Accés més ràpid que el navegador!
733 les relacions: A Francesc Layret, Aberri Eguna, Acadèmia de la Llengua Catalana, Acadèmia de Llengua Catalana, Acció Catalana, Acció Catalana Republicana, Acció Democràtica del Quebec, Acció Republicana de Catalunya, Achille Battistuzzi, Acord Ciutadà, Actuació (revista), Adolf Pons i Umbert, Agustí Montal i Costa, Ajoblanco (revista), Albert Boadella i Oncins, Albert Grané i Closa, Albina Francitorra Aleñà, Aleix Caballé i Tort, Alexandre Cirici i Pellicer, Alfons Sala i Argemí, Aliança Catalana, Aliança Nacional de Forces Democràtiques, Alternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya), Amadeu Mariné i Vadalaco, Andorra durant la dictadura de Primo de Rivera, Andreu Balaguer i Merino, Andreu Caimari i Noguera, Anna Murià i Romaní, Antic Règim, Anticatalanisme, Anton Sieberer, Anton Vila i Sala, Antonín Pikhart, Antoni Aulèstia Pijoan, Antoni Comín i Oliveres, Antoni Correig Massó, Antoni de Paula Capmany i Borri, Antoni Farrés i Sabater, Antoni Ferrer i Pi, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Maria de Font i de Boter, Antoni Nughes, Antoni Strubell i Trueta, Antoni Tàpies i Puig, Antoni Vives i Tomàs, Antonieta Feliu i Miró, Antonio Robles Almeida, Antonio Vallejo-Nájera, Aplec Catalanista, ..., Aranès, Arbúcies, Arnau Gonzàlez i Vilalta, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura industrial catalana, Arran, Art de Catalunya, Art de la Llum, Art Jove, Art públic de Barcelona, Artur Mas i Gavarró, Assemblea de Parlamentaris, Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Assemblea Regionalista Valenciana, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Associació Catalanista La Falç, Associació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat, Associació de Components del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya, Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, Astrid Barrio López, Atemptat d'Hostafrancs, Aureli Maria Escarré i Jané, Autores catalanes de ciència-ficció, Avui, ¡Cu-Cut!, Òc (revista), Éric Daniel Pierre Cantona, Baldiri Puig i Net, Baldomer Solà i Seriol, Bandera de Catalunya, Bandera de Mallorca, Bandera Negra, Banderes de Catalunya, Barcelona, Barcelona en Comú, Barcelona Traction, Light and Power, Bartomeu Carbonell i Batlle, Basquitis, Biblioteca Clandestina Catalana, Bloc per Mallorca, Bon Dia TV, Borja Vilallonga, Cala Forn, Camp de les Corts, Candi Espona i Bayés, Canigó, Cant de la Senyera, Carles Bosch de la Trinxeria, Carles Cardó i Sanjoan, Carles Fumaña i Casas, Carles Gumersind Vidiella i Esteba, Carles Puigdemont i Casamajó, Carles Riba i Bracons, Carles Sala i Joanet, Carlisme, Casa Lleó i Morera, Casa Museu Prat de la Riba, Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona, Casal d'Aragó, Casal Nacionalista Martinenc, Catalanisme, Catalans, Català contemporani, Catalònia. Diari d'avisos i notícies (1935-1936), Catalunya, Catalunya Gràfica, Catalunya: Revista Literària Quinzenal (revista), Catedral, CC (Catalunya), Celestino Pujol i Camps, Censura a Espanya, Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Centre Catalanista de Girona, Centre Catalanista Gent Nova, Centre Català, Centre d'Amics de Reus, Centre Nacional Català, Centre Nacionalista Republicà, Cercle Català de Negocis, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Ciutadans de Catalunya, Claudi Planas i Font, Club Catalònia, Club Esportiu Júpiter, Club Femení i d'Esports de Barcelona, Col·lecció de premsa clandestina i d'exili antifranquista de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Col·legi de Filosofia, Comarques de Catalunya, Comerç atlàntic d'esclaus, Comissió d'investigació sobre l'actuació del ministre Jorge Fernández Díaz, Comtes, Comunistes de Catalunya, Concepció Guillén Martínez, Conflicte de la piscina de Son Servera, Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt, Contuberni de Múnic, Convergència i Unió, Convergents, Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona, Cordó sanitari, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, Crisi espanyola de 1917, Cronologia de la història de Catalunya, Cunerisme, Daniel López i Bribian, David Madí i Cendrós, Dècada del 1830, Defensa dels Interessos Catalans, Degeneracionisme, Delfí Dalmau i Gener, Destino (revista), Diada Nacional de Catalunya, Diari de Vich, Diario constitucional, político y mercantil de Barcelona, Diccionari català-valencià-balear, Dictadura de Primo de Rivera, Dionís Baixeras i Verdaguer, Diputació de Girona, Districte electoral de Balaguer, Districte electoral de Barcelona, Districte electoral de Figueres, Districte electoral de Gandesa, Districte electoral de Girona, Districte electoral de la Bisbal d'Empordà, Districte electoral de les Borges Blanques, Districte electoral de Mataró, Districte electoral de Sabadell, Districte electoral de Sant Feliu de Llobregat, Districte electoral de Santa Coloma de Farners, Districte electoral de Terrassa, Districte electoral de Valls, Districte electoral de Vilafranca del Penedès, Divisió territorial de Catalunya, Dolça Catalunya, Dolors Giorla Laribal, Dolors Hostalrich Fa, Domènec Agustí i Salmons, Domènec Batet i Mestres, Edat contemporània als Països Catalans, Edat moderna de Catalunya, Eduard de Balle i de Rubinat, Educació en català, Educació primària, Eivissa pel Canvi, Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc, El Bedorc, El Correo Catalán, El Crit d'Espanya, El Genio. Semanario de Literatura, Artes, Teatros y Modas, El Llamp (editorial), El Mansuet, El Marroc sensual i fanàtic, El Mundo, El Perill Català, El Sol (diari), El viatge vertical, Eleccions al Parlament de Catalunya, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, Eleccions municipals de 2015 a Tarragona, Eleccions municipals de 2019 a Tarragona, Elena M. Wolf, Els Verds de Menorca, Els Xulius - Centre Social Ribetà, Emili Saguer i Olivet, Emporion (revista), En guàrdia!, Enric Arderiu i Valls, Enric Garriga i Trullols, Enric Mestre i Vinyals, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Enric Ucelay-Da Cal, Enriqueta Sèculi i Bastida, Esclavitud, Escola Virtèlia, Escrutini uninominal majoritari, Espai 13, Espanya, Espanyolisme, Esperanto, Esplai (revista), Esquerra Catalana dels Treballadors, Estat Català, Estatut d'autonomia, Esteve Prat de la Riba i Magarins, Eugène Viollet-le-Duc, Eugeni Xammar i Puigventós, Eusebi Arnau i Mascort, Eusebi Fargas i Alió, Exposició Internacional de Barcelona, Fèlix Cucurull i Tey, Federació de Joves Cristians de Catalunya, Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, Federico Jiménez Losantos, Federico Soto Mollá, Felip Cortiella i Ferrer, Feliu Noguera i Casabosch, Feminal, Feminisme als Països Catalans, Fernando de Rojas, Ferran Valls i Taberner, Fets de Prats de Molló, Fets del ¡Cu-Cut!, Fets del Palau de la Música, Florenci Bassa Rocas, Florentí Garcia i Fossas, Folk metal, Foment Catalanista, Foment de Pietat Catalana, Fonts de Barcelona, Francesc Albó i Martí, Francesc Alió i Brea, Francesc Cambó (llibre), Francesc Cambó i Batlle, Francesc Candel Tortajada, Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta, Francesc de Paula Burguera i Escrivà, Francesc de Paula Vilaseca i Rovellat, Francesc Nel·lo i Ventosa, Francesc Ramon Monrós i Fitó, Francesc Romaní i Puigdengolas, Francesc Rovira i Vilarúbia, Francesc Tosquelles Llauradó, Francesc Xavier Vega Castellví, Francesca Bonnemaison i Farriols, Francesca Vergés i Escofet, Francmaçoneria a Espanya, Franquisme a Catalunya, Frederic Bassols i Costa, Front d'Esquerres, Front Nacional de Catalunya (2013), Front pel País Valencià, Front Universitari de Catalunya, Fundació Catalunya Segle XXI, Fundació Manuel de Pedrolo, Fusterianisme, Futbol Club Argentona, Futbol Club Barcelona, Gabriel Alomar i Villalonga, Gabriel Auguet i Roset, Gabriel Llompart i Jaume, Gaietà Soler i Perejoan, Gaziel, Generació del 1917, Generalitat de Catalunya, Gent dels Pallaresos, Gent Nova, Geografia dels Països Catalans, Germaine Rebours, Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano, Gonçal Cortada i Carreras, Gonellisme, Gran Orient de Catalunya, Gret Schib Torra, Grop Excursionista Saltadiç, Grup d'Acció Republicana, Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio, Grup parlamentari basc-català, Hervé Pi i Albertí, Història contemporània de Catalunya, Història d'Andorra, Història d'Astúries, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'organització territorial del poder a Espanya, Història de la literatura, Història de la llengua catalana, Història de la música catalana, Història de la ràdio a Catalunya, Història del cinema català, Història del dret català, Història del Futbol Club Barcelona, Història del País Valencià, Història del republicanisme espanyol, Història del teatre català, Història dels Països Catalans, Hodonímia de Barcelona, Homenatge a Joan Miró, Horitzó Socialista, Hospital Clínic de Barcelona, Ignasi de Castellarnau i Casimiro, Imma Albó i Vidal de Llobatera, Independentisme català, Isidre Riera i Galí, Jaume Balius i Mir, Jaume Ballber i Casals, Jaume Carner i Romeu, Jaume Collell i Bancells, Jaume Creus i Ventura, Jaume de Borbó i de Borbó-Parma, Jaume Ferrer-Calbeto Ferrer, Jaume Grau Casas, Jaume Isern i Hombravella, Jaume Lorés i Caballería, Jaume Marxuach i Flaquer, Jaume Massó i Torrents, Jaume Roures i Llop, Jaume Vicens i Vives, Joan Baptista Ferrer i Esteve, Joan Bardina i Castarà, Joan Brossa i Cuervo, Joan Coromines i Vigneaux, Joan Crexells i Vallhonrat, Joan Esculies i Serrat, Joan Estelrich i Artigues, Joan Font i Giralt, Joan Fuster i Ortells, Joan Mañé i Flaquer, Joan Maragall i Gorina, Joan Reventós i Carner, Joan Sales i Vallès, Joan Sitjar i Bulcegura, Joan Torres i Viza, Joan Tusquets Terrats, Joan-Pere Pujol, Joaquim Botet i Sisó, Joaquim Casas i Carbó, Joaquim Pou i Mas, Joaquim Ruyra i Oms, Joaquim Sitjar i Bulcegura, Johannes Hösle, Jordi Llorens i Vila, Jordi Pujol i Soley, José Gaya Picón, Josep Benet i Morell, Josep Borrell i Fontelles, Josep Campmany i Cunillé, Josep Carner i Puig-Oriol, Josep Conangla i Fontanilles, Josep Coroleu i Inglada, Josep Espar i Ticó, Josep Esquena i Mas, Josep Llunas i Pujals, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Josep Maria Boronat Recasens, Josep Maria Fradera i Barceló, Josep Maria Francès i Ladron de Cegama, Josep Maria Jujol i Gibert, Josep Maria Martí i Julià, Josep Marsal i Gaya, Josep Mas i Pascual, Josep Montagut i Roca, Josep Narcís Roca i Farreras, Josep Pella i Forgas, Josep Pich Mitjana, Josep Pla i Casadevall, Josep Prat i Bonet, Josep Puig i Cadafalch, Josep Quinquer i Cortès, Josep Romeu i Bisbe, Josep Sagrera i Corominas, Josep Sanabre i Sanromà, Josep Sebastià Pons, Josep Sicart i Tauler, Josep Soler i Palet, Josep Tarradellas i Joan, Josep Termes i Ardèvol, Josep Torras i Bages, Jove Catalunya, Joventut (revista), Joventut Comunista de Catalunya, Joventut Nacionalista de Catalunya, Joventut Nacionalista La Falç, Joventut Socialista Unificada de Catalunya, Joventut Valencianista, Joves Ecosocialistes, Justí Pepratx, Ko Tazawa, L'Almanach de L'Esquella de la Torratxa, L'Altraveu per Castellar, L'Avenç (1881-1893), L'Éveil Catalan, L'Escut Igualadí, L'estaca, L'Estevet, L'Estiuada (periòdic), L'hèroe, L'Home nou, L'Intransigent, La Celestina, La ciutat cremada, La Falç, La Filadora, La filla del mar, La Gramalla, La Ilustració Catalana, La llengua catalana (discurs), La Piula, La premsa a Igualada (1808-1939), La Publicitat, La Qüestió d'Andorra, La Rambla (publicació), La ràdio a Catalunya, La Renaixensa, La República (Homenatge a Pi i Margall), La tradició catalana, La Tramontane, La Vila Olímpica del Poblenou, Laboratori d'idees, Las Provincias, Las Quatre Barras, Les Corts, Les formes de la vida catalana, Liberalisme espanyol, Literatura catalana, Llei de mancomunitats provincials, Lliga Catalanista de Reus, Lliga de Catalunya, Lliga Democràtica, Lliga Regionalista, Lliga Vegetariana de Catalunya, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià, Llista de derbis de futbol urbans, Llista de personatges de Plats bruts, Llista de premsa en català, Lliurepensament, Lliures, Llorenç Planes, Lluís Carreras i Mas, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Escaler i Espunyes, Lluís Martí i Ximenis, Lluís Millet i Pagès, Lluís Pastre, Lluís Via i Pagès, Lluís Vicent Aracil i Boned, Lluïsa Vidal i Puig, Llum Nova, Lo Catalanisme, Lo Catalanista, Lo Geronés, Lo Pensament Català, Lo Renaixement, Lo Sometent, Lo trobador català, Lo verdader catalá, Lola Anglada, Luz (revista), Maixerina, Mallorquinisme, Mancomunitat de Catalunya, Manel Andreu Colomer, Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», Manifestació per l'Estatut de 1977, Manuel Bonmatí i Romaguera, Manuel Brunet i Solà, Manuel Carrasco i Formiguera, Manuel Casanoves i Casals, Manuel Joaquim Raspall i Mayol, Manuel Lladonosa i Vall-llebrera, Manuel Valls i Galfetti, María Consuelo Reyna Doménech, Marc Palmés i Giró, Marcelo González Martín, Maria Assumpció Soler i Font, Maria Canaleta i Abellà, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Maria Ferrés Puig, Maria Martí Iglesias, Marià Pedrol i Balart, Marià Ramoneda i Llunell, Marià Vayreda i Vila, Mario Casella, Martí Barrera i Maresma, Martí Casas i Rabiol, Martí Pujol i Planas, Martí Rimbau i Saldes, Mateu Bruguera i Lladó, Música de la dècada del 1990, Melodrama, Memorial de greuges, Mercè Rodoreda i Gurguí, Metàtesi (lingüística), Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Milícia Catalana, Miquel Caminal i Badia, Miquel Junyent i Rovira, Miquel Mayol i Raynal, Miquel Pons i Riera, Miquel Salvadó i Llorens, Miquel Villalonga Pons, Missatge a la Reina Regent, Modernisme català, Montserrat Pareras i Dameson, Montserratí, Monument a Rafael Casanova, Monument al Doctor Robert, Monument als caiguts (Barcelona), Moviment Catalunya, Moviment Comunista de Catalunya, Moviment d'Esquerres, Moviment Identitari Català, Museuet del Monestir de Pedralbes, Nacionalisme, Nacionalisme aragonès, Nacionalisme asturià, Narcís Oller i de Moragas, Narcís Verdaguer i Callís, Nicolas Berjoan, Nicolau Casaus de la Fuente i Jené, Noms de la ciutat de Mallorca, Nord-catalans, Nostra Terra, Noucentisme, Nova Esquerra Catalana, Nu del blau, Olot, Onze nadals i un cap d'any, Orfeó Català, Oriol Malló i Vilaplana, Oriol Pujol i Ferrusola, Otger Cataló, Països Catalans, Pairalisme, Palau de la Música Catalana, Palau de les Belles Arts, Pancatalanisme, Panoccitanisme, Parc de la Ciutadella, Pares de la Constitució, Parsifal, Partit Català d'Europa, Partit d'arreplega, Partit del Treball d'Espanya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Nacionalista de Catalunya, Partit Nacionalsocialista Català, Partit Popular de Catalunya (1973-1976), Partit Republicà Català (1917-1931), Partit Republicà Democràtic Federal, Partit Socialista Català, Partit Socialista d'Alliberament Nacional, Patrícia Gabancho i Ghielmetti, Pau Boix i Rull, Pau Colomer i Oliver, Pau Riba i Romeva, Pàtria (llibre de poemes), Pedro José González-Trevijano Sánchez, Penjoll amb Sant Jordi, Pere Caner i Estrany, Pere Cuadras i Feixes, Pere Grifell i Gumà, Pere Lloret Ordeix, Pere Poblet i Andreu, Pere Ribot i Sunyer, Pere Salom i Morera, Pi de les Tres Branques, Pilar Rahola i Martínez, Pius Puigcorbé i Galceran, Pla Jaussely, Plaça del Cinc d'Oros, Plats bruts, Prefectura Superior de Policia de Catalunya, Primer Congrés Catalanista, Primeres Jornades Catalanes de la Dona, Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919, Províncies de Catalunya, Pujol: els secrets d'Andorra, Qüestió de noms, Quatre Columnes, Quiosc de Canaletes, Rafael Areñas Tona, Rafael Campalans i Puig, Rafael Casanova i Comes, Raimon Casellas i Dou, Ramón de la Sota, Ramon Barnils i Folguera, Ramon Bertran i Nat, Ramon Boladeres i Soler, Ramon de Montaner i Vila, Ramon Faus i Cerqueda, Ramon Masnou i Boixeda, Ramon Picó i Campamar, Ramon Planes i Izabal, Ramon Trias Fargas, Ràdio Associació de Catalunya, Reagrupament, Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, Regionalisme i nacionalisme a Espanya, Regions de la Unió Europea, Reial Audiència de Catalunya, República de Galícia, Repressió franquista, Ressorgiment, Ricard Maria Carles i Gordó, Rock català, Rosa Sensat i Vilà, Rossend Marsol Clua, Ruc català, Salvador Casañas i Pagès, Salvador Cot i Belmonte, Salvador Estrem i Fa, Salvador Montell i Puigarnau, Samuel Morera i Ribas, Santiago Abascal Conde, Sí al País Català, Síntesi del criteri valencianista, Sebastià Farnés i Badó, Sebastià Pi i Pi, Segismundo Moret y Prendergast, Segle XX a Catalunya, Senyera del País Valencià, Separatisme, Serafín Fanjul García, Setmana pro-amnistia de maig de 1977, Socialisme, Catalunya i Llibertat, Societat Coral Catalunya Nova, Solidaritat Catalana, Suma Independència, Teatre de Santiago Rusiñol, Teatre noucentista, Televisió de Catalunya, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Teodor Llorente Olivares, Tercera Via valenciana, Terenci Thos i Codina, Terra baixa, Tete Montoliu, Tomàs Costa i Fornaguera, Tomàs de Lloberola i Serradell, Torres de Segre, Tots els camins duen a Roma, Tradicionalisme, Tribuna Catalana, Trinitat Sais i Plaja, Un combregar a muntanya (esbós), Unió Catalanista, Unió de Nacions, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica del País Valencià, Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà, Unió Republicana (1903), Unió Socialista de Catalunya, Unió, Progrés i Democràcia, Valencianisme, Valentí Almirall i Llozer, Vergonha, Via Catalana, Via fora els adormits, Vic, Vicenç Albert Ballester i Camps, Vicente Cacho Viu, Vigatanisme, Virolai, Visions & Cants, Xavier Amorós Solà, Xavier Domènech i Sampere, Xavier Folch i Recasens, Xavier Rubert de Ventós, Xiruca, XXVIII Congrés del PSOE, 10 d'agost, 14 de novembre, 17 de novembre, 1742, 1813, 1858, 1892, 19 de maig, 1912, 1922, 1928, 1932, 1935, 1938, 1946, 1947, 1960, 1974, 20 de juny, 2001, 2060, 21 d'octubre, 21 de juliol, 22 d'octubre, 24 de novembre, 25 d'octubre, 25 de març, 27 d'abril, 27 de març, 9 de febrer. Ampliar l'índex (683 més) »
A Francesc Layret
A Francesc Layret és un monument escultòric situat a la Plaça de Goya de Barcelona, al districte de l'Eixample.
Nou!!: Catalanisme і A Francesc Layret · Veure més »
Aberri Eguna
Moment de celebració de l'acte LAberri Eguna (significa en èuscar dia de la pàtria), fent referència a la pàtria basca, és una celebració festiva del nacionalisme basc que es convoca anualment el diumenge de Pasqua als territoris d'Euskal Herria i la diàspora repartida pel món sencer.
Nou!!: Catalanisme і Aberri Eguna · Veure més »
Acadèmia de la Llengua Catalana
L'any 1863 Francesc Pelagi Briz va proposar de crear l'Acadèmia de la Llengua Catalana, però aquesta no es va crear fins al 1880, per iniciativa del Primer Congrés Catalanista.
Nou!!: Catalanisme і Acadèmia de la Llengua Catalana · Veure més »
Acadèmia de Llengua Catalana
L'Acadèmia de Llengua Catalana, també coneguda per l'Acadèmia Catalanista, Acadèmia Regionalista o Acadèmia Catalana, fou una acadèmia fundada el 16 de gener de 1891 pel jesuïta Lluís Ignasi Fiter.
Nou!!: Catalanisme і Acadèmia de Llengua Catalana · Veure més »
Acció Catalana
Acció Catalana fou un partit polític catalanista creat arran d'una escissió de les joventuts de la Lliga Regionalista.
Nou!!: Catalanisme і Acció Catalana · Veure més »
Acció Catalana Republicana
Acció Catalana Republicana (ACR) fou un partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal que visqué durant els anys trenta.
Nou!!: Catalanisme і Acció Catalana Republicana · Veure més »
Acció Democràtica del Quebec
Acció Democràtica del Quebec (ADQ) fou un partit polític del Quebec.
Nou!!: Catalanisme і Acció Democràtica del Quebec · Veure més »
Acció Republicana de Catalunya
Acció Republicana de Catalunya (ARC) fou un partit polític català de vida molt curta.
Nou!!: Catalanisme і Acció Republicana de Catalunya · Veure més »
Achille Battistuzzi
Achille Battistuzzi, fill de Felip i Josefa Battistutzzi, va ser un pintor italià que va néixer a Trieste (Itàlia) l'any 1830.
Nou!!: Catalanisme і Achille Battistuzzi · Veure més »
Acord Ciutadà
Acord Ciutadà va ser una coalició política valenciana d'ideologia esquerrana, creada de cara a les eleccions a les Corts Valencianes de 2015 per Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) com a federació valenciana d'IU i Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) com a federació valenciana d'Esquerra Republicana, a la qual es van sumar també Els Verds del País Valencià (EVPV) i Alternativa Socialista (AS).
Nou!!: Catalanisme і Acord Ciutadà · Veure més »
Actuació (revista)
Actuació va ser una publicació cultural catalanista editada a Igualada entre els anys 1919 i 1921.
Nou!!: Catalanisme і Actuació (revista) · Veure més »
Adolf Pons i Umbert
Adolf Pons i Umbert (Barcelona, 11 de setembre de 1873 – Madrid, 7 de setembre de 1945) fou un funcionari i intel·lectual espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Nou!!: Catalanisme і Adolf Pons i Umbert · Veure més »
Agustí Montal i Costa
Agustí Montal i Costa (Barcelona, 5 d'abril de 1934 - Barcelona, 22 de març de 2017) va ser un economista i empresari català, president del FC Barcelona entre 1969 i 1977, fill d'Agustí Montal i Galobart, que també havia estat president del FC Barcelona anys enrere.
Nou!!: Catalanisme і Agustí Montal i Costa · Veure més »
Ajoblanco (revista)
Ajoblanco és el nom d'una revista espanyola mensual que es va publicar entre 1974 i 1980 en la seva primera etapa i entre 1987 i 1999 en la segona.
Nou!!: Catalanisme і Ajoblanco (revista) · Veure més »
Albert Boadella i Oncins
Acte de Ciutadans de Catalunya a Madrid: Rosa Díez, Albert Boadella i Fernando SavaterAlbert Boadella Oncins (Barcelona, 30 de juliol de 1943) és un actor, dramaturg i director català, i membre de la companyia de teatre Els Joglars des de la seva fundació el 1961 i director d'aquesta fins al 2012.
Nou!!: Catalanisme і Albert Boadella i Oncins · Veure més »
Albert Grané i Closa
Albert Grané i Closa (Vic, Osona, 1865 - Tortosa, Baix Ebre, 1927) fou un notari que exercí a Bossost, Vall d'Aran (1891-1924) i a Tortosa.
Nou!!: Catalanisme і Albert Grané i Closa · Veure més »
Albina Francitorra Aleñà
Albina Francitorra i Aleñà (Barcelona, 3 de febrer de 1912 - 31 de desembre de 2013) fou una periodista i escriptora barcelonina de finals dels anys vint i començament dels trenta.
Nou!!: Catalanisme і Albina Francitorra Aleñà · Veure més »
Aleix Caballé i Tort
Aleix Caballé i Tort (Capellades, Anoia, 1840-1908) va ésser un motller que es dedicava a produir teles metàl·liques i filigranes per a la indústria paperera.
Nou!!: Catalanisme і Aleix Caballé i Tort · Veure més »
Alexandre Cirici i Pellicer
Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona, 22 de juny de 1914 — Barcelona, 10 de gener de 1983) va ser un crític d'art, escriptor, polític i pedagog català.
Nou!!: Catalanisme і Alexandre Cirici i Pellicer · Veure més »
Alfons Sala i Argemí
Monument a Alfons Sala (Frederic Marès, 1950), al passeig del Comte d'Ègara (Terrassa) Alfons Sala i Argemí, 1r comte d'Ègara, (Terrassa, 16 de juliol de 1863 - Barcelona, 11 d'abril de 1945) fou un enginyer industrial, advocat i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Alfons Sala i Argemí · Veure més »
Aliança Catalana
Aliança Catalana és un partit independentista català d'extrema dreta fundat a Ripoll el 2020.
Nou!!: Catalanisme і Aliança Catalana · Veure més »
Aliança Nacional de Forces Democràtiques
L'Aliança Nacional de Forces Democràtiques fou una institució transversal creada l'octubre del 1944 per organitzacions espanyoles ideològicament diverses (republicanes, socialistes i cenetistes) que tenien en comú haver lluitat al bàndol republicà durant la Guerra Civil.
Nou!!: Catalanisme і Aliança Nacional de Forces Democràtiques · Veure més »
Alternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya)
Alternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya) (AV (MEC)) fou un partit polític català de tarannà ecologista i catalanista fundat el 1983 a la Bisbal d'Empordà per Helena Buffery i Elisenda Marcer, p. 340 amb militants ecologistes (entre els quals hi havia algun antic militant de Nacionalistes d'Esquerra i que volia aglutinar els col·lectius i grups ecologistes desencisats de la política. Una de les seves principals eines d'acció fou la denúncia davant els tribunals per delicte ecològic. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 van obtenir 16.346 vots (0,61%), però va baixar a 10.323 (0,39%) a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992. El 1993 fou una de les organitzacions que formà el nou partit Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya). A partir de la crisi d'EV-CEC l'any 1999, antics militants d'AV(MEC) varen procedir a la refundació d'Els Verds - Alternativa Verda l'any 2000.
Nou!!: Catalanisme і Alternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya) · Veure més »
Amadeu Mariné i Vadalaco
Margarida Xirgu fotografiada per Amadeu Mariné. Amadeu Mariné i Vadalaco (Barcelona, 1878-1935) fou un fotògraf català.
Nou!!: Catalanisme і Amadeu Mariné i Vadalaco · Veure més »
Andorra durant la dictadura de Primo de Rivera
Durant la dictadura de Primo de Rivera, el Principat d'Andorra va ser objecte d'interès per nacionalistes espanyols i catalans.
Nou!!: Catalanisme і Andorra durant la dictadura de Primo de Rivera · Veure més »
Andreu Balaguer i Merino
Andreu Balaguer i Merino (Barcelona, 31 d'octubre de 1848 - ídem, 5 d'octubre de 1883) fou un historiador, passant de notari i publicista català que va participar del moviment de la Renaixença.
Nou!!: Catalanisme і Andreu Balaguer i Merino · Veure més »
Andreu Caimari i Noguera
Andreu Caimari i Noguera (Inca, Mallorca, 1893 - Palma, Mallorca, 1978) fou un escriptor i teòleg mallorquí.
Nou!!: Catalanisme і Andreu Caimari i Noguera · Veure més »
Anna Murià i Romaní
Anna Murià i Romaní (Barcelona, 21 d'abril de 1904 - Terrassa, el Vallès Occidental, 27 de setembre de 2002) fou una escriptora, traductora i periodista catalana.
Nou!!: Catalanisme і Anna Murià i Romaní · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Catalanisme і Antic Règim · Veure més »
Anticatalanisme
L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.
Nou!!: Catalanisme і Anticatalanisme · Veure més »
Anton Sieberer
Anton Viktor Sieberer (Viena, 23 de desembre de 1901 - Viena, 11 de desembre de 1950) fou un filòleg austríac.
Nou!!: Catalanisme і Anton Sieberer · Veure més »
Anton Vila i Sala
Anton Vila i Sala (12 de juny de 1863, Cal Ballaró, Santpedor, província de Barcelona - 26 de maig de 1936, Santpedor) va ser un capellà catòlic, arxiver, historiador, periodista, excursionista, poeta i dinamitzador cultural.
Nou!!: Catalanisme і Anton Vila i Sala · Veure més »
Antonín Pikhart
Antonín Pikhart (1861 - 1909) va ser un jurista, hispanista, catalanista i traductor en txec del català, castellà i alemany.
Nou!!: Catalanisme і Antonín Pikhart · Veure més »
Antoni Aulèstia Pijoan
Antoni Aulèstia Pijoan (Reus, Baix Camp, 17 de gener de 1849 - Barcelona, 10 de març de 1908) fou un escriptor i historiador català.
Nou!!: Catalanisme і Antoni Aulèstia Pijoan · Veure més »
Antoni Comín i Oliveres
, també conegut com a Toni Comín, és un filòsof, intel·lectual i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Antoni Comín i Oliveres · Veure més »
Antoni Correig Massó
Poema «Segon diumenge de maig» d'Antoni Correig, escrit en unes rajoles en una plaça de la Febró Antoni Correig Massó (Reus, 22 de març de 1910 - 2 de setembre de 2002) fou un poeta reusenc que va començar a destacar a mitjans de la dècada de 1930.
Nou!!: Catalanisme і Antoni Correig Massó · Veure més »
Antoni de Paula Capmany i Borri
Antoni de Paula Capmany i Borri (Barcelona, 25 d'octubre de 1858 - 8 d'octubre de 1912) va ser un empresari, catalanista i mecenes català.
Nou!!: Catalanisme і Antoni de Paula Capmany i Borri · Veure més »
Antoni Farrés i Sabater
Antoni Farrés i Sabater (Sabadell, 4 d'abril de 1945 - 13 de febrer de 2009) fou el primer alcalde de la ciutat de Sabadell després de la Transició democràtica espanyola.
Nou!!: Catalanisme і Antoni Farrés i Sabater · Veure més »
Antoni Ferrer i Pi
fou un polític i advocat català.
Nou!!: Catalanisme і Antoni Ferrer i Pi · Veure més »
Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.
Nou!!: Catalanisme і Antoni Gaudí i Cornet · Veure més »
Antoni Maria Alcover i Sureda
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.
Nou!!: Catalanisme і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »
Antoni Maria de Font i de Boter
Antoni Maria de Font i de Boter (Barcelona, Barcelonès, 1860-1894) va ésser un hisendat que va posseir una gran biblioteca, s'especialitzà en literatura clàssica i en la finca anomenada Font Rosada (Esparreguera) instal·là una impremta per editar llibres rars.
Nou!!: Catalanisme і Antoni Maria de Font i de Boter · Veure més »
Antoni Nughes
Antoni Nughes (l'Alguer, 18 de juny de 1943 - 4 de maig de 2018) fou un sacerdot, historiador i activista cultural, cofundador de l'Escola de Alguerés Pascual Scanu.
Nou!!: Catalanisme і Antoni Nughes · Veure més »
Antoni Strubell i Trueta
Antoni Strubell i Trueta (Oxford, Anglaterra, 29 de juny de 1952) és un filòleg i polític català, fill de Michael B. Strubell i Amèlia Trueta, filla de Josep Trueta i Raspall, i germà de Miquel Strubell i Trueta.
Nou!!: Catalanisme і Antoni Strubell i Trueta · Veure més »
Antoni Tàpies i Puig
fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.
Nou!!: Catalanisme і Antoni Tàpies i Puig · Veure més »
Antoni Vives i Tomàs
Antoni Vives i Tomàs (Barcelona, 18 de juliol de 1965) és un economista, polític i escriptor català.
Nou!!: Catalanisme і Antoni Vives i Tomàs · Veure més »
Antonieta Feliu i Miró
Antonieta Feliu i Miró, coneguda també com Antonieta Feliu de Forn (Berga, Juliol 1896 - Barcelona, Abril 1968 va ser una activista política catalana que va crear a Manresa el Grup Femení d'Esquerra Republicana de Catalunya, juntament amb Maria Casajuana, Anna Espelt i Isabel Arde.
Nou!!: Catalanisme і Antonieta Feliu i Miró · Veure més »
Antonio Robles Almeida
Antonio Robles Almeida (Fermoselle, Zamora, 9 de desembre de 1954) és un polític i periodista.
Nou!!: Catalanisme і Antonio Robles Almeida · Veure més »
Antonio Vallejo-Nájera
Antonio Vallejo-Nájera Lobón (o Vallejo-Nágera) (Paredes de Nava, Palència, 1889 – Madrid, 25 de febrer de 1960) va ser un metge espanyol, teòric de l'eugenèsia franquista, primer catedràtic numerari de Psiquiatria a la Universitat espanyola.
Nou!!: Catalanisme і Antonio Vallejo-Nájera · Veure més »
Aplec Catalanista
Aplec Catalanista fou una organització catalanista constituïda el 21 de maig de 1903 pels grups Lo Sometent, Lo Renaixement, Els Feiners, Los Pregoners, Los Montanyenchs i l'Associació Catalanista La Falç, que també foren impulsors de La Reixa, que restava per a activitats benèfiques mentre que l'Aplec era el grup polític.
Nou!!: Catalanisme і Aplec Catalanista · Veure més »
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Aranès · Veure més »
Arbúcies
Arbúcies és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
Nou!!: Catalanisme і Arbúcies · Veure més »
Arnau Gonzàlez i Vilalta
Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980) és un historiador català que ha centrat les seves principals investigacions en diferents aspectes del nacionalisme català del període 1931-1945.
Nou!!: Catalanisme і Arnau Gonzàlez i Vilalta · Veure més »
Arquitectura de Barcelona
consulta.
Nou!!: Catalanisme і Arquitectura de Barcelona · Veure més »
Arquitectura industrial catalana
L'arquitectura industrial catalana es refereix al concepte d'arqueologia industrial que es va utilitzar per primera vegada a la dècada de 1950 per historiadors anglesos.
Nou!!: Catalanisme і Arquitectura industrial catalana · Veure més »
Arran
Arran és una organització política juvenil independentista i d'esquerres dels Països Catalans.
Nou!!: Catalanisme і Arran · Veure més »
Art de Catalunya
Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.
Nou!!: Catalanisme і Art de Catalunya · Veure més »
Art de la Llum
Art de la Llum va ser una revista catalana de fotografia editada a Barcelona que duia el subtítul «Revista fotogràfica de Catalunya», i que tenia una orientació pictorialista.
Nou!!: Catalanisme і Art de la Llum · Veure més »
Art Jove
Art Jove va ser una revista cultural, artística i literària dirigida per Sebastià Xanxo.
Nou!!: Catalanisme і Art Jove · Veure més »
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Nou!!: Catalanisme і Art públic de Barcelona · Veure més »
Artur Mas i Gavarró
Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.
Nou!!: Catalanisme і Artur Mas i Gavarró · Veure més »
Assemblea de Parlamentaris
Assemblea de Parlamentaris fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s'ajuntaren en diverses ocasions en reunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l'octubre de 1917.
Nou!!: Catalanisme і Assemblea de Parlamentaris · Veure més »
Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos
L'Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos és una convenció científica catalana anual de caràcter itinerant.
Nou!!: Catalanisme і Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos · Veure més »
Assemblea Regionalista Valenciana
La Primera Assemblea Regionalista Valenciana fou convocada el 1907 per iniciativa de la societat València Nova, presidida per Faustí Barberà i Martí a causa del ressò de l'èxit de la Solidaritat Catalana i amb la idea de crear una Solidaritat Valenciana.
Nou!!: Catalanisme і Assemblea Regionalista Valenciana · Veure més »
Assemblea Sobiranista de Mallorca
L'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) és una organització sense ànim de lucre constituïda a Mallorca l'octubre de 2014 amb voluntat d'estendre el sobiranisme a l'illa.
Nou!!: Catalanisme і Assemblea Sobiranista de Mallorca · Veure més »
Associació Catalanista La Falç
Associació Catalanista La Falç fou una entitat catalanista fundada el juliol del 1898 i dirigida per Daniel Roig i Pruna, Miquel Balmas, J. Juan Martínez i Alfons Maseras i Galtés.
Nou!!: Catalanisme і Associació Catalanista La Falç · Veure més »
Associació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat
LAssociació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat és una entitat creada amb l'objectiu de recuperar i difondre l'esperit de l'antiga Escola Normal de la Generalitat, creada el 1931 per Marcel·lí Domingo i Sanjuán i Ventura Gassol i dissolta el 1939.
Nou!!: Catalanisme і Associació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat · Veure més »
Associació de Components del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya
L'Associació de Components del Regiment Pirinenc núm.
Nou!!: Catalanisme і Associació de Components del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya · Veure més »
Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana
LAssociació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC), anomenada popularment la Protectora, fou una entitat fundada el 22 de desembre del 1898 pel pedagog Francesc Flos i Calcat amb l'objectiu d'impulsar el model d'escola catalana segons els corrents pedagògics moderns.
Nou!!: Catalanisme і Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana · Veure més »
Astrid Barrio López
Astrid Barrio López (Barcelona, 1974) és una politòloga catalana, actual presidenta de la Lliga Democràtica i membre de l'executiva de Centrem.
Nou!!: Catalanisme і Astrid Barrio López · Veure més »
Atemptat d'Hostafrancs
L'atemptat contra els dirigents de Solidaritat Catalana va tenir lloc el 17 d'abril del 1907 a la cantonada del carrer Béjar amb Creu Coberta, a Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Atemptat d'Hostafrancs · Veure més »
Aureli Maria Escarré i Jané
Aureli Maria Escarré i Jané (l'Arboç, 15 d'abril de 1908 – Barcelona, 21 d'octubre de 1968) fou un monjo benedictí i abat de Montserrat.
Nou!!: Catalanisme і Aureli Maria Escarré i Jané · Veure més »
Autores catalanes de ciència-ficció
La ciència-ficció catalana ha sigut magistralment cartografiada per A. Munné-Jordà a les seves antologies, destaquem la primera publicada, Narracions de ciència-ficció (1985); a la bibliografia les ressenyem totes amb detall.
Nou!!: Catalanisme і Autores catalanes de ciència-ficció · Veure més »
Avui
LAvui va ser un diari d'informació general, catalanista i en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d'abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el qual es va fusionar amb una altra capçalera: El Punt, que l'havia absorbit, convertint-se en l'actual diari El Punt Avui.
Nou!!: Catalanisme і Avui · Veure més »
¡Cu-Cut!
¡Cu-cut! va ser un setmanari satíric barceloní que es va editar entre el 2 de gener de 1902 i el 25 d'abril de 1912.
Nou!!: Catalanisme і ¡Cu-Cut! · Veure més »
Òc (revista)
Òc és una revista literària occitana creada el 1923 a Tolosa per Ismael Girard i Camil Soula.
Nou!!: Catalanisme і Òc (revista) · Veure més »
Éric Daniel Pierre Cantona
Éric Daniel Pierre Cantona (Marsella, 24 de maig de 1966) és un actor i exfutbolista professional francès recordat per la seva etapa com a jugador del Manchester United FC.
Nou!!: Catalanisme і Éric Daniel Pierre Cantona · Veure més »
Baldiri Puig i Net
Baldiri Puig i Net (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1824-1901) va ésser un propietari i membre de la Junta Municipal de Sanitat de Sant Boi de Llobregat (1891-1893).
Nou!!: Catalanisme і Baldiri Puig i Net · Veure més »
Baldomer Solà i Seriol
Baldomer Solà i Seriol (Badalona, 7 de febrer de 1855-25 de desembre de 1922) va ser un metge i doctor en ciències exactes català.
Nou!!: Catalanisme і Baldomer Solà i Seriol · Veure més »
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Nou!!: Catalanisme і Bandera de Catalunya · Veure més »
Bandera de Mallorca
La bandera de Mallorca és el símbol oficial utilitzat pel Consell de Mallorca.
Nou!!: Catalanisme і Bandera de Mallorca · Veure més »
Bandera Negra
La Bandera Negra (també anomenada Santa Germandat Catalana) fou l'organització armada i secreta d'Estat Català, fundada a Barcelona el 3 de maig de 1925.
Nou!!: Catalanisme і Bandera Negra · Veure més »
Banderes de Catalunya
Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions.
Nou!!: Catalanisme і Banderes de Catalunya · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Catalanisme і Barcelona · Veure més »
Barcelona en Comú
Conferència de premsa de Barcelona en Comú el dia de les eleccions locals de 2015 Barcelona en Comú, inicialment anomenada Guanyem Barcelona, és una plataforma ciutadana que va guanyar les eleccions municipals del 2015 a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Barcelona en Comú · Veure més »
Barcelona Traction, Light and Power
L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited ('Companyia Limitada de Tracció, Llum i Energia de Barcelona'), també coneguda com La Canadenca pel seu origen canadenc, fou un hòlding centrat en empreses de producció i distribució d'electricitat així com en empreses d'explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics.
Nou!!: Catalanisme і Barcelona Traction, Light and Power · Veure més »
Bartomeu Carbonell i Batlle
Bartomeu Carbonell i Batlle (Sitges, 1843 - 1929) va ser un propietari agrícola vinculat al catalanisme polític.
Nou!!: Catalanisme і Bartomeu Carbonell i Batlle · Veure més »
Basquitis
Basquitis és la designació d'un sentiment d'admiració o d'injustícia envers el País Basc de diversos sectors catalanistes. És un nom força estès i conegut a Catalunya, mentre que al País Basc no és gens conegut.
Nou!!: Catalanisme і Basquitis · Veure més »
Biblioteca Clandestina Catalana
Il·lustració de ''La musa lleminera'' (1837). La Biblioteca Clandestina Catalana és una col·lecció que agrupa reedicions de llibres rars, editats a Catalunya o que hi tenen relació i publicats en primera instància en la clandestinitat per qüestions polítiques o morals.
Nou!!: Catalanisme і Biblioteca Clandestina Catalana · Veure més »
Bloc per Mallorca
El Bloc per Mallorca és una coalició preelectoral creada el 17 de novembre de 2006 per PSM, Esquerra Unida de Mallorca, Els Verds de Mallorca i un col·lectiu de ciutadans independents agrupats en la plataforma Progressistes pel Bloc de cara a les eleccions autonòmiques i, en alguns casos, municipals, del maig del 2007.
Nou!!: Catalanisme і Bloc per Mallorca · Veure més »
Bon Dia TV
Bon Dia TV és un canal de televisió generalista en català per als catalanoparlants a l'estranger amb continguts audiovisuals d'arreu dels Països Catalans creat per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (IB3).
Nou!!: Catalanisme і Bon Dia TV · Veure més »
Borja Vilallonga
Borja Vilallonga (Llagostera, 1 de maig de 1985) és un historiador i periodista català.
Nou!!: Catalanisme і Borja Vilallonga · Veure més »
Cala Forn
Cala Forn és una pintura a l'oli realitzada per Joaquim Sunyer l'any 1917 que actualment es troba a les sales d'Art Modern del Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Cala Forn · Veure més »
Camp de les Corts
El Camp de les Corts (denominació provinent del barri barceloní del mateix nom) fou el terreny de joc del FC Barcelona entre els anys 1922 i 1957.
Nou!!: Catalanisme і Camp de les Corts · Veure més »
Candi Espona i Bayés
Candi Espona i Bayés (Vic, Osona, 14 d'abril de 1929) és advocat i oficial substitut del Registrador de la Propietat de Vic.
Nou!!: Catalanisme і Candi Espona i Bayés · Veure més »
Canigó
El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim és íntegrament en el Conflent, entre les comunes de Taurinyà (est) i Vernet (oest).
Nou!!: Catalanisme і Canigó · Veure més »
Cant de la Senyera
El Cant de la senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català.
Nou!!: Catalanisme і Cant de la Senyera · Veure més »
Carles Bosch de la Trinxeria
Carles Bosch de la Trinxeria (Prats de Molló, 15 de maig de 1831 - la Jonquera, 15 d'octubre de 1897) fou un escriptor nordcatalà de la segona meitat del amb aficions diverses: la pintura, els escacs, la pesca, la cacera i l'excursionisme.
Nou!!: Catalanisme і Carles Bosch de la Trinxeria · Veure més »
Carles Cardó i Sanjoan
Carles Cardó i Sanjoan (Valls, 5 de maig del 1884 – Barcelona, 24 de març del 1958) fou eclesiàstic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona i influent pensador humanista.
Nou!!: Catalanisme і Carles Cardó i Sanjoan · Veure més »
Carles Fumaña i Casas
Carles Fumaña i Casas (Reus, Baix Camp, 1863 - Barcelona, Barcelonès, 1944) va ser un comerciant estretament relacionat amb els àmbits catalanistes de Reus.
Nou!!: Catalanisme і Carles Fumaña i Casas · Veure més »
Carles Gumersind Vidiella i Esteba
Carles Gumersind Vidiella i Esteba (Arenys de Mar, el Maresme, 12 de maig de 1856 - Barcelona, 4 d'octubre de 1915), representa juntament amb Enric Granados, Joaquim Malats i Ricard Viñes el cim del pianisme català al canvi del al.
Nou!!: Catalanisme і Carles Gumersind Vidiella i Esteba · Veure més »
Carles Puigdemont i Casamajó
és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Carles Puigdemont i Casamajó · Veure més »
Carles Riba i Bracons
Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.
Nou!!: Catalanisme і Carles Riba i Bracons · Veure més »
Carles Sala i Joanet
Carles Sala i Joanet (Barcelona 1905 - 9 de juny de 1991) fou un escriptor i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Carles Sala i Joanet · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Catalanisme і Carlisme · Veure més »
Casa Lleó i Morera
La Casa Lleó i Morera és un edifici modernista situat al passeig de Gràcia, 35 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Catalanisme і Casa Lleó i Morera · Veure més »
Casa Museu Prat de la Riba
La Casa Museu Prat de la Riba és un museu de la vila de Castellterçol, a la comarca del Moianès.
Nou!!: Catalanisme і Casa Museu Prat de la Riba · Veure més »
Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona
La Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona és un antic complex hospitalari situat al districte de les Corts de Barcelona, reconvertit avui dia en diversos equipaments socials, institucionals i assistencials.
Nou!!: Catalanisme і Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: Catalanisme і Casal d'Aragó · Veure més »
Casal Nacionalista Martinenc
Casal Nacionalista Martinenc i Joventut Nacionalista els Néts dels Almogàvers fou un casal catalanista fundat el 1913 per Ramon Duran i Albesa, català emigrat a l'Argentina, i Miquel Guinart i Castellà, amb altres joves nacionalistes del barri del Clot de Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Casal Nacionalista Martinenc · Veure més »
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Nou!!: Catalanisme і Catalanisme · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Catalanisme і Catalans · Veure més »
Català contemporani
El català contemporani és el català dels segles XIX, XX i XXI, dit tradicionalment de la "Renaixença", del segle XX o del segle XXI.
Nou!!: Catalanisme і Català contemporani · Veure més »
Catalònia. Diari d'avisos i notícies (1935-1936)
Catalònia.
Nou!!: Catalanisme і Catalònia. Diari d'avisos i notícies (1935-1936) · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Catalanisme і Catalunya · Veure més »
Catalunya Gràfica
Catalunya Gràfica va ser una revista catalana d'informació nacional i estrangera publicada entre el 1922 i el 1923.
Nou!!: Catalanisme і Catalunya Gràfica · Veure més »
Catalunya: Revista Literària Quinzenal (revista)
Catalunya: Revista Literària Quinzenal fou una revista publicada a Barcelona entre 1903 i el 1905.
Nou!!: Catalanisme і Catalunya: Revista Literària Quinzenal (revista) · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Catalanisme і Catedral · Veure més »
CC (Catalunya)
CC va ser un col·lectiu en què cristal·litzà l'any 1954 el nou catolicisme catalanista de postguerra que havia començat a prendre forma entre 1942 i 1953 en el Grup Torras i Bages.
Nou!!: Catalanisme і CC (Catalunya) · Veure més »
Celestino Pujol i Camps
Celestino Pujol i Camps (Girona, 27 d'octubre de 1843 - Madrid, 28 de desembre de 1891) va ser historiador i numismàtic català, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Nou!!: Catalanisme і Celestino Pujol i Camps · Veure més »
Censura a Espanya
La censura a Espanya es refereix a totes les accions que es poden considerar com la supressió de la llibertat d'expressió a l'estat espanyol.
Nou!!: Catalanisme і Censura a Espanya · Veure més »
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) és una associació política i social, que fou fundada el 1903 a Barcelona per un grup de dependents de comerç i d'oficines (anomenats despectivament saltataulells) de tendència política catalanista.
Nou!!: Catalanisme і Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria · Veure més »
Centre Catalanista de Girona
El Centre Catalanista de Girona fou una entitat fundada el 1894 per Joaquim Botet i Sisó, amb la intenció de promoure un catalanisme que anés més enllà de la simple promoció de la cultura, i que es federà dins la Unió Catalanista.
Nou!!: Catalanisme і Centre Catalanista de Girona · Veure més »
Centre Catalanista Gent Nova
El Centre Catalanista Gent Nova va ser una entitat cultural i política catalanista de Badalona, adherida a la Unió Catalanista, fundada el 1899 i dissolta el 1921 per donar lloc a l'Orfeó Badaloní.
Nou!!: Catalanisme і Centre Catalanista Gent Nova · Veure més »
Centre Català
El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans.
Nou!!: Catalanisme і Centre Català · Veure més »
Centre d'Amics de Reus
El Centre d'Amics de Reus és una associació de Reus, dedicada a fomentar l'interès per a les coses de la ciutat, al seu estudi quan s'escaigui i a la promoció de la cultura i de les entitats comarcals.
Nou!!: Catalanisme і Centre d'Amics de Reus · Veure més »
Centre Nacional Català
El Centre Nacional Català fou un grup polític catalanista fundat a Barcelona el 3 de setembre de 1899Helena Buffery, Elisenda Marcer, Historical Dictionary of the Catalans, tom 10 dels «Centre Nacional Català», Historical Dictionaries of Peoples and Cultures, Lanham (Maryland), Scarecrow Press, 2010, pàgina XXVI i 116-117, per antics militants de la Unió Catalanista contraris a l'apoliticisme de la Unió.
Nou!!: Catalanisme і Centre Nacional Català · Veure més »
Centre Nacionalista Republicà
Centre Nacionalista Republicà fou un grup polític catalanista fundat a Barcelona el 1906 per dissidents de la Lliga Regionalista.
Nou!!: Catalanisme і Centre Nacionalista Republicà · Veure més »
Cercle Català de Negocis
El Cercle Català de Negocis (CCN) és una associació empresarial catalana, independent i sense ànim de lucre, constituïda l'any 2008, que té com a objectiu final ésser un grup de pressió decisiu per l'assoliment d'un estat independent per la nació catalana en un horitzó a curt termini.
Nou!!: Catalanisme і Cercle Català de Negocis · Veure més »
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »
Ciutadans de Catalunya
L'associació Ciutadans de Catalunya és una plataforma cívica i cultural impulsada per un grup d'intel·lectuals catalans oposats al catalanisme, que consideraven que les posicions no catalanistes no estaven representades políticament a Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Ciutadans de Catalunya · Veure més »
Claudi Planas i Font
Claudi Planas i Font (Barcelona, Barcelonès, 1869-1931) va ésser un advocat i escriptor català.
Nou!!: Catalanisme і Claudi Planas i Font · Veure més »
Club Catalònia
Club Catalònia fou una entitat creada la tardor de 1975 sota la forma de societat civil per Joan-Anton Maragall i Noble, Josep Antoni Linati i Bosch (director general d'Aigües de Barcelona), Higini Torras i Majem (president de Torras Hostench i d'El Noticiero Universal), Joan Alegre i Marcet (president de FECSA), Jaume Carner i Suñol (president de Banca Catalana), Ramon Guardans, Pau Roig i Giralt, Carles Sentís i Anfruns, Salvador Millet i Bel, Ignasi Ventosa i Despujol, i altres, partidaris de la via evolutiva cap a la democràcia i que rebutjaven el trencament democràtic.
Nou!!: Catalanisme і Club Catalònia · Veure més »
Club Esportiu Júpiter
El Club Esportiu Júpiter és un club de futbol fundat el 1909 al barri de Poblenou, a Barcelona, a Qué!, 18 de març de 2010 que d'ençà de 1948 juga els seus partits al barri de la Verneda.
Nou!!: Catalanisme і Club Esportiu Júpiter · Veure més »
Club Femení i d'Esports de Barcelona
El Club Femení i d'Esports de Barcelona va ser una entitat esportiva i feminista més importants de la Barcelona de la preguerra, vinculat a propostes polítiques progressistes i catalanistes.
Nou!!: Catalanisme і Club Femení i d'Esports de Barcelona · Veure més »
Col·lecció de premsa clandestina i d'exili antifranquista de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
La col·lecció de premsa clandestina de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona està formada per més d'un miler de títols que es van publicar durant la dictadura franquista i fins a la legalització dels partits polítics (1939-1977), i també per publicacions impreses a l'exili per part de refugiats de guerra i per les diferents agrupacions que es van reconstituir a l'exterior.
Nou!!: Catalanisme і Col·lecció de premsa clandestina i d'exili antifranquista de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona · Veure més »
Col·legi de Filosofia
El Col·legi de Filosofia fou un grup de debats i conferències de filosofia actiu a Barcelona en els anys de la Transició democràtica espanyola.
Nou!!: Catalanisme і Col·legi de Filosofia · Veure més »
Comarques de Catalunya
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.
Nou!!: Catalanisme і Comarques de Catalunya · Veure més »
Comerç atlàntic d'esclaus
El comerç atlàntic d'esclaus o comerç transatlàntic d'esclaus es va dur a terme a través de l'oceà Atlàntic des del fins al.
Nou!!: Catalanisme і Comerç atlàntic d'esclaus · Veure més »
Comissió d'investigació sobre l'actuació del ministre Jorge Fernández Díaz
Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior d'Espanya entre 2011 i 2016 La comissió d'investigació sobre l'actuació del ministre Jorge Fernández Díaz va ser una comissió d'investigació del Congrés de Diputats d'Espanya constituïda el 9 de març de 2017 per esbrinar les presumptes irregularitats dutes a terme pel ministeri de l'Interior durant el mandat de 2011 a 2016 del ministre Jorge Fernández Díaz, del govern de Mariano Rajoy.
Nou!!: Catalanisme і Comissió d'investigació sobre l'actuació del ministre Jorge Fernández Díaz · Veure més »
Comtes
Comtes és una minisèrie documental sobre els orígens de la nació catalana.
Nou!!: Catalanisme і Comtes · Veure més »
Comunistes de Catalunya
Comunistes de Catalunya és un partit polític català que es defineix com nacional i de classe, democràtic, internacionalista i solidari, laic i feminista.
Nou!!: Catalanisme і Comunistes de Catalunya · Veure més »
Concepció Guillén Martínez
Concepció Guillén Martínez, Albox (Almeria) 1907 - Lleida, 13 Maig 1943) Fou una miliciana coneguda amb els sobrenoms de La Baeta i La Lleona. Sotmesa a Consell de Guerra Sumaríssim, fou l'última dona afusellada a Catalunya, víctima de la Repressió Franquista. Nascuda a la Parròquia d'Albox (Almeria) filla de Pedro i Antónia, era de condició molt humil i havia emigrat a Catalunya. Vivia amb una filla petita a la barriada del Somorrostro de Barcelona i es guanyava la vida venent verdures en una parada ambulant al Mercat de la Concepció. Estava alfabetitzada i tenia ideals esquerrans. El 1936 a l'esclatar la Guerra Civil, convivia amb Juan Baeta Sánchez, un activista de la FAI al qual va seguir quan es va traslladar a la Seu d'Urgell. Disposats a defensar la República i fer alhora la Revolució Proletària, van formar part del Comitè Local de les Milícies Antifeixistes. La derrota de l'Exèrcit Popular de la República, va establir un nou ordre i s'inicià una cruenta repressió dels vençuts. El BOE del 9 de febrer de 1939 dos mesos abans que s'acabés oficialment la guerra, va publicar la Llei d'Incoació d'Expedients de Responsabilitats Polítiques, per la qual tots els voluntaris al front, militans de partits catalanistes, comunistes, anarquistes, sindicalistes, mestres, milicianes, dones antifeixistes, Socors Roig, etc. havien de ser investigats. Els Ajuntaments van ser obligats a elaborar llistes de sospitosos i es fomentà la delació entre particulars. Joan Baeta Sánchez havia mort al front. Concepció Guillén fou detinguda el 1940 i reclosa a la Presó de Dones de les Corts. Traslladada a Lleida, el 8 agost de 1941 s'inicià un llarg procés ple d'irregularitats i contradiccions. Durant gairabé dos anys se citaren a declarar més de 45 testimonis. Se l'acusà de ser una depravada llibertina, d'anar amb pantalons, portar pistola, conduir un cotxe i haver participat gairabé en tots els crims de la comarca. Una fotografia on apareix vestida de miliciana i que encara es conserva en el Procediment Sumaríssim, fou la prova definitiva per la seva sentència de mort. El dia 13 de maig de 1943 a les 6 del matí, fou afusellada a la tàpia del Cementiri de Lleida. Tenia 36 anys.
Nou!!: Catalanisme і Concepció Guillén Martínez · Veure més »
Conflicte de la piscina de Son Servera
El conflicte de la piscina de Son Servera és la confrontació política que es va originar a Mallorca a raó de la piscina que l'empresari i director d'El Mundo Pedro J. Ramírez té a la costa dels Pins de Son Servera en principi contradient la Llei de Costes.
Nou!!: Catalanisme і Conflicte de la piscina de Son Servera · Veure més »
Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt
Taula amb les diferents butlletes per votar. La consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt és la primera consulta municipal sobre la independència de Catalunya de la història que es va celebrar als Països Catalans.
Nou!!: Catalanisme і Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt · Veure més »
Contuberni de Múnic
Contuberni de Múnic va ser un terme pejoratiu, encunyat pel diari falangista Arriba, amb el qual el règim franquista va intentar de ridiculitzar el IV Congrés del Moviment Europeu, celebrat a Múnic entre el 5 i el 8 de juny de 1962, en plena onada de vagues minaires a Astúries.
Nou!!: Catalanisme і Contuberni de Múnic · Veure més »
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Nou!!: Catalanisme і Convergència i Unió · Veure més »
Convergents
Convergents és un partit polític català fundat el novembre de 2017 per Germà Gordó i Teresa Pitarch.
Nou!!: Catalanisme і Convergents · Veure més »
Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona
El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Catalanisme і Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona · Veure més »
Cordó sanitari
XX. L'expressió cordó sanitari, en els seus orígens, feia referència a una barrera implementada per aturar la propagació d'una malaltia, com ara la pesta negra.
Nou!!: Catalanisme і Cordó sanitari · Veure més »
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és un organisme de la Generalitat de Catalunya encarregat de produir i difondre productes audiovisuals tot vetllant per la normalització lingüística i cultural de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals · Veure més »
Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes
Cartell de la Crida del 24 de juny de 1981 La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, referida sovint com a Crida a la Solidaritat, o la Crida, fou un moviment catalanista que va sorgir com a reacció al Manifiesto de los 2.300, que qüestionava el procés de normalització del català.
Nou!!: Catalanisme і Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes · Veure més »
Crisi espanyola de 1917
Crisi espanyola de 1917 és el nom que es dona per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionària).
Nou!!: Catalanisme і Crisi espanyola de 1917 · Veure més »
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »
Cunerisme
El cunerisme era la pràctica, corrent en el sistema de la Restauració borbònica, de presentar candidats externs al país a les eleccions a diputats a Corts i senadors, candidats sense relació amb les realitats econòmiques, socials o culturals de la circumscripció, i desconeixedors per complet d'aquestes.
Nou!!: Catalanisme і Cunerisme · Veure més »
Daniel López i Bribian
Daniel López i Bribian (Barcelona, 21 de febrer de 1896 – Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un polític nacionalista català.
Nou!!: Catalanisme і Daniel López i Bribian · Veure més »
David Madí i Cendrós
David Madí i Cendrós (Barcelona, 19 de febrer de 1971) és un polític català, d'ideologia nacionalista i liberal, que ha estat portaveu i secretari executiu de comunicació i estratègia de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Nou!!: Catalanisme і David Madí i Cendrós · Veure més »
Dècada del 1830
Formalment, la dècada del 1830 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1830 fins al 31 de desembre de 1839.
Nou!!: Catalanisme і Dècada del 1830 · Veure més »
Defensa dels Interessos Catalans
Defensa dels Interessos Catalans va ser un setmanari satíric publicat els dissabtes entre 1931 i 1935, amb una publicació total de 220 números.
Nou!!: Catalanisme і Defensa dels Interessos Catalans · Veure més »
Degeneracionisme
La teoria de la degeneració o degeneracionisme apareix al segle XIX, primer formulada per Bénédict Augustin Morel l'any 1857, a continuació revisada i exposada pels seus deixebles Magnan i Legrain, pioners del darwinisme social.
Nou!!: Catalanisme і Degeneracionisme · Veure més »
Delfí Dalmau i Gener
Delfí Dalmau i Gener (Figueres, l'Alt Empordà, 1891 - Barcelona, 1965) fou un pedagog i lingüista català.
Nou!!: Catalanisme і Delfí Dalmau i Gener · Veure més »
Destino (revista)
Destino fou una revista de publicació setmanal editada en castellà entre 1937 i 1980, inicialment a Burgos i a partir de 1939 a Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Destino (revista) · Veure més »
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Nou!!: Catalanisme і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »
Diari de Vich
El Diari de Vich va aparèixer a Vic l'1 de maig de 1930, editat en català.
Nou!!: Catalanisme і Diari de Vich · Veure més »
Diario constitucional, político y mercantil de Barcelona
El Diario constitucional, político y mercantil de Barcelona va ser un diari editat a Barcelona durant els anys del Trienni Liberal (1820 - 1823) sense interrupció.
Nou!!: Catalanisme і Diario constitucional, político y mercantil de Barcelona · Veure més »
Diccionari català-valencià-balear
Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.
Nou!!: Catalanisme і Diccionari català-valencià-balear · Veure més »
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Nou!!: Catalanisme і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »
Dionís Baixeras i Verdaguer
Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 23 de juny de 1862 - Barcelona, 9 de setembre de 1943) fou un dibuixant i pintor català naturalista.
Nou!!: Catalanisme і Dionís Baixeras i Verdaguer · Veure més »
Diputació de Girona
La Diputació de Girona és una institució que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Girona.
Nou!!: Catalanisme і Diputació de Girona · Veure més »
Districte electoral de Balaguer
El districte de Balaguer fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.
Nou!!: Catalanisme і Districte electoral de Balaguer · Veure més »
Districte electoral de Barcelona
Localització del districte electoral de Barcelona (1899-1923) El districte de Barcelona fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1879 i 1923.
Nou!!: Catalanisme і Districte electoral de Barcelona · Veure més »
Districte electoral de Figueres
El districte de Figueres fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.
Nou!!: Catalanisme і Districte electoral de Figueres · Veure més »
Districte electoral de Gandesa
El districte de Gandesa fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.
Nou!!: Catalanisme і Districte electoral de Gandesa · Veure més »
Districte electoral de Girona
El districte de Girona fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.
Nou!!: Catalanisme і Districte electoral de Girona · Veure més »
Districte electoral de la Bisbal d'Empordà
Localització del districte electoral de La Bisbal (1899-1923) El districte de La Bisbal fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.
Nou!!: Catalanisme і Districte electoral de la Bisbal d'Empordà · Veure més »
Districte electoral de les Borges Blanques
El districte de les Borges Blanques fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.
Nou!!: Catalanisme і Districte electoral de les Borges Blanques · Veure més »
Districte electoral de Mataró
El districte de Mataró fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.
Nou!!: Catalanisme і Districte electoral de Mataró · Veure més »
Districte electoral de Sabadell
El districte de Sabadell fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1891 i 1923.
Nou!!: Catalanisme і Districte electoral de Sabadell · Veure més »
Districte electoral de Sant Feliu de Llobregat
El districte de Sant Feliu fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.
Nou!!: Catalanisme і Districte electoral de Sant Feliu de Llobregat · Veure més »
Districte electoral de Santa Coloma de Farners
El districte de Santa Coloma de Farners fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.
Nou!!: Catalanisme і Districte electoral de Santa Coloma de Farners · Veure més »
Districte electoral de Terrassa
El districte de Terrassa fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.
Nou!!: Catalanisme і Districte electoral de Terrassa · Veure més »
Districte electoral de Valls
El districte de Valls fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.
Nou!!: Catalanisme і Districte electoral de Valls · Veure més »
Districte electoral de Vilafranca del Penedès
El districte de Vilafranca fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.
Nou!!: Catalanisme і Districte electoral de Vilafranca del Penedès · Veure més »
Divisió territorial de Catalunya
Divisió comarcal de Catalunya(28 de març 1988 a 15 d'abril 2015) La divisió territorial de Catalunya està estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis i vegueries.
Nou!!: Catalanisme і Divisió territorial de Catalunya · Veure més »
Dolça Catalunya
Dolça Catalunya és un blog digital d'opinió i d'assaig vinculat a la ultradreta espanyola, escrit en català i castellà, que tracta sobre els successos, la llengua i la política dels Països Catalans.
Nou!!: Catalanisme і Dolça Catalunya · Veure més »
Dolors Giorla Laribal
Dolors Giorla Laribal (Barcelona, 1912 - Sant Adrià del Besòs, 20 de juny de 1939) fou una mestressa de casa catalana.
Nou!!: Catalanisme і Dolors Giorla Laribal · Veure més »
Dolors Hostalrich Fa
Dolors Hostalrich Fa (Barcelona, 1891 - 1979) fou una bibliotecària, traductora i editora catalana.
Nou!!: Catalanisme і Dolors Hostalrich Fa · Veure més »
Domènec Agustí i Salmons
Domènec Agustí i Salmons (Vilanova de la Sal, Noguera, 1849 - Ascó, Ribera d'Ebre, 26 d'agost de 1916) fou un metge que exercí la seua professió a la vila d'Ascó.
Nou!!: Catalanisme і Domènec Agustí i Salmons · Veure més »
Domènec Batet i Mestres
Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 30 d'agost de 1872 - Burgos, 1937) fou un militar català, Capità general de Catalunya entre els anys 1931-1935, que fou afusellat per intentar aturar el cop d'Estat previ a la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Catalanisme і Domènec Batet i Mestres · Veure més »
Edat contemporània als Països Catalans
Banderes dels territoris on es parla la llengua catalana. L'Edat contemporània als Països Catalans va estar dominada per la inestabilitat política, de primer la Guerra del francès napoleònica dins una situació de guerra internacional i després per les tres guerres civils carlines i la Guerra Civil Espanyola.
Nou!!: Catalanisme і Edat contemporània als Països Catalans · Veure més »
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Nou!!: Catalanisme і Edat moderna de Catalunya · Veure més »
Eduard de Balle i de Rubinat
Eduard de Balle i de Rubinat (Tarragona, Tarragonès, 1859-1912), Marquès de Vallgornera, va ésser un hisendat que lluità aferrissadament contra la fil·loxera i fou un dels grans introductors d'innovacions tècniques en el món de l'agricultura.
Nou!!: Catalanisme і Eduard de Balle i de Rubinat · Veure més »
Educació en català
El Col·legi Santa Teresa del Barri del Carme de València, adornat amb motiu del 25è aniversari de les trobades d'escoles en valencià.Amb la democràcia es va recuperar la llengua catalana en l'àmbit educatiu.
Nou!!: Catalanisme і Educació en català · Veure més »
Educació primària
Mestra d'escola (Sud-àfrica). L'educació primària és l'etapa de l'ensenyament formal que s'encarrega de l'alfabetització de l'alumne i de transmetre-li els continguts culturals més bàsics de manera que pugui entendre el món que l'envolta i motivar-se per aprendre.
Nou!!: Catalanisme і Educació primària · Veure més »
Eivissa pel Canvi
Eivissa pel Canvi (ExC) és una plataforma creada l'any 2006 per fer de contrapunt a la situació política a l'illa d'Eivissa.
Nou!!: Catalanisme і Eivissa pel Canvi · Veure més »
Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc
Leix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc és un conjunt monumental situat entre la plaça d'Espanya i el Palau Nacional, a la muntanya de Montjuïc, Barcelona (districte de Sants-Montjuïc).
Nou!!: Catalanisme і Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc · Veure més »
El Bedorc
El Bedorc o també El Badorc és un petit poble català al municipi de Piera, a la comarca de l'Anoia (província de Barcelona).
Nou!!: Catalanisme і El Bedorc · Veure més »
El Correo Catalán
El Correo Catalán va ser un diari fundat a Barcelona el 16 de desembre de 1876 per Manuel Milà de la Roca.
Nou!!: Catalanisme і El Correo Catalán · Veure més »
El Crit d'Espanya
El Crit d'Espanya va ser un setmanari local català en llengües catalana i castellana de tendència tradicionalista i catòlica de Badalona que va existir entre 1920 i 1921.
Nou!!: Catalanisme і El Crit d'Espanya · Veure més »
El Genio. Semanario de Literatura, Artes, Teatros y Modas
El Genio fou una revista setmanal dirigida pel literat Víctor Balaguer i editada per J.M. de Grau.
Nou!!: Catalanisme і El Genio. Semanario de Literatura, Artes, Teatros y Modas · Veure més »
El Llamp (editorial)
El Llamp és una editorial que va ser fundada el 23 de febrer de 1982 a Barcelona per l'editor Enric Borràs i Cubells (Gandesa, 1920-Barcelona, 1985) i el seu fill Enric.
Nou!!: Catalanisme і El Llamp (editorial) · Veure més »
El Mansuet
El Mansuet és un personatge llegendari català localitzat a Collbató (Baix Llobregat), ambientat a la Guerra del Francès (1808-1812) i vinculat amb la llegenda del Timbaler del Bruc.
Nou!!: Catalanisme і El Mansuet · Veure més »
El Marroc sensual i fanàtic
El Marroc sensual i fanàtic és la crònica d'un viatge al Marroc de l'escriptora gironina Aurora Bertrana i Salazar, publicat el 4 d'abril de 1936.
Nou!!: Catalanisme і El Marroc sensual i fanàtic · Veure més »
El Mundo
El Mundo és un diari en llengua castellana editat a Madrid.
Nou!!: Catalanisme і El Mundo · Veure més »
El Perill Català
El Perill Catalá (sic per El perill català) és un assaig literari escrit en 1931 pel poeta valencià Josep Maria Bayarri, amb pròleg de Rafael Raga.
Nou!!: Catalanisme і El Perill Català · Veure més »
El Sol (diari)
El Sol va ser un periòdic madrileny, il·lustrat, liberal i regeneracionista, fundat l'1 de desembre de 1917 per Nicolás María de Urgoiti, director de La Papelera Española i desaparegut amb la Guerra Civil.
Nou!!: Catalanisme і El Sol (diari) · Veure més »
El viatge vertical
El viatge vertical és un telefilm del 2010, opera prima de la realitzadora Ona Planas, basada en la novel·la homònima d'Enrique Vila-Matas.
Nou!!: Catalanisme і El viatge vertical · Veure més »
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya són la fórmula de participació democràtica dels ciutadans de Catalunya per elegir als seus representants al Parlament de Catalunya, òrgan de representació popular que, amb 135 diputats, és el poder legislatiu de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Eleccions al Parlament de Catalunya · Veure més »
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la IX legislatura de l'actual període democràtic van celebrar-se el 28 de novembre de 2010.
Nou!!: Catalanisme і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 · Veure més »
Eleccions municipals de 2015 a Tarragona
El 24 de maig, juntament amb la resta de l'estat, va haver eleccions municipals a Tarragona, per escollir 27 regidors, entre els 90.930 habitants que hi havia al cens.
Nou!!: Catalanisme і Eleccions municipals de 2015 a Tarragona · Veure més »
Eleccions municipals de 2019 a Tarragona
Les eleccions municipals de 2023 a Tarragona van ser unes eleccions locals que es van celebrar el diumenge 26 de maig de 2019 a la ciutat de Tarragona, com a part de les eleccions municipals espanyoles, per a elegir els 27 regidors de l'Ajuntament de Tarragona L'anterior alcalde, Josep Fèlix Ballesteros (PSC) va guanyar-les davant de la segona força, Pau Ricomà (ERC).
Nou!!: Catalanisme і Eleccions municipals de 2019 a Tarragona · Veure més »
Elena M. Wolf
va ser una lingüista i catalanista russa.
Nou!!: Catalanisme і Elena M. Wolf · Veure més »
Els Verds de Menorca
Els Verds de Menorca és un partit polític menorquí ecologista.
Nou!!: Catalanisme і Els Verds de Menorca · Veure més »
Els Xulius - Centre Social Ribetà
Els Xulius - Centre Social Ribetà és una entitat de Sant Pere de Ribes nascuda de l'esplai Els Xulius (1974) i que va adoptar personalitat jurídica pròpia l'any 1980.
Nou!!: Catalanisme і Els Xulius - Centre Social Ribetà · Veure més »
Emili Saguer i Olivet
Emili Saguer i Olivet (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà 1865 - Girona 1939) fou un jurista i escriptor català, especialista en dret civil i canònic.
