Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Claudio Sánchez-Albornoz

Índex Claudio Sánchez-Albornoz

Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña (Madrid, 7 d'abril de 1893 – Àvila, 8 de juliol de 1984) fou un historiador i polític espanyol, arribant a ser ministre durant la Segona República i president del seu govern en l'exili després de la Guerra Civil espanyola entre 1962 i 1971.

Taula de continguts

  1. 72 les relacions: Abilio Barbero de Aguilera, Adolfo de Herrera y Chiesanova, Antonio Blázquez y Delgado Aguilera, Ángel Ferrari Núñez, Àvila, Basconització tardana, Batalla de Monte Laturce, Cambra Santa, Carme Serrallonga i Calafell, Castell Vacar, Catedral d'Àvila, Concepción Muedra Benedito, Diòcesi d'Astorga, Ducat de Cantàbria, Eduardo de Hinojosa y Naveros, Elpidio Villaverde Rey, Emilio Herrera Linares, Enrique Lafuente Ferrari, Espanyolisme, Exili republicà espanyol, Felipa Niño Mas, Fernando de los Ríos Urruti, Fernando Valera Aparicio, Feudalisme, Garcia Ximenes (regent de Pamplona), Governs de la Segona República Espanyola, Governs de la Segona República Espanyola en l'exili, Gregorio Marañón Moya, Hispània visigoda, Història d'Astúries, Història del País Basc, Jorge Vigón Suero-Díaz, José Antonio Rubio Sacristán, José Giral Pereira, José Juncal Verdulla, José Maldonado González, José María Lacarra y de Miguel, Josep Ferrater i Mora, Josep Orlandis Rovira, Joxe Azurmendi, Leandro Pita Romero, León Cardenal Pujals, Lliga Espanyola dels Drets de l'Home, Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya, Llista de rectors de la Universitat Complutense de Madrid, Lope Díaz III d'Haro, Luis García de Valdeavellano, Luis Vázquez de Parga e Iglesias, Majorat, Manuel Azaña Díaz, ... Ampliar l'índex (22 més) »

Abilio Barbero de Aguilera

Abilio Barbero de Aguilera (Sant Sebastià, 10 de juliol de 1931 - Madrid, 4 de juliol de 1990) va ser un historiador espanyol.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Abilio Barbero de Aguilera

Adolfo de Herrera y Chiesanova

va ser un historiador i numismàtic espanyol.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Adolfo de Herrera y Chiesanova

Antonio Blázquez y Delgado Aguilera

Antonio Blázquez y Delgado-Aguilera (Almadén, província de Ciudad Real, 1859 - Madrid, 14 de febrer de 1950) fou un geògraf, historiador i bibliògraf espanyol.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Antonio Blázquez y Delgado Aguilera

Ángel Ferrari Núñez

Ángel Ferrari Núñez (Puebla del Río, 2 de desembre de 1906 - 25 de gener de 1986) va ser un historiador espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Ángel Ferrari Núñez

Àvila

Àvila (oficialment i en castellà, Ávila) és capital de la seva província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Àvila

Basconització tardana

La basconització tardana és un conjunt d'hipòtesis en les quals s'exposa que els vascons van ocupar l'actual comunitat autònoma del País Basc en l'antiguitat tardana o al principi de l'edat mitjana.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Basconització tardana

Batalla de Monte Laturce

El turó de Muntanya Laturce avui La batalla de Monte Laturce, també coneguda com la segona batalla d'Albelda (de 859) (per distingir-la de la batalla d'Albelda de 851), fou una victòria per a les forces d'Ordoni I d'Astúries i el seu aliat Garcia I de Pamplona.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Batalla de Monte Laturce

Cambra Santa

La Cambra Santa és un edifici situat dins del conjunt de la Catedral d'Oviedo, a Astúries.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Cambra Santa

Carme Serrallonga i Calafell

Carme Serrallonga i Calafell (Barcelona, 3 d'abril de 1909 - 30 de novembre de 1997) fou una pedagoga i traductora catalana.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Carme Serrallonga i Calafell

Castell Vacar

El castell Vacar, també anomenat castell de Mano de Hierro, en àrab Dar-al-Baqar és un fortificació militar medieval situada sobre sierra Morena, al terme municipal d'Espiel (Andalusia).

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Castell Vacar

Catedral d'Àvila

La Catedral de Crist Salvador d'Àvila és un temple de culte catòlic a la ciutat d'Àvila, seu episcopal de la diòcesi d'Àvila, a Castella i Lleó, Espanya.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Catedral d'Àvila

Concepción Muedra Benedito

Concepción Muedra Benedito –o Concha Muedra– (València, 31 de desembre de 1902 - Ciutat de Mèxic, post-1979) fou una historiadora, arxivera i catedràtica espanyola, depurada pel franquisme i exiliada a Mèxic.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Concepción Muedra Benedito

Diòcesi d'Astorga

La diòcesi d'Astorga es té la seu episcopal en la Catedral de Santa María, a la ciutat lleonesa d'Astorga.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Diòcesi d'Astorga

Ducat de Cantàbria

Martínez Díez. El Ducat de Cantàbria (en càntabre Ducáu de Cantabria) va ser creat durant el regnat del rei visigot Ervigi, amb la finalitat de donar certa autonomia i per garantir la pau al nord de la península Ibèrica.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Ducat de Cantàbria

Eduardo de Hinojosa y Naveros

Eduardo de Hinojosa y Naveros (Alhama de Granada, Granada, 25 de novembre de 1852 - Madrid, 19 de març 1919) va ser un jurisconsult i historiador espanyol.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Eduardo de Hinojosa y Naveros

Elpidio Villaverde Rey

Elpidio Villaverde Rey (Vilagarcía de Arousa, 5 de novembre de 1887- Buenos Aires, 17 de novembre de 1962) fou un polític gallec.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Elpidio Villaverde Rey

Emilio Herrera Linares

Emilio Herrera Linares (Granada, 13 de febrer de 1879 - Ginebra, 13 de setembre de 1967) va ser un enginyer militar espanyol, destacat com a aviador i científic.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Emilio Herrera Linares

Enrique Lafuente Ferrari

Enrique Lafuente Ferrari (Madrid, 23 de febrer de 1898 - Cercedilla, 25 de setembre de 1985) va ser un historiador de l'art espanyol, especialitzat en la pintura espanyola, fonamentalment en Velázquez, Goya i Zuloaga.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Enrique Lafuente Ferrari

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Espanyolisme

Exili republicà espanyol

Lexili republicà espanyol es refereix al conjunt de ciutadans de l'Estat espanyol que durant la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939 i la immediata postguerra es van veure abocats a abandonar el territori i desplaçar-se a altres països per motius ideològics i de consciència o per temor a les represàlies per part del bàndol vencedor i del règim polític autoritari instaurat a Espanya, i que van romandre a l'estranger fins que l'evolució de les circumstàncies internes del país els va permetre tornar gradualment, encara que van ser molts els que finalment es van integrar en les societats que els van donar refugi, contribuint al seu desenvolupament en alguns casos destacats.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Exili republicà espanyol

Felipa Niño Mas

Felipa Niño Mas (Benavente, Zamora 1902 - Madrid 1992) fou doctora en Filosofia i Lletres, secció Historia, professora en l'Institut Escola de Madrid i funcionària del Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, va arribar a ser vicedirectora del Museu Arqueològic Nacional.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Felipa Niño Mas

Fernando de los Ríos Urruti

Fernando de los Ríos Urruti (Ronda, província de Màlaga, 8 de desembre de 1879 - Nova York, 31 de maig de 1949) fou un polític, dirigent i ideòleg socialista espanyol.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Fernando de los Ríos Urruti

Fernando Valera Aparicio

Fernando Valera Aparicio (Madroñera, 20 de febrer de 1899 - París, 13 de febrer de 1982) va ser un polític i escriptor espanyol, nebot de l'escriptor Juan Valera y Alcalá Galiano.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Fernando Valera Aparicio

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Feudalisme

Garcia Ximenes (regent de Pamplona)

Garcia Ximenes (Navarra, mort ca. 882) va ser un cabdill vascó que suposadament hauria exercit com a regent del regne de Pamplona (870-882) durant l'absència del rei Fortuny Garcés, en captiveri a Còrdova.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Garcia Ximenes (regent de Pamplona)

Governs de la Segona República Espanyola

Escut de la Segona República Espanyola Els Governs de la Segona república Espanyola foren el total de 26 governs que se succeïren entre la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 i la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril de 1939.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Governs de la Segona República Espanyola

Governs de la Segona República Espanyola en l'exili

Aquesta és una llista dels Governs de la Segona República espanyola en l'exili des de 1938 fins que es va dissoldre el juny de 1977.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Governs de la Segona República Espanyola en l'exili

Gregorio Marañón Moya

Gregorio Marañón Moya (Madrid, 1 de setembre de 1914-Ibidem., 21 de març de 2002) va ser un jurista, diplomàtic i polític espanyol.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Gregorio Marañón Moya

Hispània visigoda

Museu Arqueològic Nacional, Madrid. L′Hispània visigoda és la denominació del període històric que abasta l'assentament del poble visigot a la península ibèrica, entre mitjans del i començaments del.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Hispània visigoda

Història d'Astúries

Astúries La història d'Astúries és rica i molt antiga, és el territori dels antics àsturs.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Història d'Astúries

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Història del País Basc

Jorge Vigón Suero-Díaz

Jorge Vigón Suero-Díaz (Colunga, Astúries, 1893 – Madrid, 1978) va ser un militar, intel·lectual i polític monàrquic espanyol, partidari del Comte de Barcelona, destacant la seva labor de modernització d'infraestructures al capdavant del Ministeri d'Obres Públiques durant el règim del General Franco.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Jorge Vigón Suero-Díaz

José Antonio Rubio Sacristán

José Antonio Rubio Sacristán (Zamora, 17 de febrer de 1903 - Valladolid, 2 de juny de 1995) va ser un estudiós i acadèmic de la historiador del dret espanyol.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і José Antonio Rubio Sacristán

José Giral Pereira

José Giral Pereira (Santiago de Cuba, 22 d'octubre de 1879 - Mèxic, 23 de desembre de 1962) va ser un polític i químic farmacèutic espanyol, diverses vegades ministre durant el període de la Segona República Espanyola i President del govern republicà en l'exili després de la Segona Guerra Mundial.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і José Giral Pereira

José Juncal Verdulla

José Juncal Verdulla (Pontevedra, 4 de desembre de 1869 - Barcelona, 20 de juny de 1961), fou un pedagog, periodista i escriptor galleg.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і José Juncal Verdulla

José Maldonado González

José Maldonado González (Tinéu, Astúries, 12 de novembre de 1900 - Oviedo, 11 de febrer de 1985) va ser un polític asturià de l'època de la II República Espanyola, que va exercir com a últim president de la República Espanyola en l'exili.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і José Maldonado González

José María Lacarra y de Miguel

José María Lacarra y de Miguel (Estella, 24 de maig de 1907 - Saragossa, 6 d'agost de 1987) va ser un historiador, filòleg, medievalista i heraldista navarrès, l'especialitat del qual va ser l'estudi de la història d'Aragó i de Navarra.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і José María Lacarra y de Miguel

Josep Ferrater i Mora

Josep Ferrater Mora (Barcelona, 30 d'octubre de 1912 - Barcelona, 30 de gener de 1991) fou un filòsof i assagista català.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Josep Ferrater i Mora

Josep Orlandis Rovira

José Orlandis i Rovira (Palma (Mallorca), 29 d'abril de 1918 - 24 de desembre de 2010) fou un historiador, jurista i prevere mallorquí que destacà per les seves investigacions sobre la història de l'Església Catòlica i la cultura i les institucions dels visigots.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Josep Orlandis Rovira

Joxe Azurmendi

Joxe Azurmendi Otaegi (Zegama, 1941) és un escriptor en èuscar i filòsof basc.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Joxe Azurmendi

Leandro Pita Romero

Leandro Pita Romero (Ortigueira, província de La Corunya, 22 de novembre de 1898 - Buenos Aires, 25 de juny de 1985) va ser un polític, diplomàtic, periodista i escriptor gallec.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Leandro Pita Romero

León Cardenal Pujals

León Cardenal i Pujals (Barcelona, 31 de gener de 1878 – Madrid, 14 de juny de 1960) fou un metge català, rector de la Universitat Complutense de Madrid.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і León Cardenal Pujals

Lliga Espanyola dels Drets de l'Home

La Lliga Espanyola per a la Defensa dels Drets de l'Home i del Ciutadà es constituí a Madrid el 23 de novembre de 1913 amb l'objectiu d'estendre i afirmar els drets individuals inherents a la personalitat humana.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Lliga Espanyola dels Drets de l'Home

Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte fins a l'actualitat.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya

Llista de rectors de la Universitat Complutense de Madrid

La Universitat Complutense de Madrid, que fins a 1970 va ser coneguda com a Universitat Central de Madrid, ha tingut al llarg de la història els següents rectors: !width.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Llista de rectors de la Universitat Complutense de Madrid

Lope Díaz III d'Haro

Lope Díaz III d'Haro (? - Alfaro, 8 de juny de 1288), fill de Diego López III d'Haro i Constança de Bearn, va ser el vuitè senyor de Biscaia entre els anys 1254 i 1288.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Lope Díaz III d'Haro

Luis García de Valdeavellano

Luis García de Valdeavellano y Arcimís (Madrid, 19 d'agost de 1904 – Madrid, 29 de març de 1985) va ser un historiador espanyol, considerat una autoritat en l'edat mitjana i la Història de les Institucions.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Luis García de Valdeavellano

Luis Vázquez de Parga e Iglesias

Luis María Manuel Félix Ramón Vázquez de Parga e Iglesias (Madrid, 21 de febrer de 1908 – Madrid, 26 d'octubre de 1994) va ser un historiador, arqueòleg, llatinista i acadèmic espanyol.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Luis Vázquez de Parga e Iglesias

Majorat

El Majorat era un sistema de repartiment de béns que beneficiava al major dels fills, de manera que el gruix del patrimoni d'una família no es disseminava, sinó que només podia augmentar.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Majorat

Manuel Azaña Díaz

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Manuel Azaña Díaz

Manuel de Terán Álvarez

Manuel de Terán Álvarez (Madrid, 1904 - 17 de maig de 1984), geògraf vinculat a la Generació del 27, fou el renovador de la Geografia a Espanya.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Manuel de Terán Álvarez

Miguel Lasso de la Vega y López de Tejada

Miguel Lasso de la Vega y López de Tejada, marqués de Saltillo (Carmona, província de Sevilla, 5 de maig de 1893 - Madrid, 19 de desembre de 1957) fou un professor i historiador espanyol.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Miguel Lasso de la Vega y López de Tejada

Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya

Palau de Santa Cruz, seu del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació a Madrid El Ministeri d'Afers Exteriors és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya

Nacionalisme castellà

Mural independentista castellà a Belfast El nacionalisme castellà o castellanisme és un moviment que defensa el reconeixement nacional de Castella, i en alguns casos, la seua independència.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Nacionalisme castellà

Nicolás Franco Bahamonde

Nicolás Franco Bahamonde (Ferrol, La Corunya, 1 de juliol de 1891 - Madrid, 15 d'abril de 1977) va ser un militar i polític espanyol, participant en la revolta militar contra la II República que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Nicolás Franco Bahamonde

Nicolás Sánchez-Albornoz

Nicolás Sánchez-Albornoz y Aboín (Madrid, 1926) és un historiador i professor universitari espanyol.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Nicolás Sánchez-Albornoz

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Normands

Nuna Muñoz

Nuna Muñoz, també anomenada Muniadonna, Múnia o simplement Nuna (ss. IX-X) va ser reina consort de Lleó pel seu matrimoni amb Garcia I. Pràcticament no es tenen dades sobre aquesta reina consort.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Nuna Muñoz

Origen dels bascos

L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques. Lorigen dels bascos tracta sobre l'origen d'aquest poble d'arrel no indoeuropea actualment assentat al País Basc.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Origen dels bascos

Partido Nacionalista de Castilla y León

El Partido Nacionalista de Castilla y León, més tard Partido Antonómico Nacionalista de Castilla y León (PANCAL), fundat a Zamora el 1977, ha estat el primer partit polític democràtic nacionalista de Castella i Lleó.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Partido Nacionalista de Castilla y León

Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats

El Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats és concedit, des de l'any 1981, a la persona, grup de persones o institució la tasca de la qual, creadora o d'investigació, representi una aportació rellevant a la cultura universal en el camp de la comunicació i les humanitats.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats

Primer Govern Radical de la Segona República Espanyola

Escut de la Segona República Espanyola El Primer Govern Radical de la Segona República Espanyola del bienni social-azañista va estar presidit per Alejandro Lerroux i es va constituir el 12 de setembre de 1933.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Primer Govern Radical de la Segona República Espanyola

Priscil·lià

Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Priscil·lià

Quirós

Quirós és un conceyu del Principat d'Astúries.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Quirós

Regne d'Astúries

El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Regne d'Astúries

Regnes germànics

XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Regnes germànics

República espanyola a l'exili

República Espanyola a l'exili fa referència a les institucions de la Segona República Espanyola en l'exterior que seguien representant la legalitat de la Constitució de 1931 després de la victòria dels nacionals en la Guerra Civil espanyola.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і República espanyola a l'exili

Salvador Quemades

Salvador Quemades fou un polític i sindicalista català.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Salvador Quemades

Tulio Halperin Donghi

Tulio Halperin Donghi (Buenos Aires, 27 d'octubre de 1926 - Berkeley, Califòrnia, 14 de novembre de 2014).

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Tulio Halperin Donghi

Universitat Complutense de Madrid

La Universitat Complutense de Madrid és una important universitat espanyola, localitzada en la Ciutat Universitària de Madrid.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Universitat Complutense de Madrid

Velasc el Gascó

Balaixk al-Jalaixqí o Velasc el Gascó fou valí de Pamplona profranc a les primeries del.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Velasc el Gascó

Ximena (reina consort d'Astúries)

Ximena (segles IX-X) va ser reina consort d'Astúries (869-910) pel seu matrimoni amb Alfons III el Gran.

Veure Claudio Sánchez-Albornoz і Ximena (reina consort d'Astúries)

També conegut com Claudio Sánchez Albornoz, Claudio Sánchez-Albornoz Meduiña, Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña.

, Manuel de Terán Álvarez, Miguel Lasso de la Vega y López de Tejada, Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya, Nacionalisme castellà, Nicolás Franco Bahamonde, Nicolás Sánchez-Albornoz, Normands, Nuna Muñoz, Origen dels bascos, Partido Nacionalista de Castilla y León, Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats, Primer Govern Radical de la Segona República Espanyola, Priscil·lià, Quirós, Regne d'Astúries, Regnes germànics, República espanyola a l'exili, Salvador Quemades, Tulio Halperin Donghi, Universitat Complutense de Madrid, Velasc el Gascó, Ximena (reina consort d'Astúries).