Accés més ràpid que el navegador!
54 les relacions: Afillatura de San Andrián de Vadoluengo (1135), Alfons d'Aragó i de Portugal, Aragó, Aragó!, Batalla de Llucmajor, Batlle (antic règim), Casa reial d'Aragó, Casa reial de Mallorca, Casal, Casal de Barcelona, Catalunya, Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas, Cimera Reial, Comtat de Prades, Corona d'Aragó, Diputació del General de Catalunya, Ducat de Cardona, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Elionor d'Aragó de Sicília (1346-1405), Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera, Escut d'Ademús, Francesc d'Aragó i de Cardona, Genealogia del Casal d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Gesta Comitum Barchinonensium, Guillem Ramon de Montcada i de Luna, Història dels Països Catalans, Historiografia catalana de l'edat mitjana, Joana d'Aragó i de Cardona, Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Benavides, Llegenda de Guifré el Pilós, Llegenda dels capítols matrimonials, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis de Mallorca, Lluís Ramon d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Lope de Luna, Manfred I d'Atenes, Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Numeració del Casal d'Aragó, Ordinals dels reis d'Aragó, Origen de la Senyera Reial, Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Pere el Gran, Peronella d'Aragó, Principat de Catalunya, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Roger de Flor, ..., Senyal Reial (segle XIII), Senyera reial, Teoria del Casamiento en casa, Trofeu de la Conquesta. Ampliar l'índex (4 més) »
Afillatura de San Andrián de Vadoluengo (1135)
LAfillatura de San Andrián de Vadoluengo fou el contracte d'afillament firmat el gener de 1135 a l'ermita de San Adrián de Vadoluengo (Sangüesa) entre el rei Garcia V de Pamplona i el rei Ramir II d'Aragó.
Nou!!: Casal d'Aragó і Afillatura de San Andrián de Vadoluengo (1135) · Veure més »
Alfons d'Aragó i de Portugal
Alfons d'Aragó i de Portugal (Sogorb, 1489 - El Puig de Santa Maria, 16 d'octubre de 1563) va ser un noble del casal d'Aragó, duc de Sogorb i comte d'Empúries entre 1522 i 1562.
Nou!!: Casal d'Aragó і Alfons d'Aragó i de Portugal · Veure més »
Aragó, Aragó!
'''«C'''ridaven Aragón! Aragón!» Batalla de Cibistra (1304)Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342) El crit Aragó, Aragó! (en aragonès: Aragón, Aragón!) fou el crit de guerra principal que proferien les hosts militars del Casal d'Aragó; la raó és que era el cognom dels sobirans i era bramat unànimement per aragonesos, catalans, mallorquins, valencians i sicilians, tots súbdits del Casal d'Aragó.
Nou!!: Casal d'Aragó і Aragó, Aragó! · Veure més »
Batalla de Llucmajor
La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.
Nou!!: Casal d'Aragó і Batalla de Llucmajor · Veure més »
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Nou!!: Casal d'Aragó і Batlle (antic règim) · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Casal d'Aragó і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casa reial de Mallorca
La Casa Reial de Mallorca va sorgir el 1275 quan Jaume I d'Aragó va repartir els seus dominis entre els seus fills Pere el Gran i Jaume II de Mallorca.
Nou!!: Casal d'Aragó і Casa reial de Mallorca · Veure més »
Casal
La paraula casal serveix per a anomenar determinats tipus d'edificacions i els compartiments d'un graner.
Nou!!: Casal d'Aragó і Casal · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Casal d'Aragó і Casal de Barcelona · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Casal d'Aragó і Catalunya · Veure més »
Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas
Caterina Antònia d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas (Lucena, 21 de març de 1635 - Madrid, 16 de febrer de 1697) va ser una aristòcrata espanyola, que va ser duquessa de Sogorb i de Cardona, entre molts altres títols.
Nou!!: Casal d'Aragó і Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas · Veure més »
Cimera Reial
Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).
Nou!!: Casal d'Aragó і Cimera Reial · Veure més »
Comtat de Prades
El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.
Nou!!: Casal d'Aragó і Comtat de Prades · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Casal d'Aragó і Corona d'Aragó · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Casal d'Aragó і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: Casal d'Aragó і Ducat de Cardona · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Casal d'Aragó і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Casal d'Aragó і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Elionor d'Aragó de Sicília (1346-1405)
Elionor d'Aragó (1346 – Giuliana, 1405) fou una noble de la família reial catalana i aragonesa dels Aragó (Casal d'Aragó) que fou comtessa de Caltabellotta (Catalabellota, en català) durant el domini de l'illa de Sicília per part dels catalans.
Nou!!: Casal d'Aragó і Elionor d'Aragó de Sicília (1346-1405) · Veure més »
Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera (?, 12 d'agost de 1588 - Perpinyà, 22 de juliol de 1640),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Casal d'Aragó і Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera · Veure més »
Escut d'Ademús
L'escut d'Ademús és un símbol representatiu oficial d'Ademús, municipi del País Valencià i vila reial, a la comarca del Racó d'Ademús.
Nou!!: Casal d'Aragó і Escut d'Ademús · Veure més »
Francesc d'Aragó i de Cardona
Francesc Ramon d'Aragó i de Cardona (Sogorb, 1539 - 12 de maig de 1575) va ser un noble aragonès, darrer representant de la branca masculina de la dinastia Aragó-Cardona.
Nou!!: Casal d'Aragó і Francesc d'Aragó i de Cardona · Veure més »
Genealogia del Casal d'Aragó
La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.
Nou!!: Casal d'Aragó і Genealogia del Casal d'Aragó · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Casal d'Aragó і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.
Nou!!: Casal d'Aragó і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »
Guillem Ramon de Montcada i de Luna
va ser un noble del casal de Montcada, senyor d'Aitona, Mequinensa, Seròs i Soses, a més de ser creat baró de Monreale i comte de Marmila, a Sicília.
Nou!!: Casal d'Aragó і Guillem Ramon de Montcada i de Luna · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: Casal d'Aragó і Història dels Països Catalans · Veure més »
Historiografia catalana de l'edat mitjana
Comtats de la Marca hispànica a principis del segle IX Si ens remuntem als inicis de la historiografia catalana (pels volts de l'any 1000), trobarem que el monestir de Ripoll, amb la figura de l'abat Oliba, esdevé el centre historiogràfic "oficial" de la dinastia barcelonina.
Nou!!: Casal d'Aragó і Historiografia catalana de l'edat mitjana · Veure més »
Joana d'Aragó i de Cardona
Joana d'Aragó i de Cardona (Sogorb, 1543 - Barcelona, 12 d'agost de 1608) va ser una noble aragonesa, IV Duquessa de Sogorb (1572-1608).
Nou!!: Casal d'Aragó і Joana d'Aragó i de Cardona · Veure més »
Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Benavides
Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Benavides (Madrid, 24 d'abril de 1667 - ídem, 5 de març de 1670) va ser un noble espanyol, duc de Sogorb i de Cardona, entre altres títols.
Nou!!: Casal d'Aragó і Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Benavides · Veure més »
Llegenda de Guifré el Pilós
La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.
Nou!!: Casal d'Aragó і Llegenda de Guifré el Pilós · Veure més »
Llegenda dels capítols matrimonials
La Llegenda dels capítols matrimonials és una llegenda sobre els Capítols matrimonials de Barbastre (1137) i l'ús de la Senyera Reial del Casal d'Aragó que apareix per primera vegada el 1438.
Nou!!: Casal d'Aragó і Llegenda dels capítols matrimonials · Veure més »
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Nou!!: Casal d'Aragó і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Casal d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Casal d'Aragó і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Nou!!: Casal d'Aragó і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Lluís Ramon d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba-Figueroa (4 de gener de 1608-14 de gener de 1670).
Nou!!: Casal d'Aragó і Lluís Ramon d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »
Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba-Figueroa (Còrdova, 24 d'agost de 1558 - Madrid, 1 d'octubre de 1596) va ser un noble i aristòcrata, que va ser durant molts anys hereu de les cases de Comares i Aragó-Cardona, i com a tal va ser X comte de Prades.
Nou!!: Casal d'Aragó і Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »
Lope de Luna
Pàgina de l'Armorial de Gelre Lope de Luna (? - Pedrola, 1360) fou un noble aragonès del llinatge dels Luna, primer comte de Luna, i senyor de Sogorb.
Nou!!: Casal d'Aragó і Lope de Luna · Veure més »
Manfred I d'Atenes
Manfred I d'Atenes, també conegut com Manfred d'Aragó o Manfred de Sicília o Manfred de Trinacria, (Catània, 1306 – Trapani, 9 novembre 1317) fou Duc d'Atenes des de l'any 1312 fins a la seva mort, el 1317.
Nou!!: Casal d'Aragó і Manfred I d'Atenes · Veure més »
Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.
Nou!!: Casal d'Aragó і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món · Veure més »
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.
Nou!!: Casal d'Aragó і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Nou!!: Casal d'Aragó і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »
Origen de la Senyera Reial
escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.
Nou!!: Casal d'Aragó і Origen de la Senyera Reial · Veure més »
Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Lucena, 7 de novembre de 1611 - Madrid, 1 de setembre 1690) fou un aristòcrata, polític i militar espanyol.
Nou!!: Casal d'Aragó і Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Casal d'Aragó і Pere el Gran · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Casal d'Aragó і Peronella d'Aragó · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Casal d'Aragó і Principat de Catalunya · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Casal d'Aragó і Roger de Flor · Veure més »
Senyal Reial (segle XIII)
Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).
Nou!!: Casal d'Aragó і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Casal d'Aragó і Senyera reial · Veure més »
Teoria del Casamiento en casa
La Teoria del Casamiento en casa (en català: Teoria del Casament a Casa) és una teoria sobre el llinatge de Ramon Berenguer IV i l'origen del Casal d'Aragó amb implicacions sobre el Senyal Reial formulada per l'historiador Antonio Ubieto Arteta que es basa en la institució jurídica consuetudinària del Casament a casa.
Nou!!: Casal d'Aragó і Teoria del Casamiento en casa · Veure més »
Trofeu de la Conquesta
El Trofeu de la conquesta, és un escut del que forma part de l'exposició permanent del Museu Històric Municipal de València.
Nou!!: Casal d'Aragó і Trofeu de la Conquesta · Veure més »
