Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Arc (arquitectura), Arcada, Bé cultural d'interès nacional, Campanar, Carreu, Castell d'Aro, Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, Castell termenat, Castlà, Delme, Dovella, Ermessenda de Carcassona, Espitllera, Façana, Finestra, Galeria (arquitectura), Guerra dels remences, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Llinda, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Muralla, Nau (arquitectura), Parament, Pere de Carcassona, Pere el Cerimoniós, Porta, Portal (arquitectura), Primícia, Ramon Borrell I, Santa Maria de Castell d'Aro, Volta, Volta de canó, 1041.
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Arc (arquitectura) · Veure més »
Arcada
Arcada Una arcada es una sèrie d'arcs adossats a una construcció, que tenen una funció estructural i decorativa i que es pot disposar en un sol ordre o en diversos ordres superposats.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Arcada · Veure més »
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Bé cultural d'interès nacional · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Campanar · Veure més »
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Carreu · Veure més »
Castell d'Aro
Castell d'Aro és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Castell d'Aro · Veure més »
Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró
Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, també denominat la Vall d'Aro, (abans anomenat oficialment i a tort Castell-Platja d'Aro) és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà, amb capital a Platja d'Aro.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró · Veure més »
Castell termenat
Castell termenat era una circumscripció territorial centrada en un castell.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Castell termenat · Veure més »
Castlà
Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Castlà · Veure més »
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Delme · Veure més »
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Dovella · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Espitllera
Espitllera Una espitllera o espillera és una obertura estreta i allargada, feta en un mur d'una fortificació o d'una altra construcció, per la qual hom podia mirar a l'exterior i llançar projectils sense gaire perill de ser ferit pels de fora.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Espitllera · Veure més »
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Façana · Veure més »
Finestra
'''Finestres''' en un mur Una finestra és una obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a fora.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Finestra · Veure més »
Galeria (arquitectura)
Versalles Una galeria és un espai cobert que té, entre altres funcions, la de ser lloc de sojorn o de circulació.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Galeria (arquitectura) · Veure més »
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Guerra dels remences · Veure més »
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Inventari del Patrimoni Cultural Català · Veure més »
Llinda
Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Llinda · Veure més »
Monestir de Sant Feliu de Guíxols
El monestir de Sant Feliu de Guíxols, està situat en la població de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Monestir de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Muralla
Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Muralla · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Nau (arquitectura) · Veure més »
Parament
El parament defineix '' la part vertical '' d'una construcció. Parament exterior d'un castell. Un parament és cada una de les cares de tot element constructiu vertical, com parets o murs.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Parament · Veure més »
Pere de Carcassona
Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).
Nou!!: Castell de Benedormiens і Pere de Carcassona · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Castell de Benedormiens і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Porta
Porta de la Seu Vella de Lleida Porta En arquitectura, una porta és un espai buit o obertura feta en una paret, que s'utilitza per accedir a l'habitatge o a cambres interiors.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Porta · Veure més »
Portal (arquitectura)
Monestir de Ripoll El portal és, en llenguatge col·loquial, la porta gran d'entrada a un edifici o la porta d'entrada a qualsevol casa o habitació.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Portal (arquitectura) · Veure més »
Primícia
La primícia és una renda eclesiàstica que suposava el pagament per part del pagès d'una part de les collites.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Primícia · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Castell de Benedormiens і Ramon Borrell I · Veure més »
Santa Maria de Castell d'Aro
Santa Maria de Castell d'Aro és una església protegida com a bé cultural d'interès local a municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà).
Nou!!: Castell de Benedormiens і Santa Maria de Castell d'Aro · Veure més »
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Volta · Veure més »
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Nou!!: Castell de Benedormiens і Volta de canó · Veure més »
1041
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Benedormiens і 1041 · Veure més »
