Taula de continguts
238 les relacions: Abadia territorial de Montecassino, Abat de Poblet, Alexandre V, Alfons de Tous, Alonso de Egea, Andreu Bertran, Antic Règim, Antipapa, Antoni Caixal, Arquebisbat d'Otranto, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Ars nova, Art cristià, Avinyó (Valclusa), Baixa edat mitjana, Baldo degli Ubaldi, Batalla de la Marina, Batalla de Marino, Benet XIII, Benet XVI, Berenguer d'Erill i de Pallars, Bernat de Gualbes, Bernat Metge, Bernat Pujol (canonge), Bernat Riera (mercedari), Bisbat d'Autun, Bisbat de Baiona, Bisbat de Betlem, Bisbat de Mondovì, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbat de Roma, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Palestrina, Bolsena, Calixt III, Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim, Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu, Capella Sixtina, Carles III de Nàpols, Carles V de França, Carmelites, Cartoixa de Porta Coeli, Castell de Peníscola, Catacumba, Catedral de Santiago de Compostel·la, Caterina de Siena, Cisma, Clarisses Coletines, ... Ampliar l'índex (188 més) »
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Cisma d'Occident і Abadia territorial de Montecassino
Abat de Poblet
Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.
Veure Cisma d'Occident і Abat de Poblet
Alexandre V
fou antipapa del 1409 al 1410.
Veure Cisma d'Occident і Alexandre V
Alfons de Tous
Alfons de Tous, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1396 - 1413 en substitució de Miquel de Santjoan que es va absentar de Catalunya el 1396 per anar en una ambaixada pel rei i no va tornar a residir al principat.
Veure Cisma d'Occident і Alfons de Tous
Alonso de Egea
Alonso de Egea (Saragossa o Ejea de los Caballeros, ? - Sevilla, 9 de juny de 1417) fou un religiós aragonès, que serví a Castella, sent bisbe de Zamora (1383-1395), d'Àvila (1395-1403) i arquebisbe de Sevilla (1403-1417) i patriarca de Constantinoble (1408-1417).
Veure Cisma d'Occident і Alonso de Egea
Andreu Bertran
Andreu Bertran, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 10 de juliol de 1416.
Veure Cisma d'Occident і Andreu Bertran
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Cisma d'Occident і Antic Règim
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Veure Cisma d'Occident і Antipapa
Antoni Caixal
Antoni Caixal (Tarragona, c. 1360 - Constança, Sacre Imperi Romanogermànic, 1417), fou un teòleg, jurista i escriptor català en llengua llatina.
Veure Cisma d'Occident і Antoni Caixal
Arquebisbat d'Otranto
Interior de la catedral d'Otranto Larquebisbat d'Otranto (italià: bisbat di Otranto; llatí: Archidioecesis Hydruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Cisma d'Occident і Arquebisbat d'Otranto
Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Cisma d'Occident і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
Arquebisbat de Fermo
Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Cisma d'Occident і Arquebisbat de Fermo
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure Cisma d'Occident і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Ars nova
Lars nova és el període de producció polifònica musical, tant francesa com italiana, posterior a lars antiqua i anterior a l'obra musical de l'escola francoflamenca.
Veure Cisma d'Occident і Ars nova
Art cristià
Tapís de la Creació Miquel Àngel L'Arca de Noé'', de Paolo Uccello ''La torre de Babel'', de Pieter Brueghel el Vell '' Lot i les seves filles'' (al fons, la destrucció de Sodoma i Gomorra), de Lucas van Leyden Ghiberti '' Esaú i Jacob'', de Matthias Stom Velázquez Rembrandt '' David i Goliath'', de Caravaggio p.
Veure Cisma d'Occident і Art cristià
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Veure Cisma d'Occident і Avinyó (Valclusa)
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Veure Cisma d'Occident і Baixa edat mitjana
Baldo degli Ubaldi
Baldo degli Ubaldi (Perusa, Itàlia, 2 d'octubre de 1327 – Pavia, Itàlia, 28 d'abril de 1400) fou un jurista italià, deixeble de Bàrtolo de Sassoferrato i professor de les universitats de Bolonya, Perusa, Pisa, Pàdua i Pavia.
Veure Cisma d'Occident і Baldo degli Ubaldi
Batalla de la Marina
La Batalla de la Marina fou un dels combats entre angevins, partidaris de Lluís III d'Anjou, i alfonsins, partidaris d'Alfons el Magnànim, per establir el successor al tron del Regne de Nàpols.
Veure Cisma d'Occident і Batalla de la Marina
Batalla de Marino
La batalla de Marino fou un combat lluitat el 30 d'abril de 1379 al peu del castell de Marino, en aquell moment part dels Estats Pontificis.
Veure Cisma d'Occident і Batalla de Marino
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Veure Cisma d'Occident і Benet XIII
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Veure Cisma d'Occident і Benet XVI
Berenguer d'Erill i de Pallars
Berenguer d'Erill i de Pallars (? — Roma, 1388) fou un religiós que fou bisbe de Barcelona i bisbe d'Urgell (i copríncep d'Andorra).
Veure Cisma d'Occident і Berenguer d'Erill i de Pallars
Bernat de Gualbes
Bernat de Gualbes (Barcelona, ? - Barcelona 1422).
Veure Cisma d'Occident і Bernat de Gualbes
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.
Veure Cisma d'Occident і Bernat Metge
Bernat Pujol (canonge)
Bernat Pujol (Camp de Tarragona, segle XIV - Tarragona, 1410) va ser sacerdot i canonge de la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.
Veure Cisma d'Occident і Bernat Pujol (canonge)
Bernat Riera (mercedari)
Bernat Riera o de Riera (segle XIV - després de 1418) va ser un religiós català.
Veure Cisma d'Occident і Bernat Riera (mercedari)
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Veure Cisma d'Occident і Bisbat d'Autun
Bisbat de Baiona
catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Veure Cisma d'Occident і Bisbat de Baiona
Bisbat de Betlem
La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.
Veure Cisma d'Occident і Bisbat de Betlem
Bisbat de Mondovì
El santuari de Vicoforte El bisbat de Mondovì (italià: diocesi di Mondovì; llatí: Dioecesis Montis Regalis in Pedemonte o Montis Vici) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure Cisma d'Occident і Bisbat de Mondovì
Bisbat de Nardò-Gallipoli
El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Cisma d'Occident і Bisbat de Nardò-Gallipoli
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Cisma d'Occident і Bisbat de Roma
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Cisma d'Occident і Bisbat suburbicari d'Òstia
Bisbat suburbicari de Palestrina
El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Cisma d'Occident і Bisbat suburbicari de Palestrina
Bolsena
Bolsena és una ciutat d'Itàlia a la província de Viterbo de la regió del Laci, a la vora del llac anomenat també de Bolsena.
Veure Cisma d'Occident і Bolsena
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Veure Cisma d'Occident і Calixt III
Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim
La reina Joana II de Nàpols regnava a Nàpols sense descendència i va adoptar Alfons el Magnànim com a futur hereu l'agost de 1420.
Veure Cisma d'Occident і Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim
Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu
Els Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu, en llatí Canonici Regulares Ordinis Sanctae Crucis, és un institut de vida consagrada masculí, concretament un orde de canonges regulars fundat al.
Veure Cisma d'Occident і Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu
Capella Sixtina
Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.
Veure Cisma d'Occident і Capella Sixtina
Carles III de Nàpols
Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488 Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).
Veure Cisma d'Occident і Carles III de Nàpols
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Veure Cisma d'Occident і Carles V de França
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Veure Cisma d'Occident і Carmelites
Cartoixa de Porta Coeli
La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).
Veure Cisma d'Occident і Cartoixa de Porta Coeli
Castell de Peníscola
El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell.
Veure Cisma d'Occident і Castell de Peníscola
Catacumba
La Mare de Déu a les catacumbes de Priscil·la, Roma Les catacumbes són unes galeries subterrànies que algunes civilitzacions mediterrànies antigues van construir i van utilitzar com a lloc d'enterrament.
Veure Cisma d'Occident і Catacumba
Catedral de Santiago de Compostel·la
La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.
Veure Cisma d'Occident і Catedral de Santiago de Compostel·la
Caterina de Siena
Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347-Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec.
Veure Cisma d'Occident і Caterina de Siena
Cisma
obra.
Veure Cisma d'Occident і Cisma
Clarisses Coletines
Les Clarisses Coletines (en llatí Ordo Sanctae Clarae reformationis ab Coleta), clarisses pobres o clarisses descalces són les monges de l'Orde de Santa Clara que segueixen la reforma de Santa Coleta de Corbie (1381-1447), que va voler, a l'inici del, tornar l'orde al rigor i l'austeritat del seu començament.
Veure Cisma d'Occident і Clarisses Coletines
Climent VII d'Avinyó
Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.
Veure Cisma d'Occident і Climent VII d'Avinyó
Climent VIII de Peníscola
Climent VIII, nascut a Terol (Regne d'Aragó) en el 1370 amb el nom de Gil Sánchez Muñoz y Carbón, va ser arxipreste de Terol i antic canonge de Barcelona.
Veure Cisma d'Occident і Climent VIII de Peníscola
Coleta de Corbie
Coleta de Corbie, al segle Nicolette Boellet (Corbie, 13 de gener de 1381 – Gant, Flandes, 6 de març de 1447), va ser una religiosa francesa, reformadora de l'Orde de Santa Clara i que donà origen a l'Orde de Clarisses Coletines.
Veure Cisma d'Occident і Coleta de Corbie
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Cisma d'Occident і Compromís de Casp
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Veure Cisma d'Occident і Concili de Constança
Concili de Pisa
Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.
Veure Cisma d'Occident і Concili de Pisa
Concili provincial de Lleida
Els Concilis provincials de Lleida són una sèrie de concilis provincials celebrats a Lleida durant l'edat mitjana, concretament en els anys 546, 1155, 1173, 1190, 1229, 1237, 1246, 1257, 1293, 1294, 1418 i 1460.
Veure Cisma d'Occident і Concili provincial de Lleida
Conciliarisme
El Conciliarisme o teoria conciliar és la doctrina que considera el Concili Ecumènic o Universal com la suprema autoritat de l'església, elevant-lo (condicionalment o per principi) per sobre del papat.
Veure Cisma d'Occident і Conciliarisme
Conclave
La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.
Veure Cisma d'Occident і Conclave
Conclave de 1378
El conclave de 1378 va ser la causa immediata del Cisma d'Occident a l'Església catòlica.
Veure Cisma d'Occident і Conclave de 1378
Conclave de 1389
El Conclave de 1389 va ser convocat després de la mort del Papa Urbà VI i va durar del 25 d'octubre de 1389 al 2 de novembre de 1389.
Veure Cisma d'Occident і Conclave de 1389
Conclave de 1404
El Conclave de 1404 va ser el conclave que es va celebrar durant el Cisma d'Occident, convocat després de la mort del Papa Bonifaci IX, on s'elegí el cardenal Cosimo Gentile Migliorati, que va prendre el nom de Papa Innocenci VII i esdevingué el tercer papa amb obediència de Roma.
Veure Cisma d'Occident і Conclave de 1404
Conclave de 1406
El Conclave de 1406 va ser un conclave celebrat del 18 al 30 de novembre de 1406, durant el Cisma d'Occident, convocat després de la mort del Papa Innocenci VII.
Veure Cisma d'Occident і Conclave de 1406
Conclave de 1431
El Conclave de 1431 es va convocar després de la mort de Martí V, es va celebrar els dies 2 i 3 de març i s'acabà amb l'elecció del cardenal Gabriele Condulmer, que va prendre el nom d'Eugeni IV.
Veure Cisma d'Occident і Conclave de 1431
Conclave de 1458
El Cónclave de 1458 es va celebrar del 16 al 19 d'agost, després de la mort del papa Calixt III, i acabà amb l'elecció del cardenal Enea Silvio Piccolomini que esdevindria Papa amb el nom de Pius II.
Veure Cisma d'Occident і Conclave de 1458
Conclave de 1471
Escut papal de Sa Santedat el papa Sixt IV El Conclave que va tenir lloc entre el 6 i el 9 d'agost de 1471 va acabar amb l'elecció del Papa Sixt IV després de la mort del Papa Pau II.
Veure Cisma d'Occident і Conclave de 1471
Conclave de 1724
El conclave de 1724 va ser convocat a la mort del Papa Innocenci XIII.
Veure Cisma d'Occident і Conclave de 1724
Conrad de Gelnhausen
Conrad de Gelnhausen (Gelnhausen, c.1320/25 - Heidelberg, 13 d'abril de 1390) fou un teòleg i canonista alemany, i un dels primers teòrics del conciliarisme a finals del.
Veure Cisma d'Occident і Conrad de Gelnhausen
Cotlliure
Cotlliure (oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Veure Cisma d'Occident і Cotlliure
Cròniques de Froissart
Jean Froissart. Retrat de Jacques Le Boucq, segle XVI. Les Cròniques de Froissart (en francès antic: Chroniques de Jehan Froissart) van ser escrites en francès antic per Jean Froissart, relatant la Guerra dels Cent Anys, des del regnat d'Eduard III d'Anglaterra fins a l'any 1400.
Veure Cisma d'Occident і Cròniques de Froissart
Croada de Bona
La croada de Bona fou una expedició militar del rei d'Aragó Martí l'Humà contra l'emirat hàfsida, duta a terme a l'estiu de 1399.
Veure Cisma d'Occident і Croada de Bona
Croada de Despenser
La croada del bisbe Despenser o croada del bisbe de Norwich fou una expedició militar del 1383 per assistir la ciutat de Gant contra els partidaris de l'antipapa Climent VII, liderada per Henry le Despenser.
Veure Cisma d'Occident і Croada de Despenser
Croada de Mahdia
La croada de la costa barbaresca també dita croada de Mahdia, fou una expedició militar del 1390 composta per tropes franceses i genoveses que muntaren setge a Mahdia, que en aquell moment era un cau de pirates en la costa barbresca acollits pels hàfsides de Tunísia.
Veure Cisma d'Occident і Croada de Mahdia
Croada de Tedelis
La croada de Tedelis fou un dels episodis de la lluita entre la Corona d'Aragó i els abdalwadites a les darreries del.
Veure Cisma d'Occident і Croada de Tedelis
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Cisma d'Occident і Croades
Cultura del manuscrit
cultura impresa, i l'era de la informació. La cultura del manuscrit utilitza escrits a mà per emmagatzemar i difondre informació; a l'Occident, per regla general precedeix a l'edat d'impressió.
Veure Cisma d'Occident і Cultura del manuscrit
Dècada del 1370
La dècada del 1370 comprèn el període d'anys entre el 1370 i el 1379, tots dos inclosos.
Veure Cisma d'Occident і Dècada del 1370
De Triplici Statu Mundi
El De Triplici Statu Mundi («Sobre els tres estats del món») és una obreta de temàtica escatològica atribuïda a Francesc Eiximenis i escrita en llatí entre 1378 i 1379.
Veure Cisma d'Occident і De Triplici Statu Mundi
Degà del Col·legi Cardenalici
El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.
Veure Cisma d'Occident і Degà del Col·legi Cardenalici
Deruta
Deruta és un comune (municipi) de la província de Perusa, a la regió italiana d'Úmbria.
Veure Cisma d'Occident і Deruta
Diòcesi de Ciudad Rodrigo
La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.
Veure Cisma d'Occident і Diòcesi de Ciudad Rodrigo
Domènec Ram i Lanaja
Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.
Veure Cisma d'Occident і Domènec Ram i Lanaja
Ducat de Ferrara
El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.
Veure Cisma d'Occident і Ducat de Ferrara
Dues espases
La doctrina de les dues espases (en llatí utrumque gladium) al·ludeix a la relació política que s'estableix entre el poder temporal, representat per l'emperador germànic o romà d'Orient a l'Europa medieval, i el poder religiós, encarnat pel Papa.
Veure Cisma d'Occident і Dues espases
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Cisma d'Occident і Edat mitjana
Elionor d'Alburquerque
Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).
Veure Cisma d'Occident і Elionor d'Alburquerque
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Veure Cisma d'Occident і En guàrdia!
Enric de Langenstein
Enric de Langenstein, també conegut com a Enric de Hesse, el Vell (Hainbuch, Hessen, c. 1325 - Viena, 11 de febrer de 1397) fou un teòleg, canonista i matemàtic alemany.
Veure Cisma d'Occident і Enric de Langenstein
Enric II de Leez
Enric II de Leez (alemany Heinrich II. von der Leyen, neerlandès Hendrik van der Leyen), nascut a Grand-Leez el (?) i mort el 4 de setembre de 1164 a Pavia (Itàlia) era príncep-bisbe del principat de Lieja de 1145 fins a la seva mort.
Veure Cisma d'Occident і Enric II de Leez
Ermita de Santa Caterina (Torroella de Montgrí)
L'ermita de Santa Caterina és una ermita de dimensions moderades al terme municipal de Torroella de Montgrí.
Veure Cisma d'Occident і Ermita de Santa Caterina (Torroella de Montgrí)
Església Arxiprestal de Sant Mateu
L'església arxiprestal de Sant Mateu és un temple catòlic al centre de la població de Sant Mateu (Baix Maestrat) i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa i, una de les grans construccions gòtiques valencianes.
Veure Cisma d'Occident і Església Arxiprestal de Sant Mateu
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Veure Cisma d'Occident і Església catòlica a França
Esteve d'Agramunt
Esteve d'Agramunt (s.XV) fou un eclesiàstic català.
Veure Cisma d'Occident і Esteve d'Agramunt
Felip d'Alençon
Felip d'Alençon (en francès Philippe d'Alençon) nascut a la regió francesa de Brie el 1338/1339 i mort a Roma el 1397 va ser un arquebisbe i cardenal francès que també va ser canonge a la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.
Veure Cisma d'Occident і Felip d'Alençon
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Cisma d'Occident і Ferran d'Antequera
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Veure Cisma d'Occident і Ferrara
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Cisma d'Occident і Florència
Francesc Climent Sapera
Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).
Veure Cisma d'Occident і Francesc Climent Sapera
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Veure Cisma d'Occident і Francesc Eiximenis
Francesc Riquer i Bastero
Francesc Riquer i Bastero (Barcelona, ? - Barcelona, 1 de maig de 1410), sacerdot franciscà, fou bisbe electe de Monreale (Sicília), bisbe d'Osca (1386-1393), de Vic (1393-1400) i de Sogorb-Albarrasí (1400-1410).
Veure Cisma d'Occident і Francesc Riquer i Bastero
Francesca Romana
Francesca de Roma o Francesca Romana (Roma, 1384 - 1440) va ésser una vídua, després religiosa i fundadora de la comunitat de les Oblates de Santa Francesca Romana.
Veure Cisma d'Occident і Francesca Romana
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Veure Cisma d'Occident і Francesco Petrarca
Frederic de Luna
Frederic de Luna, conegut també com a Frederic d'Aragó i de Sicília (Sicília, 1402? - Urueña, Castella, 1438), fou duc d'Arjona, comte de Luna i senyor de Sogorb, del llinatge dels Luna.
Veure Cisma d'Occident і Frederic de Luna
Gal·licanisme
El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.
Veure Cisma d'Occident і Gal·licanisme
Galceran Albert
Galceran Albert Encara que algunes fonts l'esmenten com a Galceran Albertí (per exemple la GEC que, tot i així, es contradiu internament (enfront de). Bibliografia relativament antiga ja l'esmentava com a Albert (s. XIV - Elna, 23 de gener del 1453) fou bisbe de Mallorca i Elna.
Veure Cisma d'Occident і Galceran Albert
Garcia Fernández de Heredia
García Fernández de Heredia (Munébrega, Aragó, ? - La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1 de juny de 1411) fou arquebisbe de Saragossa.
Veure Cisma d'Occident і Garcia Fernández de Heredia
Gilabert de Pròixida i de Centelles
Gilabert de Pròixida —Próixita o Pròixita— i de Centelles (València, ? – Gènova, 1405) fou un poeta valencià.
Veure Cisma d'Occident і Gilabert de Pròixida i de Centelles
Giovanni Dominici
Giovanni Dominici (c. 1356, Florència - 10 de juny del 1419, Buda) fou un religiós dominic italià, arquebisbe de Ragusa, cardenal de San Sisto, diplomàtic, teòleg, poeta, orador i escriptor, proclamat beat el 1832.
Veure Cisma d'Occident і Giovanni Dominici
Giuliano Cesarini el Vell
fou un cardenal italià.
Veure Cisma d'Occident і Giuliano Cesarini el Vell
Guerra de Ferrara
Hèrcules I d'Este La guerra de Ferrara, també coneguda com la guerra de la sal, es va lluitar entre el 1482 i el 1484 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliança dels Estats pontificis amb la República de Venècia.
Veure Cisma d'Occident і Guerra de Ferrara
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Cisma d'Occident і Guerra dels Cent Anys
Guerra santa
La guerra santa és una guerra justificada per raons religioses, que els seus promotors qualifiquen com a guerra estimada per Déu i que condueix a la salvació eterna els seus executants.
Veure Cisma d'Occident і Guerra santa
Guerres hussites
Les croades contra els hussites, també anomenades guerres hussites o guerres de Bohèmia fou un seguit de campanyes militars entre les forces de l'emperador Segismon i altres monarques fidels a l'Església Catòlica contra els partidaris de Jan Hus a Bohèmia, entre el 1420 i el 1434.
Veure Cisma d'Occident і Guerres hussites
Guillem de Vallseca
Guillem de Vallseca, també conegut amb el seu nom llatinitzat Guilelmus a Vallesicca, (Barcelona, ? - Barcelona, 1420) fou un doctor en lleis català.
Veure Cisma d'Occident і Guillem de Vallseca
Guillem de Vilamarí
Guillem de Vilamarí fou bisbe de Girona el quart amb aquest nom.
Veure Cisma d'Occident і Guillem de Vilamarí
Habemus papam
''Habemus Papam'' al Concili de Constança. Habemuspapam ('Tenim papa') és l'anunci en llatí amb què el cardenal protodiaca informa que s'ha escollit un nou papa.
Veure Cisma d'Occident і Habemus papam
Henry le Despenser
Henry le Despenser (c. 1341-1406) fou un noble anglès i bisbe de Norwich, que adquirí el sobrenom de «bisbe batallador» per la participació que tingué en la lluita contra la revolta dels camperols a la regió d'Ànglia de l'Est, que acabà amb la batalla de North Walsham l'estiu del 1381.
Veure Cisma d'Occident і Henry le Despenser
Història de l'Església Catòlica
Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.
Veure Cisma d'Occident і Història de l'Església Catòlica
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Cisma d'Occident і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de Peníscola
1969 La història de Peníscola és la història del municipi de Peníscola, amb el títol de ciutat des de l'any 1709, i del territori on es troba, des de l'antiguitat fins als nostres dies.
Veure Cisma d'Occident і Història de Peníscola
Història de Polònia
La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'estat polonesos.
Veure Cisma d'Occident і Història de Polònia
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Veure Cisma d'Occident і Història del cristianisme
Història del cristianisme a Espanya
Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.
Veure Cisma d'Occident і Història del cristianisme a Espanya
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Cisma d'Occident і Història del papat
Illueca
Illueca és un municipi d'Aragó a la província de Saragossa i cap de la comarca d'Aranda.
Veure Cisma d'Occident і Illueca
Infern - Cant Dinovè
El cant dinovè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la tercera fossa del vuitè cercle; l'escenari és un terreny de pedra fosca ("lívida") en la qual s'obren multitud de pous circulars.
Veure Cisma d'Occident і Infern - Cant Dinovè
Jan Hus
Jan Hus (Husinec, Bohèmia del Sud, 1369 – Constança, 6 de juliol de 1415) va ser un predicador reformista i pensador religiós txec.
Veure Cisma d'Occident і Jan Hus
Jan Hus (pel·lícula)
Jan Hus és una pel·lícula txecoslovaca de 1954 dirigida per Otakar Vávra.
Veure Cisma d'Occident і Jan Hus (pel·lícula)
Jaume de Prades i de Foix
Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.
Veure Cisma d'Occident і Jaume de Prades i de Foix
Jean de Lastic
Jean Bompar de Lastic (1371-1454), fou el 36è Mestre de l'Hospital, quan el 1437 va succeir al mestre Antoni de Fluvià, d'origen català.
Veure Cisma d'Occident і Jean de Lastic
Jean Fouquet
Jean Fouquet (Tours, França, 1420 – 1481) és considerat un dels grans pintors del Renaixement primerenc i el renovador de la pintura francesa del.
Veure Cisma d'Occident і Jean Fouquet
Jean Gerson
Jean Gerson o Jean Charlier Gerson (Rethel, 14 de desembre de 1363 -Lió, 12 de juliol de 1429), va ser un teòleg i filòsof francès.
Veure Cisma d'Occident і Jean Gerson
Jerónimo de Ocón
Jerónimo de Ocón (? — Perpinyà?, 16 de novembre del 1425) va ser un religiós, bisbe d'Elna, pertanyent a l'orde carmelità.
Veure Cisma d'Occident і Jerónimo de Ocón
Jesuats
Els jesuats o Frares Jesuats de San Jeroni era un institut religiós, creat cap al 1360 com a confraria de laics.
Veure Cisma d'Occident і Jesuats
Joan de Montsó
Joan de Montsó (en francès: Jean de Monzon, en castellà: Juan de Monzón) (València, c.1340 - p.1412) va ser un prominent teòleg tomista valencià de l'Orde dels Predicadors.
Veure Cisma d'Occident і Joan de Montsó
Joan de Wallenrode
Joan VII de Wallenrode (també anomenat Joan de Wallenrodt) (± 1370 a Wasserknoden - mort al 28 de maig de 1419 a Alken (actualment un municipi de Bèlgica) va ser arquebisbe de Riga de 1393 a 1418 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1418 fins a la seva mort. Els Wallenrode eren una vella família de nobles Francs, amb molta influència a l'orde Teutònic.
Veure Cisma d'Occident і Joan de Wallenrode
Joan Eixemeno
Joan Eixemeno (Ciutat de Mallorca, ca. 1350 - Malta, 1420), frare franciscà, escriptor, predicador, teòleg i diplomàtic mallorquí.
Veure Cisma d'Occident і Joan Eixemeno
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Cisma d'Occident і Joan el Caçador
Joan III de Montferrat
Joan III de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1378 al 1381.
Veure Cisma d'Occident і Joan III de Montferrat
Joan XXIII de Pisa
Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.
Veure Cisma d'Occident і Joan XXIII de Pisa
Joana I de Nàpols
Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.
Veure Cisma d'Occident і Joana I de Nàpols
Jordi d'Ornós
Jordi d'Ornós (Perpinyà?, circa 1380 - Carpentràs (Provença), 1452), fou un bisbe, cardenal, jurista i diplomàtic català.
Veure Cisma d'Occident і Jordi d'Ornós
La Mare de Déu del canonge Van der Paele
La Mare de Déu del canonge Van der Paele (en neerlandès Madonna met kanunnik Joris van der Paele) és una pintura religiosa realitzada a l'oli sobre taula per Jan van Eyck el 1436.
Veure Cisma d'Occident і La Mare de Déu del canonge Van der Paele
Ladislau I de Nàpols
Ladislau I de Nàpols el Magnànim (1377 - Nàpols 1414), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).
Veure Cisma d'Occident і Ladislau I de Nàpols
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Cisma d'Occident і Llista de papes de Roma
Lluís II de Bar
Lluís II de Bar (1370 /1375 - 26 de juny de 1430) fou cardenal-duc de Bar.
Veure Cisma d'Occident і Lluís II de Bar
Lo somni
Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.
Veure Cisma d'Occident і Lo somni
Lodi
Lodi (pronunciat) (en llombard Lòd, pronunciat lɔt o lot) és un municipi italià, capital de la província de Lodi, a la regió de la Llombardia.
Veure Cisma d'Occident і Lodi
Louis de Montjoie
Louis de Montjoie (- Avinyó, 23 de juny de 1425), conseller i camarlenc del rei de França, virrei dels regnes de Sicília i Nàpols.
Veure Cisma d'Occident і Louis de Montjoie
Magisteri de l'Església
Papes i Bisbes (fragment del Retaule de Gant El Magisteri de l'Església és l'autoritat d'ensenyar que l'Església catòlica troba que té.
Veure Cisma d'Occident і Magisteri de l'Església
Manifest de Lunghezza
El manifest de Lunghezza (nom en origen: Universis praesens instrumentum publicum inspecturis) és un document amb data del 10 de maig de 1297, amb el qual els adversaris del papa Bonifaci VIII, al cap dels cardenals Jacobo i Pietro Colonna, pertanyents a la gran família romana dels Colonna, recolzats per Jacopone da Todi i d'alguns franciscans espirituals, van declarar invàlida l'abdicació del seu predecessor, Celestí V, i per tant invàlida l'elecció de Bonifaci.
Veure Cisma d'Occident і Manifest de Lunghezza
Marc de Vilalba
Marc de Vilalba, també conegut erròniament com de Villalba, (La Roca del Vallès, ? — Olesa de Montserrat, 27 de gener de 1439) fou un abat i polític, 13è President de la Generalitat de Catalunya nomenat per les Corts de Barcelona el 23 d'agost de 1413.
Veure Cisma d'Occident і Marc de Vilalba
Marino (municipi d'Itàlia)
Marino és un municipi a la ciutat metropolitana de Roma Capital (regió de Laci, Itàlia) amb 37.684 habitants l'any 2006.
Veure Cisma d'Occident і Marino (municipi d'Itàlia)
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Cisma d'Occident і Martí l'Humà
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Veure Cisma d'Occident і Martí V
Massís del Montgrí
El massís del Montgrí és un massís muntanyós calcari a la vora del mar Mediterrani al nord-est de la comarca del Baix Empordà i que, de fet, constitueix la separació natural entre aquesta i la de l'Alt Empordà.
Veure Cisma d'Occident і Massís del Montgrí
Mester de Clerecia
Mester de Clerecia és la literatura medieval castellana composta per clergues, és a dir, homes instruïts i no necessàriament sacerdots (podien ser nobles, com Pedro López de Ayala, jueus, com Sem Tob, o musulmans, com l'anònim autor del Poema de Yusuf) que posseïen uns coneixements superiors als del trivium o trivials, l'ensenyament elemental de l'època.
Veure Cisma d'Occident і Mester de Clerecia
Miquel de Perellós
Miquel de Perellós (Perellós, 1348 ? — Ambrun, 1 de maig del 1427) va ser un religiós rossellonès, arquebisbe d'Ambrun.
Veure Cisma d'Occident і Miquel de Perellós
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Veure Cisma d'Occident і Monestir de Montserrat
Niccolò Albergati
Niccolò Albergati (Bolonya, 1373 – Siena, 9 de maig de 1443) va ser un religiós cartoixà, proclamat cardenal de l'Església Catòlica Romana en 1426 per Martí V. És venerat com a beat per l'Església catòlica.
Veure Cisma d'Occident і Niccolò Albergati
Nicolau Eimeric
Nicolau Eimeric (Girona, 1320 - Girona, 4 de gener de 1399) fou un teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del.
Veure Cisma d'Occident і Nicolau Eimeric
Orde d'Avís
LOrde d'Avís fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat cap al 1166 amb el nom d’Orde d'Évora, nom que mantingué fins al 1211, quan en pren el nou.
Veure Cisma d'Occident і Orde d'Avís
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Cisma d'Occident і Orde de Sant Agustí
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Cisma d'Occident і Orde del Cister
Ot de Montcada i de Luna
Ot de Montcada i de Luna.
Veure Cisma d'Occident і Ot de Montcada i de Luna
Otó IV de Brunswick-Grubenhagen
Otó IV de Brunswick - Grubenhagen (1320 – 1 de desembre de 1398) fou el quart i últim marit de Joana I de Nàpols.
Veure Cisma d'Occident і Otó IV de Brunswick-Grubenhagen
Palau Episcopal de Tortosa
El Palau Episcopal de Tortosa és un edifici de Tortosa (Baix Ebre) declarat bé cultural d'interès nacional l'any 1931.
Veure Cisma d'Occident і Palau Episcopal de Tortosa
Palazzo Altemps
El Palazzo Altemps, anteriorment Palazzo Riario, és un edifici històric situat a la plaça sant'Apollinare del districte Ponte de Roma (Itàlia).
Veure Cisma d'Occident і Palazzo Altemps
Pal·ladi Calvet
Pal·ladi Calvet (Cornellà del Terri, s. XIV - Peníscola, 1419), també anomenat Patllari Calbet, va ser un monjo benedictí català, conegut per haver participat en un complot per assassinar el papa d'Avinyó Benet XIII.
Veure Cisma d'Occident і Pal·ladi Calvet
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Cisma d'Occident і Papa
Papa Bonifaci IX
Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.
Veure Cisma d'Occident і Papa Bonifaci IX
Papa Gregori XII
Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.
Veure Cisma d'Occident і Papa Gregori XII
Papa Innocenci VII
El papa Innocenci VII (llatí: Innocentius VII; italià: Innocenzo VI; 1339 – 6 de novembre de 1406), nascut Cosimo de' Migliorati, va ser cap de l'Església catòlica des del 17 d'octubre de 1404 fins a la seva mort.
Veure Cisma d'Occident і Papa Innocenci VII
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Veure Cisma d'Occident і Papat d'Avinyó
Papat de Perusa
La tomba del papa Benet XI a Perusa Perusa va ser una residència papal durant molt de temps durant el.
Veure Cisma d'Occident і Papat de Perusa
Papat renaixentista
El Papa Lleó X, la quintessència del papa del Renaixement El Papat renaixentista va ser un període de la història papal entre el Cisma d'Occident i la Reforma protestant.
Veure Cisma d'Occident і Papat renaixentista
Pedro Fernández de Frías
Pedro Fernández de Frías, conegut a Catalunya per Pere de Frías (Frías, - Florència, 19 de setembre de 1420) va ser un eclesiàstic canonge de la Seu de Tarragona, bisbe d'Osma i de Sabina, cardenal de Santa Prassede i privat d'Enric III de Castella.
Veure Cisma d'Occident і Pedro Fernández de Frías
Pedro Tenorio
fou un religiós i arquebisbe espanyol.
Veure Cisma d'Occident і Pedro Tenorio
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Cisma d'Occident і Peníscola
Pere Bertran
Pere Bertran (Regne de València, s. XIV -) fou un jurista valencià.
Veure Cisma d'Occident і Pere Bertran
Pere d'Aragó i d'Anjou
Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).
Veure Cisma d'Occident і Pere d'Aragó i d'Anjou
Pere d'Arenys
Pere d'Arenys (Arenys de Munt, 1349 – Barcelona, 1419) fou un teòleg dominicà català.
Veure Cisma d'Occident і Pere d'Arenys
Pere de Foix el Jove
fou un cardenal i bisbe francès.
Veure Cisma d'Occident і Pere de Foix el Jove
Pere de Foix el Vell
fou legat papal a Avinyó (1433-1464) i cardenal.
Veure Cisma d'Occident і Pere de Foix el Vell
Pere de Luxemburg
Pere de Luxemburg (20 de juliol de 1369 - 2 de juliol de 1387) va ser un prelat catòlic francès que va servir al bisbe de Metz i pseudocardenal des de 1384 fins a la seva mort.
Veure Cisma d'Occident і Pere de Luxemburg
Pere de Sagarriga i de Pau
Pere de Sagarriga i de Pau (Viladamat, ? - Barcelona 1418).
Veure Cisma d'Occident і Pere de Sagarriga i de Pau
Pere de Santcliment
Monsenyor Pere de Santcliment (Segrià, - Lleida, 1403) va ser bisbe de Lleida (1399-1403).
Veure Cisma d'Occident і Pere de Santcliment
Philibert de Naillac
Philibert de Naillac fou el 34è Mestre de l'Hospital des de 1396 al 1421, quan va morir.
Veure Cisma d'Occident і Philibert de Naillac
Pierre d'Ailly
Pierre d'Ailly (en llatí Petrus Aliacensis, Petrus de Alliaco) (Compiègne, 1351 - 9 d'agost de 1420), va ser un geògraf, teòleg i filòsof francès de l'edat mitjana, que va escriure un tractat cosmogràfic el 1410, l Imago Mundi (imatge del món).
Veure Cisma d'Occident і Pierre d'Ailly
Pierre Flandrin
Pierre Flandrin (Viviers, segle XIV - Avinyó, 1381) va ser un eclesiàstic, cardenal, canonge de la Seu de Tarragona i cambrer de la vila de Reus.
Veure Cisma d'Occident і Pierre Flandrin
Poggio Bracciolini
Giovanni Francesco Poggio Bracciolini conegut usualment com a Poggio Bracciolini (Terranuova, província d'Arezzo, Itàlia, 11 de febrer de 1380 - Florència, Itàlia, 30 d'octubre de 1459) fou un humanista italià.
Veure Cisma d'Occident і Poggio Bracciolini
Pontecorvo
Pontecorvo és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci.
Veure Cisma d'Occident і Pontecorvo
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Veure Cisma d'Occident і President de la Generalitat de Catalunya
Primera potència mundial
Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.
Veure Cisma d'Occident і Primera potència mundial
Profecia de Sant Malaquies
La profecia de sant Malaquies és una llista apòcrifa d'un centenar de lemes escrits en llatí, atribuïda a Malaquies d'Armagh (1094-1148) però molt probablement escrita a la darreria del.
Veure Cisma d'Occident і Profecia de Sant Malaquies
Prospero Colonna (1410-1463)
Prospero Colonna (Roma, c. 1410 - 24 de Març de 1463) va ser un cardenal-nebot del Papa Martí V (Odo Colonna), l'elecció del qual va acabar amb el Cisma d'Occident.
Veure Cisma d'Occident і Prospero Colonna (1410-1463)
Quim Lecina i Girona
Quim Lecina Girona (Barcelona, 21 de maig de 1943 - Rupià, 31 de maig de 2020) fou un actor, professor i director de teatre català.
Veure Cisma d'Occident і Quim Lecina i Girona
Ramon d'Escales
Sepulcre del bisbe Escales Ramon d'Escales Ros d'Ursino (? - † 1398, Barcelona) fou bisbe de Barcelona i Elna.
Veure Cisma d'Occident і Ramon d'Escales
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Veure Cisma d'Occident і Ramon Llull
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Cisma d'Occident і Reforma Protestant
Regne d'Hongria (medieval)
El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.
Veure Cisma d'Occident і Regne d'Hongria (medieval)
Regne de Xipre
El Regne de Xipre va ser un regne catòlic establert a l'illa de Xipre després de la Tercera Croada, al final de l'edat mitjana, entre el 1192 i el 1489.
Veure Cisma d'Occident і Regne de Xipre
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Cisma d'Occident і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Renúncia papal
papa Benet XVI és l'únic papa que ha renunciat al seu càrrec durant els últims sis segles. Es denomina renúncia papal al succés pel qual la màxima autoritat de l'Església Catòlica Romana, el papa, decideix dimitir del seu càrrec.
Veure Cisma d'Occident і Renúncia papal
República de Lucca
La República de Lucca, antic Estat del centre d'Itàlia.
Veure Cisma d'Occident і República de Lucca
Riccardo Caracciolo
Riccardo Caracciolo fou un Mestre rival al mestre Juan Fernández de Heredia durant el Cisma d'Occident.
Veure Cisma d'Occident і Riccardo Caracciolo
Roman de Fauvel
La col·lecció del Roman de Fauvel representa un dels exemples per excel·lència de l'al·legoria tardana medieval, amb una visible predilecció per la satírica.
Veure Cisma d'Occident і Roman de Fauvel
Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.
Veure Cisma d'Occident і Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Veure Cisma d'Occident і Sant Vicent Ferrer
Santa Maria de Morella
L'Església Arxiprestal de Santa Maria la Major de Morella (Ports, País Valencià), a la plaça de Benet XIII, és un temple construït entre els segles i, amb estils gòtic i renaixentista.
Veure Cisma d'Occident і Santa Maria de Morella
Saqueig de Torreblanca
El saqueig de Torreblanca fou un dels episodis de la lluita entre la Corona d'Aragó i els Abdalwadites a finals del.
Veure Cisma d'Occident і Saqueig de Torreblanca
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Veure Cisma d'Occident і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Cisma d'Occident і Segle XIV
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Cisma d'Occident і Segle XV
Setge d'Avinyó (1398-1403)
El Setge d'Avinyó de 1398 a 1403 fou un dels combats del Cisma d'Occident.
Veure Cisma d'Occident і Setge d'Avinyó (1398-1403)
Setge de Bonifacio
Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.
Veure Cisma d'Occident і Setge de Bonifacio
Setge de Calvi
El setge de Calvi fou una de les batalles de la Campanya naval d'Alfons el Magnànim.
Veure Cisma d'Occident і Setge de Calvi
Simó de Cramaud
Simó de Cramaud (Cramaud, vers 1345 – Poitiers, 15 de desembre de 1422), va ser un cardenal i arquebisbe catòlic francès, que va viure durant el període del Gran Cisma d'Occident.
Veure Cisma d'Occident і Simó de Cramaud
Simó Salvador
Simó Salvador fou un religiós i diplomàtic català nascut a la Selva del Camp el 1369.
Veure Cisma d'Occident і Simó Salvador
Studium generale
Mapa incomplet d'universitats medievals d'Europa. Algunes, com Lund (1425), hi falten. A partir de l'alta edat mitjana es començà a donar el nom de studium generale (studia generalia en plural) "estudi general" en llatí a les institucions d'ensenyament superior, de les quals van sorgir les primeres universitats en la cristiandat llatina (un espai coincident a grans trets amb l'Europa Occidental), i que avui en dia coneixem com Universitats.
Veure Cisma d'Occident і Studium generale
Sylvester Budes
Sylvester Budes fou el líder d'un grup de mercenaris bretons del.
Veure Cisma d'Occident і Sylvester Budes
The History of the Decline and Fall of the Roman Empire
The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (La història del declivi i caiguda de l'Imperi Romà) és l'obra més famosa d'Edward Gibbon i és considerat un dels llibres més influents en el pensament historiogràfic contemporani per l'ús de les fonts originàries, la barreja d'estil narratiu i fets que facilita la seva lectura i la interpretació racional de determinats fenòmens fins aleshores explicats per intervenció sobrenatural o l'atzar.
Veure Cisma d'Occident і The History of the Decline and Fall of the Roman Empire
Tomba de l'antipapa Joan XXIII
La Tomba de l'Antipapa Joan XXIII és el monument funerari de marbre de l'antipapa Joan XXIII (Baldassare Cossa), creat per Donatello i Michelozzo per al Baptisteri de Sant Joan (Florència), el qual queda adjacent a la Basílica de Santa Maria del Fiore.
Veure Cisma d'Occident і Tomba de l'antipapa Joan XXIII
Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg
La Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg (alemany: Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg; també coneguda simplement com a Universitat de Heidelberg), la més antiga de les universitats alemanyes, es va crear a la ciutat de Heidelberg, Baden-Württemberg.
Veure Cisma d'Occident і Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg
Ursulina de Parma
Ursulina Veneri de Parma (Parma, 1375 – Verona, 7 d'abril de 1410) va ser una oblata benedictina declarada beata.
Veure Cisma d'Occident і Ursulina de Parma
Vallibona
Vallibona vista des de l'oest amb els Ports de Beseit al fons. Verge al mur de l'església parroquial. Vallibona Vallibona és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports.
Veure Cisma d'Occident і Vallibona
Vicent Ferrer (Abat de Poblet)
Vicent Ferrer (València, ? - Poblet, Conca de Barberà, 1411) fou abat de Poblet (1393-1409) i oncle de Sant Vicent Ferrer.
Veure Cisma d'Occident і Vicent Ferrer (Abat de Poblet)
Vidal de Blanes i de Castellar d'Orís
fou un diplomàtic valencià.
Veure Cisma d'Occident і Vidal de Blanes i de Castellar d'Orís
Vilanòva d'Avinhon
Vilanova d'Avinyó (en francès Villeneuve-lès-Avignon i en occità Vilanòva d'Avinhon) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània, Occitània.
Veure Cisma d'Occident і Vilanòva d'Avinhon
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Cisma d'Occident і 1394
14 de gener
El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Cisma d'Occident і 14 de gener
1409
; Països Catalans.
Veure Cisma d'Occident і 1409
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Cisma d'Occident і 1417
1446
;Països Catalans.
Veure Cisma d'Occident і 1446
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Cisma d'Occident і 20 de setembre
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Veure Cisma d'Occident і 28 de desembre
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Cisma d'Occident і 4 de juliol
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Cisma d'Occident і 8 d'abril
També conegut com Cisma d'Avinyó, Cisme d'Occident, Cismàtic, Gran Cisma d'Occident.
, Climent VII d'Avinyó, Climent VIII de Peníscola, Coleta de Corbie, Compromís de Casp, Concili de Constança, Concili de Pisa, Concili provincial de Lleida, Conciliarisme, Conclave, Conclave de 1378, Conclave de 1389, Conclave de 1404, Conclave de 1406, Conclave de 1431, Conclave de 1458, Conclave de 1471, Conclave de 1724, Conrad de Gelnhausen, Cotlliure, Cròniques de Froissart, Croada de Bona, Croada de Despenser, Croada de Mahdia, Croada de Tedelis, Croades, Cultura del manuscrit, Dècada del 1370, De Triplici Statu Mundi, Degà del Col·legi Cardenalici, Deruta, Diòcesi de Ciudad Rodrigo, Domènec Ram i Lanaja, Ducat de Ferrara, Dues espases, Edat mitjana, Elionor d'Alburquerque, En guàrdia!, Enric de Langenstein, Enric II de Leez, Ermita de Santa Caterina (Torroella de Montgrí), Església Arxiprestal de Sant Mateu, Església catòlica a França, Esteve d'Agramunt, Felip d'Alençon, Ferran d'Antequera, Ferrara, Florència, Francesc Climent Sapera, Francesc Eiximenis, Francesc Riquer i Bastero, Francesca Romana, Francesco Petrarca, Frederic de Luna, Gal·licanisme, Galceran Albert, Garcia Fernández de Heredia, Gilabert de Pròixida i de Centelles, Giovanni Dominici, Giuliano Cesarini el Vell, Guerra de Ferrara, Guerra dels Cent Anys, Guerra santa, Guerres hussites, Guillem de Vallseca, Guillem de Vilamarí, Habemus papam, Henry le Despenser, Història de l'Església Catòlica, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Peníscola, Història de Polònia, Història del cristianisme, Història del cristianisme a Espanya, Història del papat, Illueca, Infern - Cant Dinovè, Jan Hus, Jan Hus (pel·lícula), Jaume de Prades i de Foix, Jean de Lastic, Jean Fouquet, Jean Gerson, Jerónimo de Ocón, Jesuats, Joan de Montsó, Joan de Wallenrode, Joan Eixemeno, Joan el Caçador, Joan III de Montferrat, Joan XXIII de Pisa, Joana I de Nàpols, Jordi d'Ornós, La Mare de Déu del canonge Van der Paele, Ladislau I de Nàpols, Llista de papes de Roma, Lluís II de Bar, Lo somni, Lodi, Louis de Montjoie, Magisteri de l'Església, Manifest de Lunghezza, Marc de Vilalba, Marino (municipi d'Itàlia), Martí l'Humà, Martí V, Massís del Montgrí, Mester de Clerecia, Miquel de Perellós, Monestir de Montserrat, Niccolò Albergati, Nicolau Eimeric, Orde d'Avís, Orde de Sant Agustí, Orde del Cister, Ot de Montcada i de Luna, Otó IV de Brunswick-Grubenhagen, Palau Episcopal de Tortosa, Palazzo Altemps, Pal·ladi Calvet, Papa, Papa Bonifaci IX, Papa Gregori XII, Papa Innocenci VII, Papat d'Avinyó, Papat de Perusa, Papat renaixentista, Pedro Fernández de Frías, Pedro Tenorio, Peníscola, Pere Bertran, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere d'Arenys, Pere de Foix el Jove, Pere de Foix el Vell, Pere de Luxemburg, Pere de Sagarriga i de Pau, Pere de Santcliment, Philibert de Naillac, Pierre d'Ailly, Pierre Flandrin, Poggio Bracciolini, Pontecorvo, President de la Generalitat de Catalunya, Primera potència mundial, Profecia de Sant Malaquies, Prospero Colonna (1410-1463), Quim Lecina i Girona, Ramon d'Escales, Ramon Llull, Reforma Protestant, Regne d'Hongria (medieval), Regne de Xipre, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Renúncia papal, República de Lucca, Riccardo Caracciolo, Roman de Fauvel, Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant Vicent Ferrer, Santa Maria de Morella, Saqueig de Torreblanca, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Segle XIV, Segle XV, Setge d'Avinyó (1398-1403), Setge de Bonifacio, Setge de Calvi, Simó de Cramaud, Simó Salvador, Studium generale, Sylvester Budes, The History of the Decline and Fall of the Roman Empire, Tomba de l'antipapa Joan XXIII, Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg, Ursulina de Parma, Vallibona, Vicent Ferrer (Abat de Poblet), Vidal de Blanes i de Castellar d'Orís, Vilanòva d'Avinhon, 1394, 14 de gener, 1409, 1417, 1446, 20 de setembre, 28 de desembre, 4 de juliol, 8 d'abril.