Accés més ràpid que el navegador!
23 les relacions: Alyutor, Cas ablatiu, Cas adessiu, Cas elatiu, Cas il·latiu, Cas inessiu, Cas locatiu, Gramàtica, Gramàtica de l'èuscar, Gramàtica del finès, Gramàtica hongaresa, Gramàtica lituana, Groenlandès, Hongarès, Llengües pama-nyunga, Llengües shahaptianes, Llengua hitita, Llengua umatilla, Oroqen, Protofinoúgric, Quenya, Tigrinya, Wayuunaiki.
Alyutor
LAlyutor o l'Alutor és un llenguatge de Rússia que pertany a la branca de Txucotca de les llengües txukotkokamtxatkianes.
Nou!!: Cas al·latiu і Alyutor · Veure més »
Cas ablatiu
El cas ablatiu està present en algunes declinacions indicant lloc o els matisos d'un complement circumstancial, si bé el valor concret depèn de cada llengua.
Nou!!: Cas al·latiu і Cas ablatiu · Veure més »
Cas adessiu
En les llengües ugrofineses, com ara el finès, l'estonià o l'hongarès, el cas adessiu (del llatí adesse "estar present") és el quart cas locatiu, amb el significat bàsic de "sobre" o "sobre de".
Nou!!: Cas al·latiu і Cas adessiu · Veure més »
Cas elatiu
El cas gramatical elatiu (del llatí efferre, 'portar' o 'treure') és un cas locatiu que significa «fora de».
Nou!!: Cas al·latiu і Cas elatiu · Veure més »
Cas il·latiu
El cas il·latiu és un cas gramatical que indica lloc cap al qual o a dins del qual hom es dirigeix.
Nou!!: Cas al·latiu і Cas il·latiu · Veure més »
Cas inessiu
El cas inessiu és un cas gramatical locatiu.
Nou!!: Cas al·latiu і Cas inessiu · Veure més »
Cas locatiu
El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.
Nou!!: Cas al·latiu і Cas locatiu · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Cas al·latiu і Gramàtica · Veure més »
Gramàtica de l'èuscar
La gramàtica de l'èuscar o gramàtica basca és molt diferenciada respecte de les llengües indoeuropees que envolten la zona bascòfona, tot i que, pel que fa al vocabulari, tres quartes parts provenen de llengües diferents de l'èuscar.
Nou!!: Cas al·latiu і Gramàtica de l'èuscar · Veure més »
Gramàtica del finès
Aquest article tracta la gramàtica de la llengua finesa (l'article Finès parla de la llengua en general i conté una panoràmica ràpida de la gramàtica).
Nou!!: Cas al·latiu і Gramàtica del finès · Veure més »
Gramàtica hongaresa
Aquest article descriu la gramàtica hongaresa, en particular aquelles característiques que són particularment remarcables de l'hongarès en comparació amb altres idiomes europeus.
Nou!!: Cas al·latiu і Gramàtica hongaresa · Veure més »
Gramàtica lituana
La gramàtica lituana és l'estudi de la llengua lituana.
Nou!!: Cas al·latiu і Gramàtica lituana · Veure més »
Groenlandès
El groenlandès o groenlandés, grenlandès o kalaallisut és una llengua esquimoaleutiana parlada pels kalaallit a Groenlàndia, i l'única llengua oficial del país des de 2008.
Nou!!: Cas al·latiu і Groenlandès · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Cas al·latiu і Hongarès · Veure més »
Llengües pama-nyunga
Mapa de les llengües pama-nyunga (en blanc) i macro pama-nyunga (en negre). Les llengües pama-nyunga són una família lingüística present a pràcticament arreu d'Austràlia, excepte a la costa nord del país.
Nou!!: Cas al·latiu і Llengües pama-nyunga · Veure més »
Llengües shahaptianes
Les llengües shahaptianes o sahaptianes són un grup de llengües Penutians dels Turons parlades pels pobles amerindis dels Estats Units als estats de Washington, Oregon, i Idaho, al nord-oest dels EUA.
Nou!!: Cas al·latiu і Llengües shahaptianes · Veure més »
Llengua hitita
La llengua hitita és la llengua indoeuropea més antiga coneguda i s'inclou en la branca anatòlica, juntament amb el luvi, el palaic, el lidi i el lici.
Nou!!: Cas al·latiu і Llengua hitita · Veure més »
Llengua umatilla
L’umatilla (tamalúut o imatalamłaamí sɨ́nwit) és una varietat del sahaptin meridional, part de la subfamília sahaptiana del grup dels penutianes de l'Altiplà.
Nou!!: Cas al·latiu і Llengua umatilla · Veure més »
Oroqen
Loroqen, també conegut com a orotxon, oluntxun o, en xinès, eluntxun, és una llengua del grup septentrional de la família manxú-tungús parlada al nord-est de la Xina, concretament a les províncies de Mongòlia Interior i Heilongjiang.
Nou!!: Cas al·latiu і Oroqen · Veure més »
Protofinoúgric
El protofinoúgric és el protollenguatge reconstruït per a la família finoúgrica, és a dir, l'avantpassat de les llengües sàmiques o fineses, com el finès i el sami, i les llengües úgriques, com l'hongarès.
Nou!!: Cas al·latiu і Protofinoúgric · Veure més »
Quenya
Text en quenya, escrit en l'alfabet tengwar i en l'alfabet llatí El quenya (pronunciat: kwéɲə) és un idioma creat per J. R. R. Tolkien en el context de la seva obra literària referida a la Terra Mitjana (El Senyor dels Anells, El hòbbit, etc.). En aquest marc, el quenya és la llengua pròpia dels elfs que varen arribar a Vàlinor, els Calaquendi.
Nou!!: Cas al·latiu і Quenya · Veure més »
Tigrinya
El tigrinya és una llengua semítica etiopicoeritrea parlada per uns 4,5 milions de persones majoritàriament pertanyents al poble tigrinya o tigrai, que viu a l'Eritrea central i a la Regió Tigre d'Etiòpia (a banda de les comunitats tigrinyòfones emigrades principalment a Israel) i que gaudeix de l'estatus de llengua oficial a tots dos estats.
Nou!!: Cas al·latiu і Tigrinya · Veure més »
Wayuunaiki
El wayú, guajiro, o el seu nom propi (autoglotònim) Wayuunaiki (wayuu: poble wayúu; naiki: idioma), és un idioma que parlen al voltant de 400.000 persones en el departament colombià de La Guajira i en l'estat veneçolà del Zulia, i pertany a la família lingüística arawak, subfamilia maipureana, tronc de arawak septentrional, grup de les llengües arawak del Carib, relacionat properament amb les llengües añu (paraujano) de la costa zuliana, la lokono de La Guaiana i la taíno de les Antilles.
Nou!!: Cas al·latiu і Wayuunaiki · Veure més »
