Accés més ràpid que el navegador!
89 les relacions: Alcavot, Alna, Andorra durant l'edat mitjana, Aprisió, Arabisme, Arquitectura romànica, Article, Article salat, Àrab, Ball pla, Borda, Caramelles, Cardener, Carlemany, Casa pairal, Castell d'Os, Castell de Castellolí, Castell del Montmell, Catalanitat de Cristòfor Colom, Català antic, Català barceloní, Català clàssic, Català oriental, Català salat, Catalunya (desambiguació), Catalunya Nova, Centre d'Estudis Colombins, Cerdanyola del Vallès, Civet, Comanda de Palau, Comandes catalanes de l'orde del Temple, Complantació, Comtat (edat mitjana), Comtat d'Urgell, Comtats catalans, Concili de Tours, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta feudal hispànica, Corona d'Aragó, Cultura de Verasan, Dialecte constitutiu, Diari de Vich, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Edat moderna als Països Catalans, Emfiteusi, Fadiga, Feudalisme a Catalunya, Follet, Guerra dels remences, ..., Història d'Andorra, Història de Barcelona, Història de França, Història de la ciència a Catalunya, Història de la llengua catalana, Història de les Illes Balears, Història dels Països Catalans, Igualada, Illes Balears, Judaisme català, Katalanim, Lambert de Lieja, Lliçà de Vall, Llista de comtes de Barcelona, Mals usos, Masia, Mitologia catalana, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Països Catalans, Pagès de remença, Pere Albert, Primícia, Ratafia, Remences, Rostit humit, Sant Andreu d'Estanyol, Sant Girvés de la Torre de Rialb, Sant patró, Sant Ponç de Martimà, Santa Maria d'Igualada, Sisteró, Tarota, Teoria de la romanització i la desromanització, Torre de Vallferosa, Traginer, Tribunal del Breu Apostòlic, Usatges de Barcelona, Vilar, Vil·la romana. Ampliar l'índex (39 més) »
Alcavot
La paraula alcavot (f. alcavota) designa una persona que facilita les trobades amoroses o que treballa per una altra persona per tal d'enredar aquelles relacions.
Nou!!: Catalunya Vella і Alcavot · Veure més »
Alna
colze, generalment presa des del dit mig fins al colze d'un adult. '''1 alna.
Nou!!: Catalunya Vella і Alna · Veure més »
Andorra durant l'edat mitjana
L'edat mitjana és el moment fundador d'Andorra.
Nou!!: Catalunya Vella і Andorra durant l'edat mitjana · Veure més »
Aprisió
L'aprisió (del llatí apprehensio o aprisio, "apropiació") o presura és l'ocupació d'una terra erma i que no té cap propietari per tal de cultivar-la.
Nou!!: Catalunya Vella і Aprisió · Veure més »
Arabisme
Un arabisme és un estrangerisme derivat de l'àrab i incorporat a una altra llengua.
Nou!!: Catalunya Vella і Arabisme · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Catalunya Vella і Arquitectura romànica · Veure més »
Article
Larticle és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Nou!!: Catalunya Vella і Article · Veure més »
Article salat
Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.
Nou!!: Catalunya Vella і Article salat · Veure més »
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Nou!!: Catalunya Vella і Àrab · Veure més »
Ball pla
El ball pla és una forma de ball de parelles, potser la més típica del Principat de Catalunya, on fou molt estesa, sobretot durant el, i on ha deixat testimoniatges des del.
Nou!!: Catalunya Vella і Ball pla · Veure més »
Borda
Borda a Vió, vall de Vió, Pirineus Una borda és una construcció rural de pedra i fusta, habitualment edificada a una certa altura per aprofitar les pastures, i que es fa servir de paller, o d'estable per a guardar el bestiar i/o per a emmagatzemar eines de conreu.
Nou!!: Catalunya Vella і Borda · Veure més »
Caramelles
Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella, del nord de la Nova i d'Andorra, que es canten per Pasqua per celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà.
Nou!!: Catalunya Vella і Caramelles · Veure més »
Cardener
El Cardener és un riu de Catalunya del Prepirineu.
Nou!!: Catalunya Vella і Cardener · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Catalunya Vella і Carlemany · Veure més »
Casa pairal
Casa Rossell, casa pairal d'Ordino, Principat d'Andorra Casa pairal és una masia o casa autosuficient pertanyent a una finca rústica, seu d'un llinatge organitzat com a unitat d'explotació rural amb un patrimoni significatiu acumulat al llarg de generacions i conservat gràcies a la institució de l'hereu, que preveia que el patrimoni es succeís sencer del pare al fill gran.
Nou!!: Catalunya Vella і Casa pairal · Veure més »
Castell d'Os
El castell d'Os és un castell termenat situat damunt del poble d'Os de Balaguer (Noguera), al cim d'un turó que controlava la part alta de la vall del riu Farfanya.
Nou!!: Catalunya Vella і Castell d'Os · Veure més »
Castell de Castellolí
El castell de Castellolí, antigament conegut com a castell d'Aulí, és un castell molt enrunat, situat al municipi de Castellolí, Anoia.
Nou!!: Catalunya Vella і Castell de Castellolí · Veure més »
Castell del Montmell
El Castell del Montmell és una obra del municipi del Montmell (Baix Penedès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Catalunya Vella і Castell del Montmell · Veure més »
Catalanitat de Cristòfor Colom
La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa.
Nou!!: Catalunya Vella і Catalanitat de Cristòfor Colom · Veure més »
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Nou!!: Catalunya Vella і Català antic · Veure més »
Català barceloní
El català barceloní és una variant del català oriental central que es parla a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
Nou!!: Catalunya Vella і Català barceloní · Veure més »
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Nou!!: Catalunya Vella і Català clàssic · Veure més »
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Nou!!: Catalunya Vella і Català oriental · Veure més »
Català salat
El parlar salat o català central salat és un dialecte del català tradicionalment parlat a la franja costanera que va de la Tordera fins al Ter i també a Cadaqués, però avui reduït a aquesta darrera vila i amb trets de substrat o residuals a la resta del territori, i que té com a característica central l'ús de l'article salat.
Nou!!: Catalunya Vella і Català salat · Veure més »
Catalunya (desambiguació)
* La nació anomenada Catalunya o els Països Catalans (a vegades anomenada també la «Gran Catalunya»).
Nou!!: Catalunya Vella і Catalunya (desambiguació) · Veure més »
Catalunya Nova
Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.
Nou!!: Catalunya Vella і Catalunya Nova · Veure més »
Centre d'Estudis Colombins
El Centre d'Estudis Colombins (CEC) és una associació dedicada a l'estudi dels lligams històrics entre Cristòfor Colom i el descobriment d'Amèrica i el món català, particularment, en la possible catalanitat de Cristòfor Colom.
Nou!!: Catalunya Vella і Centre d'Estudis Colombins · Veure més »
Cerdanyola del Vallès
Cerdanyola del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, situat a uns 6 km al nord-est de Barcelona.
Nou!!: Catalunya Vella і Cerdanyola del Vallès · Veure més »
Civet
Un civet és un tipus d'estofat que es fa habitualment amb animals de caça amb ceba i sang, de vegades lligada amb vi.
Nou!!: Catalunya Vella і Civet · Veure més »
Comanda de Palau
La Comanda templera de Palau Solità o Palau del Vallès fou una de les principals comandes catalanes de l'orde del Temple a la Corona d'Aragó.
Nou!!: Catalunya Vella і Comanda de Palau · Veure més »
Comandes catalanes de l'orde del Temple
La creu patent roja fou la més utilitzada per l'orde del TempleL'orde religiosomilitar del Temple va néixer a Terra Santa a inicis del després que la Primera Croada hagués conquerit Síria i Palestina.
Nou!!: Catalunya Vella і Comandes catalanes de l'orde del Temple · Veure més »
Complantació
La complantació, a l'edat mitjana, era un contracte establert entre un pagès i el senyor d'una terra, pel qual aquest darrer cedia al pagès la terra perquè hi plantés vinyes.
Nou!!: Catalunya Vella і Complantació · Veure més »
Comtat (edat mitjana)
Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.
Nou!!: Catalunya Vella і Comtat (edat mitjana) · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Catalunya Vella і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Catalunya Vella і Comtats catalans · Veure més »
Concili de Tours
El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.
Nou!!: Catalunya Vella і Concili de Tours · Veure més »
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Nou!!: Catalunya Vella і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Catalunya Vella і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Catalunya Vella і Corona d'Aragó · Veure més »
Cultura de Verasan
La cultura de Verasan (en francès culture de Véraza) és el nom d'una cultura material específica d'un grup d'assentaments prehistòrics que van viure entre 3000 i 2200 aC.
Nou!!: Catalunya Vella і Cultura de Verasan · Veure més »
Dialecte constitutiu
Un dialecte constitutiu d'una llengua és el que apareix com a resultat de l'evolució in situ d'un altre idioma, o sigui que és un dels dialectes parlats on s'originà un idioma.
Nou!!: Catalunya Vella і Dialecte constitutiu · Veure més »
Diari de Vich
El Diari de Vich va aparèixer a Vic l'1 de maig de 1930, editat en català.
Nou!!: Catalunya Vella і Diari de Vich · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Catalunya Vella і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Catalunya Vella і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Edat moderna als Països Catalans
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.
Nou!!: Catalunya Vella і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »
Emfiteusi
Lemfiteusi (del llatí emphyteusis, amb el mateix significat, derivat del grec ἐμφυτεύω, "empeltar", "plantar", i per extensió "introduir", "implantar", "establir a") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble (perpètuament o a llarg termini) a canvi del pagament d'un tribut (anual o semestral) que s'anomena «cànon» o «cens».
Nou!!: Catalunya Vella і Emfiteusi · Veure més »
Fadiga
Es coneix com a fadiga el dret de prelació que té el senyor directe d’adquirir la cosa emfitèutica quan el senyor útil la traspassa a un altre per títol onerós.
Nou!!: Catalunya Vella і Fadiga · Veure més »
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Nou!!: Catalunya Vella і Feudalisme a Catalunya · Veure més »
Follet
Un follet (derivat de foll; dit fullet a Mallorca), dit també millet, és un esperit fantàstic de la mitologia catalana de caràcter entremaliat.
Nou!!: Catalunya Vella і Follet · Veure més »
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Nou!!: Catalunya Vella і Guerra dels remences · Veure més »
Història d'Andorra
410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.
Nou!!: Catalunya Vella і Història d'Andorra · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Catalunya Vella і Història de Barcelona · Veure més »
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Nou!!: Catalunya Vella і Història de França · Veure més »
Història de la ciència a Catalunya
La història de la ciència a Catalunya és la història de l'evolució de la ciència a Catalunya.
Nou!!: Catalunya Vella і Història de la ciència a Catalunya · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: Catalunya Vella і Història de la llengua catalana · Veure més »
Història de les Illes Balears
Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Catalunya Vella і Història de les Illes Balears · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: Catalunya Vella і Història dels Països Catalans · Veure més »
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Nou!!: Catalunya Vella і Igualada · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Catalunya Vella і Illes Balears · Veure més »
Judaisme català
Sinagoga a Catalunya. Haggadà de Sarajevo, Barcelona ca. 1350. Judaisme català (en hebreu: יהדות קטלוניה) és la comunitat jueva que va viure a la península ibèrica, a les terres de Catalunya, València i Mallorca fins l'expulsió del 1492.
Nou!!: Catalunya Vella і Judaisme català · Veure més »
Katalanim
''Heqdesh'' del rabí ''Shemuel ha-Sardí'' a l'antic Call de Barcelona Els katalanim eren el jueus originaris de la corona catalanoaragonesa.
Nou!!: Catalunya Vella і Katalanim · Veure més »
Lambert de Lieja
Lambert de Lieja, també anomenat Lambert de Maastricht, o Llambert i venerat a l'església catòlica com a Sant Lambert (vers 635 a Maastricht i mort a Lieja el 17 de setembre de probablement 705) va ser bisbe del bisbat de Maastricht de 669 fins a la seva mort.
Nou!!: Catalunya Vella і Lambert de Lieja · Veure més »
Lliçà de Vall
Lliçà de Vall és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat a la Vall del Tenes i al límit de la plana de Granollers.
Nou!!: Catalunya Vella і Lliçà de Vall · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Catalunya Vella і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Nou!!: Catalunya Vella і Mals usos · Veure més »
Masia
300x300px Una masia és l'edifici central d'un mas, dins una explotació agrícola solitaria o allunyada del nucli d'un poble.
Nou!!: Catalunya Vella і Masia · Veure més »
Mitologia catalana
s. XV) Mitologia catalana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions als Països Catalans.
Nou!!: Catalunya Vella і Mitologia catalana · Veure més »
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Nou!!: Catalunya Vella і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Catalunya Vella і Països Catalans · Veure més »
Pagès de remença
Un pagès de remença era un pagès de la Catalunya medieval que estava lligat, juntament a la seva família, a un mas o a les terres del seu senyor, que no podia abandonar si no era mitjançant el pagament d'una remença o pagament, i sempre que el senyor ho acceptés.
Nou!!: Catalunya Vella і Pagès de remença · Veure més »
Pere Albert
Pere Albert fou un important jurista i eclesiàstic català mort possiblement el 1261.
Nou!!: Catalunya Vella і Pere Albert · Veure més »
Primícia
La primícia és una renda eclesiàstica que suposava el pagament per part del pagès d'una part de les collites.
Nou!!: Catalunya Vella і Primícia · Veure més »
Ratafia
La ratafia és una beguda alcohòlica macerada dolça que es pren generalment com a digestiu.
Nou!!: Catalunya Vella і Ratafia · Veure més »
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Nou!!: Catalunya Vella і Remences · Veure més »
Rostit humit
Un tros de conill rostit en cassola de fang acompanyat de castanyes El rostit humit és el nom d'una tècnica de cocció molt popular i típicaEl gust d'un poble: els plats més famosos de la cuina catalana, pàg.
Nou!!: Catalunya Vella і Rostit humit · Veure més »
Sant Andreu d'Estanyol
Sant Andreu d'Estanyol és l'església parroquial del poble d'Estanyol, entitat del municipi de Bescanó (Gironès), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Nou!!: Catalunya Vella і Sant Andreu d'Estanyol · Veure més »
Sant Girvés de la Torre de Rialb
Sant Girvés és una església de la Torre de Rialb, al municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Catalunya Vella і Sant Girvés de la Torre de Rialb · Veure més »
Sant patró
Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.
Nou!!: Catalunya Vella і Sant patró · Veure més »
Sant Ponç de Martimà
Sant Ponç de Martimà és una església del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Catalunya Vella і Sant Ponç de Martimà · Veure més »
Santa Maria d'Igualada
Santa Maria d'Igualada o l'Església Gran és una basílica del municipi d'Igualada (Anoia).
Nou!!: Catalunya Vella і Santa Maria d'Igualada · Veure més »
Sisteró
Sisteró és un poble del municipi dels Plans de Sió, ubicada a l'oest de la comarca de la Segarra i a l'est de la Província de Lleida.
Nou!!: Catalunya Vella і Sisteró · Veure més »
Tarota
La tarota és un instrument de vent de la família dels oboès format per un tub de fusta de perforació cònica, una transició metàl·lica (el tudell) i una llengüeta (inxa) de doble canya.
Nou!!: Catalunya Vella і Tarota · Veure més »
Teoria de la romanització i la desromanització
Antoni M. Badia és autor d'una teoria sobre la formació de la llengua catalana i dels seus blocs dialectals anomenada teoria de la romanització i la desromanització, formulada en la seva primera versió el 1981 i refeta el 1984 incorporant-hi el País Valencià.
Nou!!: Catalunya Vella і Teoria de la romanització i la desromanització · Veure més »
Torre de Vallferosa
La torre de Vallferosa és una torre de guaita que es troba al lloc de Vallferosa, pertanyent l'actual municipi de Torà, a la comarca del Solsonès.
Nou!!: Catalunya Vella і Torre de Vallferosa · Veure més »
Traginer
Un traginer a la tradicional festa dels Tres Tombs d'Igualada Un traginer és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou.
Nou!!: Catalunya Vella і Traginer · Veure més »
Tribunal del Breu Apostòlic
El tribunal del Breu era un tribunal creat al a través del qual la monarquia a Catalunya podia castigar els clergues delinqüents sense haver-se de preocupar per les immunitats eclesiàstiques.
Nou!!: Catalunya Vella і Tribunal del Breu Apostòlic · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Catalunya Vella і Usatges de Barcelona · Veure més »
Vilar
Un vilar, durant l'edat mitjana, era una agrupació d'habitatges que acabaven formant un llogaret però amb un sistema de poblament semidispers.
Nou!!: Catalunya Vella і Vilar · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Catalunya Vella і Vil·la romana · Veure més »
