SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 462 les relacions: Abellinum, Acerra, Acilia de coloniis deducendis, Adlecte, Administració provincial romana, Adria, Aelia de coloniis deducendis, Aelia Sentia, Aemilia de terminis, Ager publicus, Agrigent, Aigües Sèxties, Aksaray, Alatri, Alètrium, Al·lifes, Alba Fucens, Alexandria de la Tròada, Alfedena, Aliat romà, Amfiteatre i circ romans de Barcelona, Amiternum, Ammaedara, Anagni, Antiga Corint, Antioquia de Pisídia, Apamea de Bitínia, Aqüeducte de Barcelona, Aquileia, Aquincum, Arezzo, Art de Catalunya, Ascoli Piceno, Asculum, Aternitum, Atina, Augusta dels Trèvers, Augusta Emèrita, Augusta Pretòria, Augusta Vindelicorum, Aulus Virgini (tribú 395 aC), Aurenja, Auruncs, Auximum, Auza, Ínsubres, Ècetra, Òstia, Àntium, Àrdea, ... Ampliar l'índex (412 més) » « Shrink índex

Abellinum

Abellinum era una ciutat dels hirpins, situada a la vall superior del Sabatus, prop de la frontera de Campània.

Veure Colònia romana і Abellinum

Acerra

Acerra és un municipi italià, situat a la regió de Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols.

Veure Colònia romana і Acerra

Acilia de coloniis deducendis

Acilia de coloniis deducendis va ser una llei establerta l'any 556 de la fundació de Roma (197 aC) a proposta del tribú de la plebs Gai Acili, quan eren consols Gai Corneli Ceteg i Quint Minuci Ruf, que establia la creació de cinc colònies marítimes amb trenta famílies cadascuna.

Veure Colònia romana і Acilia de coloniis deducendis

Adlecte

Adlecte o Al·lecte (en llatí Adlectus, plural Adlecti) és el nom que es donava a l'antiga Roma als que cobrien les vacants d'algun ofici o col·legi, com el col·legi de pontífexs o d'àugurs, a les magistratures i especialment al senat romà.

Veure Colònia romana і Adlecte

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Veure Colònia romana і Administració provincial romana

Adria

Adria és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la província de Rovigo.

Veure Colònia romana і Adria

Aelia de coloniis deducendis

Aelia de coloniis deducendis va ser una antiga llei romana suposadament establerta el 194 aC a proposta del tribú de la plebs Quint Eli Tuberó, sota els cònsols Publi Corneli Escipió Africà i Tiberi Semproni Llong.

Veure Colònia romana і Aelia de coloniis deducendis

Aelia Sentia

Aelia Sentia va ser una llei del temps d'August, segurament de l'any 3, proposada pels cònsols Sext Eli Cat i Gai Senti Saturní, que regulava la manumissió d'esclaus.

Veure Colònia romana і Aelia Sentia

Aemilia de terminis

Aemilia de terminis va ser una antiga llei romana de data desconeguda que establia els límits dels municipis i colònies.

Veure Colònia romana і Aemilia de terminis

Ager publicus

Lager publicus era el territori que pertanyia al poble romà.

Veure Colònia romana і Ager publicus

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.

Veure Colònia romana і Agrigent

Aigües Sèxties

Aigües Sèxties (en Aquae Sextiae; en Ὕδατα Σέξτια) va ser una ciutat de la Gàl·lia que es correspon amb l'actual ciutat d'Ais de Provença (departament de les Boques del Roine, al nord de Marsella).

Veure Colònia romana і Aigües Sèxties

Aksaray

Aksaray ('palau blanc') és una ciutat de Turquia a la regió d'Anatòlia Central, capital i districte de la província d'Aksaray.

Veure Colònia romana і Aksaray

Alatri

Alatri és una ciutat italiana a la província de Frosinone i a la regió del Laci, a la Vall Llatina.

Veure Colònia romana і Alatri

Alètrium

Alètrium (en Aletrium o Alatrium, en Ἀλέτριον) va ser una ciutat dels hèrnics a Itàlia, situada vora la via Llatina, a unes set milles romanes de Ferentium.

Veure Colònia romana і Alètrium

Al·lifes

Al·lifes (Allifae Ἄλλιφα) va ser una ciutat del Samni a la vall del Vulturnus sota un grup de muntanyes anomenades Monte Matese.

Veure Colònia romana і Al·lifes

Alba Fucens

Amfiteatre d'Alba Fucens Alba Fucens o també Alba Fucensis (en grec antic Ἄλβα φούκεντις) va ser una ciutat i fortalesa d'Itàlia central, situada a la Via Valèria dalt d'un turó elevat, a 5 km del Lacus Fucinus i al peu del Mont Velino.

Veure Colònia romana і Alba Fucens

Alexandria de la Tròada

Alexandria de la Tròada (en Ἀλεξάνδρεια Τρώας) fou una ciutat de la costa de la Tròada situada enfront de l'illa de Tènedos.

Veure Colònia romana і Alexandria de la Tròada

Alfedena

Alfedena és una ciutat italiana de la província de L'Aquila a la regió dels Abruços.

Veure Colònia romana і Alfedena

Aliat romà

Soci (plural llatí socii) o aliat romà va ser el nom que els romans donaven als seus aliats.

Veure Colònia romana і Aliat romà

Amfiteatre i circ romans de Barcelona

Tall esquemàtic d'un amfiteatre. La hipotètica existència d'un amfiteatre romà a Barcelona ha estat formulada en un treball de l'arqueòloga Jordina Sales, que el situa a l'actual barri de la Ribera, amb una planta de forma oval desenvolupada al voltant de l'actual església de Santa Maria del Mar.

Veure Colònia romana і Amfiteatre i circ romans de Barcelona

Amiternum

Amiternum o Amitermum (en grec antic Ἀμίτερνον) va ser una ciutat de la Sabínia, a la vora del riu Aternus, propera al naixement del riu, al nord-oest de Prifernum.

Veure Colònia romana і Amiternum

Ammaedara

Ammaedara és el nom d'un jaciment arqueològic tunisià a la rodalia de la vila de Bou Chebka, delegació de Foussana, governació de Kasserine.

Veure Colònia romana і Ammaedara

Anagni

Anagni és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Frosinone, a la Vall Llatina.

Veure Colònia romana і Anagni

Antiga Corint

Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.

Veure Colònia romana і Antiga Corint

Antioquia de Pisídia

Antioquia de Pisídia (en grec antic Ἀντιόχεια τῇ Πισιδίᾳ) era una ciutat de Pisídia a la part sud de les muntanyes entre Frígia i Pisídia.

Veure Colònia romana і Antioquia de Pisídia

Apamea de Bitínia

Apamea de Bitínia o Apamea Mirlea (en grec antic Απάμεια Μύρλεια) era una ciutat de la Propòntida, a la costa sud del golf de Cios, i al nord-oest de Bursa, a Bitínia.

Veure Colònia romana і Apamea de Bitínia

Aqüeducte de Barcelona

Vista de dos dels pilars de l'aqüeducte romà. Plaça del Vuit de Març, 2010 Laqüeducte de Barcelona, anomenat del Besòs o de Montcada, era la conducció que feia arribar l'aigua a la ciutat durant l'època romana.

Veure Colònia romana і Aqüeducte de Barcelona

Aquileia

Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.

Veure Colònia romana і Aquileia

Aquincum

Aquincum (Acincuo, Aquincum) va ser una antiga fortalesa i colònia romana.

Veure Colònia romana і Aquincum

Arezzo

Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.

Veure Colònia romana і Arezzo

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Veure Colònia romana і Art de Catalunya

Ascoli Piceno

Ascoli Piceno, històricament anomenada Ascoli, és una ciutat de la regió de les Marques, capital de la província d'Ascoli Piceno, amb 47.404 habitants l'any 2020.

Veure Colònia romana і Ascoli Piceno

Asculum

Asculum (en llatí Asculum, Ausclum i Osculum en osc, i en grec antic Ἄσκλον, segons Plutarc) va ser una ciutat de la Pulla a uns 15 km al sud d'Herdònia i uns 50 al sud-oest de Canusium.

Veure Colònia romana і Asculum

Aternitum

Aternum o Aternitum, va ser una ciutat de la costa Adriàtica a Itàlia, avui anomenada Pescara.

Veure Colònia romana і Aternitum

Atina

Atina és un comune (municipi) d'Itàlia, a la província de Frosinone, a la regió del Laci.

Veure Colònia romana і Atina

Augusta dels Trèvers

Augusta dels Trèvers (Augusta Treverorum) fou una ciutat romana que es correspon amb l'actual ciutat de Trèveris (Alemanya).

Veure Colònia romana і Augusta dels Trèvers

Augusta Emèrita

Teatre romà Augusta Emèrita va ser el nom romà de la ciutat de Mèrida (castellà Mérida), capital de la Lusitània, fundada l'any 23 aC per Publius Carisius, legat d'August, que hi va establir veterans de les legions V Alaudae i X Gemina, anomenats emeriti ('soldat retirat', 'veterà') després de les guerres càntabres.

Veure Colònia romana і Augusta Emèrita

Augusta Pretòria

Teatre romà. Augusta Pretòria (Augusta Praetoria Αὐγούστα Πραιτωρία) va ser una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina al territori dels salasses, al peu dels Alps, avui Aosta.

Veure Colònia romana і Augusta Pretòria

Augusta Vindelicorum

Augusta Vindelicorum era la capital de la província romana de la Rètia Secunda (coneguda també com a Vindelícia) i era situada a la riba del riu Lech.

Veure Colònia romana і Augusta Vindelicorum

Aulus Virgini (tribú 395 aC)

Aulus Virgini (Aulus Verginius) va ser un magistrat romà del de la gens Virgínia.

Veure Colònia romana і Aulus Virgini (tribú 395 aC)

Aurenja

Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Colònia romana і Aurenja

Auruncs

Els auruncs o auruncis (en llatí aurunci, en grec antic Αὔρουγκοι), també coneguts pels grecs com ausonis o àusons, eren una tribu de la Campània que vivien a la ciutat d'Aurunca entre els campanis i els volscs.

Veure Colònia romana і Auruncs

Auximum

Auximum (Auximum Αὔξουμον o Αὔξιμον) va ser una ciutat del Picè, avui anomenada Osimo, situada dalt d'un turó a uns 20 km al sud d'Ancona.

Veure Colònia romana і Auximum

Auza

Auza o Auzia (o Auzea) també anomenada segons les inscripcions Colonia Auziensis, va ser una important ciutat de Mauretània i després de la Mauritània Cesariense situada a la via entre Cesarea i Sitifis i al peu del Djebel Deira (muntanya de Garaphi) prop del naixement de l'Adus.

Veure Colònia romana і Auza

Ínsubres

Els ínsubres o insubres (llatí: Insubri) van ser un poble celta del grup dels leponcis a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Colònia romana і Ínsubres

Ècetra

Ècetra (Ecetra Ἐχέτρα) va ser una ciutat dels volscs que s'anomena moltes vegades en les guerres entre aquell poble i els romans, però més tard desapareix de la història.

Veure Colònia romana і Ècetra

Òstia

Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.

Veure Colònia romana і Òstia

Àntium

Gladiador trobat a les restes d'Àntium Àntium (en Antium, en Ἄντιον o Ἄνθιον) va ser una ciutat del Latium a uns 58 km de Roma.

Veure Colònia romana і Àntium

Àrdea

Àrdea és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Roma Capital a la regió del Laci, a uns 4 km de la mar Tirrena.

Veure Colònia romana і Àrdea

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.

Veure Colònia romana і Àsia (província romana)

Baalbek

Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.

Veure Colònia romana і Baalbek

Banasa

Banasa va ser una colònia romana a la Mauritània Tingitana, fundada per August amb l'epítet de Valentia.

Veure Colònia romana і Banasa

Baralla entre els pompeians i els nucerins

La baralla entre els pompeians i els nucerins va ser un tumult que es va produir a Pompeia l'any 59 i també està documentada per una pintura sobre una casa plebea a les excavacions de Pompeia, avui conservada al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Veure Colònia romana і Baralla entre els pompeians i els nucerins

Batalla d'Alèsia

La batalla d'Alèsia, coneguda també com al setge d'Alèsia, va ser un enfrontament militar esdevingut el mes de setembre de l'any 52 aC a la regió de la tribu gal·la dels Mandubis, i que va tenir com a escenari principal la seva capital, la fortalesa d'Alèsia.

Veure Colònia romana і Batalla d'Alèsia

Batalla de Camulodunum

La batalla de Camulodunum, coneguda també com la massacre de la Legió IX, va ser un dels enfrontaments que tingueren lloc durant la Revolta de Budicca liderada per Budicca, reina dels icens, contra l'ocupació romana de Britània.

Veure Colònia romana і Batalla de Camulodunum

Batalla de Cissa

La Batalla de Cissa va ser un enfrontament bèl·lic que va tenir lloc durant de la Segona Guerra Púnica.

Veure Colònia romana і Batalla de Cissa

Batalla de Làutules

La batalla de Làutules es va lliurar l'any 315 aC entre els romans, dirigits pel dictador Quint Fabi Màxim Rul·lià i els samnites.

Veure Colònia romana і Batalla de Làutules

Batalla de Munda (45 aC)

La Batalla de Munda (17 de març de) va ser un enfrontament entre els cesarians i pompeians.

Veure Colònia romana і Batalla de Munda (45 aC)

Batalla de Trifanum

La batalla de Trifanum es va lliurar l'any 339 aC entre la República Romana i la Lliga llatina.

Veure Colònia romana і Batalla de Trifanum

Batalla del mont Graupi

La batalla del mont Graupi (Mons Graupius) va tenir lloc el 84, a la zona dels Grampians, a Escòcia, durant la conquesta romana de Britània.

Veure Colònia romana і Batalla del mont Graupi

Batalla del Trèbia (218 aC)

La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).

Veure Colònia romana і Batalla del Trèbia (218 aC)

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Veure Colònia romana і Bàrcino

Bèroe de Tràcia

Bèroe (Βερόη) o Berea (Βέροια), anomenada a partir del Augusta Trajana (Augusta Traiana) i, a partir del, Irenòpolis (Εἰρηνόπoλις, en honor de l'emperadriu Irene), fou una ciutat de Tràcia situada a uns 130 km d'Adrianòpolis, i entre Filipòpolis (Plòvdiv) i Nicòpolis.

Veure Colònia romana і Bèroe de Tràcia

Bètica

La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.

Veure Colònia romana і Bètica

Bócor

El Pedret de Bóquer és un jaciment arqueològic situat a la possessió de Bóquer (Pollença) que conté les restes de l'antiga ciutat de Bócor (Bocchorum, Bocchorus o Bocchor), que fou un poblat posttalaiòtic de certa importància i esdevingut ciutat federada després de la conquesta romana.

Veure Colònia romana і Bócor

Benevent

Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.

Veure Colònia romana і Benevent

Bisbat d'Augsburg

El Bisbat d'Augsburg fou un dels bisbats sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic, que pertanyia al Cercle de Suàbia.

Veure Colònia romana і Bisbat d'Augsburg

Bitínia

Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Veure Colònia romana і Bitínia

Bois (poble celta)

Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.

Veure Colònia romana і Bois (poble celta)

Bola

Bola o Bolae va ser una ciutat del Latium mencionada pels autors a la història primerenca de Roma.

Veure Colònia romana і Bola

Bovianum

Bovianum (Βοΐανόν, o Βουΐανον) va ser una ciutat del Samni, al centre del país, a la vora de les fonts del riu Tifernos i rodejada de muntanyes.

Veure Colònia romana і Bovianum

Brixellum

Brixellum o Brixillum era una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina a la part sud del riu Po, uns 20 km al nord-est de Parma.

Veure Colònia romana і Brixellum

Budrio

Budrio (en dialecte bolonyès: Bûdri) és una ciutat i comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Bolonya (antiga província de Bolonya), a la regió italiana d'Emília-Romanya, situat uns 15 km a l'est de Bolonya.

Veure Colònia romana і Budrio

Buxentum

Buxèntum (en Buxentum), anomenada també pel seu nom grec Pixunt (Pyxûs), era una ciutat de la costa oest de Lucània, situada al golf de Policastro (antigament anomenat golf de Laos).

Veure Colònia romana і Buxentum

Caer

La porta nord del castell de Cardiff, continuador de les fortificacions romanes i reconstruïda seguint les línies romanes. Caer (irlandès antic: cair o kair) és un element de topònim en gal·lès que vol dir "plaça forta", "fortalesa", o "ciutadella", a grans trets equivalent als antics termes celtes dun i briga que també designaven fortaleses ("oppidum" per als romans), però aquests sobretot si eren en llocs elevats.

Veure Colònia romana і Caer

Calàcia

Calàcia (Calatia Καλατία) va ser una ciutat del Samni a la vall del Vulturnus.

Veure Colònia romana і Calàcia

Cales

Cales (en Cales, en Κάλης) va ser una important ciutat de Campània al nord de la província a la via entre Teanum i Casilinum, segons Estrabó, que era una branca de la via Àpia.

Veure Colònia romana і Cales

Caletra

Caletra va ser una ciutat d'Etrúria que sembla que va desaparèixer abans de l'any 500 aC però que va deixar rastre en el territori que ocupava, conegut amb el nom dAger Caletranus, segons diu Plini el Vell.

Veure Colònia romana і Caletra

Call de Barcelona

El Call de Barcelona és el sector de l'actual barri Gòtic que antigament havia estat el barri jueu.

Veure Colònia romana і Call de Barcelona

Camp Falern

El Camp Falern (Falernus ager) era un territori del nord de l'antiga Campània que s'estenia dels turons Massis al nord del riu Volturn, i era famós per la seva fertilitat, i per l'excel·lència dels seu vi, el falern, que sobrepassava a tots els altres en reputació, segons els autors antics, i era considerat especialment per Horaci com el millor.

Veure Colònia romana і Camp Falern

Camulodunum

Camulodunum és el nom que tingué durant l'època celta i romana l'actual ciutat de Colchester, a Essex, Anglaterra.

Veure Colònia romana і Camulodunum

Capena

Capena és un municipi de la ciutat metropolitana de Roma Capital de la regió italiana del Laci.

Veure Colònia romana і Capena

Cardo

El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir dividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.

Veure Colònia romana і Cardo

Carnuntum

Carnuntum (en grec antic Καρνοῦς) era una antiga i important ciutat celta del nord de Pannònia a la part sud del Danubi.

Veure Colònia romana і Carnuntum

Carsèols

Carsèols (en Carseoli) va ser una ciutat dels eqües situada a la via Valèria, entre Vària i Alba Fucens, a uns 70 km de Roma.

Veure Colònia romana і Carsèols

Cartago (municipi)

Els ports púnics de Cartago Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, situada uns 10 km al nord-est de Tunis.

Veure Colònia romana і Cartago (municipi)

Cartago romana

Plànol de la Cartago romana La Cartago romana (Carthāgō) es refereix a la nova ciutat romana que es va construir damunt l'emplaçament on hi havia hagut la Cartago púnica després que aquesta fou destruïda l'any 146 aC.

Veure Colònia romana і Cartago romana

Carteia

Carteia (en llatí Carteia, en grec antic Καρτηα̈α) va ser una antiga ciutat del sud d'Hispània propera a Gibraltar.

Veure Colònia romana і Carteia

Cassandrea

Cassandrea (Cassandrēa, en Κασσάνδρεια, «Kassándreia»; en català antic Casseràndria) era una ciutat situada a l'estret istme que connectava la península de Pal·lene amb el continent, a la Calcídica, on abans hi havia la rica i important ciutat de Potidea (Ποτίδαια), una ciutat dòria colonitzada originàriament de Corint.

Veure Colònia romana і Cassandrea

Castra Hannibalis

Castra Hannibalis era una fortalesa o un port que va erigir Anníbal al Bruttium, al golf de Squillace, durant els darrers anys de la Segona Guerra Púnica, segons comenta Plini el Vell, en el punt on les dues badies, el Sinus Terinaeus (avui Golf de Santa Eufèmia) i el Sinus Scyllacinus, s'apropen més, de manera que l'istme entre elles és la part més estreta d'Itàlia.

Veure Colònia romana і Castra Hannibalis

Cavtat

Cavtat (també coneguda en italià com a Ragusavecchia) és una ciutat de Croàcia, a 18 km a l'est de Dubrovnik, a la zupània de Dubrovnik-Neretva, amb 2.000 habitants, situat a la badia de Zupa.

Veure Colònia romana і Cavtat

Càceres

Càceres (oficialment i en castellà Cáceres; en extremeny Caçris, en fala de Xàlima Cáciris) és una ciutat extremenya, de 95.617 habitants (INE, 2015) de població de dret en una superfície municipal de 1.768 km², el més extens d'Espanya.

Veure Colònia romana і Càceres

Câmpulung

Câmpulung (també s'escriu Cîmpulung, pronunciació en romanès: , en, Dlăgopole en romanès antic, Длъгополе (del búlgar mitjà), o Câmpulung Muscel, és un municipi del comtat d'Argeș, Muntènia (Romania). Es troba entre els turons perifèrics de les muntanyes dels Carpats, al capdavant d'una llarg vall ben boscosa que la travessa el riu Râul Târgului, afluent de l'Argeș.

Veure Colònia romana і Câmpulung

Cenina

Cenina (Caenina Καινίνη) va ser una ciutat del Làtium, una de les més antigues del país però de menor importància.

Veure Colònia romana і Cenina

Cesó Duïli (cònsol)

Cesó Duïli (en Kaeso Duilius, suposat significat de K.) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Cesó Duïli (cònsol)

Circ romà de Mèrida

El circ romà de Mèrida és un antic recinte per carreres de carros que van construir els romans en la colònia romana d'Augusta Emèrita —actual Mèrida— a principis del i, poques dècades després de la fundació de la ciutat.

Veure Colònia romana і Circ romà de Mèrida

Circeis

Circeis (Circeii Κιρκαία) va ser una ciutat del Latium al peu del puig Circeu.

Veure Colònia romana і Circeis

Cirene

Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.

Veure Colònia romana і Cirene

Cirene i Creta

Província de Cirene i Creta (o Creta i Cirene) Cirene i Creta (Cyrene et Creta) van ser una província romana constituïda amb els territoris de l'illa de Creta i  de la Cirenaica, que va existir almenys per dos segles, d'August a Sèptim Sever.

Veure Colònia romana і Cirene i Creta

Cirta

Cirta va ser una ciutat de la costa de Numídia.

Veure Colònia romana і Cirta

Ciutat confederada romana

Les ciutats confederades romanes o més comunament ciutats federades (Foederatae civitates o foederati socii) eren les ciutats sota sobirania de Roma que conservaven institucions pròpies i no tenien el dret de ciutadania romana.

Veure Colònia romana і Ciutat confederada romana

Ciutats dependents de Roma

Les ciutats dependents de Roma eren les ciutats conquerides per Roma i sotmeses als seus dictats.

Veure Colònia romana і Ciutats dependents de Roma

Cividale del Friuli

Cividale del Friuli (friülà Cividât, eslovè Čedad, alemany Östrich) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.

Veure Colònia romana і Cividale del Friuli

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Veure Colònia romana і Claudi

Claudia de colonia Novi Comi

Claudia de colonia Novi Comi va ser una llei romana adoptada a proposta del cònsol Marc Claudi Marcel, i considerada contrària a Juli Cèsar.

Veure Colònia romana і Claudia de colonia Novi Comi

Cleruquia

Una cleruquia (en grec antic: κληρουχία, klēroukhia) assignava lots de terra cívica (κλῆρος, klēros, «cleros») als ciutadans-soldats (κληροῦχος, klerûkos, «clerucs») per sorteig.

Veure Colònia romana і Cleruquia

Clunia

Ruïnes de Clunia La Colonia Clunia Sulpicia és una ciutat romana situada a l'Alto de Castro, a més de 1.000 msnm, entre els municipis de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, al Sud de la província de Burgos (Castella i Lleó).

Veure Colònia romana і Clunia

Cnossos

Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός Knossós i Gnossós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no gaire lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.

Veure Colònia romana і Cnossos

Colònia

* Colònia (divisió administrativa), lloc on s'estableix gent d'un altre país.

Veure Colònia romana і Colònia

Colònia (Alemanya)

Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Veure Colònia romana і Colònia (Alemanya)

Colònia (divisió administrativa)

Una colònia és un assentament humà organitzat per una potència estatal anomenada metròpoli en una regió llunyana, en la qual és inicialment estrangera i on s'assenta d'una manera duradora.

Veure Colònia romana і Colònia (divisió administrativa)

Comana de Capadòcia

Comana de Capadòcia (en grec antic τὰ Κόμανα τῆς Καππαδοκίας) també anomenada Chryse (la Daurada) segons es llegeix a les Novellae de Justinià, per distingir-la de Comana del Pont, era una ciutat de Cataònia, un districte de Capadòcia a l'Antitaure en una vall fonda a la vora del riu Saros (actual riu Seyhan), segons diu Estrabó.

Veure Colònia romana і Comana de Capadòcia

Comitium

Dibuix del s.XIX, basat en l'aspecte que devia tenir l'any 44 aC. El ''Comitium'' és l'estructura circular que hi ha al fons a l'esquerra. El Comitium era el nom d'un espai a l'aire obert on els antics romans es trobaven per a fer reunions públiques, però que també tenia importància religiosa.

Veure Colònia romana і Comitium

Como (ciutat d'Itàlia)

Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.

Veure Colònia romana і Como (ciutat d'Itàlia)

Conquesta romana de Britànnia

La conquesta romana de Britànnia inclou els fets que van des de l'arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l'Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.

Veure Colònia romana і Conquesta romana de Britànnia

Cortona

Cortona és una ciutat d'Itàlia a la província d'Arezzo, regió de la Toscana, amb prop de trenta mil habitants.

Veure Colònia romana і Cortona

Cremona

Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.

Veure Colònia romana і Cremona

Crostumèria

Crostumèria (en llatí Crustumerium o Crustumeria o Crustumium, en grec antic Κρουστομέριον i Κρουστομερία) va ser una antiga ciutat del Laci a la vora de Sabínia, entre Fidenes i Eretum.

Veure Colònia romana і Crostumèria

Cultura talaiòtica

250px La cultura talaiòtica és l'etapa cultural que es desenvolupà a les Illes Balears - entenent aquestes com a Mallorca i Menorca - durant l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro.

Veure Colònia romana і Cultura talaiòtica

Cumes

Cumes (en Cumae, en Κύμη) era una ciutat de la costa de Campània a uns 10 km al nord del Cap Misenum.

Veure Colònia romana і Cumes

Curadors

Curadors (Curatores) van ser una sèrie de funcionaris públics de l'Imperi Romà, que desenvolupaven diverses activitats.

Veure Colònia romana і Curadors

Cures

Cures (en llatí Cures, en grec antic Κύρης) va ser una antiga ciutat dels sabins situada a l'esquerra de la via Salària i a uns 5 km de la riba esquerra del Tíber i 40 km de Roma.

Veure Colònia romana і Cures

Dècim Juni Brut (triumvir)

Dècim Juni Brut (en llatí Decimus Junius Brutus) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Dècim Juni Brut (triumvir)

Díon (Pièria)

Díon (Dium) fou una ciutat de l'antiga Macedònia de la regió de Pièria.

Veure Colònia romana і Díon (Pièria)

Decumanus

Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.

Veure Colònia romana і Decumanus

Dertosa

Dertosa és el nom que rebé la ciutat de Tortosa en temps dels romans.

Veure Colònia romana і Dertosa

Dime (ciutat)

Dime (Δύμη; gentilici Δύμιος, català dimi) era una ciutat d'Acaia, la més occidental de les dotze ciutats que van formar la Lliga Aquea.

Veure Colònia romana і Dime (ciutat)

Dougga

Dougga o, segons l'antic nom llatí, Thugga és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk.

Veure Colònia romana і Dougga

Dupondi

Fortuna com ''Fortuna Redux''. Dupondi (Dupondius) era una moneda romana que es va encunyar durant l'Imperi Romà, coneguda també com a as doble.

Veure Colònia romana і Dupondi

Durrës

Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Veure Colònia romana і Durrës

Duumvir

Els duumvirs (en llatí duumvir o duovir 'dos homes') eren els diversos magistrats que actuaven conjuntament a l'antiga Roma i normalment prenien les decisions per consens.

Veure Colònia romana і Duumvir

Eclànum

Eclànum o Eclà (en Aeclanum o Aeculanum, en Αἰκούλανον) va ser una ciutat del Sàmnium, al territori dels hirpins, que lItinerari d'Antoní situa a la Via Àpia, a 15 milles romanes de Beneventum.

Veure Colònia romana і Eclànum

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Veure Colònia romana і Edat antiga als Països Catalans

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Veure Colònia romana і Elx

Emona

Emona (en llatí Emona o Haemona, en grec antic Μ̓́ωνα, Ἥμωνα) va ser una ciutat de Pannònia a la vora del riu Save.

Veure Colònia romana і Emona

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Veure Colònia romana і Empúries

Eqües

Els eqües (en Aequi; en Αἶκοι, Αἰκανοί, ecans), anomenats també equicolans (Aequicŏli; Αἰκολανοί), foren un poble itàlic que habitava la regió muntanyosa de l'alta vall del riu Anio i els Monts Carseolans.

Veure Colònia romana і Eqües

Esèrnia

Esèrnia (Aesernia Αἰσερνία) va ser una ciutat del Samni, dins el territori de la tribu dels Pentri, a la vall del Vulturnus, vora un petit rierol que desemboca en aquell riu i a uns 20 km de Venafrum.

Veure Colònia romana і Esèrnia

Escil·lècion

Escil·lècion (Scylletium), Escilaceu o Escilacèum (Scy(l)lacēum) o Escolàcium (Scolacium), va ser una ciutat de la costa est del Brútium, al golf homònim.

Veure Colònia romana і Escil·lècion

Estobos

Estobos (Stobi) era una ciutat del nord-oest de Peònia, a Macedònia, que sota els reis de Macedònia va assolir certa importància, tot i que va veure reduïda la seva influència pels continuats atacs dels dàrdans, en l'època en què Filip V de Macedònia volia fundar una nova ciutat a la regió que volia anomenar Perseida, en honor del seu fill Perseu, per commemorar una victòria sobre aquests veïns problemàtics.

Veure Colònia romana і Estobos

Etrúria

Etrúria era el nom del país dels etruscs.

Veure Colònia romana і Etrúria

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Veure Colònia romana і Etruscs

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Veure Colònia romana і Exèrcit romà

Fabia agraria

Fabia Agraria va ser una antiga llei agrària romana, d'origen discutit.

Veure Colònia romana і Fabia agraria

Fabratèria

Fabratèria (Fabrateria Φαβρατερία) va ser una ciutat del Latium situada a la via Llatina, entre Frusino i Aquinum i prop del lloc on el riu Liris desaigua al Trerus (avui Sacco).

Veure Colònia romana і Fabratèria

Falèria

Falèria és un municipi de la província de Viterbo, a la regió italiana del Laci.

Veure Colònia romana і Falèria

Falerii

Localització de ''Falerii'', a 50 km de Roma, amb la qual enllaçava per la via Flamínia. Faleris (en llatí Falerii o Falerium) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, situada a l'oest del Tíber i al nord del mont Soracte.

Veure Colònia romana і Falerii

Fòrmies

Fòrmies va ser una ciutat del Latium, a la via Àpia, entre Fundi i Ninturnae, a uns 20 km de la primera i uns 15 de la segona, a la costa del golf de Gaeta (Sinus Caietanus).

Veure Colònia romana і Fòrmies

Ferentinum

Ferentinum o Ferentinus (Φερέντινον) va ser una ciutat dels hèrnics, però que com altres ciutats d'aquest poble es va incloure a efectes administratius al Latium.

Veure Colònia romana і Ferentinum

Ferentium

Ferentium o Ferentinum (en grec antic Φερεντῖνον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, situada al nord de les muntanyes Cimínies, a uns 8 km del Tíber i a la mateixa distància de l'actual Viterbo.

Veure Colònia romana і Ferentium

Fermo

Fermo és un municipi italià de la regió Marques.

Veure Colònia romana і Fermo

Forez (província)

El Forez (pronunciació: /fɔ.ʁɛ/; en occità: Forés, en arpità: Forêz) és una regió natural i històrica francesa situada, majoritàriament, al centre de l'actual departament del Loira (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).

Veure Colònia romana і Forez (província)

Forum Iulium

Forum Iulium o Forum Iulii (Φόρος Ἰούλιος) va ser una ciutat de Venetia a uns 40 km al nord d'Aquileia al peu dels Alps Julians.

Veure Colònia romana і Forum Iulium

Fregel·les

Fregel·les (Fregellae Φρεγέλλαι) va ser una ciutat del Latium, però pròpiament era una ciutat dels volscs inclosa administrativament al Laci.

Veure Colònia romana і Fregel·les

Fundació de Roma

La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del.

Veure Colònia romana і Fundació de Roma

Gafsa

Zona cèntrica de Gafsa Gafsa (pronunciat localment Gafsa; o) és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb més de 100.000 habitants.

Veure Colònia romana і Gafsa

Gai Acili Glabrió

Gai Acili Glabrió (en llatí Caius Acilius Glabrió) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Gai Acili Glabrió

Gai Afrani Estel·lió

Gai Afrani Estel·lió (en llatí Caius Afranius Stellio) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Gai Afrani Estel·lió

Gai Calpurni Pisó (cònsol 180 aC)

Gai Calpurni Pisó (Gaius Calpurnius C. f. C. n. Piso) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Gai Calpurni Pisó (cònsol 180 aC)

Gai Corneli Lèntul

Gai Corneli Lèntul (en llatí Caius Cornelius Lentulus) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Gai Corneli Lèntul

Gai Fabi Dorsó Licí

Gai Fabi Dorsó Licini (en Gaius Fabius Dorsuo Licinus) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Gai Fabi Dorsó Licí

Gai Flamini (cònsol 187 aC)

Gai Flamini (Caius Flaminius) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Gai Flamini (cònsol 187 aC)

Gai Flavi (pompeià)

Gai Flavi (en llatí Caius Flavius) va ser un cavaller romà nascut a Asta, una colònia romana d'Hispània.

Veure Colònia romana і Gai Flavi (pompeià)

Gai Herenni (triumvir)

Gai Herenni (en llatí Caius Herennius) era un magistrat romà que va viure al.

Veure Colònia romana і Gai Herenni (triumvir)

Gai Mari

Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.

Veure Colònia romana і Gai Mari

Gai Pletori

Gai Pletori (en llatí Caius Pletorius) va ser un magistrat menor romà del.

Veure Colònia romana і Gai Pletori

Gai Saloni

Gai Saloni (en llatí Caius Salonius) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Gai Saloni

Gai Semproni Grac

Gai Semproni Grac (Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) va ser un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.

Veure Colònia romana і Gai Semproni Grac

Gai Servili (triumvir)

Gai Servili (en llatí Caius Servilius P. F.) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Gai Servili (triumvir)

Gai Terenci Varró

Gai Terenci Varró (en Caius Terentius Varro) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Gai Terenci Varró

Galèria

La tribu Galèria va ser una de les 31 tribus rústiques de l'antiga Roma.

Veure Colònia romana і Galèria

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Veure Colònia romana і Gàl·lia

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.

Veure Colònia romana і Gàl·lia Cisalpina

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Colònia romana і Gàl·lia Narbonesa

Gèrmia de Galàcia

Gèrmia (en llatí Germia) era una ciutat de Galàcia entre Pessinus i Ancyra.

Veure Colònia romana і Gèrmia de Galàcia

Gíger

Gíger (àrab ولاية جيجل Jijel, antiga Djidjelli) és una ciutat d'Algèria situada a 70 km a l'est de Bugia (Béjaïa) i a 70 km a l'oest de Skikda.

Veure Colònia romana і Gíger

Gens Minícia

La gens Minícia (en llatí Minicia gens, Minicii en plural) va ser una gens romana originària de Brixia (Brèscia) a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Colònia romana і Gens Minícia

Gens Vitèl·lia

La gens Vitèl·lia o Vitel·li (en llatí Vitellia gens o Vitelli) va ser una gens romana d'orígens controvertits.

Veure Colònia romana і Gens Vitèl·lia

Gneu Bebi Tàmfil

Gneu Bebi Tàmfil (en Cnaeus Baebius Tamphilus) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Gneu Bebi Tàmfil

Gneu Corneli Escipió Calvus

Gneu Corneli Escipió Calvus (llatí: Gnæus Cornelius Scipio Calvus; nascut cap al 265 aC i mort el 211 aC) fou un polític i cap militar de la República Romana que fou cònsol el 222 aC.

Veure Colònia romana і Gneu Corneli Escipió Calvus

Gneu Manli Vulsó (cònsol 189 aC)

Gneu Manli Vulsó (en llatí Cnaeus Manlius CN. F. L. N. Vulso) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Gneu Manli Vulsó (cònsol 189 aC)

Gneu Octavi (pretor 205 aC)

Gneu Octavi (en llatí Cnaeus Octavius) va ser un magistrat romà que va viure entre els segles  i II aC.

Veure Colònia romana і Gneu Octavi (pretor 205 aC)

Gneu Sicini (pretor 183 aC)

Gneu Sicini (en Cnaeus Sicinius) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Gneu Sicini (pretor 183 aC)

Gracs

Els Gracs van ser dos germans, Tiberi i Gai Semproni Grac fills de Tiberi Semproni Grac, cònsol l'any 177 aC i de Cornèlia Africana la Menor, la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà Major.

Veure Colònia romana і Gracs

Grumentum

Grumentum (en grec antic Γρούμεντον) va ser una ciutat de Lucània (actualment sud d'Itàlia), situada a l'interior del país.

Veure Colònia romana і Grumentum

Guerra social

La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.

Veure Colònia romana і Guerra social

Guerres pírriques

Les anomenades guerres pírriques (280-275 aC) foren una sèrie de batalles i aliances polítiques que enfrontaren als grecs (específicament el Regne de l'Epir, Macedònia, i les ciutats estat de la Magna Grècia), els romans, els pobles itàlics (primordialment els samnites i els etruscs) i els cartaginesos.

Veure Colònia romana і Guerres pírriques

Guerres samnites

Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.

Veure Colònia romana і Guerres samnites

Haïdra

Haïdra o Hidra (tr) o Henchir Haïdra és una petita ciutat de l'oest de Tunísia, situada a la dorsal tunisiana, a pocs quilòmetres de la frontera amb Algèria.

Veure Colònia romana і Haïdra

Hadrumet

Hadrumet (Hadrūmētum) fou una ciutat de la província romana de l'Àfrica, i més tard capital de la província de la Bizacena.

Veure Colònia romana і Hadrumet

Halicarnàs

Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.

Veure Colònia romana і Halicarnàs

Herculà

Herculà (en Herculaneum; Ercolano) va ser una ciutat de la Campània, situada vora la badia de Nàpols i al peu del Vesuvi, en un turó que s'eleva entre dos rius, tal com diu l'historiador romà Luci Corneli Sisenna.

Veure Colònia romana і Herculà

Hipona

Hipona (Hippo Regius) va ser una antiga ciutat de Numídia a la riba del riu Ubus (grec Ubos), on actualment hi ha Annaba, a Algèria.

Veure Colònia romana і Hipona

Hispellum

Hispellum (en llatí Hispellum, en grec antic Εἰσπέλλον o Ἴσπελλον va ser una ciutat de l'Úmbria al peu dels Apenins, a la banda esquerra de la via Flamínia i a uns 6 km de Foligno (Fulginium).

Veure Colònia romana і Hispellum

Història d'Elx

Escut d'Elx La història d'Elx (València) ve marcada en els seus inicis pels diferents pobles del Mediterrani que foren poblant el sud-est de la península Ibèrica, i arribaren a tenir una especial importància en l'època de dominació romana, en què fou Colonia Iulia Ausgusta.

Veure Colònia romana і Història d'Elx

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Veure Colònia romana і Història de Barcelona

Història de Cartago

Extensió del territori cartaginès abans de la Primera Guerra Púnica. L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic.

Veure Colònia romana і Història de Cartago

Història de la llengua romanesa

sud-est d’Europa La història de la llengua romanesa començà a les províncies romanes del sud-est d'Europa al nord de l'anomenada «línia Jireček»; encara, però, es debat el lloc exacte de l'inici de la seva formació.

Veure Colònia romana і Història de la llengua romanesa

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Colònia romana і Història de les Illes Balears

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Veure Colònia romana і Història de Mallorca

Història de Suïssa

Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.

Veure Colònia romana і Història de Suïssa

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Veure Colònia romana і Història de Tunísia

Histonium

Histonium (Ἱστόνιον), actual Vasto d'Ammone, va ser una de les principals ciutats dels frentans (frentani) situada a la costa de la mar Adriàtica, a uns 8 km al sud de la Punta della Penna.

Veure Colònia romana і Histonium

Hydruntum

Hydruntum, rarament Hydrus, (en grec antic Ὑδροῦς,Ὑδρούντιος) era una ciutat de l'antiga Calàbria a la costa de la mar Adriàtica.

Veure Colònia romana і Hydruntum

Icosim

Icosim (en púnic) o Icosium (en llatí) era una colònia comercial fenícia fundada el, situada al nord-oest d'Àfrica, banyada pel Mar Mediterrani.

Veure Colònia romana і Icosim

Il·líria (província romana)

La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Veure Colònia romana і Il·líria (província romana)

Illa de Ponça

L'Illa de Ponça (en Pontia, en Ποντία) és una illa de la mar Tirrena, del grup de les illes Poncianes o de Ponça.

Veure Colònia romana і Illa de Ponça

Interamna Lirinas

Interamna Lirinas (en grec antic Ἰντέραμνα) va ser una colònia romana a la riba nord del riu Liris, a la vora de la desembocadura d'un petit riu que passava per Aquinum i a uns 10 km d'aquesta ciutat i 11 de Casinum.

Veure Colònia romana і Interamna Lirinas

Istris

Els istres (Istri) eren un poble que vivia a la regió d'Ístria.

Veure Colònia romana і Istris

Itàlia romana

Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.

Veure Colònia romana і Itàlia romana

Ivrea

Ivrea (piemontès Ivrèja) és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, a la ciutat metropolitana de Torí.

Veure Colònia romana і Ivrea

Jesi

Jesi és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província d'Ancona.

Veure Colònia romana і Jesi

Julia de colonis

Julia de colonis va ser una antiga llei romana establerta per Juli Cèsar, que regulava l'establiment d'una colònia a les terres afectades per la llei Julia agraria, que era tanmateix una llei de Cèsar.

Veure Colònia romana і Julia de colonis

Labicum

Labicum (en Labicum o Lavicum en Λαβικός) va ser una ciutat del Latium al peu de les estivacions nord-orientals del Mont Albà, a uns 20 km de Roma.

Veure Colònia romana і Labicum

Laietània

Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.

Veure Colònia romana і Laietània

Lamta (Tunísia)

Escut de Lamta Lamta és una ciutat costanera del Sahel tunisià, entre Monastir, al nord (a uns 14 km), i Mahdia, al sud (a uns 28 km), a la governació de Monastir, dins de la delegació de Sayada-Lamta-Bou Hjar, de la que n'és capital.

Veure Colònia romana і Lamta (Tunísia)

Lares

Lares (Λάριβος) va ser una ciutat de Numídia que a la guerra de Jugurta la va utilitzar Gai Mari com un lloc de magatzem d'equips militars, segons diu Sal·lusti.

Veure Colònia romana і Lares

Larinum

Larinum (Λαρινον) era una ciutat important situada al nord de la Pulla, a uns 25 km de la costa una mica al sud del riu Tifernus.

Veure Colònia romana і Larinum

Lauriacum

Lauriacum o Laureacum va ser una ciutat del nord de la Nòrica situada al punt on s'uneix el riu Anisius amb el Danubi, segons Ammià Marcel·lí i lItinerari d'Antoní.

Veure Colònia romana і Lauriacum

Lavínium

Lavínium (en Λαουΐνιον o Λαβίνιον) va ser una antiga ciutat del Latium a uns 5 km de la costa entre Laurentum i Ardea i a uns 25 km de Roma.

Veure Colònia romana і Lavínium

Lígurs

Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.

Veure Colònia romana і Lígurs

Legió II Gallica

La Legió II Gallica va ser una legió romana creada abans del 35 aC, ja que en aquesta data els veterans de la legió es van establir a Arausio (l'actual Aurenja a la Provença).

Veure Colònia romana і Legió II Gallica

Legió XI

La Legió XI, juntament amb la Legió XII, van ser dues legions romanes formades per Juli Cèsar l'any 58 aC per dur a terme una campanya contra els helvecis.

Veure Colònia romana і Legió XI

Legió XI Claudia

La Legió XI Claudia juntament amb la Legió XII van ser dues legions romanes formades per Juli Cèsar l'any 58 aC per lluitar a la Guerra de les Gàl·lies.

Veure Colònia romana і Legió XI Claudia

Legió XIX

La Legió XIX va ser una legió romana fundada probablement per Octavi l'any 41 aC i destruïda l'any 9 a la batalla del bosc de Teutoburg.

Veure Colònia romana і Legió XIX

Leptis Minor

Leptis Minor o també Leptis Parva va ser una ciutat de la costa de la Bizacena, situada a uns 25 km al sud-est d'Hadrumetum o Adrumetum.

Veure Colònia romana і Leptis Minor

Lex Mamilia de limitibus

La lex Mamilia de limitibus, també anomenada Mamilia finium regundorum o Mamilia agraria o Mamilia de coloniis, va ser una antiga llei romana de les anomenades Agrariae establerta a proposta de Gai Mamili tribú de la plebs l'any 164 aC, quan eren cònsols Tit Manli Torquat i Gneu Octavi.

Veure Colònia romana і Lex Mamilia de limitibus

Lex Ursonensis

La Lex Ursonensis o Lex Coloniae Inmunis Genetivae Juliae Urbanorume era una llei reguladora de la colònia romana Genetiva Iulia, situada a la Hispània romana.

Veure Colònia romana і Lex Ursonensis

Liburns

Els liburns (en llatí Liburni, en grec antic Λιβυρνοί) eren un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia ((Λιβυρνὶς χώρα), segons Escílax de Carianda o Λιβουρνία (Liburnia), segons Claudi Ptolemeu.

Veure Colònia romana і Liburns

Licaònia

Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.

Veure Colònia romana і Licaònia

Lilibèon

Lilibèon (grec antic: Λιλύβαιον, Lilíbaion), de vegades Lilibeu (llatí: Lilybaeum), la moderna Marsala, va ser una ciutat de Sicília situada al cap del mateix nom, a l'extrem oest de Sicília (avui Cap Boèo), un dels tres cap que van donar a Sicília el nom de Trinàcria.

Veure Colònia romana і Lilibèon

Lincoln (Anglaterra)

Lincoln (pronunciat /ˈlɪŋkən/) és una vila amb categoria de ciutat i és la capital del comtat de Lincolnshire (Anglaterra).

Veure Colònia romana і Lincoln (Anglaterra)

Litèrnum

Litèrnum (en Liternum, en Λίτερνον o Λείτερνον), moderna Tor di Patria, va ser una ciutat a la costa de Campània entre Cumes i la desembocadura del Volturnus, i a la boca del riu Liternum (Clanius o Lagno) on el riu formava una zona de llacunes coneguda com a Literna Palus, segons diuen Estrabó i Sili Itàlic, avui Lago di Patria.

Veure Colònia romana і Litèrnum

Livia de colonis

La lex Livia de colonis va ser una antiga llei romana establerta a proposta del tribú de la plebs Marc Livi Drus.

Veure Colònia romana і Livia de colonis

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Veure Colònia romana і Llatins

Llei Minúcia

La llei Minúcia (Lex Minucia) va ser una llei romana proposada pel tribú de la plebs Marc Minuci Ruf, l'any 121 aC.

Veure Colònia romana і Llei Minúcia

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp.

Veure Colònia romana і Llengües de l'Imperi Romà

Lliga llatina

La Lliga llatina (en llatí) fou una confederació de ciutats llatines, que ocupaven el territori anomenat Latium.

Veure Colònia romana і Lliga llatina

Llista de ciutats d'Etrúria

Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:; Ameria: Ameria és considerada la ciutat més antiga d'Úmbria.

Veure Colònia romana і Llista de ciutats d'Etrúria

Llista de jaciments arqueològics de Catalunya

Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.

Veure Colònia romana і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya

Llista de poblacions ibèriques de Catalunya

Vista de la zona d'habitatges del poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies.

Veure Colònia romana і Llista de poblacions ibèriques de Catalunya

Llista de topònims de Tarragona

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Tarragona, al Tarragonès.

Veure Colònia romana і Llista de topònims de Tarragona

Llista de topònims del barri Gòtic

Llista de topònims (noms propis de lloc) del barri Gòtic de Barcelona.

Veure Colònia romana і Llista de topònims del barri Gòtic

Londinium

Model de Londinium entre 85 i 90, al Museu de Londres, mostrant el primer pont construït sobre el Tàmesi Antoninià de Carausi, encunyat a Londinium Londinium (en llatí Londinium i també Lundinium, en grec antic Λονδίνιον) va ser una ciutat fundada pels romans a mitjan al territori ocupat per l'actual Londres, capital d'Anglaterra.

Veure Colònia romana і Londinium

Lucèria

Lucèria (Luceria) va ser una antiga ciutat de la Pulla a l'interior, a uns 18 km d'Arpi i 15 de Aecae (Troia).

Veure Colònia romana і Lucèria

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Veure Colònia romana і Lucca

Luci Apuleu

Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.

Veure Colònia romana і Luci Apuleu

Luci Apusti Ful·ló (edil)

Luci Apusti Ful·ló (en llatí Lucius Apustius Fullo) va ser un magistrat romà fill probablement de ''Lucius Apustius L. F. C. N. Fullo''.

Veure Colònia romana і Luci Apusti Ful·ló (edil)

Luci Canuleu Dives

Luci Canuleu Dives (en llatí Lucius Canuleius Dives) ca ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Luci Canuleu Dives

Luci Considi

Luci Considi (en llatí Lucius Considius) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Luci Considi

Luci Emili Paulus Macedònic

Luci Emili Paulus Macedònic (Lucius Aemilius L. f. M. n. Paullus Macedonicus) (230 o 231 aC - 160 aC) va ser un magistrat romà, el membre més distingit de la família dels Emili Paulus, que formava part de la gens Emília.

Veure Colònia romana і Luci Emili Paulus Macedònic

Luci Escriboni Libó (cònsol 192 aC)

Luci Escriboni Libó (Lucius Scribonius Libo) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Luci Escriboni Libó (cònsol 192 aC)

Luci Genuci Aventinensis (cònsol 303 aC)

Luci Genuci Aventinensis (Lucius Genucius Aventinensis) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Luci Genuci Aventinensis (cònsol 303 aC)

Luci Manli Acidí Fulvià

Luci Manli Acidí Fulvià (en Lucius Manlius Acidinus Fulvianus) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Luci Manli Acidí Fulvià

Luci Porci Cató Salonià

Luci Porci Cató Salonià (Lucius Porcius Cato Salonianus) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Luci Porci Cató Salonià

Luci Terenci Istra

Luci Terenci Istra (en llatí Lucius Terentius Istra) va ser un magistrat romà que va tenir la seva activitat durant el.

Veure Colònia romana і Luci Terenci Istra

Luci Valeri Flac (triumvir)

Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Luci Valeri Flac (triumvir)

Luci Valeri Tapó

Luci Valeri Tapó (en llatí Lucius Valerius Tappo) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Luci Valeri Tapó

Lugdúnum

Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).

Veure Colònia romana і Lugdúnum

Luna (Etrúria)

Luna (en grec antic Λούνα o Σελήνης πόλις) va ser una ciutat d'Etrúria, a l'esquerra del riu Macra a poca distància de la seva desembocadura i per tant prop de Ligúria.

Veure Colònia romana і Luna (Etrúria)

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Veure Colònia romana і Macedònia (província romana)

Madaure

Madaure o Ad Medera (Ἀμμαίδαρα) fou una ciutat de Numídia entre Lares i Theveste, que era part del regne de Sifax, però fou annexionada per Masinissa I al final de la Segona Guerra Púnica i més tard fou colònia militar romana.

Veure Colònia romana і Madaure

Maktaris

Maktaris (en llatí Mactaris) és un jaciment arqueològic de Tunísia, a la governació de Siliana, a la delegació de Makthar.

Veure Colònia romana і Maktaris

Marc Atili Serrà (triumvir)

Marc Atili Serrà (en llatí Marcus Atilius Serranus) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Marc Atili Serrà (triumvir)

Marc Bebi Tàmfil

Marc Bebi Tàmfil (en llatí Marcus Baebius Tamphilus) va ser un magistrat romà, germà de Gneu Bebi Tàmfil (cònsol).

Veure Colònia romana і Marc Bebi Tàmfil

Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC)

Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) era fill del cònsol romà de l'any 196 aC Marc Claudi Marcel IV.

Veure Colònia romana і Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC)

Marc Corneli Frontó

Marc Corneli Frontó (Marcus Cornelius Fronto), conegut com «l'Orador» pels escriptors dels segles III i IV, va ser un destacat orador romà del, que va ser considerat pels seus contemporanis el més important després de Ciceró.

Veure Colònia romana і Marc Corneli Frontó

Marc Ebuci Helva (triumvir)

Marc Ebuci Helva (Marcus Aebutius Helva) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Marc Ebuci Helva (triumvir)

Marc Fabi Vibulà (cònsol 442 aC)

Marc Fabi Vibulà (en Marcus Fabius Q. F. M. N. Vibulanus) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Marc Fabi Vibulà (cònsol 442 aC)

Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC)

Marc Fulvi Flac (Marcus Fulvius M. F. Q. N. Flaccus) fou fill del llegat Marc Fulvi Flac (Marcus Fulvius Q. F. M. N. Flaccus).

Veure Colònia romana і Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC)

Marc Fulvi Flac (triumvir)

Marc Fulvi Flac (en llatí Marcus Fulvius Flaccus) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Marc Fulvi Flac (triumvir)

Marc Furi Cràssipes

Marc Furi Cràssipes (Marcus Furius Crassipes) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Marc Furi Cràssipes

Marc Livi Emilià Drus

Marc Livi Emilià Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Marc Livi Emilià Drus

Marc Minuci Rufus (pretor)

Marc Minuci Rufus (Marcus Minucius Rufus) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Marc Minuci Rufus (pretor)

Marc Popil·li Lenat (cònsol 173 aC)

Marc Popil·li Lenat (Marcus Popillius P. f. P. n. Laenas) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Marc Popil·li Lenat (cònsol 173 aC)

Marc Servili Pàlex Gemin

Marc Servili Pàlex Gemin (en Marcus Servilius C. f. P. n. Palex Geminus, nascut cap al  - mort després del) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Marc Servili Pàlex Gemin

Marc Tucci

Marc Tucci (en llatí Marcus Tuccius) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Marc Tucci

Mariana (Còrsega)

Mariana (Μαριανή) fou una ciutat de la costa oriental de Còrsega.

Veure Colònia romana і Mariana (Còrsega)

Mauritània Cesariense

La Mauritània Cesariense (Mauritania Caesariensis) va ser una província romana, que ocupava el que ara és l'actual Algèria occidental i central, fins al riu Ampsaga.

Veure Colònia romana і Mauritània Cesariense

Mègara

Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).

Veure Colònia romana і Mègara

Mesopotàmia (província romana)

La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.

Veure Colònia romana і Mesopotàmia (província romana)

Milevum

Milevum (o; o, segons Claudi Ptolemeu) va ser una colònia romana (Mileu colonia, en diu la Taula de Peutinger) a Numídia que lItinerari d'Antoní situa a unes 25.000 passes (uns 40 km) de Cirta.

Veure Colònia romana і Milevum

Minturnes

Minturnes (Minturnae Μιντοῦρναι) va ser una ciutat del Latium, i anteriorment dels àusons a la vora del Liris (Garigliano), a uns 5 km de la mar i propera a la via Àpia.

Veure Colònia romana і Minturnes

Minturno

Minturno és un municipi italià de la regió del Laci, anomenat a l'antiguitat Minturnae i durant un temps Traetto.

Veure Colònia romana і Minturno

Misenum

Misenum (en Misenum, en Μισηνόν) era el nom d'un promontori, un cap i un port a Campània: el Misenum Promontorium i al costat el Portus Misenus, a la part nord del Sinus Cumanus (moderna badia de Nàpols), al sud d'Itàlia.

Veure Colònia romana і Misenum

Mogontiacum

II. La ciutat de Mogontiacum (l'actual Magúncia, a Alemanya) va pertànyer a l'Imperi Romà durant gairebé 500 anys.

Veure Colònia romana і Mogontiacum

Monedes de la península Ibèrica antiga

Expansió de la moneda a la Península Ibèrica entre el segle V aC i el segle I dC (llocs coneguts i probables) La història de la moneda a la península Ibèrica antiga comença el, si bé a la regió l'encunyament globalitzat i la circulació no van començar fins a finals del, durant la Segona Guerra Púnica.

Veure Colònia romana і Monedes de la península Ibèrica antiga

Munda (Bètica)

Munda (en grec antic Μούνδα) va ser una antiga ciutat d'Hispània, a la Bètica.

Veure Colònia romana і Munda (Bètica)

Municipi romà

Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.

Veure Colònia romana і Municipi romà

Mursa Major

Mursa o Mursia (Μοῦρσα, Μουρσία), també anomenada Mursa Major per distingir-la de Mursella (Mersella) o Mursa Minor, fou una colònia romana a la baixa Panònia (Aelia Mursa).

Veure Colònia romana і Mursa Major

Musulamis

Les províncies de Mauretània i Numídia, amb els territoris meridionals dels musulamis i gètuls. Els musulamis (Musulamii) foren un poble de llengua amaziga que vivia al sud de Theveste i del massís muntanyenc de l'Aurès, a la futura província romana de Numídia, l'actual Algèria nord-oriental.

Veure Colònia romana і Musulamis

Narbo Martius

Narbo Martius era el nom en llatí d'una ciutat de la Gàl·lia, capital de la Província, que d'aquesta ciutat va agafar el nom de Gàl·lia Narbonense.

Veure Colònia romana і Narbo Martius

Narni

Narni és una ciutat d'Itàlia, a la regió de l'Úmbria, província de Terni, situada a uns 240 metres sobre el nivell del mar.

Veure Colònia romana і Narni

Narona

Narona (Narona) fou una colònia romana de Dalmàcia situada a la vall del Narenta, a la moderna Croàcia.

Veure Colònia romana і Narona

Nepi

Nepi, anomenat Nepet o Nepete pels etruscs, és un municipi de grandària mitjana, situat a la província de Viterbo, al Laci (Itàlia).

Veure Colònia romana і Nepi

Nicòpolis de l'Epir

Nicòpolis (en llatí Nicopolis ad Actium o Actia Nicopolis, en grec antic Νικόπολις) era una ciutat de l'Epir construïda per August en commemoració de la victòria d'Àccium l'any 31 aC.

Veure Colònia romana і Nicòpolis de l'Epir

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Veure Colònia romana і Nicomèdia

Noms de la ciutat de Mallorca

Panoràmica de la ciutat medieval La ciutat de Mallorca va ser fundada el pels romans i és la capital de l'illa homònima d'ençà de la destrucció de Pol·lèntia durant el Baix Imperi.

Veure Colònia romana і Noms de la ciutat de Mallorca

Norba

Norba (Norba Νῶρβα) va ser una ciutat dels llatins, situada al sud de Cora, a mig camí entre Cora i Sètia.

Veure Colònia romana і Norba

Nucèria Alfaterna

Situació de Nucèria Alfaterna en un mapa antic (''Taula de Peutinger'') Nucèria Alfaterna o Nucèria de Campània fou una ciutat de Campània a uns 25 km al sud-est de Nola, a la vora el riu Sarnus i a 15 km de la seva desembocadura.

Veure Colònia romana і Nucèria Alfaterna

Nucèria d'Úmbria

Nucèria (Nuceria) va ser una ciutat d'Úmbria a la via Flamínia entre Forum Flaminii (a 18 km) i el pas dels Apenins.

Veure Colònia romana і Nucèria d'Úmbria

Numídia

Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.

Veure Colònia romana і Numídia

Numídia (província romana)

Província de Numídia La província romana de Numídia va ser una província establerta per l'annexió del Regne de Numídia l'any 46 aC, quan a la mort del rei Juba I Juli Cèsar el va posar sota un govern romà.

Veure Colònia romana і Numídia (província romana)

Oderzo

Oderzo (Oderso en vènet) és una ciutat italiana de la província de Treviso, al Vèneto, que l'any 2008 tenia 19.771 habitants.

Veure Colònia romana і Oderzo

Oea

Oea fou una ciutat de Tripolitana, una de les tres que formaven el districte (les altres dues eren Leptis Magna i Sabrata).

Veure Colònia romana і Oea

Paestum

Temple d'Atena, abans conegut com a ''temple de Ceres'' Paestum, o Pèstum, (en llatí Paestum, en grec antic Παῖστον) va ser una antiga ciutat de la Lucània prop de la mar Tirrena, a uns 7 km al sud de la desembocadura del Silarus.

Veure Colònia romana і Paestum

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Veure Colònia romana і Palerm

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Veure Colònia romana і Palma

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Veure Colònia romana і Pannònia

Parentium

Parentium (Παρέντιον) va ser una ciutat d'Ístria a la costa oest, a unes 30 milles romanes al nord de Pula, segons Plini el Vell, Claudi Ptolemeu i els Itineraris.

Veure Colònia romana і Parentium

Patronatge a l'antiga Roma

El patronatge o clientela era la relació que s'establia a l'antiga Roma entre el patró (patronus) i el seu client (cliens).

Veure Colònia romana і Patronatge a l'antiga Roma

Pàrion

Pàrion (Parium) fou una ciutat de Mísia, a la costa de l'Hel·lespont, situada a l'oest de Príapos, a la contrada d'Adrastea.

Veure Colònia romana і Pàrion

Pòstum Ebuci Helva Còrnicen

Pòstum Ebuci Helva Còrnicen (Postumius Aebutius Helva Cornicen) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Pòstum Ebuci Helva Còrnicen

Peducaea de limitibus

La llei Peducaea de limitibus va ser una antiga llei romana de les anomenades Agrariae de data i autor desconeguts.

Veure Colònia romana і Peducaea de limitibus

Pel·la (Macedònia)

Pel·la (Pella, en Πέλλα) era la capital del Regne de Macedònia.

Veure Colònia romana і Pel·la (Macedònia)

Període posttalaiòtic

Foner balear del període posttalaiòtic El període posttalaiòtic, període talaiòtic final o període baleàric és la darrera fase cronològica, ja corresponent a la protohistòria, de la cultura talaiòtica, que es desenvolupa a les Illes Gimnèsies, Menorca i Mallorca.

Veure Colònia romana і Període posttalaiòtic

Període pretalaiòtic

Tradicionalment es denomina període pretalaiòtic a la primera manifestació cultural de la societat prehistòrica a les Illes Balears (Mallorca i Menorca) (Espanya).

Veure Colònia romana і Període pretalaiòtic

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Veure Colònia romana і Període romà a Catalunya

Període romà al País Valencià

El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.

Veure Colònia romana і Període romà al País Valencià

Període romà als Països Catalans

Segona divisió provincial de la Hispània romana; els Països Catalans estan compresos dins la ''Tarraconensis''. El període romà als Països Catalans durà set segles.

Veure Colònia romana і Període romà als Països Catalans

Pesaro

Pesaro, AFI, és una ciutat d'Itàlia, a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb una població de 96.786 habitants l'any 2020.

Veure Colònia romana і Pesaro

Petòvio

Petòvio (en llatí Petovio o també Poetovio, en grec antic Ποτόβιον, o Παταύϊον) va ser una ciutat de Pannònia a la vora del Dravus, a la frontera amb la Nòrica.

Veure Colònia romana і Petòvio

Pisídia

Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.

Veure Colònia romana і Pisídia

Plaça de Sant Jaume (Barcelona)

La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).

Veure Colònia romana і Plaça de Sant Jaume (Barcelona)

Pol·lèntia

MAN, Madrid Pol·lèntia (Pollentia) fou una ciutat romana fundada al nord de Mallorca pel general romà Quint Cecili Metel Baleàric sota l'actual ciutat d'Alcúdia, poc més tard de l'any 123 aC.

Veure Colònia romana і Pol·lèntia

Pollenza

Pollenza és una vila i comune italià de la regió de les Marques d'uns 6.500 habitants.

Veure Colònia romana і Pollenza

Pont de Londres

El pont de Londres és un pont sobre el riu Tàmesi, a Southwark, Londres.

Veure Colònia romana і Pont de Londres

Portus Ilicitanus

El Portus Ilicitanus fou un nucli urbà que feia les funcions de port a la colònia romana d'Ilici, moderna Elx.

Veure Colònia romana і Portus Ilicitanus

Portus Misenus

Portus Misenus va ser una estació naval romana situada a la badia de Nàpols, al Misenum Promontorium.

Veure Colònia romana і Portus Misenus

Potaissa (castrum)

Potaissa era un castrum de la província romana de Dàcia, situat a l'actual Turda (Romania).

Veure Colònia romana і Potaissa (castrum)

Potentia (Picè)

Potentia (Ποτεντία) va ser una ciutat del Picenum a la costa de la mar Adriàtica a la boca del riu Potentia (Potenza) a uns 25 km al sud d'Ancona.

Veure Colònia romana і Potentia (Picè)

Primer Triumvirat

El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.

Veure Colònia romana і Primer Triumvirat

Privernats

Els privernats (en llatí privernates) eren els habitants de Privernum, una regió situada al Latium.

Veure Colònia romana і Privernats

Privernum

Privernum (en grec antic Πριούερνον) era una antiga ciutat que pertanyia als volscs i més tard es va incloure amb tot el seu territori al Latium.

Veure Colònia romana і Privernum

Publi Claudi Pulcre (cònsol 184 aC)

Publi Claudi Pulcre (en llatí Publius Claudius App. F. P. N. Pulcher) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Publi Claudi Pulcre (cònsol 184 aC)

Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)

Publi Corneli Escipió Nasica (en llatí Publius Cornelius Scipio Nasica) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)

Publi Deci Subuló

Publi Deci Subuló (en llatí Publius Decius Subulo) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Publi Deci Subuló

Publi Furi Medul·lí Fus

Publi Furi Medul·lí Fus (en llatí Publius Furius Medullinus Fusus) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Publi Furi Medul·lí Fus

Publi Popil·li Lenat (triumvir)

Publi Popil·li Lenat (Publius Popillius Laenas) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Publi Popil·li Lenat (triumvir)

Publi Servili Prisc Estructe (cònsol 495 aC)

Publi Servili Prisc Estructe (en Publius Servilius Priscus Structus) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Publi Servili Prisc Estructe (cònsol 495 aC)

Puteoli

Puteoli (en grec antic Ποτίολοι) era una ciutat de la costa de Campània a la part nord del Sinus Cumanus (l'actual Golf de Nàpols) i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus.

Veure Colònia romana і Puteoli

Quinquevir

Quinquevir (en llatí plural quinqueviri) va ser el nom de cadascun dels membres d'un cos de cinc magistrats (quinqueviri) nomenats sovint durant la República com a magistrats extraordinaris per portar a efecte alguna mesura concreta.

Veure Colònia romana і Quinquevir

Quint Curci (acusador)

Quint Curci (Quintus Curtius) va ser un jove romà del.

Veure Colònia romana і Quint Curci (acusador)

Quint Eli Tuberó (tribú 194 aC)

Quint Eli Tuberó (en llatí Quintus Aelius Tubero) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Quint Eli Tuberó (tribú 194 aC)

Quint Fabi Labeó

Quint Fabi Labeó (en llatí Quintus Fabius Labeo) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Quint Fabi Labeó

Quint Fabi Vibulà (cònsol 467 aC)

Quint Fabi Vibulà (en llatí Quintus Fabius M. F. K. N. Vibulanus) fill de Marc Fabi Vibulà I, va ser un magistrat romà, elegit tres vegades cònsol i també membre de la comissió de decemvirs que va elaborar les Lleis de les dotze taules.

Veure Colònia romana і Quint Fabi Vibulà (cònsol 467 aC)

Quint Marci Rex (cònsol 118 aC)

Quint Marci Rex (en llatí Quintus Marcius Q. F. Q. N. Rex) va ser cònsol romà l'any 118 aC juntament amb Marc Porci Cató Licinià el Jove.

Veure Colònia romana і Quint Marci Rex (cònsol 118 aC)

Quint Minuci Terme (cònsol)

Quint Minuci Terme (en Quintus Minucius Q. f. L. n. Thermus) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Quint Minuci Terme (cònsol)

Quint Nevi (triumvir)

Quint Nevi (en llatí Quintus Naevius) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Quint Nevi (triumvir)

Quint Pomponi

Quint Pomponi (en llatí Quintus Pomponius) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Quint Pomponi

Quint Servili Prisc Fidenat

Quint Servili Prisc Fidenat (Quintus Servilius P. f. Sp.) va ser un magistrat romà del.

Veure Colònia romana і Quint Servili Prisc Fidenat

Rímini

Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.

Veure Colònia romana і Rímini

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Colònia romana і República Romana

Revolta de Budicca

Es coneix com a la Revolta de Budicca la rebel·lió de les tribus britones contra l'ocupació romana de les Illes Britàniques, liderada per la reina Budicca.

Veure Colònia romana і Revolta de Budicca

Rieti

Rieti (antigament Reate) és una ciutat d'Itàlia, a la regió del Laci, província de Rieti, amb uns 50.000 habitants.

Veure Colònia romana і Rieti

Romanització d'Hispània

La romanització d'Hispània és el procés pel qual la Cultura de l'Antiga Roma es va implantar en la Península Ibèrica durant el període de domini romà sobre aquesta.

Veure Colònia romana і Romanització d'Hispània

Rubri (tribú)

Rubri (en llatí Rubrius) va ser un magistrat i polític romà del.

Veure Colònia romana і Rubri (tribú)

Ruscino

''Ruscino'', ciutat dels volques tectòsages situada a la Gàl·lia Narbonense Ruscino (Ῥουσκινόν o Ῥουσκινών) fou una ciutat ibèrica i després romana dels volques tectòsages en la Gàl·lia Narbonense, molt a prop de l'actual Perpinyà, al marge d'un riu del mateix nom, actualment el Tet.

Veure Colònia romana і Ruscino

Rusellae

Rusellae o Ruselles (en grec antic Ῥουσέλλαι) va ser una antiga ciutat d'Etrúria situada a uns 10 km de la costa i un 5 km de la riba del riu Umbro (Ombrone).

Veure Colònia romana і Rusellae

Sabaria

Ruïnes de l'antiga Sabària. Sabaria (en llatí Sabaria, en grec antic Σαουαρία) va ser una important ciutat de la Pannònia Superior situada en una plana entre el riu Arrabo i Deserta Boiorum, a la via entre Carnuntum i Poetovium.

Veure Colònia romana і Sabaria

Sabrata

Sabrata és una població del districte d'Az Zawiyah, a l'actual Líbia.

Veure Colònia romana і Sabrata

Saguntum

Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.

Veure Colònia romana і Saguntum

Salàpia

Salàpia (Salapia Σαλαπία) moderna Salpi, va ser una important ciutat de la Pulla a la costa de la mar Adriàtica de la que la separava la llacuna d'aigua salada coneguda per Salapina Palus (modern Lago di Salpi).

Veure Colònia romana і Salàpia

Saldae

Saldes va ser una ciutat de la costa de la Mauritània Cesariense, amb un bon port molt espaiós, que segons Estrabó marcava en temps antics el límit oriental de les possessions del rei Juba I i el territori romà.

Veure Colònia romana і Saldae

Salern

Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.

Veure Colònia romana і Salern

Salona (Dalmàcia)

Salona (Σαλῶνα; també en plural, Salones: en Salonae) fou una ciutat romana de la costa de Dalmàcia on hi va néixer Dioclecià, que arribaria a ser emperador de Roma.

Veure Colònia romana і Salona (Dalmàcia)

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Colònia romana і Sardenya

Satícula

Satícula (Saticula Σατίκολα) va ser una ciutat del Samni prop de la frontera amb la Campània.

Veure Colònia romana і Satícula

Satúrnia

Satúrnia (en llatí Saturnia, en grec antic Σατουπνία) va ser una antiga ciutat d'Etrúria a la vall de lAlbinia (Albegna) a uns 40 km de la desembocadura.

Veure Colònia romana і Satúrnia

Sàmnium

Situació del '''Samnium''', delimitat amb la línia verda, en l'època de la segona guerra samnita. El Sàmnium (en llatí: Samnium; en osc: Σαυνῖτις) va ser una regió de la península Itàlica.

Veure Colònia romana і Sàmnium

Sàtricum

Sàtricum (en Satricum) va ser una antiga ciutat del Latium a la frontera del territori dels volscs entre les muntanyes Albanes i la mar.

Veure Colònia romana і Sàtricum

Sènons

Els sènons (llatí Senones, grec Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) eren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Colònia romana і Sènons

Sírmium

IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.

Veure Colònia romana і Sírmium

Sbeitla

Sufètula, a l'antiga Tunísia Sbeitla o Sbeïtla és una ciutat de Tunísia, a la governació de Kasserine, 33 km a l'est de Kasserine, amb una població de 20.253 habitants.

Veure Colònia romana і Sbeitla

Scalabis

Scalabis fou una ciutat de Lusitània entre Olisipo i Emèrita.

Veure Colònia romana і Scalabis

Segni

Segni és una ciutat italiana de la ciutat metropolitana de Roma Capital.

Veure Colònia romana і Segni

Sempronia de coloniis

La lex Sempronia de coloniis va ser una antiga llei romana proposada pel tribú de la plebs Gai Semproni Grac l'any 123 aC que ordenava la creació de colònies fora d'Itàlia.

Veure Colònia romana і Sempronia de coloniis

Senigallia

Senigallia o Sinigaglia és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, província d'Ancona, amb 44.357 habitants l'any 2008.

Veure Colònia romana і Senigallia

Sentinum

Sentinum (en llatí Sentinum, en grec antic Σεντῖνον) va ser una antiga ciutat de l'Úmbria a la vessant est dels Apenins, prop del naixement de lAesis (Esino).

Veure Colònia romana і Sentinum

Sepinum

Sepinum o també Saepinum (Sepinum o Saepinum Σαίπινον) va ser una ciutat del Samni al país dels pentris, prop del naixement del Tamarus (Tamaro).

Veure Colònia romana і Sepinum

Serra minera de Cartagena-La Unión

La serra minera de Cartagena-La Unión és una formació muntanyenca que s'estén en direcció est-oest al llarg de 26 km de costa des de la ciutat de Cartagena fins al cap de Palos, passant pel terme municipal de La Unión, en la Regió de Múrcia (Espanya).

Veure Colònia romana і Serra minera de Cartagena-La Unión

Servilia agraria

La lex Servilia agraria va ser una antiga llei romana proposada pel tribú de la plebs Publi Servili Rul·le l'any 63 aC quan eren cònsols Marc Tul·li Ciceró i Gai Antoni Hibrida.

Veure Colònia romana і Servilia agraria

Sezze

Sezze és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la província de Latina.

Veure Colònia romana і Sezze

Sicca Veneria

Sicca Veneria (o) va ser una ciutat de Numídia a la riba del Bagradas en el camí entre Cartago i Hippo Regius, fins a Musti i Cirta, segons diu lItinerari d'Antoní, construïda al cim d'un turó, segons explica Plini el Vell, que l'anomena «colònia romana».

Veure Colònia romana і Sicca Veneria

Sinuessa

Sinuessa (Σινούεσσα o Σινόεσσα) era una ciutat del Latium a la vora de la mar Tirrena, a uns 10 km de la desembocadura del riu Volturnus.

Veure Colònia romana і Sinuessa

Sipont

Sipont (Sipontum) o Sipunt (en Σιποῦς) va ser una ciutat de la Pulla situada a la costa de la mar Adriàtica, al sud del cap Gargano, al golf de Manfredonia, entre els rius Cèrbal i Candelaro, que desaigüen al sud, i formen la llacuna del Pantano Saldo.

Veure Colònia romana і Sipont

Sora (Latium)

Sora''' en l'actualitat Sora (Σῶρα) va ser una ciutat del Latium a la vall del Liris, a la dreta d'aquest riu, a uns 10 km al nord d'Arpinium.

Veure Colònia romana і Sora (Latium)

Spoleto

Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de 39.339 habitants l'any 2010.

Veure Colònia romana і Spoleto

Suïssa sota l'antiga Roma

Els territoris que avui en dia formen Suïssa foren part de la República Romana i l'Imperi Romà durant uns sis segles, des de la conquesta gradual de la regió pels exèrcits romans a partir del fins al declivi de l'Imperi Romà d'Occident al.

Veure Colònia romana і Suïssa sota l'antiga Roma

Suessa Aurunca

miniatura Suessa Aurunca (Σύεσσα) va ser una ciutat del Latium, situada a uns 8 km al sud del Liris, i 12 de la costa.

Veure Colònia romana і Suessa Aurunca

Sulmo (pelignes)

Sulmo (Σουλμῶν) va ser una ciutat dels pelignes a la vall del riu Gizio en una conca ampla on s'ajunta amb diversos petits rierols.

Veure Colònia romana і Sulmo (pelignes)

Surrèntum

Surrèntum (en Surrentum, en Συρρεντόν o Σούρεντον), moderna Sorrento, va ser una ciutat de la costa de Campània a la badia o golf de Nàpols, no lluny del promontori anomenat Minervae Promontorium ('Promontori de Minerva'), que forma el límit sud de la badia.

Veure Colònia romana і Surrèntum

Sutri

Sutri és un comune italià de la província de Viterbo, amb una població de 7.103 habitants.

Veure Colònia romana і Sutri

Szombathely

Catedral de Szombathely. Szombathely (Steinamanger en alemany, Savaria en llatí, Sombotel en eslovè, Kamenec en eslovac) és una ciutat i comtat urbà (en hongarès: "megyei jogú Város") d'Hongria situada a l'oest del país, al costat de la frontera amb Àustria, i és la capital de la província de Vas (Hongria).

Veure Colònia romana і Szombathely

Tabulae patronatus de Bóquer

Les tabulae patronatus de Bóquer són dues tabulae patronatus de bronze associades a la ciutat federada de Bócor per les quals s'estipula el patronatge de dos personatges de bona posició envers la ciutat.

Veure Colònia romana і Tabulae patronatus de Bóquer

Talarn

Talarn és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà.

Veure Colònia romana і Talarn

Taurins

Els taurins (en llatí Taurini, en grec antic Ταυρινοί) eren un poble celta que ocupava la part occidental dels Alps, fins a la riba esquerra del riu Po en el seu curs superior.

Veure Colònia romana і Taurins

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Veure Colònia romana і Tàrraco

Tèmesa

Tèmesa o Tempsa (Τεμέση o Τέμψα) era una antiga ciutat de la costa oest del Bruti, a Itàlia.

Veure Colònia romana і Tèmesa

Tíana

Tíana (en llatí Tyana, en grec antic Τύανα) era una ciutat de Capadòcia anomenada anteriorment Toana, que segons la llegenda havia rebut el nom de Toant, un rei de Tràcia que es deia que havia perseguit Orestes i Pílades fins que va fundar la ciutat, segons Flavi Arrià.

Veure Colònia romana і Tíana

Tíndaris

Tíndaris (en llatí Tyndaris, en grec antic Τυνδαρίς o Τυνδάριον) era una ciutat de la costa nord de Sicília entre Miles i Agatirna situada en un turó elevat que dominava una badia limitada a l'est per la punta coneguda com a Ponta di Milazzo, i per Calavià.

Veure Colònia romana і Tíndaris

Túrios

Túrios o Turis (en Thurii o Thurium) va ser una ciutat de la Magna Grècia situada al golf de Tàrent, prop de Síbaris, ciutat que va substituir.

Veure Colònia romana і Túrios

Teano (Itàlia)

Teano (en llatí: Teanum Sidicinum) és un municipi italià de la província de Caserta, a la regió de la Campània.

Veure Colònia romana і Teano (Itàlia)

Teate

Teate (Τεατέα) va ser la ciutat capital dels marrucini, situada dalt d'un turó a uns 5 km del riu Aternus i a 15 km de la costa de la Mar Adriàtica.

Veure Colònia romana і Teate

Teànum d'Apúlia

Teànum d'Apúlia (en Teanum Apulum, en Τέανον Ἄπουλον) va ser una ciutat d'Apúlia a la riba del Frento a 20 km de la desembocadura.

Veure Colònia romana і Teànum d'Apúlia

Telèsia

Telèsia (Telesia Τελεσία) va ser una ciutat important del Samni a la vall del Calor prop de la confluència amb el Volturnus.

Veure Colònia romana і Telèsia

Temple d'August de Barcelona

El temple d'August de Barcelona fou un edifici de la colònia romana de Bàrcino dedicat al culte imperial a August, les restes del qual es troben a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís de Barcelona, i estan catalogades com a bé cultural d'interès nacional.

Veure Colònia romana і Temple d'August de Barcelona

Tergeste

Tergeste (Τέργεστε o Τέργεστον) va ser una ciutat que va pertànyer bé a la província del Venetia o bé a la d'Ístria, que estava situada a una badia anomenada Tergestinus Sinus (avui Golf de Trieste), allà on ara hi ha la ciutat de Trieste.

Veure Colònia romana і Tergeste

Terracina

Terracina és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Latina.

Veure Colònia romana і Terracina

Thusdros

Thusdros (llatí Thysdrus o Tusdra o Tusdrus) fou una ciutat d'Àfrica que Plini el vell esmenta com a capital del Tusdritans, a mig camí entre Thene i Tapsos, i a l'oest del promontori de Bracodes.

Veure Colònia romana і Thusdros

Thyna

Fàbrica de tractament de fosfats prop de Thyna Thyna, Thina, Tyna o Tina és una ciutat de Tunísia, a la governació de Sfax, situada uns 11 km al sud del centre de Sfax, i només 2 o 3 km al sud dels barris més meridionals de la ciutat.

Veure Colònia romana і Thyna

Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)

Tiberi Claudi Neró (en llatí Tiberius Claudius Nero) va ser un magistrat romà del segle I aC.

Veure Colònia romana і Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)

Tiberi Emili Mamerc

Tiberi Emili Mamerc (en llatí Tiberius Aemilius L. F. Mam. N. Mamercus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Emili Mamerc, que va ser cònsol tres vegades.

Veure Colònia romana і Tiberi Emili Mamerc

Tiberi Semproni Grac (cònsol 177 aC)

Tiberi Semproni Grac (en llatí Tiberius Sempronius P. F. TIB. N. Gracchus), va ser un magistrat romà, i el pare dels Gracs.

Veure Colònia romana і Tiberi Semproni Grac (cònsol 177 aC)

Tiberi Semproni Llong (cònsol 193 aC)

Tiberi Semproni Llong (en llatí Tiberius Sempronius Ti. F. C. N. Longus) va ser un magistrat romà del segles II i II aC.

Veure Colònia romana і Tiberi Semproni Llong (cònsol 193 aC)

Timgad

Timgad (anomenada Thamugas o Thamugaudi en amazic antic) fou una colònia romana de la serralada de l'Aurès, a Algèria, fundada per l'emperador Trajà cap a l'any 100 dC.

Veure Colònia romana і Timgad

Tipasa

Tipasa o Tibaza, antiga Tefessedt (amazic chenoua: Basar) és una ciutat a la costa d'Algèria, capital de la província o wilaya homònima, a 68 km d'Alger.

Veure Colònia romana і Tipasa

Tit Cleli Sícul

Tit Cleli Sícul (Titus Cloelius Siculus) va ser un magistrat romà.

Veure Colònia romana і Tit Cleli Sícul

Tit Quinti Flaminí (cònsol 123 aC)

Tit Quinti Flaminí (en Titus Quinctius T. f. T. n. Flamininus) va ser un magistrat romà de l'època de la República.

Veure Colònia romana і Tit Quinti Flaminí (cònsol 123 aC)

Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC)

Tit Quinti Flaminí (en Titus Quinctius T. f. L. n Flamininus; vers 230 aC-174 aC) va ser un general i magistrat romà.

Veure Colònia romana і Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC)

Titus Anni

Titus Anni (en llatí Titus Annius) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Colònia romana і Titus Anni

Toga pretexta

Fòrum de la Colònia La toga pretexta (en llatí toga praetexta) era una toga romana que portava una vora de porpra.

Veure Colònia romana і Toga pretexta

Tolistobogis

Els tolistobogis o tolistobois (llati Tolistobogii o Tolistoboii) van ser una tribu de gals situada a la part més occidental de Galàcia que van fer de la ciutat de Pessinus a la vora del riu Sangari la seva ciutat principal.

Veure Colònia romana і Tolistobogis

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Veure Colònia romana і Tolosa de Llenguadoc

Trèbia

El Trèbia (italià: Trebbia; grec antic: Τρεβίας, Trebias) és un riu de l'antiga Gàl·lia Cispadana que desguassa al riu Po, antic Padus, a uns 3 km a l'oest de Placentia.

Veure Colònia romana і Trèbia

Trèbula

Trèbula (en Trebula, en Τρήβουλα) va ser una ciutat de Campània al nord de Vulturnus, en un territori muntanyós que s'estén des de Calàcia fins a la via Llatina.

Veure Colònia romana і Trèbula

Treventum

Treventum o Tereventum va ser una ciutat del Samni al país dels pentri, situada a la riba dreta del riu Trinius (avui Trigno), propera a la frontera amb poble dels frentans.

Veure Colònia romana і Treventum

Triana (Sevilla)

Triana és un dels onze districtes en què està dividida a efectes administratius la ciutat de Sevilla, capital de la comunitat autònoma d'Andalusia, a Espanya.

Veure Colònia romana і Triana (Sevilla)

Tridentum

Tridentum, actual Trento, era la capital del poble dels tridentins al sud de Rètia.

Veure Colònia romana і Tridentum

Trieste

Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.

Veure Colònia romana і Trieste

Triumvir

Triumvir era el nom que tenia el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.

Veure Colònia romana і Triumvir

Triumviri coloniae deducendae

Triumviri coloniae deducendae eren uns magistrats extraordinaris de l'antiga Roma nomenats per dirigir la creació d'una colònia.

Veure Colònia romana і Triumviri coloniae deducendae

Tuder

Tuder (Τοῦδερ) va ser una ciutat de les més importants d'Úmbria, situada dalt d'un turó a la riba esquerra del Tíber, a uns 50 km al sud de Perusa i a uns 30 de Spoletium, i propera a la Via Flamínia.

Veure Colònia romana і Tuder

Turris Libyssonis

Turris Libyssonis (Πύργος Λιβύσσωνος) va ser una ciutat de Sardenya a la costa nord, a la badia o Golf d'Asinara.

Veure Colònia romana і Turris Libyssonis

Urbisaglia

Urbisaglia és un municipi (comune) d'Itàlia dins la província de Macerata.

Veure Colònia romana і Urbisaglia

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Colònia romana і València

Vènets

Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.

Veure Colònia romana і Vènets

Vèscia

Vèscia (Vescia) va ser una ciutat dels ausons inclosa administrativament al Latium.

Veure Colònia romana і Vèscia

Veios

Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria.

Veure Colònia romana і Veios

Veldidena

Veldidena era una de les principals ciutat de la província romana de Rècia, a la riba sud del riu Inn (antic Oenus), a la via que portava de Tridentum a Augusta Vindelicorum segons diu lItinerari d'Antoní.

Veure Colònia romana і Veldidena

Velina

La tribu Velina va ser una de les 35 tribus de l'antiga Roma amb dret de vot a l'Assemblea Tribal Romana.

Veure Colònia romana і Velina

Velitres

Velitres (en Velitrae) va ser una ciutat del Latium, a la part sud de les colines Albanes, mirant a les maresmes Pomptines, a l'esquerra de la via Àpia.

Veure Colònia romana і Velitres

Venàfrum

Venàfrum (en Venafrum, en Οὐέναφρον) va ser una ciutat de Campània situada a la vall del Volturnus, dalt d'un turó a la part dreta d'aquest riu, segons Estrabó, i a la via Llatina, a uns 30 km de Casinum i de Teanum, segons lItinerari d'Antoní.

Veure Colònia romana і Venàfrum

Venosa

Venosa és una ciutat d'Itàlia a la Basilicata, província de Potenza, a la conca del riu Ofanto.

Veure Colònia romana і Venosa

Verules

Verules (Verulae) va ser una ciutat dels hèrnics (Hernici) inclosa administrativament al Latium.

Veure Colònia romana і Verules

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Veure Colònia romana і Vespasià

Vessana

La vessana o vessana de rei és una unitat de superfície emprada en algunes de les comarques de Girona.

Veure Colònia romana і Vessana

Vesta (mitologia)

Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.

Veure Colònia romana і Vesta (mitologia)

Vi a l'antiga Roma

Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.

Veure Colònia romana і Vi a l'antiga Roma

Via Àpia

Itinerari bifurcat de la ''Via Appia''. La Via Àpia (en Via Appia) és la més important de les vies romanes.

Veure Colònia romana і Via Àpia

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.

Veure Colònia romana і Vil·la romana

Vitèl·lia

Vitèl·lia (en Vitellia en Βιτελλία) va ser una antiga ciutat del Latium, en territori dels eques.

Veure Colònia romana і Vitèl·lia

Volci

Volci va ser una ciutat d'Etrúria situada en una plana a la riba dreta del riu Armina (avui Fiora), a uns 15 km de la desembocadura.

Veure Colònia romana і Volci

Volscs

Els volscs (en llatí volsci, en grec antic Οὐόλσκοι) eren un poble del centre d'Itàlia que van tenir un paper important a l'antiga història de Roma.

Veure Colònia romana і Volscs

Volterra

Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.

Veure Colònia romana і Volterra

Vultúrnum

Vultúrnum o Volturnum (en Vulturnum, en Οὐουλτοῦρνον) va ser una ciutat de Campània situada a la costa, tocant a la desembocadura del riu Volturnus, a la riba sud.

Veure Colònia romana і Vultúrnum

Zadar

Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.

Veure Colònia romana і Zadar

Zama Regia

Zama ('Zama la major') va ser una ciutat de Numídia situada a cinc dies de viatge al sud-oest de Cartago, segons Polibi i Titus Livi.

Veure Colònia romana і Zama Regia

418 aC

El 418 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Colònia romana і 418 aC

438 aC

El 438 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Colònia romana і 438 aC

442 aC

El 442 va ser un any conegut a la seva era amb el nom d'any 312 ab urbe condita o de la fundació de Roma.

Veure Colònia romana і 442 aC

També conegut com Colònia llatina, Colònies de dret llatí, Colònies romanes.

, Àsia (província romana), Baalbek, Banasa, Baralla entre els pompeians i els nucerins, Batalla d'Alèsia, Batalla de Camulodunum, Batalla de Cissa, Batalla de Làutules, Batalla de Munda (45 aC), Batalla de Trifanum, Batalla del mont Graupi, Batalla del Trèbia (218 aC), Bàrcino, Bèroe de Tràcia, Bètica, Bócor, Benevent, Bisbat d'Augsburg, Bitínia, Bois (poble celta), Bola, Bovianum, Brixellum, Budrio, Buxentum, Caer, Calàcia, Cales, Caletra, Call de Barcelona, Camp Falern, Camulodunum, Capena, Cardo, Carnuntum, Carsèols, Cartago (municipi), Cartago romana, Carteia, Cassandrea, Castra Hannibalis, Cavtat, Càceres, Câmpulung, Cenina, Cesó Duïli (cònsol), Circ romà de Mèrida, Circeis, Cirene, Cirene i Creta, Cirta, Ciutat confederada romana, Ciutats dependents de Roma, Cividale del Friuli, Claudi, Claudia de colonia Novi Comi, Cleruquia, Clunia, Cnossos, Colònia, Colònia (Alemanya), Colònia (divisió administrativa), Comana de Capadòcia, Comitium, Como (ciutat d'Itàlia), Conquesta romana de Britànnia, Cortona, Cremona, Crostumèria, Cultura talaiòtica, Cumes, Curadors, Cures, Dècim Juni Brut (triumvir), Díon (Pièria), Decumanus, Dertosa, Dime (ciutat), Dougga, Dupondi, Durrës, Duumvir, Eclànum, Edat antiga als Països Catalans, Elx, Emona, Empúries, Eqües, Esèrnia, Escil·lècion, Estobos, Etrúria, Etruscs, Exèrcit romà, Fabia agraria, Fabratèria, Falèria, Falerii, Fòrmies, Ferentinum, Ferentium, Fermo, Forez (província), Forum Iulium, Fregel·les, Fundació de Roma, Gafsa, Gai Acili Glabrió, Gai Afrani Estel·lió, Gai Calpurni Pisó (cònsol 180 aC), Gai Corneli Lèntul, Gai Fabi Dorsó Licí, Gai Flamini (cònsol 187 aC), Gai Flavi (pompeià), Gai Herenni (triumvir), Gai Mari, Gai Pletori, Gai Saloni, Gai Semproni Grac, Gai Servili (triumvir), Gai Terenci Varró, Galèria, Gàl·lia, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Gèrmia de Galàcia, Gíger, Gens Minícia, Gens Vitèl·lia, Gneu Bebi Tàmfil, Gneu Corneli Escipió Calvus, Gneu Manli Vulsó (cònsol 189 aC), Gneu Octavi (pretor 205 aC), Gneu Sicini (pretor 183 aC), Gracs, Grumentum, Guerra social, Guerres pírriques, Guerres samnites, Haïdra, Hadrumet, Halicarnàs, Herculà, Hipona, Hispellum, Història d'Elx, Història de Barcelona, Història de Cartago, Història de la llengua romanesa, Història de les Illes Balears, Història de Mallorca, Història de Suïssa, Història de Tunísia, Histonium, Hydruntum, Icosim, Il·líria (província romana), Illa de Ponça, Interamna Lirinas, Istris, Itàlia romana, Ivrea, Jesi, Julia de colonis, Labicum, Laietània, Lamta (Tunísia), Lares, Larinum, Lauriacum, Lavínium, Lígurs, Legió II Gallica, Legió XI, Legió XI Claudia, Legió XIX, Leptis Minor, Lex Mamilia de limitibus, Lex Ursonensis, Liburns, Licaònia, Lilibèon, Lincoln (Anglaterra), Litèrnum, Livia de colonis, Llatins, Llei Minúcia, Llengües de l'Imperi Romà, Lliga llatina, Llista de ciutats d'Etrúria, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Llista de poblacions ibèriques de Catalunya, Llista de topònims de Tarragona, Llista de topònims del barri Gòtic, Londinium, Lucèria, Lucca, Luci Apuleu, Luci Apusti Ful·ló (edil), Luci Canuleu Dives, Luci Considi, Luci Emili Paulus Macedònic, Luci Escriboni Libó (cònsol 192 aC), Luci Genuci Aventinensis (cònsol 303 aC), Luci Manli Acidí Fulvià, Luci Porci Cató Salonià, Luci Terenci Istra, Luci Valeri Flac (triumvir), Luci Valeri Tapó, Lugdúnum, Luna (Etrúria), Macedònia (província romana), Madaure, Maktaris, Marc Atili Serrà (triumvir), Marc Bebi Tàmfil, Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC), Marc Corneli Frontó, Marc Ebuci Helva (triumvir), Marc Fabi Vibulà (cònsol 442 aC), Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC), Marc Fulvi Flac (triumvir), Marc Furi Cràssipes, Marc Livi Emilià Drus, Marc Minuci Rufus (pretor), Marc Popil·li Lenat (cònsol 173 aC), Marc Servili Pàlex Gemin, Marc Tucci, Mariana (Còrsega), Mauritània Cesariense, Mègara, Mesopotàmia (província romana), Milevum, Minturnes, Minturno, Misenum, Mogontiacum, Monedes de la península Ibèrica antiga, Munda (Bètica), Municipi romà, Mursa Major, Musulamis, Narbo Martius, Narni, Narona, Nepi, Nicòpolis de l'Epir, Nicomèdia, Noms de la ciutat de Mallorca, Norba, Nucèria Alfaterna, Nucèria d'Úmbria, Numídia, Numídia (província romana), Oderzo, Oea, Paestum, Palerm, Palma, Pannònia, Parentium, Patronatge a l'antiga Roma, Pàrion, Pòstum Ebuci Helva Còrnicen, Peducaea de limitibus, Pel·la (Macedònia), Període posttalaiòtic, Període pretalaiòtic, Període romà a Catalunya, Període romà al País Valencià, Període romà als Països Catalans, Pesaro, Petòvio, Pisídia, Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Pol·lèntia, Pollenza, Pont de Londres, Portus Ilicitanus, Portus Misenus, Potaissa (castrum), Potentia (Picè), Primer Triumvirat, Privernats, Privernum, Publi Claudi Pulcre (cònsol 184 aC), Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC), Publi Deci Subuló, Publi Furi Medul·lí Fus, Publi Popil·li Lenat (triumvir), Publi Servili Prisc Estructe (cònsol 495 aC), Puteoli, Quinquevir, Quint Curci (acusador), Quint Eli Tuberó (tribú 194 aC), Quint Fabi Labeó, Quint Fabi Vibulà (cònsol 467 aC), Quint Marci Rex (cònsol 118 aC), Quint Minuci Terme (cònsol), Quint Nevi (triumvir), Quint Pomponi, Quint Servili Prisc Fidenat, Rímini, República Romana, Revolta de Budicca, Rieti, Romanització d'Hispània, Rubri (tribú), Ruscino, Rusellae, Sabaria, Sabrata, Saguntum, Salàpia, Saldae, Salern, Salona (Dalmàcia), Sardenya, Satícula, Satúrnia, Sàmnium, Sàtricum, Sènons, Sírmium, Sbeitla, Scalabis, Segni, Sempronia de coloniis, Senigallia, Sentinum, Sepinum, Serra minera de Cartagena-La Unión, Servilia agraria, Sezze, Sicca Veneria, Sinuessa, Sipont, Sora (Latium), Spoleto, Suïssa sota l'antiga Roma, Suessa Aurunca, Sulmo (pelignes), Surrèntum, Sutri, Szombathely, Tabulae patronatus de Bóquer, Talarn, Taurins, Tàrraco, Tèmesa, Tíana, Tíndaris, Túrios, Teano (Itàlia), Teate, Teànum d'Apúlia, Telèsia, Temple d'August de Barcelona, Tergeste, Terracina, Thusdros, Thyna, Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi), Tiberi Emili Mamerc, Tiberi Semproni Grac (cònsol 177 aC), Tiberi Semproni Llong (cònsol 193 aC), Timgad, Tipasa, Tit Cleli Sícul, Tit Quinti Flaminí (cònsol 123 aC), Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC), Titus Anni, Toga pretexta, Tolistobogis, Tolosa de Llenguadoc, Trèbia, Trèbula, Treventum, Triana (Sevilla), Tridentum, Trieste, Triumvir, Triumviri coloniae deducendae, Tuder, Turris Libyssonis, Urbisaglia, València, Vènets, Vèscia, Veios, Veldidena, Velina, Velitres, Venàfrum, Venosa, Verules, Vespasià, Vessana, Vesta (mitologia), Vi a l'antiga Roma, Via Àpia, Vil·la romana, Vitèl·lia, Volci, Volscs, Volterra, Vultúrnum, Zadar, Zama Regia, 418 aC, 438 aC, 442 aC.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat