Accés més ràpid que el navegador!
153 les relacions: Abadia de Cluny, Acfred I d'Aquitània, Acfred I de Carcassona, Adelinda d'Alvèrnia, Aimeruda, Alfons de Poitiers, Alvèrnia, Anna Maria I de Montpensier, Antemiol, Antic règim a França, Armand de Clarmont, Batalla d'Azincourt, Beatriu de Borgonya (senyora de Borbó), Berald I, Berald II, Berald III, delfí d'Alvèrnia, Bermond d'Alvèrnia, Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Bernat I d'Alvèrnia, Bernat Plantapilosa, Bertran IV de la Tour, Bertran V de la Tour, Bertran VI de la Tour, Borrell II, Bosó de Provença, Carles de Valois V d'Angulema, Carles I de Borbó, Carles II de Borbó, Carles III de Borbó, Casa de La Tor d'Alvèrnia, Caterina de Mèdici, Clarice de Mèdici, Clarmont, Clarmont d'Alvèrnia, Comtat d'Alvèrnia, Comtat d'Embrun, Comtat de Bourges, Comtat de Château-Chinon, Comtat de Clarmont, Comtat de Clermont, Comtat de Forcalquer, Comtat de Gavaldà, Comtat de Mâcon, Comtat de Montpensier, Comtat de Poitiers, Comtat del Lauraguès, Comtat del Llemosí, Comtat del Velai, Comtats i vescomtats de França, ..., Delfí de França, Delfinat del Vienès, Ducat de Borbó, Ducat de Lió, Ducats de França, Ebles Manzer, Enric de Montpensier, Enric I de Brabant, Enric II de Rodés, Esteve del Gavaldà, Felip I de Borgonya, Felip Monsieur, Francesc de Montpensier, Fulcoald de Llemotges, Gerard d'Alvèrnia, Gerard II d'Alvèrnia, Gilbert de Montpensier, Guerí de Provença, Guerí I d'Alvèrnia, Guigó IV d'Albon, Guillem de Clarmont, Guillem I d'Alvèrnia, Guillem I d'Aquitània, Guillem II d'Aquitània, Guillem III d'Aquitània, Guillem III de Tolosa, Guillem IX (delfí d'Alvèrnia), Guillem IX d'Alvèrnia, Guillem IX d'Aquitània, Guillem V d'Alvèrnia, Guillem VI d'Alvèrnia, Guillem VII d'Alvèrnia, Guillem VIII d'Alvèrnia, Guillem X d'Alvèrnia, Guillem XI d'Alvèrnia, Guillem XII d'Alvèrnia, Guillem XIII d'Alvèrnia, Guiu I de Clarmont, Guiu II d'Alvèrnia, Heracli d'Alvèrnia, Icteri, Jean Mabillon, Joan I d'Alvèrnia, Joan I de Berry, Joan I de Borbó, Joan I, delfí d'Alvèrnia, Joan II d'Alvèrnia, Joan II de Borbó, Joana d'Alvèrnia, Joana I de Tolosa, Joana II d'Alvèrnia, Joana, delfina d'Alvèrnia, Jordi de la Trémoille, La Grande Mademoiselle, Llorenç II de Mèdici, Lluís el Tartamut, Lluís I de Montpensier, Lluís II de Montpensier, Lluís III de Montpensier, Lluís Manel d'Angulema, Lluïsa de Montpensier, Magdalena de la Tour, Margarida de Comenge, Margarida de Valois (reina de França), Maria d'Alvèrnia, Maria de Berry, Matilde II de Boulogne, Niceti d'Alvèrnia, Occitània, Orador (desambiguació), Pere II de Borbó, Pere Ramon II de Comenge, Rainúlfides, Ramon (IV) de Tolosa, Ramon II de Roergue, Ramon III de Tolosa, Regió francesa, Regions d'Occitània, Robert I d'Alvèrnia, Robert I de Clarmont, Robert II d'Alvèrnia, Robert II de Clarmont, Robert III d'Alvèrnia, Robert III de Clarmont, Robert IV (delfí d'Alvèrnia), Robert IV d'Alvèrnia, Robert V d'Alvèrnia, Robert V, delfí d'Alvèrnia, Robert VI d'Alvèrnia, Robert VI, delfí d'Alvèrnia, Robert VII d'Alvèrnia, Robert VII, delfí d'Alvèrnia, Rorgó I del Maine, Rotruda (filla de Carlemany), Simó de Vexin, Susana de Borbó, Teodoric el Tresorer, Tractat de Gisors (1189), Vescomtat de Llemotges, Vescomtat de Tièrn, Vescomtat de Torena, 1 de desembre, 961. Ampliar l'índex (103 més) »
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Abadia de Cluny · Veure més »
Acfred I d'Aquitània
Acfred I d'Aquitania (?-927), Duc d'Aquitània (926-927), comte d'Alvèrnia, Bourges i Mâcon.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Acfred I d'Aquitània · Veure més »
Acfred I de Carcassona
Acfred I de Carcassona (? - 906) fou comte de Carcassona i de Rasès (877 - 906).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Acfred I de Carcassona · Veure més »
Adelinda d'Alvèrnia
Adelinda d'Alvèrnia (870-906).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Adelinda d'Alvèrnia · Veure més »
Aimeruda
Aimeruda o Eimeruda va ser una noble de la casa comtal d'Alvèrnia, casada en segones núpcies amb el comte Borrell II.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Aimeruda · Veure més »
Alfons de Poitiers
Alfons de Poitiers (Poissy, 1 de novembre de 1220 – Itàlia, 21 d'agost de 1271) va ser un príncep francès, germà i mà dreta del rei Lluís IX.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Alfons de Poitiers · Veure més »
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Alvèrnia · Veure més »
Anna Maria I de Montpensier
Maria de Montpensier o de Borbó (Borbó-Vendôme a vegades Borbó-Montpensier) també anomenada Anna Maria I de Montpensier (1605-1627) fou duquessa de Montpensier, delfina d'Alvèrnia, marquesa de Mezières, 18a princesa sobirana de Dombes, comtessa de Forès, vescomtessa de Châtellerault i de Brosse i senyora de Beaujeu, sent coneguda com la "Senyoreta de Montpensier".
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Anna Maria I de Montpensier · Veure més »
Antemiol
Antemiol, en llatí Anthemiolus, (mort l'any 471) era fill de l'emperador romà d'Occident Procopi Antemi (467-472) i de Màrcia Eufèmia, filla de l'emperador romà d'Orient Marcià.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Antemiol · Veure més »
Antic règim a França
En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Antic règim a França · Veure més »
Armand de Clarmont
Armand (Arimandus) apareix esmentat com a vescomte d'Alvèrnia o de Clarmont, sota l'autoritat dels comtes Bernat I (846-868), Gerard II i Guillem el Pietós (duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia el 886, mort el 916).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Armand de Clarmont · Veure més »
Batalla d'Azincourt
La batalla d'Azincourt, lliurada el divendres 25 d'octubre de 1415 al nord de l'actual França, va formar part de la Guerra dels Cent Anys i hi va vèncer l'exèrcit anglès.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Batalla d'Azincourt · Veure més »
Beatriu de Borgonya (senyora de Borbó)
Beatriu de Borgonya (1257 - Castell de Murat, 1 d'octubre de 1310) va ser comtessa del Charolais i senyora de Borbó.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Beatriu de Borgonya (senyora de Borbó) · Veure més »
Berald I
Berald I (? -1356) fou delfí d'Alvèrnia i comte de Clarmont, successor del seu pare Joan I, delfí d'Alvèrnia el 1351.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Berald I · Veure més »
Berald II
Berald II dit el Gran o el Comte Camus (1333 - 17 de gener del 1399) fou delfí d'Alvèrnia (1356-1399) comte de Clarmont i senyor de Mercoeur (1356-1371), fill i successor (1356) de Berald I, delfí d'Alvèrnia, comte de Clarmont i senyor de Mercoeur i de Maria de Villemur (vers 1315-1383).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Berald II · Veure més »
Berald III, delfí d'Alvèrnia
Berald III dit de Clarmont-Sancerre (1380 - 28 de juliol de 1426), fou delfí d'Alvèrnia (1399-1426), comte de Sancerre i senyor de Sagonne (1419-1426) fill de Berald II, delfí d'Alvèrnia i de la comtessa Margarida de Sancerre.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Berald III, delfí d'Alvèrnia · Veure més »
Bermond d'Alvèrnia
Bermond (Veremundus) fou un comte d'Alvèrnia nomenat el 774 par Carlemany, del qual era un dels seus servidors domèstics.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Bermond d'Alvèrnia · Veure més »
Bernat de Gòtia
Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Bernat de Gòtia · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Bernat de Septimània · Veure més »
Bernat I d'Alvèrnia
Bernat d'Alvèrnia conegut com el Vell, fou comte d'Alvèrnia i abat laic de Brioude vers 846-863 i 864 a una data posterior al 866.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Bernat I d'Alvèrnia · Veure més »
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Bernat Plantapilosa · Veure més »
Bertran IV de la Tour
Casa de la Tour Bertran IV de la Tour, nascut després de 1353, mort vers 1423, va ser senyor de la Tour i de Montgascon.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Bertran IV de la Tour · Veure més »
Bertran V de la Tour
Bertran V de la Tour (a partir d'ell els senyors de la Tour foren anomenats de la Tour d'Auvergne, mort el 22 de març de 1461, va ser senyor de la Tour i de Montgascon, i després comte d'Alvèrnia i comte titular de Boulogne. Era fill de Bertran IV de la Tour, senyor de la Tour i de Montgascon, i de Maria d'Alvèrnia, comtessa d'Alvèrnia i de Boulogne. A Alvèrnia (i Boulogne nominalment) fou Bertran I. El 1437 va defensar la vila de Corbeil assetjada pels borgonyons, manats pel seu duc, que es van haver de retirar. Fou sempre molt fidel a Carles VII de França i el 1440 el va rebre a Clarmont d'Alvèrnia on va recollir ajudes per combatre el delfí, revoltat contra el seu pare. El 1444 va acompanyar al rei a Lorena per combatre a favor del duc Renat I (duc de Lorena 1431-1453) contra els seus súbdits revoltats. Es va casar el 1416 amb Jaumeta du Peschin († 1473), filla de Lluís, senyor del Peschin i d'Isolda de Sully, i va tenir a.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Bertran V de la Tour · Veure més »
Bertran VI de la Tour
Bertran VI de la Tour (d'Auvergne) (1417 - 26 de setembre de 1497), comte d'Alvèrnia com Bertran II, comte titular i efímerament efectiu de Boulogne també com a Bertran II, i senyor de La Tour i Montgascon; era el fill de Bertran V de la Tour i de Jaumeta del Peschin.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Bertran VI de la Tour · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Borrell II · Veure més »
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Bosó de Provença · Veure més »
Carles de Valois V d'Angulema
Carles de Valois-Angulema o Carles V de Valois (Castell del Fayet, Delfinat, 28 d'abril de 1573 - París, 24 de setembre de 1650) fou fill natural del rei Carles IX de França i favorit del rei Enric III de França.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Carles de Valois V d'Angulema · Veure més »
Carles I de Borbó
Carles I de Borbó, nascut el 1401, mort el 4 de desembre de 1456 al castell de Moulins, fou duc de Borbó i d'Alvèrnia de 1434 a 1456.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Carles I de Borbó · Veure més »
Carles II de Borbó
Carles II de Borbó (Moulins 1433 - Lió, 13 de setembre de 1488), fou un prelat francès que va ser arquebisbe de Lió (1444- 1488) i després duc de Borbó i Alvèrnia.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Carles II de Borbó · Veure més »
Carles III de Borbó
miniatura Carles III de Borbó, nascut el 17 de febrer de 1490 a Montpensier, mort el 6 de maig de 1527 a Roma, va ser comte de Montpensier, de Clarmont i delfí d'Alvèrnia de 1501 a 1523, després duc de Borbó i d'Alvèrnia, comte de Forès, de Clermont-en-Beauvaisis i de la Marca, vescomte de Carlat i de Murat, príncep de Dombes i senyor de Beaujeu de 1505 a 1521.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Carles III de Borbó · Veure més »
Casa de La Tor d'Alvèrnia
La casa de la Tor (després de la Tor d'Alvèrnia) fou una antiga família noble francesa originària de La Tor, avui dia extingida.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Casa de La Tor d'Alvèrnia · Veure més »
Caterina de Mèdici
Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589) i reina consort de França (1547 - 1559).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Caterina de Mèdici · Veure més »
Clarice de Mèdici
Clarice de Mèdici (Florència, 1493 - 3 de maig de 1528) fou membre de la família florentina dels Mèdici, filla del Senyor de Florència Pere II de Mèdici i d'Alfonsina Orsini i germana menor de Llorenç II, senyor de Florència i duc d'Urbino.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Clarice de Mèdici · Veure més »
Clarmont
* Clarmont (Alta Garona), municipi francès al departament de l'Alta Garona (regió de Migdia-Pirineus).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Clarmont · Veure més »
Clarmont d'Alvèrnia
Clarmont d'Alvèrnia (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Clarmont d'Alvèrnia · Veure més »
Comtat d'Alvèrnia
El comtat d'Alvèrnia (en occità Comtat d'Auvèrnhe, en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat d'Alvèrnia · Veure més »
Comtat d'Embrun
El comtat d'Embrun fou una jurisdicció feudal de Provença.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat d'Embrun · Veure més »
Comtat de Bourges
El comtat de Bourges fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, formada per la regió del Berry amb capital a Bourges.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Bourges · Veure més »
Comtat de Château-Chinon
El comtat de Château-Chinon fou una jurisdicció feudal de França, creada el 1644 per elevació de la senyoria del mateix nom centrada a la població de Château-Chinon.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Château-Chinon · Veure més »
Comtat de Clarmont
Comtat de Clarmont és el nom sovint donat al Delfinat d'Alvèrnia del 1155 al 1302, període en el qual el nom de Delfinat i títol de Delfí no era reconegut, i el títol adequat, de comtes d'Alvèrnia, estava usurpat per una altra branca familiar.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Clarmont · Veure més »
Comtat de Clermont
* Comtat de Clermont-en-Beauvaisis, jurisdicció feudal de França centrada a Clermont-de-l'Oise.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Clermont · Veure més »
Comtat de Forcalquer
Mapa de Provença prop de 1200 Escut Mapa del comtat el 1125 El comtat de Forcalquer fou una jurisdicció feudal de Provença.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Forcalquer · Veure més »
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Gavaldà · Veure més »
Comtat de Mâcon
Situació de Mâcon Escut del comtat de Mâcon El Comtat de Mâcon (arpità Mâconês) fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Mâcon.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Mâcon · Veure més »
Comtat de Montpensier
El comtat de Montpensier fou una senyoria feudal de França.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Montpensier · Veure més »
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Poitiers · Veure més »
Comtat del Lauraguès
El comtat del Lauraguès (en occità Lauraguès en francès Lauragais) fou una jurisdicció feudal de França al Llenguadoc, regió al sud-est de Tolosa amb capital a Castellnou d'Arri que agafa el nom de la petita vila de Laurac.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat del Lauraguès · Veure més »
Comtat del Llemosí
El comtat del Llemosí fou una jurisdicció feudal d'Aquitània.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat del Llemosí · Veure més »
Comtat del Velai
El comtat de Velai fou una jurisdicció feudal de França, històricament part del Llenguadoc.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat del Velai · Veure més »
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtats i vescomtats de França · Veure més »
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Delfí de França · Veure més »
Delfinat del Vienès
El Delfinat del Vienès (en francès Viennois) fou una jurisdicció feudal del regne de França a la moderna regió del Delfinat, amb capital a Viena del Delfinat i el nom dels dominis de la família Albon al sud del Vienès que va substituir de fet als nom de comtat d'Albon, comtat de Grenoble i comtat de Gresivaudan, així com d'altres petites senyories.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Delfinat del Vienès · Veure més »
Ducat de Borbó
Escut d'armes dels senyors de Borbó i Borbó-Dampierre El ducat de Borbó fou una jurisdicció feudal de França, formada amb la senyoria de Borbó que el 1327 fou elevada a ducat sent senyor Lluís I de Borbó el Gran o el Coix (des de 1310).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Ducat de Borbó · Veure més »
Ducat de Lió
El Ducat de Lió fou una antiga jurisdicció situada a la riba oest del riu Saona i del Roine.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Ducat de Lió · Veure més »
Ducats de França
Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Ducats de França · Veure més »
Ebles Manzer
Ebles Manzer (Manzer vol dir Bastard), nascut vers 875, mort vers 934/935, fou comte de Poitiers de 890 a 892 i de 902 a 934.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Ebles Manzer · Veure més »
Enric de Montpensier
Enric de Montpensier, de Borbó-Vendôme o Borbó-Montpensier (Mezières, 12 de maig de 1573 - París, 27 de febrer de 1608) fou delfí d'Alvèrnia, duc de Montpensier, 17è príncep sobirà de Dombes, comte de Forès, baró de Beaujeu, vescomte (o duc) de Châtellerault i de Brosse i marquès de Mezières (aquest darrer per herència materna).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Enric de Montpensier · Veure més »
Enric I de Brabant
Enric I de Brabant dit el Brau o el Guerrer (~1165 - Colònia, 5 de setembre de 1235) fou comte de Brussel·les (1179), landgravi i duc de Brabant (1183) i des de 1190 comte de Lovaina, marquès d'Anvers i duc nominal de Baixa Lorena.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Enric I de Brabant · Veure més »
Enric II de Rodés
Enric II de Rodés (c. 1236 - 4 de setembre de 1304) va ser un noble occità i trobador.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Enric II de Rodés · Veure més »
Esteve del Gavaldà
Esteve (Stephanus), mort el 970, fou vescomte de Gavaldà de 954 a 970.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Esteve del Gavaldà · Veure més »
Felip I de Borgonya
Felip I de Borgonya, dit Felip de Rouvres, (Rouvres, 1345 - Rouvres 1361), va ser comte de Borgonya i Artois (1347-1361); duc de Borgonya (1349-1361), i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1360-1361).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Felip I de Borgonya · Veure més »
Felip Monsieur
Felip de Borgonya dit Felip Monsieur (10 de novembre de 1323 - Agulhon, 10 d'agost de 1346) fou infant del Ducat de Borgonya i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1338-1346).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Felip Monsieur · Veure més »
Francesc de Montpensier
Francesc de Montpensier, esmentat com a Francesc de Borbó, Francesc de Borbó-Montpensier i Francesc de Borbó-Vendôme, (1542 - Lisieux, 1592) fou un príncep de la sang de la casa de Borbó que fou duc de Montpensier, delfí d'Alvèrnia, comte de Forès, príncep de Dombes i baró de Beaujeu.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Francesc de Montpensier · Veure més »
Fulcoald de Llemotges
Blasó històric dels vescomtes de Llemotges Fulcoald o Fulcard de Llemotges (francès Foucher de Limoges, mort el 886), fou un fidelis de Carles II el Calb i fundador de la casa de Llemotges.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Fulcoald de Llemotges · Veure més »
Gerard d'Alvèrnia
Gerard o Güerau (en francès Gérard o Geraud, † 841) fou un comte d'Alvèrnia de la meitat del, i el primer avantpassat segur dels Rainúlfides.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Gerard d'Alvèrnia · Veure més »
Gerard II d'Alvèrnia
Gerard II d'Alvèrnia fou un suposat comte d'Alvèrnia fill de Gerard I d'Alvèrnia.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Gerard II d'Alvèrnia · Veure més »
Gilbert de Montpensier
Escut d'armes de Gilbert de Montpensier, quarterat de Borbó i del Delfinat d'Alvèrnia Gilbert de Borbó, nascut el 1443, mort a Pozzuoli el 15 d'octubre de 1496, va ser comte de Montpensier i delfí d'Alvèrnia, comte de Clarmont, senyor de Mercoeur, i virrei de Nàpols.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Gilbert de Montpensier · Veure més »
Guerí de Provença
Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guerí de Provença · Veure més »
Guerí I d'Alvèrnia
Guerí o Warin (vers 760 - després de 819) fou comte d'Alvèrnia, de Chalon, de Mâcon i de Borgonya.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guerí I d'Alvèrnia · Veure més »
Guigó IV d'Albon
Guigó IV d'Albon, anomenat Dauphin mort a La Buissière el 1142, va ser comte d'Albon de 1133 a 1142.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guigó IV d'Albon · Veure més »
Guillem de Clarmont
Guillem de Clarmont també esmentat com Guillem V d'Alvèrnia, fou vescomte d'Alvèrnia o de Clarmont successor del seu germà Guiu I de Clarmont i que com aquest s'hauria proclamat comte d'Alvèrnia.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem de Clarmont · Veure més »
Guillem I d'Alvèrnia
Guillem I d'Alvèrnia el Lleó fou comte d'Alvèrnia del 841 o 842 a la seva mort el 846.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem I d'Alvèrnia · Veure més »
Guillem I d'Aquitània
Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem I d'Aquitània · Veure més »
Guillem II d'Aquitània
Guillem II d'Aquitània dit «el jove» (? - 926), fou Duc d'Aquitània, comte d'Alvèrnia, de Berry, de Lió, i de Mâcon, del 918 a la seva mort el 12 de desembre del 926.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem II d'Aquitània · Veure més »
Guillem III d'Aquitània
Guillem I de Poitiers i III d'Aquitània, de malnom Cap d'Estopa (~ 910 - 3 d'abril de 963, Saint-Maixent) fou comte de Poitiers (934 -963) i duc d'Aquitània.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem III d'Aquitània · Veure més »
Guillem III de Tolosa
Guillem III de Tolosa del Llenguadoc, dit Tallaferro, (vers 975 - † 1037) fou comte de Tolosa, d'Albi, i de Nimes, amb drets feudals a Septimània i al Carci de 978 a 1037.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem III de Tolosa · Veure més »
Guillem IX (delfí d'Alvèrnia)
Guillem IX fou delfí d'Alvèrnia fill i successor el 1234 de Robert IV.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem IX (delfí d'Alvèrnia) · Veure més »
Guillem IX d'Alvèrnia
Guillem IX el Vell (° vers 1130 - † 1182), comte usurpador d'Alvèrnia a la mort del seu germà Robert III d'Alvèrnia que es va produir a Palestina vers el 1147 o poc després en perjudici del seu nebot conegut sota el nom de Guillem VIII el Jove.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem IX d'Alvèrnia · Veure més »
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »
Guillem V d'Alvèrnia
Títol portat simultàniament per.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem V d'Alvèrnia · Veure més »
Guillem VI d'Alvèrnia
Guillem VI fou comte d'Alvèrnia successor del seu pare Robert I d'Alvèrnia.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem VI d'Alvèrnia · Veure més »
Guillem VII d'Alvèrnia
Guillem VII d'Alvèrnia (nascut cap a 1069, mort el 1136), fou comte d'Alvèrnia el 1096 o en els següents anys després d'aquesta data, succeint al seu pare Robert II d'Alvèrnia (esmentat per darrer cop el 1096).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem VII d'Alvèrnia · Veure més »
Guillem VIII d'Alvèrnia
Guillem VIII el Jove (° abans de 1147 - † 1169 o 1182), comte legítim d'Alvèrnia a la mort del seu pare Robert III d'Alvèrnia que es va produir a Palestina vers el 1147 o poc després; no obstant va ser desposseït de part dels seus béns pel seu oncle, conegut sota el nom de Guillem IX el Vell.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem VIII d'Alvèrnia · Veure més »
Guillem X d'Alvèrnia
Guillem X fou comte d'Alvèrnia, fill i successor vers 1194 de Robert IV, comte d'Alvèrnia, i de Mafalda de Borgonya.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem X d'Alvèrnia · Veure més »
Guillem XI d'Alvèrnia
Guillem X d'Alvèrnia, nascut cap a 1195, mort el 1247, fou comte d'Alvèrnia, fill i successor de Guiu II d'Alvèrnia.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem XI d'Alvèrnia · Veure més »
Guillem XII d'Alvèrnia
Guillem XI d'Alvèrnia, mort el 1280, va ser comte d'Alvèrnia i de Boulogne de 1277 a 1280, succeint en els dos feus al seu pare.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem XII d'Alvèrnia · Veure més »
Guillem XIII d'Alvèrnia
Guillaume XIII d'Alvèrnia (nascut vers 1303, mort el 6 d'agost de 1332) fou comte d'Alvèrnia i de Boulogne (1325-1332), succeint als dos feus al seu pare Robert VII d'Alvèrnia (vers 1282- 1325), i de Blanca de Borbó († 1304), dita Blanca de Clermont.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem XIII d'Alvèrnia · Veure més »
Guiu I de Clarmont
Guiu I de Clarmont fou vescomte d'Alvèrnia, successor del seu germà Robert III de Clarmont, mort sense fills; va pujar al govern no gaire després de la mort del duc d'Aquitània Guillem III Cap d'Estopa el 963.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guiu I de Clarmont · Veure més »
Guiu II d'Alvèrnia
Guiu II d'Alvèrnia, fill del comte Robert IV d'Alvèrnia i de Mafalda de Borgonya, fou comte d'Alvèrnia de 1199 a 1222.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guiu II d'Alvèrnia · Veure més »
Heracli d'Alvèrnia
Heracli d'Alvèrnia (1128 – 1190/91), fou arquebisbe de Cesarea i patriarca llatí de Jerusalem.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Heracli d'Alvèrnia · Veure més »
Icteri
Icteri (Icterius, francès Ithier) fou comte d'Alvèrnia nomenat després del 778.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Icteri · Veure més »
Jean Mabillon
Jean Mabillon (Saint-Pierremont (Ardenes), 23 de novembre del 1632 - Saint-Germain-des-Prés (París), 27 de desembre del 1707) fou un monjo benedictí francès i un historiador considerat erudit al seu temps.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Jean Mabillon · Veure més »
Joan I d'Alvèrnia
Joan I (? - 24 de març de 1386) fou comte d'Alvèrnia i comte de Boulogne (1361-1386); va succeir en ambdós feus al seu besnebot Felip de Rouvres o de Rouvre (Felip I de Borgonya 1346-1361 comte de 1360 a 1361. Fou també comte titular de Montfort, però els drets a aquest comtat els va cedir a Joan III de Montfort i IV de Bretanya quan va heretar Alvèrnia i Boulogne. Abans de ser comte fou senyor de Montgascon. Era un bon guerrer i hàbil polític. Era fill de Robert VII el Gran (vers 1282-1325), comte d'Alvèrnia, nascut de la seva segona esposa Maria de Dampierre. Fou per tant germanastre de Guillem XIII d'Alvèrnia i oncle patern de Joana I d'Alvèrnia. El rei Joan II de França el va nomenar ministre d'estat, posició que va mantenir amb el nou rei Carles V de França. El juny de 1365 va participar en la ratificació del tractat entre França i Navarra del 6 de març de 1364. El desembre de 1366 el rei va aplicar a la corona l'homenatge feudal de la terre de Briot prop de Péronne (a Vermandois), que abans el comte havia de retre a Saint-Quentin. Va testar el 22 de març de 1386 i va morir dos dies després al castell de Remin prop de Compiegne. El va succeir el seu fill Joan II.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joan I d'Alvèrnia · Veure més »
Joan I de Berry
Joan I de Berry, dit Joan el Magnífic, (Vincennes, 30 de novembre de 1340 - París, 15 de juny de 1416) fou el tercer fill de Joan II de França el Bo i de Bona de Luxemburg.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joan I de Berry · Veure més »
Joan I de Borbó
Joan I de Borbó (1381 - Londres 1434), un noble francès, va ser el major dels fills del matrimoni format per Lluís II de Borbó i Ana d'Alvèrnia, comtessa de Forès.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joan I de Borbó · Veure més »
Joan I, delfí d'Alvèrnia
Joan I dit el Delfinet (1280 - 10 de març de 1351) fou delfí d'Alvèrnia i comte de Clarmont, successor del seu pare Robert VII, delfí d'Alvèrnia vers 1324.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joan I, delfí d'Alvèrnia · Veure més »
Joan II d'Alvèrnia
Joan II d'Alvèrnia (mort el 28 de setembre de 1404), fou comte d'Alvèrnia (1386-1404) i de Boulogne (1386-1404).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joan II d'Alvèrnia · Veure més »
Joan II de Borbó
Joan II de Borbó, nascut el 1426, mort a Moulins el 1488, va ser comte de Clermont (1427-1488), i després el 1456 duc de Borbó i d'Alvèrnia, comte de Forez, príncep de Dombes i baró de Roannais (1456-1488).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joan II de Borbó · Veure més »
Joana d'Alvèrnia
Escut d'armes del comtat d'Alvèrnia Joana d'Alvèria (1326 - Argilly, 1361), comtessa d'Alvèrnia i Boulogne (1332-1360) i reina consort de França (1338-1361).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joana d'Alvèrnia · Veure més »
Joana I de Tolosa
Joana de Tolosa, (Tolosa de Llenguadoc, comtat de Tolosa, 1220 - Siena, 1271) fou comtessa de Tolosa i marquesa de Provença (1249-1271).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joana I de Tolosa · Veure més »
Joana II d'Alvèrnia
Joana II d'Alvèrnia (1378- 1424), dita Joana de Boulogne, fou comtessa d'Alvèrnia i de Boulogne, fila de Joan II d'Alvèrnia –dit el Mal Administrador–, i d'Eleonor de Comenge.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joana II d'Alvèrnia · Veure més »
Joana, delfina d'Alvèrnia
Joana, dita de Clarmont-Sancerre (1412-1436), fou delfina d'Alvèrnia, comtessa de Sancerre i dama de Sagonne (1426-1436).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joana, delfina d'Alvèrnia · Veure més »
Jordi de la Trémoille
Jordi de la Trémoille (1384 - 6 de maig de 1446, castell de Sully-sur-Loire) va ser comte de Guînes de 1398 a 1446, comte consort de Boulogne i d'Alvèrnia, comte baró i senyor de Sully, Craon, i de la Trémoille, de Saint-Hermine, de l'Isle-Bouchard, i gran camarlenc de França (1428).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Jordi de la Trémoille · Veure més »
La Grande Mademoiselle
Anna Maria Lluïsa d'Orleans, dita «La Grande Mademoiselle» o sigui «La Gran Senyoreta» (també apareix com La Grande Mademoiselle o Anna Maria LLuïsa de Montpensier (29 de maig de 1627 -5 d'abril de 1693) fou una princesa de la sang, neta d'Enric IV de França, ja que era filla de Gastó d'Orleans (fill d'Enric IV) i de Maria de Montpensier, duquessa de Montpensier; fou cosina germana de Lluís XIV. Els seus títols es detallen més avall.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і La Grande Mademoiselle · Veure més »
Llorenç II de Mèdici
Llorenç de Mèdici, també anomenat Llorenç de Pere de Mèdici (Florència, República de Florència 1492 - Careggi 1519), fou un membre de la casa dels Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1516 i 1519, duc d'Urbino en els mateixos anys.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Llorenç II de Mèdici · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Lluís el Tartamut · Veure més »
Lluís I de Montpensier
Escut d'armes abans de 1428 Escut d'armes després de 1428 amb l'adquisició del delfinat d'Alvèrnia Lluís I dit el bo, també Lluís I de Borbó, Lluís I de Montpensier o Lluís I de Borbó-Montpensier (mort cap a 1486), fou comte de Montpensier, senyor de Mercoeur i de Combrailles, i després (1436) delfí d'Alvèrnia, comte de Clarmont i de Sancerre.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Lluís I de Montpensier · Veure més »
Lluís II de Montpensier
Lluís II de Borbó o de Montpensier (o de Borbó-Montpensier), nascut el 1483, mort a Nàpols el 1501, va ser comte de Montpensier i de Clarmont i delfí d'Alvèrnia.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Lluís II de Montpensier · Veure més »
Lluís III de Montpensier
Lluís III de Montpensier també Lluís III de Borbó o de Borbó-Vendome (Moulins-sur-Allier, 1513 - Champigny-sur-Veude, 1582) fou duc de Montpensier, comte de Forès, príncep de Dombes, senyor de Beaujeu i delfí d'Alvèrnia.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Lluís III de Montpensier · Veure més »
Lluís Manel d'Angulema
Lluís Manel d'Angulema o Lluís Manel de Valois-Angulema (batejat el 28 d'abril de 1596 a Clarmont d'Alvèrnia - 13 de novembre de 1653 a París) fou duc d'Angulema, Par de França, duc de La Guiche, comte del Lauraguès, d'Alvèrnia, d'Alais, de Ponthieu, de Clermont-en-Beauvaisis, baró de Coucy, de La Tour, de Florac, de Montigny-Lancourt i de Folembray, senyor d'Écouen, de Sevran, de Villiers-le-Bel, d'Ezanville, del Mesnil-Aubry, de Tancarville, de Préaux, de Sézanne, etc.; era el fill de Carles d'Angulema, fill natural del rei de França Carles IX, i de Carlota de Montmorency.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Lluís Manel d'Angulema · Veure més »
Lluïsa de Montpensier
Lluïsa de Montpensier o Lluïsa de Borbó-Montpensier (1482 -1561) fou comtessa pretendent i després duquessa de Montpensier de 1522 a 1539 i de 1539 a 1561.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Lluïsa de Montpensier · Veure més »
Magdalena de la Tour
Magdalena de la Tour a vegades apareix com Margarida de la Tour (en francès: Madeleine de la Tour d'Auvergne) (? 1495 - ? 1519) fou la comtessa d'Alvèrnia entre 1501 i 1519 que va esdevenir duquessa consort de Florència.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Magdalena de la Tour · Veure més »
Margarida de Comenge
Margarida de Comenge (1365/1366 - Poitiers, estiu de 1443) va ser comtessa de Comenge del 1375 al 1443.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Margarida de Comenge · Veure més »
Margarida de Valois (reina de França)
Margarida de Valois o la Reina Margot (Saint-Germain-en-Laye, 14 de maig de 1553 - París, 27 de març de 1615).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Margarida de Valois (reina de França) · Veure més »
Maria d'Alvèrnia
Maria I d'Alvèrnia i II de Boulogne (1376 - 1437), filla de Godofreu d'Alvèrnia (mort vers 1385), senyor de Montgascon, i de Joana de Ventadour (morta el 1376), neta de Robert VII d'Alvèrnia el Gran i de Maria de Flandes, esposa (des de 1388) del senyor de La Tour Bertran IV.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Maria d'Alvèrnia · Veure més »
Maria de Berry
Maria de Berry, nascuda el 1370, morta el juny de 1434 a Lió, fou duquessa d'Alvèrnia, i comtessa de Montpensier; era la filla de Joan I de Berry duc de Berry i de Joana d'Armanyac.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Maria de Berry · Veure més »
Matilde II de Boulogne
Mafalda, Matilda o Matilde de Dammartin (~1202 - gener 1259) va ser comtessa de Dammartin, de Boulogne (com a Matilde II) i d'Aumale de 1214 a la seva mort.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Matilde II de Boulogne · Veure més »
Niceti d'Alvèrnia
Niceti fou duc d'Alvèrnia, Roergue i Usès (Aquitània austrasiana) per compte del rei Khildebert II d'Austràsia.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Niceti d'Alvèrnia · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Occitània · Veure més »
Orador (desambiguació)
orador, persona que parla en públic.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Orador (desambiguació) · Veure més »
Pere II de Borbó
Pere II (nascut l'1 de desembre de 1438, mort al seu castell de Moulins el 10 d'octubre de 1503, va ser enterrat a la capella del priorat de Souvigny).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Pere II de Borbó · Veure més »
Pere Ramon II de Comenge
Pere Ramon II d Comenge (mort el 1376) va ser comte de Comenge des del 1341/1342 al 1376.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Pere Ramon II de Comenge · Veure més »
Rainúlfides
Els Rainúlfides o Ramnúlfides foren una nissaga franca de la que van sorgir els comtes de Poitiers i ducs d'Aquitània, els darrers prínceps d'Antioquia (de Bohemond III a Bohemond VII i Lúcia) i els reis de Xipre de la segona dinastia de Lusignan o ramnúlfida (1267 a 1489).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Rainúlfides · Veure més »
Ramon (IV) de Tolosa
Ramon (IV) de Tolosa de Llenguadoc mort vers el 961 va ser comte de Tolosa de Llenguadoc, Albi i Nimes (942-961) Va succeir al seu pare Ramon III / Ponç I a l'entorn del 950 (és esmentat per darrer cop el 844).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Ramon (IV) de Tolosa · Veure més »
Ramon II de Roergue
Ramon II (905 –961) fou comte de Roergue, amb drets indivisos sobre els comtats d'Albi i Nimes i a Septimània, i drets feudals nominals al Carcí.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Ramon II de Roergue · Veure més »
Ramon III de Tolosa
Ramon III, també conegut com a Ponç I (?-950) fou comte de Tolosa i comte en indivís d'Albí, de Carcí i de Nimes (923-950); també fou duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia per investidura reial que es van perdre a la seva mort davant els comtes de Poitou.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Ramon III de Tolosa · Veure més »
Regió francesa
La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Regió francesa · Veure més »
Regions d'Occitània
Les regions d'Occitània Les subregions d'Occitània La divisió de primer ordre a Occitània és la regió, que se subdivideix al seu torn en subregions, la qual al seu torn se subdivideix en parçans (comarques).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Regions d'Occitània · Veure més »
Robert I d'Alvèrnia
Robert I (?-?) fou comte d'Alvèrnia de 1016 a 1032.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert I d'Alvèrnia · Veure més »
Robert I de Clarmont
Robert I de Clarmont apareix citat com a vescomte d'Alvèrnia en una donació que va fer el comte d'Alvèrnia, Acfred al monestir de Sauxillanges el 927, i altre cop a la fundació del monestir de Chanteuge el 936, amb el duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia Ramon III de Tolosa, dit Ponç.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert I de Clarmont · Veure més »
Robert II d'Alvèrnia
Robert II (+ 1096 o poc més tard), fou comte d'Alvèrnia i comte titular de Gavaldà per dret de la seva primera dona.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert II d'Alvèrnia · Veure més »
Robert II de Clarmont
Robert II de Clarmont, anomenat el Jove, apareix esmentat com a vescomte a l'acta de fundació del monestir de Chanteuges el 936, en un moment en què el seu pare encara vivia.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert II de Clarmont · Veure més »
Robert III d'Alvèrnia
Robert III fou comte d'Alvèrnia cap a 1136 succeint al seu pare Guillem VII d'Alvèrnia és conegut per als seus diferents amb l'església de Briude, arreglats per un tractat passat amb els arquebisbes de Bourges i de Lió.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert III d'Alvèrnia · Veure més »
Robert III de Clarmont
Robert III de Clarmont fou vescomte d'Alvèrnia, fill i successor del seu pare Robert II.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert III de Clarmont · Veure més »
Robert IV (delfí d'Alvèrnia)
Robert IV (~1150 - 1234) delfí d'Alvèrnia fou comte d'Alvèrnia i de Clarmont a la mort del seu pare, vers 1169, tenint en apanatge els castells d'Herment i de Vodable, i les senyories de Suire, Chamalières, Montronhon, Plauzat, Champeix, Cròc, Aurières, Neschers, Chanonat, Chauriat i Rochefort.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert IV (delfí d'Alvèrnia) · Veure més »
Robert IV d'Alvèrnia
Robert IV fou comte d'Alvèrnia, fill i successor de Guillem IX el Vell el 1182.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert IV d'Alvèrnia · Veure més »
Robert V d'Alvèrnia
Robert V d'Alvèrnia, nascut vers 1225, mort el 1277 fou comte d'Alvèrnia de 1247 a 1277), succeint en aquest feu al seu pare Guillem XI (vers 1195-1247), que fou comte d'Alvèrnia de 1222 a 1247. Fou també comte de Boulogne el 1260 per herència de la seva mare Adelaida de Brabant, i com a donatari, d'Enric III de Brabant, duc de Brabant, el seu cosí, que va renunciar als seus drets. El 1249 Alfons de Poitiers comte de la Terra d'Alvèrnia, va concedir franquícies als burgesos de Riom, que com a capital del seu domini alvernès va passar en poc temps de ser un poble a una població notable; això va perjudicar considerablement al comtat d'Alvèrnia ja molts magnats van construir cases a Riom. El 28 d'abril de 1250 va fer una transacció amb Guiu de Dampierre i Berald de Mercoeur, lloctinents d'Arquimbald IX de Borbó, per la qual es dividia la senyoria de Combrailles. El 13 d'abril de 1251 la seva mare Adelaida de Brabant va renunciar a l'usdefruit d'Alvèrnia i va cedir al seu fill les seves terres al comtat de Duras (que de fet era una entitat administrativa) i hi va incloure les terres que reclamava el comte de Loon. Guiu, el seu germà, era abat de Saint Germain de Lambron, però Imbert de la Tour, un canonge de París li va disputar l'abadia i Robert V el va empresonar. Això va provocar la seva excomunió pel papa Alexandre IV. El 1253 els bisbes de Clarmont, Puy i Mende es van enfrontar als nobles locals; els bisbes van demanar ajut a Alfons de Poitiers que va designar comissaris que van fer una enquesta sense cridar als nobles afectats. Robert i la noblesa van protestar a Alfons, ja que això era contrari als usatges de la província. El 1254 el bisbe i el comte van signar un compromís amb la mediació de Raül comte de Ginebra, d'Arbest, senyor de la Tour, i de Guillem de Baffie (10 de juliol de 1254). Després de rebre el 1260 el comtat de Boulogne, el 1262 el rei de França i el seu seguici foren rebuts a la cort del comte a Clarmont, i allí es va casar el seu fill Felip l'Ardit amb Isabel d'Aragó (28 de maig de 1262). Va testar l'11 de gener de 1277. Va deixar els dos comtats al seu fill gran Guillem; al segon Robert la senyoria de Combrailles; al tercer Godofreu li ordenava abraçar la vida religiosa; i el quart Guiu (Guiuet) igualment; rebien a més un llegat en diners. Va deixar també diners a les filles Matilde i Maria a les que encarrega casar-se (la segona però no va obeir i es va fer religiosa, potser per una vocació tardana). la seva esposa Eleonor va rebre la senyoria de Châteauneuf. Va morir poc després.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert V d'Alvèrnia · Veure més »
Robert V, delfí d'Alvèrnia
Robert V (? - 1262) fou delfí d'Alvèrnia i comte de Clarmont i senyor de Chamalières, successor del seu pare Guillem IX, delfí d'Alvèrnia vers 1240.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert V, delfí d'Alvèrnia · Veure més »
Robert VI d'Alvèrnia
Robert VI d'Alvèrnia, nascut el 1250, mort el 1314, fou comte d'Alvèrnia i comte de Boulogne (1280-1314), succeint als dos feus al seu germà.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert VI d'Alvèrnia · Veure més »
Robert VI, delfí d'Alvèrnia
Robert VI (+1282), comte de Clarmont i delfí d'Alvèrnia, fou fill i successor de Robert V, delfí d'Alvèrnia.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert VI, delfí d'Alvèrnia · Veure més »
Robert VII d'Alvèrnia
Robert VII d'Alvèrnia el Gran, (vers 1282 - 13 d'octubre de 1325), fou comte d'Alvèrnia i de Boulogne (1314-1325), fill de Robert VI d'Alvèrnia (1250-1314), i de Beatriu de Montgascon, i successor del pare en els dos feus.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert VII d'Alvèrnia · Veure més »
Robert VII, delfí d'Alvèrnia
Robert VII (? - 1324) fou delfí d'Alvèrnia i comte de Clarmont, successor del seu pare Robert VI, delfí d'Alvèrnia el 1282.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert VII, delfí d'Alvèrnia · Veure més »
Rorgó I del Maine
Roricó o Rorgó I de Maine mort el 16 de juny del 839 o del 840, va ser comte de Rennes el 819 i comte del Maine de 832 a 839.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Rorgó I del Maine · Veure més »
Rotruda (filla de Carlemany)
Rotruda (vers 775- † 6 juny de 810) fou filla de Carlemany i d'Hildegarda de Vintzgau (de la família dels agilolfing), promesa a l'emperador bizantí Constantí VI, però l'emperadriu Irene d'Atenes, mare de Constantí, va fer trencar les esposalles del seu fill el 788.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Rotruda (filla de Carlemany) · Veure més »
Simó de Vexin
Simó de Vexin o Simó de Valois, nascut el 1048, mort el 1080 (o 1081), va ser comte d'Amiens, de Vexin i de Valois, i de Montdidier, el comtat de Montdidier havia estat conquerit (excepte Roucy i Ramerupt) pel comte de Vermandois i Raül III de Valois l'havia arrabassat a aquest abans de 1038 i senyor de de Crépy, de 1074 a 1077 i comte de Bar-sur-Aube (procedent de l'herència materna) a la mort del seu germà Gautier, de 1065/1067 a 1077.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Simó de Vexin · Veure més »
Susana de Borbó
fou duquessa de Borbó i d'Alvèrnia, i comtessa de la Marca, comtessa de Clermont-en-Beauvaisis, de Forès, de Gien, vescomtessa de Carlat i Murat, princesa sobirana de Dombes, senyora (dama) de Beaujeu, etc.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Susana de Borbó · Veure més »
Teodoric el Tresorer
Thierry (Teodoric IV d'Autun) o Teodoric el Tresorer (vers 820 † 882) fou comte d'Autun al, de la família dels Nibelúngides, fill de Khildebrand III i de Dunna.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Teodoric el Tresorer · Veure més »
Tractat de Gisors (1189)
El tractat de Gisors de 1189, fou un tractat signat a Gisors el juliol de 1189 pel qual el comtat d'Alvèrnia esdevenia vassall del rei de França.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Tractat de Gisors (1189) · Veure més »
Vescomtat de Llemotges
El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Vescomtat de Llemotges · Veure més »
Vescomtat de Tièrn
El vescomtat de Tièrn fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a l'Alvèrnia, fundada a mitjans del per Matfred, suposat fill del vescomte d'Alvèrnia (coneguts també com a Vescomtes de Clarmont).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Vescomtat de Tièrn · Veure més »
Vescomtat de Torena
El vescomtat de Torena (en francès Turenne, que no s'ha de confondre amb la província de Touraine) fou una jurisdicció feudal de Regne de França al departament de Corresa al Llemosí del qual la capital era la petita vila de Torena (per un temps Mont-Franc durant la revolució).
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Vescomtat de Torena · Veure més »
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 1 de desembre · Veure més »
961
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 961 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comtat d'Auvergne, Comtat d'Auvèrnhe, Comtat de Alvèrnia, Comtat de Montferrand, Comtat d’Alvèrnia, Comte d'Alvèrnia, Comte d'Auvergne, Comte d'Auvèrnhe, Comtes d'Alvèrnia, Comtes d'Auvergne, Comtes d'Auvèrnhe, Comtessa d'Alvèrnia, Comtessa d'Auvergne, Comtessa d'Auvèrnhe, Delfinat d'Alvèrnia, Delfinat de Clarmont, Duc d'Alvèrnia, Duc d'Auvergne, Duc d'Auvèrnhe, Ducat d'Alvèrnia, Ducat d'Auvergne, Ducat d'Auvèrnhe, Ducat d’Alvèrnia, Ducs d'Alvèrnia, Ducs d'Auvergne, Ducs d'Auvèrnhe, Duquessa d'Alvèrnia, Duquessa d'Auvergne, Duquessa d'Auvèrnhe, Llista de Ducs d'Alvèrnia, Llista de Ducs d'Auvergne, Llista de Ducs d'Auvèrnhe, Llista de comtes d'Alvèrnia, Llista de comtes d'Auvergne, Llista de comtes d'Auvèrnhe, Llista de vescomtes d'Alvèrnia, Llista de vescomtes d'Auvergne, Llista de vescomtes d'Auvèrnhe, Terra d'Alvèrnia, Terres d'Alvèrnia, Terres d’Alvèrnia, Vescomtat d'Alvèrnia, Vescomtat d'Auvergne, Vescomtat d'Auvèrnhe, Vescomtat de Clarmont, Vescomte d'Alvèrnia, Vescomte d'Auvergne, Vescomte d'Auvèrnhe, Vescomtes d'Alvèrnia, Vescomtes d'Auvergne, Vescomtes d'Auvèrnhe, Vescomtessa d'Alvèrnia, Vescomtessa d'Auvergne, Vescomtessa d'Auvèrnhe.
