Accés més ràpid que el navegador!
62 les relacions: Abadia de Bobbio, Abadia de Ferrières, Agilulf, Aldoè, Ansbert de Rouen, Arioald, Arquebisbat de Besançon, Bangor (Down), Benet d'Aniana, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat de Meaux, Bisbat de Metz, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Blathmac, Bobbio, Brandan de Conflert, Bretons, Brugnato, Brunequilda, Cesari d'Arle, Columba, Comtat de Bregenz, Crònica de Fredegari, Cristianisme cèltic, Cristianisme germànic, Deodat de Nevers, Ducat d'Asti, Església Catòlica a Alemanya, Església catòlica durant el nazisme, Eustaci de Luxeuil, Eustasi, Germànics, Giròvag, Herveu de Bretanya, Hiberno - llatí, Història del cristianisme, Irlandesos, Kelpie, Lavagna, Monges Benedictines, Orde de Sant Columbà, Papa Bonifaci IV, Patrologia Latina, Regnes germànics, República de Saugeais, Sant Gal, Sant patró, Sidoni de Saint-Saëns, Skye, Teodolinda, ..., Tonsura, Toribi de Liébana, Tuggen, Valeric de Leuconay, Vandregisil de Fontenelle, Willibad, Winoc de Bergues, 23 de novembre, 590, 591, 611, 615. Ampliar l'índex (12 més) »
Abadia de Bobbio
L'abadia de Bobbio, en italià Abbazia di San Colombano, és un monestir fundat pel sant irlandès Columbà l'any 614, al voltant del qual va créixer la ciutat de Bobbio, a Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Columbà і Abadia de Bobbio · Veure més »
Abadia de Ferrières
LAbadia de Ferrières és un monestir benedictí, també conegut com a abadia de Bethelem al municipi francès de Ferrières-en-Gâtinais.
Nou!!: Columbà і Abadia de Ferrières · Veure més »
Agilulf
Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.
Nou!!: Columbà і Agilulf · Veure més »
Aldoè
Aldoè o Audoè, en francès Ouen o Dadon (Sancy-les-Cheminots, Picardia, 609 - Clichy-sur-Seine, Illa de França, 24 d'agost de 684) fou un aristòcrata franc, conseller de diversos reis merovingis i bisbe de Rouen.
Nou!!: Columbà і Aldoè · Veure més »
Ansbert de Rouen
Ansbert (Chaussy-en-Vexin, Illa de França, 629 - Abadia d'Hautmont, Nord - Pas-de-Calais, 694) va ser un monjo columbanià, tercer abat de l'abadia de Saint-Wandrille o de Fontenelle, i bisbe de Rouen.
Nou!!: Columbà і Ansbert de Rouen · Veure més »
Arioald
Arioald (o Ariovald) (? - 636) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (626-636).
Nou!!: Columbà і Arioald · Veure més »
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Columbà і Arquebisbat de Besançon · Veure més »
Bangor (Down)
Bangor (en gaèlic irlandès Beannchor, que vol dir "corba banyuda", potser en referència a la badia; en escocès de l'Ulster Bengor) és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat de Down, a la província de l'Ulster.
Nou!!: Columbà і Bangor (Down) · Veure més »
Benet d'Aniana
Benet d'Aniana (Comtat de Magalona, Septimània, vers 750 - Kornelimünster, Renània, 11 de febrer del 821) fou monjo benedictí, abat reformador de l'orde, d'origen got.
Nou!!: Columbà і Benet d'Aniana · Veure més »
Bisbat d'Estrasburg
Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Columbà і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: Columbà і Bisbat de Meaux · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Columbà і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Columbà і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »
Blathmac
Blatmac (c.750 - † c.825) fou un monjo irlandès de l'edat mitjana.
Nou!!: Columbà і Blathmac · Veure més »
Bobbio
Bobbio (Bòbi en dialecte del lloc, Bêubbi en llengua ligur, Bobium en llatí) és una ciutat de 3.724 habitants a la província de Piacenza, situada a la Val Trebbia.
Nou!!: Columbà і Bobbio · Veure més »
Brandan de Conflert
Brandà o Brandan el Navegant o el Viatger, en gaèlic, Breandán, en anglès, Brendan, (Ciarraight Luachra, Irlanda, ca. 484 – Annaghdown, ca. 578) va ser un dels grans monjos evangelitzadors irlandesos del.
Nou!!: Columbà і Brandan de Conflert · Veure més »
Bretons
Els bretons (bretó bretoned) són un grup ètnic de la Bretanya, que forma part políticament de França.
Nou!!: Columbà і Bretons · Veure més »
Brugnato
Brugnato (en lígur: Brugnæ) és un comune (municipi) de la província de La Spezia, a la regió italiana de la Ligúria, situat uns 70 km al sud-est de Gènova i uns 15 km al nord-oest de La Spezia.
Nou!!: Columbà і Brugnato · Veure més »
Brunequilda
Matrimoni de Sigebert I i Brunequilda també coneguda com a Bruniquilda, Brunegilda, o Brunilda; en llatí: Brunichildis, fou una princesa visigoda filla d'Atanagild i Gosuinda.
Nou!!: Columbà і Brunequilda · Veure més »
Cesari d'Arle
Cesari d'Arle (Chalon-sur-Saône, ca. 468 - Arle, 27 d'agost de 543) fou un eclesiàstic dels segles V i VI, monjo i escollir bisbe d'Arle el 502.
Nou!!: Columbà і Cesari d'Arle · Veure més »
Columba
* Columba o constel·lació de la Coloma.
Nou!!: Columbà і Columba · Veure més »
Comtat de Bregenz
El comtat de Bregenz fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Columbà і Comtat de Bregenz · Veure més »
Crònica de Fredegari
Dibuix a ploma del primer manuscrit que es creu que representa Eusebi de Cesarea i Jeroni d'Estridó, 715 La Crònica de Fredegari és el títol utilitzat per a una crònica franca del que degué ser escrita per un borgonyó.
Nou!!: Columbà і Crònica de Fredegari · Veure més »
Cristianisme cèltic
Una creu cristiana amb disseny de creu celta a Irlanda El cristianisme cèltic o cristianisme insular (també anomenat Església celta o Església britànica) es refereix a grans trets a les pràctiques cristianes de l'alta edat mitjana desenvolupades en les illes Britàniques durant l'última fase de la dominació romana al voltant de les àrees costaneres del Mar d'Irlanda.
Nou!!: Columbà і Cristianisme cèltic · Veure més »
Cristianisme germànic
segle IX(Stuttgart Psalter, fol. 23, il·lustració del Salm 91:13) Els pobles germànics van ser cristianitzats durant el transcurs de l'Antiguitat tardana i l'alta edat mitjana.
Nou!!: Columbà і Cristianisme germànic · Veure més »
Deodat de Nevers
Deodat de Nevers (en francès: Déodat, Adéodat, Dieudonné, Didier, Dié) '(Irlanda?, començament del s. VII - Saint-Dié-des-Vosges, 19 de juny de 679) és un personatge llegendari, a qui s'atribueix haver estat bisbe de Nevers en 655.
Nou!!: Columbà і Deodat de Nevers · Veure més »
Ducat d'Asti
El ducat d'Asti va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica amb centre a Asti.
Nou!!: Columbà і Ducat d'Asti · Veure més »
Església Catòlica a Alemanya
La població catòlica, d'acord amb el cens alemany de 2011 LEsglésia Catòlica Alemanya, part de l'Església Catòlica estesa arreu del món, es troba sota el lideratge del Papa, assistit per la Cúria Pontifícia i pels bisbes alemanys.
Nou!!: Columbà і Església Catòlica a Alemanya · Veure més »
Església catòlica durant el nazisme
Els papes Pius XI (1922-39) i Pius XII (1939-58) van liderar l'Església catòlica romana durant de l'ascens i la caiguda de l'Alemanya nazi.
Nou!!: Columbà і Església catòlica durant el nazisme · Veure més »
Eustaci de Luxeuil
Eustaci de Langres o de Luxeuil (Langres, Alt Marne, ca. 560 - Luxeuil-les-Bains, Franc Comtat, 29 de març de 629) fou un religiós gal·loromà, deixeble de Columbà i abat de Luxeuil.
Nou!!: Columbà і Eustaci de Luxeuil · Veure més »
Eustasi
* Nom de dos sants.
Nou!!: Columbà і Eustasi · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Columbà і Germànics · Veure més »
Giròvag
Un dels gravats de la ''Dansa macabra'' d'Hans Holbein el Jove (1538) Els giròvags o monjos errants, eren certs monjos errants i rodamons, que viatjaven sense una destinació predeterminada, allotjant-se en els monestirs que anaven trobant pel camí.
Nou!!: Columbà і Giròvag · Veure més »
Herveu de Bretanya
Herveu de Bretanya, Hervé en francès (Guimiliau, Bretanya, ca. 521 - Plouvien, 556) va ésser un eremita i abat bretó.
Nou!!: Columbà і Herveu de Bretanya · Veure més »
Hiberno - llatí
Iona, una de les pioneres de la literatura hiberno-llatí Lhiberno-llatí o llati-hispèric va ser una literatura en llatí, on s'unien el joc i l'aprenentatge, els monjos irlandesos van ser els seus creadors i es va estendre durant un període del segle VI al.
Nou!!: Columbà і Hiberno - llatí · Veure més »
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Nou!!: Columbà і Història del cristianisme · Veure més »
Irlandesos
Els irlandesos (gaèlic irlandès Muintir na hÉireann o na hÉireannaigh; escocès de l'Ulster: Airish fowk) són un grup ètnic originari d'Irlanda, una illa del nord-oest d'Europa.
Nou!!: Columbà і Irlandesos · Veure més »
Kelpie
Un kelpie, o kelpie d'aigua (gaèlic escocès: Each-uisge), és un esperit del folklore escocès que canvia de forma i habita als llacs.
Nou!!: Columbà і Kelpie · Veure més »
Lavagna
Lavagna (en ligur Lavàgna) és un municipi comune de 12.510 habitants (2012) dins la ciutat metropolitana de Gènova a Ligúria.
Nou!!: Columbà і Lavagna · Veure més »
Monges Benedictines
Les monges benedictines són religioses de vots solemnes, que formen part d'un orde monàstic dedicat a la vida contemplativa i que forma la branca femenina de l'Orde de Sant Benet.
Nou!!: Columbà і Monges Benedictines · Veure més »
Orde de Sant Columbà
L′orde de Sant Columbà, també anomenat Orde Columbanià, va ser un orde monàstic que seguia la regla de Sant Columbà, redactada cap al 591 per Sant Columbà i que conferí al monaquisme occidental de ritu cèltic irlandès la seva forma definitiva.
Nou!!: Columbà і Orde de Sant Columbà · Veure més »
Papa Bonifaci IV
Bonifaci IV, O.S.B. (Marsica, ? - Roma, 8 de maig de 615) fou un religiós italià, papa de Roma.
Nou!!: Columbà і Papa Bonifaci IV · Veure més »
Patrologia Latina
Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.
Nou!!: Columbà і Patrologia Latina · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Columbà і Regnes germànics · Veure més »
República de Saugeais
La República de Saugeais (en francès: La République du Saugeais) és una micronació situada a l'est de França, al departament de Doubs, a la regió Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Columbà і República de Saugeais · Veure més »
Sant Gal
Sant Gal (Irlanda, ca. 550 - Arbon, Suïssa, ca. 645) va ser un monjo, missioner a terres germàniques, a la vora del llac de Constança.
Nou!!: Columbà і Sant Gal · Veure més »
Sant patró
Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.
Nou!!: Columbà і Sant patró · Veure més »
Sidoni de Saint-Saëns
Sidoni de Jumièges, en francès saint Saëns i en llatí Sidoneus (Irlanda o Escòcia, s. VII - Saint-Saëns, Normandia, ca. 684) fou un monjo, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Columbà і Sidoni de Saint-Saëns · Veure més »
Skye
Skye (An t-Eilean Sgitheanach, pronuncieu, en gaèlic) és l'illa més gran i la més septentrional de les Hèbrides Interiors, al nord-oest d'Escòcia.
Nou!!: Columbà і Skye · Veure més »
Teodolinda
Teodolinda o Teodelinda (Ratisbona?, 570–Monza, 22 gener 627) fou reina consort dels longobards i d'Itàlia entre el 589 i el 616, i regenta del 616 al 624 durant la minoria d'edat del seu fill Adaloald.
Nou!!: Columbà і Teodolinda · Veure més »
Tonsura
Sant Domènec amb la '''tonsura''' a la romana, en una pintura de Fra Angelico del segle XV La tonsura és una pràctica adoptada per algunes Esglésies cristianes consistent a afaitar una part dels cabells d'un clergue.
Nou!!: Columbà і Tonsura · Veure més »
Toribi de Liébana
Toribi de Liébana o Toribi el Monjo (Turieno?, Cantàbria, segona meitat del - San Toribio de Liébana, ca. 530) fou un monjo benedictí, fundador del monestir de Santo Toribio de Liébana.
Nou!!: Columbà і Toribi de Liébana · Veure més »
Tuggen
Tuggen és un municipi del cantó de Schwyz, situat al districte de March.
Nou!!: Columbà і Tuggen · Veure més »
Valeric de Leuconay
Valeric de Leuconay o Valeri -del llatí Walaricus o Galaricus- (Alvèrnia, ~565 - Saint-Valery-sur-Somme, 12 de desembre de 622) fou un monjo i abat columbanià.
Nou!!: Columbà і Valeric de Leuconay · Veure més »
Vandregisil de Fontenelle
Vandregisil de Fontenelle, en francès Wandrille, anomenat també Wandó (en llatí Wandregisil, del germànic Wandergisel, és a dir «company de camí» ») (prop de Verdun, Regne Franc ~600 - Saint-Wandrille-Rançon, 22 de juliol del 668), fou un monjo, fundador de l'abadia de Fontenelle.
Nou!!: Columbà і Vandregisil de Fontenelle · Veure més »
Willibad
Willibad, Willebad, o Willihad (mort el 642) fou patrici de Burgúndia en la primera part del segle VII.
Nou!!: Columbà і Willibad · Veure més »
Winoc de Bergues
Winoc, Winok o Pinnock (Dol-de-Bretagne, entre 640 i 650 - Wormhout, Comtat de Flandes, o Gal·les, 6 de novembre de 716 o 717) fou un príncep i abat bretó.
Nou!!: Columbà і Winoc de Bergues · Veure més »
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Columbà і 23 de novembre · Veure més »
590
El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Columbà і 590 · Veure més »
591
Sense descripció.
Nou!!: Columbà і 591 · Veure més »
611
Sense descripció.
Nou!!: Columbà і 611 · Veure més »
615
Sense descripció.
Nou!!: Columbà і 615 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Columbà de Bobbio, Columbà de Luxeuil, Columbà el Vell, Sant Columbà.
