Accés més ràpid que el navegador!
102 les relacions: Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers, Aigas Caudas, Albret, Armanyac, Arnau Odó d'Armanyac, Arquebisbat d'Aush, Batalla d'Alessandria, Batalla d'Azincourt, Bearn, Bernart Arnaut d'Armanyac, Bernat I d'Armanyac, Bernat II de Bigorra, Bernat II Tumapaler, Bernat III d'Armanyac, Bernat IV d'Armanyac, Bernat V d'Armanyac, Bernat VI d'Armanyac, Bernat VII d'Armanyac, Bernat VIII de Comenge, Bisbat de Lectoure, Bonna de Berry, Carles de Lorena-Guisa, Carles I d'Armanyac, Carles IV d'Alençon, Casa d'Armanyac, Castell dels Comtes d'Armanyac, Castell Vell de Rosanes, Chevauchée, Comtat d'Armanyac, Comtat d'Astarac, Comtat d'Elbeuf, Comtat de Bordeus, Comtat de Condom, Comtat de Fesensac, Comtat de Gaura, Comtat de Rodés, Comtat del Charolais, Comtats i vescomtats de França, Corona d'Aragó, Ducat de Gascunya, Elionor I de Navarra, Enric de Lorena-Guisa, Enric II de Rodés, Esquivat de Chabanès, Gastó I de Foix, Gastó II de Foix, Gastó III de Foix, Gastó VII de Montcada i de Bearn, Guerau I d'Armanyac, Guerau II d'Armanyac, ..., Guerau III d'Armanyac, Guerau IV d'Armanyac, Guerau V d'Armanyac, Guerau VI d'Armanyac, Guerra dels armanyaguesos, Guerra dels Cent Anys, Guilhèm Adèr, Guillem VIII d'Aquitània, Guiscarda de Bearn, Història d'Anglaterra, Història del País Basc, Joan el Caçador, Joan I d'Armanyac, Joan I d'Empúries, Joan I de Foix, Joan II d'Alvèrnia, Joan II d'Armanyac, Joan II de Borbó, Joan III d'Armanyac, Joan IV d'Armanyac, Joan V d'Armanyac, Joana II d'Alvèrnia, Johannes Gutenberg, La reina Margot, Margarida de Bearn, Margarida de Comenge, Mascarosa I d'Armanyac, Mascarosa II d'Armanyac, Mata d'Armanyac, Mata de Bearn, Mata de Matha, Miquel de Santjoan, Montfòrt (Gers), Odó de Poitiers, Pere Guerau d'Armanyac, Presa de Fraisse, Quatre Valls, Regió d'Armanyac, Roergue, Sal·lusti de Bartas, Savès, Senyoria de Casaubon, Setge d'Amaiur, Tractat de Brétigny, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Brulhès, Vescomtat de Cornelhan, Vescomtat de Fesensaguet, Vescomtat de Gabardà, Vescomtat de Lomanha, Vescomtat de Manhoac, Vescomtat de Murat. Ampliar l'índex (52 més) »
Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers
Agnès de Borgonya (?- 9 de novembre de 1068) fou comtessa de Poitiers, tercera esposa de Guillem V d'Aquitània el Gran, III de Poitiers.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers · Veure més »
Aigas Caudas
Aigas Caudas (Aigas Caudas en occità; Eaux-Chaudes en francès) és un poble i una estació termal del departament dels Pirineus Atlàntics, a la regió de Nova Aquitània.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Aigas Caudas · Veure més »
Albret
* Albret o Labrit, localitat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Albret · Veure més »
Armanyac
* Armanyac (beguda), aiguardent de vi elaborat a la Gascunya.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Armanyac · Veure més »
Arnau Odó d'Armanyac
Arnau II Odó de Lomanha, mort el 1256, va ser vescomte de Lomanha i Auvillars, i després comte d'Armanyac amb el Fesenzac, per dret uxori, de 1243 a 1245, sent després regent d'aquests dos comtats de 1245 a 1255.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Arnau Odó d'Armanyac · Veure més »
Arquebisbat d'Aush
L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Arquebisbat d'Aush · Veure més »
Batalla d'Alessandria
La Batalla d'Alessandria, o batalla de Castellazzo del 25 de juny de 1391 fou una de les batalles de les Guerres Florentinomilaneses, dins el context de les guerres de Güelfs i gibel·lins.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Batalla d'Alessandria · Veure més »
Batalla d'Azincourt
La batalla d'Azincourt, lliurada el divendres 25 d'octubre de 1415 al nord de l'actual França, va formar part de la Guerra dels Cent Anys i hi va vèncer l'exèrcit anglès.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Batalla d'Azincourt · Veure més »
Bearn
Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bearn · Veure més »
Bernart Arnaut d'Armanyac
Bernart Arnaut d'Armanyac (mort el 1226) fou un noble i trobador occità.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernart Arnaut d'Armanyac · Veure més »
Bernat I d'Armanyac
Bernat I, dit el Guenyo, mort el 995, fou el primer comte privatiu d'Armanyac.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernat I d'Armanyac · Veure més »
Bernat II de Bigorra
Bernat II (vers 1014 - † 1077) fou comte de Bigorra de 1038 a 1077, fill de Bernat Roger, comte de Foix i de Coserans, i de Garsenda, comtessa de Bigorra.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernat II de Bigorra · Veure més »
Bernat II Tumapaler
Bernat II Tumapaler, mort després de 1064, va ser comte d'Armanyac de 1020 a 1063.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernat II Tumapaler · Veure més »
Bernat III d'Armanyac
Bernat III, mort el 1110, comte d'Armanyac de 1098 a 1110, fou fill de Guerau II, comte d'Armanyac, i d'Avisel·la de Lomanha.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernat III d'Armanyac · Veure més »
Bernat IV d'Armanyac
Bernat IV d'Armanyac, nascut el 1136, mort el 1193, comte d'Armanyac i de Fezensac de 1160 a 1193 fou fill de Guerau III d'Armanyac, comte d'Armanyac i consort de Fesenzac, i d'Anisel·la, comtessa de Fesenzac.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernat IV d'Armanyac · Veure més »
Bernat V d'Armanyac
Bernat de Lomanha, V d'Armanyac, mort el 1243, va ser comte d'Armanyac amb Fesenzac de 1241 a 1243.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernat V d'Armanyac · Veure més »
Bernat VI d'Armanyac
Bernat VI, nascut cap a 1270 i mort el 1319, comte d'Armanyac (amb Fesenzac) (1285-1319), fou el fill de Guerau VI d'Armanyac, vescomte de Fesenzaguet i comte d'Armanyac amb Fezensac, i de Mata de Bearn.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernat VI d'Armanyac · Veure més »
Bernat VII d'Armanyac
Bernard VII d'Armanyac, nascut cap a 1360 a París, mort el 12 de juny de 1418, fou comte del Charolès (1384-1391), vescomte de Carlat (1388-1418) i després comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1391-1418), comte de Pardiac (1402-1418), vescomte de Fesenzaguet (1402-1418) i conestable de França.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernat VII d'Armanyac · Veure més »
Bernat VIII de Comenge
Bernat VIII de Comenge-Torena (1285-1336) vas ser comte de Comenge i vescomte de Torena.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernat VIII de Comenge · Veure més »
Bisbat de Lectoure
L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bisbat de Lectoure · Veure més »
Bonna de Berry
Bonna de Berry (1365 - Carlat, França 1435) fou una infanta de Berry, comtessa consort de Savoia i comtessa consort d'Armanyac.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bonna de Berry · Veure més »
Carles de Lorena-Guisa
Carles de Lorena (22 de febrer 1684 – 29 de desembre 1751) fou un membre de la Casa de Guisa, que era una branca secundària de la casa de Lorena.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Carles de Lorena-Guisa · Veure més »
Carles I d'Armanyac
Mapa (1477) amb els dominis de la casa d'Armanyac en verd enfosquit: Comtat d'Armanyac i de Rodés (1477); branca de Pardiac-Nemours, amb el comtat de la Marca i el ducat de Nemours.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Carles I d'Armanyac · Veure més »
Carles IV d'Alençon
Carles IV de Valois, duc d'Alençon (1489 - Lió 1525), fou un príncep de sang de la casa dels Valois.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Carles IV d'Alençon · Veure més »
Casa d'Armanyac
La casa d'Armanyac és el llinatge que va governar el comtat d'Armanyac.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Casa d'Armanyac · Veure més »
Castell dels Comtes d'Armanyac
El castell dels comtes d'Armanyac (Armanhac, en occità) és un castell fortificat que ocupava l'extrem occidental de la població occitana de Leitora, a la Gasconya històrica, a l'actual departament de Gers.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Castell dels Comtes d'Armanyac · Veure més »
Castell Vell de Rosanes
El Castell Vell de Rosanes (actualment també conegut com a castell de Sant Jaume) és un castell localitzat a Castellví de Rosanes, al Baix Llobregat.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Castell Vell de Rosanes · Veure més »
Chevauchée
