Taula de continguts
219 les relacions: Acaic, Adamites, Agamèmnon, Alfa i omega, Amelesàgores, Anaxandra, Andró d'Efes, Anell de casament, Antífanes de Delos, Antímac de Teos, Antíoc de Siracusa, Apel·las de Cirene, Apocalipsi d'Esdres, Apol·lònides (poeta), Apol·lodor de Cumes, Argí, Arignota de Samos, Aristandre de Telmessos, Aristobul d'Alexandria, Arquèmac d'Eubea, Arquelau Físic, Artàban d'Alexandria, Atamant de Posidònia, Atenàgores d'Atenes, Autoria dels escrits joànics, Èfor, Àgrafa de Jesús, Bacina (orinal), Bany, Barchon, Basilides d'Alexandria, Baubo, Belèstica, Bió de Proconnès, Boio, Bonaventura Prats i Martí, Briaxis, Carpòcrates, Carta als Gàlates, Carta als Hebreus, Cassià (escriptor), Catolicisme a Àfrica, Cèrcops (òrfic), Cleòmenes (escriptor), Cleobul de Lindos, Climent, Coit interromput, Col·lecció Clàssics del Cristianisme, Cometes Escolàstic, Conatus, ... Ampliar l'índex (169 més) »
Acaic
Acaic (llatí Achaicus, grec antic Achaikós fou un filòsof ètic grec d'època desconeguda, que va tenir un cert renom a Grècia. És esmentat per Diògenes Laerci i Climent d'Alexandria.
Veure Climent d'Alexandria і Acaic
Adamites
Els adamites eren un grup religiós cristià sorgit en el al nord d'Àfrica i que pretenia, mitjançant la pràctica del nudisme, retornar a la innocència original de l'Edèn descrita en el Gènesi.
Veure Climent d'Alexandria і Adamites
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia.
Veure Climent d'Alexandria і Agamèmnon
Alfa i omega
Les lletres gregues ''alfa y Omega'' rodejant l'halo de Jesús. Catacumbes. Alfa i Omega és la manera com es denomina el déu Jahvè al capítol 1 vers 8, capítol 21 vers 6 i capítol 22 vers 13 de l'Apocalipsi de Joan Evangelista inclòs al Nou Testament.
Veure Climent d'Alexandria і Alfa i omega
Amelesàgores
Amelesàgores (en llatí Amelesagoras, en grec antic) o també Melesàgores (Melesagoras) fou un historiador grec suposadament nascut a Calcedònia.
Veure Climent d'Alexandria і Amelesàgores
Anaxandra
Anaxandra (en grec antic, Ἀναξάνδρα; Sició, fl. 220 aC) va ser una artista i pintora de l'antiga Grècia.
Veure Climent d'Alexandria і Anaxandra
Andró d'Efes
Andró d'Efes (en Ἄνδρων, en Andron) fou un escriptor efesi que va escriure un llibre sobre els set savis de Grècia i que possiblement es titulava Τρίπους (trípode).
Veure Climent d'Alexandria і Andró d'Efes
Anell de casament
Un parell d'anells de casament d'or. Un anell de casament és un anell utilitzat com a símbol en la celebració d'un casament.
Veure Climent d'Alexandria і Anell de casament
Antífanes de Delos
Antífanes de Delos (en llatí Antiphanes, en grec antic) va ser un metge grec nascut a Delos que mencionen Celi Aurelià i Galé, i que va viure probablement al.
Veure Climent d'Alexandria і Antífanes de Delos
Antímac de Teos
Antímac de Teos (en llatí Antimachus, en grec antic Ἀντίμαχος) fou un poeta èpic grec, nascut a Teos.
Veure Climent d'Alexandria і Antímac de Teos
Antíoc de Siracusa
Antíoc de Siracusa (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) va ser un historiador sicilià, que Dionís d'Halicarnàs anomena "un historiador molt antic".
Veure Climent d'Alexandria і Antíoc de Siracusa
Apel·las de Cirene
Apel·las de Cirene (o Apol·las; Apellas/Apollas) fou un geògraf grec de Cirene que va deixar escrita una obra sobre geografia citada per Ateneu de Nàucratis amb el títol Πρρὶ τών ἐν Πελοποννήσῳ πόλεων (Sobre les ciutats del Peloponès).
Veure Climent d'Alexandria і Apel·las de Cirene
Apocalipsi d'Esdres
L'Apocalipsi d'Esdres és un llibre pseudoepígraf, escrit en el, que figura com apèndix en algunes edicions de la Bíblia.
Veure Climent d'Alexandria і Apocalipsi d'Esdres
Apol·lònides (poeta)
Apol·lònides (en grec antic Ἀπολλωνίδης) fou un poeta tràgic grec de la vida del qual no es coneix res i del que s'han conservat dos versos d'un dels seus drames mercès a Climent d'Alexandria i a Estobeu.
Veure Climent d'Alexandria і Apol·lònides (poeta)
Apol·lodor de Cumes
Apol·lodor de Cumes (Apollodorus), fou un escriptor grec de qui es deia que havia estat el primer gramàtic i crític, tal com diu Climent d'Alexandria.
Veure Climent d'Alexandria і Apol·lodor de Cumes
Argí
Argí (grec antic: Ἄργυννος) va ser un eròmen d'Agamèmnon originari de Beòcia, descrit com a bell i jove.
Veure Climent d'Alexandria і Argí
Arignota de Samos
Arignota de Samos (Arignote, fou una dona filòsofa, deixeble (o per a alguns filla) de Pitàgores. Va escriure alguns epigrames i altres treballs sobre els misteris de Dionís anomenats Bàquiques. L'esmenten a Suides, Climent d'Alexandria i Valeri Harpocratió (Suidas, s.
Veure Climent d'Alexandria і Arignota de Samos
Aristandre de Telmessos
Aristandre (en grec antic) fou l'herald i endeví més famós d'Alexandre el Gran, nascut a Termessos, a Lícia.
Veure Climent d'Alexandria і Aristandre de Telmessos
Aristobul d'Alexandria
Aristobul d'Alexandria (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») fou un jueu alexandrí, filòsof peripatètic que hauria viscut sota Ptolemeu VI Filomètor (180 aC-164 aC i 163 aC-145 aC).
Veure Climent d'Alexandria і Aristobul d'Alexandria
Arquèmac d'Eubea
Arquemac (en llatí Archemachus, en grec antic "Arkhémakhos") fou un autor de l'antiga Grècia, conegut per una obra historiogràfica (que no s'ha conservat) sobre el seu país natal, l'illa d'Eubea; segons Estrabó, Ateneu de Nàucratis i Climent d'Alexandria tenia tres volums pel cap baix.
Veure Climent d'Alexandria і Arquèmac d'Eubea
Arquelau Físic
Arquelau Físic o Arquelau de Milet o Arquelau d'Atenes (Archelaus, Arkhélaos) fou un filòsof grec suposadament d'Atenes, de l'escola jònica.
Veure Climent d'Alexandria і Arquelau Físic
Artàban d'Alexandria
Artàban d'Alexandria (Ἀρτάβανος, o bé Ἀρτάπανος) fou un historiador grec d'època incerta, probablement del.
Veure Climent d'Alexandria і Artàban d'Alexandria
Atamant de Posidònia
Atamant (Άθάμας) fou un filòsof pitagòric grec natural de Posidònia (Magna Grècia) que és esmentat per Climent d'Alexandria.
Veure Climent d'Alexandria і Atamant de Posidònia
Atenàgores d'Atenes
Atenàgores d'Atenes (en llatí Athenagoras, en grec antic Ἀθηναγόρας ὁ Ἀθηναῖος) va ser un filòsof i apologista grec del originari d'Atenes i convertit al cristianisme.
Veure Climent d'Alexandria і Atenàgores d'Atenes
Autoria dels escrits joànics
Joan Evangelista, Evangeliari de Rabbula. Els escrits joànics són l'Evangeli segons Joan, la Segona carta de Joan, la Tercera carta de Joan i l'Apocalipsi.
Veure Climent d'Alexandria і Autoria dels escrits joànics
Èfor
Èfor (Ephorus) fou un historiador grec nascut a Cime, una ciutat eòlica de l'Àsia Menor.
Veure Climent d'Alexandria і Èfor
Àgrafa de Jesús
Els Àgrafa (en singular ἄγραφον agrafon, una paraula grega que significa "no escrit") són les dites de Jesús que no es troben als evangelis canònics.
Veure Climent d'Alexandria і Àgrafa de Jesús
Bacina (orinal)
Una bacina, nom que també es dona a un orinal pla, és un recipient vidrat de forma cilíndrica o troncocònica, normalment amb una o dues nanses, usat des de l'antiguitat per recollir els excrements del cos humà.
Veure Climent d'Alexandria і Bacina (orinal)
Bany
Detall del "bany en el parc" de Jean-Pierre Norblin de La Gourdaine (1785) ''Xiquets a la platja'' (1910), Museu del Prado, Madrid Macacos japonesos a les fonts termals de Nagano La pràctica del bany, l'acció de banyar-se, és un dels costums més antics de la humanitat.
Veure Climent d'Alexandria і Bany
Barchon
Barchon (Bårxhon, Bår'hon en való) és un nucli del municipi belga de Blegny a la província de Lieja a la regió valona.
Veure Climent d'Alexandria і Barchon
Basilides d'Alexandria
Basilides d'Alexandria (Basileides) fou un gnòstic grec, un dels primers (el primer del qual es té notícia certa) i més destacats.
Veure Climent d'Alexandria і Basilides d'Alexandria
Baubo
Baubo (en grec antic Βαυβώ/ Baubố), en la tradició òrfica de la mitologia grega, és una figura femenina lligada als misteris d'Eleusis i a la història de Demèter i Core.
Veure Climent d'Alexandria і Baubo
Belèstica
Belèstica (en Βελεστίχη o Βιλιστίχη) o Bilistique va ser una cortesana (hetera) d'època hel·lenística i d'origen incert.
Veure Climent d'Alexandria і Belèstica
Bió de Proconnès
Bió de Proconnès (en llatí Bion, en grec antic) fou un historiador grec contemporani de Ferècides de Siros, i que hauria viscut a l'entorn del 560 aC.
Veure Climent d'Alexandria і Bió de Proconnès
Boio
Boio o Boeo (en grec antic Βοιώ) va ser una poeta nascuda a Delfos al segle IV aC.
Veure Climent d'Alexandria і Boio
Bonaventura Prats i Martí
Buenaventura Prats i Martí (Tarragona, 11 de març de 1749 - Manresa, 1825) fou un jesuïta català.
Veure Climent d'Alexandria і Bonaventura Prats i Martí
Briaxis
Briaxis (en llatí Bryaxis, en grec antic) fou un escultor atenenc en pedra i metall.
Veure Climent d'Alexandria і Briaxis
Carpòcrates
Carpòcrates d'Alexandria (Καρποκράτης) va ser el fundador d'una secta gnòstica primitiva de la primera meitat del anomenada carpocratisme.
Veure Climent d'Alexandria і Carpòcrates
Carta als Gàlates
La Carta als Gàlates és un llibre del Nou Testament escrit per sant Pau Apòstol a la nova comunitat cristiana de la regió de Galàcia situada a l'Anatòlia central.
Veure Climent d'Alexandria і Carta als Gàlates
Carta als Hebreus
X. La Carta als Hebreus o Epístola als Hebreus és un dels vint-i-set llibres del Nou Testament de la Bíblia.
Veure Climent d'Alexandria і Carta als Hebreus
Cassià (escriptor)
Cassià（Kassianós, Κασσιανός, Cassianus) fou un escriptor cristià que segons Climent d'Alexandria va escriure una obra de cronologia (Χρονογραφία). Podria ser la mateixa persona que Juli Cassià que va escriure "De Continentia" i un Cassià que va escriure ἐξηγητικά.
Veure Climent d'Alexandria і Cassià (escriptor)
Catolicisme a Àfrica
El catolicisme a Àfrica és la part de l'Església Catòlica als diversos països d'Àfrica.
Veure Climent d'Alexandria і Catolicisme a Àfrica
Cèrcops (òrfic)
Cèrcops (en llatí Cercops, en grec antic Κέρκωψ) fou un poeta òrfic grec, que Climent d'Alexandria anomena pitagòric.
Veure Climent d'Alexandria і Cèrcops (òrfic)
Cleòmenes (escriptor)
Cleòmenes (en llatí Cleomenes, en grec antic Κλεομένης "Kleoménes") fou un escriptor grec, comentarista d'Homer i d'Hesíode, segons Climent d'Alexandria.
Veure Climent d'Alexandria і Cleòmenes (escriptor)
Cleobul de Lindos
Cleobul de Lindos (Κλεόβουλος, Kleóbūlos), fill d'Evagòres, fou un poeta grec del considerat un dels set savis de Grècia.
Veure Climent d'Alexandria і Cleobul de Lindos
Climent
* Biografies.
Veure Climent d'Alexandria і Climent
Coit interromput
El coit interromput, també conegut com a retirada, marxa arrere o per la locució llatina científica coitus interruptus és una variant del coit, que tot i no ser un mètode de contracepció s'utilitza com a tal.
Veure Climent d'Alexandria і Coit interromput
Col·lecció Clàssics del Cristianisme
Col·lecció Clàssics del Cristianisme és una col·lecció de textos cristians de tots els temps que formen part de la història de la filosofia i el pensament, de totes les escoles i confessions.
Veure Climent d'Alexandria і Col·lecció Clàssics del Cristianisme
Cometes Escolàstic
Cometes Escolàstic (en llatí Cometas Scholasticus, en grec Κομητᾶς Σχολαστικός) conegut també com a Cartulari (Chartularius, Χαρτουλάριος) fou un poeta romà d'Orient que va viure probablement al.
Veure Climent d'Alexandria і Cometes Escolàstic
Conatus
El conatus és la força vital o l'esforç de persistència dels éssers, és a dir, la tendència a perdurar i mantenir-se, ja es tracti d'espècies vives (que tendeixen a nodrir-se i reproduir-se), de matèria o energia (com il·lustra el principi de conservació).
Veure Climent d'Alexandria і Conatus
Corneli Alexandre Polihistor
Corneli Alexandre, en llatí Alexander Cornelius, en grec antic Ἀλέξανδρος Κορνήλιος, conegut també com a Alexandre Polihistor (Alexander Polyhistor, Πολυΐστωρ), fou un escriptor grec del, contemporani de Sul·la, nascut a Efes, segons l'enciclopèdia Suides, i deixeble de Crates de Tars.
Veure Climent d'Alexandria і Corneli Alexandre Polihistor
Creòfil
Creòfil (en llatí Creophylus, en grec antic Κρεώφυλος "Kreóphilos") va ser un dels primers poetes èpics de Grècia, que la tradició feia contemporani d'Homer, amic seu i fins i tot el feia el seu gendre, segons Plató, Estrabó, Sext Empíric i Suides.
Veure Climent d'Alexandria і Creòfil
Creu cristiana
Un reliquiari amb la forma d'una ornamentada Creu cristiana La creu cristiana és un dels símbols del cristianisme més conegut.
Veure Climent d'Alexandria і Creu cristiana
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Veure Climent d'Alexandria і Cristianisme a l'Imperi Romà
Deixeble que Jesús estimava
Nostra Senyora de Haderslev, a Dinamarca. La frase el deixeble que Jesús estimava (ὁ μαθητὴς ὃν ἠγάπα ὁ Ἰησοῦς ho mathētēs hon ēgapā ho Iēsous) o el deixeble estimat, (ὃν ἐφίλει ὁ Ἰησοῦς, hon ephilei ho Iēsous), és utilitzada sis cops a l'Evangeli de Joan però en cap altre relat de Jesús al Nou Testament.
Veure Climent d'Alexandria і Deixeble que Jesús estimava
Demarat de Corint (escriptor)
Demarat de Corint (en llatí Demaratus, en grec antic Δημάρατος) fou un escriptor grec de Corint de data incerta, mencionat per Plutarc.
Veure Climent d'Alexandria і Demarat de Corint (escriptor)
Demetri (Argolica)
Demetri (Demetrius, Δη?ητριος) fou un escriptor grec del que només se sap que fou l'autor de l'obra "Argolica".
Veure Climent d'Alexandria і Demetri (Argolica)
Desxiframent dels sistemes d'escriptura egipcis
Jean-François Champollion el 1823, amb la llista de signes fonètics jeroglífics. Retrat de Victorine-Angélique-Amélie Rumilly. Els sistemes d'escriptura utilitzats a l'antic Egipte foren desxifrats a principis del gràcies al treball de diversos acadèmics europeus, especialment Jean-François Champollion i Thomas Young.
Veure Climent d'Alexandria і Desxiframent dels sistemes d'escriptura egipcis
Diògenes (escriptor)
Diògenes, en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης fou un escriptor grec autor d'una obra sobre Pèrsia del qual el primer llibre és citat per Climent d'Alexandria.
Veure Climent d'Alexandria і Diògenes (escriptor)
Diògenes d'Esmirna
Diògenes d'Esmirna (Diogenes, Διογένης) fou un filòsof eleàtic grec, que fou deixeble de Metrodor i de Protàgores.
Veure Climent d'Alexandria і Diògenes d'Esmirna
Diòtim (filòsof)
Diòtim, en llatí Diotimus, en grec antic Διότιμος, fou un filòsof estoic que va acusar a Epicur d'immoralitat i va falsificar 50 cartes suposadament escrites per Epicur per demostrar la seva acusació.
Veure Climent d'Alexandria і Diòtim (filòsof)
Dinòmac
Dinomac (Deinomachus) va ser un filòsof grec del que considerava com a màxima la unió de la virtut i el plaer corporal, cosa que Ciceró anomenarà com la unió entre l'home i la bèstia.
Veure Climent d'Alexandria і Dinòmac
Diodor Cronos
Diodor Cronos o Diodor Cronus (Diodorus Cronus, Διόδωρος) fou un filòsof grec que va viure a la cort d'Alexandria durant el regnat de Ptolemeu I Sòter, del qual es diu que va ser qui li va posar el sobrenom de "Cronos".
Veure Climent d'Alexandria і Diodor Cronos
Dionisi Iàmbic
Dionisi Iàmbic (en Dionysius Iambus) fou un gramàtic alexandrí i poeta iàmbic a qui la Suda esmenta com un dels mestres d'Aristòfanes de Bizanci.
Veure Climent d'Alexandria і Dionisi Iàmbic
Diotima
Diòtima de Mantinea (en grec Διοτίμα) és un personatge que apareix en El convit de Plató i explica el concepte d'Eros, l'amor.
Veure Climent d'Alexandria і Diotima
Dipè
Dipè (Dipoenus) va ser un escultor grec molt antic que sempre apareix esmentat conjuntament amb Escil·lis.
Veure Climent d'Alexandria і Dipè
Dona a l'antiga Roma
p.
Veure Climent d'Alexandria і Dona a l'antiga Roma
Doroteu (historiador)
Doroteu (Dorotheus, Δωρόθεος) fou un historiador grec que va escriure una obra sobre la vida d'Alexandre el Gran que és esmentada per Ateneu sense indicar si és la mateixa persona que va escriure altres obres atribuïdes genèricament a un Doroteu: Una història de Sicília (Σικελικά) preservada per Estobeu, una història d'Itàlia (Ἰταλικά) esmentada per Plutarc, Πανδέκτης, esmentada per Climent d'Alexandria, i Μεταμορφώσεις, esmentada per Plutarc.
Veure Climent d'Alexandria і Doroteu (historiador)
Eclecticisme
Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.
Veure Climent d'Alexandria і Eclecticisme
Ecumeni
Ecumeni (Oecumenius) fou un escriptor grec comentarista de diverses parts del Nou Testament.
Veure Climent d'Alexandria і Ecumeni
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Veure Climent d'Alexandria і Egipte (província romana)
Epífanes (gnòstic)
Epífanes (Ἐπιφάνης) va ser l'autor d'un text gnòstic conegut com La Justícia o Sobre la Rectitud, segons Climent d'Alexandria.
Veure Climent d'Alexandria і Epífanes (gnòstic)
Epístola d'Eugnostos
Epístola d'Eugnostos és el primer tractat del còdex V i el tercer del còdex III dels Manuscrits de Nag Hammadi (NH III, 3 y V 1-17).
Veure Climent d'Alexandria і Epístola d'Eugnostos
Epístola de Bernabé
L'Epístola de Bernabé és un tractat cristià de 22 capítols, escrit en grec, amb alguns trets característics d'epístola.
Veure Climent d'Alexandria і Epístola de Bernabé
Escamó
Escamó (Scamon) fou un escriptor grec nadiu de Mitilene.
Veure Climent d'Alexandria і Escamó
Escil·lis
Escil·lis Scyllis) va ser un escultor grec molt antic que sempre apareix esmentat conjuntament amb Dipè. La llegenda els feia deixebles de Dèdal, i el seu estil rebia el nom de dedalià. Tot i això, no hi ha dubte que eren personatges reals, i no pas simples personatges mitològics.
Veure Climent d'Alexandria і Escil·lis
Escola neoplatònica d'Alexandria
L'Escola d'Alexandria o Escola neoplatònica d'Alexandria va ser un corrent de filosofia que es va desenvolupar a l'Egipte hel·lenístic i romà entre els segles i VII dC, caracteritzada per la tendència a l'erudició i al sincretisme entre idees filosòfiques (preses del neoplatonisme i la filosofia d'Aristòtil) i religioses (procedents del gnosticisme i el cristianisme).
Veure Climent d'Alexandria і Escola neoplatònica d'Alexandria
Esdres
Esdres o Eszra (עֶזְרָא,;fl. 480–440 aC), també anomenat Esdres l'Escriba (עֶזְרָא הַסּוֹפֵר, transliterat "Ezrāʾ hasSōfēr"), i Esdres el Sacerdot al Llibre d'Esdres, va ser un escriba (sofer) i sacerdot (kohen) jueu. En grec-llatí Esdres es diu "Esdras" (grec: Ἔσδρας).
Veure Climent d'Alexandria і Esdres
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Climent d'Alexandria і Església Ortodoxa
Esperit Sant en el cristianisme
LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Veure Climent d'Alexandria і Esperit Sant en el cristianisme
Etli de Samos
Etli (Aethlius) fou un historiador grec originari de l'illa de Samos que va escriure una obra anomenada Annals de Samos (Ὧροι Σάμιοι), el cinquè llibre del qual és esmentat per Ateneu de Nàucratis, el qual expressa dubtes sobre l'originalitat de la seva obra.
Veure Climent d'Alexandria і Etli de Samos
Eudem (escriptor d'astronomia)
Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) fou un escriptor grec que va escriure sobre la història de l'astronomia i de la geometria.
Veure Climent d'Alexandria і Eudem (escriptor d'astronomia)
Eudem (historiador)
Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) fou un historiador grec nadiu de Naxos o potser de Paros, que va viure abans de la guerra del Peloponès.
Veure Climent d'Alexandria і Eudem (historiador)
Eudem de Rodes
Eudem de Rodes (en grec: Εὔδημος) va ser un filòsof grec i el primer historiador de la ciència, que va viure al tombant del.
Veure Climent d'Alexandria і Eudem de Rodes
Eugàmmon
Eugàmmon (en Eugammōn) va ser un poeta de l'antiga Grècia nascut a Cirene que va viure al.
Veure Climent d'Alexandria і Eugàmmon
Eupolem (historiador)
Eupolem （en llatí Eupolemus, en grec antic Εὐπόλεμος "Eupólemos") fou un historiador grec que va viure segurament al. Va escriure diverses obres sobre la història dels jueus. Flavi Josep l'esmenta i sembla que no parla pas d'un jueu de religió.
Veure Climent d'Alexandria і Eupolem (historiador)
Eutímanes
Eutímanes o Eutímenes (Euthymanes o Euthymenes, Εὐθυμένης) fou un escriptor i geògraf grec nascut a Massília.
Veure Climent d'Alexandria і Eutímanes
Evangeli de Maties
LEvangeli de Maties o també Tradicions de Maties és un text fragmentari que es considera que forma part dels evangelis apòcrifs.
Veure Climent d'Alexandria і Evangeli de Maties
Evangeli dels Egipcis
Existeixen dos evangelis apòcrifs amb el nom dEvangeli dels Egipcis.
Veure Climent d'Alexandria і Evangeli dels Egipcis
Evangeli dels Hebreus
L'Evangeli dels Hebreus, o segons els Hebreus, és un evangeli apòcrif escrit probablement en el.
Veure Climent d'Alexandria і Evangeli dels Hebreus
Evangeli dels Natzarens
LEvangeli dels Natzarens és un evangeli apòcrif escrit probablement al.
Veure Climent d'Alexandria і Evangeli dels Natzarens
Evangeli grec dels Egipcis
LEvangeli grec dels Egipcis és un evangeli gnòstic escrit entre la segona meitat del segle I i la primera meitat del segle II en llengua grega.
Veure Climent d'Alexandria і Evangeli grec dels Egipcis
Evangeli segons Mateu
L'Evangeli segons Mateu és un dels evangelis canònics, és a dir, acceptats per l'Església catòlica com a transmissor de l'autèntica història de Jesús de Natzaret.
Veure Climent d'Alexandria і Evangeli segons Mateu
Evangelis judeocristians
Sermó de la muntanya de Carl Bloch, 1890. Els Evangelis judeocristians eren evangelis d'un caràcter jueu cristià citats per Clement d'Alexandria, Orígenes, Eusebi de Cesàrea, Epifani de Salamina, Jeroni d'Estridó i probablement Dídim d'Alexandria.
Veure Climent d'Alexandria і Evangelis judeocristians
Evèmer
Evèmer (Evemerus o Euhemerus) fou un filòsof de l'antiga Grècia de final del.
Veure Climent d'Alexandria і Evèmer
Ezequiel (escriptor)
Ezequiel (Ezekielus, Ἐζεκιῆλος) fou l'escriptor d'un llibre titulat ἐξαγωγή, que normalment és esmentat com una tragèdia, però sembla també una història mètrica dramatitzada amb vers iàmbic, imitant les tragèdies gregues.
Veure Climent d'Alexandria і Ezequiel (escriptor)
Fanocles
Fanocles (en llatí Phanocles, en grec antic fou un poeta elegíac grec, un dels millors. No se sap l'època en què va viure, però pel seu estil devia de ser possiblement contemporani d'Hermesianax de Colofó, Filetes de Cos i Cal·límac, és a dir, en temps de Filip II de Macedònia i Alexandre el Gran.
Veure Climent d'Alexandria і Fanocles
Fava
La favera (Vicia faba) o fava (del grec fáva, φάβα) és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors.
Veure Climent d'Alexandria і Fava
Felip apòstol
Felip (Betsaida, Galilea, - Hieràpolis de Frígia, Àsia Menor, c. 81) fou un deixeble de Joan el Baptista, i posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És considerat sant per totes les confessions cristianes.
Veure Climent d'Alexandria і Felip apòstol
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Veure Climent d'Alexandria і Fets dels Apòstols
Filó el Pitagòric
Filó el Pitagòric (en llatí Philon, en grec antic) fou un filòsof grec mencionat per Climent d'Alexandria i Hèrmies Sozomen, que segons antics autors podria ser el mateix personatge que Filó Jueu o potser Filó el Vell.
Veure Climent d'Alexandria і Filó el Pitagòric
Filó el Vell
Filó el Vell (Philon Senior) fou un escriptor grec esmentat per Flavi Josep, que l'enumera entre els autors pagans d'història jueva.
Veure Climent d'Alexandria і Filó el Vell
Filosofia de l'educació
La filosofia de l'educació és una disciplina relativament moderna (requereix aclariment) que estudia el fenomen educatiu i les teories sobre el mateix des d'una perspectiva racional, amb el desig d'oferir una explicació sobre l'educació humana.
Veure Climent d'Alexandria і Filosofia de l'educació
Filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic.
Veure Climent d'Alexandria і Filosofia hel·lenística
Filostefà
Filostefà (en llatí Philostephanus, en grec antic Φιλοστέφανος) fou un escriptor grec de geografia i història que va treballar aAlexandria, nascut però a Cirene al segle III aC.
Veure Climent d'Alexandria і Filostefà
Futbol a Grècia
miniatura El futbol és l'esport més popular a Grècia, seguit pel basquetbol.
Veure Climent d'Alexandria і Futbol a Grècia
Ganimedes (mitologia)
Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γανυμήδης Ganymedes) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.
Veure Climent d'Alexandria і Ganimedes (mitologia)
Gens Flàvia
La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.
Veure Climent d'Alexandria і Gens Flàvia
Gnomònica
Gnòmon modern a Recklinghausen Gnomònica és la ciència encarregada d'elaborar teories i reunir coneixements sobre la divisió de l'arc diürn o trajectòria del Sol sobre l'horitzó, mitjançant l'ús de projeccions específiques sobre superfícies.
Veure Climent d'Alexandria і Gnomònica
Grecobudisme
El grecobudisme és el sincretisme cultural entre l'època hel·lenística i el budisme, que es va desenvolupar durant 800 anys a l'Àsia del Sud, en el territori que avui dia ocupen els estats de l'Afganistan i Pakistan, des del fins al.
Veure Climent d'Alexandria і Grecobudisme
Guants de boxa
Guants de boxa. Els guants de boxa són els guants encoixinats que els combatents fan servir per suavitzar l'impacte durant els combats de boxa.
Veure Climent d'Alexandria і Guants de boxa
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Veure Climent d'Alexandria і Guerra de Troia
Heracleó (gnòstic)
Heracleó va ser un mestre gnòstic que va viure a mitjans del segle II, seguidor de les idees herètiques de Valentí, que va propagar principalment a Sicília.
Veure Climent d'Alexandria і Heracleó (gnòstic)
Hermas
Hermas (en llatí Hermas, en grec), va ser un deixeble de l'apòstol Pau i és considerat un dels pares apostòlics.
Veure Climent d'Alexandria і Hermas
Hermip de Beirut
Hermip de Beirut (Hermippus) fou un escriptor grec del temps de Trajà i Adrià, esclau de naixement i deixeble de Filó Bibli que el va recomanar a Herenni Sever i va arribar a destacar per la seva eloqüència i coneixements.
Veure Climent d'Alexandria і Hermip de Beirut
Hicesi (escriptor)
Hicesi (en llatí Hicesius, en grec antic), fou un escriptor grec mencionat per Climent d'Alexandria com a autor d'un llibre sobre misteris religiosos en el qual incidentalment descriu alguns ritus de la religió dels escites.
Veure Climent d'Alexandria і Hicesi (escriptor)
Hienes
Les hienes (Hyaenidae) són mamífers carnívors terrestres mitjanament grans que habiten Àfrica, Aràbia, Àsia i al subcontinent indi, i pertanyen a la família Hyaenidae, la qual està formada per quatre espècies: el pròteles, la hiena bruna, la hiena tacada i la hiena ratllada.
Veure Climent d'Alexandria і Hienes
Hiparc de Tebes
Hiparc (en llatí Hipparchus, en grec antic Ἵππαρχος) fou un filòsof grec pitagòric originari de Tebes, contemporani de Lisis, el mestre d'Epaminondes, circa el 380 aC.
Veure Climent d'Alexandria і Hiparc de Tebes
Hipàs de Metapont
Hipàs de Metapont (Hippasus) era un filòsof presocràtic, membre de l'escola pitagòrica.
Veure Climent d'Alexandria і Hipàs de Metapont
Hipònax
Hipònax o Hiponacte (Hipponax, en Ἰππῶναξ) fou un poeta iàmbic grec del natural d'Efes.
Veure Climent d'Alexandria і Hipònax
Hipòtesi d'Agustí
La hipòtesi d'Agustí suggereix que l'Evangeli segons Mateu va ser escrit primer. L'Evangeli segons Marc va ser escrit fent servir Mateu com a font. Després l'Evangeli segons Lluc va ser escrit utilitzant el de Marc i el de Mateu. La hipòtesi d'Agustí o hipòtesi agustiniana és una solució al problema sinòptic que es refereix a l'origen dels Evangelis del Nou Testament.
Veure Climent d'Alexandria і Hipòtesi d'Agustí
Hipòtesi de l'Evangeli hebreu
Gotthold Ephraim Lessing, qui en el seu llibre ''New hypothesis on the Evangelists'' (1778) va suggerir un Evangeli Hebreo perdut com a font lliure per als evangelis sinòptics. La hipòtesi de l'Evangeli hebreu (o hipòtesi del protoevangeli o hipòtesi del Mateu arameu) és un grup de teories basades en la idea que un evangeli perdut en hebreu o arameu es troba darrere els quatre evangelis canònics.
Veure Climent d'Alexandria і Hipòtesi de l'Evangeli hebreu
Hipó de Règion
Hipó de Règion (Hippon) fou un filòsof grec probablement nadiu de RègionHipòlit, I 16.
Veure Climent d'Alexandria і Hipó de Règion
Hipe
Hipe (en grec antic Ἵππη) va ser, segons la mitologia grega, una filla del centaure Quiró.
Veure Climent d'Alexandria і Hipe
Hiperbòria
àrea polar. En la mitologia grega, Hiperbòria era una regió situada en les terres septentrionals encara desconegudes, al nord de Tràcia.
Veure Climent d'Alexandria і Hiperbòria
Història de les biblioteques
- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.
Veure Climent d'Alexandria і Història de les biblioteques
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Veure Climent d'Alexandria і Història del cristianisme
Història del cristianisme primitiu
III i va ser trobada a l'àrea de la primera necròpolis del Turó Vaticà, a Roma. La història de cristianisme primitiu cobreix el període que va des dels orígens del cristianisme al Primer Concili de Nicea del 325.
Veure Climent d'Alexandria і Història del cristianisme primitiu
Iran (el Pont de Suert)
Iran és un poble del municipi del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça.
Veure Climent d'Alexandria і Iran (el Pont de Suert)
Leandre de Milet
Leandre de Milet (en llatí Leander o Leandrius, en grec antic) fou un historiador grec.
Veure Climent d'Alexandria і Leandre de Milet
Licó de Troas
Licó de Troas (Λύκων, Lycon), fill d'Astiànax, fou un distingit filòsof peripatètic deixeble d'Estrató de Làmpsac, al qual va succeir al capdavant de l'escola peripatètica l'any 272 aC (127ª olimpíada) i va exercir el càrrec durant 44 anys.
Veure Climent d'Alexandria і Licó de Troas
Lleó Egipci
Lleó Egipci (en llatí Leo o Leon Aegyptus, en grec), fou un sacerdot egipci anterior al començament del cristianisme, i segons Agustí d'Hipona un sacerdot d'alt rang (Magnus antistes).
Veure Climent d'Alexandria і Lleó Egipci
Llibre d'Henoc
El Llibre d'Henoc o Llibre d'Enoc (abreujat 1Enoc) és un llibre apòcrif pseudoepigràfic, intertestamentari, que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però que no és acceptat com a canònic per les altres esglésies cristianes.
Veure Climent d'Alexandria і Llibre d'Henoc
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Veure Climent d'Alexandria і Llista d'antics grecs
Llista d'autors antics en llatí de tradició directa
Llista d'autors antics en llatí de transmissió directa, és a dir, autors dels quals s'han conservat manuscrits que contenen obres seves completes.
Veure Climent d'Alexandria і Llista d'autors antics en llatí de tradició directa
Llista de filòsofs del cristianisme
Aquesta llista de filòsofs del cristianisme enumera diversos pensadors (filòsofs, teòlegs, artistes) que han desenvolupat, mitjançant la raó, idees i conceptes per tal d'explicar el valor del cristianisme en el món.
Veure Climent d'Alexandria і Llista de filòsofs del cristianisme
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Climent d'Alexandria і Llista de personatges històrics d'òpera
Magus
El terme ''magus'' va evolucionar adquirint diferents accepcions, una d'elles la de «home savi», emprada als evangelis. Magus (plural magī) és un terme trobat en textos llatins, però que sembla que és de procedència oriental (persa) i era emprat per designar alguns sacerdots del zoroastrisme.
Veure Climent d'Alexandria і Magus
Marcionisme
El marcionisme fou una de les primeres heretgies del cristianisme.
Veure Climent d'Alexandria і Marcionisme
Maria Salomé
Salomé o Maria Salomé (hebreu: "שלומית", "Shelomit", pau), és una de les seguidores de Crist, una de les dones que són al peu de la creu durant la Crucifixió de Crist (Evangeli segons Marc 15,40).
Veure Climent d'Alexandria і Maria Salomé
Maties (apòstol)
Maties o Macià —en grec antic Ματθίας; en llatí Matthias— (Judea, s. I-Jerusalem?, Còlquida?, Etiòpia?, 80?), segons els Fets dels Apòstols, fou l'escollit per substituir Judes Iscariot com a membre dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure Climent d'Alexandria і Maties (apòstol)
Megàstenes
Megàstenes (Μεγασθένης, Megasthénes) fou un escriptor grec que va viure entre el 350 i el 290 a C. Va viatjar a l'Índia com a ambaixador de Seleuc I Nicàtor i la descripció que en va fer d'aquell país, titulada Índiques, va servir de referència als escriptors posteriors.
Veure Climent d'Alexandria і Megàstenes
Menandre d'Efes
Menandre d'Efes (en llatí Menander, en grec antic) fou un historiador grec nadiu d'Efes que va escriure les actes del reis entre els grecs i els bàrbars (τὰς ἐφ᾽ ἑκάστουτῶν Βασιλέων πράξεις παρὰ τοῖς Ἕλλησι καὶ Βαρβάροις γενομένας).
Veure Climent d'Alexandria і Menandre d'Efes
Misteris d'Eleusis
Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.
Veure Climent d'Alexandria і Misteris d'Eleusis
Mnèsarc (pare de Pitàgores)
Mnèsarc (en llatí Mnesarchus, en grec antic Μνήσαρχος "Mnésarkhos"), fill de Eufró o Eutifró, va ser el pare de Pitàgores.
Veure Climent d'Alexandria і Mnèsarc (pare de Pitàgores)
Montanisme
El montanisme fou un corrent cristià predicat per Montà a Frígia l'any 155.
Veure Climent d'Alexandria і Montanisme
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Veure Climent d'Alexandria і Nadal
Nimfodor d'Amfípolis
Nimfodor (Nymphodorus) fou un historiador grec nadiu d'Amfípolis.
Veure Climent d'Alexandria і Nimfodor d'Amfípolis
Numeni d'Apamea
Numeni d'Apamea (Numenius; c. 150 - c. 200) fou un filòsof grec nascut a Apamea, Síria.
Veure Climent d'Alexandria і Numeni d'Apamea
Onan (fill de Judà)
Onan (אוֹנָן «fort», hebreu Onan, hebreu tiberià ʾÔnān) és un personatge que apareix a la Bíblia, al llibre del Gènesi.
Veure Climent d'Alexandria і Onan (fill de Judà)
Orígenes
Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.
Veure Climent d'Alexandria і Orígenes
Paniassis d'Halicarnàs
Paniassis d'Halicarnàs, fill de Poliarc, fou un poeta èpic grec del.
Veure Climent d'Alexandria і Paniassis d'Halicarnàs
Pantè d'Alexandria
Pantè, en llatí Pantaenus, en grec antic - (Alexandria o Sicília, - Alexandria, 211 post.) fou un filòsof i teòleg grec, apologista cristià i preceptor de Climent d'Alexandria.
Veure Climent d'Alexandria і Pantè d'Alexandria
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Veure Climent d'Alexandria і Pare de l'Església
Parmènides
Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.
Veure Climent d'Alexandria і Parmènides
Parmenió (arquitecte)
Parmenió (en llatí Parmenion, fou un arquitecte grec al servei d'Alexandre el Gran per a la construcció de la ciutat d'Alexandria. El rei macedoni li va donar la superintendència dels treballs d'escultura especialment al temple de Serapis, al que es va anomenar Parmenionis a partir del nom de l'arquitecte, segons diu Juli Valeri.
Veure Climent d'Alexandria і Parmenió (arquitecte)
Patrística
La patrística és la fase en la història de l'organització i la teologia cristianes que abasta des de la fi del cristianisme primitiu, amb la consolidació del cànon neotestamentari, fins al voltant del.
Veure Climent d'Alexandria і Patrística
Patrologia
La Patrologia és la part de la història de la teologia cristiana que estudia els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres (exceptuant els llibres canònics, concretament del període comprès entre els inicis del cristianisme i el a Occident (Isidor de Sevilla) i el a Orient (Joan Damascè).
Veure Climent d'Alexandria і Patrologia
Patrologia Graeca
La Patrologia Graeca o Patrologiae Cursus Completus Series Graeca (en català:«Patrologia grega»).
Veure Climent d'Alexandria і Patrologia Graeca
Pàtrocles de Túrios
Pàtrocles de Túrios (en Πατροκλῆς; en Patrocles) fou un poeta tràgic grec nascut a Túrios, a la Magna Grècia, probablement contemporani del jove Sòfocles i que devia viure cap al final del o començament del.
Veure Climent d'Alexandria і Pàtrocles de Túrios
Pòlib de Cos
Pòlib de Cos (Πολύβος) fou un metge grec, esmentat sovint per Galè, Apuleu Cels i Celi Aurelià.
Veure Climent d'Alexandria і Pòlib de Cos
Pederàstia
Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.
Veure Climent d'Alexandria і Pederàstia
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Veure Climent d'Alexandria і Persecució dels cristians
Petita Ilíada
La Petita Ilíada (en Ilias parva) és un poema èpic de la literatura grega actualment perdut, que pertany al cicle troià i era atribuït a diversos autors, principalment Lesques i Cinetó.
Veure Climent d'Alexandria і Petita Ilíada
Physiologus
El Physiologus és un text didàctic escrit o compilat en grec per un autor desconegut, a Alexandria; la seva composició ha estat tradicionalment datadat al segle II dC per lectors que veuen paral·lelismes amb escriptures de Climent d'Alexandria, qui sembla que coneixia aquest text.
Veure Climent d'Alexandria і Physiologus
Piero Vettori
Piero Vettori (Florència, Toscana, 3 juliol de 1499 - 19 desembre de 1585), anomenat Petrus Victorius en llatí, és un filòleg i humanista italià, filòsof moral i notable editor dels autors clàssics antics.
Veure Climent d'Alexandria і Piero Vettori
Pisandre de Camiros
Pisandre de Camiros (en llatí Peisander, en grec) va ser un poeta nadiu de Camiros a Rodes, fill de Pisó i Aristacma.
Veure Climent d'Alexandria і Pisandre de Camiros
Pitocles de Samos
Pitocles de Samos (en llatí Pythocles, en grec antic Πυθοκλη̂ς) fou un escriptor grec nascut a Samos d'època desconeguda.
Veure Climent d'Alexandria і Pitocles de Samos
Platonisme
El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.
Veure Climent d'Alexandria і Platonisme
Praxifanes
Praxifanes (en llatí Praxiphanes, en grec antic Πραξιφάνης) fou un filòsof peripatètic nadiu bé de Mitilene, a Lesbos, segons Climent d'Alexandria o bé de Rodes, diu Estrabó.
Veure Climent d'Alexandria і Praxifanes
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Veure Climent d'Alexandria і Pregària cristiana
Presocràtics
La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.
Veure Climent d'Alexandria і Presocràtics
Primers centres de la cristiandat
El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.
Veure Climent d'Alexandria і Primers centres de la cristiandat
Prioritat de Marc
segons Lluc. La prioritat de Marc és la hipòtesi que l'Evangeli segons Marc va ser el primer dels tres evangelis sinòptics a escriure's i que es va fer servir com a font per als altres dos, el de Mateu i el de Lluc.
Veure Climent d'Alexandria і Prioritat de Marc
Profecia de les Setanta Setmanes
La profecia de les Setanta Setmanes és una predicció del futur escrita en el Llibre de Daniel 9:25 i que els cristians entenen com una de les profecies que van augurar l'aparició de Jesús de Natzaret com a cabdill o messies per salvar als homes.
Veure Climent d'Alexandria і Profecia de les Setanta Setmanes
Prostitució a l'antiga Grècia
aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.
Veure Climent d'Alexandria і Prostitució a l'antiga Grècia
Ptolemeu de Megalòpolis
Ptolemeu (en Πτολεμαῖος ὁ Μεγαλοπολίτης) fou un historiador grec del nascut a Egipte i conegut com a Ptolemeu de Megalòpolis en referència al seu pare, Agesarc, que era originari de la ciutat de Megalòpolis (Arcàdia).
Veure Climent d'Alexandria і Ptolemeu de Megalòpolis
Ptolemeu de Mendes
Ptolemeu de Mendes fou un sacerdot i historiador grec egipci de finals del i començaments del, ni abans d'August ni més tard de Tiberi, que va escriure una Història d'Egipte (τὰ Αἰγυπτίων ἀνέκαθεν ἱστορῶν) en tres llibres esmentat per Climent Alexandrí, Tatià, Justí, Eusebi, Tertulià i Ciril d'Alexandria.
Veure Climent d'Alexandria і Ptolemeu de Mendes
Regnat de Cleòpatra
pp.
Veure Climent d'Alexandria і Regnat de Cleòpatra
Regne grec de Bactriana
El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.
Veure Climent d'Alexandria і Regne grec de Bactriana
Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia
Les relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia foren les relacions internacionals de naturalesa fonamentalment comercial entre l'Imperi Romà, centrat en el mar Mediterrani, i els diversos regnes del subcontinent indi.
Veure Climent d'Alexandria і Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Climent d'Alexandria і Sant
Sant Climent
* Entitats de població.
Veure Climent d'Alexandria і Sant Climent
Sant Nicodem
Nicodem és un jueu que apareix al Nou Testament cristià, important per ésser el protagonista d'un profund diàleg amb Jesucrist.
Veure Climent d'Alexandria і Sant Nicodem
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure Climent d'Alexandria і Sant Pere
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Veure Climent d'Alexandria і Símbol
Sòfocles el Jove
Sòfocles (en llatí Sophocles, en grec antic) fill d'Aristó i net de Sòfocles el vell, fou un poeta tràgic atenenc.
Veure Climent d'Alexandria і Sòfocles el Jove
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Veure Climent d'Alexandria і Segle II
Serapió d'Atenes
Serapió d'Atenes (en llatí Serapion, en grec) fou un poeta èpic grec.
Veure Climent d'Alexandria і Serapió d'Atenes
Set Sagraments
La distribució de les gràcies divines per mitjà de l'Església catòlica i els sagraments (Johannes Hopffe, Hildesheim, abans del 1615) Els sagraments, a la teologia de l'Església catòlica, són signes sensibles i eficaços (és a dir, perceptibles i que basten en si mateixos) de la gràcia invisible de Déu.
Veure Climent d'Alexandria і Set Sagraments
Sext Juli Africà
Sext Juli Africà fou un escriptor romà del i de religió cristiana, probablement nadiu de Líbia, ja que Suïdas l'anomena Africà encara que va viure la major part de la seva vida a Emmaús (Palestina) on, segons alguns, per exemple Jeroni d'Estridó, hauria nascut.
Veure Climent d'Alexandria і Sext Juli Africà
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Veure Climent d'Alexandria і Sexualitat a l'antiga Roma
Sibil·la
Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.
Veure Climent d'Alexandria і Sibil·la
Sosibi d'Esparta
Sosibi d'Esparta (en llatí Sosibius, en grec antic Σωσίβιος) fou un gramàtic espartà que va florir en el regnat de Ptolemeu II Filadelf i va viure a la meitat del.
Veure Climent d'Alexandria і Sosibi d'Esparta
Stromata
Stromata és la tercera obra en vuit llibres de la trilogia de Climent d'Alexandria sobre la vida cristiana.
Veure Climent d'Alexandria і Stromata
Teano (filòsofa)
Teano (Theano) fou la més cèlebre de les dones filòsofes de l'escola pitagòrica, suposadament la dona de Pitàgores i mare amb aquest de Damo, Telauges, Mnèsarc, Mia i Arignota (hi ha, però, diverses versions que la fan filla de Pitonax de Creta, o de Brontí de Crotona, o esposa de Brontí i una deixebla de Pitàgores).
Veure Climent d'Alexandria і Teano (filòsofa)
Teòcrit de Quios
Teòcrit de Quios (Theocritus, fou un orador i sofista grec nadiu de Quios. Potser també fou historiador, però no està clar, atès que podria ser una confusió amb Teocrest. Va viure en temps d'Alexandre el Gran i fou deixeble de Metrodor. Fou oponent polític del filòsof Teopomp de Quios (que era del partit aristocràtic pro macedoni, mentre Teòcrit era demòcrata nacionalista).
Veure Climent d'Alexandria і Teòcrit de Quios
Teòdot de Fenícia
Teòdot (Theodotus) fou un historiador fenici que va viure abans de Flavi Josep.
Veure Climent d'Alexandria і Teòdot de Fenícia
Telesies (escultor)
Telesies (en llatí Telesias, en grec antic Τελεσίας) fou un escultor grec nascut a Atenes en època desconeguda.
Veure Climent d'Alexandria і Telesies (escultor)
Telmessis
Els telmessis van ser una família d'endevins que transmetien els secrets del seu art de pares a fills, i van constituir una comunitat caracteritzada pels seus vincles religiosos.
Veure Climent d'Alexandria і Telmessis
Teodòrides
Teodòrides de Siracusa, en llatí Theodoridas, en grec antic Θεοδωρίδας, fou un poeta líric i epigramàtic que es suposa que visqué al mateix temps que Euforió de Calcis, això és vers el 235 aC.
Veure Climent d'Alexandria і Teodòrides
Teodor Ateu
Teodor Ateu o Teodor Cirenaic (en llatí Theodorus Cyrenaicus, en grec antic Θεόδωρος) fou un filòsof grec de l'escola cirenaica, d'una branca que va prendre el nom de teodorians (theodorusiani, Θεοδωρεῖοι "theodoreioi").
Veure Climent d'Alexandria і Teodor Ateu
Teopomp de Quios
Teopomp (Theopompus) fou un historiador grec del natural de Quios, fill de Damasístrat i germà del retòric Caucal de Quios (Καύκαλος).
Veure Climent d'Alexandria і Teopomp de Quios
Terpandre
Terpandre o Terpànder (en llatí Terpander, en grec antic Τέρπανδρος "Térpandros") fou un músic i poeta nascut a Antissa, a l'illa de Lesbos, que va viure a la primera meitat del segle VII aC aproximadament.
Veure Climent d'Alexandria і Terpandre
Teudas (gnòstic)
Teudas o també Theodas era un pensador gnòstic cristià, deixeble de Pau de Tars i mestre del teòleg gnòstic Valentí.
Veure Climent d'Alexandria і Teudas (gnòstic)
Text alexandrí
El text alexandrí és un dels principals en la crítica textual del Nou Testament.
Veure Climent d'Alexandria і Text alexandrí
Timeu de Crotona
Timeu de Crotona (en llatí Timaeus, en grec antic Τίμαιος) fou un filòsof pitagòric grec, d'època desconeguda, nadiu de Crotona.
Veure Climent d'Alexandria і Timeu de Crotona
Timeu de Paros
Timeu de Paros (en llatí Timaeus, en grec antic Τίμαιος) va ser un filòsof pitagòric grec, d'època desconeguda, nadiu de l'illa de Paros.
Veure Climent d'Alexandria і Timeu de Paros
Timica
Timica d'Esparta (en grec antic Τιμύχα Λακεδαιμονία, Timýcha Lakedaimonía) (Esparta, principis del segle IV aC - ?) va ser una filòsofa espartana de l'escola pitagòrica.
Veure Climent d'Alexandria і Timica
Tit Flavi Climent
* Climent d'Alexandria.
Veure Climent d'Alexandria і Tit Flavi Climent
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Veure Climent d'Alexandria і Tità
Trasímac de Calcedó
Trasímac de Calcedó (en llatí Thrasymachus, en grec antic; vers el 450 o 400 aC) fou un sofista grec i un dels primers que va dedicar-se a l'art de la retòrica, nascut a Calcedònia i contemporani de Gòrgies d'Atenes, segons Ciceró i Quintilià.
Veure Climent d'Alexandria і Trasímac de Calcedó
Trirrem
La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.
Veure Climent d'Alexandria і Trirrem
Venus Cal·lipígia
Museu de l'Ermitage. La Venus Cal·lipígia (en grec antic Ἀφροδίτη Καλλίπυγος Aphrodite Kallipygos, ‘Afrodita de Belles Natges') és un tipus d'estàtua femenina nua de l'època hel·lenística.
Veure Climent d'Alexandria і Venus Cal·lipígia
Xant de Sardes
Xant de Sardes o també Xant de Lídia (en llatí Xanthus, en grec antic) fou un historiador o més aviat un logògraf, nascut probablement a Sardes, a Lídia, anterior a Heròdot, que es diu que el va tenir com a referència, segons explica Èfor de Cumes.
Veure Climent d'Alexandria і Xant de Sardes
Xenòcrates d'Afrodísies
Xenòcrates d'Afrodísies (en llatí Xenocrates, en grec antic) era un metge grec nascut a Afrodísies a Cilícia que hauria viscut a l'entorn de la meitat del i va ser probablement contemporani d'Andròmac el jove.
Veure Climent d'Alexandria і Xenòcrates d'Afrodísies
Xenòfanes de Colofó
Xenòfanes (en Xenophanes; vers 570 aC - 475 aC) va ser un poeta i filòsof de l'antiga Grècia nadiu de Colofó.
Veure Climent d'Alexandria і Xenòfanes de Colofó
Zoroastre
Zoroastre o Zaratustra va ser un profeta (mantran) i poeta de l'antiga Pèrsia, fundador de la religió anomenada zoroastrisme.
Veure Climent d'Alexandria і Zoroastre
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Climent d'Alexandria і 4 de desembre
També conegut com Clement d'Alexandria, Climent Alexandrí, Sant Climent d'Alexandria.
, Corneli Alexandre Polihistor, Creòfil, Creu cristiana, Cristianisme a l'Imperi Romà, Deixeble que Jesús estimava, Demarat de Corint (escriptor), Demetri (Argolica), Desxiframent dels sistemes d'escriptura egipcis, Diògenes (escriptor), Diògenes d'Esmirna, Diòtim (filòsof), Dinòmac, Diodor Cronos, Dionisi Iàmbic, Diotima, Dipè, Dona a l'antiga Roma, Doroteu (historiador), Eclecticisme, Ecumeni, Egipte (província romana), Epífanes (gnòstic), Epístola d'Eugnostos, Epístola de Bernabé, Escamó, Escil·lis, Escola neoplatònica d'Alexandria, Esdres, Església Ortodoxa, Esperit Sant en el cristianisme, Etli de Samos, Eudem (escriptor d'astronomia), Eudem (historiador), Eudem de Rodes, Eugàmmon, Eupolem (historiador), Eutímanes, Evangeli de Maties, Evangeli dels Egipcis, Evangeli dels Hebreus, Evangeli dels Natzarens, Evangeli grec dels Egipcis, Evangeli segons Mateu, Evangelis judeocristians, Evèmer, Ezequiel (escriptor), Fanocles, Fava, Felip apòstol, Fets dels Apòstols, Filó el Pitagòric, Filó el Vell, Filosofia de l'educació, Filosofia hel·lenística, Filostefà, Futbol a Grècia, Ganimedes (mitologia), Gens Flàvia, Gnomònica, Grecobudisme, Guants de boxa, Guerra de Troia, Heracleó (gnòstic), Hermas, Hermip de Beirut, Hicesi (escriptor), Hienes, Hiparc de Tebes, Hipàs de Metapont, Hipònax, Hipòtesi d'Agustí, Hipòtesi de l'Evangeli hebreu, Hipó de Règion, Hipe, Hiperbòria, Història de les biblioteques, Història del cristianisme, Història del cristianisme primitiu, Iran (el Pont de Suert), Leandre de Milet, Licó de Troas, Lleó Egipci, Llibre d'Henoc, Llista d'antics grecs, Llista d'autors antics en llatí de tradició directa, Llista de filòsofs del cristianisme, Llista de personatges històrics d'òpera, Magus, Marcionisme, Maria Salomé, Maties (apòstol), Megàstenes, Menandre d'Efes, Misteris d'Eleusis, Mnèsarc (pare de Pitàgores), Montanisme, Nadal, Nimfodor d'Amfípolis, Numeni d'Apamea, Onan (fill de Judà), Orígenes, Paniassis d'Halicarnàs, Pantè d'Alexandria, Pare de l'Església, Parmènides, Parmenió (arquitecte), Patrística, Patrologia, Patrologia Graeca, Pàtrocles de Túrios, Pòlib de Cos, Pederàstia, Persecució dels cristians, Petita Ilíada, Physiologus, Piero Vettori, Pisandre de Camiros, Pitocles de Samos, Platonisme, Praxifanes, Pregària cristiana, Presocràtics, Primers centres de la cristiandat, Prioritat de Marc, Profecia de les Setanta Setmanes, Prostitució a l'antiga Grècia, Ptolemeu de Megalòpolis, Ptolemeu de Mendes, Regnat de Cleòpatra, Regne grec de Bactriana, Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia, Sant, Sant Climent, Sant Nicodem, Sant Pere, Símbol, Sòfocles el Jove, Segle II, Serapió d'Atenes, Set Sagraments, Sext Juli Africà, Sexualitat a l'antiga Roma, Sibil·la, Sosibi d'Esparta, Stromata, Teano (filòsofa), Teòcrit de Quios, Teòdot de Fenícia, Telesies (escultor), Telmessis, Teodòrides, Teodor Ateu, Teopomp de Quios, Terpandre, Teudas (gnòstic), Text alexandrí, Timeu de Crotona, Timeu de Paros, Timica, Tit Flavi Climent, Tità, Trasímac de Calcedó, Trirrem, Venus Cal·lipígia, Xant de Sardes, Xenòcrates d'Afrodísies, Xenòfanes de Colofó, Zoroastre, 4 de desembre.