Accés més ràpid que el navegador!
193 les relacions: Aiguaviva, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alt Ter, Alt Urgell, Anna I de Cabrera, Anna II de Cabrera i de Montcada, Arnau de Malla, Article salat, Ausona, Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Bajalou, Baronia de Castellvell, Batalla de Roncesvalls, Beatriu de Montcada, Berà I, Berenguer de Cruïlles, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon II, Bernat de Septimània, Bernat III de Besalú, Bernat III de Cabrera, Bernat IV de Cabrera, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Borrell II, Cal Fadrí, Califat de Còrdova, Calldetenes, Casa de la Vila (Sant Sadurní d'Osormort), Casal d'Urgell, Casal de Barcelona, Castell d'Anglesola, Castell d'Esparreguera (Seva), Castell d'Orís, Castell de Centelles, Castell de Cervera, Castell de Concabella, Castell de Cornil, Castell de Fornils, Castell de l'Ametlla de Segarra, Castell de Llimiana, Castell de Merlès, Castell de Milany, Castell de Montornès de Segarra, Castell de Ponts, Castell de Rupit, Castell de sa Reganyada, Castell de Sant Llorenç, Castell de Santa Maria, ..., Castell de Sentfores, Castell de Tagamanent, Castell de Talavera, Castell de Tona, Castell de Vacarisses, Català-urgellenc, Comtat (edat mitjana), Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Rethel, Comtat de Ripoll, Comtats catalans, Comte, Corona d'Aragó, Domus del Pi, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, El Molí de Vent (Talavera), Ermengol de Roergue, Ermengol I d'Osona, Ermessenda (minisèrie), Ermessenda (muller de Sunifred I), Ermessenda de Carcassona, Escut de Vic, Espadamala de Baix, Feudalisme a Catalunya, Francesc de Montcada, Francesc de Montcada i de Cardona, Francesc Tarafa, Fruià, Gastó de Montcada i de Gralla, Gòtia, Guadamir, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Guillem I d'Osona, Guillem Ramon I de Montcada, Guisla de Lluçà, Història de Barcelona, Història del Comtat d'Urgell, Hug de Montcada i Gralla, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan de Cabrera, Joan de Montcada i Gralla, Joan el Caçador, Joan II de Cabrera, La Codolosa (Susqueda), Llegenda de Guifré el Pilós, Llinatge dels Cardona, Llinatge Orís, Llista de comtats d'Espanya, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Cerdanya, Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert, Luis Joaquín Fernández de Córdoba y Benavides, Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León, María Rodriguez, Maria Teresa de Montcada y Benavides, Marquesat d'Aitona, Martí l'Humà, Masia Castellpalom, Miquel Francesc de Montcada i de Silva, Miró I, Miró I de Barcelona, Moneda vigatana, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Nou Barons de la Fama, Osona, Osona (desambiguació), Osor, Otger, Pagus, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere Ramon de Barcelona, Portada/article agost 17, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Ramon de Vilanova, Rampó, Ràtzia de 1003, Rectoria de Tavertet, Repoblament de Mallorca, Revolta d'Aissó, Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova, Riquilda de Barcelona (Vescomtessa de Barcelona), Riquilda de Tolosa, Sagàs, Sant Andreu de Pruit, Sant Feliu de Savassona, Sant Miquel de Cuixà, Sant Pau de Pinós, Sant Pere de Valldaneu, Santa Àgata (Clariana de Cardener), Santa Maria de Moià, Santuari del Far, Setge de Barcelona (827), Setge de Girona de 827, Setge de Roda de Ter, Setge de Saraqusta (778), Setge de Saraqusta de 781, Sistema monetari carolingi, Sunifred (abat), Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunifred II d'Urgell, Sunyer I de Barcelona, Terrers (Arbúcies), Torre Rodona (Riudaura), Tractat de Corbeil, Vall de Camprodon, Vall de Ribes, Vescomtat d'Osona, Vescomtat de Cabrera, Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa, Vilanova (genealogia), Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar, 1038, 1054, 1058, 1076, 11 de novembre, 26 d'abril, 27 de maig, 30 de setembre, 31 d'agost, 798, 8 de setembre, 844, 848, 897, 911, 951, 992. Ampliar l'índex (143 més) »
Aiguaviva
Aiguaviva és un municipi català de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.
Nou!!: Comtat d'Osona і Aiguaviva · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Comtat d'Osona і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Comtat d'Osona і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Comtat d'Osona і Alfons el Franc · Veure més »
Alt Ter
Mapa de Vegueries incloses la del Penedès i l'Alt Ter L'Alt Ter és una regió i unitat funcional de Catalunya, formada per les comarques d'Osona, el Lluçanès, el Ripollès i possiblement la Garrotxa que es troba a l'entorn del curs alt i mitjà del riu Ter, i candidata a esdevenir vegueria en la futura organització territorial catalana que hauria de substituir l'actual divisió en províncies.
Nou!!: Comtat d'Osona і Alt Ter · Veure més »
Alt Urgell
L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.
Nou!!: Comtat d'Osona і Alt Urgell · Veure més »
Anna I de Cabrera
Anna I de Cabrera (Modica, 1459 - 1526) fou una dama catalana, vescomtessa de Cabrera i de Bas i comtessa de Mòdica i d'Osona.
Nou!!: Comtat d'Osona і Anna I de Cabrera · Veure més »
Anna II de Cabrera i de Montcada
Anna II de Cabrera i de Montcada (Modica, ~1510 - Valladolid, 1565) fou una dama catalana, vescomtessa de Cabrera i de Bas i comtessa de Mòdica i d'Osona.
Nou!!: Comtat d'Osona і Anna II de Cabrera i de Montcada · Veure més »
Arnau de Malla
Arnau de Malla fou abat d'Amer (?-1102) i bisbe de Vic des del 1102 fins al 22 d'agost del 1109 data del seu decés.
Nou!!: Comtat d'Osona і Arnau de Malla · Veure més »
Article salat
Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.
Nou!!: Comtat d'Osona і Article salat · Veure més »
Ausona
* Ausona o també Ausa és l'antic nom de la ciutat de Vic.
Nou!!: Comtat d'Osona і Ausona · Veure més »
Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí
Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí al-Qudaí, més conegut com a Ayxun o Aissó (segles -), era probablement fill del valí de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí.
Nou!!: Comtat d'Osona і Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí · Veure més »
Bajalou
Bajalou és una obra d'Orís (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Bajalou · Veure més »
Baronia de Castellvell
Turó del Castell, amb el mas del Castell en primer terme, a Castellví de Rosanes Escut d'armes de la casa d'Entença. La Baronia de Castellvell fou una baronia establerta el per Ramon Borrell, comte de Barcelona, durant la repoblació de la marca amb els sarraïns.
Nou!!: Comtat d'Osona і Baronia de Castellvell · Veure més »
Batalla de Roncesvalls
La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.
Nou!!: Comtat d'Osona і Batalla de Roncesvalls · Veure més »
Beatriu de Montcada
Beatriu de Montcada (morta abans de 1163) fou una noble catalana.
Nou!!: Comtat d'Osona і Beatriu de Montcada · Veure més »
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Nou!!: Comtat d'Osona і Berà I · Veure més »
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Nou!!: Comtat d'Osona і Berenguer de Cruïlles · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Comtat d'Osona і Berenguer Ramon I · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Comtat d'Osona і Berenguer Ramon II · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Comtat d'Osona і Bernat de Septimània · Veure més »
Bernat III de Besalú
Bernat III de Besalú (?,~1065 - ?, 1111) fou el darrer comte de Besalú i Ripoll (1097-1111).
Nou!!: Comtat d'Osona і Bernat III de Besalú · Veure més »
Bernat III de Cabrera
Bernat III de Cabrera, vescomte de Cabrera, vescomte de Bas i comte d'Osona (? – Tordehumos (Castella), 1368) va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, fill segon del vescomte de Bas i de Cabrera, Bernat II de Cabrera.
Nou!!: Comtat d'Osona і Bernat III de Cabrera · Veure més »
Bernat IV de Cabrera
Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), vescomte de Bas (1381) i comte de Mòdica (1393).
Nou!!: Comtat d'Osona і Bernat IV de Cabrera · Veure més »
Borrell I d'Urgell-Cerdanya
Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).
