Accés més ràpid que el navegador!
86 les relacions: Abilene (Síria), Acadèmia platònica, Alexandre I Balas, Alexandre Janeu, Andròmac d'Aspendos, Andròmac de Xipre, Andronic d'Olint, Antíoc I Soter, Antíoc II Teos, Antíoc III, Antíoc IV, Antíoc IX de Cízic, Antíoc VIII Grip, Aràbia Pètria, Arwad, As-Suwayda, Àpsines, Batalla d'Ipsos, Batalla de Ràfia, Batanea, Cleòpatra I, Díon, Demetri II Nicàtor, Districte de Marsyas, Escopes d'Etòlia, Eubi, Eufratense, Euleu, Evagri d'Epifania, Fenícia, Filip I Filadelf, Flavià II d'Antioquia, Gèrasa, Gneu Pompeu Magne, Guerres síries, Hèrmies de Cària, Heraclides (ministre selèucida), Herodes el Gran, Hippos, Hircà II, Història dels jueus, Iàmblic de Calcis, Jacob Diaca, Jericó, Khatarika, Laodice (filla d'Aqueu), Laomedont de Mitilene, Llista de províncies romanes, Magas de Cirene, Marc Antoni, ..., Marsyas de Celesíria, Menip, Moabites, Nicarc (general), Nicànor (assassí), Nicànor d'Egipte, Nicolau d'Etòlia, Panètol, Període hel·lenístic d'Egipte, Pitó (sàtrapa de l'Índia), Polícrates d'Argos, Ptolemeu d'Ascaló, Ptolemeu de Calcis, Ptolemeu I Soter, Ptolemeu II Filadelf, Ptolemeu III Evèrgetes I, Ptolemeu IV Filopàtor, Ptolemeu V Epífanes, Ptolemeu VI Filomètor, Ptolemeu X Alexandre I, Rafah, Regió de Síria, Regnat de Cleòpatra, Samos, Samotràcia, Síria (desambiguació), Selèucia de Piera, Selèucia del Zeugma, Seleuc I Nicàtor, Seleuc II Cal·linic, Sosibi (ministre), Teòdot d'Etòlia, Teòdot Hemioli, Teglatfalassar III, Tir, Vall de la Bekaa. Ampliar l'índex (36 més) »
Abilene (Síria)
Abilene o simplement Abila va ser una regió de Celesíria, que tenia com a ciutat principal Abila.
Nou!!: Celesíria і Abilene (Síria) · Veure més »
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Nou!!: Celesíria і Acadèmia platònica · Veure més »
Alexandre I Balas
Alexandre Balas, traduït com "el tro", "el llamp" o "el senyor", (en llatí Alexander Balas, en grec antic Αλέξανδρος Βάλας) fou rei selèucida de l'any 150 aC al 146 aC.
Nou!!: Celesíria і Alexandre I Balas · Veure més »
Alexandre Janeu
Alexandre Janeu fou rei de Judea del 104 aC al 78 aC.
Nou!!: Celesíria і Alexandre Janeu · Veure més »
Andròmac d'Aspendos
Andròmac d'Aspendos (en llatí Andromachus, en grec antic Ἀνδρόμαχος) fou un militar grec al servei dels Ptolemeus.
Nou!!: Celesíria і Andròmac d'Aspendos · Veure més »
Andròmac de Xipre
Andròmac de Xipre (en llatí Andromachus, en grec antic Ἀνδρόμαχος) fou un militar i almirall xipriota.
Nou!!: Celesíria і Andròmac de Xipre · Veure més »
Andronic d'Olint
Andronic d'Olint (Andronicus) fou un militar grec, probablement fill d'Agerros, esmentat per Flavi Arrià.
Nou!!: Celesíria і Andronic d'Olint · Veure més »
Antíoc I Soter
Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.
Nou!!: Celesíria і Antíoc I Soter · Veure més »
Antíoc II Teos
Antíoc II Teos (Ἀντίοχος Θεός; 286 aC-246 aC) fou rei selèucida de Síria del 261 aC al 246 aC.
Nou!!: Celesíria і Antíoc II Teos · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Celesíria і Antíoc III · Veure més »
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.
Nou!!: Celesíria і Antíoc IV · Veure més »
Antíoc IX de Cízic
Antíoc IX de Cízic (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος Κυζικηνός) anomenat Εὐσεβής Eusebes (el pietós) fou rei selèucida del 114 aC al 96 aC, fill d'Antíoc VII Sidetes i de Cleòpatra Thea.
Nou!!: Celesíria і Antíoc IX de Cízic · Veure més »
Antíoc VIII Grip
Antíoc VIII Grip (Ἀντίοχος ὁ Γρυπός, 'nas de ganxo'), dit també Epifanes, Cal·linic i Filomètor, fou un rei selèucida fill de Demetri II Nicàtor i de Cleòpatra Tea, que va regnar del 125 aC al 96 aC.
Nou!!: Celesíria і Antíoc VIII Grip · Veure més »
Aràbia Pètria
Les províncies de l'Imperi romà. L'Aràbia Pètria està marcada en vermell L'Aràbia Pètria (en llatí: Arabia Petraea) va ser una província de l'Imperi romà creada a partir de la divisió de la província d'Aràbia cap al segle II dC.
Nou!!: Celesíria і Aràbia Pètria · Veure més »
Arwad
Arwad coneguda abans com a Arado, Arados, Arphad i Antiochia in Pieria és una ciutat i port a Síria situada a una illa a la costa del mediterrani.
Nou!!: Celesíria і Arwad · Veure més »
As-Suwayda
As-Suwayda, també escrit Souaida, Soueida, Soueïda, Sweida o Soueïde, és una ciutat principalment drus al sud-oest de Síria, a prop de la frontera amb Jordània.
Nou!!: Celesíria і As-Suwayda · Veure més »
Àpsines
Àpsines (sovint anomenat ὁ Γαδαρεύς 'de Gàdara', ὁ Φοῖνιξ 'el fenici' i ὁ Ἀθηναῖος 'l'atenès') va ser un sofista, gramàtic i orador de l'antiga Grècia originari de Gàdara, a Celesíria.
Nou!!: Celesíria і Àpsines · Veure més »
Batalla d'Ipsos
La batalla d'Ipsos va tenir lloc a la regió de Frígia (actual Turquia) l'any 301 aC i s'inscriu en el marc de les Guerres dels Diàdocs La van guanyar les forces col·ligades de Seleuc I Nicàtor (rei de Síria, de Babilònia i de les satrapies orientals) i de Lisímac de Tràcia (rei de Tràcia) enfront d'Antígon el borni i el seu fill Demetri Poliorcetes que aplegaven Anatòlia, Síria, el Xam i Grècia (la Lliga de Corint es va reconstituir l'any 302 aC).
Nou!!: Celesíria і Batalla d'Ipsos · Veure més »
Batalla de Ràfia
La batalla de Raphia, també coneguda com la Batalla de Gaza, El 22 de juny de 217 aC es va lliurar una batalla entre les forces de Ptolemeu IV Filòpator, rei i faraó de l'Egipte i Antíoc III el Gran de l'Imperi selèucida durant les guerres síries.
Nou!!: Celesíria і Batalla de Ràfia · Veure més »
Batanea
Iturea, Traconítida, '''Batanea''', Gaulanítida, i Auranítida en el segle I Batanea fou un districte del nord-est de Palestina entre la Gaulanítida (a l'est de Galilea que s'estenia fins al llac Tiberiades i les fonts del Jordà) al sud-oest, i la regió d'Iturea o Auranítida al nord-oest.
Nou!!: Celesíria і Batanea · Veure més »
Cleòpatra I
Cleòpatra I o Cleòpatra Sira (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα Σύρα), que va néixer circa el 215 aC i va morir circa el 176 aC, fou reina d'Egipte.
Nou!!: Celesíria і Cleòpatra I · Veure més »
Díon
* Díon, ciutat antiga de l'illa d'Eubea.
Nou!!: Celesíria і Díon · Veure més »
Demetri II Nicàtor
Demetri II Nicàtor (el Victoriós) fou rei selèucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC.
Nou!!: Celesíria і Demetri II Nicàtor · Veure més »
Districte de Marsyas
Marsyas fou el nom d'un districte de Celesíria esmentat per Estrabó, que era al costat d'Iturea, i que tenia per capital a Chalcis (Calcis), i diu que Iturea i Marsyas eren governades per Ptolemeu fill de Mennaeus.
Nou!!: Celesíria і Districte de Marsyas · Veure més »
Escopes d'Etòlia
Escopes (Scopas) fou un militar etoli.
Nou!!: Celesíria і Escopes d'Etòlia · Veure més »
Eubi
Eubi, en llatí Eubius, en grec antic Εὔβιος, fou un filòsof estoic grec.
Nou!!: Celesíria і Eubi · Veure més »
Eufratense
Provincia Eufratensis Diòcesis imperials La Província Eufratense, (Provincia Eufratensiso Euphratensis o Augusta Eufratensis) en grec Euphratesia (Εὑφρατησία), va ser una província romana a la Gran Síria, part de la diòcesi d'Orient en l'Imperi Romà tardà.
Nou!!: Celesíria і Eufratense · Veure més »
Euleu
Euleu fou un eunuc que va arribar a regent d'Egipte en nom del jove de 13 anys Ptolemeu VI Filomètor (180 aC-164 aC) a la mort de Cleòpatra I, que havia estat regent del seu fill Ptolemeu del 180 aC al 176 aC). Es diu que el jove rei va ser criat per Euleu entre un gran luxe, i van viure en relació homosexual i amb gran luxúria. Euleu esperava poder tenir dominat al jove faraó a través de la corrupció i la debilitat de Ptolemeu. Euleu va refusar les peticions d'Antíoc IV Epífanes (174 aC-164 aC) sobre Celesíria i Palestina i va portar a Egipte a una desastrosa guerra amb els selèucides l'any 171 aC. En parlen Polibi i Titus Livi.
Nou!!: Celesíria і Euleu · Veure més »
Evagri d'Epifania
Evagri d'Epifania o Evagri Escolàstic (Evagrius Epiphaneus o Evranius Scholasticus, Εὐάγριος), també anomenat Evagri Exprefecte, fou un advocat i historiador grec nascut a Epifania a la regió de l'Orontes a Siria Secunda (Celesíria) però que alguns pensen que el nom li fou donat com a distinció ("Epífanes" vol dir l'Il·lustre) i no (o no sols) pel seu lloc de naixement.
Nou!!: Celesíria і Evagri d'Epifania · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Celesíria і Fenícia · Veure més »
Filip I Filadelf
Felip I Filadelf (en Φίλιππος Φιλάδελφος) fou rei selèucida de l'any 95 aC al 83 aC.
Nou!!: Celesíria і Filip I Filadelf · Veure més »
Flavià II d'Antioquia
Flavià II d'Antioquia fou un religiós bizantí que fou patriarca d'Antioquia.
Nou!!: Celesíria і Flavià II d'Antioquia · Veure més »
Gèrasa
El fòrum oval de Gèrasa, amb la ciutat nova al fons Gèrasa (Gerasa) fou una ciutat de Celesíria que feia part de la Decàpolis, i que correspon a l'actual Jerash (Jordània).
Nou!!: Celesíria і Gèrasa · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Celesíria і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Guerres síries
Vista de satèl·lit de la regió de Celesíria Les guerres síries foren una sèrie de sis conflictes armats entre els imperis selèucida i ptolemaic, estats successors dAlexandre el Gran, que van tenir lloc en els segles III i II aC a la regió de Celesíria (que vol dir «Síria Buida»), una de les poques vies naturals cap a Egipte.
Nou!!: Celesíria і Guerres síries · Veure més »
Hèrmies de Cària
Hèrmies de Cària (en llatí Hermeias o Hermias, en grec antic Ἑρμείας o Ἑρμίας) fou un funcionari d'origen cari que va arribar a favorit de Seleuc III Ceraune (o Soter) (225 aC-223 aC) i se li va encarregar portar els afers polítics de Síria com a regent mentre el rei va anar en expedició al Taure, expedició en el curs de la qual va morir (223 aC).
Nou!!: Celesíria і Hèrmies de Cària · Veure més »
Heraclides (ministre selèucida)
Heraclides (Heracleides, en Ἡρακλείδης) fou un home d'estat selèucida.
Nou!!: Celesíria і Heraclides (ministre selèucida) · Veure més »
Herodes el Gran
La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.
Nou!!: Celesíria і Herodes el Gran · Veure més »
Hippos
Mapa de la Decàpolis (ciutats en vermell). Hippos Hippos (en llatí Hippus, en grec antic Ἵππος 'cavall') era una ciutat de la Decàpolis de Palestina, a uns 30 estadis a l'est del llac de Tiberíades.
Nou!!: Celesíria і Hippos · Veure més »
Hircà II
Hircà II (en llatí Hyrcanus, en grec antic Ὑρκανός) (s.II aC - 30 aC) va ser gran sacerdot, rei dels jueus i etnarca.
Nou!!: Celesíria і Hircà II · Veure més »
Història dels jueus
Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.
Nou!!: Celesíria і Història dels jueus · Veure més »
Iàmblic de Calcis
Iàmblic de Calcis (-) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis, a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom (Iàmblic de Babilònia).
Nou!!: Celesíria і Iàmblic de Calcis · Veure més »
Jacob Diaca
Jacob Diaca o Jacob el Diaca, fou un religiós sirià, diaca d'alguna església que podria ser Heliòpolis a Celesíria, o bé Edessa.
Nou!!: Celesíria і Jacob Diaca · Veure més »
Jericó
Jericó (Ἰεριχοῦς, -οῦντος, o bé Ἰεριχώ) és una ciutat de Cisjordània, cap del districte homònim i capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).
Nou!!: Celesíria і Jericó · Veure més »
Khatarika
Khatarika fou un territori de Síria contra el que Ashurdan III d'Assíria (773 al 755 aC) va fer una expedició a l'inici del seu regnat (que després va repetir al 8è any i al 18è anys. En diversos llocs apareix com situat a Celesíria. La situació d'aquest país no se sap per fonts assíries sinó bíbliques (Zacaries):1), on se l'esmenta com Hadrach, i encara que no detalla la seva ubicació si que diu que estava a Damasc, cap al nord, i se suposa que seria algun lloc al nord del modern Líban entre Qarqar i Alep, al país de Luhiti.
Nou!!: Celesíria і Khatarika · Veure més »
Laodice (filla d'Aqueu)
Laodice (Λαοδίκη, Laodike) fou la dona d'Antíoc II Theós rei de Síria, i mare de Seleuc II Cal·línic.
Nou!!: Celesíria і Laodice (filla d'Aqueu) · Veure més »
Laomedont de Mitilene
Laomedont de Mitilene (Laomedon), fill de Làric, fou un general d'Alexandre el Gran que ja servia al príncep quan el seu pare Filip II de Macedònia encara era viu.
Nou!!: Celesíria і Laomedont de Mitilene · Veure més »
Llista de províncies romanes
Aquest article inclou la llista de divisions de l'administració provincial romana al llarg de diferents períodes històrics.
Nou!!: Celesíria і Llista de províncies romanes · Veure més »
Magas de Cirene
Magas fou rei de Cirene.
Nou!!: Celesíria і Magas de Cirene · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Celesíria і Marc Antoni · Veure més »
Marsyas de Celesíria
Marsyas de Celesíria (Μαρσύμς) fou el nom d'un riu de Celesíria esmentat per Plini que diu que separava Apamea de la tetrarquia dels nazerins.
Nou!!: Celesíria і Marsyas de Celesíria · Veure més »
Menip
Menip (Menippus) va ser un filòsof cínic originari de la ciutat de Gàdara, a Celesíria, que va viure el.
Nou!!: Celesíria і Menip · Veure més »
Moabites
Els moabites (moabitae, Μωαβῖται) eren un poble que segons el Gènesi estava emparentat amb els israelites i encara més amb els ammonites.
Nou!!: Celesíria і Moabites · Veure més »
Nicarc (general)
Nicarc (en llatí Nicarchus, en grec antic Νίκαρχος "Níkarchos") era un dels generals d'Antíoc III el Gran.
Nou!!: Celesíria і Nicarc (general) · Veure més »
Nicànor (assassí)
Nicànor (en grec) va ser un grec nascut a Celesíria assassí de Seleuc III Ceraune conjuntament amb un gal anomenat Apaturius.
Nou!!: Celesíria і Nicànor (assassí) · Veure més »
Nicànor d'Egipte
Nicànor (en grec) va ser amic i general de Ptolemeu I Sòter d'Egipte.
Nou!!: Celesíria і Nicànor d'Egipte · Veure més »
Nicolau d'Etòlia
Nicolau d'Etòlia (en llatí Nicolaus, en grec antic Νικόλαος "Nikólaos") fou un general etoli al servei de Ptolemeu IV Filopàtor, rei d'Egipte.
Nou!!: Celesíria і Nicolau d'Etòlia · Veure més »
Panètol
Panètol (en llatí Panaetolus, en grec antic Παναίτωλος "Panaítolos") fou un militar d'origen etoli al servei del rei Ptolemeu IV Filopàtor d'Egipte, que es va unir al també etoli, Teodot, per entregar Celesíria al rei Antíoc III el Gran.
Nou!!: Celesíria і Panètol · Veure més »
Període hel·lenístic d'Egipte
El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.
Nou!!: Celesíria і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »
Pitó (sàtrapa de l'Índia)
Pitó (en llatí Pithon, apareix en grec com Πίθων, Πείθων, i Πύθων), fill d'Agenor, fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Celesíria і Pitó (sàtrapa de l'Índia) · Veure més »
Polícrates d'Argos
Polícrates d'Argos (Polycrates) fill de Mnasiades, descendent d'una il·lustre família d'Argos, fou un militar grec.
Nou!!: Celesíria і Polícrates d'Argos · Veure més »
Ptolemeu d'Ascaló
Ptolemeu d'Ascaló (en llatí Ptolemaeus, en grec Πτολεμαίος) fou un escriptor i gramàtic grec nascut a Ascaló a la Celesíria, que va ser mestre a Roma.
Nou!!: Celesíria і Ptolemeu d'Ascaló · Veure més »
Ptolemeu de Calcis
Ptolemeu de Calcis (en grec antic Πτολεμαῖος) fou fill de Mennaeus i tetrarca d'Iturea o Calcis (a les monedes porta el títol de tetrarca de Calcis) aproximadament de l'any 85 aC al 40 aC.
Nou!!: Celesíria і Ptolemeu de Calcis · Veure més »
Ptolemeu I Soter
Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.
Nou!!: Celesíria і Ptolemeu I Soter · Veure més »
Ptolemeu II Filadelf
Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf (Πτολεμαῖος) (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la dinastia Ptolemaica.
Nou!!: Celesíria і Ptolemeu II Filadelf · Veure més »
Ptolemeu III Evèrgetes I
Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).
Nou!!: Celesíria і Ptolemeu III Evèrgetes I · Veure més »
Ptolemeu IV Filopàtor
Ptolemeu IV Filopàtor (Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 222 aC al 205 aC.
Nou!!: Celesíria і Ptolemeu IV Filopàtor · Veure més »
Ptolemeu V Epífanes
Ptolemeu V Epífanes Eucarist (Πτολεμαῖος Ἐπιφανής Εὐχάριστος - -) fou rei d'Egipte (204 aC-180 aC).
Nou!!: Celesíria і Ptolemeu V Epífanes · Veure més »
Ptolemeu VI Filomètor
Moneda de Ptolemeu VI Ptolemeu VI Filomètor（Πτολεμαῖος) (vers 185 aC-145 aC) fou rei d'Egipte del 180 aC al 145 aC.
Nou!!: Celesíria і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »
Ptolemeu X Alexandre I
Ptolemeu X Alexandre I (en grec antic Πτολεμαῖος Αλέξανδρος) circa el 140 aC al 88 aC fou rei d'Egipte del 107 aC al 88 aC.
Nou!!: Celesíria і Ptolemeu X Alexandre I · Veure més »
Rafah
Rafah, també coneguda com a Rafiah, és una ciutat Palestina al sud de la Franja de Gaza.
Nou!!: Celesíria і Rafah · Veure més »
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Nou!!: Celesíria і Regió de Síria · Veure més »
Regnat de Cleòpatra
pp.
Nou!!: Celesíria і Regnat de Cleòpatra · Veure més »
Samos
Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.
Nou!!: Celesíria і Samos · Veure més »
Samotràcia
Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).
Nou!!: Celesíria і Samotràcia · Veure més »
Síria (desambiguació)
* Regió de Síria.
Nou!!: Celesíria і Síria (desambiguació) · Veure més »
Selèucia de Piera
Selèucia de Piera o de Pièria (en llatí Seleuceia Pieria, en grec antic Σελεύκεια Πιερία) era una ciutat situada a la regió de Síria a la costa, entre Rhossus i la desembocadura de l'Orontes.
Nou!!: Celesíria і Selèucia de Piera · Veure més »
Selèucia del Zeugma
Selèucia del Zeugma (Σελεύκεια ἐπὶ τοῦ Ζεύγματος, transliterat Seleukéia epí tu Zéugmatos) fou una ciutat hel·lenística i una ciutat fortificada en l'actual Turquia, a l'esquerra, o al sud, de la riba de l'Eufrates, no lluny de l'antiga Samòsata.
Nou!!: Celesíria і Selèucia del Zeugma · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Celesíria і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Seleuc II Cal·linic
Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.
Nou!!: Celesíria і Seleuc II Cal·linic · Veure més »
Sosibi (ministre)
Sosibi (en llatí Sosibius, en grec antic) fou un ministre egipci, el ministre principal de Ptolemeu IV Filopàtor.
Nou!!: Celesíria і Sosibi (ministre) · Veure més »
Teòdot d'Etòlia
Teòdot d'Etòlia (Theodotus) fou un militar etoli al servei d'Egipte i després dels selèucides.
Nou!!: Celesíria і Teòdot d'Etòlia · Veure més »
Teòdot Hemioli
Teòdot Hemioli (Theodotus Hemiolius) fou un general selèucida que portava el seu malnom segurament per la seva gran alçada.
Nou!!: Celesíria і Teòdot Hemioli · Veure més »
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.
Nou!!: Celesíria і Teglatfalassar III · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Celesíria і Tir · Veure més »
Vall de la Bekaa
La vall de la Bekaa, Baka o Beka és una plana o vall allargada al Líban, d'una altura mitjana de 1.000 metres que s'estén entre les cadenes muntanyoses del Líban i l'Antilíban.
Nou!!: Celesíria і Vall de la Bekaa · Veure més »
Redirigeix aquí:
Coele Syria, Coele-Syria, Síria Buida, Síria buida.