Nou!!: Catalanisme і Emili Saguer i Olivet · Veure més »
Emporion (revista)
Emporion: periòdic quinzenal és una revista editada per l'Ateneu Montgrí que es publicava amb periodicitat quinzenal durant els primers decennis del segle XX.
Nou!!: Catalanisme і Emporion (revista) · Veure més »
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Nou!!: Catalanisme і En guàrdia! · Veure més »
Enric Arderiu i Valls
Enric Arderiu i Valls (Linyola, Pla d'Urgell, 1868 - Lleida, 1920) fou un arxiver i bibliotecari català, ferm impulsor de la Renaixença.
Nou!!: Catalanisme і Enric Arderiu i Valls · Veure més »
Enric Garriga i Trullols
Enric Garriga i Trullols onejant la bandera occitana el dia de la restitució de les 4 columnes catalanes de Puig i Cadafalch a Montjuïc, el 27 de febrer de 2011 Enric Garriga Trullols (Barcelona, 31 de maig de 1926 - 17 de novembre de 2011) fou un enginyer químic i activista polític català que va dedicar bona part de la seva vida a treballar per la independència dels Països Catalans i a establir lligams entre aquests països i Occitània.
Nou!!: Catalanisme і Enric Garriga i Trullols · Veure més »
Enric Mestre i Vinyals
Enric Mestre i Vinyals (La Pobla de Segur, Pallars Jussà, 1856 - Bellmunt del Priorat, Priorat, 1928) va ésser un notari que exercí a Isona, Ulldecona, Tivissa, Rubí, Vilanova i la Geltrú, Falset, Vilafranca del Penedès, Sòria, Osca, Saragossa i València.
Nou!!: Catalanisme і Enric Mestre i Vinyals · Veure més »
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Nou!!: Catalanisme і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »
Enric Ucelay-Da Cal
Enric Ucelay-Da Cal (Nova York, Estats Units, 1948) és un historiador català especialitzat en Història Contemporània.
Nou!!: Catalanisme і Enric Ucelay-Da Cal · Veure més »
Enriqueta Sèculi i Bastida
Enriqueta Sèculi i Bastida (Barcelona, 1897 – Barcelona, 1976) va ser una pedagoga, dirigent esportiva, feminista i escriptora catalana.
Nou!!: Catalanisme і Enriqueta Sèculi i Bastida · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Catalanisme і Esclavitud · Veure més »
Escola Virtèlia
L'Escola Virtèlia fou una escola privada d'orientació cristiana i catalanista creada el 1939 al barri de Sant Gervasi de Barcelona, que acollí la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia.
Nou!!: Catalanisme і Escola Virtèlia · Veure més »
Escrutini uninominal majoritari
Lescrutini uninominal majoritari (també conegut pel seu nom anglès, first-past-the-post) és un sistema electoral en què el territori es divideix en circumscripcions que elegeixen un sol diputat cadascuna i el candidat guanyador és el que obté més vots.
Nou!!: Catalanisme і Escrutini uninominal majoritari · Veure més »
Espai 13
Senyalètica de l'Espai 13 LEspai 13 és una sala d'exposicions ubicada dins de la Fundació Joan Miró dedicada especialment a promoure l'obra de joves artistes que experimenten amb l'art.
Nou!!: Catalanisme і Espai 13 · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Catalanisme і Espanya · Veure més »
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Nou!!: Catalanisme і Espanyolisme · Veure més »
Esperanto
Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.
Nou!!: Catalanisme і Esperanto · Veure més »
Esplai (revista)
Portada de la RevistaEsplai: Il·lustració catalana és una revista literària i artística que va néixer a Catalunya l’1 de novembre de 1931 i va finalitzar el 19 de juliol de 1936.
Nou!!: Catalanisme і Esplai (revista) · Veure més »
Esquerra Catalana dels Treballadors
L'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT) fou un partit polític catalanista a la Catalunya del Nord, com a evolució del Comité Rossellonès d'Estudis i d'Animació, creat el 1972 i dissolt el 1981.
Nou!!: Catalanisme і Esquerra Catalana dels Treballadors · Veure més »
Estat Català
Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.
Nou!!: Catalanisme і Estat Català · Veure més »
Estatut d'autonomia
Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.
Nou!!: Catalanisme і Estatut d'autonomia · Veure més »
Esteve Prat de la Riba i Magarins
Esteve Prat de la Riba i Magarins (Castellterçol, Moianès, 1843-1898) va ésser pare d'Enric Prat de la Riba i Sarrà.
Nou!!: Catalanisme і Esteve Prat de la Riba i Magarins · Veure més »
Eugène Viollet-le-Duc
Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (París, França, 27 de gener de 1814 – Lausana, Suïssa, 17 de setembre de 1879) va ser un arquitecte francès, restaurador, teòric i docent afí al moviment medievalista del.
Nou!!: Catalanisme і Eugène Viollet-le-Duc · Veure més »
Eugeni Xammar i Puigventós
Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - l'Ametlla del Vallès, 5 de desembre de 1973) fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglot (parlava set llengües i n'escrivia cinc) que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Catalanisme і Eugeni Xammar i Puigventós · Veure més »
Eusebi Arnau i Mascort
Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.
Nou!!: Catalanisme і Eusebi Arnau i Mascort · Veure més »
Eusebi Fargas i Alió
Eusebi Fargas i Alió (Olot, Garrotxa, 1846 - Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 1916) va ésser mestre a Sant Carles de la Ràpita durant trenta-nou anys fins a la seua jubilació el 1912.
Nou!!: Catalanisme і Eusebi Fargas i Alió · Veure més »
Exposició Internacional de Barcelona
LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Exposició Internacional de Barcelona · Veure més »
Fèlix Cucurull i Tey
Fèlix Cucurull i Tey (Arenys de Mar, Maresme, 12 de gener de 1919 - 4 de febrer de 1996) fou un escriptor i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Fèlix Cucurull i Tey · Veure més »
Federació de Joves Cristians de Catalunya
La Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC) era un moviment juvenil promogut a Barcelona el 1931 per Albert Bonet i Marrugat, activista catòlic influït pels sokols txecs i pels Sacerdots Amics dels Joves, arran d'uns articles de Bonet a El Matí titulats Un viatge de cara als joves.
Nou!!: Catalanisme і Federació de Joves Cristians de Catalunya · Veure més »
Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya
La Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) és una organització d'estudiants nacionalista catalana i independentista que fou fundada a Barcelona el 26 d'abril de 1932, com a culminació d'un corrent associatiu dins el catalanisme, amb noms com el Centre Escolar Catalanista, la Federació Escolar Catalana, l'Associació Ramon Llull i l'Associació Catalana d'Estudiants.
Nou!!: Catalanisme і Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya · Veure més »
Federico Jiménez Losantos
Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, 1951) és un periodista espanyol.
Nou!!: Catalanisme і Federico Jiménez Losantos · Veure més »
Federico Soto Mollá
Federico Soto Mollá, (Alacant 1873-1926) fou un advocat i polític liberal valencià, que va ser alcalde d'Alacant i president del Casino d'Alacant.
Nou!!: Catalanisme і Federico Soto Mollá · Veure més »
Felip Cortiella i Ferrer
Felip Cortiella i Ferrer (Barcelona, 9 de novembre de 1871 - 1937) va ser un dramaturg, poeta, narrador i tipògraf anarquista i catalanista.
Nou!!: Catalanisme і Felip Cortiella i Ferrer · Veure més »
Feliu Noguera i Casabosch
Feliu Noguera i Casabosch (Gràcia, Barcelonès, 1863 - Barcelona, Barcelonès, 1933) va ésser un metge que, dins el moviment catalanista, signà el Missatge a la Reina Regent (1888), fou membre de la junta de la Lliga de Catalunya i designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893) i Olot (1895).
Nou!!: Catalanisme і Feliu Noguera i Casabosch · Veure més »
Feminal
Feminal sorgí com a suplement de la revista La Il·lustració Catalana el 28 d'abril de 1907.
Nou!!: Catalanisme і Feminal · Veure més »
Feminisme als Països Catalans
El feminisme als Països Catalans és el conjunt d'accions i idees feministes desenvolupades o vinculades als Països Catalans.
Nou!!: Catalanisme і Feminisme als Països Catalans · Veure més »
Fernando de Rojas
Fernando de Rojas (La Puebla de Montalbán, Toledo, c. 1470 - Talavera de la Reina, Toledo, 1541) va ser un notari, escriptor, dramaturg i advocat de Salamanca.
Nou!!: Catalanisme і Fernando de Rojas · Veure més »
Ferran Valls i Taberner
Ferran Valls i Taberner (Barcelona, 31 de març de 1888 - Barcelona, 1 d'octubre de 1942) fou un advocat, polític i historiador medievalista català, fill de l'enginyer Isidre Valls i Pallerola, i germà de l'empresari Josep Valls i Taberner.
Nou!!: Catalanisme і Ferran Valls i Taberner · Veure més »
Fets de Prats de Molló
La invasió des de Prats de Molló fou una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926.
Nou!!: Catalanisme і Fets de Prats de Molló · Veure més »
Fets del ¡Cu-Cut!
Acudit de Junceda que acabaria desencadenant els "Fets del ¡Cu-Cut!" Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada, van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Fets del ¡Cu-Cut! · Veure més »
Fets del Palau de la Música
projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya proposat per la Mancomunitat de Catalunya. Els fets del Palau de la Música es van produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 19 de maig de 1960 durant l'homenatge del centenari del naixement del poeta català Joan Maragall organitzat per l'Orfeó Català amb presència de ministres de Franco.
Nou!!: Catalanisme і Fets del Palau de la Música · Veure més »
Florenci Bassa Rocas
Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 - Buenos Aires, 1961), fill d'Irene Rocas, fou un periodista català establert a l'Argentina, de pensament nacionalista català, que col·laborà amb el periòdic La Nación i amb la revista Ressorgiment, igual que la seva germana, Maria Gràcia Bassa Rocas.
Nou!!: Catalanisme і Florenci Bassa Rocas · Veure més »
Florentí Garcia i Fossas
Florentí Garcia i Fossas (La Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1854 - Pallejà, Baix Llobregat, 1918) va ésser un farmacèutic i metge.
Nou!!: Catalanisme і Florentí Garcia i Fossas · Veure més »
Folk metal
Eluveitie, una de les bandes més representatives del folk metal, en concert. El folk metal és una variant de la música metal caracteritzada per la fusió amb la música folk,A http://www.eatingmetal.com/Paganmetal.html si bé la major part de les vegades només se solen considerar com a músics de folk metal els que fusionen el metal amb l'estil musical del folclore de les cultures europees preromàniques, en especial la cèltica i la germànica.
Nou!!: Catalanisme і Folk metal · Veure més »
Foment Catalanista
Foment Catalanista fou una associació fundada el març de 1891 per Sebastià Farnés i Badó, Narcís Verdaguer i altres personalitats amb l'objectiu essencial de fer arribar el catalanisme als obrers barcelonins.
Nou!!: Catalanisme і Foment Catalanista · Veure més »
Foment de Pietat Catalana
Foment de Pietat Catalana fou una associació eclesiàstica de Barcelona fundada l'any 1909 per Eudald Serra i Buixó dedicada a l'edició de llibres religiosos en català a preus assequibles que desenvolupà les seves activitats dins del moviment de renovació i recatalanització de l'església catòlica catalana de finals del i principis del.
Nou!!: Catalanisme і Foment de Pietat Catalana · Veure més »
Fonts de Barcelona
Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.
Nou!!: Catalanisme і Fonts de Barcelona · Veure més »
Francesc Albó i Martí
Francesc Albó i Martí (Barcelona, 21 d'abril de 1874 - Puigcerdà, 1918) fou un polític i advocat català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica Fill de Ramon Albó i Calvaria de Castanyet i de Dolors Martí i Nogués de Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Francesc Albó i Martí · Veure més »
Francesc Alió i Brea
Francesc Alió i Brea (Barcelona, 27 de març de 1862 - Barcelona, 31 de març de 1908) fou un compositor i pianista català.
Nou!!: Catalanisme і Francesc Alió i Brea · Veure més »
Francesc Cambó (llibre)
Francesc Cambó és un volum de lObra Completa de Josep Pla publicat el 1973 que parla sobre la biografia política de Francesc Cambó, fundador i líder de la Lliga Regionalista.
Nou!!: Catalanisme і Francesc Cambó (llibre) · Veure més »
Francesc Cambó i Batlle
Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.
Nou!!: Catalanisme і Francesc Cambó i Batlle · Veure més »
Francesc Candel Tortajada
Francesc Candel Tortajada (Cases Altes, Racó d'Ademús, 31 de maig de 1925 - Barcelona, 23 de novembre de 2007), conegut com a Paco Candel, fou un escriptor i periodista valencià establert a Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Francesc Candel Tortajada · Veure més »
Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta
''La ma freda. Comedia tragica en tres actes y en vers'' (1878) fou un poeta i dramaturg català, característic de la Renaixença.
Nou!!: Catalanisme і Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta · Veure més »
Francesc de Paula Burguera i Escrivà
Francesc de Paula Burguera i Escrivà (21 de juliol de 1928 - 16 d'octubre de 2015) va ser un poeta, dramaturg, polític i, especialment, periodista i assagista valencià.
Nou!!: Catalanisme і Francesc de Paula Burguera i Escrivà · Veure més »
Francesc de Paula Vilaseca i Rovellat
Francesc de Paula Vilaseca i Rovellat (Barcelona, gener de 1890) fou un procurador dels Tribunals terrassenc.
Nou!!: Catalanisme і Francesc de Paula Vilaseca i Rovellat · Veure més »
Francesc Nel·lo i Ventosa
Francesc Nel·lo i Ventosa (Tarragona, 2 de juliol de 1907 - Barcelona, 21 de juliol de 1997) fou ninotaire, dibuixant, escenògraf, interiorista i restaurador.
Nou!!: Catalanisme і Francesc Nel·lo i Ventosa · Veure més »
Francesc Ramon Monrós i Fitó
Francesc Ramon Monrós i Fitó (Tremp, 1863 - 1944) va ésser un comerciant i escriptor que el 1891 fou escollit secretari de l'Associació Agrícola, Comercial i Industrial de la Conca de Tremp, el 1904 participà en la fundació del Sindicat Agrícola de la Conca de Tremp i Pallars i el 1906 a la de la Germandat-Orfeó Los Cantaires del Montsech, entitat de la qual esdevingué secretari.
Nou!!: Catalanisme і Francesc Ramon Monrós i Fitó · Veure més »
Francesc Romaní i Puigdengolas
Francesc Romaní i Puigdengolas (Capellades, Anoia, 1831 - 1912) fou un jurista i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Francesc Romaní i Puigdengolas · Veure més »
Francesc Rovira i Vilarúbia
Francesc Rovira i Vilarúbia (Sant Hilari Sacalm, Selva, 1835 - Figueres, Alt Empordà, 1900) va ésser un notari que exercí a Banyoles (1862-1067), Bàscara (1867-1875), Amer (1876-1886) i Figueres (1887-1895).
Nou!!: Catalanisme і Francesc Rovira i Vilarúbia · Veure més »
Francesc Tosquelles Llauradó
Francesc Tosquelles Llauradó (Reus, 22 d'agost de 1912 - Granges d'Òlt, 25 de setembre de 1994) fou un psiquiatre català que va viure exiliat a l'Estat francès durant més de 30 anys.
Nou!!: Catalanisme і Francesc Tosquelles Llauradó · Veure més »
Francesc Xavier Vega Castellví
Francesc Xavier Vega Castellví (Flix, 18 d'octubre de 1955) és un professor i filòsof català.
Nou!!: Catalanisme і Francesc Xavier Vega Castellví · Veure més »
Francesca Bonnemaison i Farriols
Francesca Bonnemaison (Barcelona, 12 d'abril de 1872 - 13 d'octubre de 1949) fou una pedagoga, escriptora i promotora de l'educació femenina popular catalana.
Nou!!: Catalanisme і Francesca Bonnemaison i Farriols · Veure més »
Francesca Vergés i Escofet
Francesca Vergés i Escofet (Figueres, 17 de Juliol de 1898 - Barcelona, 11 de maig de 1976) Vergés Fou una activista republicana i catalanista.
Nou!!: Catalanisme і Francesca Vergés i Escofet · Veure més »
Francmaçoneria a Espanya
Segell de la Lògia Tartessos, de Sevilla. Gran Orient de França. Els orígens de la francmaçoneria a Espanya es remunten al.
Nou!!: Catalanisme і Francmaçoneria a Espanya · Veure més »
Franquisme a Catalunya
El franquisme a Catalunya va implantar-se entre 1939 i 1977, (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),El franquisme a Catalunya, Paul Preston, p. 14 en un context determinat per les conseqüències derivades de la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista.
Nou!!: Catalanisme і Franquisme a Catalunya · Veure més »
Frederic Bassols i Costa
Frederic Bassols i Costa (Vic, 12 de març de 1862 - Vic, 6 de setembre de 1932) fou un polític monàrquic gironí, diverses vegades alcalde de la ciutat.
Nou!!: Catalanisme і Frederic Bassols i Costa · Veure més »
Front d'Esquerres
El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a enfrontar-se al Front Català d'Ordre.
Nou!!: Catalanisme і Front d'Esquerres · Veure més »
Front Nacional de Catalunya (2013)
El Front Nacional de Catalunya (FNC) és un partit polític català d'extrema dreta, identitari i independentista, presentat públicament el 2013.
Nou!!: Catalanisme і Front Nacional de Catalunya (2013) · Veure més »
Front pel País Valencià
El Front pel País Valencià va ser un partit polític valencià nacionalista, d'esquerres i pancatalanista constituït el 1998 bàsicament per gent vinculada al Bloc de Progrés Jaume I d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), descontents amb el rumb traçat pel Bloc Nacionalista Valencià on hi havia exmilitants del PSAN, liderats per Agustí Cerdà, militants vinculats a la federació valenciana d'ERC, exmilitants d'Unitat del Poble Valencià (UPV) com Toni Cucarella o d'altres formacions com Toni Roderic i Jaume Ivorra, provinents del PSPV-PSOE.
Nou!!: Catalanisme і Front pel País Valencià · Veure més »
Front Universitari de Catalunya
Front Universitari de Catalunya (FUC) fou una organització de resistència contra el franquisme creada el 1942 a la Universitat de Barcelona, a base d'una estructura cel·lular i clandestina, i que es va veure reforçat amb l'ingrés de la secció universitària del Front Nacional de Catalunya el 1944 a Montserrat.
Nou!!: Catalanisme і Front Universitari de Catalunya · Veure més »
Fundació Catalunya Segle XXI
Fundació Catalunya Segle XXI és una fundació privada política i cultural.
Nou!!: Catalanisme і Fundació Catalunya Segle XXI · Veure més »
Fundació Manuel de Pedrolo
La Fundació Manuel de Pedrolo és una fundació privada que té com a objectiu recuperar la memòria de la figura i l'obra de l'escriptor català Manuel de Pedrolo.
Nou!!: Catalanisme і Fundació Manuel de Pedrolo · Veure més »
Fusterianisme
Joan Fuster i Ortells. El fusterianisme és la ideologia política traçada per l'intel·lectual suecà Joan Fuster entre 1962 i 1982 com a doctrina política per al valencianisme durant els anys del franquisme i la transició democràtica espanyola, que considera el País Valencià com a part de la “nació catalana” integrat en el projecte polític dels Països Catalans.
Nou!!: Catalanisme і Fusterianisme · Veure més »
Futbol Club Argentona
El Futbol Club Argentona és un club de futbol de la localitat maresmenca d'Argentona.
Nou!!: Catalanisme і Futbol Club Argentona · Veure més »
Futbol Club Barcelona
El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Futbol Club Barcelona · Veure més »
Gabriel Alomar i Villalonga
Gabriel Alomar i VillalongaDiccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Catalanisme і Gabriel Alomar i Villalonga · Veure més »
Gabriel Auguet i Roset
Gabriel Auguet i Roset (Igualada, 1876 - Barcelona, 1943) fou un sacerdot català, doctor i canonge penitencier de la catedral de Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Gabriel Auguet i Roset · Veure més »
Gabriel Llompart i Jaume
Gabriel Llompart i Jaume Santandreu (Inca, 16 de novembre de 1862 - Palma, 9 de desembre de 1928) fou un religiós mallorquí, que va ésser bisbe de Tenerife, Girona i Mallorca, successivament.
Nou!!: Catalanisme і Gabriel Llompart i Jaume · Veure més »
Gaietà Soler i Perejoan
Mossèn Gaietà Soler i Perejoan (Badalona, 1863- Barcelona, 1914) fou un religiós i periodista català.
Nou!!: Catalanisme і Gaietà Soler i Perejoan · Veure més »
Gaziel
Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, 7 d'octubre de 1887 - Barcelona, 12 d'abril de 1964), fou un escriptor i periodista català.
Nou!!: Catalanisme і Gaziel · Veure més »
Generació del 1917
La generació del 1917 fou un grup d'artistes de principis del.
Nou!!: Catalanisme і Generació del 1917 · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Gent dels Pallaresos
Gent dels Pallaresos és un partit polític pallaresenc que s'ha presentat en dues eleccions municipals a la població els Pallaresos (Tarragonès) obtenint representació en tots dos casos i jugant un paper rellevant en la governabilitat.
Nou!!: Catalanisme і Gent dels Pallaresos · Veure més »
Gent Nova
Gent Nova va ser el segon diari badaloní en català que es va publicar durant els primers dinou anys del segle XX (1899-1918).
Nou!!: Catalanisme і Gent Nova · Veure més »
Geografia dels Països Catalans
Territoris dels Països Catalans Els Països Catalans són una entitat lingüística que abasta quatre zones diferenciades administrativament.
Nou!!: Catalanisme і Geografia dels Països Catalans · Veure més »
Germaine Rebours
305x305px Germaine Rebours de Pujulà (Asnières-sur-Seine, 13 d'octubre de 1885 - Palma, 9 de maig de 1976) va ser una escriptora esperantista francesa, iniciadora del servei de padrines de guerra als soldats catalans durant la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Catalanisme і Germaine Rebours · Veure més »
Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano
Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano (Gandia, 9 d'octubre de 1912- Barcelona, 1 de febrer de 2003) fou un escriptor valencià, autor de diverses novel·les relacionades amb la Guerra Civil espanyola i les seves conseqüències.
Nou!!: Catalanisme і Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano · Veure més »
Gonçal Cortada i Carreras
Gonçal Cortada i Carreras (Barcelona, 18 de febrer de 1852 - Barcelona, 1913) fou un advocat i jutge que es llicencià en Dret civil, canònic i administratiu a la Universitat de Barcelona (1872).
Nou!!: Catalanisme і Gonçal Cortada i Carreras · Veure més »
Gonellisme
El gonellisme és un corrent sociolingüístic propi de les Illes Balears.
Nou!!: Catalanisme і Gonellisme · Veure més »
Gran Orient de Catalunya
El Gran Orient de Catalunya és una obediència maçònica regular amb implantació a tot Catalunya, i amb vocació pancatalanista i catalanista.
Nou!!: Catalanisme і Gran Orient de Catalunya · Veure més »
Gret Schib Torra
Gret Schib Torra –o Gret Schib, de nom de naixement– (Schaffhausen, Suïssa, 1940) és una catalanòfila, professora de llengües romàniques i traductora suïssa.
Nou!!: Catalanisme і Gret Schib Torra · Veure més »
Grop Excursionista Saltadiç
El Grop Excursionista Saltadiç fou una entitat excursionista de l'Hospitalet de Llobregat, que va ser fundada el 1918 i va desaparèixer el gener de 1939.
Nou!!: Catalanisme і Grop Excursionista Saltadiç · Veure més »
Grup d'Acció Republicana
El Grup d'Acció Republicana —inicialment denominat Grup d'Acció Política i conegut també simplement com a Acció Republicana— va ser una agrupació política espanyola sorgida cap a 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera.
Nou!!: Catalanisme і Grup d'Acció Republicana · Veure més »
Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio
El Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio (antigament Catalunya Ràdio Serveis de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya) és la divisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de gestionar-ne els serveis de radiodifusió.
Nou!!: Catalanisme і Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio · Veure més »
Grup parlamentari basc-català
El grup parlamentari basc-català, oficialment grup parlamentari de les minories basca i catalana, es va constituir al Congrés dels Diputats espanyol en 1977, entre la constitució dels grups parlamentaris el 26 de juliol i l'aprovació del reglament del Congrés i posterior adequació dels grups parlamentaris a aquestes normes el 24 d'octubre de 1977, encara que realment els seus últims membres el van abandonar el 18 d'octubre, a l'inici de la Legislatura Constituent, incloent parlamentaris de formacions nacionalistes basques i catalanes.
Nou!!: Catalanisme і Grup parlamentari basc-català · Veure més »
Hervé Pi i Albertí
és un llibreter i activista catalanista nord-català.
Nou!!: Catalanisme і Hervé Pi i Albertí · Veure més »
Història contemporània de Catalunya
La història Contemporània de Catalunya s'inicia el amb la Guerra del Francès (1808-1814).
Nou!!: Catalanisme і Història contemporània de Catalunya · Veure més »
Història d'Andorra
410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.
Nou!!: Catalanisme і Història d'Andorra · Veure més »
Història d'Astúries
Astúries La història d'Astúries és rica i molt antiga, és el territori dels antics àsturs.
Nou!!: Catalanisme і Història d'Astúries · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Catalanisme і Història de Barcelona · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Catalanisme і Història de Catalunya · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Catalanisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de l'organització territorial del poder a Espanya
La història de l'organització territorial del poder a Espanya es caracteritza per un procés del pas de la centralització a l'estat regional.
Nou!!: Catalanisme і Història de l'organització territorial del poder a Espanya · Veure més »
Història de la literatura
La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.
Nou!!: Catalanisme і Història de la literatura · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: Catalanisme і Història de la llengua catalana · Veure més »
Història de la música catalana
El Palau de la Música vist des de l'escenari. La història de la música catalana inclou tota la música cantada en català o creada per compositors catalanoparlants des dels períodes inicials de la història fins a l'actualitat.
Nou!!: Catalanisme і Història de la música catalana · Veure més »
Història de la ràdio a Catalunya
La ràdio a Catalunya neix durant la dictadura del general Primo de Rivera, una conjuntura política que obliga a emetre en castellà i impossibilita el desenvolupament de la ràdio informativa.
Nou!!: Catalanisme і Història de la ràdio a Catalunya · Veure més »
Història del cinema català
La història del cinema català fa referència a tot aquell tipus de cinema dirigit o produït a Catalunya, independentment de la temàtica, gènere o llengua en què aquest hagi estat rodat.
Nou!!: Catalanisme і Història del cinema català · Veure més »
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Nou!!: Catalanisme і Història del dret català · Veure més »
Història del Futbol Club Barcelona
Anunci publicat a ''Los Deportes'' per captar els primers jugadors. L'equip degà de la ciutat de Barcelona (ja desaparegut), el Català FC, va ser creat en el gimnàs Tolosa del Sr.
Nou!!: Catalanisme і Història del Futbol Club Barcelona · Veure més »
Història del País Valencià
citació.
Nou!!: Catalanisme і Història del País Valencià · Veure més »
Història del republicanisme espanyol
Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.
Nou!!: Catalanisme і Història del republicanisme espanyol · Veure més »
Història del teatre català
Una presentació de teatre català a Islàndia La història de teatre català és la història del conjunt de produccions teatrals en llengua catalana.
Nou!!: Catalanisme і Història del teatre català · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: Catalanisme і Història dels Països Catalans · Veure més »
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Hodonímia de Barcelona · Veure més »
Homenatge a Joan Miró
Homenatge a Joan Miró és una obra de l'escultor Ricard Vaccaro ubicada a la plaça de Joan Miró i Ferrà del Barri d'Almeda, a Cornellà de Llobregat.
Nou!!: Catalanisme і Homenatge a Joan Miró · Veure més »
Horitzó Socialista
Horitzó Socialista és un mitjà de difusió i reflexió comunista dels Països Catalans.
Nou!!: Catalanisme і Horitzó Socialista · Veure més »
Hospital Clínic de Barcelona
L'Hospital Clínic de Barcelona, oficialment Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, és un hospital universitari fundat l'any 1906.
Nou!!: Catalanisme і Hospital Clínic de Barcelona · Veure més »
Ignasi de Castellarnau i Casimiro
Ignasi de Castellarnau i Casimiro (Àreu, 1842 - 1906) va néixer en el si d'una família de la petita noblesa pirinenca, inicià els estudis en un col·legi de Rialb i els completà en el Seminari de la Seu d'Urgell.
Nou!!: Catalanisme і Ignasi de Castellarnau i Casimiro · Veure més »
Imma Albó i Vidal de Llobatera
Imma Albó i Vidal de Llobatera (Vic, 1940 - 29 de juliol de 2015) fou una bibliotecària i militant socialista i independentista catalana.
Nou!!: Catalanisme і Imma Albó i Vidal de Llobatera · Veure més »
Independentisme català
L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.
Nou!!: Catalanisme і Independentisme català · Veure més »
Isidre Riera i Galí
Isidre Riera i Galí (Manresa, Bages, 1859 - Barcelona, Barcelonès, 1942) va ésser un notari que es llicencià en Dret civil i canònic l'any 1882.
Nou!!: Catalanisme і Isidre Riera i Galí · Veure més »
Jaume Balius i Mir
Jaume Balius i Mir (Barcelona, 1904 - Ieras, Provença-Alps-Costa Blava, 13 de desembre de 1980) fou un periodista i escriptor anarquista català.
Nou!!: Catalanisme і Jaume Balius i Mir · Veure més »
Jaume Ballber i Casals
Jaume Ballber i Casals (Terrassa, Vallès Occidental, 1867 - Barcelona, Barcelonès, 1924) va ésser un industrial que cursà la carrera d'Enginyeria Mecànica a la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), on es graduà el 1890.
Nou!!: Catalanisme і Jaume Ballber i Casals · Veure més »
Jaume Carner i Romeu
Jaume Carner i Romeu (el Vendrell, el Baix Penedès, 22 de febrer de 1867 — Barcelona, 27 de setembre 1934) fou un advocat i polític català, avi de Joan Reventós i Carner.
Nou!!: Catalanisme і Jaume Carner i Romeu · Veure més »
Jaume Collell i Bancells
Jaume Collell i Bancells (Vic, 18 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932) fou eclesiàstic, periodista, poeta i escriptor.
Nou!!: Catalanisme і Jaume Collell i Bancells · Veure més »
Jaume Creus i Ventura
Jaume Creus i Ventura (Vilassar de Mar, 1885 – Barcelona, 1975) fou un industrial i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Jaume Creus i Ventura · Veure més »
Jaume de Borbó i de Borbó-Parma
Jaume de Borbó i Borbó-Parma (Vevey, Suïssa, 1870-París 1931), va ser un pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Jaume III i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.
Nou!!: Catalanisme і Jaume de Borbó i de Borbó-Parma · Veure més »
Jaume Ferrer-Calbeto Ferrer
Jaime Ferrer-Calbeto Ferrer (1897 - Arenys de Mar, 4 de gener de 1981) va ésser farmacèutic, president del Centro Monárquico (nucli que durant la Segona República Espanyola es vinculà a Renovación Española/Derecha de Cataluña), calvosotelista i batlle d'Arenys de Mar entre 1939 i 1952.
Nou!!: Catalanisme і Jaume Ferrer-Calbeto Ferrer · Veure més »
Jaume Grau Casas
Jaume Grau Casas (Barcelona, 2 de desembre de 1896 - València, 8 de novembre de 1950) va ser un esperantista, escriptor i poeta català.
Nou!!: Catalanisme і Jaume Grau Casas · Veure més »
Jaume Isern i Hombravella
Jaume Isern i Hombravella (el Masnou, Maresme, 7 d'agost de 1869 − l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1 de maig de 1936) fou un metge catalanista.
Nou!!: Catalanisme і Jaume Isern i Hombravella · Veure més »
Jaume Lorés i Caballería
Jaume Lorés i Caballeria (Barcelona, 1935 - 2002) fou un escriptor, periodista, i assagista català.
Nou!!: Catalanisme і Jaume Lorés i Caballería · Veure més »
Jaume Marxuach i Flaquer
Jaume Marxuach i Flaquer (Barcelona, 1906 - Calella, abril de 1966) fou un advocat, escriptor i erudit català.
Nou!!: Catalanisme і Jaume Marxuach i Flaquer · Veure més »
Jaume Massó i Torrents
Jaume Massó i Torrents (Barcelona, 9 de novembre de 1863 - Barcelona, 11 de setembre de 1943) fou un editor, escriptor i erudit català, fundador i director de la revista catalanista L'Avenç.
Nou!!: Catalanisme і Jaume Massó i Torrents · Veure més »
Jaume Roures i Llop
és un productor de cinema, fundador el 1994, amb Tatxo Benet i Gerard Romy com a socis, del grup audiovisual Mediapro, del qual n'és propietari del 33%.
Nou!!: Catalanisme і Jaume Roures i Llop · Veure més »
Jaume Vicens i Vives
Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Lió, 28 de juny del 1960) fou un historiador, escriptor, catedràtic i editor català.
Nou!!: Catalanisme і Jaume Vicens i Vives · Veure més »
Joan Baptista Ferrer i Esteve
Joan Baptista Ferrer i Esteve (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1832-1895) va ésser un advocat i un escriptor.
Nou!!: Catalanisme і Joan Baptista Ferrer i Esteve · Veure més »
Joan Bardina i Castarà
Joan Bardina i Castarà (Sant Boi de Llobregat, 27 de maig de 1877 - Valparaíso, Xile, 10 de juliol de 1950) va ser un pedagog i periodista català, que tractà de revolucionar els mètodes d'ensenyament, amb un èxit relatiu a Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Joan Bardina i Castarà · Veure més »
Joan Brossa i Cuervo
fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.
Nou!!: Catalanisme і Joan Brossa i Cuervo · Veure més »
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Nou!!: Catalanisme і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »
Joan Crexells i Vallhonrat
Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona, 5 de març de 1896 - Barcelona, 13 de desembre del 1926) fou un filòsof, escriptor i intel·lectual català.
Nou!!: Catalanisme і Joan Crexells i Vallhonrat · Veure més »
Joan Esculies i Serrat
Joan Esculies i Serrat (Manresa, 1976) és un historiador, periodista i escriptor català.
Nou!!: Catalanisme і Joan Esculies i Serrat · Veure més »
Joan Estelrich i Artigues
Joan Estelrich i Artigues (Felanitx, Mallorca, 20 de gener de 1896 - París, 20 de juny de 1958) fou un escriptor i polític mallorquí.
Nou!!: Catalanisme і Joan Estelrich i Artigues · Veure més »
Joan Font i Giralt
Joan Font i Giralt (Girona, 4 d'agost de 1899 – el Sallent, 17 d'agost de 1936) va ser un sacerdot i esperantista català.
Nou!!: Catalanisme і Joan Font i Giralt · Veure més »
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Nou!!: Catalanisme і Joan Fuster i Ortells · Veure més »
Joan Mañé i Flaquer
Joan Mañé i Flaquer (Torredembarra, 15 d'octubre de 1823 - Barcelona, 8 de juliol de 1901) fou un periodista i escriptor català.
Nou!!: Catalanisme і Joan Mañé i Flaquer · Veure més »
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Nou!!: Catalanisme і Joan Maragall i Gorina · Veure més »
Joan Reventós i Carner
Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004) va ser un destacat polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Joan Reventós i Carner · Veure més »
Joan Sales i Vallès
Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983) fou un escriptor, poeta, traductor i editor català.
Nou!!: Catalanisme і Joan Sales i Vallès · Veure més »
Joan Sitjar i Bulcegura
Joan Sitjar i Bulcegura (la Bisbal d'Empordà, 1828—1900) fou un escriptor, poeta i propietari rural que va participar de la Renaixença.
Nou!!: Catalanisme і Joan Sitjar i Bulcegura · Veure més »
Joan Torres i Viza
Joan Torres i Viza (Mataró, 1853-Badalona, 1914) va ser un treballador del ram de corderia i polític català republicà, que va ser regidor de l'Ajuntament de Badalona i alcalde de la ciutat breument l'any 1898.
Nou!!: Catalanisme і Joan Torres i Viza · Veure més »
Joan Tusquets Terrats
Joan Tusquets i Terrats (Barcelona, 31 de març de 1901 - 25 d'octubre de 1998) fou un pedagog català d'orientació catòlica, neoescolàstica i comparativista, conegut per les seves opinions antisemites, antimaçòniques i anticomunistes.
Nou!!: Catalanisme і Joan Tusquets Terrats · Veure més »
Joan-Pere Pujol
Joan-Pere Pujol (Perpinyà, 4 de juny del 1946) és un ex-polític, promotor cultural i escriptor nord-català, i un dels fundadors del catalanisme polític a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Catalanisme і Joan-Pere Pujol · Veure més »
Joaquim Botet i Sisó
Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846 - 1917) fou un arqueòleg, numismàtic i historiador català.
Nou!!: Catalanisme і Joaquim Botet i Sisó · Veure més »
Joaquim Casas i Carbó
Joaquim Casas i Carbó, també conegut com a Joaquim Casas-Carbó, (Barcelona, 22 de febrer de 1858 - 10 de maig de 1943) fou un advocat, editor i escriptor català.
Nou!!: Catalanisme і Joaquim Casas i Carbó · Veure més »
Joaquim Pou i Mas
Joaquim Pou i Mas (Sant Pol de Mar, Maresme, 7 d'agost de 1891 - 1966) fou un sindicalista rabassaire i polític socialista i catalanista dels anys 30, actiu també com a dirigent local a la seva vila de Sant Pol de Mar.
Nou!!: Catalanisme і Joaquim Pou i Mas · Veure més »
Joaquim Ruyra i Oms
Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor, poeta i traductor català, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del.
Nou!!: Catalanisme і Joaquim Ruyra i Oms · Veure més »
Joaquim Sitjar i Bulcegura
Joaquim Sitjar i Bulcegura (la Bisbal d'Empordà, 1820—1885) fou un escriptor, poeta i advocat que va participar de la Renaixença.
Nou!!: Catalanisme і Joaquim Sitjar i Bulcegura · Veure més »
Johannes Hösle
Johannes Hösle (Erolzheim, Baden-Württemberg, 25 de febrer de 1929 - Regensburg, 29 de desembre de 2017) fou un traductor i lingüista catalanòfil alemany, professor de filologia romànica a la Universitat de Ratisbona.
Nou!!: Catalanisme і Johannes Hösle · Veure més »
Jordi Llorens i Vila
Jordi Llorens i Vila (Barcelona, 1958) és un historiador català, doctorat en història contemporània per la Universitat de Barcelona i catedràtic d'història d'Institut de Batxillerat.
Nou!!: Catalanisme і Jordi Llorens i Vila · Veure més »
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.
Nou!!: Catalanisme і Jordi Pujol i Soley · Veure més »
José Gaya Picón
José Gaya i Picón, (Tortosa, 1880 - Barcelona, 1936) fou un periodista conegut en les dècades dels anys vint i trenta del, forma part d'aquell grup de periodistes catalans de principis del que donaven veu als moviments de canvi i modernització de l'estat Espanyol i que buscaven un nou encaix a la relació amb Catalunya, amb més autonomia.
Nou!!: Catalanisme і José Gaya Picón · Veure més »
Josep Benet i Morell
Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 24 de març de 2008) va ser un polític, historiador i editor català.
Nou!!: Catalanisme і Josep Benet i Morell · Veure més »
Josep Borrell i Fontelles
és un polític català, militant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que exerceix com a Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat des de 2019.
Nou!!: Catalanisme і Josep Borrell i Fontelles · Veure més »
Josep Campmany i Cunillé
Josep Campmany i Cunillé (Badalona, 1893-1989) fou un mestre d'escola català, fill de Joan Campmany i Mongay (1847-1918) i Madrona Cunillé i Serra (1853-1920).
Nou!!: Catalanisme і Josep Campmany i Cunillé · Veure més »
Josep Carner i Puig-Oriol
Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.
Nou!!: Catalanisme і Josep Carner i Puig-Oriol · Veure més »
Josep Conangla i Fontanilles
Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc, Conca de Barberà, 15 de setembre de 1875 - l'Havana, 15 de maig de 1965) fou un polític, assagista i poeta català, considerat com a patriarca del catalanisme a Cuba.
Nou!!: Catalanisme і Josep Conangla i Fontanilles · Veure més »
Josep Coroleu i Inglada
Josep Coroleu i Inglada (Barcelona, 16 d'agost de 1839 - 28 de març de 1895) fou un historiador i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Josep Coroleu i Inglada · Veure més »
Josep Espar i Ticó
Josep Espar i Ticó (Barcelona, 22 de desembre de 1927 - Barcelona, 20 d'agost de 2022) fou un empresari, polític i activista cultural català.
Nou!!: Catalanisme і Josep Espar i Ticó · Veure més »
Josep Esquena i Mas
Josep Esquena i Mas (Sant Esteve d'en Bas, la Vall d'en Bas, Garrotxa, 1850 - Barcelona, Barcelonès, 1900) va ésser un industrial.
Nou!!: Catalanisme і Josep Esquena i Mas · Veure més »
Josep Llunas i Pujals
va ser un dels principals protagonistes del moviment obrerista a Catalunya durant la segona meitat del, alhora també obertament reconegut com a maçó, lliurepensador, catalanista i un dels pioners de l’anarcosindicalisme a Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Josep Llunas i Pujals · Veure més »
Josep Maria Ainaud de Lasarte
Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 13 de juny del 1925 - Barcelona, 9 d'agost de 2012) fou un historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Josep Maria Ainaud de Lasarte · Veure més »
Josep Maria Boronat Recasens
Josep Maria Boronat Recasens (Tarragona, 4 de febrer de 1904 - Barcelona, 30 d'abril de 1969) fou un polític catalanista, escriptor, poeta, advocat i magistrat català.
Nou!!: Catalanisme і Josep Maria Boronat Recasens · Veure més »
Josep Maria Fradera i Barceló
és un historiador català.
Nou!!: Catalanisme і Josep Maria Fradera i Barceló · Veure més »
Josep Maria Francès i Ladron de Cegama
Josep Maria Francès i Ladron de Cegama (Lleida, 1891 - Mèxic, 1966) fou un escriptor i periodista.
Nou!!: Catalanisme і Josep Maria Francès i Ladron de Cegama · Veure més »
Josep Maria Jujol i Gibert
fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català.
Nou!!: Catalanisme і Josep Maria Jujol i Gibert · Veure més »
Josep Maria Martí i Julià
Josep Maria Martí i Julià (Figueres, 1818-1897) fou un polític català, alcalde de Figueres entre 1875 i 1877.
Nou!!: Catalanisme і Josep Maria Martí i Julià · Veure més »
Josep Marsal i Gaya
Josep Marsal i Gaya (San Roque, 1830 - Les Borges Blanques, 1901) va ésser un notari.
Nou!!: Catalanisme і Josep Marsal i Gaya · Veure més »
Josep Mas i Pascual
Josep Mas i Pascual (Palaudàries -Lliçà d'Amunt-, Vallès Oriental, 1841 - 1915) va ésser un hisendat i batlle de Lliçà d'Amunt (1877-1881) i, dins el catalanisme polític, signà el Missatge a la Reina Regent (1888), presentà esmenes al Projecte de bases per a la constitució regional catalana (1891) i fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1891).
Nou!!: Catalanisme і Josep Mas i Pascual · Veure més »
Josep Montagut i Roca
Josep Montagut i Roca (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1878 - Barcelona, 1956) fou un prevere i escriptor català.
Nou!!: Catalanisme і Josep Montagut i Roca · Veure més »
Josep Narcís Roca i Farreras
Josep-Narcís Roca i Farreras (Barcelona, 27 de novembre de 1834 - Barcelona, 29 d'octubre de 1891) fou un dels teòrics del catalanisme republicà d'esquerres.
Nou!!: Catalanisme і Josep Narcís Roca i Farreras · Veure més »
Josep Pella i Forgas
Josep Pella i Forgas (Begur, 11 de febrer de 1852 – Barcelona, 9 d'octubre de 1918) fou un historiador, jurista i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Josep Pella i Forgas · Veure més »
Josep Pich Mitjana
Josep Pich Mitjana (Manresa, 1967) és un historiador i professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, especialitzat en la història político-social de Catalunya i els orígens del catalanisme polític al.
Nou!!: Catalanisme і Josep Pich Mitjana · Veure més »
Josep Pla i Casadevall
fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.
Nou!!: Catalanisme і Josep Pla i Casadevall · Veure més »
Josep Prat i Bonet
Josep Prat i Bonet (Berga, Berguedà, 1894 - Córdoba, Argentina, 1936) va ser un esperantista, sindicalista i catalanista emigrat a l'Argentina.
Nou!!: Catalanisme і Josep Prat i Bonet · Veure més »
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »
Josep Quinquer i Cortès
Josep Quinquer i Cortès (Súria, Bages, 1851 - Barcelona, Barcelonès, 1905) va ésser un fabricant i un representant del Partit Liberal fundat per Sagasta a Súria.
Nou!!: Catalanisme і Josep Quinquer i Cortès · Veure més »
Josep Romeu i Bisbe
Josep Romeu i Bisbe (Vic, 1952-Taradell, 11 de novembre de 2013) fou un mestre, escriptor, activista cultural i polític, mogut per l'independentisme.
Nou!!: Catalanisme і Josep Romeu i Bisbe · Veure més »
Josep Sagrera i Corominas
Josep Sagrera i Corominas (Palafrugell, 1882 – Barcelona, 27 de gener de 1934) fou un mestre i polític català, nebot d'Eusebi Corominas i Cornell, membre del Partit Republicà Democràtic Federal i president del diari La Publicidad de Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Josep Sagrera i Corominas · Veure més »
Josep Sanabre i Sanromà
Josep Sanabre i Sanromà (Bonastre, 10 de novembre de 1892 - Barcelona, 18 d'abril de 1976) sacerdot, arxiver i historiador.
Nou!!: Catalanisme і Josep Sanabre i Sanromà · Veure més »
Josep Sebastià Pons
Josep Sebastià Pons (Illa, Rosselló, 5 de novembre de 1886 - 25 de gener de 1962), nom de ploma de Josep Pons i Trainier, fou un escriptor català i una de les figures més destacades de la literatura nord-catalana del.
Nou!!: Catalanisme і Josep Sebastià Pons · Veure més »
Josep Sicart i Tauler
fou un alpinista i impulsor de l’excursionisme i de la protecció de l’alta muntanya.
Nou!!: Catalanisme і Josep Sicart i Tauler · Veure més »
Josep Soler i Palet
Josep Soler i Palet (Terrassa, 31 de juliol de 1859 - Barcelona, 22 de novembre de 1921) fou un historiador, advocat, polític i mecenes cultural català.
Nou!!: Catalanisme і Josep Soler i Palet · Veure més »
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.
Nou!!: Catalanisme і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »
Josep Termes i Ardèvol
Josep Termes Ardèvol (Barcelona, 27 de juliol de 1936 - 9 de setembre de 2011) fou un historiador català especialitzat en el moviment obrer català del i.
Nou!!: Catalanisme і Josep Termes i Ardèvol · Veure més »
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.
Nou!!: Catalanisme і Josep Torras i Bages · Veure més »
Jove Catalunya
La Jove Catalunya fou el primer grup obertament catalanista, influïda per Giuseppe Mazzini i pel romanticisme, i amb alguns matisos radicals, entitat política fundada a Barcelona cap al final del 1869 i que es va mantenir fins al 1875.
Nou!!: Catalanisme і Jove Catalunya · Veure més »
Joventut (revista)
Joventut va ser una revista setmanal de tendència modernista dedicada a la literatura, les arts i les ciències.
Nou!!: Catalanisme і Joventut (revista) · Veure més »
Joventut Comunista de Catalunya
Antic logotip de la Joventut Comunista de Catalunya La Joventut Comunista de Catalunya és una organització comunista catalana que fou originalment la branca juvenil del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Nou!!: Catalanisme і Joventut Comunista de Catalunya · Veure més »
Joventut Nacionalista de Catalunya
La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) és una organització política juvenil associada a Junts per Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Joventut Nacionalista de Catalunya · Veure més »
Joventut Nacionalista La Falç
Joventut Nacionalista La Falç fou una agrupació catalanista radical creada el 1918 a Barcelona, en escindir-se del grup La Renaixença, que es decantà cap al socialisme.
Nou!!: Catalanisme і Joventut Nacionalista La Falç · Veure més »
Joventut Socialista Unificada de Catalunya
La Joventut Socialista Unificada de Catalunya (JSUC) és una organització juvenil de caràcter comunista, organització juvenil del Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu (PSUC Viu) i refundada després de la desvinculació d'aquest de la Joventut Comunista de Catalunya (JCC).
Nou!!: Catalanisme і Joventut Socialista Unificada de Catalunya · Veure més »
Joventut Valencianista
Full volant amb un poema dedicat a la Bandera del País Valencià Joventut Valencianista (JV) fou el primer grup obertament nacionalista del País Valencià, fundat el 1908 per sectors escindits de València Nova,Lluís Bertomeu i Josep Miquel Bisbal i Sanç en Cap a una Valencia Lliure, Joventut Valencianista, 1994.
Nou!!: Catalanisme і Joventut Valencianista · Veure més »
Joves Ecosocialistes
Joves Ecosocialistes (Joves Eco) es defineix com una organització juvenil política, social, cultural i laica que vol sumar el major nombre de voluntats en favor d'una societat de persones iguals en drets, lliures i diverses.
Nou!!: Catalanisme і Joves Ecosocialistes · Veure més »
Justí Pepratx
Justí Pepratx (en francès Justin Pépratx; Ceret, 6 de maig del 1828 - Perpinyà, 11 de desembre del 1901) va ser un erudit catalanista, escriptor i traductor nord-català.
Nou!!: Catalanisme і Justí Pepratx · Veure més »
Ko Tazawa
fou un traductor, escriptor i catalanòfil japonès.
Nou!!: Catalanisme і Ko Tazawa · Veure més »
L'Almanach de L'Esquella de la Torratxa
L’Almanach de la Esquella de la Torratxa neix l’any 1889 a partir de l’èxit que tenia el setmanari satíric ''Esquella de la Torratxa''.
Nou!!: Catalanisme і L'Almanach de L'Esquella de la Torratxa · Veure més »
L'Altraveu per Castellar
L'Altraveu per Castellar (L'AxC), popularment conegut com a L'Altraveu, és un partit polític de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) nascut el 2007.
Nou!!: Catalanisme і L'Altraveu per Castellar · Veure més »
L'Avenç (1881-1893)
L'Avenç, o originalment L'Avens, fou una revista cultural fundada l'any 1881 per Jaume Massó, amb el propòsit de desenvolupar les idees radicals defensades pel Diari Català de Valentí Almirall, però amb la incorporació de nous escriptors.
Nou!!: Catalanisme і L'Avenç (1881-1893) · Veure més »
L'Éveil Catalan
L'Éveil Catalan fou una publicació bimensual en francès que es publicà a Perpinyà del 1922 al 1931, que es considera successora de La Renaissance Catalane, dirigit per Albert Janicot i amb la pretensió de defensar els interessos dels comerciants i petits industrials.
Nou!!: Catalanisme і L'Éveil Catalan · Veure més »
L'Escut Igualadí
L'Escut Igualadí era un setmanari catalanista publicat a Igualada entre 1882 i 1883.
Nou!!: Catalanisme і L'Escut Igualadí · Veure més »
L'estaca
L'estaca és una cançó composta pel cantautor català Lluís Llach el 1968.
Nou!!: Catalanisme і L'estaca · Veure més »
L'Estevet
L'Estevet era un setmanari polític i satíric nascut a Barcelona el 26 d'agost de 1921 fruit d'una conjuntura molt clara: voluntat nacionalista insubornable i combativa, crítica del catalanisme conservador encarnat a la Lliga i La Veu i de l'espanyolisme tan agressiu contra les reivindicacions catalanes sintetitzat en l'ABC.
Nou!!: Catalanisme і L'Estevet · Veure més »
L'Estiuada (periòdic)
L'Estiuada, amb subtítol L'Estiuada: periodich nacionalista, és una publicació de caràcter setmanal publicada entre 1908 i 1914.
Nou!!: Catalanisme і L'Estiuada (periòdic) · Veure més »
L'hèroe
L'hèroe: drama en tres actes, conegut simplement com a L'hèroe, és una obra teatral en català de Santiago Rusiñol i Prats.
Nou!!: Catalanisme і L'hèroe · Veure més »
L'Home nou
L'Home Nou és un concepte utòpic que implica la creació d'un ésser humà ideal nou, un ciutadà regenerat de les impureses acumulades pel pas del temps.
Nou!!: Catalanisme і L'Home nou · Veure més »
L'Intransigent
L'Intransigent (1918-1922) va ser un periòdic setmanal nacionalista de joventuts adherit a la Unió Catalanista.
Nou!!: Catalanisme і L'Intransigent · Veure més »
La Celestina
La Celestina o senzillament, Celestina és el nom amb què s'ha popularitzat la Tragicomedia de Calisto y Melibea una de les obres més importants de la literatura castellana, atribuïda a Fernando de Rojas.
Nou!!: Catalanisme і La Celestina · Veure més »
La ciutat cremada
La ciutat cremada és una pel·lícula catalana del 1976, dirigida per Antoni Ribas, i protagonitzada per Xabier Elorriaga, Francisco Casares, Ángela Molina, Pau Garsaball i Jeannine Mestre com a personatges principals.
Nou!!: Catalanisme і La ciutat cremada · Veure més »
La Falç
La Falç fou una publicació mensual de la Catalunya del Nord escrita indistintament en català i en francès, fundada el setembre del 1970.
Nou!!: Catalanisme і La Falç · Veure més »
La Filadora
La Filadora és una cançó popular molt estesa i coneguda arreu del territori català.
Nou!!: Catalanisme і La Filadora · Veure més »
La filla del mar
La filla del mar (1900) és la tercera peça de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà: després de presentar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra baixa, el dramaturg retrata el món mariner, amb la barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza.
Nou!!: Catalanisme і La filla del mar · Veure més »
La Gramalla
La Gramalla va ser un setmanari català de caràcter científic i artístic.
Nou!!: Catalanisme і La Gramalla · Veure més »
La Ilustració Catalana
La Ilustració Catalana va ser la primera revista gràfica en català publicada a Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і La Ilustració Catalana · Veure més »
La llengua catalana (discurs)
«La llengua catalana» fou el discurs inaugural pronunciat per Àngel Guimerà, nou president de l'Ateneu Barcelonès, el 30 de novembre del 1895.
Nou!!: Catalanisme і La llengua catalana (discurs) · Veure més »
La Piula
La Piula fou un setmanari satíric en llengua catalana del que se n'editaren 28 números entre el 23 de març i el 29 de setembre del 1916, com un intent d'emular el to i l'estil del desaparegut Cu-cut! el 1912 per prohibició governativa.
Nou!!: Catalanisme і La Piula · Veure més »
La premsa a Igualada (1808-1939)
A la ciutat d'Igualada s'han editat, des de finals del fins a l'acabament de la Guerra Civil, l'any 1939, 116 publicacions periòdiques diferents.
Nou!!: Catalanisme і La premsa a Igualada (1808-1939) · Veure més »
La Publicitat
La Publicitat va ser un diari originàriament en castellà, però posteriorment en català, editat entre 1878 i 1922 sota el nom La Publicidad i entre 1922 i 1939 sota el nom La Publicitat.
Nou!!: Catalanisme і La Publicitat · Veure més »
La Qüestió d'Andorra
La Qüestió d'Andorra és l'expressió amb la qual hom es refereix a la revolució del 1881 que es va produir a Andorra.
Nou!!: Catalanisme і La Qüestió d'Andorra · Veure més »
La Rambla (publicació)
El setmanari (i, més tard, diari) La Rambla (subtitulat Esport i Ciutadania) va ser fundat el 10 de febrer de 1930Vinyes, 2010 per Josep Sunyol i Garriga.
Nou!!: Catalanisme і La Rambla (publicació) · Veure més »
La ràdio a Catalunya
La primera estació de radio de Catalunya va ser en 1924 EAJ-1 Radi Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і La ràdio a Catalunya · Veure més »
La Renaixensa
La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.
Nou!!: Catalanisme і La Renaixensa · Veure més »
La República (Homenatge a Pi i Margall)
La República (Homenatge a Pi i Margall) és un monument escultòric situat a la plaça de la República de Barcelona, al districte de Nou Barris.
Nou!!: Catalanisme і La República (Homenatge a Pi i Margall) · Veure més »
La tradició catalana
La tradició catalana és una obra de caràcter polític i religiós publicada per l'eclesiàstic i bisbe català i un dels màxims exponents del vigatanisme i catalanisme cristià, Josep Torras i Bages l'any 1892 i posteriorment reeditada 1906, 1924, 1935, 1948 i 1966.
Nou!!: Catalanisme і La tradició catalana · Veure més »
La Tramontane
La Tramontane fou una revista fundada a Perpinyà el 1917 per Carles Bauby, Joan Burset i Lluís Pech, d'antuvi redactada totalment en francès però des del 1919 fou bilingüe, de manera que esdevingué el principal referent del catalanisme al Rosselló.
Nou!!: Catalanisme і La Tramontane · Veure més »
La Vila Olímpica del Poblenou
Port Olímpic, al centre, la Torre Mapfre, i a la dreta, edificis de la Vila Olímpica La Vila Olímpica del Poblenou és un dels barris que conformen el districte de Sant Martí de Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і La Vila Olímpica del Poblenou · Veure més »
Laboratori d'idees
3r fòrum de ''think tanks'' a França, 2012 Una fàbrica d'idees o laboratori d'idees, conegut en anglès com a think tank, és una institució de recerca que ofereix consells i idees sobre assumptes polítics, econòmics, ecològics, socials o militars.
Nou!!: Catalanisme і Laboratori d'idees · Veure més »
Las Provincias
Las Provincias és un diari en castellà d'informació general publicat al País Valencià de línia editorial conservadora.
Nou!!: Catalanisme і Las Provincias · Veure més »
Las Quatre Barras
El Centre Recreatiu Catalanista Las Quatre Barras fou un centre recreatiu catalanista de Tarragona nascut l'1 de gener de 1899 que tingué una vida d'uns cinc anys.
Nou!!: Catalanisme і Las Quatre Barras · Veure més »
Les Corts
Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Les Corts · Veure més »
Les formes de la vida catalana
Josep Ferrater i Mora Les formes de la vida catalana és un assaig escrit per Josep Ferrater i Mora, publicat l'any 1944 a Santiago de Xile.
Nou!!: Catalanisme і Les formes de la vida catalana · Veure més »
Liberalisme espanyol
date.
Nou!!: Catalanisme і Liberalisme espanyol · Veure més »
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Nou!!: Catalanisme і Literatura catalana · Veure més »
Llei de mancomunitats provincials
La llei de mancomunitats provincials va ser una norma estatal espanyola promulgada per Reial Decret el 18 de desembre de 1913 que va regular i permetre la constitució i organització dels poders i recursos econòmics de les diputacions provincials.
Nou!!: Catalanisme і Llei de mancomunitats provincials · Veure més »
Lliga Catalanista de Reus
La Lliga Catalanista de Reus va ser una organització catalanista sorgida de l'Associació Catalanista de Reus el 1900 Els elements més joves del catalanisme reusenc trobaven que l'actuació de l'Associació Catalanista havia entrat en decadència, i interessats a participar en el moviment catalanista decidiren crear una nova organització.
Nou!!: Catalanisme і Lliga Catalanista de Reus · Veure més »
Lliga de Catalunya
La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch.
Nou!!: Catalanisme і Lliga de Catalunya · Veure més »
Lliga Democràtica
La Lliga Democràtica és un partit catalanista, liberal i democristià, fundat l'any 2019 per polítics de l'antiga Convergència i Unió, del Partit Popular Català i independents.
Nou!!: Catalanisme і Lliga Democràtica · Veure més »
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Nou!!: Catalanisme і Lliga Regionalista · Veure més »
Lliga Vegetariana de Catalunya
La Lliga Vegetariana de Catalunya fou una organització que promovia el vegetarianisme, fundada a Barcelona el març del 1908 pel Dr.
Nou!!: Catalanisme і Lliga Vegetariana de Catalunya · Veure més »
Llista cronològica de filòsofs occidentals
En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.
Nou!!: Catalanisme і Llista cronològica de filòsofs occidentals · Veure més »
Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià
La violència feixista al País Valencià, Vilaweb, 14-07-2009 també anomenada violència política al País Valencià, Levante-EMV, 30-11-2007 és un conjunt de fets delictius que es donen al País Valencià per part de grups feixistes i d'ultradreta contra col·lectius valencianistes, immigrants o defensors dels drets dels homosexuals des de la transició.
Nou!!: Catalanisme і Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià · Veure més »
Llista de derbis de futbol urbans
Llista de derbis entre clubs de futbol d'una mateixa població que comporten rivalitat entre les dues aficions.
Nou!!: Catalanisme і Llista de derbis de futbol urbans · Veure més »
Llista de personatges de Plats bruts
Recopilació dels personatges que apareixen a la sèrie de televisió Plats bruts.
Nou!!: Catalanisme і Llista de personatges de Plats bruts · Veure més »
Llista de premsa en català
Aquesta llista de premsa en català presenta els diaris, revistes i periòdics, tant en paper com en versió electrònica, escrits totalment o parcialment en català.
Nou!!: Catalanisme і Llista de premsa en català · Veure més »
Lliurepensament
El lliurepensament és una actitud filosòfica d'afirmació de la capacitat de l'ésser humà de no trobar-se subjectat a cap autoritat dogmàtica, sigui de la naturalesa que sigui, i d'emprar l'anàlisi racional i crítica davant de tota proposició que empri argumentació d'autoritat.
Nou!!: Catalanisme і Lliurepensament · Veure més »
Lliures
Lliures fou un partit polític català que s'autodefinia com a liberal, humanista, catalanista i no independentista, fundat el 16 de juny del 2017 amb Antoni Fernández i Teixidó i Roger Montañola al capdavant.
Nou!!: Catalanisme і Lliures · Veure més »
Llorenç Planes
Llorenç Planes (Costoja, el Vallespir, 29 de març de 1945 - Sant Nazari de Rosselló, 4 de desembre de 2016) va ser un escriptor i polític nord-català molt influent en el moviment catalanista de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Catalanisme і Llorenç Planes · Veure més »
Lluís Carreras i Mas
Lluís Carreras i Mas (Sabadell, 4 de maig de 1884 - Barcelona, 7 de març de 1955), conegut també com a Dr.
Nou!!: Catalanisme і Lluís Carreras i Mas · Veure més »
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Nou!!: Catalanisme і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »
Lluís Escaler i Espunyes
Lluís Escaler i Espunyes (Oliana, l'Alt Urgell, 3 de febrer de 1897 - Barcelona, 23 d'abril de 1939) fou un polític català.
Nou!!: Catalanisme і Lluís Escaler i Espunyes · Veure més »
Lluís Martí i Ximenis
Lluís Martí i Ximenis o Lluís Martí i Xamena (Palma 1856 - 1922) fou un polític mallorquí.
Nou!!: Catalanisme і Lluís Martí i Ximenis · Veure més »
Lluís Millet i Pagès
Retrat fet per Ramon Casas conservat a la Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana Escultura de Lluís Millet i Pagès fundador de l'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana Lluís Millet i Pagès (el Masnou, Maresme, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941), popularment conegut com el mestre Millet, fou músic i fundador de l'Orfeó Català, juntament amb Amadeu Vives, al qual va consagrar la vida i que va dirigir en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la música universal.
Nou!!: Catalanisme і Lluís Millet i Pagès · Veure més »
Lluís Pastre
Lluís Pastre (en occità Loís Pastre; Clarmont d'Erau, Llenguadoc, 27 d'octubre de 1863 - Perpinyà, 15 de febrer de 1927) fou un gramàtic i escriptor occità de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Catalanisme і Lluís Pastre · Veure més »
Lluís Via i Pagès
Lluís Via i Pagès (Vilafranca del Penedès 1870 – Barcelona 1940).
Nou!!: Catalanisme і Lluís Via i Pagès · Veure més »
Lluís Vicent Aracil i Boned
Lluís Vicent Aracil i Boned (València, 1941) és un sociolingüista valencià.
Nou!!: Catalanisme і Lluís Vicent Aracil i Boned · Veure més »
Lluïsa Vidal i Puig
, va ser una pintora catalana.
Nou!!: Catalanisme і Lluïsa Vidal i Puig · Veure més »
Llum Nova
Llum Nova (29 de juny de 1912 - 15 de novembre de 1913) fou una publicació cultural quinzenal, redactada principalment en català, dirigida a les classes populars d'Es Migjorn Gran (Menorca).
Nou!!: Catalanisme і Llum Nova · Veure més »
Lo Catalanisme
Lo Catalanisme és un llibre publicat per Valentí Almirall el 1886 amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques.
Nou!!: Catalanisme і Lo Catalanisme · Veure més »
Lo Catalanista
Lo Catalanista era un setmanari catalanista redactat en català i publicat a Sabadell des del 4 de setembre de 1887 fins al 16 de febrer de 1902.
Nou!!: Catalanisme і Lo Catalanista · Veure més »
Lo Geronés
Lo Geronés va ser un setmanari d'informació general creat pel Centre Catalanista de Girona el 1894 i el primer exemplar va parèixer el 7 d'abril, a un preu de deu cèntims.
Nou!!: Catalanisme і Lo Geronés · Veure més »
Lo Pensament Català
Lo Pensament Català fou una revista de caràcter literari, científic i eclesiàstic dirigida per Jacint Verdaguer i publicada a Barcelona des del 5 de maig de 1900 fins al 27 d'abril de 1902.
Nou!!: Catalanisme і Lo Pensament Català · Veure més »
Lo Renaixement
L'Associació Catalanista Lo Renaixement fou fundada l'abril del 1900 per Pau Bastida (president) i Jaume Aymà i Ayala, com a organització catalanista dins d'Unió Catalanista.
Nou!!: Catalanisme і Lo Renaixement · Veure més »
Lo Sometent
L'Associació Democràtica Catalanista Lo Sometent fou una associació catalanista creada el maig del 1899 i inaugurada l'1 de juliol del mateix any per Lluís Riera com a president i com a secretari Jaume Arqué, animador d'escoles nocturnes catalanes per a obrers.
Nou!!: Catalanisme і Lo Sometent · Veure més »
Lo trobador català
Lo trobador català, titulat més endavant com El trobador català, i utilitzant de fet originalment la forma «trovador», és un llibre de lectura adreçat a infants amb poesies i proses escrit per Antoni Bori i Fontestà, publicat per primera vegada el 1892 i editat més de vint vegades.
Nou!!: Catalanisme і Lo trobador català · Veure més »
Lo verdader catalá
Lo vertader catalá va ser una publicació quinzenal de la qual en van sortir 6 números, entre el 15 de març i el 31 de maig de 1843.
Nou!!: Catalanisme і Lo verdader catalá · Veure més »
Lola Anglada
nom de ploma de Dolors Anglada i Sarriera, fou una narradora infantil i dibuixant catalana.
Nou!!: Catalanisme і Lola Anglada · Veure més »
Luz (revista)
Luz fou una revista publicada entre els anys 1897 i 1898.
Nou!!: Catalanisme і Luz (revista) · Veure més »
Maixerina
Filadora '''maixerina''' o '''berguedana''' que es conserva al MNACTEC de Terrassa La maixerina (a causa del malnom del seu inventor, el Maixerí) o berguedana fou una màquina de filar dissenyada pel fuster berguedà Ramon Farguell i Montorcí entre el 1790 i el 1795, en plena Revolució Industrial de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Maixerina · Veure més »
Mallorquinisme
El mallorquinisme polític és el moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política i cultural de Mallorca.
Nou!!: Catalanisme і Mallorquinisme · Veure més »
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Nou!!: Catalanisme і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »
Manel Andreu Colomer
Manel Andreu Colomer (Barcelona, 1 de gener de 1889 - Barcelona, 20 d'octubre de 1968) fou un polític i sindicalista català defensor del moviment anarcosindicalista.
Nou!!: Catalanisme і Manel Andreu Colomer · Veure més »
Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»
La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012.
Nou!!: Catalanisme і Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» · Veure més »
Manifestació per l'Estatut de 1977
La manifestació per l'Estatut de 1977 va ser una marxa a favor del catalanisme i l'autonomia de Catalunya que va tenir lloc el dia 11 de setembre, en la Diada Nacional de Catalunya d'aquell any.
Nou!!: Catalanisme і Manifestació per l'Estatut de 1977 · Veure més »
Manuel Bonmatí i Romaguera
Manuel Bonmatí i Romaguera (Girona, 1903 - 1981) va ser un periodista, polític i banquer català Va començar la carrera com farmacèutic, després va fer-se corredor de comerç, una feina que va continuar fins a la seva jubilació el 1978.
Nou!!: Catalanisme і Manuel Bonmatí i Romaguera · Veure més »
Manuel Brunet i Solà
Manuel Brunet i Solà (Vic, Osona, 10 de juny de 1889 - Figueres, Alt Empordà, 5 de gener de 1956) fou un periodista i escriptor català.
Nou!!: Catalanisme і Manuel Brunet i Solà · Veure més »
Manuel Carrasco i Formiguera
Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del.
Nou!!: Catalanisme і Manuel Carrasco i Formiguera · Veure més »
Manuel Casanoves i Casals
Manuel Casanoves i Casals (Olesa de Montserrat, 21 d'agost de 1927 – Barcelona, 15 d'abril de 2010) va ser un religiós claretià, catalanista, esperantista i defensor dels drets humans català.
Nou!!: Catalanisme і Manuel Casanoves i Casals · Veure més »
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
va ser un arquitecte modernista i noucentista català.
Nou!!: Catalanisme і Manuel Joaquim Raspall i Mayol · Veure més »
Manuel Lladonosa i Vall-llebrera
Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera (Lleida 1946) és un historiador català.
Nou!!: Catalanisme і Manuel Lladonosa i Vall-llebrera · Veure més »
Manuel Valls i Galfetti
Manuel Carlos Valls i Galfetti (Horta, Barcelona, 13 d'agost de 1962) és un polític francoespanyol de nacionalitat francesa i d'ascendència catalana i suïssa.
Nou!!: Catalanisme і Manuel Valls i Galfetti · Veure més »
María Consuelo Reyna Doménech
Maria Consuelo Reyna Doménech, nascuda el 1944, és una periodista valenciana.
Nou!!: Catalanisme і María Consuelo Reyna Doménech · Veure més »
Marc Palmés i Giró
Marc Palmés i Giró (Barcelona, 1943 – Girona, 16 de febrer de 2005) fou un advocat defensor dels drets humans i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Marc Palmés i Giró · Veure més »
Marcelo González Martín
Marcelo González Martín (Villanubla, Valladolid, 16 de gener de 1918 - Fuentes de Nava, Palència, 25 d'agost de 2004) va ser un cardenal espanyol, i, al costat del cardenal Tarancón, una figura de referència a l'Església espanyola durant la Transició.
Nou!!: Catalanisme і Marcelo González Martín · Veure més »
Maria Assumpció Soler i Font
va ser una escriptora, periodista i mestra catalana.
Nou!!: Catalanisme і Maria Assumpció Soler i Font · Veure més »
Maria Canaleta i Abellà
Maria Canaleta i Abellà (Barberà de la Conca, 1 de gener de 1896 - el Masnou, Maresme, 23 de febrer del 1980) fou una mestra catalana.
Nou!!: Catalanisme і Maria Canaleta i Abellà · Veure més »
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.
Nou!!: Catalanisme і Maria Cristina d'Habsburg-Lorena · Veure més »
Maria Ferrés Puig
Maria Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1874 - Valls, 1964) fou una dibuixant, aquarel·lista i gravadora catalana també coneguda com a Maria Freser, MF, Mari-Clo o Senyora Homs.
Nou!!: Catalanisme і Maria Ferrés Puig · Veure més »
Maria Martí Iglesias
Maria Martí Iglesias (Cervià de les Garrigues, 1901 – Lleida, 28 juliol 1939) va ser una militant de la CNT.
Nou!!: Catalanisme і Maria Martí Iglesias · Veure més »
Marià Pedrol i Balart
Marià Pedrol i Balart (Montblanc, Conca de Barberà, 1852 – Barcelona, Barcelonès, 1918) va ésser un farmacèutic propulsor del catalanisme a Montblanc.
Nou!!: Catalanisme і Marià Pedrol i Balart · Veure més »
Marià Ramoneda i Llunell
Marià Ramoneda i Llunell (Rubí, Vallès Occidental, 1849-1909) va ésser un hisendat i un perit agrícola.
Nou!!: Catalanisme і Marià Ramoneda i Llunell · Veure més »
Marià Vayreda i Vila
Marià Vayreda i Vila (Olot, 14 d'octubre de 1853 – Olot, 6 de febrer de 1903) fou un escriptor i pintor català.
Nou!!: Catalanisme і Marià Vayreda i Vila · Veure més »
Mario Casella
Mario Casella (Fiorenzuola d'Arda, Emília, 1886 — Florència, 1956) va ser un filòleg i catalanòfil italià.
Nou!!: Catalanisme і Mario Casella · Veure més »
Martí Barrera i Maresma
Martí Barrera i Maresma (la Bisbal d'Empordà, el Baix Empordà, 29 de maig de 1889 - Barcelona, 26 d'abril de 1972) va ser un polític i sindicalista català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Martí Barrera i Maresma · Veure més »
Martí Casas i Rabiol
Martí Casas i Rabiol (Malgrat de Mar, Maresme, 1845-1924) va ésser un sastre fins al 1867 quan passà a dedicar-se exclusivament al comerç de robes.
Nou!!: Catalanisme і Martí Casas i Rabiol · Veure més »
Martí Pujol i Planas
Martí Pujol i Planas (Badalona, 1859-1926) més conegut pels badalonins de l'època per «Martinet», va ser un agricultor, hisendat i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Martí Pujol i Planas · Veure més »
Martí Rimbau i Saldes
Martí Riumbau i Saldes (Barcelona, Barcelonès, 1852 - Malgrat de Mar, Maresme, 1912) va ésser un notari que exercí les seues funcions a Horta de Sant Joan, Cardona, Tivissa, Sineu, Alaró, Torelló i Malgrat de Mar.
Nou!!: Catalanisme і Martí Rimbau i Saldes · Veure més »
Mateu Bruguera i Lladó
carlí Mateu Bruguera. Mateu Bruguera i Lladó (Mataró, 1818 - Barcelona, 28 de novembre de 1882) fou un historiador i eclesiàstic català vinculat al carlisme.
Nou!!: Catalanisme і Mateu Bruguera i Lladó · Veure més »
Música de la dècada del 1990
Els Backstreet Boys són la boyband que més ha venut a la història. La música de la dècada del 1990 va continuar amb les tendències del pop adolescent i del dance-pop que havien sorgit als anys setanta i vuitanta.
Nou!!: Catalanisme і Música de la dècada del 1990 · Veure més »
Melodrama
El melodrama vist pel pintor Honoré Daumier El melodrama té el significat literal d'obra teatral dramàtica en la qual s'hi incorpora música instrumental, que s'usa per a enfasitzar els sentiments dels personatges.
Nou!!: Catalanisme і Melodrama · Veure més »
Memorial de greuges
El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.
Nou!!: Catalanisme і Memorial de greuges · Veure més »
Mercè Rodoreda i Gurguí
fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.
Nou!!: Catalanisme і Mercè Rodoreda i Gurguí · Veure més »
Metàtesi (lingüística)
Una metàtesi (del grec μετάθεσις, transliterat estrictament com metàthesis, "transposició") és un fenomen fonètic que consisteix en un canvi d'ordre de dos o més sons en l'interior d'una paraula.
Nou!!: Catalanisme і Metàtesi (lingüística) · Veure més »
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Nou!!: Catalanisme і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »
Milícia Catalana
Milícia Catalana fou una organització armada d'ultra dreta que va actuar al Principat de Catalunya des del 1985 i fins a principis de la dècada de 1990.
Nou!!: Catalanisme і Milícia Catalana · Veure més »
Miquel Caminal i Badia
Miquel Caminal i Badia (Barcelona, 1952 - 23 de maig de 2014) fou un politòleg català.
Nou!!: Catalanisme і Miquel Caminal i Badia · Veure més »
Miquel Junyent i Rovira
Miquel Junyent i Rovira (Piera, Anoia, 1871 - Barcelona, 16 d'agost de 1936 o març de 1937) fou un advocat i polític català, especialitzat en dret civil.
Nou!!: Catalanisme і Miquel Junyent i Rovira · Veure més »
Miquel Mayol i Raynal
Miquel Mayol i Raynal (Perpinyà, 11 d'agost del 1941) és un advocat i un dels polítics catalanistes més coneguts a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Catalanisme і Miquel Mayol i Raynal · Veure més »
Miquel Pons i Riera
Miquel Pons i Riera (Arbúcies, 1 de maig de 1843 - Arbúcies, 15 d'octubre de 1898) va ésser un metge que es llicencià a la Universitat de Barcelona l'any 1872.
Nou!!: Catalanisme і Miquel Pons i Riera · Veure més »
Miquel Salvadó i Llorens
Miquel Salvadó i Llorens (Puigcerdà, 1838 – Barcelona, 1921) fou un empresari i financer, fill de Joan Salvadó i Bonaventura Llorens.
Nou!!: Catalanisme і Miquel Salvadó i Llorens · Veure més »
Miquel Villalonga Pons
Miquel Villalonga Pons.(Palma, 1899-Bunyola, 1946) Escriptor i militar.
Nou!!: Catalanisme і Miquel Villalonga Pons · Veure més »
Missatge a la Reina Regent
El Missatge a la Reina Regent (Barcelona, 1888) va ésser un document signat per 2.601 persones d'arreu de Catalunya dirigit a la reina regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Missatge a la Reina Regent · Veure més »
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Nou!!: Catalanisme і Modernisme català · Veure més »
Montserrat Pareras i Dameson
, coneguda simplement com a Montserrat Dameson, és una periodista catalana.
Nou!!: Catalanisme і Montserrat Pareras i Dameson · Veure més »
Montserratí
El Montserratí (també anomenat Pla de Montserrat, Comarca de Montserrat, Baix Llobregat Nord o Penedès Montserratí) és una comarca natural situada a la falda sud-est de la muntanya de Montserrat, de la qual pren el nom.
Nou!!: Catalanisme і Montserratí · Veure més »
Monument a Rafael Casanova
El Monument a Rafael Casanova és una escultura que rememora l'últim conseller en cap de Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Monument a Rafael Casanova · Veure més »
Monument al Doctor Robert
El Monument al Doctor Robert és un conjunt escultòric avui dia a l'interior de la Plaça de Tetuan de Barcelona, al districte de l'Eixample.
Nou!!: Catalanisme і Monument al Doctor Robert · Veure més »
Monument als caiguts (Barcelona)
El Monument als caiguts va ser un monument escultòric situat a la carretera de Montjuïc núm.
Nou!!: Catalanisme і Monument als caiguts (Barcelona) · Veure més »
Moviment Catalunya
Moviment Catalunya fou un moviment municipalista creat el 4 de juliol de 2014 per dissidents del la línia oficial del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
Nou!!: Catalanisme і Moviment Catalunya · Veure més »
Moviment Comunista de Catalunya
Adhesiu del MCC, 1977 El Moviment Comunista de Catalunya (MCC) va ser la secció catalana del Moviment Comunista, dirigit per Empar Pineda i Ignasi Àlvarez.
Nou!!: Catalanisme і Moviment Comunista de Catalunya · Veure més »
Moviment d'Esquerres
Moviment d'Esquerres (MES) és un partit polític socialista catalanista partidari del dret a decidir de Catalunya i a favor de la independència de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Moviment d'Esquerres · Veure més »
Moviment Identitari Català
El Moviment Identitari Català (MIC) és una organització independentista catalana d'ultradreta fundada el 2015.
Nou!!: Catalanisme і Moviment Identitari Català · Veure més »
Museuet del Monestir de Pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes Claustre gòtic del Monestir de Pedralbes El Museuet del Monestir de Pedralbes és un petit museu que va crear sor Eulària Anzizu, l'any 1902, a la cel·la de l'Àngel de les claraboies del Monestir de Pedralbes.
Nou!!: Catalanisme і Museuet del Monestir de Pedralbes · Veure més »
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Nou!!: Catalanisme і Nacionalisme · Veure més »
Nacionalisme aragonès
Una estrelada aragonesa. El nacionalisme aragonès és un moviment polític que defensa que Aragó té història, idioma, lleis i cultura pròpies suficients per a tenir una major autonomia i fins i tot per a conformar una nació independent.
Nou!!: Catalanisme і Nacionalisme aragonès · Veure més »
Nacionalisme asturià
Bandera nacionalista asturiana que empra habitualment el nacionalisme irredemptista. El Nacionalisme asturià és un moviment de caràcter nacionalista que es dona al Principat d'Astúries, a pesar de no ser un fenomen tan destacat com a Catalunya, Galícia o el País Basc, s'ha deixat notar en la política asturiana, encara que més a un nivell de moviment social que d'element amb una clara representació institucional.
Nou!!: Catalanisme і Nacionalisme asturià · Veure més »
Narcís Oller i de Moragas
Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.
Nou!!: Catalanisme і Narcís Oller i de Moragas · Veure més »
Narcís Verdaguer i Callís
Narcís Verdaguer i Callís (Vic, Osona, 29 d'octubre de 1862 — Barcelona, 5 d'abril de 1918) fou un advocat especialitzat en qüestions comercials i aranzelàries i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Narcís Verdaguer i Callís · Veure més »
Nicolas Berjoan
Nicolas Berjoan (Perpinyà, 1978) és un professor universitari nord-català i autor de diversos llibres i articles sobre la Catalunya del Nord i Occitània.
Nou!!: Catalanisme і Nicolas Berjoan · Veure més »
Nicolau Casaus de la Fuente i Jené
Nicolau Casaus de la Fuente i Jené, més conegut com a Nicolau Casaus, (Mendoza, 12 de gener de 1913 - Castelldefels o Barcelona, 8 d'agost de 2007) fou un empresari i dirigent esportiu català, vicepresident del FC Barcelona entre 1978 i 2003.
Nou!!: Catalanisme і Nicolau Casaus de la Fuente i Jené · Veure més »
Noms de la ciutat de Mallorca
Panoràmica de la ciutat medieval La ciutat de Mallorca va ser fundada el pels romans i és la capital de l'illa homònima d'ençà de la destrucció de Pol·lèntia durant el Baix Imperi.
Nou!!: Catalanisme і Noms de la ciutat de Mallorca · Veure més »
Nord-catalans
Els nord-catalans o catalans del nord són un grup humà originari de la Catalunya del Nord (comarques del Conflent, el Vallespir, l'Alta Cerdanya, el Capcir i el Rosselló, i l'occitana Fenolleda), a França.
Nou!!: Catalanisme і Nord-catalans · Veure més »
Nostra Terra
Nostra Terra fou una revista catalanista creada l'estiu de 1936 a la Catalunya del Nord per Alfons Mias i Lluís Bassede.
Nou!!: Catalanisme і Nostra Terra · Veure més »
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Nou!!: Catalanisme і Noucentisme · Veure més »
Nova Esquerra Catalana
Nova Esquerra Catalana (NECat) fou un partit polític socialdemòcrata catalanista partidari de la independència de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Nova Esquerra Catalana · Veure més »
Nu del blau
Nu del blau és una escultura de Josep Viladomat de 1936 que es conserva al Museu d'Art de Cerdanyola.
Nou!!: Catalanisme і Nu del blau · Veure més »
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Nou!!: Catalanisme і Olot · Veure més »
Onze nadals i un cap d'any
J. V. Foix Onze nadals i un cap d'any és un llibre de poemes de Josep Vicenç Foix i Mas publicat l'any 1960.
Nou!!: Catalanisme і Onze nadals i un cap d'any · Veure més »
Orfeó Català
L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.
Nou!!: Catalanisme і Orfeó Català · Veure més »
Oriol Malló i Vilaplana
és un assagista i periodista català.
Nou!!: Catalanisme і Oriol Malló i Vilaplana · Veure més »
Oriol Pujol i Ferrusola
Oriol Pujol i Ferrusola (Barcelona, 20 de desembre de 1966) és un expolític català que fou secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya (2012-2013).
Nou!!: Catalanisme і Oriol Pujol i Ferrusola · Veure més »
Otger Cataló
L'Otger Cataló (o Catalon), o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns.
Nou!!: Catalanisme і Otger Cataló · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Catalanisme і Països Catalans · Veure més »
Pairalisme
Masia o casa pairal catalana. El pairalisme fou una actitud i/o sistema de valors (i, segons com, també un moviment cultural) que idealitzava la vida tradicional de la pagesia catalana i la vida rural a partir d'un record retrospectiu del passat excessivament benèvol, nostàlgic, i moltes vegades fals.
Nou!!: Catalanisme і Pairalisme · Veure més »
Palau de la Música Catalana
El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).
Nou!!: Catalanisme і Palau de la Música Catalana · Veure més »
Palau de les Belles Arts
El Palau de les Belles Arts fou un edifici construït amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 i situat a la cantonada dels passejos de Lluís Companys i de Pujades de Barcelona, davant del Parc de la Ciutadella.
Nou!!: Catalanisme і Palau de les Belles Arts · Veure més »
Pancatalanisme
Illes. El pancatalanisme és una doctrina que propugna la unió política dels Països Catalans.
Nou!!: Catalanisme і Pancatalanisme · Veure més »
Panoccitanisme
Extensió d'aragonés, català i occità El panoccitanisme és el corrent sociolingüístic que defén la unitat cultural i política del diasistema occitanoromànic: quant a extensió geogràfica, això inclou tot Occitània, els Països Catalans i àdhuc altres regions com Arpitània.
Nou!!: Catalanisme і Panoccitanisme · Veure més »
Parc de la Ciutadella
El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Parc de la Ciutadella · Veure més »
Pares de la Constitució
Exemplar de la Constitució espanyola conservada al Congrés dels Diputats Els Pares de la Constitució, nom amb el qual són coneguts entre la societat espanyola, són els set ponents als quals es va encarregar la redacció de la Constitució espanyola de 1978, en vigor actualment a Espanya.
Nou!!: Catalanisme і Pares de la Constitució · Veure més »
Parsifal
Parsifal és una òpera en tres actes composta per Richard Wagner.
Nou!!: Catalanisme і Parsifal · Veure més »
Partit Català d'Europa
El Partit Català d'Europa és un partit polític d'àmbit estrictament català registrat el 1998 en una notaria de la ciutat de Barcelona, i que va promoure l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall després d'haver deixat l'alcaldia de Barcelona l'any anterior.
Nou!!: Catalanisme і Partit Català d'Europa · Veure més »
Partit d'arreplega
Un partit d'arreplega o partit arreplegador és un partit polític que pretén atraure votants d'ideologies i punts de vista diversos.
Nou!!: Catalanisme і Partit d'arreplega · Veure més »
Partit del Treball d'Espanya
El Partit del Treball d'Espanya (PTE) va ser un partit polític maoista espanyol fundat el 1975 com a successor del Partit Comunista d'Espanya (internacional), que al seu torn era una escissió del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Partit del Treball d'Espanya · Veure més »
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Nou!!: Catalanisme і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »
Partit Nacionalista de Catalunya
El Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) és un partit polític català d'ideologia catalanista i de centre liberal.
Nou!!: Catalanisme і Partit Nacionalista de Catalunya · Veure més »
Partit Nacionalsocialista Català
El Partit Nacionalsocialista Català (PNSC) va ser un efímer partit polític català d'extrema dreta d'ideologia nacionalsocialista i catalanista no independentista, que va existir entre el 1978 i el 1980 i mai no va ésser legal.
Nou!!: Catalanisme і Partit Nacionalsocialista Català · Veure més »
Partit Popular de Catalunya (1973-1976)
El Partit Popular de Catalunya fou una organització política creada el 1973 arran d'una escissió del Front Nacional de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Partit Popular de Catalunya (1973-1976) · Veure més »
Partit Republicà Català (1917-1931)
El Partit Republicà Català va ser un partit polític republicà i catalanista que va existir entre el 1917 i el 1931, moment en què es va fusionar amb altres organitzacions per formar Esquerra Republicana de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Partit Republicà Català (1917-1931) · Veure més »
Partit Republicà Democràtic Federal
El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.
Nou!!: Catalanisme і Partit Republicà Democràtic Federal · Veure més »
Partit Socialista Català
El Partit Socialista Català fou el nom que va adoptar el Moviment Social d'Emancipació Catalana (MSEC) el 19 de juliol de 1941, organització política formada per un grup de militants catalanistes i socialistes exiliats a Mèxic.
Nou!!: Catalanisme і Partit Socialista Català · Veure més »
Partit Socialista d'Alliberament Nacional
El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) va ser un partit independentista d'inspiració comunista.
Nou!!: Catalanisme і Partit Socialista d'Alliberament Nacional · Veure més »
Patrícia Gabancho i Ghielmetti
va ser una periodista i escriptora argentinocatalana.
Nou!!: Catalanisme і Patrícia Gabancho i Ghielmetti · Veure més »
Pau Boix i Rull
Pau Boix i Rull (Torrefarrera, Segrià, 1847 - Almacelles, Segrià, 1907) va ésser un petit propietari que ocupà la secretaria del jutjat de pau d'Almacelles entre els anys 1873 i 1875 que corresponen, en línies generals, al període anomenat Sexenni Revolucionari.
Nou!!: Catalanisme і Pau Boix i Rull · Veure més »
Pau Colomer i Oliver
Pau Colomer i Oliver (Sabadell, 9 d'octubre de 1851 - 7 de febrer de 1911) fou un hisendat, industrial tèxtil, comerciant, escriptor i promotor de la cultura catalana sabadellenc.
Nou!!: Catalanisme і Pau Colomer i Oliver · Veure més »
Pau Riba i Romeva
Pau Riba i Romeva (Palma, 7 d'agost de 1948 – Tiana, 6 de març de 2022) fou un artista iconoclasta i escriptor polifacètic català, reconegut principalment per la seva carrera musical com a cantautor i autor d'una vintena de discos.
Nou!!: Catalanisme і Pau Riba i Romeva · Veure més »
Pàtria (llibre de poemes)
Pàtria és un llibre de poemes escrit per Jacint Verdaguer (1845-1902) i publicat l'any 1888.
Nou!!: Catalanisme і Pàtria (llibre de poemes) · Veure més »
Pedro José González-Trevijano Sánchez
Pedro José González-Trevijano Sánchez (Madrid, 1958) és un jurista i professor universitari espanyol, que exerceix de catedràtic de Dret constitucional a la Universitat Rey Juan Carlos i de magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya des de 2013.
Nou!!: Catalanisme і Pedro José González-Trevijano Sánchez · Veure més »
Penjoll amb Sant Jordi
Penjoll amb Sant Jordi és una joia (fosa en or, esmalt translúcid finestrat, esmalt "basse-taille", diamants i robins) de 4,6 x 3,6 x 0,8 cm realitzat a Barcelona per Lluís Masriera i Rosés cap a 1901-1902, la qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Penjoll amb Sant Jordi · Veure més »
Pere Caner i Estrany
Pere Caner i Estrany (Calonge, 23 de juliol de 1922- Calonge, 18 de juny de 1982) era un mestre, escriptor, historiador i arqueòleg que es va especialitzar en la història del Baix Empordà en general i del municipi de Calonge en particular.
Nou!!: Catalanisme і Pere Caner i Estrany · Veure més »
Pere Cuadras i Feixes
Pere Cuadras i Feixes (Sant Pere de Ribes, Garraf, 1834-1902) va ésser un propietari agrícola que formà part de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i fou un dels fundadors del Sindicat Comarcal de Propietaris Rurals, creat per a lluitar contra la fil·loxera (1883).
Nou!!: Catalanisme і Pere Cuadras i Feixes · Veure més »
Pere Grifell i Gumà
Pere Grifell i Gumà (Igualada, Anoia, 1860 - Barcelona, Barcelonès, 1931) va ser un polític catalanista.
Nou!!: Catalanisme і Pere Grifell i Gumà · Veure més »
Pere Lloret Ordeix
Pere Lloret i Ordeix (Tarragona, 21 de març de 1877 – Barcelona, 1967) fou un polític i advocat català que ocupà el càrrec d'alcalde de Tarragona durant la Segona República Espanyola.
Nou!!: Catalanisme і Pere Lloret Ordeix · Veure més »
Pere Poblet i Andreu
Pere Poblet i Andreu (Barberà de la Conca, Conca de Barberà, 1850 - Barcelona, Barcelonès, 1929) va ésser un metge que es va llicenciar l'any 1883 a la Universitat de Barcelona i exercí al seu poble natal.
Nou!!: Catalanisme і Pere Poblet i Andreu · Veure més »
Pere Ribot i Sunyer
Pere Ribot i Sunyer (Vilassar de Mar, Maresme, 21 de febrer de 1908 - Girona, Gironès, 24 d'agost de 1997) fou un poeta i sacerdot català.
Nou!!: Catalanisme і Pere Ribot i Sunyer · Veure més »
Pere Salom i Morera
Pere Salom i Morera (Sabadell, Vallès Occidental, 1883 - Palma, 1950) fou escriptor i poeta.
Nou!!: Catalanisme і Pere Salom i Morera · Veure més »
Pi de les Tres Branques
El Pi de les Tres Branques és un pi roig (Pinus sylvestris) de tres besses, de 25 metres d'alçària i un perímetre a la base del tronc d'uns 5 metres, al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu, el Berguedà).
Nou!!: Catalanisme і Pi de les Tres Branques · Veure més »
Pilar Rahola i Martínez
Pilar Rahola i Martínez (Barcelona, 21 d'octubre de 1958) és una periodista, escriptora i política catalana d'ideologia catalanista i independentista.
Nou!!: Catalanisme і Pilar Rahola i Martínez · Veure més »
Pius Puigcorbé i Galceran
Pius Puigcorbé i Galceran (Tremp, Pallars Jussà, 1853 - Cervera, Segarra, 1909) va ésser un notari que és esmentat com a representant d'una agrupació catalanista de Cervera, la qual s'adherí al Missatge a la Reina Regent (1888), i figura com a delegat a les Assemblees de la Unió Catalanista celebrades a Manresa (1892), Reus (1893), Girona (1897), Terrassa (1901) i Barcelona (1904).
Nou!!: Catalanisme і Pius Puigcorbé i Galceran · Veure més »
Pla Jaussely
El Pla Jaussely fou un projecte d'adaptació del planejament urbanístic de Barcelona definit al Pla Cerdà per tal d'encaixar la trama de l'Eixample de Barcelona amb els traçats originals de les vil·les que envoltaven la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Pla Jaussely · Veure més »
Plaça del Cinc d'Oros
La plaça del Cinc d'Oros, anteriorment anomenada plaça de Joan Carles I, es troba al districte de l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Plaça del Cinc d'Oros · Veure més »
Plats bruts
Plats bruts va ser una sèrie de televisió catalana estrenada el 19 d'abril de 1999 per TV3.
Nou!!: Catalanisme і Plats bruts · Veure més »
Prefectura Superior de Policia de Catalunya
La Prefectura Superior de Policia de Catalunya és un edifici situat a la Via Laietana, 43 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Nou!!: Catalanisme і Prefectura Superior de Policia de Catalunya · Veure més »
Primer Congrés Catalanista
El Primer Congrés Catalanista fou una assemblea celebrada a Barcelona entre el 9 d'octubre i el 14 de novembre de 1880 per tal de fixar l'ideari catalanista.
Nou!!: Catalanisme і Primer Congrés Catalanista · Veure més »
Primeres Jornades Catalanes de la Dona
Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades del 27 al 30 de maig de 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona, es consideren com el moment de l'eclosió del moviment feminista als Països Catalans en l'anomenada “segona onada” (per diferenciar-lo del moviment sufragista de finals del i començaments del). En aquella trobada, que fou possiblement un dels primers actes del període de la transició totalment obert a la participació ciutadana activa, s'exposaren per primera vegada en un fòrum de debat públic i obert les reivindicacions i demandes de les dones després dels llargs anys de la dictadura.
Nou!!: Catalanisme і Primeres Jornades Catalanes de la Dona · Veure més »
Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919
Edició del projecte d'Estatut publicat després de l'acte del Palau de la Música El Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919 va ser aprovat per l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya a Barcelona, el 24 i 25 de gener de 1919 amb el suport de tots els partits catalans: El Partit Republicà Català que prenia aquest Estatut com el seu objectiu principal, els radicals d'Alejandro Lerroux que li donaven suport, la Lliga Regionalista de Cambó que demanava una visió pragmàtica.
Nou!!: Catalanisme і Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919 · Veure més »
Províncies de Catalunya
Els límits provincials de Catalunya marcats sobre el mapa de comarques. Les províncies de Catalunya són quatre: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Nou!!: Catalanisme і Províncies de Catalunya · Veure més »
Pujol: els secrets d'Andorra
Pujol: els secrets d'Andorra és un reportatge de Genís Cormand i Xavier Bonet sobre el Cas Pujol.
Nou!!: Catalanisme і Pujol: els secrets d'Andorra · Veure més »
Qüestió de noms
Qüestió de noms és el títol d'un opuscle publicat per l'escriptor suecà Joan Fuster el 1962.
Nou!!: Catalanisme і Qüestió de noms · Veure més »
Quatre Columnes
Montjuïc (Barcelona) Les Quatre Columnes, també conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch, són 4 columnes amb capitells jònics que reprodueixen les que van ser aixecades l'any 1919 per l'arquitecte Puig i Cadafalch on actualment hi ha la Font màgica de Montjuïc, a Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Quatre Columnes · Veure més »
Quiosc de Canaletes
El quiosc de Canaletes va ser un establiment popular de begudes situat a la part superior de la Rambla de Canaletes, a prop de la plaça de Catalunya, a Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і Quiosc de Canaletes · Veure més »
Rafael Areñas Tona
Rafael Areñas Tona (Barcelona, 1883-1938) fou un fotògraf català.
Nou!!: Catalanisme і Rafael Areñas Tona · Veure més »
Rafael Campalans i Puig
Rafael Campalans i Puig (Barcelona, 21 d'octubre de 1887 — Torredembarra, Tarragonès, 9 de setembre de 1933) fou un enginyer, polític i professor universitari català.
Nou!!: Catalanisme і Rafael Campalans i Puig · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Catalanisme і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Raimon Casellas i Dou
Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 7 de gener de 1855 - Sant Joan de les Abadesses, el Ripollès, 2 de novembre de 1910) fou un periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català.
Nou!!: Catalanisme і Raimon Casellas i Dou · Veure més »
Ramón de la Sota
Ramón de la Sota Llano (Castro Urdiales, Cantàbria, 20 de gener de 1857 – Getxo, Biscaia, 17 d'agost de 1936) fou un empresari navilier, polític del Partit Nacionalista Basc (PNB) i una de les majors fortunes de l'època a Espanya.
Nou!!: Catalanisme і Ramón de la Sota · Veure més »
Ramon Barnils i Folguera
Ramon Barnils i Folguera (Sabadell, Vallès Occidental, 13 d'octubre de 1940 - Reus, Baix Camp, 14 de març de 2001) fou un periodista i traductor català.
Nou!!: Catalanisme і Ramon Barnils i Folguera · Veure més »
Ramon Bertran i Nat
Ramon Bertran i Nat (Surp, Pallars Sobirà, 1855 - La Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1936) va ésser un mestre d'escola que va gaudir d'un gran prestigi com a pedagog i col·laborà activament en el diccionari que preparava Mossèn Alcover.
Nou!!: Catalanisme і Ramon Bertran i Nat · Veure més »
Ramon Boladeres i Soler
Ramon Boladeres i Soler (Prats de Lluçanès, Lluçanès, 29 de juliol de 1933 - Sabadell, Vallès Occidental, 1992) fou un fotògraf català.
Nou!!: Catalanisme і Ramon Boladeres i Soler · Veure més »
Ramon de Montaner i Vila
Ramon de Montaner i Vila (Canet de Mar, 29 de gener de 1832 – Barcelona, 16 de juny de 1921) fou un empresari i editor català.
Nou!!: Catalanisme і Ramon de Montaner i Vila · Veure més »
Ramon Faus i Cerqueda
Ramon Faus i Cerqueda (Castellciutat -La Seu d'Urgell-, Alt Urgell, 1835-1895) fou un mestre d'escola de fortes conviccions catalanistes i aquesta actitud també es va palesar en les seues activitats pedagògiques.
Nou!!: Catalanisme і Ramon Faus i Cerqueda · Veure més »
Ramon Masnou i Boixeda
Ramon Masnou i Boixeda (Santa Eugènia de Berga, Osona, 3 de setembre de 1907 - Vic, Osona, 9 de juny 2004) fou un eclesiàstic i bisbe català.
Nou!!: Catalanisme і Ramon Masnou i Boixeda · Veure més »
Ramon Picó i Campamar
Ramon Picó i Campamar (Pollença, Mallorca, 1848 - Barcelona, 13 de novembre de 1916) fou un escriptor mallorquí.
Nou!!: Catalanisme і Ramon Picó i Campamar · Veure més »
Ramon Planes i Izabal
Ramon Planes i Izabal (Sitges, 1905 - Sitges, 1989) fou perit químic de professió, articulista, militant catalanista dins d'Estat Català o Esquerra Republicana de Catalunya i escriptor.
Nou!!: Catalanisme і Ramon Planes i Izabal · Veure més »
Ramon Trias Fargas
Ramon Trias Fargas (Barcelona, 27 de desembre de 1922 - el Masnou, 22 d'octubre de 1989) fou un destacat polític catalanista del.
Nou!!: Catalanisme і Ramon Trias Fargas · Veure més »
Ràdio Associació de Catalunya
Ràdio Associació de Catalunya (RAC) és una societat cooperativa catalana limitada fundada l'any 1924 que gestiona actualment, juntament amb l'empresa Radiocat XXI, les emissores amb les sigles RAC: l'emissora generalista RAC 1 i l'emissora musical RAC 105.
Nou!!: Catalanisme і Ràdio Associació de Catalunya · Veure més »
Reagrupament
Reagrupament, també anomenat Reagrupament Independentista (RI), és una associació que treballa per la independència i el reconeixement internacional de la nació catalana i la regeneració democràtica.
Nou!!: Catalanisme і Reagrupament · Veure més »
Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) va ser un referèndum d'autodeterminació, que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.
Nou!!: Catalanisme і Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 · Veure més »
Regionalisme i nacionalisme a Espanya
XIX mostrant les regions de dret consuetudinari tradicional (furs) basat en els regnes històrics. Lleó. Dades de les eleccions autonòmiques de 2015-2016. 1.
Nou!!: Catalanisme і Regionalisme i nacionalisme a Espanya · Veure més »
Regions de la Unió Europea
La Unió Europea va crear el Comitè de les Regions per representar les regions de la Unió Europa, entenen regions com el nivell administratiu que queda per sota d'un estat.
Nou!!: Catalanisme і Regions de la Unió Europea · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya
La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.
Nou!!: Catalanisme і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »
República de Galícia
La República de Galícia va ser un passatge efímer en la història de Galícia que va durar unes hores i va tenir lloc exactament durant el 27 de juny de 1931, un dia abans de les eleccions a les Corts Constituents de la Segona República Espanyola, quan activistes com Pedro Campos Couceiro i Antonio Alonso Ríos van declarar que la solució als problemes de Galícia no passava per integrar-se en una República espanyola, sinó per optar per la creació de la Primera República Gallega.
Nou!!: Catalanisme і República de Galícia · Veure més »
Repressió franquista
La repressió franquista fou el llarg procés de violència física, econòmica, política i cultural que van patir durant la Guerra Civil espanyola els partidaris del govern legítim de la Segona República Espanyola a la zona del bàndol nacional, i durant la postguerra i la dictadura franquista els perdedors de la Guerra Civil -els republicans-, els qui hi donaven suport o, més simplement, els qui eren denunciats com antifranquistes -ho fossin o no-, així com posteriorment els membres d'organitzacions polítiques, sindicals i, en general, els qui no estaven d'acord amb la dictadura franquista, manifestaven la seva oposició al règim i els qui constituïen o podien constituir un perill pel règim sorgit de lAlzamiento Nacional. La tanatopolítica i la biopolítica de la repressió franquista obeïen a les lògiques d'una guerra civil, una conquesta colonial i una guerra santa catòlica, sobre una població fins aleshores considerada part de la mateixa comunitat.
Nou!!: Catalanisme і Repressió franquista · Veure més »
Ressorgiment
Ressorgiment fou una revista mensual escrita en català i que fou publicada a Buenos Aires (Argentina) del 1916 al 1972, i considerada la més destacada de les revistes publicades pels catalans de l'Argentina.
Nou!!: Catalanisme і Ressorgiment · Veure més »
Ricard Maria Carles i Gordó
Ricard Maria Carles i Gordó (València, 24 de setembre de 1926 — Tortosa, el Baix Ebre, 17 de desembre de 2013), fou un bisbe i cardenal valencià.
Nou!!: Catalanisme і Ricard Maria Carles i Gordó · Veure més »
Rock català
Rock català és una etiqueta musical utilitzada per fer referència a algunes formacions musicals de finals del i principis del que canten en català.
Nou!!: Catalanisme і Rock català · Veure més »
Rosa Sensat i Vilà
Rosa Sensat i Vilà (el Masnou, Maresme, 16 de juny de 1873 - Barcelona, 1 d'octubre de 1961) va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del.
Nou!!: Catalanisme і Rosa Sensat i Vilà · Veure més »
Rossend Marsol Clua
Rossend Marsol Clua, conegut pel seu pseudònim Sícoris, (Artesa de Segre, 22 d'octubre de 1922 - Andorra la Vella, 17 de gener de 2006) era un periodista i escriptor andorrà.
Nou!!: Catalanisme і Rossend Marsol Clua · Veure més »
Ruc català
Calçat amb simbologia catalanista que inclou l'ase El ruc català o guarà (Equus asinus var. catalana) és la raça de rucs autòctona de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Ruc català · Veure més »
Salvador Casañas i Pagès
Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908) fou un bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, bisbe de Barcelona i cardenal català.
Nou!!: Catalanisme і Salvador Casañas i Pagès · Veure més »
Salvador Cot i Belmonte
Salvador Cot i Belmonte (Terrassa, 8 d'octubre de 1965) és un periodista català, director del diari digital El Món. Va començar la seva carrera professional l'any 1983 i durant la seva trajectòria com a periodista ha treballat en mitjans de premsa escrita com Diari de Terrassa, El Periódico i El País, entre altres, i en mitjans de televisió i ràdio com TVC, TVE, RAC1 o Catalunya Ràdio.
Nou!!: Catalanisme і Salvador Cot i Belmonte · Veure més »
Salvador Estrem i Fa
Salvador Estrem i Fa (Falset, Priorat, 28 de març de 1893 - 14 de setembre de 1936) va ser pagès, intel·lectual i periodista del Priorat.
Nou!!: Catalanisme і Salvador Estrem i Fa · Veure més »
Salvador Montell i Puigarnau
Salvador Montell i Puigarnau (L'Hospitalet de Llobregat, 1941 – Cornellà de Llobregat, 1r de juny de 2022) fou un administratiu, folklorista i activista cultural català.
Nou!!: Catalanisme і Salvador Montell i Puigarnau · Veure més »
Samuel Morera i Ribas
Samuel Morera i Ribas (Monistrol de Montserrat, 10 d'agost del 1889 - Ciutat de Mèxic, 20 de febrer del 1969) va ser un polític que presidí l'Ajuntament de Terrassa i que hagué d'exiliar-se a Mèxic en acabada la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Catalanisme і Samuel Morera i Ribas · Veure més »
Santiago Abascal Conde
és un sociòleg, polític i assagista basc.
Nou!!: Catalanisme і Santiago Abascal Conde · Veure més »
Sí al País Català
Sí al País Català, també conegut com a Oui au Pays Catalan (en francès) o #OPCAT, és una formació política catalanista de Catalunya Nord.
Nou!!: Catalanisme і Sí al País Català · Veure més »
Síntesi del criteri valencianista
La Síntesi del críteri valencianista és un opuscle redactat per Eduard Martínez i Ferrando l'any 1918 i editat a la ciutat de Barcelona per la Joventut Valencianista, i es considera el primer text teòric del valencianisme d'arrel catalanista.
Nou!!: Catalanisme і Síntesi del criteri valencianista · Veure més »
Sebastià Farnés i Badó
Taquigrafia Catalana'' de Sebastià Farnés, segona edició publicada a Barcelona l'any 1931 Sebastià Farnés i Badó (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 15 de juliol de 1854 - Barcelona, 5 de gener de 1934) fou un advocat, taquígraf, escriptor i folklorista català.
Nou!!: Catalanisme і Sebastià Farnés i Badó · Veure més »
Sebastià Pi i Pi
Sebastià Pi i Pi (Begur, Baix Empordà, 1847 - La Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1914) Sebastià procedia d’una família dedicada a les tasques marines de la vila de Begur, però ell no va voler seguir aquesta tradició familiar perquè preferí estudiar a l’ escola Especial d’Arquitectura de Begur, centre que tenia la funció de preparar alumnes per després poder anar a validar els seus coneixements davant d’un Jurat de professors a la Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, centre docent que també formava a Mestres d’Obres seguin les ordenances contingudes al Decret del dia 21-12-1868 que consta al document de contratació del senyor S.Pi fet per l'Ajuntament de la Bisbal dins el lligall Correspondencia municipal.
Nou!!: Catalanisme і Sebastià Pi i Pi · Veure més »
Segismundo Moret y Prendergast
Estàtua de Moret a Cadis Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1833 – Madrid, 28 de gener de 1913) va ser un hisendat, literat i polític espanyol.
Nou!!: Catalanisme і Segismundo Moret y Prendergast · Veure més »
Segle XX a Catalunya
El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.
Nou!!: Catalanisme і Segle XX a Catalunya · Veure més »
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Nou!!: Catalanisme і Senyera del País Valencià · Veure més »
Separatisme
El separatisme és una ideologia que promou la desunió d'una o diverses parts d'una entitat.
Nou!!: Catalanisme і Separatisme · Veure més »
Serafín Fanjul García
Serafín Fanjul García (Madrid, 4 de setembre de 1945) és un arabista espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Nou!!: Catalanisme і Serafín Fanjul García · Veure més »
Setmana pro-amnistia de maig de 1977
La setmana pro-amnistia de maig de 1977 va ser una convocatòria de mobilitzacions populars que va tenir lloc durant la transició política espanyola, inicialment per a la setmana del 8 al 15 a Àlaba, Guipúscoa, Biscaia i Navarra per reclamar l'amnistia de tots els presos relacionats amb penes de caràcter polític.
Nou!!: Catalanisme і Setmana pro-amnistia de maig de 1977 · Veure més »
Socialisme, Catalunya i Llibertat
Socialisme, Catalunya i Llibertat és una associació social i política que defensa la democràcia, el socialisme i el catalanisme i que reivindica la República Catalana.
Nou!!: Catalanisme і Socialisme, Catalunya i Llibertat · Veure més »
Societat Coral Catalunya Nova
''Enric Morera dirigint al cor Catalunya Nova'', oli de Santiago Rusiñol (1897), al Museu Cau Ferrat de Sitges. La Societat Coral Catalunya Nova va ser fundada per Enric Morera el 14 de juliol de 1895 iniciant un període d'activitat que es prolongà fins al 1935.
Nou!!: Catalanisme і Societat Coral Catalunya Nova · Veure més »
Solidaritat Catalana
Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.
Nou!!: Catalanisme і Solidaritat Catalana · Veure més »
Suma Independència
Suma Independència (SI) és un moviment social i polític de caràcter transversal que cerca assolir una majoria parlamentària per tal de proclamar la independència de la nació catalana.
Nou!!: Catalanisme і Suma Independència · Veure més »
Teatre de Santiago Rusiñol
Santiago Rusiñol retratat per Ramon Casas El teatre de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) és una part cabdal de la seva creació literària de l'autor.
Nou!!: Catalanisme і Teatre de Santiago Rusiñol · Veure més »
Teatre noucentista
El teatre noucentista són aquelles produccions teatrals que es van realitzar durant el període conegut com a Noucentisme.
Nou!!: Catalanisme і Teatre noucentista · Veure més »
Televisió de Catalunya
Televisió de Catalunya (TVC) és la divisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de gestionar-ne els serveis de televisió.
Nou!!: Catalanisme і Televisió de Catalunya · Veure més »
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Reconstrucció de les escoles NA.
Nou!!: Catalanisme і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Veure més »
Teodor Llorente Olivares
Teodor Llorente Olivares (València, 7 de gener de 1836 - València, 2 de juliol de 1911) fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana.
Nou!!: Catalanisme і Teodor Llorente Olivares · Veure més »
Tercera Via valenciana
De Impura Natione (1986) va ser el llibre que va iniciar amb la coneguda com Tercera Via. La Tercera Via (o Valencianisme de conciliació) article de Rafael Company al seu bloc personal del 25 de juliol de 2008 Article de Pere Fuset i Tortosa a Levante-EMV del 3 de febrer de 2009 és el nom que des de l'àmbit periodístic es va donar a una sèrie de reflexions de caràcter valencianista sorgides a mitjans de la dècada de 1980 amb la finalitat de fer convergir o reconciliar el fusteranisme amb el blaverisme,, Pere Arberola i Garcia des de postures revisionistes del pensament de Joan Fuster,, Joaquin Martín Cubas considerant el País Valencià com un projecte nacional propi tot i reconèixer el valencià com a part de la llengua catalana.
Nou!!: Catalanisme і Tercera Via valenciana · Veure més »
Terenci Thos i Codina
Terenci Thos i Codina (Mataró, 1 de setembre de 1841 - 27 d'abril de 1903) va ser un advocat, polític i escriptor català.
Nou!!: Catalanisme і Terenci Thos i Codina · Veure més »
Terra baixa
Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.
Nou!!: Catalanisme і Terra baixa · Veure més »
Tete Montoliu
Vicenç Montoliu i Massana (28 de març de 1933 - 24 d'agost de 1997), més conegut com a Tete Montoliu, fou un pianista de jazz català.
Nou!!: Catalanisme і Tete Montoliu · Veure més »
Tomàs Costa i Fornaguera
Tomàs Costa i Fornaguera (1831 - 1911) fou un religiós català que exercí de bisbe de Lleida i d'arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Catalanisme і Tomàs Costa i Fornaguera · Veure més »
Tomàs de Lloberola i Serradell
Tomàs de Lloberola i Serradell (Barcelona, circa 1860-1931) és un personatge de ficció de la novel·la Vida privada escrita per Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, la qual fou publicada l'octubre de l'any 1932.
Nou!!: Catalanisme і Tomàs de Lloberola i Serradell · Veure més »
Torres de Segre
Torres de Segre és una vila i municipi que s'estén al sector de ponent de la comarca del Segrià, a la vall del riu Segre.
Nou!!: Catalanisme і Torres de Segre · Veure més »
Tots els camins duen a Roma
Tots els camins duen a Roma és un llibre de memòries publicat per Agustí Calvet, més conegut com a Gaziel, l'any 1958.
Nou!!: Catalanisme і Tots els camins duen a Roma · Veure més »
Tradicionalisme
Revista La Tradició Catalana amb el retrat del bisbe de Vic Josep Morgades i Gili, reconstructor del Monestir de Ripoll i la tomba de Guifré el PilósEl tradicionalisme és, en la història de la filosofia, la tendència a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la història que cal valorar, respectar i defensar.
Nou!!: Catalanisme і Tradicionalisme · Veure més »
Tribuna Catalana
Tribuna Catalana fou un mitjà de comunicació en català, de línia editorial catalanista.
Nou!!: Catalanisme і Tribuna Catalana · Veure més »
Trinitat Sais i Plaja
Trinitat Sais i Plaja (La Bisbal d'Empordà, 22 de juliol de 1878 - Barcelona, 17 d'octubre de 1933) fou una metgessa catalana, i consta com la vuitena dona que va llicenciar-se en Medicina a Catalunya, i la primera de les comarques gironines.
Nou!!: Catalanisme і Trinitat Sais i Plaja · Veure més »
Un combregar a muntanya (esbós)
Un combregar a muntanya és una pintura a l'oli sobre tela realitzada per Marià Vayreda i Vila a finals del.
Nou!!: Catalanisme і Un combregar a muntanya (esbós) · Veure més »
Unió Catalanista
La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.
Nou!!: Catalanisme і Unió Catalanista · Veure més »
Unió de Nacions
Mapa ètnic d'Europa, publicat per la Unió de Nacions. La Unió de Nacions (Union des Nationalités) era una organització política amb seu a París des de 1912 fins a 1919, que advocava pel dret d'autodeterminació de les nacions sense estat.
Nou!!: Catalanisme і Unió de Nacions · Veure més »
Unió Democràtica de Catalunya
Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va ser un partit polític català actiu entre 1931 i 2017, d'ideologia democristiana o socialcristiana, amb Manuel Carrasco i Formiguera i Miquel Coll i Alentorn com a líders destacats.
Nou!!: Catalanisme і Unió Democràtica de Catalunya · Veure més »
Unió Democràtica del País Valencià
Unió Democràtica del País Valencià (UDPV) fou un partit polític valencià, d'ideologia democratacristiana i nacionalista valencià, fundat el 2 de juny de 1965, però actiu entre 1962 i 1977.
Nou!!: Catalanisme і Unió Democràtica del País Valencià · Veure més »
Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà
La Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (en francès: Union Sportive Arlequins Perpignan, USAP) és un club de rugbi a 15 de Perpinyà (Rosselló) fundat el 1902.
Nou!!: Catalanisme і Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà · Veure més »
Unió Republicana (1903)
Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal, gràcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900.
Nou!!: Catalanisme і Unió Republicana (1903) · Veure més »
Unió Socialista de Catalunya
La Unió Socialista de Catalunya (USC) va ser un partit polític català d'esquerres fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d'una escissió de la Federació Catalana del PSOE, dirigida per Rafael Campalans i Puig, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar.
Nou!!: Catalanisme і Unió Socialista de Catalunya · Veure més »
Unió, Progrés i Democràcia
Unió, Progrés i Democràcia (en castellà: Unión, Progreso y Democracia, acrònim: UPyD) va ser un partit polític espanyol fundat el 2007.
Nou!!: Catalanisme і Unió, Progrés i Democràcia · Veure més »
Valencianisme
El valencianisme o nacionalisme valencià és un corrent social estructurat tant culturalment com políticament que vol preservar i promoure el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural del País Valencià o Nació Valenciana.
Nou!!: Catalanisme і Valencianisme · Veure més »
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Nou!!: Catalanisme і Valentí Almirall i Llozer · Veure més »
Vergonha
genocidis lingüístics. La vergonha, 'vergonya' en occità (IPA), i de vegades lo vergonhament en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen les pràctiques —i per extensió els efectes— que sobre els nens i la resta de ciutadans no francòfons de França, tingueren diverses polítiques governamentals respecte del que hom va anomenar patuès, en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat.
Nou!!: Catalanisme і Vergonha · Veure més »
Via Catalana
Via Catalana al seu pas pel Passeig de Colom de Barcelona Un dels trams del Masnou. La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Via Catalana · Veure més »
Via fora els adormits
''Via fora als adormits y resposta del Sr. Broak, secretari que, fou el Sieur Mitford Crow, al Sr. Vallés, son corresponent de Barcelona, sobre les mateixes politiques presents'' Via fora els adormits fou un opuscle antiborbònic publicat a Barcelona el 1734, una crida a la defensa de les llibertats arrabassades el 1714 i a la reclamació dels territoris cedits a França per la Pau dels Pirineus, i reivindica la creació d'un domini català que amb utilitat de l'Europa pot reviure, o bé la creació d'una república lliure de Catalunya o una república o regne d'Aragó, aliada a una república galaico-portuguesa.
Nou!!: Catalanisme і Via fora els adormits · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Catalanisme і Vic · Veure més »
Vicenç Albert Ballester i Camps
Vicenç Albert Ballester i Camps (Barcelona, 18 de setembre de 1872 - El Masnou, 15 d'agost de 1938) fou un militant nacionalista català, considerat per alguns el dissenyador i difusor de la bandera estelada.
Nou!!: Catalanisme і Vicenç Albert Ballester i Camps · Veure més »
Vicente Cacho Viu
Vicente Cacho Viu (Madrid, 27 de desembre de 1929 - Madrid, 28 de novembre de 1997) va ser un historiador i catedràtic d'Història Contemporània espanyol.
Nou!!: Catalanisme і Vicente Cacho Viu · Veure més »
Vigatanisme
Vigatanisme és un corrent cultural i polític nascut a Vic i actiu a les darreres dècades del i començament del.
Nou!!: Catalanisme і Vigatanisme · Veure més »
Virolai
Mare de Déu de Montserrat Un virolai és, en català, una composició poètica per a ser cantada, usualment composta per diverses estrofes amb tornada.
Nou!!: Catalanisme і Virolai · Veure més »
Visions & Cants
Visions & Cants és un llibre de poesia escrit per Joan Maragall i publicat l'any 1900.
Nou!!: Catalanisme і Visions & Cants · Veure més »
Xavier Amorós Solà
Xavier Amorós Solà (Reus, 7 d'abril de 1923 - 18 de juliol de 2022) va ser un poeta i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Xavier Amorós Solà · Veure més »
Xavier Domènech i Sampere
Xavier Domènech i Sampere (Sabadell, Vallès Occidental, 2 de desembre de 1974) és un historiador, activista social i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Xavier Domènech i Sampere · Veure més »
Xavier Folch i Recasens
Xavier Folch i Recasens (Burgos, 6 de febrer de 1938 - Barcelona, 24 de juny de 2021) va ser un editor, escriptor i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Xavier Folch i Recasens · Veure més »
Xavier Rubert de Ventós
fou un filòsof i professor universitari, catedràtic emèrit d'Estètica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), escriptor i polític català.
Nou!!: Catalanisme і Xavier Rubert de Ventós · Veure més »
Xiruca
La xiruca (nom comercial Chiruca) fou un calçat creat a Tortellà,"Chirucas".
Nou!!: Catalanisme і Xiruca · Veure més »
XXVIII Congrés del PSOE
El XXVIII Congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol es va celebrar a Madrid (Espanya) en maig de 1979, sota el lema «Construir en llibertat».
Nou!!: Catalanisme і XXVIII Congrés del PSOE · Veure més »
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catalanisme і 10 d'agost · Veure més »
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catalanisme і 14 de novembre · Veure més »
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catalanisme і 17 de novembre · Veure més »
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Catalanisme і 1742 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Catalanisme і 1813 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Catalanisme і 1858 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Catalanisme і 1892 · Veure més »
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catalanisme і 19 de maig · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Catalanisme і 1912 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Catalanisme і 1922 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Catalanisme і 1928 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Catalanisme і 1932 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Catalanisme і 1935 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Catalanisme і 1938 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Catalanisme і 1946 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Catalanisme і 1947 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Catalanisme і 1960 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Catalanisme і 1974 · Veure més »
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catalanisme і 20 de juny · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Catalanisme і 2001 · Veure més »
2060
L'any 2060 ('''MMLX''') serà un any comú que començarà en dijous segons el calendari gregorià, l'any 2060 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 60è any del tercer mil·lenni, el 60è any del, i el primer any de la dècada del 2060.
Nou!!: Catalanisme і 2060 · Veure més »
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catalanisme і 21 d'octubre · Veure més »
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catalanisme і 21 de juliol · Veure més »
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catalanisme і 22 d'octubre · Veure més »
24 de novembre
El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catalanisme і 24 de novembre · Veure més »
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catalanisme і 25 d'octubre · Veure més »
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catalanisme і 25 de març · Veure més »
27 d'abril
El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catalanisme і 27 d'abril · Veure més »
27 de març
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catalanisme і 27 de març · Veure més »
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Catalanisme і 9 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Catalanisme polític, Catalanista, Catalanistes, Catalanitat, Catalanofília, Catalanòfil, Moviment nacionalista català, Nacionalisme català, Nació catalana, Regionalisme català.