Nou!!: Comtat d'Osona і Borrell I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Comtat d'Osona і Borrell II · Veure més »
Cal Fadrí
Cal Fadrí o el Fadrí és una masia d'Espinelves (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Cal Fadrí · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Comtat d'Osona і Califat de Còrdova · Veure més »
Calldetenes
Calldetenes és un municipi de la comarca d'Osona i està situada al centre-sud de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Comtat d'Osona і Calldetenes · Veure més »
Casa de la Vila (Sant Sadurní d'Osormort)
La Casa de la Vila és una casa consistorial eclèctica de Sant Sadurní d'Osormort (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Casa de la Vila (Sant Sadurní d'Osormort) · Veure més »
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Nou!!: Comtat d'Osona і Casal d'Urgell · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Comtat d'Osona і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell d'Anglesola
El castell d'Anglesola és un edifici d'Anglesola (Urgell) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell d'Anglesola · Veure més »
Castell d'Esparreguera (Seva)
El Castell d'Esparreguera queda dins el municipi de Seva (Osona), en un enclavament, entre els municipis del Brull, Aiguafreda, Centelles i els Hostalets de Balenyà, vers el nord-est del terme municipal, vora el límit amb el de Centelles i a ponent de la urbanització del Muntanyà.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell d'Esparreguera (Seva) · Veure més »
Castell d'Orís
El Castell d'Orís està situat en un turó estratègic al costat del poble d'Orís, des d'on dominava la Vall del Ter, a la plana de Vic.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell d'Orís · Veure més »
Castell de Centelles
El Castell de Sant Martí, de Centelles o de Sant Esteve (situat al terme de Sant Martí de Centelles) és un dels exemples més importants de fortificació medieval i moderna del nostre país.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Centelles · Veure més »
Castell de Cervera
El castell de Cervera és un edifici de Cervera (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Cervera · Veure més »
Castell de Concabella
El Castell de Concabella fou un palau senyorial al nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra).
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Concabella · Veure més »
Castell de Cornil
El Castell de Cornil és un castell catalogat com a monument del municipi de Tavertet (Osona) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Cornil · Veure més »
Castell de Fornils
El castell de Fornils és una important edificació medieval, als peus de la cinglera del Far, a cavall entre les Guilleries i la Serralada Transversal.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Fornils · Veure més »
Castell de l'Ametlla de Segarra
El castell de l'Ametlla de Segarra és un edifici del poble de l'Ametlla de Segarra, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de l'Ametlla de Segarra · Veure més »
Castell de Llimiana
El Castell de Llimiana és un castell del terme de Llimiana.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Llimiana · Veure més »
Castell de Merlès
El castell de Merlès és un castell termenat de Santa Maria de Merlès (Berguedà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Merlès · Veure més »
Castell de Milany
El Castell de Milany fou un castell termenat al cim del Milany, un puig que domina la vall que comunica Vallfogona amb la plana de Vic.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Milany · Veure més »
Castell de Montornès de Segarra
El Castell de Montornès és un edifici al nucli de Montornès de Segarra declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Montornès de Segarra · Veure més »
Castell de Ponts
El castell de Ponts és un castell del municipi de Ponts (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Ponts · Veure més »
Castell de Rupit
El Castell de Rupit, que fou successor el del de Fàbregues, és situat enmig del poble homònim, damunt un penyal de forma irregular darrere l'església parroquial.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Rupit · Veure més »
Castell de sa Reganyada
El castell de sa Reganyada es trobaria al cim de la Serra de Bellmunt, on hi ha actualment el Santuari de Bellmunt.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de sa Reganyada · Veure més »
Castell de Sant Llorenç
El Castell de Sant Llorenç és un castell del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Sant Llorenç · Veure més »
Castell de Santa Maria
El castell de Santa Maria és el castell que dona nom a l'entitat de població El Castell de Santa Maria, situat al terme municipal de Sant Guim de Freixenet (Segarra).
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Santa Maria · Veure més »
Castell de Sentfores
El castell termenat de Sentfores estava situat en un petit turó al sud-oest de Sentfores sobre Can Canonge i prop del mas Pujolar.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Sentfores · Veure més »
Castell de Tagamanent
El castell de Tagamanent fou construït dalt del penyal del Tagamanent, que s'alça a 1056 m en un entorn dominat per boscos d'alzinar, pinedes i rodals de roures als torrents.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Tagamanent · Veure més »
Castell de Talavera
El castell de Talavera és un edifici de Talavera (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Talavera · Veure més »
Castell de Tona
De l'antic castell de Tona resta només actualment una torre de defensa assentada directament damunt la roca.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Tona · Veure més »
Castell de Vacarisses
El Castell de Vacarisses és un castell del municipi de Vacarisses (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat d'Osona і Castell de Vacarisses · Veure més »
Català-urgellenc
L'urgellenc, urgellès o català-urgellenc / català-urgellès és un dialecte català constitutiu inclòs en lo català nord-occidental actualment parlat a la comarca de l'Alt Urgell, nord de la Noguera (Ponts, Artesa), nord-oest del Solsonès (Sant Llorenç de Morunys, Cambrils, Odèn, Olius) —que no s'ha de confondre amb solsoní— i també al Principat d'Andorra.
Nou!!: Comtat d'Osona і Català-urgellenc · Veure més »
Comtat (edat mitjana)
Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtat (edat mitjana) · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtat de Berga · Veure més »
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtat de Besalú · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtat de Manresa · Veure més »
Comtat de Rethel
El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtat de Rethel · Veure més »
Comtat de Ripoll
El comtat de Ripoll fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles a, que gairebé sempre va dependre del comtat de Besalú.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtat de Ripoll · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtats catalans · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comte · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Comtat d'Osona і Corona d'Aragó · Veure més »
Domus del Pi
La Domus o Casal del Pi és un antic edifici al municipi de Vilanova de Sau.
Nou!!: Comtat d'Osona і Domus del Pi · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Comtat d'Osona і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Comtat d'Osona і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
El Molí de Vent (Talavera)
El Molí de Vent és un edifici de Talavera (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і El Molí de Vent (Talavera) · Veure més »
Ermengol de Roergue
Ermengol I (ca. 870 - 937) fou un noble occità, comte de Roergue (919-937) i comte de Carcí (919-937), cocomte de Nimes i Albi.
Nou!!: Comtat d'Osona і Ermengol de Roergue · Veure més »
Ermengol I d'Osona
Ermengol I d'Osona (ca. 925 - Baltarga, 21 d'agost de 943) fou infant de Barcelona i comte d'Osona (939-943).
Nou!!: Comtat d'Osona і Ermengol I d'Osona · Veure més »
Ermessenda (minisèrie)
Ermessenda és una minisèrie de ficció històrica de 2010, basada en la biografia d'Ermessenda de Carcassona i dividida en dos capítols, emesos originalment a TV3 els dies 21 i 22 de març de 2011.
Nou!!: Comtat d'Osona і Ermessenda (minisèrie) · Veure més »
Ermessenda (muller de Sunifred I)
Ermessenda (?, segle IX — ?, 885/888) fou la muller de Sunifred I (matrimoni any 840), comte d'Urgell, Cerdanya, Girona, Osona i Barcelona, entre d'altres.
Nou!!: Comtat d'Osona і Ermessenda (muller de Sunifred I) · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Comtat d'Osona і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Escut de Vic
L'escut oficial de Vic té el següent blasonament.
Nou!!: Comtat d'Osona і Escut de Vic · Veure més »
Espadamala de Baix
Espadamala de Baix és un monument del municipi de Torelló (Osona) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Nou!!: Comtat d'Osona і Espadamala de Baix · Veure més »
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Nou!!: Comtat d'Osona і Feudalisme a Catalunya · Veure més »
Francesc de Montcada
Francesc de Montcada i de Montcada (València, 1586 - Goch, Renània, 1635) va ser un militar, diplomàtic i escriptor valencià pertanyent a l'antic llinatge català dels Montcada, gran d'Espanya al servei del comte-duc Olivares, tercer marquès d'Aitona, vescomte d'Illa de Cabrera i de Bas, comte d'Osona, baró de Llagostera i Mestre Racional de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Francesc de Montcada · Veure més »
Francesc de Montcada i de Cardona
Francesc de Montcada i de Cardona (o també Folc de Cardona) (Mequinensa, 9 d'octubre de 1532 - València, 12 de novembre de 1594) fou un noble català, primer marquès d'Aitona, comte d'Osona, vescomte de Cabrera i Bas, que ostentà càrrecs de rellevància: gran senescal del regne d'Aragó, lloctinent general de Catalunya, virrei de València i mestre racional de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Francesc de Montcada i de Cardona · Veure més »
Francesc Tarafa
Francesc Tarafa fou un religiós i erudit del.
Nou!!: Comtat d'Osona і Francesc Tarafa · Veure més »
Fruià
Fruià —apareix amb una diversitat de noms com Fraya, Fruïa, Fruiano, Froilano o Frugifer— fou bisbe de Vic des del 972 fins al 18 d'agost del 992 data de la seva mort.
Nou!!: Comtat d'Osona і Fruià · Veure més »
Gastó de Montcada i de Gralla
Gastó de Montcada i de Gralla (Barcelona, 21 de març de 1554 - Saragossa, 24 de gener de 1626.) va ser un noble català, diplomàtic i home d'estat espanyol, II marquès de Aitona, X comte de Osona, comanador de Fresneda i Ráfales en l'ordre de Calatrava, ambaixador de Felipe III en la cort de Pau V, gran senescal i mestre racional de Catalunya, virrei de Sardenya i d'Aragó i conseller d'estat de Felipe IV.
Nou!!: Comtat d'Osona і Gastó de Montcada i de Gralla · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Comtat d'Osona і Gòtia · Veure més »
Guadamir
Guadamir fou bisbe de Vic des de com a mínim el 949 fins a la seva mort el 14 de juny del 957.
Nou!!: Comtat d'Osona і Guadamir · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Comtat d'Osona і Guifré el Pilós · Veure més »
Guifré II de Barcelona
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.
Nou!!: Comtat d'Osona і Guifré II de Barcelona · Veure més »
Guillem I d'Osona
Guillem I d'Osona (1028 - 1057) fou comte d'Osona (1035-1054).
Nou!!: Comtat d'Osona і Guillem I d'Osona · Veure més »
Guillem Ramon I de Montcada
Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.
Nou!!: Comtat d'Osona і Guillem Ramon I de Montcada · Veure més »
Guisla de Lluçà
Guisla de Lluçà, anomenada també Guilla o Wisla (ca. 1012 - d. 1079) fou comtessa consort de Barcelona (1027-1035) i comtessa d'Osona (1035-1054).
Nou!!: Comtat d'Osona і Guisla de Lluçà · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Comtat d'Osona і Història de Barcelona · Veure més »
Història del Comtat d'Urgell
La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Comtat d'Osona і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »
Hug de Montcada i Gralla
Derrota de l'Armada Invencible. Hug de Montcada i Gralla fou un militar barceloní que comandava les galiasses de Nàpols a l'anomenada Armada Invencible.
Nou!!: Comtat d'Osona і Hug de Montcada i Gralla · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Comtat d'Osona і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Comtat d'Osona і Jaume el Just · Veure més »
Joan de Cabrera
Joan I de Cabrera (Mòdica, Ragusa 1405 - X 1474) fou un noble català, vescomte de Cabrera i de Bas i quart comte de Mòdica i comte d'Osona.
Nou!!: Comtat d'Osona і Joan de Cabrera · Veure més »
Joan de Montcada i Gralla
Joan de Montcada i Gralla (València, ? - Barcelona, 1622).
Nou!!: Comtat d'Osona і Joan de Montcada i Gralla · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Comtat d'Osona і Joan el Caçador · Veure més »
Joan II de Cabrera
Joan II de Cabrera (Mòdica, Ragusa ? - Sicília 1477) fou un jove noble català, vescomte de Cabrera i de Bas i cinquè comte de Mòdica i comte d'Osona.
Nou!!: Comtat d'Osona і Joan II de Cabrera · Veure més »
La Codolosa (Susqueda)
La Codolosa és una masia de Susqueda (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і La Codolosa (Susqueda) · Veure més »
Llegenda de Guifré el Pilós
La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.
Nou!!: Comtat d'Osona і Llegenda de Guifré el Pilós · Veure més »
Llinatge dels Cardona
Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.
Nou!!: Comtat d'Osona і Llinatge dels Cardona · Veure més »
Llinatge Orís
El llinatge Orís és una família de noblesa immemorial que va esdevenir baronial i marquesal, iniciada el 1222 amb Berenguer de Manlleu o Berenguer I d'Orís, fill de Ponç de Besora i d'Adelaida de Manlleu.
Nou!!: Comtat d'Osona і Llinatge Orís · Veure més »
Llista de comtats d'Espanya
En l'actualitat existeixen 929 comtats a Espanya, 102 titulars dels quals són Grans d'Espanya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Llista de comtats d'Espanya · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Comtat d'Osona і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Comtat d'Osona і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »
Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert
Luis Jesús Fernández de Córdoba i Salabert (Madrid 1880 - 1956).
Nou!!: Comtat d'Osona і Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert · Veure més »
Luis Joaquín Fernández de Córdoba y Benavides
Luis Joaquín Fernández de Córdoba y Benavides (Real Sitio de San Ildefonso, 12 d'agost de 1780 - Madrid, 7 de juliol de 1840) va ser un noble espanyol, XIV duc de Medinaceli i cap d'aquesta casa nobiliària.
Nou!!: Comtat d'Osona і Luis Joaquín Fernández de Córdoba y Benavides · Veure més »
Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León
Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León (Gaucín, 18 de setembre de 1813 - París, 6 de gener de 1873) va ser un noble espanyol, XV duc de Medinaceli, Gran d'Espanya i cap de la Casa de Medinaceli.
Nou!!: Comtat d'Osona і Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León · Veure més »
María Rodriguez
María Rodriguez (1080 - 1105) fou comtessa consort de Barcelona (1098-1105) pel seu matrimoni amb Ramon Berenguer III.
Nou!!: Comtat d'Osona і María Rodriguez · Veure més »
Maria Teresa de Montcada y Benavides
Maria Teresa de Montcada y Benavides (Madrid, 12 d'agost de 1707 - Madrid, 14 de maig de 1756) va ser una noble de l'antic llinatge català dels Montcada.
Nou!!: Comtat d'Osona і Maria Teresa de Montcada y Benavides · Veure més »
Marquesat d'Aitona
El marquesat d'Aitona és un títol nobiliari.
Nou!!: Comtat d'Osona і Marquesat d'Aitona · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Comtat d'Osona і Martí l'Humà · Veure més »
Masia Castellpalom
La Masia Castellpalom és un edifici de Ripoll declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Nou!!: Comtat d'Osona і Masia Castellpalom · Veure més »
Miquel Francesc de Montcada i de Silva
va ser un noble i militar espanyol, membre del llinatge de Montcada i cinquè marquès d'Aitona.
Nou!!: Comtat d'Osona і Miquel Francesc de Montcada i de Silva · Veure més »
Miró I
* Miró I de Barcelona (926 - 966), comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).
Nou!!: Comtat d'Osona і Miró I · Veure més »
Miró I de Barcelona
Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).
Nou!!: Comtat d'Osona і Miró I de Barcelona · Veure més »
Moneda vigatana
La moneda vigatana fou una moneda pròpia del Comtat d'Osona, des del 911 fins a la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Comtat d'Osona і Moneda vigatana · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Comtat d'Osona і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Nou Barons de la Fama
Els Nou Barons de la Fama, també coneguts com els Nou Cavallers de la Terra, són els nobles que segons la llegenda acompanyaren Otger Cataló en la conquesta als sarraïns de les actuals terres catalanes, anys abans que els carolingis.
Nou!!: Comtat d'Osona і Nou Barons de la Fama · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Comtat d'Osona і Osona · Veure més »
Osona (desambiguació)
* Toponímia: Osona és un topònim fet servir per diferents entitats.
Nou!!: Comtat d'Osona і Osona (desambiguació) · Veure més »
Osor
Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
Nou!!: Comtat d'Osona і Osor · Veure més »
Otger
Otger fou el darrer comte privatiu de Girona, amb el pagus annex de Besalú (ca. 862 - ca. 870).
Nou!!: Comtat d'Osona і Otger · Veure més »
Pagus
Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.
Nou!!: Comtat d'Osona і Pagus · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Comtat d'Osona і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Comtat d'Osona і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Comtat d'Osona і Pere el Gran · Veure més »
Pere Ramon de Barcelona
fou fill de Ramon Berenguer I i la seva primera dona, Elisabet de Nimes, comtes de Barcelona, Girona i Osona, entre d'altres.
Nou!!: Comtat d'Osona і Pere Ramon de Barcelona · Veure més »
Portada/article agost 17
Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.
Nou!!: Comtat d'Osona і Portada/article agost 17 · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Comtat d'Osona і Principat de Catalunya · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Comtat d'Osona і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Comtat d'Osona і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Comtat d'Osona і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Comtat d'Osona і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Comtat d'Osona і Ramon Borrell I · Veure més »
Ramon de Vilanova
Ramon de Vilanova (fill de Marc de Vilanova), fou un dels personatges catalans més distingits de la seva època.
Nou!!: Comtat d'Osona і Ramon de Vilanova · Veure més »
Rampó
Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).
Nou!!: Comtat d'Osona і Rampó · Veure més »
Ràtzia de 1003
La ràtzia de 1003 fou una campanya del califat de Còrdova contra el comtat de Barcelona A la mort d'Almansor el 10 d'agost de 1002 a Madina Salim, tres dies després de la batalla de Calatañazor el va succeir com hadjib el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar.
Nou!!: Comtat d'Osona і Ràtzia de 1003 · Veure més »
Rectoria de Tavertet
La Rectoria és una antiga rectoria reconvertida en museu de Tavertet (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Rectoria de Tavertet · Veure més »
Repoblament de Mallorca
El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.
Nou!!: Comtat d'Osona і Repoblament de Mallorca · Veure més »
Revolta d'Aissó
La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.
Nou!!: Comtat d'Osona і Revolta d'Aissó · Veure més »
Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova
La revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova fou una revolta dels iemenites encapçalada per Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, valí de Barcelona, contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil a la Frontera Superior d'al-Àndalus durant el final del.
Nou!!: Comtat d'Osona і Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova · Veure més »
Riquilda de Barcelona (Vescomtessa de Barcelona)
Riquilda de Barcelona fou vescomtessa de Barcelona per matrimoni durant la vida del seu marit Udalard I de Barcelona.
Nou!!: Comtat d'Osona і Riquilda de Barcelona (Vescomtessa de Barcelona) · Veure més »
Riquilda de Tolosa
Riquilda de Tolosa (905-955) fou infanta de Tolosa i comtessa consort de Barcelona (925-954).
Nou!!: Comtat d'Osona і Riquilda de Tolosa · Veure més »
Sagàs
Sagàs és un municipi de la comarca del Berguedà.
Nou!!: Comtat d'Osona і Sagàs · Veure més »
Sant Andreu de Pruit
Sant Andreu de Pruit és una església amb elements romànics i barrocs de Rupit i Pruit (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Sant Andreu de Pruit · Veure més »
Sant Feliu de Savassona
Sant Feliu de Savassona és una església romànica de Tavèrnoles (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Sant Feliu de Savassona · Veure més »
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Nou!!: Comtat d'Osona і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »
Sant Pau de Pinós
Sant Pau de Pinós, o Pinós de Biure, és un petit poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà).
Nou!!: Comtat d'Osona і Sant Pau de Pinós · Veure més »
Sant Pere de Valldaneu
Sant Pere de Valldaneu és una església amb elements romànics i eclèctics de Sant Martí de Centelles (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Sant Pere de Valldaneu · Veure més »
Santa Àgata (Clariana de Cardener)
Santa Àgata és una església al municipi de Clariana de Cardener (Solsonès) que data del i que forma part de la diòcesi de Solsona.
Nou!!: Comtat d'Osona і Santa Àgata (Clariana de Cardener) · Veure més »
Santa Maria de Moià
Santa Maria de Moià o la Mare de Déu de la Misericòrdia (advocació més moderna) és l'església parroquial a la vila de Moià, capital de la comarca del Moianès.
Nou!!: Comtat d'Osona і Santa Maria de Moià · Veure més »
Santuari del Far
El Santuari del Far és una església de Susqueda (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Santuari del Far · Veure més »
Setge de Barcelona (827)
El setge de Barcelona del 827 fou un conflicte armat durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs al comtat de Barcelona durant el.
Nou!!: Comtat d'Osona і Setge de Barcelona (827) · Veure més »
Setge de Girona de 827
El setge de Girona de 827 fou un conflicte armat al comtat de Girona durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs.
Nou!!: Comtat d'Osona і Setge de Girona de 827 · Veure més »
Setge de Roda de Ter
El Setge de Roda de Ter fou un conflicte armat durant la Revolta d'Aissó, entre els comtes autòctons i els francs a la Marca Hispànica durant el.
Nou!!: Comtat d'Osona і Setge de Roda de Ter · Veure més »
Setge de Saraqusta (778)
El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.
Nou!!: Comtat d'Osona і Setge de Saraqusta (778) · Veure més »
Setge de Saraqusta de 781
El setge de Saraqusta de 781 formà part de l'establiment per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil d'un emirat omeia independent del Califat de Damasc a la península Ibèrica.
Nou!!: Comtat d'Osona і Setge de Saraqusta de 781 · Veure més »
Sistema monetari carolingi
Europa a la mort de Carlemany. Aleshores només hi havia tres sistemes monetaris: el bizantí, el musulmà i el novell carolingi, que també havien adoptat els regnes anglosaxons britànics El sistema monetari carolingi fou un model monetari implantat per Carlemany mitjançant una reforma legislativa efectuada la darrera part del seu regnat (768-814) i que va ser sostingut pels seus successors i pobles veïns.
Nou!!: Comtat d'Osona і Sistema monetari carolingi · Veure més »
Sunifred (abat)
Sunifred (?- 890/891) fou un noble amb origen de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Comtat d'Osona і Sunifred (abat) · Veure més »
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Nou!!: Comtat d'Osona і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Sunifred II d'Urgell
Sunifred II d'Urgell (880? - 948) fou comte d'Urgell (897 - 948).
Nou!!: Comtat d'Osona і Sunifred II d'Urgell · Veure més »
Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Nou!!: Comtat d'Osona і Sunyer I de Barcelona · Veure més »
Terrers (Arbúcies)
Terrers és una masia d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Terrers (Arbúcies) · Veure més »
Torre Rodona (Riudaura)
La torre Rodona és un edifici de Riudaura (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Comtat d'Osona і Torre Rodona (Riudaura) · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: Comtat d'Osona і Tractat de Corbeil · Veure més »
Vall de Camprodon
Localització de la Vall de Camprodon L'Alta Vall del Ter, més coneguda com a Vall de Camprodon, és una contrada geogràfica i humana situada al terç nord-oriental del Ripollès, centrat en la vila de Camprodon, que inclou l'alta vall del Ter i el seu afluent el Ritort, amb els municipis de Sant Pau de Segúries, Molló, Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars.
Nou!!: Comtat d'Osona і Vall de Camprodon · Veure més »
Vall de Ribes
La Vall de Ribes en l'organització administrativa dels antics comtats del Rosselló i la Cerdanya La Vall de Ribes és una zona geogràfica i humana situada al terç nord-occidental del Ripollès, a l'entorn del riu Freser.
Nou!!: Comtat d'Osona і Vall de Ribes · Veure més »
Vescomtat d'Osona
El vescomtat d'Osona va ser una jurisdicció territorial del comtat d'Osona establerta a final del, la qual va estar exercida des d'inici del per una família que, a partir de 1062, va canviar la nomenclatura per la de vescomtat de Cardona.
Nou!!: Comtat d'Osona і Vescomtat d'Osona · Veure més »
Vescomtat de Cabrera
El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
Nou!!: Comtat d'Osona і Vescomtat de Cabrera · Veure més »
Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa
Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa (Madrid, 16 d'abril de 1917 - Sevilla, 18 d'agost de 2013) coneguda com a Mimi Medinaceli, va ser una aristòcrata espanyola, XVIII duquessa de Medinaceli, títol al qual s'afegeixen molts altres, i fins a nou vegades amb Grandesa d'Espanya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa · Veure més »
Vilanova (genealogia)
Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.
Nou!!: Comtat d'Osona і Vilanova (genealogia) · Veure més »
Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar
Ximena d'Osona (1095 - ?) fou comtessa d'Osona (1107-1111), comtessa consort de Besalú (1107-1111) i comtessa consort de Foix (1124-1148).
Nou!!: Comtat d'Osona і Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar · Veure més »
1038
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1038 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1054 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1058 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1076 · Veure més »
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Osona і 11 de novembre · Veure més »
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Osona і 26 d'abril · Veure més »
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Osona і 27 de maig · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Osona і 30 de setembre · Veure més »
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Osona і 31 d'agost · Veure més »
798
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 798 · Veure més »
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Osona і 8 de setembre · Veure més »
844
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 844 · Veure més »
848
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 848 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 897 · Veure més »
911
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 911 · Veure més »
951
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 951 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 992 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comtat de Vic, Comtat d’Osona, Comte d'Osona, Comtes d'Osona, Comtessa d'Osona, Llista de Comtes d'Osona, Llista de comtes d'Osona.