Una chevauchée (Pronunciació en francès: /ʃəvoʃi/, "cavalcada") era un mètode d'incursió propi de la guerra medieval per a afeblir l'enemic, principalment mitjançant l'incendi i el pillatge en el territori enemic per reduir la productivitat d'una regió, en oposició a la guerra de setge o guerres de conquesta.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Chevauchée · Veure més »
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat d'Armanyac · Veure més »
Comtat d'Astarac
Mapa de la Gascunya vers 1150 El comtat d'Astarac fou una jurisdicció feudal que va tenir per centre Castillon (avui Vilafranca) i més tard Miranda.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat d'Astarac · Veure més »
Comtat d'Elbeuf
Elbeuf fou una jurisdicció feudal del Regne de França, inicialment senyoriu, elevat a comtat el 1338, a marquesat el 1554, i a ducat el 1582.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat d'Elbeuf · Veure més »
Comtat de Bordeus
El comtat de Bordeus fou una jurisdicció feudal d'Aquitània i Gascunya centrada a la ciutat de Bordeus.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat de Bordeus · Veure més »
Comtat de Condom
El comtat de Condom fou un efímer comtat feudal de Gascunya centrat a la ciutat de Condom, i abraçant el Condomès.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat de Condom · Veure més »
Comtat de Fesensac
El comtat de Fesensac fou una jurisdicció feudal de Gascunya, centrada a Vic de Fesensac.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat de Fesensac · Veure més »
Comtat de Gaura
El comtat de Gaura o Gausa (Gaure o Gause) fou una jurisdicció feudal.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat de Gaura · Veure més »
Comtat de Rodés
Armes dels vescomtes, després comtes, de Rodés fins a 1314 El vescomtat de Rodés (en francès Rodez) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que estava format per les terres de la ciutat de Rodés i el seu terme, capital del comtat de Roergue.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat de Rodés · Veure més »
Comtat del Charolais
Escut d'armes dels comtes del Charolais: ''de gules, lleó daurat amb cap girat, armat (ungles) i llengua d'atzur'' El comtat del Charolais o de Charolles fou una jurisdicció feudal de França centrada a la població de Charolles a l'actual departament de Saône-et-Loire a Borgonya.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat del Charolais · Veure més »
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtats i vescomtats de França · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Corona d'Aragó · Veure més »
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Ducat de Gascunya · Veure més »
Elionor I de Navarra
Armes personals d'Elionor I de Navarra. Les del seu pare Joan II d'Aragó i les del seu marit Gastó IV de Foix Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426 – Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479) fou princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1464-1479) i reina de Navarra (1479), i princesa de Girona (1461-1462).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Elionor I de Navarra · Veure més »
Enric de Lorena-Guisa
Tomba d'Henri Harcourt de Lorena, Paris Enric de Lorena, comte d'Harcourt, d'Armanyac, de Brionne i vescomte de Marsan, dit Cadet la Perla (Cadet la Perle), nascut el 20 de març de 1601 i mort el 25 de juliol de 1666 a l'abadia de Royaumont a Asnières-sur-Oise, fou un aristòcrata i militar francès del.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Enric de Lorena-Guisa · Veure més »
Enric II de Rodés
Enric II de Rodés (c. 1236 - 4 de setembre de 1304) va ser un noble occità i trobador.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Enric II de Rodés · Veure més »
Esquivat de Chabanès
Esquivat IV de Chabanais, I d'Armanyac, mort el 1283, va ser comte de Bigorra de 1255 a 1283 i comte d'Armanyac (amb Fesenzac) de 1255 a 1256.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Esquivat de Chabanès · Veure més »
Gastó I de Foix
Armes de Gastó I de Foix Revers del segell de Gastó I de Foix Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315) fou comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Gastó I de Foix · Veure més »
Gastó II de Foix
Armes de Gastó II de Foix Gastó II de Foix i IX de Bearn (1308 – Sevilla, setembre de 1343) fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1315 – 1343).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Gastó II de Foix · Veure més »
Gastó III de Foix
Segell de Gastó III de Foix Gastó III de Foix i X de Bearn, conegut pel sobrenom de Gastó Febus, Gaston Fèbus en occità (1331 - Ortés, França, 1391), fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1343-1391).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Gastó III de Foix · Veure més »
Gastó VII de Montcada i de Bearn
Gastó de Montcada i de Forcalquier (1220?-1290) fou vescomte de Bearn, Auloron o Oloron, Brulhès i Gabardà, de Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1290).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Gastó VII de Montcada i de Bearn · Veure més »
Guerau I d'Armanyac
Guerau I Trancalleó, mort el 1020, fou comte d'Armanyac de 995 a 1020; era el fill de Bernat I, comte d'Armanyac.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guerau I d'Armanyac · Veure més »
Guerau II d'Armanyac
Guerau II, comte d'Armanyac de 1063 a 1095, fou fill de Bernat II Tumapaler, comte d'Armanyac, i d'Ermengarda.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guerau II d'Armanyac · Veure més »
Guerau III d'Armanyac
Guerau III d'Armanyac, mort el 1160, comte d'Armanyac de 1110 a 1160 i comte de Fesenzac, fou fill de Bernat III d'Armanyac, comte d'Armanyac, i d'Alpaïs de Turena.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guerau III d'Armanyac · Veure més »
Guerau IV d'Armanyac
Guerau IV Trencalleó, nascut el 1170, mort el 1215, comte d'Armanyac i de Fezensac (aquest títol es va deixar d'emprar) de 1193 a 1215, fou fill de Bernat IV, comte d'Armanyac i de Fezensac, i d'Estevaneta de Labarta.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guerau IV d'Armanyac · Veure més »
Guerau V d'Armanyac
Guerau de Lomanha V d'Armanyac, mort el 1219, comte d'Armanyac incloent l'antic comtat de Fezensac, de 1215 a 1219, fou fill de Bernat de Loamnha antic hereu d'Armanyac, vescomte de Fesenzaguet, i de Geraldesa (o Geralda) de Foix.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guerau V d'Armanyac · Veure més »
Guerau VI d'Armanyac
upright Guerau VI, nascut vers el 1235, mort el 1285, va ser vescomte de Fezensaguet de 1240 a 1285, i comte d'Armanyac (amb Fesenzac) de 1256 a 1285.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guerau VI d'Armanyac · Veure més »
Guerra dels armanyaguesos
La guerra dels armanyaguesos va ser un conflicte militar que es va desenvolupar a Catalunya entre 1388 i 1391.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guerra dels armanyaguesos · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Guilhèm Adèr
Guilhèm Adèr (1570-1638) fou un poeta en gascó, originari de Gimont, a les terres del Comtat d'Armanyac (a la regió de Gascunya).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guilhèm Adèr · Veure més »
Guillem VIII d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guillem VIII d'Aquitània · Veure més »
Guiscarda de Bearn
Guiscarda de Bearn (c. 1090 – 1154), fou vescomtessa de Bearn del 1134 al 1147.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guiscarda de Bearn · Veure més »
Història d'Anglaterra
Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Història d'Anglaterra · Veure més »
Història del País Basc
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Història del País Basc · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan el Caçador · Veure més »
Joan I d'Armanyac
Joan I d'Armanyac (1311 - 16 de maig de 1373) fou comte d'Armanyac amb el Fesenzac i comte de Rodés de 1319 a 1373.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan I d'Armanyac · Veure més »
Joan I d'Empúries
Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i president de la Generalitat de Catalunya (1376).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan I d'Empúries · Veure més »
Joan I de Foix
Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan I de Foix · Veure més »
Joan II d'Alvèrnia
Joan II d'Alvèrnia (mort el 28 de setembre de 1404), fou comte d'Alvèrnia (1386-1404) i de Boulogne (1386-1404).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan II d'Alvèrnia · Veure més »
Joan II d'Armanyac
Joan II d'Armanyac, dit el Geperut (nascut cap a 1333 - mort el 26 de maig de 1384), fou comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1371-1384) i Charolès (1364-1384), vescomte de Lomanha i d'Auvillars.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan II d'Armanyac · Veure més »
Joan II de Borbó
Joan II de Borbó, nascut el 1426, mort a Moulins el 1488, va ser comte de Clermont (1427-1488), i després el 1456 duc de Borbó i d'Alvèrnia, comte de Forez, príncep de Dombes i baró de Roannais (1456-1488).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan II de Borbó · Veure més »
Joan III d'Armanyac
Joan III (ca. 1359 - Alessandria, 25 de juliol de 1391) va ser comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, vescomte de Lomanha i Auvillars, vescomte de Carlat de 1384 a 1391.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan III d'Armanyac · Veure més »
Joan IV d'Armanyac
Joan IV d'Armanyac, nascut el 15 d'octubre de 1396 a Rodés, mort el 5 de novembre de 1450 a l'Isle-Jourdain (Illa Jordà) va ser comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, i vescomte de Fesenzaguet, vescomte de Lomanha i Auvillars, de 1418 a 1450.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan IV d'Armanyac · Veure més »
Joan V d'Armanyac
Joan V d'Armanyac, fill de Joan IV d'Armanyac, comte d'Armanyac i de Rodés, i d'Isabel d'Évreux-Navarra, va néixer el 1420 i va morir el 1473.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan V d'Armanyac · Veure més »
Joana II d'Alvèrnia
Joana II d'Alvèrnia (1378- 1424), dita Joana de Boulogne, fou comtessa d'Alvèrnia i de Boulogne, fila de Joan II d'Alvèrnia –dit el Mal Administrador–, i d'Eleonor de Comenge.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joana II d'Alvèrnia · Veure més »
Johannes Gutenberg
, nascut Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1440.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Johannes Gutenberg · Veure més »
La reina Margot
La reina Margot (títol original en francès: La Reine Margot) és una pel·lícula francesa de 1994 dirigida per Patrice Chéreau a partir de la novel·la del mateix nom d'Alexandre Dumas.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і La reina Margot · Veure més »
Margarida de Bearn
Margarida de Bearn o Margarida de Montcada (vers 1245-1250 - † vers 1319) fou vescomtessa de Bearn, Auloron i Marsan de 1290 a 1310, filla de Gastó VII, vescomte de Bearn, i de Mata de Matha, vescomtessa de Marsan.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Margarida de Bearn · Veure més »
Margarida de Comenge
Margarida de Comenge (1365/1366 - Poitiers, estiu de 1443) va ser comtessa de Comenge del 1375 al 1443.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Margarida de Comenge · Veure més »
Mascarosa I d'Armanyac
Mascarosa de Lomanha I d'Armanyac, morta el 1245, va ser comtessa d'Armanyac amb el Fesenzac de 1243 a 1245.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Mascarosa I d'Armanyac · Veure més »
Mascarosa II d'Armanyac
Mascarosa de Lomanha, II d'Armanyac, morta el 1256, va ser comtessa d'Armanyac (amb Fesenzac) de 1245 a 1256.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Mascarosa II d'Armanyac · Veure més »
Mata d'Armanyac
Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Mata d'Armanyac · Veure més »
Mata de Bearn
va ser una comtessa occitana, comtessa d'Armanyac i de Fesenzac i vescomtessa de Fesenzaguet.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Mata de Bearn · Veure més »
Mata de Matha
Mata de Matha, morta entre 1270 i 1273, fou vescomtessa de Marsan del 1251 a la seva mort, i filla de Bosó de Matha, senyor de Conyac, i de Peronella de Comenge, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Mata de Matha · Veure més »
Miquel de Santjoan
Miquel de Santjoan, president de la Generalitat de Catalunya entre 1389 i 1396, havia estat nomenat per les Corts de Montsó l'11 de juny de 1389.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Miquel de Santjoan · Veure més »
Montfòrt (Gers)
Montfòrt (en francès Monfort) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Montfòrt (Gers) · Veure més »
Odó de Poitiers
França 1030 Eudes o Odó (1012-1039) fou duc de Gascunya (1032-1039), comte de Poitiers i duc d'Aquitània (1038-1039).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Odó de Poitiers · Veure més »
Pere Guerau d'Armanyac
Pere Guerau de Lomanha i d'Armanyac, mort el 1241 o el 1242, fou comte d'Armanyac amb el Fesenzac de 1219 a la seva mort.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Pere Guerau d'Armanyac · Veure més »
Presa de Fraisse
La Presa de Fraisse fou una de les batalles de la Guerra dels armanyaguesos.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Presa de Fraisse · Veure més »
Quatre Valls
Quatre Valls és una zona de valls pirenaiques entre Bigorra i Comenge a França formada per l'Aura, N'esta (Nesta), Barusa i Manhoac.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Quatre Valls · Veure més »
Regió d'Armanyac
LArmanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) és una regió històrica dins de Gascunya, situada a la conca d'Aquitània, i que forma actualment, en bona part, el departament francès del Gers.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Regió d'Armanyac · Veure més »
Roergue
Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Roergue · Veure més »
Sal·lusti de Bartas
Sal·lusti de Bartas (Montfòrt, Comtat d'Armanyac, 1544 - París, 1590) fou un escriptor gascó en llengua gascona i francesa.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Sal·lusti de Bartas · Veure més »
Savès
El Savès és una petita comarca de Gascunya al sud-est de Gers i sud-oest de l'Alta Garona.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Savès · Veure més »
Senyoria de Casaubon
La senyoria de Casaubon fou una jurisdicció feudal sorgida el al departament del Gers.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Senyoria de Casaubon · Veure més »
Setge d'Amaiur
El Setge d'Amaiur fou un combat produït després de l'últim intent de reconquesta del Regne de Navarra d'Enric II de Navarra, a causa de la invasió pel Regne de Castella en 1512.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Setge d'Amaiur · Veure més »
Tractat de Brétigny
França després del Tractat de Brétigny El Tractat de Brétigny es va signar el 8 de maig de 1360 a Brétigny, a prop de Chartres, entre Eduard III d'Anglaterra i Joan II de França, i conclou la primera fase de la Guerra dels Cent Anys i marca el punt màxim de l'expansió continental del Regne d'Anglaterra.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Tractat de Brétigny · Veure més »
Vescomtat de Bearn
El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Vescomtat de Bearn · Veure més »
Vescomtat de Brulhès
El vescomtat de Brulhès fou una jurisdicció feudal de Gascunya a l'est de l'Agenès.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Vescomtat de Brulhès · Veure més »
Vescomtat de Cornelhan
El vescomtat de Cornelhan fou una jurisdicció feudal de Gascunya.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Vescomtat de Cornelhan · Veure més »
Vescomtat de Fesensaguet
El vescomtat de Fesensaguet (en francès Fèzensaguet) fou una jurisdicció feudal de Gascunya.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Vescomtat de Fesensaguet · Veure més »
Vescomtat de Gabardà
El vescomtat de Gabardà o Gabarret fou una jurisdicció feudal de la Gascunya, abraçant la comarca del Gabardà.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Vescomtat de Gabardà · Veure més »
Vescomtat de Lomanha
El vescomtat de Lomanha fou una jurisdicció feudal de Gascunya, sorgida de la divisió del ducat el 977.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Vescomtat de Lomanha · Veure més »
Vescomtat de Manhoac
El vescomtat de Manhoac (en francès Magnoac) fou una jurisdicció feudal de la Gascunya, a les Quatre Valls, entre Labarta, al sud, Comenge a l'est, Bigorra a l'oest i Astarac al nord.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Vescomtat de Manhoac · Veure més »
Vescomtat de Murat
El vescomtat de Murat fou una jurisdicció feudal de l'Alvèrnia, al Carladès amb centre a Murat.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Vescomtat de Murat · Veure més »
Redirigeix aquí:
Casa d'Albret, Casa de Lomanha, Comtat d'Armagnac, Comtat d'Armanhac, Comtat d’Armanyac, Comte d'Armanyac, Comtes d'Armagnac, Dinastia d'Albret, Dinastia de Guisa, Dinastia de Lomanha, Llista de comtes d'Armanyac.
