Taula de continguts
188 les relacions: Agramunt, Alcanyís, Alfons el Magnànim, Alfons IV de Ribagorça, Alfons V de Ribagorça, Alzira, Antón de Luna i Xèrica, Antoni de Bofarull i Brocà, Antoni de Fluvià, Antoni de Fluvià (el jove), Aragó, Arnau Fonolleda, Álvaro de Luna y Jarana, Balaguer, Bandera de València, Batalla d'Alcolea de Cinca, Batalla de la Foç Pisana, Batalla de la Marina, Batalla de Morvedre, Batalla de Rubinat, Bel·lònides, Benet XIII, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera, Bernat de Gualbes, Berta d'Aragó, Bonifaci Ferrer, Bunyol, Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim, Carrer de Casp, Cartoixa de Porta Coeli, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó-Urgell, Casal de Barcelona, Casp, Castell d'Agramunt, Castell de l'Abizanda, Castell de Loarre, Castell de Rosanes, Castell de Tartareu, Castell de Xàtiva, Castellà a Catalunya, Castelló de Farfanya, Català antic, Català clàssic, Catalunya a la Corona d'Aragó, Compromís (desambiguació), Comtat d'Urgell, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, ... Ampliar l'índex (138 més) »
Agramunt
Agramunt és un municipi de la comarca de l'Urgell, Catalunya, que consta de sis unitats de població, que són: Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera.
Veure Compromís de Casp і Agramunt
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Veure Compromís de Casp і Alcanyís
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Compromís de Casp і Alfons el Magnànim
Alfons IV de Ribagorça
Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.
Veure Compromís de Casp і Alfons IV de Ribagorça
Alfons V de Ribagorça
Alfons V d'Aragó d'Eiximenis, dit el Jove (ca. 1358 - 1424/1425), fou duc de Gandia, comte de Dénia i comte de Ribagorça (1412-1425).
Veure Compromís de Casp і Alfons V de Ribagorça
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Veure Compromís de Casp і Alzira
Antón de Luna i Xèrica
Anton de Luna i de Xèrica (Antonio de Luna y de Xérica) (?-Mequinensa 1419), noble aragonès del llinatge dels Luna i defensor de la candidatura de Jaume II d'Urgell al Compromís de Casp.
Veure Compromís de Casp і Antón de Luna i Xèrica
Antoni de Bofarull i Brocà
Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.
Veure Compromís de Casp і Antoni de Bofarull i Brocà
Antoni de Fluvià
Antoni de Fluvià fou Mestre de l'Hospital des de 1421 fins al 1437.
Veure Compromís de Casp і Antoni de Fluvià
Antoni de Fluvià (el jove)
Antoni de Fluvià, el jove (segle XV) era un frare hospitaler nebot del Mestre de l'Hospital Antoni de Fluvià.
Veure Compromís de Casp і Antoni de Fluvià (el jove)
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Compromís de Casp і Aragó
Arnau Fonolleda
Arnau Fonolleda (Barcelona 1390? - ? 1475?), fou un dels principals secretaris del rei Alfons el Magnànim.
Veure Compromís de Casp і Arnau Fonolleda
Álvaro de Luna y Jarana
Álvaro de Luna (Cañete, c. 1390 - Valladolid, 2 de juny de 1453) va ser un noble castellà de la família de Luna.
Veure Compromís de Casp і Álvaro de Luna y Jarana
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Veure Compromís de Casp і Balaguer
Bandera de València
La bandera de València és l'anomenada Senyera Coronada i està formada per.
Veure Compromís de Casp і Bandera de València
Batalla d'Alcolea de Cinca
La batalla d'Alcolea de Cinca de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Veure Compromís de Casp і Batalla d'Alcolea de Cinca
Batalla de la Foç Pisana
La batalla de la Foç Pisana fou un combat naval que tingué lloc davant la desembocadura de l'Arno l'octubre de 1421, entre un estol de la Corona d'Aragó organitzat per Alfons IV el Magnànim i comandat per Romeu de Corbera i un estol de la República de Gènova, dirigit per Bautista di Campofregoso, que tenia la intenció d'atacar Nàpols.
Veure Compromís de Casp і Batalla de la Foç Pisana
Batalla de la Marina
La Batalla de la Marina fou un dels combats entre angevins, partidaris de Lluís III d'Anjou, i alfonsins, partidaris d'Alfons el Magnànim, per establir el successor al tron del Regne de Nàpols.
Veure Compromís de Casp і Batalla de la Marina
Batalla de Morvedre
La Batalla de Morvedre de 1412 fou un enfrontament armat entre els partidaris de Ferran d'Antequera i Jaume II d'Urgell ocorregut al Regne de València durant el període d'interregne que va començar amb la mort de Martí I l'Humà i va culminar en el Compromís de Casp.
Veure Compromís de Casp і Batalla de Morvedre
Batalla de Rubinat
La batalla de Rubinat fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Veure Compromís de Casp і Batalla de Rubinat
Bel·lònides
Els bel·lònides foren una dinastia d'origen got, descendents del comte Bel·ló I de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empúries; i avi de Guifré el Pilós de Barcelona) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del fins al 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí l'Humà (que morí sense descendència legítima a causa de la prematura mort del seu fill Martí el Jove).
Veure Compromís de Casp і Bel·lònides
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Veure Compromís de Casp і Benet XIII
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça, ca. 1365 - Barcelona, 1432) fou un cavaller i jurista aragonès del llinatge dels Bardaixí, senyor de Saidí.
Veure Compromís de Casp і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera
Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera (? - 1433), baró de Nules i d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.
Veure Compromís de Casp і Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera
Bernat de Gualbes
Bernat de Gualbes (Barcelona, ? - Barcelona 1422).
Veure Compromís de Casp і Bernat de Gualbes
Berta d'Aragó
Castell de Marcuello, des del qual governava Berta d'Aragó. Berta d'Aragó (h. 1075 – abans de 1111) va ser reina consort d'Aragó i Navarra.
Veure Compromís de Casp і Berta d'Aragó
Bonifaci Ferrer
Bonifaci Ferrer (València 1350 - Cartoixa de Vall de Crist 1417) fou un religiós valencià a qui s’atribueix la traducció del text imprès l’any 1478 de la Bíblia al català.
Veure Compromís de Casp і Bonifaci Ferrer
Bunyol
Bunyol (oficialment i en castellà Buñol) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.
Veure Compromís de Casp і Bunyol
Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim
La reina Joana II de Nàpols regnava a Nàpols sense descendència i va adoptar Alfons el Magnànim com a futur hereu l'agost de 1420.
Veure Compromís de Casp і Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim
Carrer de Casp
El carrer de Casp és un carrer de Barcelona que es troba al districte de l'Eixample.
Veure Compromís de Casp і Carrer de Casp
Cartoixa de Porta Coeli
La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).
Veure Compromís de Casp і Cartoixa de Porta Coeli
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Veure Compromís de Casp і Casa reial d'Aragó
Casal d'Aragó-Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Aragó-Urgell o Casal d'Urgell-Aragó compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Jaume I d'Urgell, fundador del Casal d'Aragó-Urgell l'any 1328 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare i rei d'Aragó; Alfons el Benigne fins a Jaume II d'Urgell que fou desposseït dels seus títols l'any 1413 després que fou aspirant a la successió a la mort del rei Martí, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera.
Veure Compromís de Casp і Casal d'Aragó-Urgell
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Compromís de Casp і Casal de Barcelona
Casp
Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.
Veure Compromís de Casp і Casp
Castell d'Agramunt
Castell d'Agramunt és un castell termenat d'Agramunt (Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Compromís de Casp і Castell d'Agramunt
Castell de l'Abizanda
El Castell de l'Abizanda (en aragonès: Castiello de l'Abizanda o Torre de l'Abizanda) és un castell que es troba localitzat a la localitat aragonesa d'Abizanda (comarca de Sobrarbe, província d'Osca).
Veure Compromís de Casp і Castell de l'Abizanda
Castell de Loarre
El castell de Loarre (en aragonès castiello de Lobarre) és un castell romànic situat sobre la serra de Loarre, a uns 35 km d'Osca, a l'Aragó.
Veure Compromís de Casp і Castell de Loarre
Castell de Rosanes
El Castell de Rosanes, o del Pairet, és una obra del municipi de Martorell (Baix Llobregat) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Compromís de Casp і Castell de Rosanes
Castell de Tartareu
El castell de Tartareu és un castell de Tartareu, al municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Compromís de Casp і Castell de Tartareu
Castell de Xàtiva
Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.
Veure Compromís de Casp і Castell de Xàtiva
Castellà a Catalunya
llengües peninsulars. El castellà a Catalunya és un dels idiomes cooficials d'aquest territori, al costat del català i l'occità en la seva variant aranesa.
Veure Compromís de Casp і Castellà a Catalunya
Castelló de Farfanya
La vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarràs.
Veure Compromís de Casp і Castelló de Farfanya
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Veure Compromís de Casp і Català antic
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Veure Compromís de Casp і Català clàssic
Catalunya a la Corona d'Aragó
Catalunya tingué un paper prepoderant en la Corona d'Aragó des de la creació d'aquesta amb la unió dinàstica de Ramon Berenguer IV de Barcelona amb Peronella d'Aragó.
Veure Compromís de Casp і Catalunya a la Corona d'Aragó
Compromís (desambiguació)
* Un compromís és un acord lliure i no escrit entre dues persones.
Veure Compromís de Casp і Compromís (desambiguació)
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Veure Compromís de Casp і Comtat d'Urgell
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Compromís de Casp і Corona d'Aragó
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Compromís de Casp і Corona de Castella i Lleó
Corts de Barcelona (1413)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.
Veure Compromís de Casp і Corts de Barcelona (1413)
Corts de València (1415)
Les Corts de València de 1415, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Ferran I, mentre celebrava corts a Barcelona, el 29 de març de 1413, per a iniciar-se a València el 15 d'abril.
Veure Compromís de Casp і Corts de València (1415)
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Veure Compromís de Casp і Corts del Regne d'Aragó
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Veure Compromís de Casp і Cronologia de la història de Catalunya
Denominacions de la llengua catalana
Denominacions pròpies del català pels seus parlants. Les denominacions de la llengua catalana han estat molt diverses al llarg dels segles, també en cada un dels països de parla catalana: Catalunya, el País Valencià i les Illes.
Veure Compromís de Casp і Denominacions de la llengua catalana
Diego Gómez de Fuensalida
Diego Gómez de Fuensalida (c.1371-1436) o simplement Diego de Fuensalida, va ser un noble i religiós castellà, proper a la figura de Ferran d'Antequera durant el Compromís de Casp i després en ser escollit sobirà de la Corona d'Aragó.
Veure Compromís de Casp і Diego Gómez de Fuensalida
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Veure Compromís de Casp і Dinastia Trastàmara
Dinastia Trastàmara a Catalunya
La dinastia Trastàmara a Catalunya es va instal·lar, igual que a la resta de la Corona d'Aragó, arran dels acords del Compromís de Casp del 1412 que varen triar un nou rei, Ferran I de Catalunya-Aragó (1412-1416) després de la mort de Martí l'Humà de la Casa de Barcelona.
Veure Compromís de Casp і Dinastia Trastàmara a Catalunya
Diputats i consellers de la Diputació del General
Aquesta llista inclou tots els diputats i consellers que van formar part de la Diputació del General de Catalunya, des de la seva institució el 1359 fins a la seva dissolució definitiva, el 1714.
Veure Compromís de Casp і Diputats i consellers de la Diputació del General
Domènec Ram i Lanaja
Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.
Veure Compromís de Casp і Domènec Ram i Lanaja
Don Fernando el de Antequera
Don Fernando el de Antequera és un drama històric en vers, dividit en tres actes, de Ventura de la Vega, estrenat a Madrid i Barcelona el mateix dia 4 d'abril de 1847.
Veure Compromís de Casp і Don Fernando el de Antequera
Ducat de Montblanc
Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
Veure Compromís de Casp і Ducat de Montblanc
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Compromís de Casp і Edat mitjana de Catalunya
Editorial Pòrtic
Editorial Pòrtic és una editorial fundada a Barcelona el 1963 per Josep Fornas i Martínez, amb la col·laboració inicial de Rafael Tasis i Marca.
Veure Compromís de Casp і Editorial Pòrtic
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Veure Compromís de Casp і Eixample de Barcelona
Elionor d'Alburquerque
Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).
Veure Compromís de Casp і Elionor d'Alburquerque
Elionor d'Aragó, senyora de Valls
Escut del comtat de Prades Elionor Maria d'Aragó, reina consort de Xipre (1359-1369), era filla del matrimoni de l'infant Pere I, comte de Ribagorça i Prades, amb Joana de Foix.
Veure Compromís de Casp і Elionor d'Aragó, senyora de Valls
Elionor d'Aragó-Urgell
Elionor d'Urgell, Elionor d'Aragó-Urgell o Elionor d'Aragó i Montferrat (Balaguer?, 1378 - Ermita de Sant Joan, Montblanc, Conca de Barberà, 28 de maig de 1430), infanta d'Urgell, que es retirà a fer vida eremítica.
Veure Compromís de Casp і Elionor d'Aragó-Urgell
Elisabet d'Urgell i d'Aragó
Armes d'Isabel d'Aragó, duquessa de Coïmbra i comtessa d'Urgell Isabel o Elisabet d'Urgell (Balaguer, 1409 - Coïmbra, 29 d'agost de 1439), fou una noble de la casa reial catalana.
Veure Compromís de Casp і Elisabet d'Urgell i d'Aragó
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Veure Compromís de Casp і En guàrdia!
Enfrontament del vectigal
Joan Fiveller exigeix a Ferran d'Antequera que pagui el vectigal de la carn (Ramon Tusquets i Maignon, 1885) Joan Fiveller a la porta de la Casa de la Ciutat (Barcelona) Lenfrontament del vectigal fou la reclamació efectuada el 1416 pel llavors conseller segon de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran I per tal que pagués el vectigal, l'impost sobre la carn que els compradors de la Casa del monarca adquirien a la ciutat, i del qual el rei pretenia quedar-ne exempt.
Veure Compromís de Casp і Enfrontament del vectigal
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Veure Compromís de Casp і Enric III de Castella
Enric IV de Castella
Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).
Veure Compromís de Casp і Enric IV de Castella
Enric Vila i Casas
Enric Vila i Casas (Barcelona, 1 de març de 1924 - 13 de març de 2015) fou un advocat i escriptor català.
Veure Compromís de Casp і Enric Vila i Casas
Església de Sant Francesc (Xàtiva)
L'església de Sant Francesc, també anomenada Antic Convent de Sant Francesc, està situada al carrer Montcada número 1 del municipi de Xàtiva, a la comarca de la Costera, País Valencià.
Veure Compromís de Casp і Església de Sant Francesc (Xàtiva)
Església del Pilar (València)
Lesglésia del Pilar, o Església de Nostra Senyora del Pilar i Sant Llorenç és l'església de l'antic convent dominic del mateix nom, i principalment és el que queda d'aquest.
Veure Compromís de Casp і Església del Pilar (València)
Felipa de Coïmbra i d'Urgell
Escut d'Armes de la família Coïmbra-Urgell. Escut quarterat en creu, on podem veure al segon i tercer quarter els pals de la casa reial catalana, i al primer i quart quarter les armes reials portugueses que utilitzaven els Avís L'infanta Felipa de Coïmbra i d'Urgell, també coneguda com a Felipa d'Avís i d'Aragó (Coïmbra, 1435 – Odivelas, 1497) fou una noble catalana i portuguesa, que alhora desenvolupà un paper important en l'humanisme europeu del.
Veure Compromís de Casp і Felipa de Coïmbra i d'Urgell
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Compromís de Casp і Ferran d'Antequera
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Compromís de Casp і Ferran el Catòlic
Francesc Climent Sapera
Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).
Veure Compromís de Casp і Francesc Climent Sapera
Francesc d'Aranda
Francesc d'Aranda (Terol, 1346 - cartoixa de Portaceli, 1438) fou un cavaller aragonès i després cartoixà.
Veure Compromís de Casp і Francesc d'Aranda
Frederic de Luna
Frederic de Luna, conegut també com a Frederic d'Aragó i de Sicília (Sicília, 1402? - Urueña, Castella, 1438), fou duc d'Arjona, comte de Luna i senyor de Sogorb, del llinatge dels Luna.
Veure Compromís de Casp і Frederic de Luna
Galceran de Requesens i de Santacoloma
Galceran de Requesens i de Santacoloma (? - València 1465) va ser lloctinent de Catalunya en el regnat d'Alfons el Magnànim.
Veure Compromís de Casp і Galceran de Requesens i de Santacoloma
Galera catalana
La Reial" Galera catalana navegant a un llarg maltesa, d'estil català La galera catalana (antigament galea) fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment llatines).
Veure Compromís de Casp і Galera catalana
Garcia Fernández de Heredia
García Fernández de Heredia (Munébrega, Aragó, ? - La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1 de juny de 1411) fou arquebisbe de Saragossa.
Veure Compromís de Casp і Garcia Fernández de Heredia
Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
'''"Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell"''' (Manuscrit 246) és una còpia del segle XV de la '''''Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae''''' (1380) "Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell" és el nom que s'ha donat al manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya, una còpia del segle XV que és l'únic testimoni de l'obra genealògica Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae, escrita el 1380 per fra Jaume Domènec.
Veure Compromís de Casp і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
Gener Rabassa
Gener Rabassa (València ±1342 - després de 1412) fou un jurisconsult.
Veure Compromís de Casp і Gener Rabassa
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Compromís de Casp і Guerra Civil catalana
Guerra Civil navarresa
La Guerra Civil navarresa fou un conflicte successori per al tron del Regne de Navarra, que enfrontà Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran.
Veure Compromís de Casp і Guerra Civil navarresa
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Compromís de Casp і Guerra dels Cent Anys
Guillem de Vallseca
Guillem de Vallseca, també conegut amb el seu nom llatinitzat Guilelmus a Vallesicca, (Barcelona, ? - Barcelona, 1420) fou un doctor en lleis català.
Veure Compromís de Casp і Guillem de Vallseca
Guillem Ramon de Montcada i de Luna
va ser un noble del casal de Montcada, senyor d'Aitona, Mequinensa, Seròs i Soses, a més de ser creat baró de Monreale i comte de Marmila, a Sicília.
Veure Compromís de Casp і Guillem Ramon de Montcada i de Luna
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Compromís de Casp і Història de Barcelona
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Compromís de Casp і Història de Catalunya
Història de l'Aragó
Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.
Veure Compromís de Casp і Història de l'Aragó
Història de la Franja de Ponent
La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.
Veure Compromís de Casp і Història de la Franja de Ponent
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Veure Compromís de Casp і Història de la llengua catalana
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Veure Compromís de Casp і Història de Mallorca
Història de Sabadell
Antic Passeig de la Plaça Major La història de Sabadell descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de Sabadell.
Veure Compromís de Casp і Història de Sabadell
Història del Comtat d'Urgell
La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Veure Compromís de Casp і Història del Comtat d'Urgell
Història del cristianisme a Espanya
Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.
Veure Compromís de Casp і Història del cristianisme a Espanya
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Veure Compromís de Casp і Història del dret català
Història del País Valencià
citació.
Veure Compromís de Casp і Història del País Valencià
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Compromís de Casp і Hodonímia de Barcelona
Il trovatore
Il trovatore (El trobador) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret italià de Leone Emanuele Bardare i Salvatore Cammarano, basat en l'obra teatral El trobador d'Antonio García Gutiérrez.
Veure Compromís de Casp і Il trovatore
Isabel d'Aragó i de Fortià
Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424) fou princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).
Veure Compromís de Casp і Isabel d'Aragó i de Fortià
Isabel de Villena
Isabel de Villena (c. 1430 - València, 2 de juliol de 1490) va ser una religiosa i escriptora valenciana del xv.
Veure Compromís de Casp і Isabel de Villena
Jaume de Coïmbra i d'Urgell
El cardenal-infant Jaume de Coïmbra i d'Urgell, també conegut com a Jaume d'Avis i d'Urgell o Jaume de Portugal (Coïmbra, 1433- Florència, 1459) fou un noble portuguès de la Casa d'Avís i alhora membre de la Casa Reial Catalana (Casa d'Avis-Urgell), que esdevindria cardenal i administrador apostòlic de Lisboa.
Veure Compromís de Casp і Jaume de Coïmbra i d'Urgell
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Veure Compromís de Casp і Jaume II d'Urgell
Jaume Vicens i Vives
Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Lió, 28 de juny del 1960) fou un historiador, escriptor, catedràtic i editor català.
Veure Compromís de Casp і Jaume Vicens i Vives
Joan de Montsó
Joan de Montsó (en francès: Jean de Monzon, en castellà: Juan de Monzón) (València, c.1340 - p.1412) va ser un prominent teòleg tomista valencià de l'Orde dels Predicadors.
Veure Compromís de Casp і Joan de Montsó
Joan de Prades
Escut d'Armes de Joan de Prades Joan d'Aragó i de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença (1358-1414).
Veure Compromís de Casp і Joan de Prades
Joan Eixemeno
Joan Eixemeno (Ciutat de Mallorca, ca. 1350 - Malta, 1420), frare franciscà, escriptor, predicador, teòleg i diplomàtic mallorquí.
Veure Compromís de Casp і Joan Eixemeno
Joan Fiveller
Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.
Veure Compromís de Casp і Joan Fiveller
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Veure Compromís de Casp і Joan II de Castella
Joan Peana
fou un sacerdot i promotor cultural de l'Alguer, on es va dedicar a l'ensenyament del català.
Veure Compromís de Casp і Joan Peana
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Compromís de Casp і Juny
La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant
La Orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant és una novel·la històrica i romàntica d'Antoni de Bofarull publicada a Barcelona el 1862.
Veure Compromís de Casp і La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant
La Pobla de Vallbona
La Pobla de Vallbona és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
Veure Compromís de Casp і La Pobla de Vallbona
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Veure Compromís de Casp і Literatura catalana
Llinatge dels Alta-riba
Escut del Castell d'Alta-riba i del seu llinatge El llinatge dels Alta-riba, o Altarriba, procedeix i agafa el nom del tossal del mateix nom on està edificat el Castell Sant Miquel d'Alta-riba, del nucli de població d'Alta-riba, del municipi d'Estaràs, de la comarca de la Segarra.
Veure Compromís de Casp і Llinatge dels Alta-riba
Llinatge dels Bardaixí
El cognom Bardaixí prové de la vall de Bardaixí i de Benasc.
Veure Compromís de Casp і Llinatge dels Bardaixí
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Veure Compromís de Casp і Llista d'arquebisbes de Tarragona
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Veure Compromís de Casp і Llista de comtes d'Urgell
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Compromís de Casp і Llista de comtes de Barcelona
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Compromís de Casp і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Veure Compromís de Casp і Llista de reis de Mallorca
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Veure Compromís de Casp і Llista de reis de València
Llorenç Capdevila i Roure
Llorenç Capdevila i Roure (Alpicat, Segrià, 20 d'octubre de 1969) és un escriptor català.
Veure Compromís de Casp і Llorenç Capdevila i Roure
Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí
Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, (1405-1475) vescomte de Rueda i senyor de Mislata va ser virrei de Sicília.
Veure Compromís de Casp і Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Compromís de Casp і Mallorca
Manuel de Montsuar i Mateu
IES Manuel de Montsuar a Lleida Manuel de Montsuar (Lleida, aprox. 1410 - 1491) va ser el vint-i-vuitè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1461 i 1464, nomenat el 22 de juliol de 1461.
Veure Compromís de Casp і Manuel de Montsuar i Mateu
Manuel Dieç
Mossèn Manuel Díeç, Dies o Díez, al qual alguns afegeixen de Calataiud, cavaller, escriptor, veterinari i menescal català de la primera meitat del.
Veure Compromís de Casp і Manuel Dieç
Marc de Vilalba
Marc de Vilalba, també conegut erròniament com de Villalba, (La Roca del Vallès, ? — Olesa de Montserrat, 27 de gener de 1439) fou un abat i polític, 13è President de la Generalitat de Catalunya nomenat per les Corts de Barcelona el 23 d'agost de 1413.
Veure Compromís de Casp і Marc de Vilalba
Margalida de Montferrat
Escut de Pere II d'Urgell, espòs de Margalida de Montferrat Margalida de Montferrat era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d'Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III.
Veure Compromís de Casp і Margalida de Montferrat
Margarida de Montferrat
Margarida de Montferrat (c. 1360 - Morella, 1420) fou una noble catalana, procedent de la branca italiana dels Paleòleg, que fou comtessa d'Urgell.
Veure Compromís de Casp і Margarida de Montferrat
Margarida de Prades
Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Veure Compromís de Casp і Margarida de Prades
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Veure Compromís de Casp і Martí el Jove
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Compromís de Casp і Martí l'Humà
Mequinensa
Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).
Veure Compromís de Casp і Mequinensa
Muzio Attendolo Sforza
Muzio Attendolo Sforza (Cotignola, 28 de maig de 1369 — Aterno, 4 de gener de 1424) va ser un condottiero italià, fundador de la dinastia Sforza, va liderar un exèrcit bolonyès i florentí a la batalla de Casalecchio.
Veure Compromís de Casp і Muzio Attendolo Sforza
Nacionalisme aragonès
Una estrelada aragonesa. El nacionalisme aragonès és un moviment polític que defensa que Aragó té història, idioma, lleis i cultura pròpies suficients per a tenir una major autonomia i fins i tot per a conformar una nació independent.
Veure Compromís de Casp і Nacionalisme aragonès
Nules
Nules es una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Plana Baixa.
Veure Compromís de Casp і Nules
Pere Bertran
Pere Bertran (Regne de València, s. XIV -) fou un jurista valencià.
Veure Compromís de Casp і Pere Bertran
Pere d'Arenys
Pere d'Arenys (Arenys de Munt, 1349 – Barcelona, 1419) fou un teòleg dominicà català.
Veure Compromís de Casp і Pere d'Arenys
Pere de Cardona i de Luna
Monsenyor Pere de Cardona (? - Lleida, 9 de desembre de 1411) va ser bisbe de Lleida (1407-1411).
Veure Compromís de Casp і Pere de Cardona i de Luna
Pere de Sagarriga i de Pau
Pere de Sagarriga i de Pau (Viladamat, ? - Barcelona 1418).
Veure Compromís de Casp і Pere de Sagarriga i de Pau
Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
Veure Compromís de Casp і Pere el Conestable de Portugal
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Veure Compromís de Casp і Pere II d'Urgell
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (Saragossa, ? - Tarragona 1489) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.
Veure Compromís de Casp і Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí
Plaça Major i plaça de la Font (Castelló de Farfanya)
La Plaça Major i plaça de la Font és una obra de Castelló de Farfanya (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Compromís de Casp і Plaça Major i plaça de la Font (Castelló de Farfanya)
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Veure Compromís de Casp і Príncep de Girona
Privilegi de Sant Feliu de Guíxols
El Privilegi de Sant Feliu de Guíxols fou un privilegi promulgat pel rei en Pere el Cerimoniós el 22 de juliol del 1365, que en confirmava un altre del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, i en virtut del qual es fixava l'estatut jurídic del Regne de Mallorca dins de la Corona d'Aragó.
Veure Compromís de Casp і Privilegi de Sant Feliu de Guíxols
Ramón Garrido Méndez
Ramón Garrido Méndez (València, 1868-12 de març de 1940) va ser un pintor valencià d'entresegles, l'estil artístic del qual es va desenvolupar conreant el costumbrisme, en la línia de Benlliure, plasmant paisatges i escenes, tant urbanes com –sobretot‐ de l'horta, amb ús abundant de tècniques del clarobscur.
Veure Compromís de Casp і Ramón Garrido Méndez
Ramon Berenguer de Fluvià
Ramon Berenguer de Fluvià (Catalunya, - ducat de Savoia) fou un cavaller català.
Veure Compromís de Casp і Ramon Berenguer de Fluvià
Ramon Descatllar
Ramon Descatllar (? - València, 5 de març de 1415) fou bisbe de Girona.
Veure Compromís de Casp і Ramon Descatllar
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Compromís de Casp і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Veure Compromís de Casp і Remences
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Veure Compromís de Casp і Revolta del comte d'Urgell
Rosanes
Rosanes és un casal fortificat de l'extrem de migjorn del municipi de la Garriga (Vallès Oriental), a la dreta del riu Congost, al costat del polígon industrial de la Garriga ben a prop d'un antic camp d'aviació.
Veure Compromís de Casp і Rosanes
Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
Sanç d'Aragó i d'Alburquerque conegut com a Sanç de Trastàmara (Medina del Campo, 1400 - 1415), fou el tercer fill de Ferran d'Antequera i d'Elionor d'Alburquerque, esdevingut infant d'Aragó en resultar elegit el seu pare rei d'Aragó al Compromís de Casp (1412).
Veure Compromís de Casp і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
Sancho de Rojas
Sancho de Rojas (c. 1381 - Alcalá de Henares, 24 d'octubre de 1422), i militar, va ser fill de Juan Martínez de Rojas, senyor de Montsó, de Cavia i de Cuzcurrita, i de la seva esposa Maria Fernández de Rojas.
Veure Compromís de Casp і Sancho de Rojas
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Veure Compromís de Casp і Sant Vicent Ferrer
Santa Maria de Sixena
El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.
Veure Compromís de Casp і Santa Maria de Sixena
Saqueig de Marsella
El Saqueig de Marsella fou un combat naval que va tenir lloc a Marsella el 1423 al retorn de la Campanya naval d'Alfons el Magnànim.
Veure Compromís de Casp і Saqueig de Marsella
Segle d'or valencià
El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.
Veure Compromís de Casp і Segle d'or valencià
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Veure Compromís de Casp і Senyera del País Valencià
Sessé (llinatge)
El llinatge dels Sessé, també escrit Sesé, fou un llinatge de rics-homes aragonesos.
Veure Compromís de Casp і Sessé (llinatge)
Setaigües
Setaigües (en castellà i oficialment, Siete Aguas) és un municipi del País Valencià situat a la Foia de Bunyol, és l'últim municipi de la comarca que limita amb la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Compromís de Casp і Setaigües
Setge de Balaguer (1413)
El Setge de Balaguer de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Veure Compromís de Casp і Setge de Balaguer (1413)
Setge de la Força Vella
El setge de la Força Vella fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana, el qual tingué lloc entre el 5 de juny i el 23 de juliol de 1462 a Girona.
Veure Compromís de Casp і Setge de la Força Vella
Setge de Lleida (1413)
El setge de Lleida de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Veure Compromís de Casp і Setge de Lleida (1413)
Setge de Torroella
El Setge de Torroella fou un dels combats de la Guerra Civil catalana.
Veure Compromís de Casp і Setge de Torroella
Tombes dels comtes de Barcelona
Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.
Veure Compromís de Casp і Tombes dels comtes de Barcelona
Treball (economia)
El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix.
Veure Compromís de Casp і Treball (economia)
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Veure Compromís de Casp і Urbanisme de Barcelona
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Compromís de Casp і València
València al segle XIV
jaumina Escut de valència al segle XIV València al segle XIV va renàixer com a capital del Regne de València i ciutat cristiana després de cinc segles de domini musulmà.
Veure Compromís de Casp і València al segle XIV
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Veure Compromís de Casp і Víctor Balaguer i Cirera
Vilanova (genealogia)
Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.
Veure Compromís de Casp і Vilanova (genealogia)
Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384 - Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).
Veure Compromís de Casp і Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Veure Compromís de Casp і Violant de Bar
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Compromís de Casp і 1332
1408
; Països catalans.
Veure Compromís de Casp і 1408
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Compromís de Casp і 1412
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Compromís de Casp і 24 de juny
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Compromís de Casp і 29 de març
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Compromís de Casp і 31 de juliol
També conegut com 1410-1416 (grans esdeveniments).