Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Christiaan Huygens

Índex Christiaan Huygens

Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.

177 les relacions: Abraham de Moivre, André Tacquet, Anells de Saturn, Antecedents del cinema, Antoni Ludenya, Ars magna lucis et umbrae, Òptica física, Étienne-Louis Malus, Àrea del cercle, Baròmetre, Birefringència, Braquistòcrona, Calculadora de Leibniz, Catenària, Charles François de Cisternay du Fay, Ciència oberta, Color, Constantijn Huygens, Constel·lació del Rellotge, Corba serpentina, Cornelis Drebbel, Cosmos: Un viatge personal, Cronologia d'invents i descobertes, Cronologia de l'astronomia del sistema solar, Cronologia de la mecànica clàssica, Cronologia de les tecnologies de la mesura del temps, Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals, Cronometria, Ctesibi, David Bierens de Haan, Definició de «planeta», Denis Papin, Descobriment i exploració del sistema solar, Diederik Korteweg, Dualitat ona-partícula, Duplicació del cub, Edat d'Or neerlandesa, El·lipsoide de referència, Engranatge, Equació de temps, ESAC, Escapament de Galileu, Espai exterior, Espat d'Islàndia, Evoluta, Experiment de la doble escletxa, Experiment de Michelson-Morley, Família Champion, Fantasmagoria, Física experimental, ..., Física teòrica, Filosofia occidental, Força centrípeta, Frans van Schooten, Friedrich Risner, Geologia de Mart, Geometria (Descartes), Georg Mohr, Gilles Personne de Roberval, Giovanni Battista Odierna, Giovanni Cassini, Gottfried Wilhelm Leibniz, Guido Grandi, Hendrik van Heuraet, Henry Oldenburg, Història de l'animació tradicional, Història de l'estadística, Història de l'observació de Mart, Història de l'observació lunar, Història de la física, Història de la longitud, Història de la probabilitat, Història de la tecnologia cinematogràfica, Història del càlcul, Història del motor de combustió interna, Història del telescopi, Història dels Països Baixos, Honoré Fabri, Ibn al-Hàytham, Involuta, Isaac Newton, Ismael Boulliau, Isocronisme, Jakob Bernoulli, Jean-Baptiste Colbert, Johann Bernoulli, Johann Joachim Becher, Johannes Hudde, John Arbuthnot, John Collins, Joseph Sauveur, La Haia, Leonhard Euler, Leonora Duarte, Llanterna màgica, Llibres clàssics de la ciència, Llista d'astrònoms, Llista de característiques d'albedo de Tità, Llista de colles de Tità, Llista de cràters de Mart, Llista de cràters de Mart: H-N, Llista de cràters de Tità, Llista de fabricants d'instruments astronòmics, Llista de físics, Llista de rellotgers, Llista de satèl·lits naturals, Lorenzo Magalotti, Margaret Cavendish, Mart (planeta), Martino Martini, Mòdul de descens Huygens, Mecanicisme, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Mesura de la pressió, Metre, Microscopi òptic, Molla, Nebulosa d'Orió, Neerlandesos, Ninon de L'Enclos, Nombre e, Nomenclatura dels satèl·lits naturals, Ole Rømer, Ona electromagnètica, Orgue, Països Baixos, Pèndol cicloidal, Pèndol de segons, Pèndol matemàtic, Pierre Rémond de Montmort, Planeta, Planetari mecànic, Polarització d'ones lluminoses, Pont de mico, Principi de Huygens-Fresnel, Probabilitat, Pseudoesfera, Quadratura (geometria), Relativitat general, Rellotge, Rellotge (complement), Rellotge de llanterna, Rellotge de pèndola, Rellotge mecànic, Rellotger, Rellotgeria, Rembrandt van Rijn, René Descartes, René-François de Sluse, Robert Hooke, Satèl·lits de Saturn, Saturn (planeta), Segon, Sol (dia marcià), Syrtis Major Planum, Tautòcrona, Telescopi, Telescopi aeri, Temps, Teorema de la suma de dos quadrats, Teoria corpuscular de la llum, Teoria d'equacions, Teoria de la probabilitat, Teoria del color, Termòmetre, Tità (satèl·lit), Tomàs Amorós i Cerdà, Tractriu, Videomapatge, Vladímir Arnold, 14 d'abril, 1629, 1655, 1690, 1695, 8 de juliol. Ampliar l'índex (127 més) »

Abraham de Moivre

va ésser un matemàtic francès.

Nou!!: Christiaan Huygens і Abraham de Moivre · Veure més »

André Tacquet

André Tacquet o Andreas Tacquet va ser un matemàtic anversès del conegut pels llibres de text que va editar.

Nou!!: Christiaan Huygens і André Tacquet · Veure més »

Anells de Saturn

Anells de Saturn. Hi ha etiquetes en els més importants Els anells de Saturn són un sistema de quatre anells planetaris que envolten aquell planeta.

Nou!!: Christiaan Huygens і Anells de Saturn · Veure més »

Antecedents del cinema

Els antecedents del cinema són tots aquells aparells, materials, fenòmens, tècniques o processos que, mitjançant el seu desenvolupament i perfeccionament han propiciat l'aparició del cinema tal com es coneix en l'actualitat.

Nou!!: Christiaan Huygens і Antecedents del cinema · Veure més »

Antoni Ludenya

Antoni Ludenya, sovint escrit Ludeña o Ludenna (Almussafes, la Ribera Baixa, 23 de desembre de 1740 - Cremona, Llombardia, 1 de març de 1820) fou un jesuïta i matemàtic valencià.

Nou!!: Christiaan Huygens і Antoni Ludenya · Veure més »

Ars magna lucis et umbrae

Ars Magna Lucis et Umbrae és una obra d'Athanasius Kircher publicada a Roma a mitjan (1645-1646) i estructurada en deu llibres o capítols.

Nou!!: Christiaan Huygens і Ars magna lucis et umbrae · Veure més »

Òptica física

Refracció de la llum segons el principi de Huygens-Fresnel. Els punts grocs indiquen els punts on s'originen les noves ones. Lòptica física, òptica ondulatòria o òptica electromagnètica és la disciplina de la física que s'ocupa de l'estudi de la llum considerada com a ona electromagnètica.

Nou!!: Christiaan Huygens і Òptica física · Veure més »

Étienne-Louis Malus

Étienne-Louis Malus (París, 23 de juny de 1775 – 23 de febrer de 1812), va ser un físic i matemàtic francès.

Nou!!: Christiaan Huygens і Étienne-Louis Malus · Veure més »

Àrea del cercle

Si dividim el cercle en sectors (blaus i grocs), podem reorganitzar-los formant una figura que aproximadament és un rectangle (com més sectors, més semblant a un rectangle). Aquest rectangle té com a base la meitat de la longitud de la circumferència i com a altura el radi, la superfície és doncs \pi r \cdot r.

Nou!!: Christiaan Huygens і Àrea del cercle · Veure més »

Baròmetre

Un baròmetre és un instrument de mesura utilitzat en física i meteorologia, que serveix per a mesurar la pressió atmosfèrica.

Nou!!: Christiaan Huygens і Baròmetre · Veure més »

Birefringència

Birefringència en un cristall de calcita Un cristall de calcita vist a través d'un filtre polaritzat La birefringència o doble refracció és una propietat de la matèria anisòtropa transparent que consisteix en el desdoblament d'un feix de llum incident en dos feixos polaritzats linealment en direccions perpendiculars entre si com si el material tingués dos índexs de refracció diferents.

Nou!!: Christiaan Huygens і Birefringència · Veure més »

Braquistòcrona

La corba de baixada més ràpida no és una línia recta ni la poligonal (blava) sinó un cicloide anomenat ''braquistòcrona'' (vermell) La braquistòcrona, o «corba de descens més ràpid», és la corba entre dos punts que recorre un cos sobre el qual només actua la gravetat, constant i sense considerar la fricció; se suposa que el cos parteix del repòs en el primer dels dos punts.

Nou!!: Christiaan Huygens і Braquistòcrona · Veure més »

Calculadora de Leibniz

Una còpia de la calculadora de Leibniz al museu de Dresden La calculadora de Leibniz va ser una calculadora digital mecànica inventada l'any 1672 i completada l'any 1694 pel matemàtic i filòsof Gottfried Wilhelm Leibniz a partir de la seva amistat amb el matemàtic i astrònom holandès Christian Huygens i el coneixement de la calculadora (Pascalina) de Blaise Pascal.

Nou!!: Christiaan Huygens і Calculadora de Leibniz · Veure més »

Catenària

Una catenària és la corba que descriu una cadena suspesa pels seus extrems i que es troba sotmesa a un camp gravitatori uniforme.

Nou!!: Christiaan Huygens і Catenària · Veure més »

Charles François de Cisternay du Fay

Charles François de Cisternay du Fay (París, 14 de setembre del 1698 - 16 de juliol del 1739) fou un químic francès conegut en electroestàtica per diferenciar entre una electricitat positiva i una altra negativa.

Nou!!: Christiaan Huygens і Charles François de Cisternay du Fay · Veure més »

Ciència oberta

Ciència oberta és el paraigües del moviment per fer la recerca científica, les seves dades i la seva disseminació accessibles a tots els nivells d'una societat del coneixement, a un nivell aficionat o professional.

Nou!!: Christiaan Huygens і Ciència oberta · Veure més »

Color

Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.

Nou!!: Christiaan Huygens і Color · Veure més »

Constantijn Huygens

Constantijn Huygens (La Haia, 4 de setembre de 1596 –La Haia, 28 de març de 1687) fou un dels principals poetes clàssics de l'Edat d'Or neerlandesa, i pare del famós científic neerlandès Christiaan Huygens.

Nou!!: Christiaan Huygens і Constantijn Huygens · Veure més »

Constel·lació del Rellotge

El Rellotge (Horologium) fou anomenada originalment Horologium Oscillitorium per l'Abbé Nicolas Louis de Lacaille, en honor del rellotge de pèndol, de Christiaan Huygens.

Nou!!: Christiaan Huygens і Constel·lació del Rellotge · Veure més »

Corba serpentina

Un corba de serpentina és una corba l'equació del qual és de la forma x^2y+aby-a^2x.

Nou!!: Christiaan Huygens і Corba serpentina · Veure més »

Cornelis Drebbel

Cornelis Jacobszoon Drebbel (1572 – 7 de novembre de 1633) va ser un neerlandès que l'any 1620 va construir el primer vaixell submarí navegable, Drebbel va ser un innovador que va contribuir al desenvolupament dels sistemes de mesurament i de control en l'òptica i en la química.

Nou!!: Christiaan Huygens і Cornelis Drebbel · Veure més »

Cosmos: Un viatge personal

Cosmos: Un viatge personal (en anglès Cosmos: A Personal Voyage) és el títol d'una obra de divulgació científica produïda per Carl Sagan i Ann Druyan per a difondre la història de l'astronomia, l'origen de la vida, el nostre lloc a l'univers, les modernes visions de la cosmologia i les darreres notícies de l'exploració espacial; en particular, les missions Voyager.

Nou!!: Christiaan Huygens і Cosmos: Un viatge personal · Veure més »

Cronologia d'invents i descobertes

Aquesta és una llista d'invents i descobertes científiques o tècniques, ordenats de forma cronològica.

Nou!!: Christiaan Huygens і Cronologia d'invents i descobertes · Veure més »

Cronologia de l'astronomia del sistema solar

Aquest article és una cronologia de l'astronomia del sistema solar.

Nou!!: Christiaan Huygens і Cronologia de l'astronomia del sistema solar · Veure més »

Cronologia de la mecànica clàssica

El que segueix és una cronologia de la mecànica clàssica.

Nou!!: Christiaan Huygens і Cronologia de la mecànica clàssica · Veure més »

Cronologia de les tecnologies de la mesura del temps

La Torre del rellotge, a Londres, que alberga el cèlebre Big Ben.

Nou!!: Christiaan Huygens і Cronologia de les tecnologies de la mesura del temps · Veure més »

Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals

Comparació (a escala) dels principals satèl·lits del sistema solar, amb la Terra com a referència. Aquesta cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits naturals registra el progrés en el descobriment de nous cossos celestes en el transcurs de la història.

Nou!!: Christiaan Huygens і Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals · Veure més »

Cronometria

Un rellotge en una estació de ferrocarril alemanya sincronitzat pel protocol DCF77. La cronometria és la disciplina que s'ocupa de la mesura exacta del temps, mesurant-lo per períodes o divisions.

Nou!!: Christiaan Huygens і Cronometria · Veure més »

Ctesibi

rellotge hidràulic grec (Museu de l'Àgora, Atenes) Ctesibi d'Alexandria (Ctesíbios en grec antic Κτησίϐιος/Ktêsíbios) va ser un inventor i matemàtic nascut a Alexandria (Egipte ptolemaic) que va viure a la meitat del segle III aC, principalment en el regnat de Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC).

Nou!!: Christiaan Huygens і Ctesibi · Veure més »

David Bierens de Haan

David Bierens de Haan (1822-1895) va ser un matemàtic neerlandès conegut per les seves taules d'integrals definides.

Nou!!: Christiaan Huygens і David Bierens de Haan · Veure més »

Definició de «planeta»

Tritó, foto presa pel Voyager 2. La definició de «planeta» ha estat carregada d'ambigüitat des de l'antiguitat.

Nou!!: Christiaan Huygens і Definició de «planeta» · Veure més »

Denis Papin

Denis Papin (Blois, regne de França, 22 d'agost de 1647 - Londres, Anglaterra, principis del 1712 o 26 d'agost de 1713), va ser un físic i inventor francès.

Nou!!: Christiaan Huygens і Denis Papin · Veure més »

Descobriment i exploració del sistema solar

El Sol i els planetes del sistema solar. (Plutó és ara classificat com un planeta nan, i no es veurà). Les mides relatives dels objectes estan dibuixades a escala, les seves distàncies no Durant molts milers d'anys, les civilitzacions, amb unes poques excepcions, no reconeixien l'existència del sistema solar.

Nou!!: Christiaan Huygens і Descobriment i exploració del sistema solar · Veure més »

Diederik Korteweg

Diederik Johannes Korteweg (1848-1941) va ser un matemàtic neerlandès, conegut per l'equació que porta el seu nom.

Nou!!: Christiaan Huygens і Diederik Korteweg · Veure més »

Dualitat ona-partícula

En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.

Nou!!: Christiaan Huygens і Dualitat ona-partícula · Veure més »

Duplicació del cub

La duplicació del cub (també conegut com a problema delià) és un dels tres problemes irresolubles mitjançant una construcció amb regle i compàs de la geometria grega.

Nou!!: Christiaan Huygens і Duplicació del cub · Veure més »

Edat d'Or neerlandesa

''La ronda de nit'' (Rembrandt, 1642), peça emblemàtica del Rijksmuseum d'Amsterdam L'Edat d'Or neerlandesa va ser un període de la història neerlandesa, que aproximadament abraça el, durant la qual el comerç, la ciència, l'exèrcit i l'art de les Set Províncies Unides, els futurs Països Baixos eren entre els més aclamats del món.

Nou!!: Christiaan Huygens і Edat d'Or neerlandesa · Veure més »

El·lipsoide de referència

Esfera aplanada Un el·lipsoide de referència és un el·lipsoide que s'utilitza com un marc de referència en càlculs geodèsics.

Nou!!: Christiaan Huygens і El·lipsoide de referència · Veure més »

Engranatge

Animació de dues rodes dentades. Pinyó i roda S'anomena engranatge al sistema de rodes proveïdes de dents en la seva perifèria o amb dentat interior o lateral que, engrana amb les dents d'altres rodes dentades.

Nou!!: Christiaan Huygens і Engranatge · Veure més »

Equació de temps

L'equació del temps - a sobre de l'eix un rellotge de sol apareixerà "ràpid" en relació amb un rellotge que mostri el temps mitjà local, i per sota de l'eix apareixerà un rellotge de sol ''lent''. Signe de l'equació del temps» a sota. L'equació de temps (o diferència de temps) és la diferència entre el temps solar mitjà i el temps solar vertader.

Nou!!: Christiaan Huygens і Equació de temps · Veure més »

ESAC

ESAC (European Space Astronomy Centre en anglès o Centre d'Astronomia Espacial Europeu), ubicat a Villanueva de la Cañada (a uns 30 km de Madrid); és el centre de l'Agència Espacial Europea (ESA) especialitzat en Astronomia Espacial.

Nou!!: Christiaan Huygens і ESAC · Veure més »

Escapament de Galileu

L'escapament de Galileu és un disseny d'un escapament de rellotge, inventat al voltant de 1637 pel científic italià Galileo Galilei (1564-1642).

Nou!!: Christiaan Huygens і Escapament de Galileu · Veure més »

Espai exterior

Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.

Nou!!: Christiaan Huygens і Espai exterior · Veure més »

Espat d'Islàndia

Lespat d'Islàndia, en islandès: silfurberg; literalment «plata-roca», és una varietat transparent de calcita, o carbonat de calci cristal·litzat, originàriament provenia d'Islàndia, i es feia servir en demostracions de la polarització de la llum, (vegeu polarimetria).

Nou!!: Christiaan Huygens і Espat d'Islàndia · Veure més »

Evoluta

Una el·lipse (vermell) i la seva evoluta (blau), els punts són els vèrtexs de la corba, cada vèrtex correspon a una cúspide sobre l'evoluta. l'evoluta d'una el·lipse s'anomena una astroide. Com es construeix l'evoluta. En geometria diferencial de corbes, levoluta d'una corba és el lloc geomètric de tots els seus centres de curvatura.

Nou!!: Christiaan Huygens і Evoluta · Veure més »

Experiment de la doble escletxa

Dibuix original de Thomas Young que presenta els efectes d'interferència de dos focus de llum situats a l'esquerra Lexperiment de la doble escletxa o experiment de Young, és un experiment realitzat el 1801 pel físic anglès Thomas Young, amb l'objectiu de refusar la teoria corpuscular de la llum vigent a finals del i donar suport a la teoria ondulatòria de la llum.

Nou!!: Christiaan Huygens і Experiment de la doble escletxa · Veure més »

Experiment de Michelson-Morley

Esquema de l'interferòmetre de Michelson-Morley L'experiment de Michelson-Morley fou un experiment realitzat el 1887 pels físics Albert Abraham Michelson i Edward Williams Morley amb l'objectiu de detectar el moviment relatiu de la Terra a través de l'èter lumínic que se suposava omplia el buit i que era el suport per a la propagació de les ones electromagnètiques.

Nou!!: Christiaan Huygens і Experiment de Michelson-Morley · Veure més »

Família Champion

La família Champion fou una saga de músics francesos que arrenca dels germans Nicolas i Jacques, que el 1521 formaven part de la capella de Carles V com a cantors; el primer deixà un salm a sis veus que figura en dues col·leccions publicades a Nuremberg, respectivament el 1542 i 1569.

Nou!!: Christiaan Huygens і Família Champion · Veure més »

Fantasmagoria

Mémoires récréatifs, scientifiques et anecdotiques du physicien-aéronaute E.G. Robertson (vol. 1 frontispiece Fantasmagoria, era una forma de teatre de terror que (entre altres tècniques) feia servir una o més llanternes màgiques per a projectar imatges aterridores com esquelets, dimonis i fantasmes sobre parets, fum o pantalles semitransparents, generalment utilitzant una projecció posterior per mantenir la llanterna fora de la vista.

Nou!!: Christiaan Huygens і Fantasmagoria · Veure més »

Física experimental

La física experimental dins del camp de la física, és la categoria de disciplines i subdisciplines relacionades amb l'observació de física de fenomens per tal de reunir dades de l'univers.

Nou!!: Christiaan Huygens і Física experimental · Veure més »

Física teòrica

La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.

Nou!!: Christiaan Huygens і Física teòrica · Veure més »

Filosofia occidental

Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.

Nou!!: Christiaan Huygens і Filosofia occidental · Veure més »

Força centrípeta

Força centrípeta Una força centrípeta és una força que fa que un cos segueixi una trajectòria corba.

Nou!!: Christiaan Huygens і Força centrípeta · Veure més »

Frans van Schooten

Frans van Schooten (o van Schoten o Verschooten) va ser un matemàtic holandès del.

Nou!!: Christiaan Huygens і Frans van Schooten · Veure més »

Friedrich Risner

Friedrich Risner (1533 - 15 de setembre 1580) va ser un matemàtic alemany de Hersfeld (actualment Bad Hersfeld), Hessen que va suggerir la idea d'una càmera obscura portable.

Nou!!: Christiaan Huygens і Friedrich Risner · Veure més »

Geologia de Mart

MartP. Zasada (2013) Generalised Geological Map of Mars, 1:140.000.000, http://astronomynow.com/2015/02/01/4billion-year-old-meteorite-reveals-mars-darker-side/ Source Link. Mart vist pel Telescopi espacial Hubble La Geologia de Mart és l'estudi científic de la superfície, l'escorça i l'interior de la planeta Mart.

Nou!!: Christiaan Huygens і Geologia de Mart · Veure més »

Geometria (Descartes)

Descartes va escriure La Géométrie l'any 1637, com un dels tres assaigs del Discurs del Mètode.

Nou!!: Christiaan Huygens і Geometria (Descartes) · Veure més »

Georg Mohr

Georg Mohr va ser un matemàtic danès, del, conegut per haver demostrat que totes les construccions dels Elements d'Euclides es poden fer només amb compàs.

Nou!!: Christiaan Huygens і Georg Mohr · Veure més »

Gilles Personne de Roberval

Gilles Personne de Roberval (o Personier) fou un matemàtic i físic francès, professor al Collège de France.

Nou!!: Christiaan Huygens і Gilles Personne de Roberval · Veure més »

Giovanni Battista Odierna

Giovanni Battista Odierna, també conegut com a Giovan Battista Hodierna (Ragusa, Sicília, 13 d'abril de 1597 - Palma di Montechiaro, 6 d'agost de 1660), va ser astrònom, arquitecte i sacerdot italià.

Nou!!: Christiaan Huygens і Giovanni Battista Odierna · Veure més »

Giovanni Cassini

Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.

Nou!!: Christiaan Huygens і Giovanni Cassini · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Christiaan Huygens і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Guido Grandi

''De infinitis infinitorum'' Luigi Guido Grandi (batejat com Francesco Lodovico) va ser un matemàtic i monjo camaldulenc italià conegut pels seus treballs en mecànica i hidràulica.

Nou!!: Christiaan Huygens і Guido Grandi · Veure més »

Hendrik van Heuraet

Hendrik van Heuraet (llatinitzat: Henricus o Henrici) va ser un matemàtic holandès, del.

Nou!!: Christiaan Huygens і Hendrik van Heuraet · Veure més »

Henry Oldenburg

Henry Oldenburg (Heinrich) (Bremen, c. 1619 – Londres, 5 setembre de 1677) fou un teòleg i filòsof alemany, que exercí com a corresponsal estranger després de la creació de la Royal Society, de Londres.

Nou!!: Christiaan Huygens і Henry Oldenburg · Veure més »

Història de l'animació tradicional

La història de l'animació va començar molt abans que la cinematografia es desenvolupés com a tal.

Nou!!: Christiaan Huygens і Història de l'animació tradicional · Veure més »

Història de l'estadística

La història de l'estadística es pot dir que comença l'any 1749, malgrat que al llarg del temps hi ha hagut canvis en la interpretació de la paraula estadística.

Nou!!: Christiaan Huygens і Història de l'estadística · Veure més »

Història de l'observació de Mart

Advancded Camera for Surveys, va aconseguir una escala espacial de 8 quilòmetres per píxel a màxima resolució.La història de l'observació de Mart tracta sobre la història registrada de l'observació del planeta Mart feta pels humans.

Nou!!: Christiaan Huygens і Història de l'observació de Mart · Veure més »

Història de l'observació lunar

L'estudi de la Lluna es remunta als primers temps de la història humana, en ser el cos celeste del sistema solar més proper a la Terra.

Nou!!: Christiaan Huygens і Història de l'observació lunar · Veure més »

Història de la física

La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.

Nou!!: Christiaan Huygens і Història de la física · Veure més »

Història de la longitud

Eclipsi de lluna de Jamaica de 1504 utilitzat per al càlcul de la longitud La història de la longitud és un registre de l'esforç realitzat per part de navegants i científics durant diversos segles per aconseguir un mitjà eficaç per a la determinació de la longitud geogràfica.

Nou!!: Christiaan Huygens і Història de la longitud · Veure més »

Història de la probabilitat

En la història de la probabilitat s'ha de tenir en compte que la probabilitat té un aspecte dual: d'una banda la probabilitat o possibilitat de les hipòtesis donades i d'altra banda el comportament del procés estocàstic com són llançar monedes o daus a l'aire.

Nou!!: Christiaan Huygens і Història de la probabilitat · Veure més »

Història de la tecnologia cinematogràfica

tCinematògraf Lumière a l'Institut Lumière, França La Història de la tecnologia cinematogràfica tracta tot el desenvolupament d'eines usades en l'àmbit cinematogràfic, des del amb les "imatges en moviment" fins a l'actualitat.

Nou!!: Christiaan Huygens і Història de la tecnologia cinematogràfica · Veure més »

Història del càlcul

El càlcul, conegut als inicis de la seva història com a càlcul infinitesimal, és una disciplina matemàtica centrada en límits, continuïtat, derivades, integrals i sèries infinites.

Nou!!: Christiaan Huygens і Història del càlcul · Veure més »

Història del motor de combustió interna

Prototipus de motor de combustió interna presentat per Carl Benz en la seva sol·licitud de patent d'un automòbil el 29 de juny de 1886. Els orígens dels motors de combustió interna són molt remots.

Nou!!: Christiaan Huygens і Història del motor de combustió interna · Veure més »

Història del telescopi

Ocular d'un telescopi galileà (c. 1620) Leviatan de Parsonstown (1869) Observatori Paranal Telescopi espacial Hubble La història del telescopi com a instrument científic que ha contribuït decisivament a modelar la imatge que avui es té de l'Univers, es va iniciar cap al 1609, quan Galileo Galilei va dirigir per primera vegada les seves ulleres cap al cel.

Nou!!: Christiaan Huygens і Història del telescopi · Veure més »

Història dels Països Baixos

Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.

Nou!!: Christiaan Huygens і Història dels Països Baixos · Veure més »

Honoré Fabri

Honoré Fabri (llatinitzat: Honoratus Fabrius) va ser una jesuïta conegut per les seves obres matemàtiques.

Nou!!: Christiaan Huygens і Honoré Fabri · Veure més »

Ibn al-Hàytham

Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.

Nou!!: Christiaan Huygens і Ibn al-Hàytham · Veure més »

Involuta

Dues involutes (vermell) d'una paràbola En matemàtiques, una involuta (també coneguda com a evolvent) és un tipus particular de corba que és dependent d'una altra forma o corba.

Nou!!: Christiaan Huygens і Involuta · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Nou!!: Christiaan Huygens і Isaac Newton · Veure més »

Ismael Boulliau

Ismael Boulliau (o, llatinitzat, Bullialdus va ser un astrònom francès del.

Nou!!: Christiaan Huygens і Ismael Boulliau · Veure més »

Isocronisme

Per a petites oscil·lacions, la funció que representa l'elongació angular amb el temps, \scriptstyle \theta (t), és gairebé sinusoidal; per a majors amplituds l'oscil·lació ja no és sinusoidal. La figura mostra un moviment de gran amplitud \scriptstyle 0,999\pi\ \textrad\ \approx\ 180^0 (negre), al costat d'un moviment de petita amplitud \scriptstyle 0,25\pi\ \textrad \.

Nou!!: Christiaan Huygens і Isocronisme · Veure més »

Jakob Bernoulli

Jakob Bernoulli (també Jacob, o James o Jacques) va ser un matemàtic suís del, conegut, sobretot, pels seus treballs en càlcul diferencial i en teoria de la probabilitat.

Nou!!: Christiaan Huygens і Jakob Bernoulli · Veure més »

Jean-Baptiste Colbert

Jean-Baptiste Colbert (Reims, 29 d'agost del 1619 - París, 6 de setembre del 1683) va ser un dels ministres principals de Lluís XIV.

Nou!!: Christiaan Huygens і Jean-Baptiste Colbert · Veure més »

Johann Bernoulli

Johann Bernoulli, també conegut com a Jean o John, va ser un metge i matemàtic suís conegut per ser un dels iniciadors del càlcul infinitesimal.

Nou!!: Christiaan Huygens і Johann Bernoulli · Veure més »

Johann Joachim Becher

Johann Joachim Becher (Speyer, 6 de maig de 1635 - Londres, octubre de 1682), va ser un físic alemany, alquimista, precursor de la química, erudit i aventurer.

Nou!!: Christiaan Huygens і Johann Joachim Becher · Veure més »

Johannes Hudde

Johann van Waveren Hudde (a Jan Hudde, o Johan Hudde) va ser un matemàtic neerlandès, del.

Nou!!: Christiaan Huygens і Johannes Hudde · Veure més »

John Arbuthnot

John Arbuthnot, conegut normalment com a Dr.

Nou!!: Christiaan Huygens і John Arbuthnot · Veure més »

John Collins

John Collins va ser un matemàtic aficionat anglès, del, conegut per haver estat un dels primers a publicar texts de comptabilitat pels industrials i comerciants.

Nou!!: Christiaan Huygens і John Collins · Veure més »

Joseph Sauveur

Joseph Sauveur fou un matemàtic francès del conegut pels seus treballs en acústica.

Nou!!: Christiaan Huygens і Joseph Sauveur · Veure més »

La Haia

La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).

Nou!!: Christiaan Huygens і La Haia · Veure més »

Leonhard Euler

fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.

Nou!!: Christiaan Huygens і Leonhard Euler · Veure més »

Leonora Duarte

Leonora Duarte (batejada a Anvers, Països Baixos espanyols, el 28 de juliol de 1610 - Anvers, 1678) fou una compositora i música flamenca d'origen jueu.

Nou!!: Christiaan Huygens і Leonora Duarte · Veure més »

Llanterna màgica

Una llanterna màgica, 1890, museu Wymonham, Norfolk Llanterna màgica La llanterna màgica és un giny precursor dels projectors de cinema o de diapositives inventat a mitjan.

Nou!!: Christiaan Huygens і Llanterna màgica · Veure més »

Llibres clàssics de la ciència

Es consideren clàssics de la ciència aquells llibres (o articles) relacionats amb ciència, matemàtiques, i en algun cas també enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellevància històrica dels descobriments o avanços tècnics que hi van aportar.

Nou!!: Christiaan Huygens і Llibres clàssics de la ciència · Veure més »

Llista d'astrònoms

Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.

Nou!!: Christiaan Huygens і Llista d'astrònoms · Veure més »

Llista de característiques d'albedo de Tità

Aquesta és una llista de característiques d'albedo amb nom de Tità, un dels satèl·lits naturals de Saturn, descobert el 1655 per l'astrònom Christiaan Huygen (1629-1695).

Nou!!: Christiaan Huygens і Llista de característiques d'albedo de Tità · Veure més »

Llista de colles de Tità

Aquesta és una llista de colles amb nom de Tità, un dels satèl·lits naturals de Saturn, descobert el 1655 per l'astrònom Christiaan Huygen (1629-1695).

Nou!!: Christiaan Huygens і Llista de colles de Tità · Veure més »

Llista de cràters de Mart

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Mart.

Nou!!: Christiaan Huygens і Llista de cràters de Mart · Veure més »

Llista de cràters de Mart: H-N

Llista de cràters de Mart (H-N) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.

Nou!!: Christiaan Huygens і Llista de cràters de Mart: H-N · Veure més »

Llista de cràters de Tità

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tità, un dels satèl·lits naturals de Saturn, descobert el 1655 per l'astrònom Christiaan Huygen (1629-1695).

Nou!!: Christiaan Huygens і Llista de cràters de Tità · Veure més »

Llista de fabricants d'instruments astronòmics

Això és una llista dels primers fabricants d'instruments astronòmics, juntament amb la vida i el país de treball, si està disponible.

Nou!!: Christiaan Huygens і Llista de fabricants d'instruments astronòmics · Veure més »

Llista de físics

Un físic és un científic especialitzat en la física.

Nou!!: Christiaan Huygens і Llista de físics · Veure més »

Llista de rellotgers

Aquesta llista cronològica de rellotgers famosos és una llista dels qui van influir en el desenvolupament de l'horologia o que van tenir reconeixement per les seves creacions.

Nou!!: Christiaan Huygens і Llista de rellotgers · Veure més »

Llista de satèl·lits naturals

Els planetes del sistema solar i els planetes nans reconeguts oficialment són coneguts per ser orbitats per 184 satèl·lits naturals, o llunes.

Nou!!: Christiaan Huygens і Llista de satèl·lits naturals · Veure més »

Lorenzo Magalotti

va ser un científic, literat i diplomàtic italià.

Nou!!: Christiaan Huygens і Lorenzo Magalotti · Veure més »

Margaret Cavendish

Margaret (Lucas) Cavendish, Duquessa de Newcastle (Colchester, 1623 − Nottinghamshire, Anglaterra, 15 de desembre de 1673), va ser una notable científica, filòsofa i escriptora anglesa.

Nou!!: Christiaan Huygens і Margaret Cavendish · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.

Nou!!: Christiaan Huygens і Mart (planeta) · Veure més »

Martino Martini

va ser un jesuïta italià, geògraf i cartògraf, missioner a la Xina a finals de la Dinastia Ming i principis de la Qing.

Nou!!: Christiaan Huygens і Martino Martini · Veure més »

Mòdul de descens Huygens

La Huygens és un mòdul de descens de reentrada atmosfèrica que va viatjar a la lluna de Saturn, Tità, com a part de la missió Cassini–Huygens.

Nou!!: Christiaan Huygens і Mòdul de descens Huygens · Veure més »

Mecanicisme

El mecanicisme és una doctrina filosòfica que explica la realitat a partir de, tan sols, les lleis mecàniques del moviment.

Nou!!: Christiaan Huygens і Mecanicisme · Veure més »

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Nou!!: Christiaan Huygens і Mecànica clàssica · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Christiaan Huygens і Mecànica quàntica · Veure més »

Mesura de la pressió

Aparell metàl·lic per a mesurar la pressió Per al mesurament de la pressió i del buit s'han desenvolupat moltes tècniques i aparells.

Nou!!: Christiaan Huygens і Mesura de la pressió · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Christiaan Huygens і Metre · Veure més »

Microscopi òptic

Un microscopi òptic, sigui simple o compost, és un microscopi basat en lents òptiques.

Nou!!: Christiaan Huygens і Microscopi òptic · Veure més »

Molla

Molles Una molla o ressort és un operador elàstic capaç d'acumular energia i desprendre-se'n sense sofrir deformacions permanents quan acaben les forces o la tensió aplicades.

Nou!!: Christiaan Huygens і Molla · Veure més »

Nebulosa d'Orió

La nebulosa d'Orió (Messier 42,M42, or NGC 1976) és una nebulosa difusa situada al sud del cinturó d'Orió.

Nou!!: Christiaan Huygens і Nebulosa d'Orió · Veure més »

Neerlandesos

Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.

Nou!!: Christiaan Huygens і Neerlandesos · Veure més »

Ninon de L'Enclos

Anne "Ninon" de l'Enclos, també escrit Ninon de Lenclos i Ninon de Lanclos (10 de novembre de 1620 – 17 d'octubre de 1705), va ser una escriptora francesa cortesana, lliurepensadora, i mecenes de les arts.

Nou!!: Christiaan Huygens і Ninon de L'Enclos · Veure més »

Nombre e

1.

Nou!!: Christiaan Huygens і Nombre e · Veure més »

Nomenclatura dels satèl·lits naturals

L'assignació oficial dels noms dels satèl·lits naturals és responsabilitat, des de 1973, de la Unió Astronòmica Internacional (en anglès International Astronomical Union o IAU), en concret, d'un comitè per a la nomenclatura del sistema planetari (actualment, el Grup de Treball per a la Nomenclatura del Sistema Planetari, en anglès, Working Group for Planetary System Nomenclature, conegut per les seves sigles WGPSN).

Nou!!: Christiaan Huygens і Nomenclatura dels satèl·lits naturals · Veure més »

Ole Rømer

Ole Christensen Rømer (Århus, 25 de setembre de 1644 – Copenhaguen, 19 o 23 de setembre de 1710)) va ser un astrònom danès, a qui se li atribueix la primera medició de la velocitat de la llum.

Nou!!: Christiaan Huygens і Ole Rømer · Veure més »

Ona electromagnètica

Una ona electromagnètica és la forma que l'energia de la radiació electromagnètica adopta segons la teoria ondulatòria.

Nou!!: Christiaan Huygens і Ona electromagnètica · Veure més »

Orgue

Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Nou!!: Christiaan Huygens і Orgue · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Christiaan Huygens і Països Baixos · Veure més »

Pèndol cicloidal

El pèndol cicloidal és aquell en el qual el període és independent de l'amplitud.

Nou!!: Christiaan Huygens і Pèndol cicloidal · Veure més »

Pèndol de segons

Rellotge amb un pèndol de segons. Un pèndol de segons o pèndol reial (el va definir la Royal Society), és un pèndol que té un període de dos segons (d'aquí el nom); un segon per l'oscil·lació d'anada (en un sentit) i un segon per l'oscil·lació de tornada (en el sentit contrari).

Nou!!: Christiaan Huygens і Pèndol de segons · Veure més »

Pèndol matemàtic

El pèndol matemàtic o pèndol simple és un sistema idealitzat constituït per una partícula de massa m que està suspesa d'un punt fix O mitjançant un fil inextensible i sense pes.

Nou!!: Christiaan Huygens і Pèndol matemàtic · Veure més »

Pierre Rémond de Montmort

Pierre Rémond de Montmort o Pierre Rémond, marquis de Montmort va ser un aristòcrata i matemàtic francès del, conegut pel seu treball en el càlcul de probabilitats dels jocs d'atzar.

Nou!!: Christiaan Huygens і Pierre Rémond de Montmort · Veure més »

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Nou!!: Christiaan Huygens і Planeta · Veure més »

Planetari mecànic

Un planetari mecànic és un model del sistema solar accionat mitjançant un conjunt d'engranatges que il·lustra o prediu les posicions relatives i els moviments dels planetes i llunes, normalment d'acord amb un model heliocèntric.

Nou!!: Christiaan Huygens і Planetari mecànic · Veure més »

Polarització d'ones lluminoses

Els fenòmens ondulatoris (interferències i difracció), s'interpreten correctament a la teoria ondulatòria prescindint del significat de la variable lluminosa i de que aquesta sigui una magnitud escalar o vectorial.

Nou!!: Christiaan Huygens і Polarització d'ones lluminoses · Veure més »

Pont de mico

Un pont de mico, pont de corda o pont suspès, és un tipus primitiu de pont en el que la base es troba sobre dos cables de càrrega paral·lels ancorats a cada extrem.

Nou!!: Christiaan Huygens і Pont de mico · Veure més »

Principi de Huygens-Fresnel

El principi de Huygens-Fresnel, anomenat així pel físic neerlandès Christiaan Huygens i el físic francès Agustin Jean Fresnel, estableix que qualsevol punt d'un front d'ones és suceptible de convertir-se en un nou focus emissor d'ones idèntiques a les que el van originar, anomenades ones secundàries i que tenen la mateixa freqüència i fase de les ones principals.

Nou!!: Christiaan Huygens і Principi de Huygens-Fresnel · Veure més »

Probabilitat

Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.

Nou!!: Christiaan Huygens і Probabilitat · Veure més »

Pseudoesfera

En geometria, el terme pseudoesfera es fa servir per referir-se a diferents superfícies que tenen curvatura gaussiana negativa i constant.

Nou!!: Christiaan Huygens і Pseudoesfera · Veure més »

Quadratura (geometria)

Quadratura del cercle: el cercle i el quadrat tenen la mateixa àrea En matemàtiques, la quadratura d'una superfície consisteix a buscar-ne l'àrea.

Nou!!: Christiaan Huygens і Quadratura (geometria) · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Christiaan Huygens і Relativitat general · Veure més »

Rellotge

Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.

Nou!!: Christiaan Huygens і Rellotge · Veure més »

Rellotge (complement)

càrrega solar i Bluetooth Un rellotge és un complement destinat a ser portat o fet servir per una persona i que permet saber l'hora.

Nou!!: Christiaan Huygens і Rellotge (complement) · Veure més »

Rellotge de llanterna

El rellotge de llanterna, segurament anomenat així pel seu aspecte, fou el primer tipus de rellotge àmpliament usat en cases particulars.

Nou!!: Christiaan Huygens і Rellotge de llanterna · Veure més »

Rellotge de pèndola

Rellotge de pèndola. Els rellotges de pèndola o de pèndol(a), rellotge de paret o rellotge de fusta va ser inventat l'any 1656 per Christiaan Huygens.

Nou!!: Christiaan Huygens і Rellotge de pèndola · Veure més »

Rellotge mecànic

campanars de la demarcació. Dibuix del Museu Valencià d'Etnologia, que en custodia un. El rellotge mecànic, és aquell fet íntegrament amb peces mecàniques sense intervindre altres elements, com per exemple l'aigua com a regulador.

Nou!!: Christiaan Huygens і Rellotge mecànic · Veure més »

Rellotger

Xilografia de rellotgers medievals, 1568. Un rellotger és un artesà que fa, repara o ven rellotges.

Nou!!: Christiaan Huygens і Rellotger · Veure més »

Rellotgeria

Rellotge de sobretaula, Augsburg cap a 1590. La rellotgeria inclou la ciència, la tecnologia, l'art, la indústria, el comerç d'instruments adequats per mesurar el temps.

Nou!!: Christiaan Huygens і Rellotgeria · Veure més »

Rembrandt van Rijn

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor i gravador del barroc neerlandès.

Nou!!: Christiaan Huygens і Rembrandt van Rijn · Veure més »

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Nou!!: Christiaan Huygens і René Descartes · Veure més »

René-François de Sluse

René de Sluse (René-François Walter de Sluse o Sluze; llatinitzat Slusius) va ser un matemàtic liegès del.

Nou!!: Christiaan Huygens і René-François de Sluse · Veure més »

Robert Hooke

Robert Hooke FRS (Freshwater, Illa de Wight, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703), científic anglès.

Nou!!: Christiaan Huygens і Robert Hooke · Veure més »

Satèl·lits de Saturn

Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.

Nou!!: Christiaan Huygens і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Nou!!: Christiaan Huygens і Saturn (planeta) · Veure més »

Segon

Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.

Nou!!: Christiaan Huygens і Segon · Veure més »

Sol (dia marcià)

El dia solar marcià (sol en anglès) és el període entre dos passos consecutius del Sol per un meridià de Mart, i dura 24 hores 39 minuts i 35,244 segons.

Nou!!: Christiaan Huygens і Sol (dia marcià) · Veure més »

Syrtis Major Planum

Syrtis Major Planum és una «taca negra» (una característica d'albedo) del planeta Mart, la taca més característica a la seva superfície.

Nou!!: Christiaan Huygens і Syrtis Major Planum · Veure més »

Tautòcrona

Quatre punts llisquen sense frec sobre d'una cicloide des de posicions diferents, però arriben al final tots alhora. Les fletxes blaves mostren l'acceleració dels punts al llarg de la corba. A la part superior hi ha el diagrama posició temps. Una tautòcrona o corba isòcrona (dels prefixos grecs tauto- que vol dir mateix o iso- igual, i chrono temps) és la corba per la qual el temps que triga un objecte que llisca sense frec sotmès a gravetat uniforme en arribar al seu punt més baix és independent del punt de partida.

Nou!!: Christiaan Huygens і Tautòcrona · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: Christiaan Huygens і Telescopi · Veure més »

Telescopi aeri

Gravat d'un telescopi aeri de Huygens. Un telescopi aeri és un tipus de telescopi refractor amb una longitud focal molt llarga que no usa tubs i que es construí per primer cop en la segona meitat del.

Nou!!: Christiaan Huygens і Telescopi aeri · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Christiaan Huygens і Temps · Veure més »

Teorema de la suma de dos quadrats

Pierre de Fermat, matemàtic En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser.

Nou!!: Christiaan Huygens і Teorema de la suma de dos quadrats · Veure més »

Teoria corpuscular de la llum

En òptica, la teoria corpuscular de la llum, originalment postulada per Pierre Gassendi, exposa que la llum està composta per petites partícules discretes anomenades «corpusculars» que viatgen en una línia recta amb una velocitat finita i posseeixen energia cinètica.

Nou!!: Christiaan Huygens і Teoria corpuscular de la llum · Veure més »

Teoria d'equacions

Évariste Galois proposa una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica és resoluble o no per àlgebra. Respon així a una qüestió central de la teoria sense resoldre des de feia mil·lennis. El seu mètode subministra resultats innovadors i és l'origen de noves branques de l'àlgebra, que superen el marc de la teoria d'equacions. En àlgebra, la teoria d'equacions és una expressió que es fa servir en història de la ciència.

Nou!!: Christiaan Huygens і Teoria d'equacions · Veure més »

Teoria de la probabilitat

La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.

Nou!!: Christiaan Huygens і Teoria de la probabilitat · Veure més »

Teoria del color

En l'art de la pintura, el disseny gràfic, la fotografia, la impremta i en la televisió, la teoria del color és un grup de regles bàsiques en la mescla de colors per aconseguir l'efecte desitjat combinant colors de llum o pigment.

Nou!!: Christiaan Huygens і Teoria del color · Veure més »

Termòmetre

Termòmetre clínic de mercuri. El termòmetre és un instrument de mesura de la temperatura.

Nou!!: Christiaan Huygens і Termòmetre · Veure més »

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.

Nou!!: Christiaan Huygens і Tità (satèl·lit) · Veure més »

Tomàs Amorós i Cerdà

fou un matemàtic, filòsof, enginyer i jesuïta català.

Nou!!: Christiaan Huygens і Tomàs Amorós i Cerdà · Veure més »

Tractriu

Tractriu (del verb Llatí trahere "estirar"; plural: tractrius) és la corba al llarg de la qual es mou un objecte petit, sota la influència de fricció, quan és estirat damunt d'un pla per un bocí de fil estirat des de l'altre extrem que es mou seguint una línia recta perpendicular la descrita a l'inici pel fil a una celeritat infinitesimal.

Nou!!: Christiaan Huygens і Tractriu · Veure més »

Videomapatge

Videomapatge d'un drac sobre la casa Batlló en al·lusió al simbolisme representat per Gaudí a la seva façana El videomapatge (en anglès, video mapping o projection mapping) és una tècnica de projecció utilitzada per a projectar imatges, habitualment en format vídeo i animacions amb objectes virtuals de dues o tres dimensions sobre qualsevol classe de superfície, gràcies a un programari especialitzat i una metodologia concreta.

Nou!!: Christiaan Huygens і Videomapatge · Veure més »

Vladímir Arnold

Vladímir Ígorevitx Arnold (en rus Владимир Игоревич Арнольд; 12 de juny de 1937 a Odessa, Ucraïna - 3 de juny de 2010 a París) va ser un dels matemàtics més prolífics del món.

Nou!!: Christiaan Huygens і Vladímir Arnold · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Christiaan Huygens і 14 d'abril · Veure més »

1629

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Christiaan Huygens і 1629 · Veure més »

1655

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Christiaan Huygens і 1655 · Veure més »

1690

Sense descripció.

Nou!!: Christiaan Huygens і 1690 · Veure més »

1695

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Christiaan Huygens і 1695 · Veure més »

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Christiaan Huygens і 8 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Christian Huygens, Huygens.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »