Taula de continguts
83 les relacions: Abidè, Acaci de Berea, Acaci de Melitene, Acèfal (religió), Adamanti, Aeci (metge), Agora (pel·lícula), Alexandre de Hieràpolis (451), Alipi de Constantinoble, Anatema, Andreu de Samòsata, Antil, Atanasi d'Alexandria, Autoria dels escrits joànics, Àtic de Constantinoble, Ciril (cràter), Ciril de Constantinoble, Concili d'Efes, Concili de Calcedònia, Crema de llibres, Diòscor d'Alexandria, Doctor de l'Església, Ecumeni, Efes, Egipte (província romana), Escola dels perses, Esglésies ortodoxes orientals, Eusebi d'Alexandria, Fastidi, Flavià de Constantinoble, Gran Cisma d'Orient, Henòtic, Hipàcia, Ireneu de Tir, Isígon de Nicea, Isidor de Pelúsion, Joan Drungari, Joan I d'Antioquia, Joan III Nikiu, Julià l'Apòstata, Literatura romana d'Orient, Llista de cràters de la Lluna: C-F, Llista de patriarques grecs ortodoxos d'Alexandria, Mare de Déu, Mari Mercator, Meleci de Mopsuètia, Memorial (religió), Miafisisme, Nestori, Orestes (prefecte), ... Ampliar l'índex (33 més) »
Abidè
Abidè o Abidenos (en llatí Abydenus, en grec antic, fou un historiador grec d'època desconeguda que va escriure una història d'Assíria, segons Ciril d'Alexandria, en dialecte jònic. Se sap que per la seva obra va utilitzar obres de Megastenes i Berós.
Veure Ciril d'Alexandria і Abidè
Acaci de Berea
Acaci de Beroea (Acacius) fou un religiós sirià nascut a un monestir prop d'Antioquia, defensor de l'església oficial contra les doctrines d'Arri.
Veure Ciril d'Alexandria і Acaci de Berea
Acaci de Melitene
Acaci de Melitene o Acacius va ser bisbe de la ciutat de Melitene el 431.
Veure Ciril d'Alexandria і Acaci de Melitene
Acèfal (religió)
Els acèfals formaven part d'un corrent religiós cristià considerat herètic.
Veure Ciril d'Alexandria і Acèfal (religió)
Adamanti
Adamanti (en llatí Adamantius, en grec Adamántios) fou un antic metge jueu que portava el títol de Iatrosophista (i que vivia a Alexandria d'on fugí quan els jueus foren expulsats de la ciutat pel patriarca Ciril d'Alexandria l'any 415. Va anar a Constantinoble on es va convertir al cristianisme per persuasió del patriarca Àtic de Constantinoble.
Veure Ciril d'Alexandria і Adamanti
Aeci (metge)
Aeci d'Amida (en llatí Aetius Amidenus, en grec antic) era un metge romà d'Orient probablement del, encara que ha estat situat també al IV i al V, ja que parla als seus escrits de Ciril, patriarca d'Alexandria, i de Petros Arquiater, metge del rei ostrogot Teodoric.
Veure Ciril d'Alexandria і Aeci (metge)
Agora (pel·lícula)
Agora és un drama històric de 2009 dirigit per Alejandro Amenábar i protagonitzat per Rachel Weisz.
Veure Ciril d'Alexandria і Agora (pel·lícula)
Alexandre de Hieràpolis (451)
Alexandre de Hieràpolis (en Ἀλέξανδρος) va ser bisbe de la ciutat de Hieràpolis de Síria cap a l'any 431 aC.
Veure Ciril d'Alexandria і Alexandre de Hieràpolis (451)
Alipi de Constantinoble
Alipi o Alípios (en Alypius, en Ἀλύπιος) fou un sacerdot de la gran església de Constantinoble que va florir el 430.
Veure Ciril d'Alexandria і Alipi de Constantinoble
Anatema
Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al papa Gregori XI. Anatema (del llatí, i aquest del grec, anathema, originalment “ofrena”) és un terme de significació ambigua que pren al Nou Testament el sentit d'una sentència per la que s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa.
Veure Ciril d'Alexandria і Anatema
Andreu de Samòsata
Andreu de Samòsata va ser bisbe de la ciutat de Samòsata cap a l'any 430.
Veure Ciril d'Alexandria і Andreu de Samòsata
Antil
Antil (en llatí Antyllus (Antoniet), en grec antic Άντυλλος) va ser un important metge i cirurgià grec que vivia a Roma segurament abans de la fi del, ja que és esmentat per Oribasi i que probablement va viure més tard de la fi del, ja que Galè no en parla.
Veure Ciril d'Alexandria і Antil
Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria (en grec antic Άθανάσιος) fou un prevere de l'església d'Alexandria, fill d'Isidora, la germana de Ciril d'Alexandria.
Veure Ciril d'Alexandria і Atanasi d'Alexandria
Autoria dels escrits joànics
Joan Evangelista, Evangeliari de Rabbula. Els escrits joànics són l'Evangeli segons Joan, la Segona carta de Joan, la Tercera carta de Joan i l'Apocalipsi.
Veure Ciril d'Alexandria і Autoria dels escrits joànics
Àtic de Constantinoble
Àtic (en Atticus, en Ἀττικός) va ser arquebisbe de Constantinoble de l'any 406 al 425.
Veure Ciril d'Alexandria і Àtic de Constantinoble
Ciril (cràter)
Localització de Ciril Cràters Kirill (part inferior esquerra) i Theo (a dalt a la dreta). Imatge de l'Observatori Naval dels Estats Units Ciril és un cràter d'impacte lunar situat en l'extrem nord-oest de la Mare Nectaris, envaït parcialment en el seu costat nord-est pel cràter una mica més gran i més recent Teòfil.
Veure Ciril d'Alexandria і Ciril (cràter)
Ciril de Constantinoble
Ciril de Constantinoble (Constantinoble, ca. 1126 - Mont Carmel, ca. 1235) és una figura llegendària, suposat frare carmelità i un dels primers superiors generals de l'Orde del Carmel.
Veure Ciril d'Alexandria і Ciril de Constantinoble
Concili d'Efes
El Concili d'Efes es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, antic port grec, en l'actual Turquia.
Veure Ciril d'Alexandria і Concili d'Efes
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Veure Ciril d'Alexandria і Concili de Calcedònia
Crema de llibres
càtars. La crema de llibres consisteix en la destrucció feta amb foc de manera ritual de llibres o altres materials escrits, normalment realitzats en un context públic.
Veure Ciril d'Alexandria і Crema de llibres
Diòscor d'Alexandria
Diòscor d'Alexandria (Διόσκορος) nascut en època desconeguda, va ser patriarca d'Alexandria del 444 al 451.
Veure Ciril d'Alexandria і Diòscor d'Alexandria
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Veure Ciril d'Alexandria і Doctor de l'Església
Ecumeni
Ecumeni (Oecumenius) fou un escriptor grec comentarista de diverses parts del Nou Testament.
Veure Ciril d'Alexandria і Ecumeni
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Veure Ciril d'Alexandria і Efes
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Veure Ciril d'Alexandria і Egipte (província romana)
Escola dels perses
L'escola dels perses o escola d'Edessa (en llatí Schola Persica) fou un centre d'estudi religiós fundat a la ciutat d'Edessa a Mesopotàmia, per l'ensenyat exclusivament pels cristians de Pèrsia.
Veure Ciril d'Alexandria і Escola dels perses
Esglésies ortodoxes orientals
Sacerdot etíop Les Esglésies ortodoxes orientals són les esglésies cristianes orientals que reconeixen només tres concilis ecumènics: El Primer Concili de Nicea, el primer concili de Constantinoble i el primer concili d'Efes.
Veure Ciril d'Alexandria і Esglésies ortodoxes orientals
Eusebi d'Alexandria
Eusebi d'Alexandria fou un escriptor religiós romà d'Orient (probablement ell mateix religiós).
Veure Ciril d'Alexandria і Eusebi d'Alexandria
Fastidi
Fastidi, en llatí Fastidius, fou un bisbe de Britània, deixeble de Pelagi, que Gennadi de Marsella situa en el temps entre Ciril d'Alexandria i Teodot d'Ancira (vers 400-450).
Veure Ciril d'Alexandria і Fastidi
Flavià de Constantinoble
Flavià de Constantinoble (en Flavianus, en Φλαβιανός) (Constantinoble?, final del s. IV - Lídia, 17 de febrer de 449) va ser un patriarca romà d'Orient, successor de Procle com a bisbe de Constantinoble l'any 446.
Veure Ciril d'Alexandria і Flavià de Constantinoble
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Veure Ciril d'Alexandria і Gran Cisma d'Orient
Henòtic
L'Henòtic (henōtikón) (en llatí Henoticon, en grec antic ἑνοτικόν) va ser un document religiós publicat l'any 482 per l'emperador romà d'Orient Zenó.
Veure Ciril d'Alexandria і Henòtic
Hipàcia
Hipàcia (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350-370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte.
Veure Ciril d'Alexandria і Hipàcia
Ireneu de Tir
Ireneu de Tir va ser bisbe de Tir.
Veure Ciril d'Alexandria і Ireneu de Tir
Isígon de Nicea
Isígon (en Isigonus, Ἰσίγονος) va ser un escriptor grec que, segons Esteve de Bizanci, era natural de Nicea, i segons Ciril d'Alexandria era de Citium, mentre que modernament hom considera més probable l'opció de Nicea.
Veure Ciril d'Alexandria і Isígon de Nicea
Isidor de Pelúsion
Isidor de Pelúsion — en llatí Isidorus, en grec — (Alexandria, s. IV - Pelúsion, 436 o 449) fou un escriptor cristià exegètic de finals del.
Veure Ciril d'Alexandria і Isidor de Pelúsion
Joan Drungari
Joan Drungari o Joan Drungàries o Joan de Drungària (en llatí Joannes Drungarius, Joannes Drungarias, en grec Ἰωάννης Δρουγγαρίος o Ἰωάννης τῆς Δρουγγαρίας) fou un eclesiàstic grec contemporani (i probablement clergue depenent) de Ciril d'Alexandria.
Veure Ciril d'Alexandria і Joan Drungari
Joan I d'Antioquia
Joan d'Antioquia —Joannes Antiochenus— (? - 442) fou patriarca d'Antioquia a la primera meitat del (428-442).
Veure Ciril d'Alexandria і Joan I d'Antioquia
Joan III Nikiu
Joan III d'Alexandria o Joan III Nikiu, perquè havia nascut a la ciutat de Nikiu (en grec medieval Νικιους), actual Zawijat Razin va ser patriarca d'Alexandria de l'any 505 al 516.
Veure Ciril d'Alexandria і Joan III Nikiu
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Veure Ciril d'Alexandria і Julià l'Apòstata
Literatura romana d'Orient
La literatura romana d'Orient comprèn tota la literatura de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Ciril d'Alexandria і Literatura romana d'Orient
Llista de cràters de la Lluna: C-F
Llista de cràters de la Lluna (C-F) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Veure Ciril d'Alexandria і Llista de cràters de la Lluna: C-F
Llista de patriarques grecs ortodoxos d'Alexandria
Llista dels patriarques d'Alexandria (el signe ⊕ indica els bisbes arrians; l'asterisc ∗, els monofisites).
Veure Ciril d'Alexandria і Llista de patriarques grecs ortodoxos d'Alexandria
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Veure Ciril d'Alexandria і Mare de Déu
Mari Mercator
Mari Mercator - Marius Mercator - fou un escriptor eclesiàstic que va viure al segle V, distingit per la seva oposició als pelagians i nestorians.
Veure Ciril d'Alexandria і Mari Mercator
Meleci de Mopsuètia
Meleci de Mopsuètia (Meletius, Melétios) fou un religiós grec seguidor incondicional de Nestori.
Veure Ciril d'Alexandria і Meleci de Mopsuètia
Memorial (religió)
L'expressió memorial és una categoria teològica emprada per l'Església Catòlica presa de les celebracions hebrees per descriure millor la participació dels fidels en els misteris de la vida de Crist, sobretot el Sant Sopar i el sacrifici a la creu, a través de la litúrgia.
Veure Ciril d'Alexandria і Memorial (religió)
Miafisisme
El miafisisme és una doctrina cristiana que afirma que en Jesucrist hi ha una sola naturalesa unida, divina i humana junta.
Veure Ciril d'Alexandria і Miafisisme
Nestori
Nestori fou un patriarca de Constantinoble (428-431) i un heresiarca grec del, fundador del nestorianisme.
Veure Ciril d'Alexandria і Nestori
Orestes (prefecte)
Orestes (en llatí Orestes, en grec antic Όρέστης) va ser prefecte de la diòcesi d'Egipte durant el desè consolat de Flavi Honori i durant el període en què Ciril d'Alexandria era el Patriarca d'Alexandria.
Veure Ciril d'Alexandria і Orestes (prefecte)
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Veure Ciril d'Alexandria і Papa Lleó I
Papa Sixt III
Sixt III (? - Roma 440) va ser papa entre el 432 i el 440.
Veure Ciril d'Alexandria і Papa Sixt III
Patriarca Ortodox d'Alexandria
El patriarca d'Alexandria i de tot Àfrica o patriarca de l'Església Ortodoxa d'Alexandria és el cap de la jurisdicció autocèfala canònica de l'Església Ortodoxa a Egipte i a la resta de l'Àfrica.
Veure Ciril d'Alexandria і Patriarca Ortodox d'Alexandria
Patrologia
La Patrologia és la part de la història de la teologia cristiana que estudia els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres (exceptuant els llibres canònics, concretament del període comprès entre els inicis del cristianisme i el a Occident (Isidor de Sevilla) i el a Orient (Joan Damascè).
Veure Ciril d'Alexandria і Patrologia
Patrologia Graeca
La Patrologia Graeca o Patrologiae Cursus Completus Series Graeca (en català:«Patrologia grega»).
Veure Ciril d'Alexandria і Patrologia Graeca
Pau II d'Èmesa
Pau II d'Èmesa (Paulus) fou un bisbe d'Èmesa del.
Veure Ciril d'Alexandria і Pau II d'Èmesa
Pere Monge
Pere Monge o Pere Mogge va ser patriarca monofisita d'Alexandria al.
Veure Ciril d'Alexandria і Pere Monge
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Veure Ciril d'Alexandria і Pius XII
Porfiri
Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.
Veure Ciril d'Alexandria і Porfiri
Primers set concilis ecumènics
Emperador Constantí (centre), acompanyat dels bisbes del Primer concili de Nicea (325), sostenint el Credo de Nicea del 381 En la història del cristianisme, els primers set concilis ecumènics inclouen: el Primer Concili de Nicea el 325, el Primer Concili de Constantinoble el 381, el Concili d'Efes el 431, el Concili de Calcedònia el 451, el Segon Concili de Constantinoble el 553, el Tercer Concili de Constantinoble del 680-681 i, finalment, el Segon Concili de Nicea el 787.
Veure Ciril d'Alexandria і Primers set concilis ecumènics
Procopi de Gaza
Procopi de Gaza va ser un retòric grec i cristià que va viure a Gaza al segle VI (c. 465 - 528) i que va pertànyer a la Segona Sofística.
Veure Ciril d'Alexandria і Procopi de Gaza
Proteri d'Alexandria
Proteri d'Alexandria va ser patriarca d'Alexandria de l'any 451 al 457.
Veure Ciril d'Alexandria і Proteri d'Alexandria
Ptolemeu de Mendes
Ptolemeu de Mendes fou un sacerdot i historiador grec egipci de finals del i començaments del, ni abans d'August ni més tard de Tiberi, que va escriure una Història d'Egipte (τὰ Αἰγυπτίων ἀνέκαθεν ἱστορῶν) en tres llibres esmentat per Climent Alexandrí, Tatià, Justí, Eusebi, Tertulià i Ciril d'Alexandria.
Veure Ciril d'Alexandria і Ptolemeu de Mendes
Samòsata
Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.
Veure Ciril d'Alexandria і Samòsata
Sant Ciril
* Sant Ciril d'Alexandria, patriarca d'Alexandria del.
Veure Ciril d'Alexandria і Sant Ciril
Sínode del Roure
Icona de Joan Crisòstom (Etterbeek, Bèlgica). El Sínode del Roure va ser un sínode provincial, celebrat a Constantinoble el juliol de 403, en el qual Joan Crisòstom va ser condemnat i deposat com a Patriarca de Constantinoble.
Veure Ciril d'Alexandria і Sínode del Roure
Sòcrates Escolàstic
Sòcrates Escolàstic (en llatí Socrates Scholasticus, en grec) fou un orador i historiògraf religiós de parla grega autor d'una Historia eclesiàstica.
Veure Ciril d'Alexandria і Sòcrates Escolàstic
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Veure Ciril d'Alexandria і Segle V
Simeó I el Gran
El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (Симеон I Велики., trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).
Veure Ciril d'Alexandria і Simeó I el Gran
Teòdot d'Ancira
Teodot d'Ancira (Theodotus) fou un teòleg, bisbe d'Ancira (la moderna Ankara) a Galàcia al.
Veure Ciril d'Alexandria і Teòdot d'Ancira
Teòfil d'Alexandria
Teòfil (Teophilus) va ser bisbe d'Alexandria al final del i començament del.
Veure Ciril d'Alexandria і Teòfil d'Alexandria
Teó d'Alexandria (astrònom)
Teó d'Alexandria (grec antic: Θέων ὁ Ἀλεξανδρεύς; c. 335 - c. 405) va ser un geòmetra i astrònom nadiu d'Alexandria, pare d'Hipàcia.
Veure Ciril d'Alexandria і Teó d'Alexandria (astrònom)
Temple d'Àrtemis a Efes
El temple d'Àrtemis (Artemis Tapınağı), també conegut com el temple de Diana, va ser un temple grec dedicat a una forma antiga i local de la deessa Àrtemis (identificada amb Diana, una deessa romana).
Veure Ciril d'Alexandria і Temple d'Àrtemis a Efes
Teodor d'Alexandria (segle V)
Teodor d'Alexandria (en llatí Theodorus, en grec antic Θεόδωρος) fou un religiós, que era diaca de l'església d'Alexandria, i que al concili de Calcedònia de l'any 451 va presentar un libellus (en grec Λίβελλος), contra el patriarca d'Alexandria Diòscor, on l'acusava durament, i on deia que la persecució que ell mateix patia era deguda a l'enfrontament que havia tingut amb el seu predecessor Ciril d'Alexandria.
Veure Ciril d'Alexandria і Teodor d'Alexandria (segle V)
Teodor de Mopsuèstia
Teodor de Mopsuèstia va ser un eclesiàstic romà d'Orient, bisbe de Mopsuèstia.
Veure Ciril d'Alexandria і Teodor de Mopsuèstia
Teodoret de Cir
Teodoret (Θεοδώρητος) (Antioquia de l'Orontes, vers 393 – Cir, vers 457) també conegut com a Teodorit, tot i que aquesta forma és menys correcta, va ser un dels més eminents eclesiàstics del, i un defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.
Veure Ciril d'Alexandria і Teodoret de Cir
Text alexandrí
El text alexandrí és un dels principals en la crítica textual del Nou Testament.
Veure Ciril d'Alexandria і Text alexandrí
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Ciril d'Alexandria і 10 de juliol
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Ciril d'Alexandria і 13 d'agost
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Ciril d'Alexandria і 22 de juny
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Ciril d'Alexandria і 27 de juny
412
El 412 (CDXII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Ciril d'Alexandria і 412
444
444 (CDXLIV) va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià, en vigor en aquella data.
Veure Ciril d'Alexandria і 444