou el col·lectiu d'artesans andalusins que, després de la conquesta de Lleida per part del comtat d'Urgell i del comtat de Barcelona (any 1149 aproximadament), van col·laborar en la decoració de construccions cristianes.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escola de Lleida · Veure més »

Escultura romànica

Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria... Reflíctese aquí, pois, o xermolo do gótico, o gótico temperán ou protogótico, no que aínda aparecen elementos da tradición románica..."'' Sicart Giménez, Ángel. "GÓTICO" in Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada. Lescultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escultura romànica · Veure més »

Escut d'Albesa

L'escut oficial d'Albesa té el següent blasonament: Escut caironat: de sinople, un àlber d'argent; el peu escacat d'or i de sable.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut d'Albesa · Veure més »

Escut d'Anglesola

L'escut oficial d'Anglesola té el següent blasonament.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut d'Anglesola · Veure més »

Escut d'Oliola

L'escut oficial d'Oliola té el següent blasonament: Escut caironat: de porpra, una gerra oliera d'or de la boca de la qual ix una olivera de sinople fruitada de sable.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut d'Oliola · Veure més »

Escut d'Olius

L'escut oficial d'Olius té el següent blasonament.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut d'Olius · Veure més »

Escut de Balaguer

L'escut oficial de Balaguer té el següent blasonament.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut de Balaguer · Veure més »

Escut de Castelló de Farfanya

Escut oficial de Castelló de Farfanya L'escut oficial de Castelló de Farfanya té el següent blasonament: Escut caironat: d'atzur, un castell obert de sable; el peu escacat d'or i de sable.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut de Castelló de Farfanya · Veure més »

Escut de Gerb

L'escut oficial de Gerb té el següent blasonament: Escut caironat: escacat d'or i de sable; ressaltant sobre el tot un castell de sinople tancat d'argent.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut de Gerb · Veure més »

Escut de l'Urgell

L'escut oficial de l'Urgell té el següent blasonament: Escut caironat: escacat d'or i de sable; ressaltant sobre el tot un pal ondat de sinople; la bordura componada d'or i de gules.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut de l'Urgell · Veure més »

Escut de la Noguera

L'escut oficial de la Noguera té el següent blasonament: Escut caironat: escacat d'or i de sable; la bordura componada d'or i de gules.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut de la Noguera · Veure més »

Escut de Linyola

Escut oficial utilitzat per l'Ajuntament del municipi L'escut oficial de Linyola té el següent blasonament.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut de Linyola · Veure més »

Escut de Llimiana

L'escut oficial de Llimiana té el següent blasonament.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut de Llimiana · Veure més »

Escut de Massoteres

L'escut oficial de Massoteres té el següent blasonament: Va ser aprovat el 28 de setembre del 1984 i publicat en el DOGC el 16 de novembre del mateix any amb el número 486.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut de Massoteres · Veure més »

Escut de Ribera d'Urgellet

L'escut oficial de Ribera d'Urgellet té el següent blasonament: Escut caironat truncat: primer.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut de Ribera d'Urgellet · Veure més »

Escut de Tarragona

L'escut de la ciutat de Tarragona consisteix en un camp d'or (groc o daurat), amb quatre vairats ondats de gules (vermell) en pal.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut de Tarragona · Veure més »

Escut de Tàrrega

Escut oficial de la ciutat de Tàrrega vigent des de l'any 2011. L'escut oficial de Tàrrega té el següent blasonament: Escut caironat quarterat: 1r i 4t escacat d'or i de gules; 2n i 3r d'or, 4 pals de gules.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut de Tàrrega · Veure més »

Escut de Tiurana

L'escut oficial de Tiurana té el següent blasonament.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut de Tiurana · Veure més »

Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria

L'Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria és una obra renaixentista de Castelló de Farfanya (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria · Veure més »

Escut del Pla d'Urgell

L'escut oficial del Pla d'Urgell té el següent blasonament: Va ser aprovat el 3 d'octubre de 1990.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escut del Pla d'Urgell · Veure més »

Escuts i banderes de l'Alt Urgell

Els escuts i banderes de l'Alt Urgell són el conjunt de símbols que representen els municipis d'aquesta comarca.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Escuts i banderes de l'Alt Urgell · Veure més »

Església de Sant Llorenç de Montgai

Sant Llorenç és l'església parroquial al centre del petit nucli de Sant Llorenç de Montgai, sobre el marge dret del riu Segre a uns 3 quilòmetres a l'oest del nucli de Camarasa (la Noguera).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Església de Sant Llorenç de Montgai · Veure més »

Església de Santa Maria de Meià

L'Església de Santa Maria de Meià és una obra amb elements romànics i renaixentistes del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Església de Santa Maria de Meià · Veure més »

Estefania d'Urgell i Cabrera

Estefania d'Urgell i de Cabrera (? - posterior al 1144) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué comtessa consort del Pallars Jussà mentre estigué casada amb Arnau Mir de Pallars Jussà.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Estefania d'Urgell i Cabrera · Veure més »

Estefania d'Urgell i Pallars

Estefania d'Urgell i Pallars (? - ?) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué comtessa consort del Pallars Sobirà a causa del seu matrimoni.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Estefania d'Urgell i Pallars · Veure més »

Felip Dalmau I de Rocabertí

Rocabertí Felip Dalmau (I) de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí entre 1342 i 1392.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Felip Dalmau I de Rocabertí · Veure més »

Fenolleda

Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Fenolleda · Veure més »

Ferrer Colom

Ferrer Colom (? - Lleida, 4 de desembre de 1340) fou governador general del Comtat d'Urgell (1323 - 1333), conseller reial, i bisbe de Lleida (1334 - 1340).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ferrer Colom · Veure més »

Festes populars i religioses a la Baronia de Rialb

Les festes populars i religioses a la Baronia de Rialb fan referència a les festivitats que s'ha anat celebrant al llarg de la història en el conjunt de pobles que comprenen aquest municipi del Prepirineu català.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Festes populars i religioses a la Baronia de Rialb · Veure més »

Fitna de l'Àndalus

La fitna de l'Àndalus va ser un període d'inestabilitat i de guerra civil que va suposar el col·lapse del califat de Còrdova.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Fitna de l'Àndalus · Veure més »

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Fogatge · Veure més »

Folc II de Cardona

Folc II de Cardona (Cardona, c.1040 — ~1099) fou bisbe de Barcelona, bisbe electe d'Urgell (1092 - 1095) i vescomte de Cardona.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Folc II de Cardona · Veure més »

Formiguera

Formiguera (i localment també, oficialment en francès Formiguères) és un poble i comuna nord-català de la comarca del Capcir, de la qual és la capital històrica.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Formiguera · Veure més »

Frèdol de Tolosa

Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Frèdol de Tolosa · Veure més »

Frontal d'altar d'Ix

El Frontal d'altar d'Ix és un frontal d'altar romànic de fusta pintada procedent de l'església parroquial de Sant Martí de la població La Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Frontal d'altar d'Ix · Veure més »

Galceran IV de Pinós

Galceran IV de Pinós, dit El Vell (?-Bagà 1277), fou un noble, senyor (ca. 1212-1277) de les baronies i castells de Pinós, Vallmanya, l'Espà, Gósol, Saldes, Querforadat, Gisclareny, Alguaire, Lillet, Tàrrega, Talteüll, Albesa, Menàrguens, Fórnols (empenyorada a Galceran per la comtessa Aurembiaix d'Urgell), Sant Jaume, Llevança, Gaià i Llo i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell, La Guàrdia de Ripoll (1229-1277) i Queralt.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Galceran IV de Pinós · Veure més »

Gaspar d’Arinyó

Gaspar d'Arinyó (? - ?, segle xv) fou secretari de Joan II d'Aragó i, posteriorment, també ho seria del seu fill Ferran el Catòlic.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Gaspar d’Arinyó · Veure més »

Gastó I de Foix

Armes de Gastó I de Foix Revers del segell de Gastó I de Foix Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315) fou comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Gastó I de Foix · Veure més »

Gavarra (Alt Urgell)

Gavarra és un nucli de població del municipi de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Gavarra (Alt Urgell) · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Gòtia · Veure més »

Gerb

Gerb és un poble a la vall del Segre que forma una entitat municipal descentralitzada pertanyent al terme d'Os de Balaguer, a l'extrem sud-oriental del municipi.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Gerb · Veure més »

Golmés

Golmés és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Golmés · Veure més »

Gueralda de Guàrdia i de Cervera

Gueralda de Guàrdia i de Cervera, coneguda també com a Guerava o Gueraua, (Segarra, - Alguaire, 1285) fou una religiosa catalana, priora del monestir de Santa Maria d'Alguaire.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Gueralda de Guàrdia i de Cervera · Veure més »

Guerau II de Cabrera

Escut d'armes dels vescomtes d'Àger Guerau II de Cabrera (v.1066-1132), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guerau II de Cabrera · Veure més »

Guerau IV de Cabrera

Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guerau IV de Cabrera · Veure més »

Guerra contra l'emirat de Saraqusta

La Guerra contra la Taifa de Saraqusa fou una campanya de Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d'Urgell contra Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, emir de Saraqusta.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guerra contra l'emirat de Saraqusta · Veure més »

Guerra de Jaume IV de Mallorca

A principis del 1374, després del fracàs de Carles V de França en assegurar la pau a la península Ibèrica després de la guerra dels dos Peres, Eduard III d'Anglaterra, va pressionar Pere el Cerimoniós a canvi de suport a Sardenya, que tornava a estar agitada.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guerra de Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Guerra del Pallars

La guerra del Pallars (1484-1487), va acabar amb l'últim comtat independent.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guerra del Pallars · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guifré el Pilós · Veure més »

Guifré II de Barcelona

Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guifré II de Barcelona · Veure més »

Guifré II de Cerdanya

Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guifré II de Cerdanya · Veure més »

Guillem Bertran de Provença

Guillem IV Bertran o Guillem Bertran, mort entre 1063 i 1067, va ser comte de Provença de 1051 a la seva mort.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guillem Bertran de Provença · Veure més »

Guillem Catà

Séquia de Manresa Guillem Catà (Barcelona, segle XIV), fill de Berenguer Catà (mestre d'obres) i de Caterina del Mas, fou un arquitecte («mestre major» o «liniador»).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guillem Catà · Veure més »

Guillem de Lavansa

Guillem de Lavansa (? - c. 1040).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guillem de Lavansa · Veure més »

Guillem de Septimània

Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guillem de Septimània · Veure més »

Guillem I de Cardona

Guillem de Cardona (1156 - 12 de juliol de 1225) fou vescomte de Cardona (1177-1225).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guillem I de Cardona · Veure més »

Guillem III d'Urgell

el comtat de Forcalquer, entre el comtat i el marquesat de Provença Guillem d'Urgell o Guillem III (o V) de Forcalquer, simplement Guillem III d'Urgell i Forcalquer (? — Avinyó, 1129) fou comte de Forcalquer el 1129.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guillem III d'Urgell · Veure més »

Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)

Guillem IV de Cervera "el Monjo" (1156 - Monestir de Poblet, 1244) va ser un cavaller del llinatge català dels Cervera, senyor de Juneda i Castelldans.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans) · Veure més »

Guillem Ramon II de Montcada

Guillem Ramon II de Montcada (– 1228), baró d'Aitona i senescal de Barcelona, fou un noble i militar català.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guillem Ramon II de Montcada · Veure més »

Guisad II

Guisad II fou bisbe d'Urgell entre 942 i més enllà del 978.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Guisad II · Veure més »

Habitatge al carrer Sant Antoni, 26 (Castelló de Farfanya)

L'Habitatge al carrer Sant Antoni, 26 és una obra de Castelló de Farfanya (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Habitatge al carrer Sant Antoni, 26 (Castelló de Farfanya) · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de les vegueries

Les vuit vegueries i la Vall d'Aran no inclosa en cap vegueria Una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Història de les vegueries · Veure més »

Història del Comtat d'Urgell

La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Hug Guillem de Lavansa

Hug Guillem de Lavansa (? - c. 1056).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Hug Guillem de Lavansa · Veure més »

Isabel d'Aragó i de Fortià

Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424) fou princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Isabel d'Aragó i de Fortià · Veure més »

Isabel d'Urgell

Isabel d'Urgell (Ciutat d'Urgell? (probable), v1048 – ?, 1071/1085) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué reina consort d'Aragó i Pamplona (1065-1071) i comtessa consort de Berga, Cerdanya i Conflent (1071) com a resultats dels seus matrimonis.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Isabel d'Urgell · Veure més »

Isabel d'Urgell (monja)

Isabel d'Urgell (? — 1434) fou una noble i infanta urgellenca que fou monja de Sixena per obligació del seu pare, el comte Pere II d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Isabel d'Urgell (monja) · Veure més »

Isona

La vila d'Isona és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d'Isona, Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Isona · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume I d'Urgell

Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Jaume I d'Urgell · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Joan I de Foix

Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Joan I de Foix · Veure més »

Joan II d'Alvèrnia

Joan II d'Alvèrnia (mort el 28 de setembre de 1404), fou comte d'Alvèrnia (1386-1404) i de Boulogne (1386-1404).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Joan II d'Alvèrnia · Veure més »

Joan Ramon Folc IV de Cardona

Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446 - Arbeca, 1513) fou comte de Cardona (1486-1491), després primer duc de Cardona (1491-1513), primer marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513) i baró d'Entença (1486-1513).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Joan Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »

Joana d'Urgell

Escut d'Armes de Joana d'Urgell Joana d'Urgell (Sixena, 1415 - Falset, 1452 o vers 1455), fou infanta d'Urgell i comtessa consort de Foix, Bearn i Bigorra (1435-1436).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Joana d'Urgell · Veure més »

Jofre IV de Rocabertí

Jofre IV de Rocabertí i Desfar fou vescomte de Rocabertí en succeir el seu pare Dalmau VI de Rocabertí i la seva mare Emessenda Desfar, baronessa de Navata i Calabuig.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Jofre IV de Rocabertí · Veure més »

Jordi Bolòs i Masclans

Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955) és catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida, fill d'Oriol de Bolòs i Capdevila.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Jordi Bolòs i Masclans · Veure més »

La Baronia de Rialb

La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).

Nou!!: Comtat d'Urgell і La Baronia de Rialb · Veure més »

La Batllia (Cerdanya)

Localització de la Batllia respecte a la divisió administrativa de Catalunya La Batllia o la Batllia de Bellver és una comarca dins de la Cerdanya amb personalitat històrica pròpia, formada pels municipis de Bellver de Cerdanya, Prats i Sansor i Riu de Cerdanya.

Nou!!: Comtat d'Urgell і La Batllia (Cerdanya) · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і La Seu d'Urgell · Veure més »

La Vansa i Fórnols

La Vansa i Fórnols, també conegut com a Lavansa i Fórnols, és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, format a partir de la unió, l'any 1973, dels municipis de Lavansa i Fórnols de Cadí.

Nou!!: Comtat d'Urgell і La Vansa i Fórnols · Veure més »

Llúcia de la Marca

Llúcia de la Marca (? - c. 1090) fou comtessa de Pallars Sobirà (c. 1060-c. 1090) i pretesament de Besalú (1054).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Llúcia de la Marca · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Lleida · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Llibre dels fets · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de comtats d'Espanya

En l'actualitat existeixen 929 comtats a Espanya, 102 titulars dels quals són Grans d'Espanya.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Llista de comtats d'Espanya · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llitera

Mapa de les zones de parla catalana dins la Franja de Ponent, amb respecte a les comarques oficials (zones de color verd, més la resta de zones en verd més difuminat). La Llitera és la segona comarca començant pel Nord. Situació de la Llitera en lo context de la Franja de Ponent (postura catalanista). La comarca de la Llitera és una de les comarques catalanòfones de l'Aragó.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Llitera · Veure més »

Mare de Déu del Remei d'Ossó de Sió

L'església parroquial de la Mare de Déu del Remei es troba a part més meridional del nucli antic del poble d'Ossó de Sió el qual s'alça al cim d'un turó, al marge dret del riu Sió.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Mare de Déu del Remei d'Ossó de Sió · Veure més »

Margalida de Montferrat

Escut de Pere II d'Urgell, espòs de Margalida de Montferrat Margalida de Montferrat era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d'Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Margalida de Montferrat · Veure més »

Maria Pérez Ansúrez

va ser una noble castellana, comtessa consort del Comtat d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Maria Pérez Ansúrez · Veure més »

Marquesa d'Urgell

Marquesa d'Urgell (s.XII - > 1209) fou una dama de la noblesa catalana de la Baixa edat mitjana.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Marquesa d'Urgell · Veure més »

Marquesa de Ribelles

Marquesa de Ribelles (segle XIV - Alguaire, 1348) fou una monja santjoanista, priora catalana del monestir de Santa Maria d'Alguaire.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Marquesa de Ribelles · Veure més »

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Martorell · Veure més »

Mas Rovira (Sant Miquel de Campmajor)

Can Rovira Escut Dels Rovira, interior de l'Església de Sant Miquel de Campmajor (Raimon de Collferrer) Sepultura familia Rovira (Sant Miquel de Campmajor) Mas Rovira és una masia de Sant Miquel de Campmajor que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Mas Rovira (Sant Miquel de Campmajor) · Veure més »

Miró el Vell

Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Miró el Vell · Veure més »

Miró II de Cerdanya

Miró II de Cerdanya i I de Besalú (878- 927) fou comte de Cerdanya i de Conflent (897-927), i comte de Besalú (920-927).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Miró II de Cerdanya · Veure més »

Miró Riculf de Pinós

és considerat el primer membre de la nissaga dels barons de Pinós que van governar la Baronia de Pinós, que depenia del Comtat de Cerdanya.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Miró Riculf de Pinós · Veure més »

Moneda catalana

pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Moneda catalana · Veure més »

Moneda urgellesa

La moneda urgellesa o moneda urgellenca també anomenada "agramuntesa" a seques, fou una moneda pròpia del comtat d'Urgell, que va circular des del fins al.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Moneda urgellesa · Veure més »

Montcada (llinatge)

Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Montcada (llinatge) · Veure més »

Montellà i Martinet

Montellà i Martinet, conegut com a Montellà de Cadí, i actualment referit també com a Martinet de Cerdanya, és un municipi de la Baixa Cerdanya.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Montellà i Martinet · Veure més »

Muhàmmad ibn Àïxa

Setge d'Aledo Muhàmmad ibn Àïxa —en àrab محمد بن عائشة, Muḥammad ibn ʿĀʾixa— (-) fou un general almoràvit, fill de Yússuf ibn Taixfín.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Muhàmmad ibn Àïxa · Veure més »

Murs, portal i arc del carrer Torrent

Els Murs, portal i arc del carrer Torrent és una obra gòtica de Castelló de Farfanya (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Murs, portal i arc del carrer Torrent · Veure més »

Museu Comarcal de la Noguera

El Museu Comarcal de la Noguera va ser creat el 31 de gener de 1983.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Museu Comarcal de la Noguera · Veure més »

Noguera

La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Noguera · Veure més »

Onofre d'Alentorn i d'Oms

Onofre d'Alentorn i d'Oms (s. XVI - v. 1606?) era un noble de les terres de ponent famós per la seva participació en les bandositats d'aquell temps.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Onofre d'Alentorn i d'Oms · Veure més »

Orba

Orba és un municipi situat a l'interior de la comarca de la Marina Alta al País Valencià.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Orba · Veure més »

Pallerols de Rialb

Pallerols de Rialb és un poble disseminat situat a l'extrem nord-est del municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Pallerols de Rialb · Veure més »

Palouet

Palouet és una localitat del municipi de Massoteres (la Segarra, Catalunya) de 28 habitants.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Palouet · Veure més »

Pareatge d'Andorra de 1278

El pareatge d'Andorra de 1278 o primer pareatge d'Andorra fou una carta feudal signada a Lleida el 8 de setembre de 1278.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Pareatge d'Andorra de 1278 · Veure més »

Pareatge d'Andorra de 1288

El pareatge d'Andorra de 1288 o segon pareatge d'Andorra recollí el pareatge de 1278 i a més en regulà altres obligacions.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Pareatge d'Andorra de 1288 · Veure més »

Passadís i arcs gòtics de Llimiana

El Passadís i arcs gòtics de Llimiana és un element urbà del municipi de Llimiana (Pallars Jussà) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Passadís i arcs gòtics de Llimiana · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pedro Ansúrez

Pedro Ansúrez (? - Valladolid, 1117), senyor de Valladolid, comte de Liébana, Saldaña i Carrión.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Pedro Ansúrez · Veure més »

Peironet

Peironet fou un trobador català.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Peironet · Veure més »

Peralta de la Sal

Peralta de la Sal és una població de la província d'Osca (Aragó) pertanyent al municipi de Peralta i Calassanç a la comarca de Llitera.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Peralta de la Sal · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Pere el Gran · Veure més »

Pere I d'Urgell

Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Pere I d'Urgell · Veure més »

Pere II d'Urgell

Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Pere II d'Urgell · Veure més »

Pla d'Urgell

El Pla d'Urgell és una comarca de Catalunya amb capital a Mollerussa.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Pla d'Urgell · Veure més »

Plana d'Urgell

La plana d'Urgell és una planúria situada a la part baixa del que antigament era el Comtat d'Urgell i inclou les actuals comarques del Pla d'Urgell i l'Urgell i parts de la Noguera, les Garrigues i el Segrià.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Plana d'Urgell · Veure més »

Poliorcètica

Muralla del castell de Salses La poliorcètica és la tècnica de protecció d'un indret contra atacs mitjançant elements constructius i altres disposicions relacionades amb l'espai.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Poliorcètica · Veure més »

Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell)

Ponç IV de Cabrera, III d'Àger, I d'Urgell, per conjunció: Ponç de Cabrera i Urgell (1216 - 1243) fou comte d'Urgell (1236-1243) i vescomte d'Àger (1229-1243).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell) · Veure més »

Ponç VI d'Empúries

Ponç VI d'Empúries Malgaulí o Ponç Hug V d'Empúries (v 1290 - 1322), comte d'Empúries i vescomte de Bas (1313-1322).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ponç VI d'Empúries · Veure més »

Portada/article març 26

Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Portada/article març 26 · Veure més »

Portal de la vila fortificada (Tiurana)

El Portal de la vila fortificada és una obra de Tiurana (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Portal de la vila fortificada (Tiurana) · Veure més »

Possedoni

Possedoni consta com a bisbe d'Urgell en una donació que feu el comte de Cerdanya i d'Urgell Fredelao l'any 815 en benefici del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, del monestir de Sant Esteve i Sant Hilari que havia fet construir en territori cerdà, sobre uns terrenys que havia rebut de l'Emperador Lluís.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Possedoni · Veure més »

Pou de Madern

El Pou de Madern és un pou artesià del segle XI que es troba a poc més d'un quilòmetre del petit poble de Vicfred, que pertany al municipi de Sant Guim de la Plana, al sector nord-est de la comarca lleidatana de la Segarra.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Pou de Madern · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Principat de Catalunya · Veure més »

Pugesa

Pugeses Una pugesa és una moneda catalana de coure equivalent mig òbol o a un quart de diner.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Pugesa · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ramon Borrell I · Veure més »

Ramon I de Cerdanya

Ramon I de Cerdanya (? - 1068) fou comte de Cerdanya i de Conflent (1035-1068) i comte de Berga (1050-1068).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ramon I de Cerdanya · Veure més »

Ramon Roger I de Foix

Ramon Roger I de Foix (ca. 1152 - Mirapeis, França 1223) fou comte de Foix (1188-1223).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ramon Roger I de Foix · Veure més »

Ratbold I de Provença

Ratbold I o Rotboald I, mort vers el 1008, fou comte de Provença de 968 a 1008 després marquès de Provença a la mort del seu germà Guillem I de Provença de 993 a 1008.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ratbold I de Provença · Veure més »

Ràtzia de 851

La ràtzia de 851 fou una campanya de l'emirat de Qurtuba contra la marca Hispànica.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Ràtzia de 851 · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Regne de Mallorca · Veure més »

Repoblament de Mallorca

El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Repoblament de Mallorca · Veure més »

Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova

La revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova fou una revolta dels iemenites encapçalada per Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, valí de Barcelona, contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil a la Frontera Superior d'al-Àndalus durant el final del.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova · Veure més »

Riu Isàvena

El riu Isàvena és un riu de la zona dels Prepirineus aragonesos i el principal afluent del riu Éssera, amb qui s'uneix a Graus.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Riu Isàvena · Veure més »

Roger Bernat II de Foix

Roger Bernat II de Foix, dit el Gran (1195 - 1241), fou comte de Foix (1223-1241) i administrador del vescomtat de Castellbò (1230-1240).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Roger Bernat II de Foix · Veure més »

Roger Bernat III de Foix

Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Roger Bernat III de Foix · Veure més »

Roger IV de Foix

Roger IV de Foix (? - 1265) fou vescomte de Castellbò (1230-1265) i comte de Foix (1241-1265).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Roger IV de Foix · Veure més »

Rostany

Rostany (en llatí Rostagnus, en francès Rostaing) fou el primer comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i d'Empúries) del 785 a una data entre el 801 i el 811.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Rostany · Veure més »

Salàs de Pallars

Salàs de Pallars és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, a la part nord del centre de la comarca.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Salàs de Pallars · Veure més »

Sallent de Nargó

Sallent de Nargó (localment conegut com a Sellent) és un poble (42 habitants el 2006) del municipi alturgellenc de Coll de Nargó.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sallent de Nargó · Veure més »

Sanç I de Portugal

Sanç I de Portugal, dit el Poblador (Coïmbra, 11 de novembre de 1154 - ibíd. 26 de març de 1212) fou rei de Portugal (1185-1212).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sanç I de Portugal · Veure més »

Sança d'Urgell

Sança d'Urgell (? - ?) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué comtessa consort d'Empúries com a resultat del seu matrimoni.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sança d'Urgell · Veure més »

Sant Crist de Balaguer

El Sant Crist de Balaguer és un santuari i basílica situat al Pla d'Almatà de Balaguer.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sant Crist de Balaguer · Veure més »

Sant Ermengol d'Urgell

Urna d'argent amb les restes de sant Ermengol, a la catedral de la Seu d'Urgell (Museu Diocesà), obrada per Pere Llopart en 1755 Ermengol d'Urgell (Aiguatèbia, segona meitat del - El Pont de Bar Vell, 1035) fou un bisbe d'Urgell entre el 1010 i 1035, moment de gran importància en el desenvolupament històric del comtat d'Urgell i la ciutat de la Seu d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sant Ermengol d'Urgell · Veure més »

Sant Esteve de Pallerols de Rialb

Planta de l'església i la rectoria adjacent. Sant Esteve de Pallerols de Rialb és una església medieval catalana neoclàssica, però d'origen romànic, a la població de Pallerols de Rialb al municipi de la Baronia de Rialb (la Noguera).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sant Esteve de Pallerols de Rialb · Veure més »

Sant Martí d'Ix

Sant Martí d'Ix és l'església, antigament parroquial, del poble d'Ix i de tota la seva antiga comuna.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sant Martí d'Ix · Veure més »

Sant Martí dels Castells

Sant Martí dels Castells és una entitat de població del municipi de Bellver de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya, i un antic municipi.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sant Martí dels Castells · Veure més »

Sant Miquel de Castelló de Farfanya

Sant Miquel de Castelló de Farfanya és l'església parroquial de la vila de Castelló de Farfanya, al municipi homònim de la Noguera.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sant Miquel de Castelló de Farfanya · Veure més »

Sant Pere de Prada

Sant Pere de Prada és l'església parroquial catòlica de la vila de Prada, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sant Pere de Prada · Veure més »

Sant Salvador de Montmajor

Lesglésia de Sant Salvador de Montmajor (o de Sant Salvador de Coll d'Alzina o Sant Salvador de l'Hospital) és un temple catòlic situat a Correà, al municipi de Montmajor, al Berguedà.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sant Salvador de Montmajor · Veure més »

Sant Sebastià del Gos

Sant Sebastià del Gos és una església romànica al municipi d'Oliola (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sant Sebastià del Gos · Veure més »

Sant Serni de Tavèrnoles

Sant Serni de Tavèrnoles o Sant Sadurní de Tavèrnoles és un monestir romànic del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), que es troba en el poble d'Anserall.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sant Serni de Tavèrnoles · Veure més »

Sant Vicenç d'Enclar

Sant Vicenç d'Enclar (o Sant Vicenç de Montclar) és una església fortificada situada a la conca del riu d'Enclar al nucli de Santa Coloma d'Andorra, Principat d'Andorra.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sant Vicenç d'Enclar · Veure més »

Sant Vicenç de Bóixols

Sant Vicenç de Bóixols, respecte del terme d'Abella de la Conca Absis de l'església parroquial de Sant Vicenç Sant Vicenç de Bóixols és l'església parroquial romànica del municipi d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sant Vicenç de Bóixols · Veure més »

Santa Maria d'Arles

Façana oriental de Santa Maria d'Arles L'abadia de Santa Maria d'Arles és a la vall del Tec, a la comuna d'Arles, al Vallespir (Catalunya del Nord).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Santa Maria d'Arles · Veure més »

Santa Maria de Castellmeià

Santa Maria de Castellmeià, també coneguda com la Mare de Déu de la Llet, forma part del conjunt de construccions disperses del llogarret de Castellmeià (entitat de població de Torrefeta i Florejacs), dit antigament Meià, situat a migdia del poble de Llor.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Santa Maria de Castellmeià · Veure més »

Santa Maria de les Franqueses

El Monestir de Santa Maria de les Franqueses és un bé patrimonial localitzat al municipi de Balaguer, declarat bé cultural d'interès nacional el 17 de 12 desembre de 1984.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Santa Maria de les Franqueses · Veure més »

Santa Maria de Meià

Santa Maria de Meià és un poble de la comarca de la Noguera situat al vessant sud de la serra del Montsec de Rúbies.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Santa Maria de Meià · Veure més »

Santa Maria del Castell de Gósol

L'església de Santa Maria del Castell de Gósol es troba dins l'antic recinte fortificat i al costat de ponent de l'esplanada on sembla que hi hauria hagut el castell, en mig de les cases de la vila vella.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Santa Maria del Castell de Gósol · Veure més »

Santa Maria del Castelló Sobirà

Santa Maria del Castelló Sobirà fou l'església.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Santa Maria del Castelló Sobirà · Veure més »

Senyor de Balaguer

El títol de senyor de Balaguer és un títol vinculat tradicionalment als hereus de la Corona d'Aragó i actualment als de la monarquia espanyola.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Senyor de Balaguer · Veure més »

Setge de Balaguer (1280)

El setge de Balaguer fou un setge que es produí a Balaguer el 1280 durant les revoltes dels nobles contra Pere el Gran.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Setge de Balaguer (1280) · Veure més »

Setge de Barbastre (1064)

El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Setge de Barbastre (1064) · Veure més »

Setge de Bunyol

El setge de Bunyol fou un enfrontament militar succeït al juliol de 1413, com a motiu de la revolta del comte d'Urgell, que enfrontava a les tropes de Ferran d'Antequera que ja havia estat coronat com a rei d'Aragó contra el comte d'Urgell; Jaume II d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Setge de Bunyol · Veure més »

Setge de Loarre

El setge de Loarre de 1413 fou l'última de les batalles de la revolta del comte d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Setge de Loarre · Veure més »

Setge de Saraqusta (778)

El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Setge de Saraqusta (778) · Veure més »

Setge de Saraqusta de 781

El setge de Saraqusta de 781 formà part de l'establiment per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil d'un emirat omeia independent del Califat de Damasc a la península Ibèrica.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Setge de Saraqusta de 781 · Veure més »

Setge de Turtuixa (804)

El Setge de Turtuixa de 804-807 fou una de les batalles de la Conquesta carolíngia de la Marca hispànica.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Setge de Turtuixa (804) · Veure més »

Sorba

Sorba és un poble i una parròquia del municipi de Montmajor (Berguedà), al SW del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora esquerra del riu de l'aigua d'Ora.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sorba · Veure més »

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Sunifred II d'Urgell

Sunifred II d'Urgell (880? - 948) fou comte d'Urgell (897 - 948).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sunifred II d'Urgell · Veure més »

Sunyer d'Aguilar

El Sunyer o la Masia Nova del Sunyer d'Aguilar és una masia que està situada a Aguilar, a la parròquia de Gargallà, el municipi de Montmajor, el Berguedà.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Sunyer d'Aguilar · Veure més »

Teresa

* Geografia.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Teresa · Veure més »

Teresa d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Teresa d'Entença · Veure més »

Teresa d'Urgell

Teresa d'Urgell (? - ?) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué comtessa consort de Cerdanya, Conflent i Berga, com a resultat del seu matrimoni.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Teresa d'Urgell · Veure més »

Tor (Alins)

Tor és una petita caseria del Pirineu català, pertanyent administrativament al municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Tor (Alins) · Veure més »

Torre d'Ivorra

La Torre d'Ivorra és l'única resta visible de l'antic castell medieval d'Ivorra, a la Segarra, bastit cap a l'any 1000.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Torre d'Ivorra · Veure més »

Torre de Vallferosa

La torre de Vallferosa és una torre de guaita que es troba al lloc de Vallferosa, pertanyent l'actual municipi de Torà, a la comarca del Solsonès.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Torre de Vallferosa · Veure més »

Torrelameu

Torrelameu és un municipi de la comarca de la Noguera.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Torrelameu · Veure més »

Tractat de Corbeil

Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Tractat de Corbeil · Veure més »

Tudela de Segre

Tudela de Segre és una entitat de població del municipi d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Tudela de Segre · Veure més »

Urgell

L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Urgell · Veure més »

Urgell (desambiguació)

Topònim derivat d'Urtx, d'origen basc i preromà dels Pirineus (Urtx + ellu.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Urgell (desambiguació) · Veure més »

Urgellet

L'Urgellet és un territori històric i una comarca natural de Catalunya que es troba als Pirineus, concretament a la comarca de l'Alt Urgell (l'Alt Urgell comprèn el Baridà, l'Urgellet i el sector meridional, al sud del grau d'Oliana, amb les riberes d'Oliana i de Bassella).

Nou!!: Comtat d'Urgell і Urgellet · Veure més »

Valença de Tost

Valença de Tost (Pallars Jussà, -) fou una comtessa catalana.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Valença de Tost · Veure més »

Vallverd (Ivars d'Urgell)

Vallverd és un poble del municipi d'Ivars d'Urgell, a la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Vallverd (Ivars d'Urgell) · Veure més »

Vegueria d'Urgell

La Vegueria d'Urgell (segle XV -) fou una vegueria de Catalunya que comprenia la part de l'antic Comtat d'Urgell situada a la vall del Segre aigua amunt de Rubió d'Agramunt.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Vegueria d'Urgell · Veure més »

Vescomtat d'Àger

El vescomtat d'Àger fou una jurisdicció feudal creada el 1094 i vinculada sovint al comtat d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Vescomtat d'Àger · Veure més »

Vescomtat d'Urgell

El vescomtat d'Urgell fou una jurisdicció feudal del comtat d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Vescomtat d'Urgell · Veure més »

Vescomtat de Cabrera

El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Vescomtat de Cabrera · Veure més »

Vescomtat de Castellbò

Armes dels Castellbò El vescomtat de Castellbò fou una jurisdicció feudal del comtat d'Urgell, originada en el vescomtat d'Urgell.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Vescomtat de Castellbò · Veure més »

Vescomtat de Menerba

El Vescomtat de Menerba fou un vescomtat feudal d'Occitània a França, sorgit com a part del vescomtat de Narbona, del que era una dependència feudal.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Vescomtat de Menerba · Veure més »

Vescomtat de Pallars

Escut dels vescomtes de Vilamur El vescomtat de Pallars fou una jurisdicció feudal del comtat de Pallars i després del Pallars Jussà.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Vescomtat de Pallars · Veure més »

Vila de Prada

La Vila de Prada és el nucli primigeni de la vila d'aquest nom, a la comarca nord-catalana del Conflent.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Vila de Prada · Veure més »

Vilamajor (Cabanabona)

Vilamajor, antigament Vilamajor d'Agramunt, és un poble del municipi de Cabanabona, a la Noguera.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Vilamajor (Cabanabona) · Veure més »

Vilanova de la Sal

Vilanova de la Sal és un poble del municipi de les Avellanes i Santa Linya, a la Noguera.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Vilanova de la Sal · Veure més »

Vilanova de Meià

Vilanova de Meià és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Vilanova de Meià · Veure més »

Vilves

Vilves és una entitat de població del municipi d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Vilves · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Comtat d'Urgell і Xàtiva · Veure més »

10 de novembre

El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 10 de novembre · Veure més »

1038

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 1038 · Veure més »

1096

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 1096 · Veure més »

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 11 de març · Veure més »

1106

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 1106 · Veure més »

1117

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 1117 · Veure més »

1164

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 1164 · Veure més »

1314

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 1314 · Veure més »

1384

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 1384 · Veure més »

1424

;Països catalans.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 1424 · Veure més »

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 28 de gener · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 28 de maig · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 30 de setembre · Veure més »

785

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 785 · Veure més »

788

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 788 · Veure més »

795

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 795 · Veure més »

798

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 798 · Veure més »

834

El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 834 · Veure més »

869

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 869 · Veure més »

897

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 897 · Veure més »

948

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 948 · Veure més »

992

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Urgell і 992 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Comtal d'Urgell, Comtat d’Urgell.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant