Taula de continguts
22 les relacions: Any julià, Breviari d'Alaric, Codex Constitutionum, Codi Hermogenià, Codi Teodosià, Codificació (dret), Conductus, Corpus Iuris Civilis, Diego Ortiz, Diodor (jurista), Domní de Laodicea, Edicte de Teodoric, José María Úbeda Montés, Literatura romana, Lleonci de Beirut el Vell, Llista de juristes romans, Música litúrgica, Missa (música), Palau de Buckingham, Stabat Mater, Transitus Animae, 1707.
Any julià
En astronomia, un any julià (símbol: a) és una unitat de mesura del temps definida exactament com a 365,25 dies de 86.400 segons SI cadascun.
Veure Codi Gregorià і Any julià
Breviari d'Alaric
Còpia manuscrita del Breviari d'Alaric conservat a la Universitat de Clermont-Ferrand, segle X El Breviari d'Alaric (Breviarium Alaricianum) és un codi de lleis visigot que fou vigent al Regne de Toledo.
Veure Codi Gregorià і Breviari d'Alaric
Codex Constitutionum
Edició de 1475 del Codi Justinià, editat per Petrus Schoyffer El Codex Constitutionum fou un codi de lleis establert per l'emperador Justinià I.
Veure Codi Gregorià і Codex Constitutionum
Codi Hermogenià
El Codi Hermogenià (en llatí Codex Hermogenianus) va ser una recopilació de lleis probablement feta per Hermogenià (de vegades anomenat erròniament Hermògenes).
Veure Codi Gregorià і Codi Hermogenià
Codi Teodosià
El Codi Teodosià (en llatí Codex Theodosianus) era una compilació de lleis de l'Imperi Romà, iniciat en temps de l'emperador Teodosi II.
Veure Codi Gregorià і Codi Teodosià
Codificació (dret)
El moviment codificador modern va sorgir al món el.
Veure Codi Gregorià і Codificació (dret)
Conductus
El conductus és, juntament amb l'organum, el motetus i l'hoquetus, una de les tres formes musicals més importants de l'ars antiqua (s. i). Es tracta d'un cant compost harmònicament per diferents melodies en llengua llatina que s'acostumava a cantar per a festes de gent rica i cultivada musicalment.
Veure Codi Gregorià і Conductus
Corpus Iuris Civilis
El Corpus Iuris Civilis, Codex Iustinianus o Codi de Justinià és el nom de tres grans compilacions legals romanes d'Orient instituïdes per Justinià I El febrer del 528, poc després que Justinià I es convertís en emperador el 527, va decidir que el sistema legal i l'educació jurídica de l'imperi necessitava reparació i va nomenar una comissió de dotze persones per compilar les lleis imperials en un Corpus Iuris Civilis, presidida per Tribonià i amb paper important per Teòfil de Constantinoble mestre de lleis a Constantinoble.
Veure Codi Gregorià і Corpus Iuris Civilis
Diego Ortiz
Diego Ortiz (c.1510 – Roma ? c.1576) fou un compositor, gambista i teòric musical espanyol de l'època del Renaixement.
Veure Codi Gregorià і Diego Ortiz
Diodor (jurista)
Diodor (en llatí Diodorus, en grec Διόδωρος Diodoros) fou un funcionari i jurista romà d'Orient, comes i magister scriniorum, un dels comissionats nomenats per Teodosi II (435) per compilar el Codi de Teodosi o Codi Teodosià, per suplir als codis Gregorià i Hermogenià.
Veure Codi Gregorià і Diodor (jurista)
Domní de Laodicea
Domní de Laodicea (en llatí Domninus, en grec Δομνίνος) fou un jurista grecoromà que va viure una mica abans que Justinià I o al començament del seu regnat.
Veure Codi Gregorià і Domní de Laodicea
Edicte de Teodoric
LEdicte de Teodoric (en llatí: Edictum Theodorici regis) era una col·lecció de lleis que daten del o el, redactades pels germànics per resoldre els problemes entre ells i els romans.
Veure Codi Gregorià і Edicte de Teodoric
José María Úbeda Montés
José María Úbeda Montés (Gandia, Safor, 15 de novembre de 1839 - València, 26 de març de 1909) fou un compositor i organista del País Valencià.
Veure Codi Gregorià і José María Úbeda Montés
Literatura romana
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.
Veure Codi Gregorià і Literatura romana
Lleonci de Beirut el Vell
Lleonci de Beirut el Vell (en llatí Leontius, en grec) fou un jurista romà d'Orient, fill de Patrici (Patricius), que vivia a Beirut i va succeir a un Patrici (persona diferent al seu pare) com a mestre de lleis a la ciutat.
Veure Codi Gregorià і Lleonci de Beirut el Vell
Llista de juristes romans
A continuació es presenta una llista dels juristes romans més destacats de l'època clàssica.
Veure Codi Gregorià і Llista de juristes romans
Música litúrgica
La música litúrgica, també anomenada música d'església, és música interpretada a l'església com a part de la litúrgia.
Veure Codi Gregorià і Música litúrgica
Missa (música)
La missa és una composició i un gènere de la música vocal religiosa el text de la qual són les diferents parts de l'ordinari de la missa, és a dir.
Veure Codi Gregorià і Missa (música)
Palau de Buckingham
El Palau de Buckingham és una de les residències oficials de la rei Carles III del Regne Unit a Londres.
Veure Codi Gregorià і Palau de Buckingham
Stabat Mater
Dolorosa de Bartolomé Esteban Murillo, un exemple d'art marià Stabat Mater és una seqüència gregoriana llatina utilitzada dins l'església catòlica del dedicada a Maria i atribuïda a Jacopone da Todi.
Veure Codi Gregorià і Stabat Mater
Transitus Animae
Transitus Animae (La transició de l'ànima) és un oratori per a mezzosoprano, cor i orquestra compost per Lorenzo Perosi i estrenat a Roma el 18 de desembre de 1907.
Veure Codi Gregorià і Transitus Animae
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Codi Gregorià і 1707
També conegut com Gregorià.