Comunicació

384 les relacions: Adela Ramon Lligé, Agartha, Age of Empires, Age of Empires II: The Age of Kings, Age of Empires II: The Conquerors, Age of Empires III: The WarChiefs, Alexander von Humboldt, Alien versus Predator, Aliette de Bodard, Alvocater, Amanteca, Amèrica, Amèrica (terminologia), Amèrica Central, Amèrica del Nord, Amèrica precolombina, American Conquest, Amor, Amuzgos, Anasazi, Animalística, Anne Chapman, Aqüeducte, Armada de Mèxic, Art, Art antic, Art mexicà, Ascla, Atlixco, Ayotl, Azora, the Daughter of Montezuma, Aztech - The Movie, Aztekium, Aztlán, Època precolombina de Mèxic, Àguila, Bandera de Mèxic, Basquetbol, Batalla d'Otumba, Bernal Díaz del Castillo, Bolquer, Cacau, Cacicatges maies de Yucatán, Calendari asteca, Calpulli, Canya (planta), Carlos Chávez, Casa Bima, Casal d'Àustria, Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic, ..., Cautxú, Còdex, Còdex Badiano, Còdex Durán, Còdex Mendocino, Còdex Mendoza, Còdex Tonalámatl d'Aubin, Còdex Tro-Cortesià, Còdex Tudela, Còdexs mexiques, Centla (municipi), Centre Històric de la Ciutat de Mèxic, Ceràmica ameríndia, Cereal, Charro Negro, Chiapaneca, Chicahuaztli, Chicomecoatl, Chihuahua (gos), Cholula, Chontal d'Oaxaca, Ciutat, Ciutat de Mèxic, Civilització, Civilització asteca, Civilització maia, Civilització olmeca, Civilització tolteca, Civilització zapoteca, Civilization Revolution, Civilization V, Claudi Esteva i Fabregat, Coatépec (mitologia), Colonització europea d'Amèrica, Comerç atlàntic d'esclaus, Comerç global de plata als segles XVI al XIX, Compte llarg, Conca de Mèxic, Conquesta de Guatemala, Conquesta de l'Imperi Asteca, Conquistador, Copal, Corrida, Costa Rica, Crema de llibres, Cristóbal de Olid, Cronologia de Mesoamèrica, Cuauhtémoc, Cuernavaca, Cuicatecs, Culte a la personalitat, Cultura totonaca, Dacsa, Dàlia, Dècada del 1160, Dècada del 1520, Déu de la mort, Déu del Sol, Descobriment d'Amèrica, Diego de Ordás, Diego Durán, Diego Rivera, Diluvi universal, Diner, Divorci, Dones a la civilització asteca, Dones a Mèxic, Drogues enteogèniques i registre arqueològic, Edat moderna, Educació, El Salvador, Emílio Augusto Goeldi, Enginyeria, Enginyeria agrícola, Era de l'exploració, Esclavitud, Esclavitud a Espanya, Escriptura mexica, Escriptura mixteca, Escut de Mèxic, Església catòlica a Mèxic, Espirulina, Estat de Tlaxcala, Estrigiformes, Eulalia Guzmán, Fernando de Alva Ixtlilxóchitl, Figura reclinada, Fisioteràpia, Flauta, Francisco Hernández de Córdoba (descobridor de Yucatán), Francisco López de Gómara, Gai, Geoparc Comarca Minera, Gibrell, Glif maia, Globalització i malaltia, Gossos amerindis, Granadura, Grim Fandango, Gringo vell, Guacamole, Guadalajara (Mèxic), Guerrer àguila, Guerrer jaguar, Hernán (sèrie de televisió), Hernán Cortés, Hipòtesi de simulació, Hipòtesi del zoològic, Hipòtesi dels antics astronautes, Història d'Amèrica, Història d'Amèrica del Nord, Història d'Extremadura, Història de l'Armada de Mèxic, Història de la cirurgia, Història de la medicina, Història de la psiquiatria, Història de la sal, Història de la xocolata, Història de Mèxic, Història de Panamà, Història de Texas, Història del teatre, Història genètica dels pobles indígenes d'Amèrica, Història política del món, Història universal, Historia general de las cosas de Nueva España, Homosexualitat, Huehuecoyotl, Hueyi tlatoani, Huitzilopochtli, Illa artificial, Imperi, Imperi Espanyol, Imperi purépetxa, Inques, Jaguar, Juan de Grijalva, Juan de Palos, Kingdoms, Kuhikugu, Kukulkan, La Llorona (llegenda), La Nit Trista, Lapidari, Literatura espanyola del Renaixement, Literatura llatinoamericana, Llac de Texcoco, Llengües mesoamericanes, Llet amb cacau, Llista d'emperadors de Mèxic, Llista d'exploracions, Llista de chasmata de Venus, Llista de formacions geològiques de Tità, Llista de països desapareguts, Llista de videojocs de Commodore 64, Lluita de bastons, Lluna, Luis Jover Bedia, Malaltia de transmissió sexual, Malintzin, Mapamundi, María García Granados y Saborío, Maria Bartola, Mariologia catòlica, Massacre de Tóxcatl, Matlatzinques, Mayahuel, Mazahues, Màscares mexicanes, Mèxic, Mèxic-Tlatelolco, México 2000, Música llatinoamericana, Medellín (Badajoz), Medieval II: Total War, Mesoamèrica, Meteorit metàl·lic, Mictlancihuatl, Mineral del Monte, Mitologia asteca, Mitologia hopi, Mitologia maia, Mitologia olmeca, Mixcóatl, Mixteques, Moctezuma II, Monarquia, Monument a Cuauhtémoc, Monument Nacional Guayabo, Mort (mitologia), Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Muisques, Museu d'Art de Saint Louis, Museu de la Naturalesa i l'Home, Museu Nacional de les Cultures, Nació sense estat, Nahues, Nard, Navegacions atlàntiques anteriors al 1492, Nàhuatl, Nàhuatl clàssic, Nezahualcóyotl, Nixtamalització, Numeració en base constant, Observació de Venus, Ocarina, Oest, Or, Otomang, Otomís, Pa, Palau Nacional (Mèxic), Pallasso, Pandèmia, Panenteisme, Papallona, Paraules d'Opòton el Vell, Parc d'Atraccions Tibidabo, Passiflora incarnata, Patricio Guzmán, Període postclàssic d'Amèrica, Període Postclàssic mesoamericà, Peromyscus aztecus, Pipil, Piràmide (arquitectura), Piroxè, Plèiades (astronomia), Plenairisme, Plomall de Moctezuma, Pobles indígenes d'Amèrica, Pobles indígenes de Mèxic, Pobles indígenes de Sud-Amèrica, Pochutec, Politeisme, Popocatépetl, Popoloques, Popoluques, Portada/article febrer 2, Predator (personatge), Princesa Eréndira, Productes mesoamericans a Europa, Prostitució sagrada, Puebla de Zaragoza, Pulque, Punta lítica, Pupusa, Quetzalcóatl, Quetzalcoatlita, Quetzalcoatlus, Rasta, Regne de Mèxic, Religió, Religions indoamericanes, República de Tlaxcala, Revolució comercial, Roda, Roda calendàrica, Sacerdot, Sacrifici, Sacrificis humans en l'Amèrica precolombina, Salut pública, Seda, Sedentarisme, Segle XIV, Segle XVI, Sierra Madre (Califòrnia), Silent Hill 2, Sistema d'escriptura, Sistema vigesimal, Sistemes d'escriptura de Mesoamèrica, Sol, Tamoanchan, Tangáxoan Tzíntzicha, Tangáxuan I, Tarascos, Tecpaneques, Temple Major, Tenochtitlán, Teopanzolco, Teotihuacan, Tepecanos, Tequila, Texcoco, The Indian Queen, Tlacotzontli, Tlalocita, Tlaltecuhtli, Tlapaneques, Tlatelolco, Tlatilco, Tlaxcalteques, Toponímia de Mèxic, Totonaques, Tribu Pascua Yaqui, Triquis, Tro, Tron, Tuxtla, Txitximeques, Tzintzuntzan, Tzolkin, Tzotzils, Ucronia, Uto-asteca, Vainilla, Vainilla (condiment), Vall de Mèxic, Viatge, Vicente Yáñez Pinzón, Viena, Virregnat de Nova Espanya, Xarrues, Xia, Xicano, Xipaguazin Moctezuma, Xipe-Totec, Xocolata, Xocolatlita, Xoloitzcuintle, Zapoteca, Zelia Nuttall, Zeolita, Zoques, Zuangua, 1111, 1116, 13 d'agost, 1352, 1436, 1473, 1481, 1487, 1525, 8 de novembre. Ampliar l'índex (334 més) » « Shrink índex

Adela Ramon Lligé

Adela Ramon Lligé (Barcelona, 17 de desembre de 1901 – Mèxic, ?) va ser una arqueòloga catalana.

Nou!!: Civilització asteca і Adela Ramon Lligé · Veure més »

Agartha

Agartha (també anomenada Agarta, Agharta, Agarttha o Agarthi) és un llegendari món subterrani format per galeries escavades a l'escorça de la Terra per tot el món, especialment a Àsia.

Nou!!: Civilització asteca і Agartha · Veure més »

Age of Empires

Age of Empires (coneguda també per les sigles AOE) és una sèrie de videojocs d'estratègia en temps real per a ordinadors personals, desenvolupada per Ensemble Studios i publicada per Microsoft Game Studios.

Nou!!: Civilització asteca і Age of Empires · Veure més »

Age of Empires II: The Age of Kings

Age of Empires II: The Age of Kings (usualment abreujat AOE2 o AOK) és un videojoc d'estratègia en temps real desenvolupat per Ensemble Studios i distribuït per Microsoft Games per als sistemes operatius Windows i Mac OS.

Nou!!: Civilització asteca і Age of Empires II: The Age of Kings · Veure més »

Age of Empires II: The Conquerors

Age of Empires II: The Conquerors (usualment abreujat AoC o simplement Conquerors) és un videojoc d'estratègia en temps real (RTS) per a ordinadors personals, desenvolupat per Ensemble Studios i publicat per Microsoft Games per a les plataformes Microsoft Windows i Apple Macintosh.

Nou!!: Civilització asteca і Age of Empires II: The Conquerors · Veure més »

Age of Empires III: The WarChiefs

Age of Empires: The WarChiefs és un videojoc d'estratègia en temps real per a ordinadors personals, la primera expansió dAge of Empires III, igual que el joc principal està dissenyada per Ensemble Studios.

Nou!!: Civilització asteca і Age of Empires III: The WarChiefs · Veure més »

Alexander von Humboldt

Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - ibíd. 6 de maig de 1859), fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt.

Nou!!: Civilització asteca і Alexander von Humboldt · Veure més »

Alien versus Predator

Alien versus Depredador (títol original en anglès Alien vs. Predator) és una pel·lícula de 2004 produïda entre els Estats Units, Itàlia, Alemanya, Canadà i la República Txeca de ciència-ficció dirigida per Paul W. S. Anderson, estrenada el 2004 i produïda per 20th Century Fox.

Nou!!: Civilització asteca і Alien versus Predator · Veure més »

Aliette de Bodard

Aliette de Bodard (Nova York, 10 de novembre de 1982) és una escriptora francoestatunidenca de ficció especulativa i ciència-ficció.

Nou!!: Civilització asteca і Aliette de Bodard · Veure més »

Alvocater

Lalvocater (Persea americana) és un arbre conegut pels seus fruits (alvocats) dins la família Lauraceae.

Nou!!: Civilització asteca і Alvocater · Veure més »

Amanteca

Art plomari mexica Un amanteca era un artesà en la societat asteca o mexicana, que es dedicava a la confecció d'abillaments i ornaments formats per plomes fines.

Nou!!: Civilització asteca і Amanteca · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Civilització asteca і Amèrica · Veure més »

Amèrica (terminologia)

Amèrica és un continent que agrupa les terres de l'hemisferi occidental i que està integrat per diverses regions que defineixen la diversitat geogràfica, política i cultural del continent i que fan ús del terme.

Nou!!: Civilització asteca і Amèrica (terminologia) · Veure més »

Amèrica Central

LAmèrica Central (en castellà: Centroamérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

Nou!!: Civilització asteca і Amèrica Central · Veure més »

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Nou!!: Civilització asteca і Amèrica del Nord · Veure més »

Amèrica precolombina

Mapa d'Amèrica representant l'extensió de diversos pobles presents cap al segle XI aC LAmèrica precolombina conforma un període historiogràfic que incorpora totes les subdivisions del període de la història i la prehistòria a les Amèriques abans de l'aparició d'importants influències europees al continent americà, que abasta l'època de la colònia original al paleolític superior a la colonització europea durant l'edat moderna.

Nou!!: Civilització asteca і Amèrica precolombina · Veure més »

American Conquest

American Conquest és un videojoc d'estratègia en temps real produït i dissenyat per CDV i GSC Game World, desenvolupadors també de la sèrie Cossacks.

Nou!!: Civilització asteca і American Conquest · Veure més »

Amor

El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.

Nou!!: Civilització asteca і Amor · Veure més »

Amuzgos

Els amuzgos són un poble indígena de Mèxic que viu en diverses comunitats dels estats de Guerrero i Oaxaca.

Nou!!: Civilització asteca і Amuzgos · Veure més »

Anasazi

''Palacio Acantilado'', poblat anasazi del Parc Nacional de Mesa Verde Els anasazi eren un poble amerindi originari de la gran àrea cultural denominada Oasiamèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Anasazi · Veure més »

Animalística

''Moltó dels matolls'', procedent d'Ur (ca. 2500 aC), Museu Britànic a Londres. Animalística és la representació artística de animals.

Nou!!: Civilització asteca і Animalística · Veure més »

Anne Chapman

va ser una antropòloga franco-estatunidenca coneguda pels seus estudis sobre els pobles indígenes de Terra del Foc, en especial dels selk'nam.

Nou!!: Civilització asteca і Anne Chapman · Veure més »

Aqüeducte

''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

Nou!!: Civilització asteca і Aqüeducte · Veure més »

Armada de Mèxic

LArmada de Mèxic és la força militar encarregada de la vigilància i salvaguarda de les costes, el mar territorial, una zona econòmica exclusiva i l'espai aeri marítim de Mèxic així com en les aigües interiors, vies fluvials i lacustres navegables.

Nou!!: Civilització asteca і Armada de Mèxic · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Civilització asteca і Art · Veure més »

Art antic

84-376-0194-0.

Nou!!: Civilització asteca і Art antic · Veure més »

Art mexicà

Detall del mural de Diego Rivera en el Palau Nacional (Mèxic) LArt mexicà consta d'una varietat d'arts visuals que s'han desenvolupat a l'àrea geogràfica ara coneguda com a Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Art mexicà · Veure més »

Ascla

Elements fonamentals d'una ascla: Dreta superfície dorsal amb les empremtes negatives, esquerra superfície ventral amb el bulb de la percussió, al mig perfil amb la part ventral a l'esquerra Una ascla és un tros de pedra tallada obtinguda a partir d'un nucli lític.

Nou!!: Civilització asteca і Ascla · Veure més »

Atlixco

Atlixco és una ciutat de l'estat de Puebla i capçalera del municipi homònim, dins la IV Regió de l'Estat.

Nou!!: Civilització asteca і Atlixco · Veure més »

Ayotl

Layote o ayotl (del Nahuatl tortuga) és un instrument de percussió d'origen mesoamericà.

Nou!!: Civilització asteca і Ayotl · Veure més »

Azora, the Daughter of Montezuma

Henry Hadley cap al 1900 Azora, The Daughter of Montezuma (Azora, la filla de Montezuma) és una òpera en 3 actes amb música del compositor estatunidenc Henry Kimball Hadley sobre un llibret en anglès de l'escriptor David Stevens.

Nou!!: Civilització asteca і Azora, the Daughter of Montezuma · Veure més »

Aztech - The Movie

Aztech és una pel·lícula de fantasia, sci-fi i horror dirigida per diversos cineastes mexicans especialitzats al cinema fantàstic i produïda per Isaac Basulto (Productor General), Isaac Ezban, Miguel Ángel Marín i Ulises Guzmán.

Nou!!: Civilització asteca і Aztech - The Movie · Veure més »

Aztekium

El gènere Aztekium té sol dues espècies de petits cactus globós.

Nou!!: Civilització asteca і Aztekium · Veure més »

Aztlán

Aztlán ('lloc de blancor' o 'lloc de les garses', del nàhuatl azta.

Nou!!: Civilització asteca і Aztlán · Veure més »

Època precolombina de Mèxic

La història de l′època precolombina de Mèxic es coneix bàsicament pel treball dels arqueòlegs, car no es disposa de fonts escrites que permetin conèixer amb detall el desenvolupament dels pobles que van habitar el territori que avui es coneix com a Mèxic durant el període que va des de l'arribada dels éssers humans a aquestes terres fins a la conquesta espanyola en el.

Nou!!: Civilització asteca і Època precolombina de Mèxic · Veure més »

Àguila

Àguila o àliga és el nom que s'aplica a una sèrie d'ocells rapinyaires diürns que comparteixen, en major o menor grau, una sèrie de característiques.

Nou!!: Civilització asteca і Àguila · Veure més »

Bandera de Mèxic

La Bandera de Mèxic consisteix en un rectangle dividit en tres franges verticals de mesures idèntiques.

Nou!!: Civilització asteca і Bandera de Mèxic · Veure més »

Basquetbol

El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.

Nou!!: Civilització asteca і Basquetbol · Veure més »

Batalla d'Otumba

La batalla de Otumba va ser un enfrontament entre les forces mexiques i aliades encapçalades pel cihuacóatl Matlatzincátzin i les d'Hernán Cortés conformades pels conqueridors espanyols i aliats tlaxcalteques, que es va dur a terme el 7 de juliol de 1520 aTemalcatitlán —una plana pròxima a Otumba— durant el desenvolupament de la Conquesta de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Batalla d'Otumba · Veure més »

Bernal Díaz del Castillo

Bernal Díaz del Castillo (1495 - 1584) va ser un conqueridor espanyol d'Amèrica i cronista de la conquesta de Mèxic sota el comandament d'Hernan Cortés.

Nou!!: Civilització asteca і Bernal Díaz del Castillo · Veure més »

Bolquer

Nadó amb bolquers Un bolquer és una peça de cel·lulosa amb què, a manera de calça, s'embolca el cos dels nadons o dels adults que no poden contenir les evacuacions i que serveix per a absorbir l'orina i la matèria fecal.

Nou!!: Civilització asteca і Bolquer · Veure més »

Cacau

El cacau (Theobroma cacao del grec Theobroma, aliment dels déus, i cacau del Nàhuatl o asteca, cacahuatl, llavor d'origen diví) és un arbre de la família de les esterculiàcies propi de l'Amèrica tropical i actualment molt cultivat al tròpic.

Nou!!: Civilització asteca і Cacau · Veure més »

Cacicatges maies de Yucatán

Roys, Ralph; http://www.questia.com/library/book/the-political-geography-of-the-yucatan-maya-by-ralph-l-roys.jsp Political Geography of the Maya. en Llibre publicat en 1957 Cacicatges maies de Yucatán són demarcacions geogràfiques que constituïen les províncies o senyorius maies que van existir en la península de Yucatán fins entrat el, en què es va consumar la conquista de la regió per l'Imperi Espanyol.

Nou!!: Civilització asteca і Cacicatges maies de Yucatán · Veure més »

Calendari asteca

Calendari solar Asteca El calendari asteca va ser usat per aquest poble i altres cultures americanes en dues versions, una religiosa i una civil, per mesurar el pas del temps per a l'agricultura i les festivitats.

Nou!!: Civilització asteca і Calendari asteca · Veure més »

Calpulli

Calpulli era una unitat social complexa, en general amb els grups nahues.

Nou!!: Civilització asteca і Calpulli · Veure més »

Canya (planta)

Canya de sant Joan a Macarella (Menorca) La canya és la tija de diferents poàcies (antigament gramínies) lignificades.

Nou!!: Civilització asteca і Canya (planta) · Veure més »

Carlos Chávez

Carlos Antonio de Padua Chávez y Ramírez (Popotla proximitats de la Ciutat de Mèxic, 13 de juny de 1899 - Ciutat de Mèxic, 2 d'agost de 1978) fou un compositor, director, professor i periodista mexicà.

Nou!!: Civilització asteca і Carlos Chávez · Veure més »

Casa Bima

La Casa Bima o Mas Vima és un mas del municipi de Cava (Alt Urgell).

Nou!!: Civilització asteca і Casa Bima · Veure més »

Casal d'Àustria

Retrat de Felip II d'Espanya, obra de Sofonisba Anguissola. El Casal d'Àustria és el nom amb què es coneix la dinastia dels Habsburg, regnant a la Monarquia Hispànica en els segles  i; des de la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506), en què Felip el Bell és reconegut com a rei consort de la Corona de Castella, i queda per al seu sogre, Ferran el Catòlic, la Corona d'Aragó; fins a la mort, sense hereus, de Carles II l'Embruixat (1 de novembre de 1700), que va provocar la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Civilització asteca і Casal d'Àustria · Veure més »

Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic

La Catedral Metropolitana de l'Assumpció de la Santíssima Verge Maria al Cel és l'església catedralícia de l'arxidiòcesi catòlica romana de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic · Veure més »

Cautxú

Recol·lecció de cautxú. El cautxú és un polímer d'hidrocarburs que s'extreu del làtex de nombroses plantes tropicals, la més important de les quals és l'arbre del cautxú (Hevea brasiliensis).

Nou!!: Civilització asteca і Cautxú · Veure més »

Còdex

Un còdex és un llibre antic escrit a mà durant l'edat mitjana.

Nou!!: Civilització asteca і Còdex · Veure més »

Còdex Badiano

Una pàgina del ''Còdex Badiano'', que il·lustra les herbes conegudes com a ''tlahçolteoçacatl, tlayapaloni, axocotl'' i ''chicomacatl'', emprades com a remeis per a ''cossos ferits i vilipendiats'' El Còdex Badiano —conegut també com a Còdex De la Cruz-Badiano, o pel seu títol en llatí Libellus de medicinalibus indorum herbis (Llibre de les herbes medicinals dels indis)— és un escrit sobre plantes medicinals asteques, escrit originàriament em nàhuatl pel xochimilca Martín de la Cruz —alumne del Colegio de Santa Cruz de Tlatelolco— al voltant del 1552.

Nou!!: Civilització asteca і Còdex Badiano · Veure més »

Còdex Durán

El Còdex Durán o Historia de las Indias de Nueva España e Islas de Tierra Firme és un manuscrit novohispano realitzat en la segona meitat del segle XVI pel frare dominic Diego Durán.

Nou!!: Civilització asteca і Còdex Durán · Veure més »

Còdex Mendocino

El Còdex Mendocino o Matrícula dels Tributs, és un dels anomenats còdexs mexiques, fet entre 1520 i 1530 en paper amate, probablement d'un original mexica i copiat anys després de la conquesta. Va ser pintat per escribes mexiques, que van emprar el format pictòric antic. Després de ser pintat, un escriba hi va afegir descripcions escrites en castellà Per la seva manufactura i característiques, va ser probablement un annex del Còdex Mendoza.

Nou!!: Civilització asteca і Còdex Mendocino · Veure més »

Còdex Mendoza

El Còdex Mendoza és un còdex del que descriu la vida del poble asteca encarregat per Antonio de Mendoza (d'aquí el nom) com a un regal per al seu monarca, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Civilització asteca і Còdex Mendoza · Veure més »

Còdex Tonalámatl d'Aubin

Pàgina 222 del Còdex Tonalámatl d'Aubin El Còdex Tonalámatl d'Aubin és un còdex pictòric usat pels sacerdots, mags i fetillers mexiques com una guia o base d'un ritual d'endevinació.

Nou!!: Civilització asteca і Còdex Tonalámatl d'Aubin · Veure més »

Còdex Tro-Cortesià

Còdex en el Museu d'Amèrica de Madrid El Còdex Tro-Cortesià o Còdex de Madrid (també escrit Còdex Tro-Cortesà o, en llatí, Codex Tro-Cortesianus) és un còdex maia.

Nou!!: Civilització asteca і Còdex Tro-Cortesià · Veure més »

Còdex Tudela

El Còdex Tudela o Còdex del Museu d'Amèrica és un còdex asteca del.

Nou!!: Civilització asteca і Còdex Tudela · Veure més »

Còdexs mexiques

El ''Còdex Féjervary-Mayer'', també anomenat ''Còdex Pochteca'' Moctezuma Xocoyotzin Els còdexs mexiques (en náhuatl: Mēxihcatl āmoxtli?) (pronunciació) són documents escrits en l'era colonial asteca; còpia de documents perduts que daten de l'època precolombina; són el ''Còdex borbònic'', el ''Còdex'' ''Mendocino'', la Tira de la peregrinació o Còdex Boturini i la Matrícula de tributs.

Nou!!: Civilització asteca і Còdexs mexiques · Veure més »

Centla (municipi)

Centla és un municipi de l'estat mexicà de Tabasco, a la regió del riu Usumacinta i a la subregió dels Pantans.

Nou!!: Civilització asteca і Centla (municipi) · Veure més »

Centre Històric de la Ciutat de Mèxic

El Centre Històric de la Ciutat de Mèxic constitueix el nucli original entorn del qual va créixer l'actual capital mexicana, perquè fins i tot compta amb una zona arqueològica anomenada Temple Major, les quals són part de les ruïnes de la Ciutat de Mèxic-Tenochtitlán anteriorment establerta en aquest lloc.

Nou!!: Civilització asteca і Centre Històric de la Ciutat de Mèxic · Veure més »

Ceràmica ameríndia

moche en forma de cap humà, Museu del moll Branly, ''ca''. 100—700 ae, 16 x 29 x 22 cm La ceràmica precolombina és la ceràmica produïda per pobles del continent americà abans de l'arribada dels europeus a Amèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Ceràmica ameríndia · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Civilització asteca і Cereal · Veure més »

Charro Negro

El Charro Negro és un espectre del folklore mexicà que, segons la tradició popular, és descrit com un home alt, d'aspecte elegant, d'impecable vestit negre compost per una jaqueta curta, una camisa, uns pantalons ajustat i un barret d'ala ampla, qui passeja en la profunditat de la nit als carrers de Mèxic sobre el llom d'un cavall enorme i de color atzabeja.

Nou!!: Civilització asteca і Charro Negro · Veure més »

Chiapaneca

El chiapaneca és una llengua de Mèxic que en l'actualitat es considera extinta.

Nou!!: Civilització asteca і Chiapaneca · Veure més »

Chicahuaztli

El chicahuaztli és un instrument de percussió d'origen asteca.

Nou!!: Civilització asteca і Chicahuaztli · Veure més »

Chicomecoatl

Chicomecoatl ("7 serps") és la deessa més important de les collites pels asteques.

Nou!!: Civilització asteca і Chicomecoatl · Veure més »

Chihuahua (gos)

El chihuahua (en castellà chihuahueño) és una de les races més famoses del món per la seva petita estatura. El seu nom en català és chihuahua amb «ch», ja que prové d'un gentilici i, per tant, conserva la grafia original del lloc.

Nou!!: Civilització asteca і Chihuahua (gos) · Veure més »

Cholula

Vista aèria del centre de San Pedro ChoulaCholula és una ciutat de l'estat de Puebla, Mèxic, dins la IV Regió de l'Estat, el nom oficial de la qual és Cholula de Rivadavia.

Nou!!: Civilització asteca і Cholula · Veure més »

Chontal d'Oaxaca

El chontal d'Oaxaca és una llengua ameríndia parlada pels chontals d'Oaxaca a la costa sud de l'Estat d'Oaxaca, Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Chontal d'Oaxaca · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Civilització asteca і Ciutat · Veure més »

Ciutat de Mèxic

La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Ciutat de Mèxic · Veure més »

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Nou!!: Civilització asteca і Civilització · Veure més »

Civilització asteca

Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.

Nou!!: Civilització asteca і Civilització asteca · Veure més »

Civilització maia

Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.

Nou!!: Civilització asteca і Civilització maia · Veure més »

Civilització olmeca

La civilització olmeca s'originà fa 3500 anys, al sud-est de l'actual Mèxic, on va prosperar durant prop d'un mil·lenni, entre els anys 1200 i el 400 aC.

Nou!!: Civilització asteca і Civilització olmeca · Veure més »

Civilització tolteca

Els tolteques van ser un poble indígena mexicà que va dominar la regió central de Mèxic entre el i el.

Nou!!: Civilització asteca і Civilització tolteca · Veure més »

Civilització zapoteca

Mapa de Monte Albán La civilització zapoteca es va desenvolupar al territori que avui dia comprèn l'estat d'Oaxaca a Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Civilització zapoteca · Veure més »

Civilization Revolution

Sid Meier's Civilization Revolution (abreujat Civilization Revolution o CivRev) és un videojoc d'estratègia per torns de la saga Civilization.

Nou!!: Civilització asteca і Civilization Revolution · Veure més »

Civilization V

Sid Meier's Civilization V (també conegut com a Civilization 5 o Civ5) és un videojoc d'estratègia per torns desenvolupat per Firaxis Games i distribuït per 2K Games, el cinquè de la sèrie Civilization.

Nou!!: Civilització asteca і Civilization V · Veure més »

Claudi Esteva i Fabregat

Claudi Esteva i Fabregat (Marsella, 11 de novembre de 1918 - Barcelona, 4 de setembre de 2017).

Nou!!: Civilització asteca і Claudi Esteva i Fabregat · Veure més »

Coatépec (mitologia)

Coatepec, la ciutat tolteca de Tula Coatépec (en nàhuatl: cōātepēc) a la mitologia mexica era el lloc on va néixer Huitzilopochtli, el déu del sol i de la voluntat, patró de la guerra, de les tàctiques bèl·liques, de les batalles i del foc, regidor del Sud, una extensa vall a prop del Tollan, al nord de la Vall de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Coatépec (mitologia) · Veure més »

Colonització europea d'Amèrica

Colònies europees i pobles originaris (segles XVI–XVIII). La colonització europea d'Amèrica va començar arran del "descobriment d'Amèrica", per Cristòfor Colom.

Nou!!: Civilització asteca і Colonització europea d'Amèrica · Veure més »

Comerç atlàntic d'esclaus

El comerç atlàntic d'esclaus o comerç transatlàntic d'esclaus es va dur a terme a través de l'oceà Atlàntic des del fins al.

Nou!!: Civilització asteca і Comerç atlàntic d'esclaus · Veure més »

Comerç global de plata als segles XVI al XIX

697x697px El comerç mundial de plata dels segles XVI al XIX entre Amèrica, Europa i la Xina va ser un derivació de l'intercanvi colombí que va tenir un profund efecte sobre l'economia mundial.

Nou!!: Civilització asteca і Comerç global de plata als segles XVI al XIX · Veure més »

Compte llarg

epi-olmeca El compte llarg és un calendari vigesimal no repetitiu, utilitzat per algunes cultures de Mesoamèrica a partir del període preclàssic tardà.

Nou!!: Civilització asteca і Compte llarg · Veure més »

Conca de Mèxic

zones de xinampes. La conca de Mèxic és el nom donat a l'àrea on fins fa aproximadament 700 anys s'ubicaven els grans llacs de Texcoco, Xochimilco, Chalco, entre d'altres en l'actual Districte Federal de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Conca de Mèxic · Veure més »

Conquesta de Guatemala

La conquesta de Guatemala fou un conflicte que forma part de la colonització espanyola d'Amèrica al territori del que avui és la República de Guatemala, a l'Amèrica Central.

Nou!!: Civilització asteca і Conquesta de Guatemala · Veure més »

Conquesta de l'Imperi Asteca

La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.

Nou!!: Civilització asteca і Conquesta de l'Imperi Asteca · Veure més »

Conquistador

Conquistador espanyol, Pavelló de la navegació de Sevilla, Espanya. El terme conquistadors (o conqueridors) es refereix de forma genèrica als soldats i exploradors espanyols que durant els segles  i van conquerir grans extensions del territori d'Amèrica i Filipines, incorporant-les als dominis de la Monarquia espanyola.

Nou!!: Civilització asteca і Conquistador · Veure més »

Copal

El copal (del nàhuatl copalli, 'resina' o 'encens') és el nom que reben diverses resines aromàtiques vegetals; la més comuna i coneguda prové dels arbres de la família Burseraceae: Bursera aloexylon, B. graveolens, B. jorullensis i Protium copal. en.

Nou!!: Civilització asteca і Copal · Veure més »

Corrida

Cartell taurí de la inauguració de la Plaça de toros de les Arenes, 1900 La corrida (del castellà, «corrida de toros», correguda de toros) és una forma de correguda de toros que consisteix en una lídia (lluita) entre un home i un toro, després de la qual el toro és mort o, excepcionalment, perdonat (indult).

Nou!!: Civilització asteca і Corrida · Veure més »

Costa Rica

Costa Rica és una república de l'Amèrica Central, que confronta al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Civilització asteca і Costa Rica · Veure més »

Crema de llibres

càtars. La crema de llibres consisteix en la destrucció feta amb foc de manera ritual de llibres o altres materials escrits, normalment realitzats en un context públic.

Nou!!: Civilització asteca і Crema de llibres · Veure més »

Cristóbal de Olid

Cristóbal de Olid (Baeza, Jaén, 1488 - Naco, Hondures, 1524) fou un militar i explorador espanyol que va participar en la conquesta de l'Imperi asteca i Hondures junt a Hernán Cortés.

Nou!!: Civilització asteca і Cristóbal de Olid · Veure més »

Cronologia de Mesoamèrica

La cronologia mesoamericana divideix la història de la Mesoamèrica precolombina en diferents períodes: paleoindi (primers habitants humans: 3500 ac), arcaic (3500 ac–1200 ac), preclàssic (2500 aC–200 dc), clàssic (200 dC–1000 dC), i postclàssic (900 dC–1521 dC).

Nou!!: Civilització asteca і Cronologia de Mesoamèrica · Veure més »

Cuauhtémoc

Cuauhtémoc (del nàhuatl: cuāuh- 'àguila' témōhuia 'davallar, baixar'), (1496 - m. el 28 de febrer de 1525) va ser l'últim tlatoani mexicà de Mèxic-tenochtitlan.

Nou!!: Civilització asteca і Cuauhtémoc · Veure més »

Cuernavaca

Cuernavaca és una ciutat mexicana, capital de l'estat de Morelos, situada a 85 km al sud de la ciutat de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Cuernavaca · Veure més »

Cuicatecs

Els cuicatecs són un poble indígena de Mèxic que viu a la zona nord d'Oaxaca, a la regió de la Cañada, específicament en el districte de Cuicatlán.

Nou!!: Civilització asteca і Cuicatecs · Veure més »

Culte a la personalitat

El culte a la personalitat (també anomenat culte a la persona) es refereix quan hom empra els mitjans de comunicació de masses per crear una imatge pública i heroica, amb una adoració i adulació excessiva d'un líder viu, carismàtic i, per un general, unipersonal, especialment un cap d'Estat.

Nou!!: Civilització asteca і Culte a la personalitat · Veure més »

Cultura totonaca

La cultura totonaca es refereix a la civilització d'un poble indígena mesoamericà que va habitar principalment Veracruz, el nord de Puebla i la regió de la costa.

Nou!!: Civilització asteca і Cultura totonaca · Veure més »

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Nou!!: Civilització asteca і Dacsa · Veure més »

Dàlia

Les dàlies (Dahlia) són un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae).

Nou!!: Civilització asteca і Dàlia · Veure més »

Dècada del 1160

Sense descripció.

Nou!!: Civilització asteca і Dècada del 1160 · Veure més »

Dècada del 1520

Sense descripció.

Nou!!: Civilització asteca і Dècada del 1520 · Veure més »

Déu de la mort

El déu (o deessa) de la mort és una divinitat que personifica la mort a diverses cultures.

Nou!!: Civilització asteca і Déu de la mort · Veure més »

Déu del Sol

El déu (o deessa) del sol és la personificació del sol, que adopta la forma de la divinitat en moltes mitologies.

Nou!!: Civilització asteca і Déu del Sol · Veure més »

Descobriment d'Amèrica

Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al, el terme descobriment era sinònim de cristianització.

Nou!!: Civilització asteca і Descobriment d'Amèrica · Veure més »

Diego de Ordás

Diego de Ordás, conegut també com a Diego de Ordaz o de Ordax (Castroverde de Campos, Zamora, 1480 - Veneçuela, 1532) fou un militar, adelantado i conqueridor espanyol.

Nou!!: Civilització asteca і Diego de Ordás · Veure més »

Diego Durán

Diego Durán (1537, Sevilla - † 1588) fou un historiador i dominic espanyol, escriptor d'una de les primeres obres sobre diversos aspectes de la societat asteca.

Nou!!: Civilització asteca і Diego Durán · Veure més »

Diego Rivera

Diego Rivera (Guanajuato, 8 de desembre de 1886 - Ciutat de Mèxic, 24 de novembre de 1957) va ser un destacat muralista mexicà famós per la seva tendència a plasmar obres d'alt contingut social en edificis públics, principalment en el Centre Històric de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Diego Rivera · Veure més »

Diluvi universal

''El Diluvi'' de Gustave Doré. El diluvi universal és un mite recurrent a diverses cultures, que indica que una gran inundació va destruir tota la vida (o gairebé) en temps remots.

Nou!!: Civilització asteca і Diluvi universal · Veure més »

Diner

Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.

Nou!!: Civilització asteca і Diner · Veure més »

Divorci

Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.

Nou!!: Civilització asteca і Divorci · Veure més »

Dones a la civilització asteca

Dona que realitza una recreació de la dansa tradicional del foc asteca ''Codex'' Ríos) Escultura d'una dona agenollada, possiblement una dea (de 1300 a 1521) Les dones en la civilització asteca compartien algunes igualtats d'oportunitats.

Nou!!: Civilització asteca і Dones a la civilització asteca · Veure més »

Dones a Mèxic

L’estatus de les dones a Mèxic ha canviat significativament amb el pas del temps.

Nou!!: Civilització asteca і Dones a Mèxic · Veure més »

Drogues enteogèniques i registre arqueològic

La relació de la humanitat amb les drogues enteogèniques és llarga i té variats i múltiples registres en l'arqueologia.

Nou!!: Civilització asteca і Drogues enteogèniques i registre arqueològic · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Civilització asteca і Edat moderna · Veure més »

Educació

Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).

Nou!!: Civilització asteca і Educació · Veure més »

El Salvador

El Salvador, oficialment República d'El Salvador és una república de l'Amèrica central que limita a l'oest amb Guatemala, al nord i a l'est amb Hondures i al sud amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Civilització asteca і El Salvador · Veure més »

Emílio Augusto Goeldi

Emílio Augusto Goeldi o Göldi (Emil August Goeldi) (Ennetbühl, Saint-Gall, 28 d'agost de 1859 — Berna, 5 de juliol de 1917) fou un metge, naturalista i zoòleg suís-brasiler.

Nou!!: Civilització asteca і Emílio Augusto Goeldi · Veure més »

Enginyeria

Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.

Nou!!: Civilització asteca і Enginyeria · Veure més »

Enginyeria agrícola

Un camp a Bèlgica L'enginyeria agrícola o enginyeria agrònoma és la disciplina de l'enginyeria que aplica la ciència i la tecnologia en els sistemes de producció agrícola i en la gestió dels recursos naturals amb el propòsit de resoldre els problemes relacionats amb la producció agrícola sustentable.

Nou!!: Civilització asteca і Enginyeria agrícola · Veure més »

Era de l'exploració

Tordesillas hi és representada, Biblioteca Estense, Mòdena. L'era de l'exploració o l'era dels descobriments fou un període que començaria el i que va continuar fins al, durant el qual els vaixells europeus, principalment espanyols i portuguesos, van recórrer el món a la recerca de noves rutes i socis comercials per alimentar el naixent capitalisme d'Europa.

Nou!!: Civilització asteca і Era de l'exploració · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Civilització asteca і Esclavitud · Veure més »

Esclavitud a Espanya

Contracte d'esclavitud al Perú L'esclavitud a Espanya va ser una pràctica habitual dels diferents regnes de la península Ibèrica durant l'edat mitjana, que es va estendre a l'edat moderna a les possessions espanyoles a Amèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Esclavitud a Espanya · Veure més »

Escriptura mexica

Jeroglífics mexiques recollits per von Humboldt Lescriptura mexica era el sistema d'escriptura utilitzat per la civilització mexica, coneguda també com a civilització asteca, basada en convencions i símbols representats per pictogrames i posteriorment per ideogrames, de la tradició mesoamericana dels pobles del centre de l'actual Mèxic dels períodes epiclàssic i del postclàssic mesoamericà.

Nou!!: Civilització asteca і Escriptura mexica · Veure més »

Escriptura mixteca

Un exemple de les representacions pictogràfiques mixteques. A la imatge, la làmina 75 del '' Còdex Tonindeye ''. En aquesta làmina es narra la campanya militar de Vuit Cérvol contra l'illa Lloc del braguer. La campanya va durar tres dies (10 serp, 11 mort i 12 cérvol) i hi van participar els dos grans aliats del senyor de Tilantongo: Nou Aigua i Quatre Jaguar. L'illa Lloc del braguer es localitza a la riba del món conegut, a la Regió del Color Negre i Roig-on la Serp Emplumada va desaparèixer després de fugir de Tollan (Hermann Lejarazu, 2006: 82-83). Escriptura mixteca és un sistema d'escriptura logogràfica-pictogràfica emprada pel poble mixteca abans de l'arribada dels espanyols, si més no des del de l'era cristiana.

Nou!!: Civilització asteca і Escriptura mixteca · Veure més »

Escut de Mèxic

Lescut de Mèxic, creat arran de la independència el 1821, mostra una àguila daurada devorant una serp que subjecta amb la seva urpa, situada sobre un nopal o figuera de moro.

Nou!!: Civilització asteca і Escut de Mèxic · Veure més »

Església catòlica a Mèxic

Ameriques LEsglésia catòlica a Mèxic és part de l'Església catòlica universal, sota la direcció espiritual del Papa i de la Santa Seu.

Nou!!: Civilització asteca і Església catòlica a Mèxic · Veure més »

Espirulina

Espirulina és el nom comú per a aquells suplements alimentaris humans i animals, en forma de pastilles o pólvores, produïts principalment de diverses espècies del fílum Cyanobacteria. També es pot emprar com a suplement alimentari en l'aqüicultura i indústries d'aviram.

Nou!!: Civilització asteca і Espirulina · Veure més »

Estat de Tlaxcala

Tlaxcala és un dels 31 estats de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Estat de Tlaxcala · Veure més »

Estrigiformes

Els estrigiformes (Strigiformes) són un ordre d'ocells rapinyaires nocturns.

Nou!!: Civilització asteca і Estrigiformes · Veure més »

Eulalia Guzmán

Eulalia Guzmán (San Pedro Piedra Gorda, Zacatecas, 12 de febrer de 1890-Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1 de gener de 1985) va ser una mestra i arqueòloga mexicana.

Nou!!: Civilització asteca і Eulalia Guzmán · Veure més »

Fernando de Alva Ixtlilxóchitl

Fernando de Alva Cortés Ixtlilxóchitl (Texcoco, 1568? — Ciutat de Mèxic, 1648), va ser un historiador nouhispà, descendent en línia directa de la casa governant en la senyoria acolhua de Texcoco.

Nou!!: Civilització asteca і Fernando de Alva Ixtlilxóchitl · Veure més »

Figura reclinada

Figura reclinada és el nom que rep una sèrie d'escultures de l'artista britànic Henry Moore realitzades durant tota la seva trajectòria artística, inspirades segons el mateix Moore en: «L'escultura primitiva que estudiava en freqüents visites al Museu Britànic i de forma especial, l'escultura asteca, etrusca, de les Illes Cíclades, però també Miquel Àngel, Brancusi, Masaccio o Archipenko.» Henry Moore consagrat com un dels més destacats escultors de l'època contemporània a nivell internacional i el més important a Anglaterra, s'equipara amb el seu art avançat del segle XX amb el de Brancusi.

Nou!!: Civilització asteca і Figura reclinada · Veure més »

Fisioteràpia

El mot fisioteràpia prové de la unió de les veus gregues: φύση, que significa Naturalesa i θεραπεία, que ve del verb "στη θεραπεία" i vol dir guarir.

Nou!!: Civilització asteca і Fisioteràpia · Veure més »

Flauta

La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.

Nou!!: Civilització asteca і Flauta · Veure més »

Francisco Hernández de Córdoba (descobridor de Yucatán)

Francisco Hernández de Córdoba (1475? − Sancti Spíritus, Cuba, 1517) fou un conqueridor espanyol, que ha passat a la història per l'accidentada expedició que va dirigir entre febrer i maig de 1517, durant la qual es va descobrir, per l'Imperi Espanyol, la Península de Yucatán.

Nou!!: Civilització asteca і Francisco Hernández de Córdoba (descobridor de Yucatán) · Veure més »

Francisco López de Gómara

Francisco López de Gómara (Gómara, Sòria, 1511 – Gómara, 1566) fou un eclesiàstic i historiador espanyol que destacà com a cronista de la conquesta espanyola de l'Imperi Asteca, tot i que mai travessà l'Atlàntic per anar a Amèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Francisco López de Gómara · Veure més »

Gai

Gai és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat sobretot masculina, és a dir, s'utilitza per fer referir-se a un home homosexual que sent atracció sexual, física, emocional o sentimental únicament cap als homes.

Nou!!: Civilització asteca і Gai · Veure més »

Geoparc Comarca Minera

El Geoparc Comarca Minera està localitzat al centre-sud de l'estat d'Hidalgo a Mèxic i comprèn el territori dels municipis d'Atotonilco el Grande, Epazoyucan, Huasca de Ocampo, Mineral del Chico, Mineral de la Reforma, Mineral del Monte, Omitlán de Juárez, Pachuca de Soto i Singuilucan.

Nou!!: Civilització asteca і Geoparc Comarca Minera · Veure més »

Gibrell

El gibrell, ribell, llibrell o llibrella és un atuell tradicional de terrissa vidriada, de metall, metall esmaltat o plàstica, amb forma troncocònica molt utilitzat amb fins culinaris, decoratius o d'higiene personal i domèstica com la rentada de peus o de roba.

Nou!!: Civilització asteca і Gibrell · Veure més »

Glif maia

Els glifs maies (també anomenats jeroglífics maies) van ser el sistema d'escriptura de la civilització maia precolombina a Mesoamèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Glif maia · Veure més »

Globalització i malaltia

''From FLIES and FILTH'' ''to FOOD and FEVER'' En français (''De MOSQUES i la BRUTICIA, dels ALIMENTS i la FEBRE''). Cartell publicat pel ''State Board of Health'' de Florida el 1916. La globalització, a partir del fluxe d'informació, béns, capital i persones, i sense distinció de fronteres polítiques i geogràfiques, permet que les malalties infeccioses s'estenguin ràpidament arreu del món.

Nou!!: Civilització asteca і Globalització i malaltia · Veure més »

Gossos amerindis

Gos Esquimal Canadenc Els gossos amerindis, o gossos nadius americans o precolombins, són aquelles races de gossos que vivien amb les societats indígenes d'Amèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Gossos amerindis · Veure més »

Granadura

Granadura o grans de colors i formes diverses La granadura és un conjunt de grans (gra en singular), és a dir, un conjunt d'objectes petits de forma esfèrica amb una perforació que es poden unir per formar collarets, braçalets, rosaris, etc., o també enganxar sobre la roba o mobles.

Nou!!: Civilització asteca і Granadura · Veure més »

Grim Fandango

Grim Fandango és una aventura gràfica de la companya LucasArts llençat l'any 1998 per a PC.

Nou!!: Civilització asteca і Grim Fandango · Veure més »

Gringo vell

Gringo vell (títol original en anglès: Old Gringo) és una pel·lícula estatunidenca de Luis Puenzo, estrenada l'any 1989.

Nou!!: Civilització asteca і Gringo vell · Veure més »

Guacamole

Un bol amb guacamole El guacamole o guacamol (del nàhuatl ahuacatl i molli, alvocat i salsa respectivament; pronunciat wakaˈmole o ɡwakaˈmole és una preparació culinària feta principalment amb alvocat, desenvolupada per primera vegada pels asteques a l'actual Mèxic. A més del seu ús a la cuina mexicana moderna, també s'ha convertit en part de les cuines internacional i nord-americana com a salsa, condiment o ingredient de les amanides. Generalment s'hi incorpora sempre suc de llimona i sal però els altres elements són variables. Es poden fer guacamoles amb tomàquet, pebrot tipus chile, ceba, coriandre, all i orellanes o altres fruites seques. Per fer el guacamole cal aixafar l'alvocat amb una mà de morter, afegir-hi un raig de llimona que evita que la salsa es torni marronosa per oxidació, i incorporar-hi la resta d'ingredients finament picats. Mesclar-ho tot homogèniament.

Nou!!: Civilització asteca і Guacamole · Veure més »

Guadalajara (Mèxic)

La ciutat mexicana de Guadalajara és la capital de l'estat de Jalisco i la tercera municipalitat més gran en població del país, amb 1,49 milions d'habitants.

Nou!!: Civilització asteca і Guadalajara (Mèxic) · Veure més »

Guerrer àguila

Imatge de ''cuauhtli'', tòtem del cuauhpilli (guerrer àguila) Els cuāuhpipiltin (en singular cuāuhpilli, 'noble àguila' en nàhuatl clàssic), també anomenats guerrers àguiles, foren una classe especial de guerrers en la milícia mexica que, al costat dels guerrers jaguar o ocēlōpipiltin, componien primordialment les elits guerreres de l'antic Imperi asteca.

Nou!!: Civilització asteca і Guerrer àguila · Veure més »

Guerrer jaguar

Guerrer jaguar asteca. Els guerrers jaguar eren els militars professionals de l'exèrcit asteca.

Nou!!: Civilització asteca і Guerrer jaguar · Veure més »

Hernán (sèrie de televisió)

Hernán és una sèrie de televisió per internet de drama històric mexicana produïda per Dopamine en col·laboració amb Onza Entertainment, per a TV Azteca i Amazon Prime Video el 2019.

Nou!!: Civilització asteca і Hernán (sèrie de televisió) · Veure més »

Hernán Cortés

Hernán Cortés de Monroy i Pizarro Altamirano (Medellín, Badajoz, 1485 – Castilleja de la Cuesta, Sevilla, 2 de desembre de 1547), primer Marquès de la Vall d'Oaxaca, fou un conquistador castellà que va encapçalar l'expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del.

Nou!!: Civilització asteca і Hernán Cortés · Veure més »

Hipòtesi de simulació

La hipòtesi de simulació proposa que tota l'existència és una realitat simulada, com ara una simulació per ordinador.

Nou!!: Civilització asteca і Hipòtesi de simulació · Veure més »

Hipòtesi del zoològic

Apollo 17).La hipòtesi del zoològic tracta d'una especulació per poder explicar teòricament l'existència de vida extraterrestre avançada i els motius pels quals aquesta no contacta amb el humans.

Nou!!: Civilització asteca і Hipòtesi del zoològic · Veure més »

Hipòtesi dels antics astronautes

10.000 aC, que s'ha suggerit que podrien representar visitants extraterrestres. Japó antic; mostra detalls que s'ha suggerit que podrien ser una granota d'astronauta, una visera i un casc. La hipòtesi dels antics astronautes o hipòtesi del paleocontacte és el conjunt d'idees, desenvolupades a partir de mitjans del, que suggereixen un contacte entre civilitzacions extraterrestres i les antigues civilitzacions humanes, com ara els sumeris, els egipcis i les civilitzacions precolombines.

Nou!!: Civilització asteca і Hipòtesi dels antics astronautes · Veure més »

Història d'Amèrica

Mapa antic d'Amèrica La història d'Amèrica és la història dels pobles d'Amèrica del Nord, Amèrica Central, Amèrica del Sud i el Carib.

Nou!!: Civilització asteca і Història d'Amèrica · Veure més »

Història d'Amèrica del Nord

La història d’Amèrica del Nord són els esdeveniments de la història d'Amèrica en el continent d’Amèrica del Nord.

Nou!!: Civilització asteca і Història d'Amèrica del Nord · Veure més »

Història d'Extremadura

Ubicació d'Extremadura La història d'Extremadura és la història d'una comunitat autònoma espanyola situada a la zona sud-oest de la península Ibèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Història d'Extremadura · Veure més »

Història de l'Armada de Mèxic

L'Armada de Mèxic va ser creada des de la consumació de la independència, el 1821, encara que va ser al quan va adquirir més importància i atenció per part dels governs.

Nou!!: Civilització asteca і Història de l'Armada de Mèxic · Veure més »

Història de la cirurgia

La història de la cirurgia és la branca de la història de la ciència que estudia la cirurgia.

Nou!!: Civilització asteca і Història de la cirurgia · Veure més »

Història de la medicina

El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp'' de Rembrandt. La història de la medicina és la branca de la història dedicada a l'estudi dels coneixements i pràctiques mèdiques al llarg del temps.

Nou!!: Civilització asteca і Història de la medicina · Veure més »

Història de la psiquiatria

''La boja Meg'' (Dulle Griet) de Pieter Brueghel el Vell. 1562, Museu Mayer van der Bergh d'Anvers. La psiquiatria (grec, psyche: ànima, iatréia: curació) és una especialitat de la medicina dedicada a l'estudi, prevenció i tractament de les malalties mentals i els trastorns del comportament.

Nou!!: Civilització asteca і Història de la psiquiatria · Veure més »

Història de la sal

Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).

Nou!!: Civilització asteca і Història de la sal · Veure més »

Història de la xocolata

Grans de cacau, entesos com a moneda a les cultures de Mesoamèrica La història de la xocolata és la descripció seqüenciada d'esdeveniments sobre com s'ha propagat al llarg del món la xocolata des de la domesticació d'un arbre anomenat cacau (Theobroma cacao) originari de Mesoamèrica La seva elaboració procedeix del processament de la fruita del theobroma cacao.

Nou!!: Civilització asteca і Història de la xocolata · Veure més »

Història de Mèxic

Escut de MèxicMèxic és un país de Nord-amèrica i amb més de 100 milions d'habitants, el país castellano-parlant més gran del món.

Nou!!: Civilització asteca і Història de Mèxic · Veure més »

Història de Panamà

La història de Panamà s'ocupa de la llarga història de la regió de l'Istme de Panamà que es va desenvolupar al sud de la regió centreamericana, des de les cultures precolombines, durant l'era colonial espanyola, en la seva independència i en l'actual estat de Panamà.

Nou!!: Civilització asteca і Història de Panamà · Veure més »

Història de Texas

Mapa del Texas, 1836 El territori de l'actual estat de Texas fou poblat per tribus índies que parlaven llengües caddo (caddos, eyeish i wichita) al nord, molt influïts culturalment pels mexicans, pels comanxes (a l'est), de parla utoasteca i culturalment semblants a les tribus de les planures; i al sud els tonkawa, atakapa, chitimacha, natchez i tunica, culturalment similar als asteques.

Nou!!: Civilització asteca і Història de Texas · Veure més »

Història del teatre

''La comèdia dels errors'' presentada l'any 2002 al teatre ''The Globe'' de William Shakespeare La història de teatre és la història del conjunt de produccions teatrals.

Nou!!: Civilització asteca і Història del teatre · Veure més »

Història genètica dels pobles indígenes d'Amèrica

Mapa de les migracions humanes fos d'ÀfricaBURENHULT, Göran (2000). ''Die ersten menschen''. Weltbild Verlag. La principal característica genètica que diferencia als pobles natius americans dels altres grups humans del món, és la predominança del grup sanguini O. La història genètica dels indígenes d'Amèrica es fonamenta en diversos camps, com ara la genètica del cromosoma Y, la genètica mitocondrial, la genètica autosomal i la proteica, els quals van convergint aproximadament en la mateixa història.

Nou!!: Civilització asteca і Història genètica dels pobles indígenes d'Amèrica · Veure més »

Història política del món

La història política del món és la història de les diverses entitats polítiques creades per l'espècie humana al llarg de la seva existència a la Terra i la forma en què aquests estats defineixen les fronteres.

Nou!!: Civilització asteca і Història política del món · Veure més »

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Nou!!: Civilització asteca і Història universal · Veure més »

Historia general de las cosas de Nueva España

Historia general de las cosas de Nueva España és el títol d'una obra escrita i supervisada pel religiós franciscà espanyol Bernardino de Sahagún, entre els anys de 1540 i 1585, poc després de la Conquesta de Mèxic per part dels espanyols.

Nou!!: Civilització asteca і Historia general de las cosas de Nueva España · Veure més »

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Nou!!: Civilització asteca і Homosexualitat · Veure més »

Huehuecoyotl

isbn.

Nou!!: Civilització asteca і Huehuecoyotl · Veure més »

Hueyi tlatoani

Còdex amb les conquestes d'Izcóatl El huei tlàtoani (amb les ortografies alternatives de weyi tlahtoani, uey tlajtoani o hueyi tlahtoani; i en plural huei tlàtòquê) és la designació nàhuatl de l'emperador asteca o mexica.

Nou!!: Civilització asteca і Hueyi tlatoani · Veure més »

Huitzilopochtli

Representació de Huitzilopochtli, segons el Còdex Telleriano-Remensis. En la mitologia asteca Huitzilopochtli (pronunciat Uitzilopoxtlli) és un dels déus originals dels asteques quan eren una tribu seminòmada.

Nou!!: Civilització asteca і Huitzilopochtli · Veure més »

Illa artificial

L'illa de Jumeirah a Dubai presa des de l'estació espacial internacional (2005) Maqueta de l'aeroport de Kobe Una illa artificial és una illa formada gràcies a la intervenció humana, i no de manera natural.

Nou!!: Civilització asteca і Illa artificial · Veure més »

Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.

Nou!!: Civilització asteca і Imperi · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Civilització asteca і Imperi Espanyol · Veure més »

Imperi purépetxa

L'Imperi purépetxa o tarasco (en purépetxa Iréchecua Tzintzuntzáni) va ser un imperi del Mèxic precolombí, que abastava part tant de la regió mesoamericana com de la aridoamericana i una extensa àrea geogràfica de l'actual estat mexicà de Michoacán, parts de Jalisco, sud de Guanajuato, Guerrero, Querétaro, Colima i Estat de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Imperi purépetxa · Veure més »

Inques

Primera representació dels inques a Europa (1553), treta de la ''Crònica del Perú'', de Pedro Cieza de León Els inques ('ser') eren una ètnia sud-americana, originària dels Andes centrals del Perú, que habità en un principi les conques dels rius Vilcanota.

Nou!!: Civilització asteca і Inques · Veure més »

Jaguar

El jaguar (Panthera onca) és una espècie de gran fèlid i l'únic representant vivent del gènere Panthera de les Amèriques.

Nou!!: Civilització asteca і Jaguar · Veure més »

Juan de Grijalva

Entrevista entre Grijalva i el cacic maia Tabscoob a Potonchán. Juan de Grijalva (Cuéllar, Castella, 1490 - Olancho, Hondures, 1527) fou un descobridor i conquistador castellà que participà en l'exploració i conquesta de Cuba, junt amb l'adelantado Diego Velázquez de Cuéllar (1511), de qui fou capità.

Nou!!: Civilització asteca і Juan de Grijalva · Veure més »

Juan de Palos

Fra Juan de Palos, fou un franciscà llec, natural de Palos de la Frontera, l'últim evangelitzador incorporat a l'expedició encapçalada per fra Martín de Valencia, el 1524, cap a Mèxic, pocs anys després de la conquesta de l'imperi asteca per Hernán Cortés.

Nou!!: Civilització asteca і Juan de Palos · Veure més »

Kingdoms

Medieval II: Total War: Kingdoms és l'expansió del joc per PC del 2006, Medieval II: Total War.

Nou!!: Civilització asteca і Kingdoms · Veure més »

Kuhikugu

Kuhikugu és un jaciment arqueològic situat al Brasil, a la capçalera del riu Xingu, a la selva amazònica.

Nou!!: Civilització asteca і Kuhikugu · Veure més »

Kukulkan

El Temple de Kukulkan Kukulkan (en maia: k'u uk'ulkan ("ploma i serp") és un important déu en la mitologia maia, també conegut com a Mukú-leh-chan ("colobra amb plomes") entre els maia-chontales de Tabasco. També és conegut com a Gucumatz en la mitologia quiché (en quiché: Q'uk'umatz) ("serp emplomallada"). És referit amb aquest últim nom al Popol Vuh com un déu creador de l'univers juntament amb Tepew. Per a alguns investigadors, aquest déu és el mateix Quetzalcóatl (en náhuatl: Quetzalcōātl) ("serp emplomallada") dels asteques i prové de la cultura tolteca; per a altres, prové de la cultura olmeca. En tot cas, el seu origen és molt anterior als maies de la península de Yucatán i als itzáes, fundadors de Chichén Itzá en el, on se li va erigir una piràmide per assenyalar el seu descens en el cicle agronòmic i polític dels maies peninsulars. La presència de la serp emplomallada com a símbol deífic és omnipresent en tota Mesoamèrica. En el jaciment arqueològic de Chichén Itzá, hom el pot observar com una serp formada com un efecte de llum i ombra que descendeix per l'alfarda de l'escalinata principal de l'edifici construït per a la seva adoració, durant la jornada equinoccial de març i setembre. Va ser una deïtat ràpidament assimilada per l'aristocràcia, malgrat que es va incorporar al panteó maia en una època tardana. Apareix com una de les divinitats creadores sota el nom de Gucumatz al Popol Vuh, llibre considerat com la Bíblia dels maies k'iche's; també apareix com a deïtat dels vents amb el nom dEhécatl a l'estela 19 de Ceibal. Va assolir especial transcendència a la península de Yucatán, on va ser venerat pels maies itzáes a Chichén Itzá, pels maies cocomes a Mayapán i pels maies tutl xiúes a Maní; en totes aquestes ciutats, s'hi van bastir temples en honor seu. D'acord amb els testimonis descrits per Diego de Landa, els maies deien que Kukulkan va existir com una persona que va arribar de ponent, abans, després, o alhora que els itzáes arribessin a Chichén Itzá. A la seva partida, es va aturar a Champotón, on també es va erigir un temple en honor seu, al costat del mar, per a posteriorment seguir el seu camí cap a l'altiplà de Mèxic. període postclàssic dels maies; en llibre sagrat Popol Vuh, és conegut com a "Gukumatz". Aquí el veiem en un dibuix d'un baix relleu de Yaxchilán. Pel que fa a les seves diferències respecte de Quetzalcóatl, sembla que moltes d'aquestes es devien a les diferències climàtiques entre ambdues regions. Per als asteques, Quetzalcóatl no sols era el Senyor del Sol, sinó el mateix Déu-Sol del país. Kukulcan, a més, té els atributs d'un Déu-Tro. En el clima tropical de Yucatán i Guatemala, el sol al migdia sembla dibuixar els núvols del seu voltant amb formes serpentejants; d'aquestes emanen el tro, la llum i la pluja, per la qual cosa Kukulkan semblaria haver atret els maies més com un déu del cel que com un déu de la mateixa atmosfera, malgrat que moltes vegades les esteles del Yucatán representen Kukulkan amb l'aire sortint-li de la boca, com moltes representacions mexicanes de Quetzalcóatl. Kukulkan, del qual parlen els arqueòlegs, és la deïtat que més sovint apareix en els manuscrits del Còdex de Dresde i d'altres. Té el nas llarg i truncat, com el d'un tapir, i s'hi troben tots i cadascun dels signes d'un déu dels elements. Camina sobre l'aigua, duu torxes ardents i s'asseu en l'arbre cruciforme dels quatre vents que, amb tanta freqüència, apareix en els mites americans. Evidentment, és un déu del cultiu i un heroi, ja que hom el pot veure plantant blat de moro, portant eines i continuant un viatge, fet que estableix la seva connexió solar. Segons les cròniques maies, Kukulkan, igual que Quetzalcóatl, és el conqueridor que va arribar a Yucatán pel mar des de l'oest, cap a finals del, i es va convertir en cabdill i fundador de la seva civilització. De la fusió dels dos mites, Kukulkan apareix com el senyor del vent i de la pluja perquè regeix i governa la nau que el va conduir a Yucatán i el poble que va fundar.

Nou!!: Civilització asteca і Kukulkan · Veure més »

La Llorona (llegenda)

La Llorona és un espectre del folklore hispanoamericà que, segons la tradició oral, és l'ànima en pena d'una dona que va ofegar els seus fills i que després, penedida i maleïda, els buscava a les nits per rius, pobles i ciutats, espantant amb el seu colpidor plor els qui la veien o sentien.

Nou!!: Civilització asteca і La Llorona (llegenda) · Veure més »

La Nit Trista

La Nit Trista (del castellà, La Noche Triste) va ser una batalla que va tenir lloc el 1520 a Tenotxtítlan, a Mèxic, entre les forces asteques i els espanyols, dins del context de la conquesta de Mèxic duta a terme pels mateixos espanyols.

Nou!!: Civilització asteca і La Nit Trista · Veure més »

Lapidari

Una pàgina il·lustrada del ''Lapidari'' quars rosat, obsidiana, robí i àgata (tercera fila), jaspi, ametista, àgata blau i lapislàtzuli (quarta fila). Un lapidari és un tractat sobre pedres precioses o pedres notables i preuades per les seves propietats.

Nou!!: Civilització asteca і Lapidari · Veure més »

Literatura espanyola del Renaixement

Loçana andaluza'', Venecia, 1528. Página del título.1ª edición, exemplar únic. La Literatura espanyola del Renaixement està estretament vinculada a les relacions polítiques, militars, religioses i literàries entre Itàlia i Espanya des de mitjan XV que van suposar un floreixent intercanvi cultural entre aquests dos territoris.

Nou!!: Civilització asteca і Literatura espanyola del Renaixement · Veure més »

Literatura llatinoamericana

La literatura llatinoamericana tracta de la literatura literatura oral i escrita d'Amèrica llatina en diverses llengües, particularment en castellà, portuguès, i les llengües ameríndies d'Amèrica, així com Literatura dels Estats Units d'Amèrica escrita en llengua castellana.

Nou!!: Civilització asteca і Literatura llatinoamericana · Veure més »

Llac de Texcoco

El llac de Texcoco abans de la conquesta de Mèxic.El llac de Texcoco formava part d'un sistema de llacs, actualment en procés d'extinció, situats al sud-oest de la vall de Mèxic, al centre del país.

Nou!!: Civilització asteca і Llac de Texcoco · Veure més »

Llengües mesoamericanes

Palenque, Mèxic. Un exemple de text en una llengua mesoamericana escrit en un dels sistemes d'escriptura de Mesoamèrica Llengües mesoamericanes són les llengües indígenes de l'àrea cultural mesoamericana, que abasta el sud de Mèxic, tot Guatemala i Belize i part d'Hondures i El Salvador.

Nou!!: Civilització asteca і Llengües mesoamericanes · Veure més »

Llet amb cacau

La llet amb cacau és una beguda a base de llet a la qual es dissol cacau en pols.

Nou!!: Civilització asteca і Llet amb cacau · Veure més »

Llista d'emperadors de Mèxic

Tot seguit hi ha una llista dels emperadors de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Llista d'emperadors de Mèxic · Veure més »

Llista d'exploracions

Aquesta llista d'exploracions és una cronologia que fa un recompte de les principals expedicions científiques, comercials, religioses o militars que van contribuir a l'expansió del coneixement geogràfic de les diferents civilitzacions.

Nou!!: Civilització asteca і Llista d'exploracions · Veure més »

Llista de chasmata de Venus

Aquesta és una llista de chasmata amb nom de Venus. Les chasmata de Venus porten els noms de deesses de la caça o deesses de la Lluna.

Nou!!: Civilització asteca і Llista de chasmata de Venus · Veure més »

Llista de formacions geològiques de Tità

Llista dels accidents geològics del satèl·lit de Saturn Tità.

Nou!!: Civilització asteca і Llista de formacions geològiques de Tità · Veure més »

Llista de països desapareguts

Màxima extensió de l'Imperi Romà. Expansió de l'Imperi Mongol. En aquesta llista hi ha alguns països que existiren algun cop, però que en l'actualitat ja no existeixen per causes diverses, bé perquè s'hagin unit amb altres països, bé perquè hagin canviat de nom, han estat conquerits, s'han independitzat, secessionat o dissolt.

Nou!!: Civilització asteca і Llista de països desapareguts · Veure més »

Llista de videojocs de Commodore 64

Això és una llista de videojocs pel sistema d'ordinador Commodore 64, apareguts alfabèticament.

Nou!!: Civilització asteca і Llista de videojocs de Commodore 64 · Veure més »

Lluita de bastons

La lluita amb bastons o lluita amb pals és una varietat d'arts marcials que utilitzen "pals" simples, llargs, prims, contundents, de mà, generalment de fusta per lluitar, com ara un bastó d'arma, bo, jo, bastó, bastó., pals d'arnis o armes similars.

Nou!!: Civilització asteca і Lluita de bastons · Veure més »

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Nou!!: Civilització asteca і Lluna · Veure més »

Luis Jover Bedia

Luis Jover Bedia (27 de juny de 1893,? - 27 d'agost de 1972, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de coronel.

Nou!!: Civilització asteca і Luis Jover Bedia · Veure més »

Malaltia de transmissió sexual

Tractament de la sífilis al segle XV. Les malalties de transmissió sexual (MTS), també conegudes com a infeccions de transmissió sexual (ITS) o clàssicament com a malalties venèries, són aquelles infeccions en què les relacions sexuals tenen una rellevància epidemiològica.

Nou!!: Civilització asteca і Malaltia de transmissió sexual · Veure més »

Malintzin

Malintzin (o Malintzi), més coneguda amb el nom castellanitzat La Malinche (Malintxe) o Doña Marina, va ser una dona ameríndia.

Nou!!: Civilització asteca і Malintzin · Veure més »

Mapamundi

''Mapamundi de Hereford'', 1300 (aprox.) Un mapamundi o planisferi és una representació cartogràfica (mapa) de tota la superfície de la Terra.

Nou!!: Civilització asteca і Mapamundi · Veure més »

María García Granados y Saborío

María García Granados y Saborío -també coneguda com «La Niña de Guatemala» - (Ciutat de Guatemala, 1860-ibídem 10 de maig de 1878) era una dama de la societat guatemalenca.

Nou!!: Civilització asteca і María García Granados y Saborío · Veure més »

Maria Bartola

Maria Bartola va ser una dona asteca del i és coneguda com la primera historiadora de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Maria Bartola · Veure més »

Mariologia catòlica

La Benaurada Verge Maria descrita en un jardí de roses amb els angels tocant música. Les roses són un símbol de Maria. La Mariologia Catòlica es refereix a la Mariologia —estudi sistemàtic de la persona de Maria, mare de Jesús, i del seu lloc a l'economia de la salvació —amb la teologia catòlica.

Nou!!: Civilització asteca і Mariologia catòlica · Veure més »

Massacre de Tóxcatl

Matança del Temple Major. Pintura trobada al ''Còdex Durán''. La Matança de Tóxcatl, també coneguda com a Matança del Temple Major, va ser un episodi de la Conquesta de Mèxic en el qual els espanyols van massacrar els mexiques (també anomenats asteques) quan aquests es trobaven fent una cerimònia als déus Tezcatlipōca i Huitzilopochtli.

Nou!!: Civilització asteca і Massacre de Tóxcatl · Veure més »

Matlatzinques

Els matlatzinques són un poble indígena de Mèxic que habita San Francisco Oxtotilpan, poblat del municipi de Temascaltepec de l'estat de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Matlatzinques · Veure més »

Mayahuel

258x258px Mayahuel és la deessa asteca de l'Atzavara i del Pulque (beguda feta amb l'atzavara), i per extensió, de l'embriaguesa.

Nou!!: Civilització asteca і Mayahuel · Veure més »

Mazahues

Els mazahues són un poble indígena de Mèxic que habita la regió nord-est de l'estat de Mèxic, i una petita àrea a l'est de l'estat de Michoacán.

Nou!!: Civilització asteca і Mazahues · Veure més »

Màscares mexicanes

L'art de les màscares populars mexicanes fa referència a la fabricació i ús de màscares per a alguns balls o cerimònies tradicionals a Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Màscares mexicanes · Veure més »

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Civilització asteca і Mèxic · Veure més »

Mèxic-Tlatelolco

Restes del temple principal Mèxic-Tlatelolco, o simplement Tlatelolco (del náhuatl, ‘terrassa o munt de terra arrodonit’)?, fou una ciutat fundada pels tlatelolca, tribu asteca que es va separar dels tenochca, fundadors de Mèxic-Tenochtitlán. Mèxic-Tlatelolco es trobava en un illot al nord d'aquesta ciutat dins del llac de Texcoco.

Nou!!: Civilització asteca і Mèxic-Tlatelolco · Veure més »

México 2000

México 2000 és una pel·lícula de ciència-ficció, crítica i sàtira mexicana filmada en 1983, protagonitzada per Chucho Salinas i Héctor Lechuga, dirigida per Rogelio A. González.

Nou!!: Civilització asteca і México 2000 · Veure més »

Música llatinoamericana

La música llatinoamericana és la música dels països d'Amèrica Llatina i el Carib i ve en moltes varietats.

Nou!!: Civilització asteca і Música llatinoamericana · Veure més »

Medellín (Badajoz)

Medellín és un municipi de la província de Badajoz, a la comunitat autònoma d'Extremadura.

Nou!!: Civilització asteca і Medellín (Badajoz) · Veure més »

Medieval II: Total War

Medieval II: Total War és la continuació indirecta del videojoc Medieval: Total War i la vuitena entrega de l'aclamada saga Total War.

Nou!!: Civilització asteca і Medieval II: Total War · Veure més »

Mesoamèrica

Àrees de Mesoamèrica Mesoamèrica és la regió històrica del continent americà que comprèn aproximadament Mèxic (exceptuant certs estats del nord), Guatemala, Belize, l'occident d'Hondures, El Salvador, Nicaragua i la zona més nord-occidental de Costa Rica.

Nou!!: Civilització asteca і Mesoamèrica · Veure més »

Meteorit metàl·lic

Meteorit metàl·lic. Els meteorits metàl·lics, també coneguts com a siderits, holosiderits, meteorits fèrrics o meteorits ferrosos, són un tipus de meteorits que es caracteritzen per estar composts majoritàriament per ferro (Fe) i níquel (Ni), sobretot formant aliatges anomenats camacita i taenita.

Nou!!: Civilització asteca і Meteorit metàl·lic · Veure més »

Mictlancihuatl

Il·lustració de Mictlancihuatl al còdex Borgia En la mitologia asteca, Mictlancihuatl era una deessa asteca que, juntament amb el seu marit Mictlantecuhtli, regia els inferns.

Nou!!: Civilització asteca і Mictlancihuatl · Veure més »

Mineral del Monte

Mineral del Monte (conegut també sota el nom de Real del Monte) és un dels vuitanta-quatre municipis de l'estat d'Hidalgo que es troba a la zona nord-central d'Hidalgo, a l'oest de la Sierra Madre Oriental.

Nou!!: Civilització asteca і Mineral del Monte · Veure més »

Mitologia asteca

Mictlantecuhtli i Quetzalcoatl. Aquests déus simbolitzen la vida i la mort. La mitologia asteca és l'antiga mitologia de la civilització asteca.

Nou!!: Civilització asteca і Mitologia asteca · Veure més »

Mitologia hopi

La mitologia hopi és la pròpia dels hopi, un poble nadiu nord-americà.

Nou!!: Civilització asteca і Mitologia hopi · Veure més »

Mitologia maia

Ah Puch, al Còdex de Dresden. La mitologia maia es refereix a les extensives creences politeistes de la civilització maia precolombina.

Nou!!: Civilització asteca і Mitologia maia · Veure més »

Mitologia olmeca

Figura jaguar olmeca asseguda, a San Lorenzo, Veracruz La mitologia olmeca va influir significativament en el desenvolupament social i el punt de vista mitològic del món a Mesoamèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Mitologia olmeca · Veure més »

Mixcóatl

Mixcóatl al Còdex Borgia En la mitologia asteca Mixcóatl era el déu asteca de les tempestes i de la caça.

Nou!!: Civilització asteca і Mixcóatl · Veure més »

Mixteques

Còdex Zouche-Nuttall, dels escrits mixtecs precolombinsEls mixteques són un poble indígena de Mèxic que habita l'estat d'Oaxaca, i al sud de l'estat de Puebla, a la regió coneguda pels asteques com Mixtecapan ('país dels mixteques') o Mixtlán ('lloc de núvols').

Nou!!: Civilització asteca і Mixteques · Veure més »

Moctezuma II

''Moctezuma II'', 1699, per Antonio de Solis Moctezuma II (c. 1466 – juny de 1520), el seu nom és transliterat en diverses variants com Montezuma, Moteuczoma, Motecuzoma i s'anomena en textos en llengua nàhuatl com Motekwsoma Xokoyotsin i semblants.

Nou!!: Civilització asteca і Moctezuma II · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Civilització asteca і Monarquia · Veure més »

Monument a Cuauhtémoc

El Monument a Cuauhtémoc està dedicat al huey tlatoani (asteca) Cuauhtémoc, ubicat a la cruïlla de l'Avinguda dels Insurgentes i passeig de la Reforma de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Monument a Cuauhtémoc · Veure més »

Monument Nacional Guayabo

El Monument Nacional Guayabo és una àrea protegida de Costa Rica, coneguda principalment perquè s'hi troba un dels jaciments arqueològics amerindis més antics i importants de l'estat.

Nou!!: Civilització asteca і Monument Nacional Guayabo · Veure més »

Mort (mitologia)

suaire i agarrant una dalla, a la Catedral de Trèveris, Alemanya. ''La gran segadora'', quadre de Nikolai TÉ. Tarkhov. La mort s'ha representat com una figura antropomorfa o com un personatge fictici en moltes mitologies i cultures populars.

Nou!!: Civilització asteca і Mort (mitologia) · Veure més »

Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món

Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.

Nou!!: Civilització asteca і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món · Veure més »

Muisques

Els muisques (paraula muisca per gent) són un poble indígena de Colòmbia que va habitar l'Altiplà Cundiboyacense, des del fins a la conquesta espanyola el, milers dels descendents directes dels quals encara viuen en localitats del districte de Bogotà com a Suba i Bosa, i en municipis veïns com Cota, Chía i Sesquilé.

Nou!!: Civilització asteca і Muisques · Veure més »

Museu d'Art de Saint Louis

El Museu d'Art de Saint Louis (Saint Louis Art Museum) és un dels principals museus d'art dels Estats Units que cada any visiten més de mig milió de persones.

Nou!!: Civilització asteca і Museu d'Art de Saint Louis · Veure més »

Museu de la Naturalesa i l'Home

El Museu de la Naturalesa i l'Home (MNH), inaugurat a mitjan dècada dels noranta, és un projecte expositiu que pertany a l'Organisme Autònom de Museus i Centres del cabildo de Tenerife, la seu del qual està situada en l'immoble neoclàssic que fou l'antic Hospital Civil de la ciutat de Santa Cruz de Tenerife (Tenerife, Illes Canàries, Espanya).

Nou!!: Civilització asteca і Museu de la Naturalesa i l'Home · Veure més »

Museu Nacional de les Cultures

El Museu Nacional de les Cultures és un museu nacional de la Ciutat de Mèxic dedicat a la difusió de les cultures del món, les del passat i les del present.

Nou!!: Civilització asteca і Museu Nacional de les Cultures · Veure més »

Nació sense estat

Les nacions sense estat són comunitats humanes que, tot i tenir les característiques culturals o identitàries associades habitualment amb una nació, no disposen d'un estat independent, i en molts casos, no estan reconegudes oficialment com a comunitats diferenciades.

Nou!!: Civilització asteca і Nació sense estat · Veure més »

Nahues

Representacions de la civilització tolteca a Tula Els nahues són un conjunt de pobles indígenes de Mèxic amb una arrel lingüística i històrica comuna, i que avui dia habiten la regió central de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Nahues · Veure més »

Nard

El nard (Agave amica, anteriorment Polianthes tuberosa) és una espècie de planta de la família Asparagaceae originària de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Nard · Veure més »

Navegacions atlàntiques anteriors al 1492

A mitjan Europa s'havia anat recuperant de la crisi del segle anterior, l'economia rural es revifava, es reactivava també la vida urbana gràcies al desenvolupament del comerç i de la indústria, sobretot la tèxtil.

Nou!!: Civilització asteca і Navegacions atlàntiques anteriors al 1492 · Veure més »

Nàhuatl

El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.

Nou!!: Civilització asteca і Nàhuatl · Veure més »

Nàhuatl clàssic

El nàhuatl clàssic és el nom donat a la llengua parlada pels mexicas o nahuas de la Vall de Mèxic (com llengua franca de l'antic Imperi mexica) i els novohispans després de la conquesta de Mèxic (com idioma oficial del Virregnat de Nova Espanya).

Nou!!: Civilització asteca і Nàhuatl clàssic · Veure més »

Nezahualcóyotl

Representació de Nezahualcóyotl en el Còdex Xólotl Nezahualcóyotl (que en nàhuatl vol dir 'coiot famolenc' o 'coiot que dejuna') fou un tlatoani (monarca) de la ciutat estat de Tetzcuco (Texcoco) durant el Mèxic precolombí.

Nou!!: Civilització asteca і Nezahualcóyotl · Veure més »

Nixtamalització

Bol amb blat de moro nixtamalitzat. La nixtamalització és un procés utilitzat tradicionalment a l'Amèrica Central amb el qual es prepara la farina de blat de moro.

Nou!!: Civilització asteca і Nixtamalització · Veure més »

Numeració en base constant

La numeració en base constant és un sistema de numeració en el qual per a passar de les unitats a les desenes i de les desenes a les centenes es fa multiplicant per un mateix nombre (en el sistema decimal, per exemple, la base és el 10) Una numeració que no sigui en base constant serà de base variable com ho és per exemple el sistema de numeració dels sumeris que era una mescla de base 10 i base 60 i que es conserva actualment per exemple en la divisió d'una hora en 60 minuts i no pas en 10 o 100.

Nou!!: Civilització asteca і Numeració en base constant · Veure més »

Observació de Venus

tauleta cuneïforme amb pronòstics astrològics procedent del període neoassiri. L'observació de Venus es remunta als principis de l'interès en les cultures humanes per l'esfera celeste.

Nou!!: Civilització asteca і Observació de Venus · Veure més »

Ocarina

Locarina és un instrument musical de vent descendent dels xiulets, un dels instruments més antics de la història de la humanitat.

Nou!!: Civilització asteca і Ocarina · Veure més »

Oest

Una rosa de la brúixola amb l'oest ressaltat en negre L'hemisferi oest Loest és un dels quatre punts cardinals, també rep el nom doccident o ponent, ja que és a l'oest on es pon el Sol.

Nou!!: Civilització asteca і Oest · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Nou!!: Civilització asteca і Or · Veure més »

Otomang

L'otomang és una família de llengües ameríndies parlades avui dia en Mèxic i, abans de la colonització europea en Amèrica Central.

Nou!!: Civilització asteca і Otomang · Veure més »

Otomís

Els otomí són un dels pobles indígenes de Mèxic, també coneguts com a Ñahñú o hñä hñü, però és una designació ampla del grup de pobles de parla otopame, complex otomí.

Nou!!: Civilització asteca і Otomís · Veure més »

Pa

Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.

Nou!!: Civilització asteca і Pa · Veure més »

Palau Nacional (Mèxic)

El Palau Nacional, situat al centre de la ciutat de Mèxic, és un palau construït el, i que funcionà com a residència i oficina del virrei de la Nova Espanya, i posterior a la independència de Mèxic, com la seu oficial dels poders executiu i legislatiu de la república durant el.

Nou!!: Civilització asteca і Palau Nacional (Mèxic) · Veure més »

Pallasso

Els Fratellini Un pallasso és un actor que es dedica a fer riure els altres mitjançant bromes i acudits.

Nou!!: Civilització asteca і Pallasso · Veure més »

Pandèmia

Centre de control de pandèmies Una pandèmia (del grec πᾶν (pan), "tot", i δῆμος (demos), "poble") és una epidèmia o afectació per una malaltia a persones o animals al llarg d'una àrea geogràficament extensa, sigui un continent o fins i tot el món sencer.

Nou!!: Civilització asteca і Pandèmia · Veure més »

Panenteisme

El panenteisme (del grec grec (pân) «tots»; «en»; i (theós) «Déu»; "tot està en déu") és una concepció que considera que tot el cosmos té presència divina.

Nou!!: Civilització asteca і Panenteisme · Veure més »

Papallona

El terme papallona normalment es refereix a insectes de l'ordre Lepidoptera corresponents a la superfamília Papilionoidea.

Nou!!: Civilització asteca і Papallona · Veure més »

Paraules d'Opòton el Vell

Avel·lí Artís-Gener Paraules d'Opòton el Vell és una novel·la d'Avel·lí Artís-Gener «Tísner», publicada per primer cop l'any 1968.

Nou!!: Civilització asteca і Paraules d'Opòton el Vell · Veure més »

Parc d'Atraccions Tibidabo

El Parc d'atraccions Tibidabo és un parc d'atraccions situat a la muntanya del Tibidabo, la qual pertany a la serra de Collserola, a l'oest del municipi de Barcelona.

Nou!!: Civilització asteca і Parc d'Atraccions Tibidabo · Veure més »

Passiflora incarnata

Passiflora incarnata és una planta enfiladissa de la família de les passifloràcies descoberta al Perú l'any 1569.

Nou!!: Civilització asteca і Passiflora incarnata · Veure més »

Patricio Guzmán

Patricio Guzmán Lozanes (Santiago, 11 d'agost de 1941) és un director de cinema xilè, creador de més d'una vintena de pel·lícules, en la seva majoria documentals.

Nou!!: Civilització asteca і Patricio Guzmán · Veure més »

Període postclàssic d'Amèrica

El Període postclàssic és un terme teòric arqueològic terme que s'aplica a les societats d'Amèrica del Nord i de Mesoamèrica que correspon per a efectes d'estudi entre el 1200 i el contacte amb els europeus.

Nou!!: Civilització asteca і Període postclàssic d'Amèrica · Veure més »

Període Postclàssic mesoamericà

El període postclàssic mesoamericà és una de les subdivisions cronològiques tradicionalment utilitzades des de la segona meitat del segle XX per a la periodització de Mesoamèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Període Postclàssic mesoamericà · Veure més »

Peromyscus aztecus

Peromyscus aztecus és una espècie de rosegador de la família dels cricètids.

Nou!!: Civilització asteca і Peromyscus aztecus · Veure més »

Pipil

El pipil o nawat és la llengua parlada originalment pels pipils, relacionada amb el nàhuatl parlat a Mèxic pels mexica i encara recordada pels seus descendents.

Nou!!: Civilització asteca і Pipil · Veure més »

Piràmide (arquitectura)

Piràmide de Khefren En arquitectura, una piràmide (del grec πυραμίς, -ίδος, i, a través del llatí pyrămis, -ĭdis) és una construcció monumental en forma piramidal que normalment té una base quadrangular.

Nou!!: Civilització asteca і Piràmide (arquitectura) · Veure més »

Piroxè

Els piroxens són un important grup de minerals de silicat trobats en moltes roques ígnies i metamòrfiques.

Nou!!: Civilització asteca і Piroxè · Veure més »

Plèiades (astronomia)

Les Plèiades (també conegudes com a Messier 45, M45, les Set Germanes, o Subaru (al Japó)) és un cúmul obert en la constel·lació de Taure.

Nou!!: Civilització asteca і Plèiades (astronomia) · Veure més »

Plenairisme

Giovanni Fattori: ''Silvestro Lega pintant al costat del mar'' (1866-1867) Winslow Homer: ''Artistes pintant a les Muntanyes Blanques'' (1868) Edouard Manet: ''Claude Monet i la seva esposa sobre la barca del seu atelier'' (1874) Paul Cézanne: ''Pintor treballant'' (1875) Peder Mork Monsted: ''Plein-air al costat d'un riu'' (1888) John Singer Sargent: ''Dennis Miller Bunker pintant en Calcot'' (1888) Vasili Andreyevich Golynsky: ''Un dia calorós d'estiu (l'artista treballant)'' (1904) El plenairisme, que obté el seu nom de la pintura au plein air o pleinairista (del francès plein air) és un terme pictòric que significa pintura a l'aire lliure.

Nou!!: Civilització asteca і Plenairisme · Veure més »

Plomall de Moctezuma

Una imatge de Moctezuma II amb un tocat diferent al denominat Plomall de Moctezuma. Es coneix com a Plomall de Moctezuma un quetzalapanecáyotl o tocat de plomes de quetzal enfilades en or i pedres precioses que actualment es troba al Museu Etnogràfic de Viena, Àustria, que segons la tradició va pertànyer al tlatoani Moctezuma Xocoyotzin (1466-1520), tot i que no hi ha certesa històrica d'això, ni autenticitat de la seva antiguitat.

Nou!!: Civilització asteca і Plomall de Moctezuma · Veure més »

Pobles indígenes d'Amèrica

Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.

Nou!!: Civilització asteca і Pobles indígenes d'Amèrica · Veure més »

Pobles indígenes de Mèxic

Nens chatins Mèxic s'ha definit a si mateix en la seva constitució com a nació "pluricultural" en reconeixement de les diverses ètnies que la conformen.

Nou!!: Civilització asteca і Pobles indígenes de Mèxic · Veure més »

Pobles indígenes de Sud-Amèrica

Percentatge actual de població ameríndia als països d'Amèrica Llatina Amerindi sud-americà és un individu de raça ameríndia i que encara parla llengües ameríndies, i que viu als estats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud.

Nou!!: Civilització asteca і Pobles indígenes de Sud-Amèrica · Veure més »

Pochutec

El pochutec o poxutecatl és una llengua morta de la família uto-asteca del grup de les llengües nàhua, que es va parlar al voltant de la ciutat de Pochutla a la costa pacífica d'Oaxaca, Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Pochutec · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: Civilització asteca і Politeisme · Veure més »

Popocatépetl

El Popocatépetl, conegut també com a Popo, és un volcà actiu i el segon pic més alt de Mèxic després del pic d'Orizaba, amb una altitud de 5.452 m. Popocatépetl és una paraula nàhuatl que significa 'Muntanya que fumeja'.

Nou!!: Civilització asteca і Popocatépetl · Veure més »

Popoloques

Els popoloques són un grup ètnic de Mèxic que habiten a la vall de Tehuacán, Altiplà Pueblano: Tepeaca, Acatlan de Osorio, i una part de la Mixteca oaxaquenya.

Nou!!: Civilització asteca і Popoloques · Veure més »

Popoluques

Els popoluques (del nàhuatl 'algú que parla com balbotejant') és un exònim despectiu que els asteques van aplicar a diferents pobles indígenes de Mèxic; de fet el terme popoluca és similar en connotació i significat al terme bàrbar de grecs i romans.

Nou!!: Civilització asteca і Popoluques · Veure més »

Portada/article febrer 2

Categoria:Articles del dia de febrer de la portada 600k.

Nou!!: Civilització asteca і Portada/article febrer 2 · Veure més »

Predator (personatge)

De l'anglès Predator, traduït com Depredador, o bé Yautja, el seu nom biològic, és una criatura extraterrestre de ciència-ficció, que es caracteritza per ser caçador de trofeus humans o altres espècies extraterrestres perilloses.

Nou!!: Civilització asteca і Predator (personatge) · Veure més »

Princesa Eréndira

La princesa Eréndira va ser una resistent indígena mexicana integrant de la noblesa P'urhépetxa que va viure entre 1503 i 1529,.

Nou!!: Civilització asteca і Princesa Eréndira · Veure més »

Productes mesoamericans a Europa

Productes mesoamericans Patata (''Solanum tuberosum'') 4. Vainilla (''vainilla'') 5. Arbre del cautxú de Pará (''Hevea brasiliensis'') 6. Cacau (''Theobroma cacao'') 7. Tabac (''Nicotiana rustica'')Els productes mesoamericans portats a Europa van tenir un efecte únic en les societats europees, inicialment a Espanya i Portugal.

Nou!!: Civilització asteca і Productes mesoamericans a Europa · Veure més »

Prostitució sagrada

XIII La prostitució sagrada, la prostitució del temple, la prostitució del culte, i la prostitució religiosa són termes generals per a un ritual sexual que consisteix en relacions sexuals o altres activitats sexuals realitzades en el context del culte religiós, potser com una forma de ritual de la fertilitat o d'hierogàmia (matrimoni diví).

Nou!!: Civilització asteca і Prostitució sagrada · Veure més »

Puebla de Zaragoza

La ciutat mexicana de Puebla, el nom oficial de la qual és Heroica Puebla de Zaragoza, també coneguda amb el seu nom de fundació Puebla de los Ángeles o Angelópolis, és la capital i la ciutat més gran de l'estat homònim, i la quarta més gran de Mèxic, amb 1.485.941 milions d'habitants (2005).

Nou!!: Civilització asteca і Puebla de Zaragoza · Veure més »

Pulque

Pulque El pulque, o octli, és una beguda alcohòlica producte de la fermentació, de color lletós i un poc viscosa.

Nou!!: Civilització asteca і Pulque · Veure més »

Punta lítica

Fulla de llorer solutriana. Una punta lítica és un instrument tallat en pedra (gairebé sempre sobre ascla o làmina lítica) amb forma allargada, amb un àpex terminal molt agut més o menys paral·lel al seu eix de simetria.

Nou!!: Civilització asteca і Punta lítica · Veure més »

Pupusa

Una pupusa (del pipil pupusawa) és la pronunciació espanyolitzada de popotlax, una conjugació de les paraules en l'idioma Nàhuatl popotl, que significa gran, farcit, gruixut, i de tlaxkalli o truita.

Nou!!: Civilització asteca і Pupusa · Veure més »

Quetzalcóatl

Representació maia de Kukulkan o Quetzalcóatl Quetzalcóatl (Ketsalkoatl en nàhuatl modern, que significa "serp emplomallada") és el nom nahua de la deïtat de la Mesoamèrica antiga, un dels déus de la civilització asteca principalment.

Nou!!: Civilització asteca і Quetzalcóatl · Veure més »

Quetzalcoatlita

La quetzalcoatlita és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Civilització asteca і Quetzalcoatlita · Veure més »

Quetzalcoatlus

Quetzalcoatlus és un gènere de pterosaures conegut del període Cretaci superior d'Amèrica del Nord (etapa Maastrichtià); els seus membres estaven entre els animals voladors més grans coneguts de tots els temps.

Nou!!: Civilització asteca і Quetzalcoatlus · Veure més »

Rasta

Jove portant rastes. Cap cree Pitikwahanapiwiyin amb els cabells trenats. 1885. Dos sadhus (monjos ascètics) amb els cabells amb estil tradicional '' jaṭā ''. Les rastes o dreadlocks són un tipus de pentinat format per cabell embullat i teixit, característic dels rastafaris.

Nou!!: Civilització asteca і Rasta · Veure més »

Regne de Mèxic

Escut del Regne de Mèxic El Regne de Mèxic (oficialment Reyno de México Tenvxtitlan) va ser un territori administratiu de l'Imperi espanyol, políticament governat i dependent del Virregnat de Nova Espanya, també va ser un dels regnes al costat del Regne de Nova Galícia, el Regne de Nova Biscaia, el Regne de Guatemala i el Nou Regne de León que van conformar el Virregnat de Nova Espanya.

Nou!!: Civilització asteca і Regne de Mèxic · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Civilització asteca і Religió · Veure més »

Religions indoamericanes

Bear Butte, a Dakota del Sud, és un lloc sagrat per a unes 30 tribus (Plains tribes). Les Religions dels amerindis d'Amèrica, en anglès: Native American religions, són les pràctiques espirituals dels pobles indígenes d'Amèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Religions indoamericanes · Veure més »

República de Tlaxcala

La República de Tlaxcala, també coneguda com a Confederació de Tlaxcala, va ser la unió de quatre estats de llengua nàhuatl: Tepeticpac, Tizatlán, Ocotelulco i Quiahuiztlán, que se situaven en la part oriental de la vall de Mèxic, en els actuals estats de Tlaxcala i Pobla.

Nou!!: Civilització asteca і República de Tlaxcala · Veure més »

Revolució comercial

La Revolució comercial va ser un període d'Europa d'expansió econòmica, amb el colonialisme i el mercantilisme que va durar aproximadament des de finals del fins principis del.

Nou!!: Civilització asteca і Revolució comercial · Veure més »

Roda

Roda del Museu Nacional de l'Iran, a Teheran. Aquesta roda s'ha data del segon mil·lenni aC, fou trobada a Chogha Zanbil, Iran. Una roda és un dispositiu en forma disc o torus.

Nou!!: Civilització asteca і Roda · Veure més »

Roda calendàrica

Representació d'un període de 52 anys al ''Códice Tovar''. Als calendaris mesoamericans, la roda calendàrica, és la combinació del cicle de 260 dies (Tzolkin al Calendari maia, tonalpohualli al calendari mexica) i el de 365 dies (Haab en maia, xiuhpohualli en nàhuatl, pije en zapotec) que per encaixar-se triguen un període de més o menys 52 anys, 18.980 dies (el mínim comú múltiple de 260 i 365).

Nou!!: Civilització asteca і Roda calendàrica · Veure més »

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Nou!!: Civilització asteca і Sacerdot · Veure més »

Sacrifici

El sacrifici (del llatí sacrum facere, 'fer sagrat') és la mort ritual d'un ésser viu per honorar una divinitat.

Nou!!: Civilització asteca і Sacrifici · Veure més »

Sacrificis humans en l'Amèrica precolombina

Els sacrificis humans en l'Amèrica precolombina va ser una pràctica religiosa que es realitzava en el context de certs cultes dels pobles indígenes d'Amèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Sacrificis humans en l'Amèrica precolombina · Veure més »

Salut pública

La salut pública és l'organització i direcció dels esforços col·lectius destinats a protegir, promoure i restaurar la salut dels habitants d'una comunitat.

Nou!!: Civilització asteca і Salut pública · Veure més »

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Nou!!: Civilització asteca і Seda · Veure més »

Sedentarisme

Fragment d'un fresc de la civilització minoica El sedentarisme és la forma més recent de població humana en la qual una societat deixa de ser nòmada per a establir-se de manera definitiva en una localitat determinada a la qual considera com seva.

Nou!!: Civilització asteca і Sedentarisme · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Civilització asteca і Segle XIV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Civilització asteca і Segle XVI · Veure més »

Sierra Madre (Califòrnia)

Sierra Madre (en anglès: Sierra Madre, California) és una ciutat del Comtat de Los Angeles, Califòrnia, Estats Units.

Nou!!: Civilització asteca і Sierra Madre (Califòrnia) · Veure més »

Silent Hill 2

és un videojoc japonès de terror de supervivència i acció-aventura, desenvolupat per Team Silent i publicat per Konami.

Nou!!: Civilització asteca і Silent Hill 2 · Veure més »

Sistema d'escriptura

logogràfica) Un sistema d'escriptura és un mètode simbòlic regular que es fa servir per representar elements o declaracions expressables en el llenguatge.

Nou!!: Civilització asteca і Sistema d'escriptura · Veure més »

Sistema vigesimal

El sistema vigesimal o sistema en base 20 és un sistema de numeració basat amb el nombre vint (de la mateixa manera que el sistema decimal està basat amb el nombre deu).

Nou!!: Civilització asteca і Sistema vigesimal · Veure més »

Sistemes d'escriptura de Mesoamèrica

Els sistemes d'escriptura de Mesoamèrica són creacions originals dels pobles que van habitar Mesoamèrica durant l'època precolonial, i es van emprar per a registrar successos importants en el desenvolupament d'aquests pobles.

Nou!!: Civilització asteca і Sistemes d'escriptura de Mesoamèrica · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Civilització asteca і Sol · Veure més »

Tamoanchan

llengua.

Nou!!: Civilització asteca і Tamoanchan · Veure més »

Tangáxoan Tzíntzicha

Tangáxoan Tzíntzicha o Tangáxoan II (¿?-1529) va ser l'últim cazonci de l'imperi purépetxa que va governar Tzintzuntzan a la regió de la Altiplà Purépetxa, territori situat al centre de l'actual estat mexicà de Michoacán.

Nou!!: Civilització asteca і Tangáxoan Tzíntzicha · Veure més »

Tangáxuan I

Tangáxoan I va ser cazonci de l'imperi purépetxa i pare de Tangaxoán II (qui va rendir l'imperi davant l'arribada de Cristóbal de Olid).

Nou!!: Civilització asteca і Tangáxuan I · Veure més »

Tarascos

Els tarascos o purépetxes són un grup lingüístic amerindi, també anomenat purépecha "gent que té peix".

Nou!!: Civilització asteca і Tarascos · Veure més »

Tecpaneques

Els Tecpaneques foren un grup i una cultura precolombina d'Amèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Tecpaneques · Veure més »

Temple Major

Maqueta del Complex Cerimonial, el Temple Major és l'estructura més gran del centre Representació pictogràfica dels sacrificis al Temple Major El Temple Major (Huey Teocalli en nàhuatl) era la construcció piramidal religiosa principal dels asteques o mèxiques.

Nou!!: Civilització asteca і Temple Major · Veure més »

Tenochtitlán

Estàtua commemorant la fundació de Tenochtitlan, ciutat de Mèxic Tenochtitlán o México-Tenochtitlan (l'ortografia alternativa Tenotxtitlan o Tenotxtítlan també ha estat utilitzada en català) era la capital de l'Imperi asteca.

Nou!!: Civilització asteca і Tenochtitlán · Veure més »

Teopanzolco

Edifici 13, temple de Tezcatlipoca Teopanzolco és un jaciment arqueològic que se situa a la ciutat de Cuernavaca, estat de Morelos, Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Teopanzolco · Veure més »

Teotihuacan

Teotihuacan (en nàhuatl: Teōtihuācan, "lloc on els homes es converteixen en déus" o ‘ciutat dels déus’),o també Teo uacan (en nàhuatl: "Ciutat del sol") és el nom que es dona a la que va ser una de les majors ciutats prehispàniques de Mesoamèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Teotihuacan · Veure més »

Tepecanos

Els tepecanos són un poble natiu de Mèxic que antigament habitava la regió del nord de Jalisco i possiblement parts del sud de Zacatecas.

Nou!!: Civilització asteca і Tepecanos · Veure més »

Tequila

El tequila és una beguda alcohòlica destil·lada que prové de la fermentació de la planta d’agave blau Agave tequilana, tot i això, es poden utilitzar altres fonts de sucre com la canya de sucre o xarop de blat de moro.

Nou!!: Civilització asteca і Tequila · Veure més »

Texcoco

Texcoco fou un cacicat de l'Amèrica precolombina, al Mèxic, conquerit pels asteques el 1428.

Nou!!: Civilització asteca і Texcoco · Veure més »

The Indian Queen

The Indian Queen, Z. 630 (en anglès, La reina índia), és una semiòpera en cinc actes, amb música de Henry Purcell.

Nou!!: Civilització asteca і The Indian Queen · Veure més »

Tlacotzontli

Tlacotzontli és una déu azteca, protector dels camins i dels viatgers.

Nou!!: Civilització asteca і Tlacotzontli · Veure més »

Tlalocita

La tlalocita és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Civilització asteca і Tlalocita · Veure més »

Tlaltecuhtli

Tlaltecuhtli (nàhuatl clàssic Tlāltēuctli, pronunciació en nàhuatl: ) és una deïtat mesoamericana precolombina adorada principalment pel poble mexica (asteca).

Nou!!: Civilització asteca і Tlaltecuhtli · Veure més »

Tlapaneques

Els tlapaneques són un dels pobles indígenes de Mèxic que parlen el tlapaneca o me'phaa, llengua del grup otomang i que viuen principalment a l'estat de Guerrero, a Mèxic, on són uns 140.256 individus.

Nou!!: Civilització asteca і Tlapaneques · Veure més »

Tlatelolco

Plaça de les tres cultures Tlatelolco és un barri important de la delegació Cuauhtémoc, una de les 16 municipalitats en què està dividida la ciutat de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Tlatelolco · Veure més »

Tlatilco

Tlaltilco és un assentament prehispànic de la vall de Mèxic, situat prop de la comunitat del mateix nom a l'estat de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Tlatilco · Veure més »

Tlaxcalteques

Els Tlaxcalteques van ser un grup ètnic del Mèxic precolombí que van governar alguns cacicats.

Nou!!: Civilització asteca і Tlaxcalteques · Veure més »

Toponímia de Mèxic

Imatge de México-Tenochtitlán al Còdex MendozaLa toponímia de Mèxic data del.

Nou!!: Civilització asteca і Toponímia de Mèxic · Veure més »

Totonaques

Els totonaques (totonaca tachiwin) són un poble indígena que residia a les regions costaneres i muntanyenques de l'est de Mèxic a l'arribada dels espanyols.

Nou!!: Civilització asteca і Totonaques · Veure més »

Tribu Pascua Yaqui

La tribu Pascua Yaqui és una tribu reconeguda federalment dels amerindis yaquis al sud d'Arizona.

Nou!!: Civilització asteca і Tribu Pascua Yaqui · Veure més »

Triquis

Els triquis són un poble indígena que se situa al nord-oest de l'estat d'Oaxaca, Mèxic, formant una illa cultural enmig del vast territori dels mixteques.

Nou!!: Civilització asteca і Triquis · Veure més »

Tro

Thunder Claps 220x220px El tro és el so provocat per l'escalfament i expansió sobtats de l'aire al voltant d'un llamp i que es produeix després del llampec durant una tempesta.

Nou!!: Civilització asteca і Tro · Veure més »

Tron

El tron de l'Emperador de la Xina era vist com el centre de la Ciutat Prohibida, considerada el centre del món. El conjunt de portes i passatges que el visitant necessitava travessar abans d'arribar a l'emperador estaven dissenyades per a esglaiar. Un tron o soli és el seient oficial on s'asseu un monarca o una persona que ocupa un altre alt càrrec, en ocasions cerimonials o actes d'estat.

Nou!!: Civilització asteca і Tron · Veure més »

Tuxtla

Antiga seu de les oficines governamentals d'algun tipus; avui, Museu de la Ciutat Tuxtla, oficialment Tuxtla Gutiérrez és la ciutat més gran i la capital de l'estat mexicà de Chiapas, i el centre econòmic i cultural de l'estat.

Nou!!: Civilització asteca і Tuxtla · Veure més »

Txitximeques

400px El terme txitximeca (chichimeca) és el nom que els asteques utilitzaven per referir-se als pobles indígenes que habitaven el nord de Mèxic, l'àrea coneguda com l'Aridoamèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Txitximeques · Veure més »

Tzintzuntzan

Tzintzuntzán és una ciutat del municipi de Tzintzuntzan situada al nord de l'estat de Michoacán, a 53 km de la capital Morelia i a 17,5 km de Pátzcuaro, situada a la riba nord-est del llac de Pátzcuaro.

Nou!!: Civilització asteca і Tzintzuntzan · Veure més »

Tzolkin

El Tzolk'in representat en la seva matriu. El Tzolkin o Tzolk'in —el compte dels dies— és el nom donat a la versió maia del sincronari o cicle sagrat de 260 dies, constituït per vint tretzenes (o tretze vintenes) utilitzat a la Mesoamèrica precolombina i equivalent al Tonalpohualli asteca.

Nou!!: Civilització asteca і Tzolkin · Veure més »

Tzotzils

Els tzotzils són un poble de parla maia que viu en el centre i centre nord de l'estat de Chiapas, al sud-est mexicà.

Nou!!: Civilització asteca і Tzotzils · Veure més »

Ucronia

''Gulliver exhibit als gegants de Brobdingnag'', oli de Richard Redgrave La ucronia és un gènere literari al qual es desenvolupa un fet històric de manera alternativa com si hagués tingut lloc realment.

Nou!!: Civilització asteca і Ucronia · Veure més »

Uto-asteca

L'utoasteca és una família lingüística de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord parlades a la part central i meridional dels Estats Units, (Oregon, Idaho, Utah, Califòrnia, Nevada, Arizona), fins a Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Uto-asteca · Veure més »

Vainilla

La vainilla (Vanilla planifolia, família botànica de les orquídies) és una planta originària de Mèxic cultivada actualment com a planta d'interior.

Nou!!: Civilització asteca і Vainilla · Veure més »

Vainilla (condiment)

La vainilla és una espècia constituïda per les càpsules immatures i dessecades de la planta vainilla que resulta amb un sabor dolç únic.

Nou!!: Civilització asteca і Vainilla (condiment) · Veure més »

Vall de Mèxic

La vall de Mèxic és un altiplà situat al centre de Mèxic que pràcticament limita amb l'actual Districte Federal i la meitat est de l'Estat de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Vall de Mèxic · Veure més »

Viatge

miniatura Un viatge és un desplaçament individual o col·lectiu de les persones a un territori allunyat de l'origen.

Nou!!: Civilització asteca і Viatge · Veure més »

Vicente Yáñez Pinzón

Vicente Yáñez Pinzón o Vicens Anes Pinçon (Palos de la Frontera, Huelva, aprox. 1462 - 1514) fou un navegant i explorador espanyol, codescobridor d'Amèrica i el primer navegant europeu que va arribar al Brasil.

Nou!!: Civilització asteca і Vicente Yáñez Pinzón · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Civilització asteca і Viena · Veure més »

Virregnat de Nova Espanya

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.

Nou!!: Civilització asteca і Virregnat de Nova Espanya · Veure més »

Xarrues

El poble xarrua, per Hendrick Ottsen (1603). Un guerrer xarrua. Els xarrues o poble xarrua era una ètnia ameríndia originària de les pampes i establerta sobre la conca del Riu de la Plata, a l'àrea que avui pertany als departaments uruguaians de Rocha, Maldonado, Canelones i Montevideo.

Nou!!: Civilització asteca і Xarrues · Veure més »

Xia

La xia (Salvia hispanica), és una espècie planta amb flors del gènere de Salvia dins la família de les lamiàcies.

Nou!!: Civilització asteca і Xia · Veure més »

Xicano

El Segundo Barrio, un barri xicano d'El Paso (1972) Xicano (en castellà i en anglès chicano) és una identitat escollida per molts mexicans als Estats Units.

Nou!!: Civilització asteca і Xicano · Veure més »

Xipaguazin Moctezuma

coneguda com la Princesa Moctezuma i rebatejada com Maria Moctezuma, va ser una dona de la reialesa asteca, filla de l'emperador Moctezuma II, que va unir-se en matrimoni amb Joan de Grau i Ribó, baró de Toloriu, i va mudar la seva residència des de la cort reial mexicana fins al castell de Toloriu i a la Casa Bima de Toloriu (Alt Urgell).

Nou!!: Civilització asteca і Xipaguazin Moctezuma · Veure més »

Xipe-Totec

Xipe-Totec (en asteca "nostre senyor l'escorxat") fou un déu a diverses mitologies americanes: la mitologia asteca, la yopi i la zapotec.

Nou!!: Civilització asteca і Xipe-Totec · Veure més »

Xocolata

La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.

Nou!!: Civilització asteca і Xocolata · Veure més »

Xocolatlita

La xocolatlita és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Civilització asteca і Xocolatlita · Veure més »

Xoloitzcuintle

El xoloitzcuintle o xolo és una raça canina pràcticament sense pèl amb una mitjana de vida entre 12-14 anys.

Nou!!: Civilització asteca і Xoloitzcuintle · Veure més »

Zapoteca

Els zapoteques són un grup de pobles indígenes de Mèxic, que es diuen binni zaa "el poble nadiu" o "el poble del núvol".

Nou!!: Civilització asteca і Zapoteca · Veure més »

Zelia Nuttall

Zelia María Magdalena Nuttall va ser una arqueòloga i antropòloga nord-americàna.

Nou!!: Civilització asteca і Zelia Nuttall · Veure més »

Zeolita

Zeolita és el nom d'un grup de minerals que inclou una gran quantitat d'aluminosilicats (i en rares ocasions, beril·losilicats, zincosilicates i beril·lofosfats) formats per tetraedres AlO₄- i SiO₄ units pels vèrtexs d'oxigen i que contenen cations intercanviables (ions positius), tals com el Na+, K+, Ca2+, Mg2+ entre altres.

Nou!!: Civilització asteca і Zeolita · Veure més »

Zoques

Els zoques són un poble indígena que habita als estats de Chiapas, Oaxaca i Tabasco i són propers cultural, geogràfica i lingüísticament als mixes i popoluques.

Nou!!: Civilització asteca і Zoques · Veure més »

Zuangua

Zuangua o Zuanga (¿? - 1520) va ser el fill de Tzitzispandácuare, cazonci de Tzintzuntzan.

Nou!!: Civilització asteca і Zuangua · Veure més »

1111

Sense descripció.

Nou!!: Civilització asteca і 1111 · Veure més »

1116

El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Civilització asteca і 1116 · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Civilització asteca і 13 d'agost · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Civilització asteca і 1352 · Veure més »

1436

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Civilització asteca і 1436 · Veure més »

1473

;Països Catalans.

Nou!!: Civilització asteca і 1473 · Veure més »

1481

; Països Catalans.

Nou!!: Civilització asteca і 1481 · Veure més »

1487

Països Catalans.

Nou!!: Civilització asteca і 1487 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: Civilització asteca і 1525 · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Civilització asteca і 8 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Asteca, Asteques, Azteca, Aztecas, Azteques, Civilització Asteca, Civilització mexica, Cultura asteca, Exèrcit asteca, Imperi Asteca, Imperi Mexica, Imperi asteca, Mexica, Mexiques, Societat mexica.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant