Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Afrodita, Alabastre (ceràmica), Apol·lònia de Cirenaica, Art de Catalunya, Asp, Èson (pintor), Àiax el Major, Àtica, Àtica (desambiguació), Brigos (pintor), Cadira, Ceràmica campaniana, Ceràmica del període geomètric, Ceràmica grega, Ceràmica ibèrica, Ceràmica protoàtica, Ceràmica romana, Ciutat iberoromana fortificada la Carència, Clàssic, Dama d'Elx, Difros, Dona d'aigua, Dones a l'antiga Grècia, Esglésies de Sant Pere de Terrassa, Estil geomètric, Eufroni, Exèrcit aquemènida, Fagres, Jaciment arqueològic de Cabezo Lucero, Jaciment arqueològic de l'Esquerda, Kalathos, Lècana, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Museus Vaticans, Nekyia, Paniònion, Penya del Moro (Collserola), Període orientalitzant, Pintor d'Aquil·les, Pintor d'Àmasis, Religió de l'antiga Grècia, Sepulcre de Pozo Moro, Tècnica de fons blanc, Thiasos.
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Ceràmica àtica і Afrodita · Veure més »
Alabastre (ceràmica)
540 Lalabastre (del grec antic αλάβαστρον), en ceràmica, és una forma de vas grec.
Nou!!: Ceràmica àtica і Alabastre (ceràmica) · Veure més »
Apol·lònia de Cirenaica
Apol·lònia (en grec: Απολλωνία) fou una antiga colònia grega del nord d'Àfrica que, més tard es va anomenar Sozusa (en alguns llibres Susa) o Marsa Susah.
Nou!!: Ceràmica àtica і Apol·lònia de Cirenaica · Veure més »
Art de Catalunya
Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.
Nou!!: Ceràmica àtica і Art de Catalunya · Veure més »
Asp
Asp (oficialment i en castellà Aspe) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà, a 163 km.
Nou!!: Ceràmica àtica і Asp · Veure més »
Èson (pintor)
Èson fou un ceramista àtic, actiu entre 430 i 400 aC, en ceràmica de figures vermelles.
Nou!!: Ceràmica àtica і Èson (pintor) · Veure més »
Àiax el Major
En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill de Telamó, és un heroi grec rei de l'illa de Salamina que va participar en la Guerra de Troia capitanejant dotze naus.
Nou!!: Ceràmica àtica і Àiax el Major · Veure més »
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Nou!!: Ceràmica àtica і Àtica · Veure més »
Àtica (desambiguació)
* Perifèria d'Àtica, regió històrica i una perifèria de la Grècia actual que té per capital la ciutat d'Atenes.
Nou!!: Ceràmica àtica і Àtica (desambiguació) · Veure més »
Brigos (pintor)
Copa de Brigos, cílix on es representa la destrucció de Troia (c. 490 aC.), trobat a Volci, conservat al Louvre, París. L'anomenat pintor d'en Brigos fou un pintor de ceràmica àtica de l'estil de les figures vermelles.
Nou!!: Ceràmica àtica і Brigos (pintor) · Veure més »
Cadira
Germans Thonet, ''Cadira de Cafeteria Número 14'', produïda des de 1859, en una exposició al DHUB. Una cadira o cadia és un moble emprat per seure, generalment amb respatller però sense braços.
Nou!!: Ceràmica àtica і Cadira · Veure més »
Ceràmica campaniana
Ceràmica campaniana procedent d'Escombreras (Cartagena). Museu Nacional d'Arqueologia Subacuàtica a Cartagena. S'anomena Ceràmica campaniana a la ceràmica produïda a la República de Roma entre el i el que imita la ceràmica àtica.
Nou!!: Ceràmica àtica і Ceràmica campaniana · Veure més »
Ceràmica del període geomètric
Escena d'una cerimònia fúnebre en una àmfora del Mestre del Dípilon (Museu del Louvre, inv. A517) La ceràmica del període geomètric o ceràmica geomètrica és la producció d'atuells de terrissa de l'antiga Grècia a partir de la fi de l'edat fosca grega, aproximadament entre els anys 900 aC i el 700 aC.
Nou!!: Ceràmica àtica і Ceràmica del període geomètric · Veure més »
Ceràmica grega
Signatura del famós pintor Sòfilos: ''Sófilos m'egrafsen'' (Sòfilos em va pintar) La '''ceràmica''' grega reuneix el conjunt de recipients i pintura de gots grecs. Nascuda al Pròxim Orient, assolí en l'antiga Grècia un alt nivell de qualitat artística, i deixà una important informació sobre la vida i la cultura dels antics grecs.
Nou!!: Ceràmica àtica і Ceràmica grega · Veure més »
Ceràmica ibèrica
Ceràmica pintada del Castellet de Bernabé (Llíria, País Valencià) La ceràmica ibèrica és la denominació que en alguns contexts de recerca arqueològica engloba la producció ibera de terrissa elaborada amb torn ràpid, cuita a alta temperatura en forns oxidants, i datada entre del s. VI a l'I ae.
Nou!!: Ceràmica àtica і Ceràmica ibèrica · Veure més »
Ceràmica protoàtica
Pintor d'Analat (atr.) contorn de lutròfor protoàtic, inicis del s. VII ae, altura 80 cm. París, Museu del Louvre, inv. CA2985 La ceràmica protoàtica és una classe de terrissa àtica produïda entre el 700 i el 610 ae, entre l'estil geomètric i la ceràmica àtica de figures negres.
Nou!!: Ceràmica àtica і Ceràmica protoàtica · Veure més »
Ceràmica romana
MARQ, Alacant) Sota el terme de ceràmica romana s'uneixen produccions de terrissa de molt diverses procedències, categories tècniques i zones de comercialització o difusió.
Nou!!: Ceràmica àtica і Ceràmica romana · Veure més »
Ciutat iberoromana fortificada la Carència
La ciutat iberoromana fortificada la Carència, també coneguda com a poblat ibèric la Carència, és un jaciment iberoromà que va ser descobert el 1887 i està situat a tres quilòmetres del municipi de Torís, a la serralada del Portell, a la comarca de la Ribera Alta valenciana.
Nou!!: Ceràmica àtica і Ciutat iberoromana fortificada la Carència · Veure més »
Clàssic
s. El terme clàssic fa referència a un conjunt difús i alhora ampli de conceptes estètics que abracen la majoria de disciplines artístiques considerades canòniques.
Nou!!: Ceràmica àtica і Clàssic · Veure més »
Dama d'Elx
La Dama d'Elx és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment, l'any 1897, al jaciment arqueològic de l'Alcúdia, prop de 2 km al sud d'Elx (Baix Vinalopó).
Nou!!: Ceràmica àtica і Dama d'Elx · Veure més »
Difros
fons blanc, del pintor de Pistoxenos, 460 aC Museu Arqueològic de Delfos. Difros (en grec Δίφρος) era, a l'Antiga Grècia, un tamboret sense respatller i amb quatre potes.
Nou!!: Ceràmica àtica і Difros · Veure més »
Dona d'aigua
Una dona d'aigua (també dita dona de fum i d'aigua, encantada, aloja, goja o paitida) és un ésser de la mitologia catalana, figura femenina que habita en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis.
Nou!!: Ceràmica àtica і Dona d'aigua · Veure més »
Dones a l'antiga Grècia
En les epopeies homèriques, l'antiga Grècia es descriu com una societat patriarcal.
Nou!!: Ceràmica àtica і Dones a l'antiga Grècia · Veure més »
Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Les esglésies de Sant Pere de Terrassa (Seu d'Ègara) són un conjunt monumental format per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere de Terrassa, avui barri terrassenc.
Nou!!: Ceràmica àtica і Esglésies de Sant Pere de Terrassa · Veure més »
Estil geomètric
Pyxis geomètric amb tapa en forma de cavall, 760 -750 aC. Lestil geomètric és una fase de l'art grec desenvolupada entre el 900 aC i el 700 aC que es caracteritza, en gran manera, pels motius geomètrics de la ceràmica.
Nou!!: Ceràmica àtica і Estil geomètric · Veure més »
Eufroni
Eufroni (en grec antic Εὐφρόνιος) va ser un terrissaire i pintor de ceràmica grega de figures vermelles que a viure a finals del segle VI aC i a la primera meitat de a Atenes.
Nou!!: Ceràmica àtica і Eufroni · Veure més »
Exèrcit aquemènida
batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.
Nou!!: Ceràmica àtica і Exèrcit aquemènida · Veure més »
Fagres
Fagres (en; gentilici Φαγρῄσιος, en català fagresis) fou una antiga polis situada a Tràcia, entre els rius Estrímon i Nestos,Heròdot, Història, VII.
Nou!!: Ceràmica àtica і Fagres · Veure més »
Jaciment arqueològic de Cabezo Lucero
El jaciment arqueològic de Cabezo Lucero, l'època del qual correspon al període orientalitzant, ibèric antic i ple (segles VI-III aC), està situat entre Guardamar del Segura i Rojals (Baix Segura, País Valencià), a 2,5 km.
Nou!!: Ceràmica àtica і Jaciment arqueològic de Cabezo Lucero · Veure més »
Jaciment arqueològic de l'Esquerda
L'Esquerda és un jaciment arqueològic ibèric i medieval situat al terme municipal de Les Masies de Roda, a la comarca d'Osona.
Nou!!: Ceràmica àtica і Jaciment arqueològic de l'Esquerda · Veure més »
Kalathos
-, actualment conservat al Museu arqueològic de Múrcia Kalathos (plural Kalathoi) és un terme que a l'antiga Grècia feia referència als cistells de vímet.
Nou!!: Ceràmica àtica і Kalathos · Veure més »
Lècana
Una lècana (del grec antic λεκάνη), lekáne o lekané anomenen un tipus de plat de l'antiga ceràmica grega, amb nanses amples, horitzontals i enfrontades, i proveït d'una tapadora rematada per un anell gruixut que serveix de subjecció.
Nou!!: Ceràmica àtica і Lècana · Veure més »
Museu Arqueològic Nacional d'Atenes
El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.
Nou!!: Ceràmica àtica і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes · Veure més »
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Nou!!: Ceràmica àtica і Museus Vaticans · Veure més »
Nekyia
530 ae En poesia grega, la nekyia o necuia (ἡ νέκυια 'l'evocació dels morts') és el viatge a l'Hades.
Nou!!: Ceràmica àtica і Nekyia · Veure més »
Paniònion
El Paniònion (Paniṓnion) era el santuari central, i punt de concentració de la Lliga Jònica, dedicat a Posidó Heliconi a la costa oest d'Anatòlia (Turquia), a la província d'Esmirna.
Nou!!: Ceràmica àtica і Paniònion · Veure més »
Penya del Moro (Collserola)
La penya del Moro és un turó de 275 m d'altitud de la serra de Collserola (dins del límit del parc de Collserola) situat al municipi de Sant Just Desvern, al confí de Sant Feliu de Llobregat (comarca del Baix Llobregat), amb jaciments d'un poblat ibèric i d'una fortificació medieval.
Nou!!: Ceràmica àtica і Penya del Moro (Collserola) · Veure més »
Període orientalitzant
protoàtic del pintor d'Analatos Es coneix com a període orientalitzant l'etapa que van viure les diferents regions de Grècia des de finals del i durant el.
Nou!!: Ceràmica àtica і Període orientalitzant · Veure més »
Pintor d'Aquil·les
fons blanc del Pintor d'Aquil·les. 440 aC. Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Madrid.''' El Pintor d'Aquil·les va ser un artista plàstic grec del que es coneix la seva decoració d'atuells de ceràmica.
Nou!!: Ceràmica àtica і Pintor d'Aquil·les · Veure més »
Pintor d'Àmasis
El Pintor d'Àmasis és la denominació historiogràfica d'un pintor grec de ceràmica de figures negres, vinculat al ceramista atenès Àmasis.
Nou!!: Ceràmica àtica і Pintor d'Àmasis · Veure més »
Religió de l'antiga Grècia
Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.
Nou!!: Ceràmica àtica і Religió de l'antiga Grècia · Veure més »
Sepulcre de Pozo Moro
El sepulcre de Pozo Moro és un monument en forma de torre d'origen iber datat cap a fins del., que va ser trobat a la població de Chinchilla de Monte-Aragón (província d'Albacete).
Nou!!: Ceràmica àtica і Sepulcre de Pozo Moro · Veure més »
Tècnica de fons blanc
Troia. Museu Britànic. La Tècnica de fons blanc de vasos de ceràmica pintats va florir a Atenes i Etrúria entre finals del segle VI aC i finals del segle V aC.
Nou!!: Ceràmica àtica і Tècnica de fons blanc · Veure més »
Thiasos
figures vermelles, 520-510 aC (Museu del Louvre). El thiasos (en grec antic thíasos), era una comitiva extàtica de Dionís, sovint descrita com a borratxos fent gresca, que està present en les reproduccions artístiques de la mitologia grega.
Nou!!: Ceràmica àtica і Thiasos · Veure més »
