Taula de continguts
224 les relacions: Abdicacions de Baiona, Acció d'Etxabarri, Acció de Dulantzi, Acció de Maella, Acció de Maials, Alçament de 1855, Andoain, Anticlericalisme a Espanya, Antonio Buil y Raso, Antonio Urbiztondo, Antonio van Halen y Sarti, Ateneo de Madrid, August Karl von Goeben, Auguste du Vergier de La Rochejaquelein, Bartolomé de Guibelalde, Bartomeu Porredon i Cirera, Batalla d'Albaida, Batalla d'Altsasu, Batalla d'Arlaban, Batalla d'Arquijas (1834), Batalla d'Artaza, Batalla d'Irun, Batalla d'Oriamendi, Batalla d'Urizaharra, Batalla de Bañón, Batalla de Calanda, Batalla de Castelló, Batalla de Deskarga, Batalla de Fortanet, Batalla de Gra, Batalla de l'Alcora, Batalla de Los Arcos, Batalla de Lugariz, Batalla de Mendaza, Batalla de Mendigorria, Batalla de Montejurra (1835), Batalla de Nazar i Asarta, Batalla de Segura de los Baños, Batalla de Toga, Batalla de Vargas, Batalla de Viana, Batalla de Villar de los Navarros, Batalla de Villarluengo, Batalla de Xèrica, Batalla de Xerta, Batalla de Xest, Batalla de Xiva (1838), Benet Tristany, Bernardino Fernández de Velasco, Buenaventura Carbó y Aloy, ... Ampliar l'índex (174 més) »
Abdicacions de Baiona
Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Abdicacions de Baiona
Acció d'Etxabarri
L'acció d'Etxabarri fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Acció d'Etxabarri
Acció de Dulantzi
L'acció de Dulantzi fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Acció de Dulantzi
Acció de Maella
Lacció de Maella va ser una batalla de la primera carlinada que va tenir lloc l'1 d'octubre de 1838 prop de Maella (Baix Aragó-Casp).
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Acció de Maella
Acció de Maials
L'acció de Maials fou una sagnant batalla de la Primera Guerra Carlina que tingué lloc el dia 10 d'abril de 1834 als voltants de la població de Maials, al Segrià, i en la qual les forces carlines de Manuel Carnicer foren derrotades per les columnes dels generals Josep Carratalà i Manuel Bretón, comandants generals de Tarragona i de Tortosa, respectivament.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Acció de Maials
Alçament de 1855
L'alçament de 1855 fou un conflicte bèl·lic carlista que va tenir lloc fonamentalment a Catalunya entre juny de 1855 i intervinguts de 1856 com a seqüela de la Segona guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Alçament de 1855
Andoain
Andoain és un municipi de Guipúscoa (País Basc).
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Andoain
Anticlericalisme a Espanya
Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Anticlericalisme a Espanya
Antonio Buil y Raso
Antonio Buil y Raso (Colungo, 1785 - València, 1850) fou un militar aragonès.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Antonio Buil y Raso
Antonio Urbiztondo
Juan Antonio de Urbiztondo y Eguía, Marquès de la Solana (Sant Sebastià, 7 de gener de 1803 - Madrid, 26 d'abril de 1857) fou un mariscal de camp carlí conqueridor de l'arxipèlag de Joló.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Antonio Urbiztondo
Antonio van Halen y Sarti
Antonio Van Halen y Sarti (Illa de León, actual San Fernando, Cadis, 1792-Madrid, 1858), comte de Peracamps, va ser un marí i militar espanyol.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Antonio van Halen y Sarti
Ateneo de Madrid
Placa explicativa a l'entrada LAteneo de Madrid és una institució cultural privada situada a Madrid i que va ser creada en 1835 com a Ateneo Científico y Literario.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Ateneo de Madrid
August Karl von Goeben
August Karl von Goeben (Stade, 10 de desembre de 1816 - Koblenz, 13 de novembre de 1880) va ser un general d'infanteria prussià i escriptor.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і August Karl von Goeben
Auguste du Vergier de La Rochejaquelein
era un soldat francès i un general vendeà.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Auguste du Vergier de La Rochejaquelein
Bartolomé de Guibelalde
Bartolomé de Guibelalde (Lizartza, 1788 - Bilbao, 1852) va ser un militar basc i comandant de l'exèrcit carlista durant la Primera Guerra Carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Bartolomé de Guibelalde
Bartomeu Porredon i Cirera
Bartomeu Porredon i Cirera, conegut com El Ros d'Eroles, (Castell-llebre, Oliana, 1795 - Clariana de Cardener, 1847) va ser un militar català, important capitost carlí durant les primera i segona guerres carlines.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Bartomeu Porredon i Cirera
Batalla d'Albaida
La Batalla d'Albaida va ser un dels combats de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla d'Albaida
Batalla d'Altsasu
La batalla d'Altsasu fou un dels combats de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla d'Altsasu
Batalla d'Arlaban
La Batalla d'Arlaban de 1836 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla d'Arlaban
Batalla d'Arquijas (1834)
La batalla d'Arquijas de 1834 fou una de les batalles de la primera guerra carlina que succeí a Arquijas (Navarra).
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla d'Arquijas (1834)
Batalla d'Artaza
La batalla d'Ataza fou una de les batalles de la primera guerra carlina a Ameskoabarren, a la vall d'Ameskoa, a prop d'Estella (Navarra).
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla d'Artaza
Batalla d'Irun
La batalla d'Irun fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla d'Irun
Batalla d'Oriamendi
La Batalla d'Oriamendi va ser un conflicte militar succeït durant la Primera guerra carlina, el dia 16 de març del 1837, entre els carlins i els isabelins, aquests darrers compostos fonamentalment per la Legió Auxiliar Britànica, també coneguda per "Legió Evans".
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla d'Oriamendi
Batalla d'Urizaharra
La Batalla d'Urizaharra tingué lloc ente el 20 i el 22 de juny de 1838 a l'actual Urizaharra (Àlaba).
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla d'Urizaharra
Batalla de Bañón
La batalla de Bañón fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Bañón
Batalla de Calanda
La Batalla de Calanda fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Calanda
Batalla de Castelló
La Batalla de Castelló és una batalla de la Primera Guerra Carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Castelló
Batalla de Deskarga
La batalla de Deskarga fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Deskarga
Batalla de Fortanet
La batalla de Fortanet va ser un dels combats de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Fortanet
Batalla de Gra
La batalla de Gra va ser un fet d'armes que es va produir als voltants del poble de Gra, un petit nucli agregat al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, el dia 12 de juny de 1837 en el curs de l'anomenada Expedició Reial, durant la Primera Guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Gra
Batalla de l'Alcora
La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de l'Alcora
Batalla de Los Arcos
La batalla de Los Arcos fou un dels combats de la Primera Guerra Carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Los Arcos
Batalla de Lugariz
La batalla de Lugariz fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Lugariz
Batalla de Mendaza
La batalla de Mendaza fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Mendaza
Batalla de Mendigorria
La batalla de Mendigorria de 1835 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Mendigorria
Batalla de Montejurra (1835)
La Batalla de Montejurra de 1835 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Montejurra (1835)
Batalla de Nazar i Asarta
La batalla de Nazar i Asarta fou un dels combats de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Nazar i Asarta
Batalla de Segura de los Baños
La batalla de Segura fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Segura de los Baños
Batalla de Toga
La batalla de Toga fou un enfrontament bèl·lic lliurat a la població de Toga, a l'Alt Millars, el 22 de gener de 1836, durant la Primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Toga
Batalla de Vargas
La batalla de Vargas fou un dels combats de la Primera Guerra Carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Vargas
Batalla de Viana
La batalla de Viana fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Viana
Batalla de Villar de los Navarros
La batalla de Villar de los Navarros va ser un enfrontament entre carlins i liberals durant la Primera Guerra Carlina i en el curs de l'Expedició Reial, a prop del municipi aragonès de Villar de los Navarros.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Villar de los Navarros
Batalla de Villarluengo
La batalla de Villarluengo va ser un dels combats de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Villarluengo
Batalla de Xèrica
La batalla de Xèrica fou un dels combats de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Xèrica
Batalla de Xerta
La batalla de Xerta (o acció de Xerta) va ser un combat de la Primera Guerra Carlina que tingué lloc als afores del poble de Xerta el dia 29 de Juny de 1837.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Xerta
Batalla de Xest
La batalla de Xest fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Xest
Batalla de Xiva (1838)
La batalla de Xiva de 1838 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Batalla de Xiva (1838)
Benet Tristany
Benet Tristany (Ardèvol, Solsonès, 1794 - Solsona, 17 de maig del 1847) fou un sacerdot, guerriller i mariscal de camp carlí català, conegut per la seva ferocitat.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Benet Tristany
Bernardino Fernández de Velasco
Bernardino Fernández de Velasco Enríquez de Guzmán y López Pacheco, XIV duc de Frías, IX duc d'Uceda, gran d'Espanya, fou un noble, polític, militar, diplomàtic i poeta espanyol, senador per la província de Lleó.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Bernardino Fernández de Velasco
Buenaventura Carbó y Aloy
fou un militar i polític espanyol, fill del militar Jaime Carbó.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Buenaventura Carbó y Aloy
Cal Pujol (Maspujols)
Cal Pujol és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Maspujols (Baix Camp).
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Cal Pujol (Maspujols)
Carles de Borbó
* Carles I de Borbó (1401 - 1456), comte de Clermont.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Carles de Borbó
Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles II de Parma
Carles Lluís de Borbó-Parma, també conegut amb els noms de Lluís II d'Etrúria, Carles I de Lucca i Carles II de Parma, (Madrid, Regne d'Espanya 1799 - Niça, França 1883) fou el Duc de Parma i Piacenza des de l'any 1847 i fins a l'any següent en què abdicà.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Carles II de Parma
Carles IV d'Espanya
Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Carles IV d'Espanya
Carles Lluís de Borbó i de Bragança
Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín (Madrid 1818 - Brunse (Estíria) 1861), fou Pretendent carlí al tron d'Espanya des de l'any 1845 amb el nom de Carles VI.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Carles Lluís de Borbó i de Bragança
Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó
L'Arxiduc Carles Pius d'Hasburg-Lorena i Borbó, Príncep de Toscana, (Viena, 4 de desembre del 1909 - Barcelona, 24 de desembre del 1953) fou un noble espanyol, arxiduc d'Àustria i pretendent carlista al tron espanyol amb el nom de "Carles VIII", encara que els seus "drets", provenien de la seva mare Blanca de Borbó, filla de Carles VII, tot i que segons els postulats carlistes la seva mare no hauria pogut regnar (però si transmetre els seus drets), ja que l'origen dels "reis" carlistes venia que Carles Maria Isidre de Borbó no va reconèixer a la seva neboda Isabel II com a reina per considerar en vigor la llei semi-sàlica de 1713.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó
Carles V
* Carles V de França (1337-1380), rei de França.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Carles V
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Carlisme
Casa de Borbó (Espanya)
La Casa de Borbó, o de Borbó-Anjou, es la casa reial que regna actualment a Espanya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Casa de Borbó (Espanya)
Castell de la Senyoria
El Castell de la Senyoria és al centre d'Alfara del Patriarca, a la comarca de l'Horta Nord, a la província de València; a una altitud de 35 metres sobre el nivell del mar.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Castell de la Senyoria
Castell de Vicfred
El castell de Vicfred està situat a l'altiplà que separa la conca del riu Llobregós de la del riu Sió.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Castell de Vicfred
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Castelló de la Plana
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Catalanisme
Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic
La Catedral Metropolitana de l'Assumpció de la Santíssima Verge Maria al Cel és l'església catedralícia de l'arxidiòcesi catòlica romana de Mèxic.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic
Charles d'Espagnac
Charles d'Espagne de Cousserans de Cominges o d'Espagne, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya i a Espanya com a Carlos de España (Castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 15 d'agost del 1775 - Organyà, Alt Urgell, 2 de novembre del 1839) fou un noble i militar francès al servei de la monarquia del Regne d'Espanya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Charles d'Espagnac
Charles Henningsen
Charles Frederick Henningsen (Brussel·les o Regne Unit, 1815 - 14 de juny de 1877) va ser un escriptor, mercenari, filibuster i expert en municions.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Charles Henningsen
Cincomarzada
La Cincomarzada fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Cincomarzada
Cirilo de Alameda y Brea
Cirilo de Alameda y Brea O.F.M. (Torrejón de Velasco, Madrid, 9 de juliol de 1781 - Madrid, 30 de juny de 1872) va ser un religiós espanyol, arquebisbe i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Cirilo de Alameda y Brea
Clementina Bouligni Timoni
, anomenada Clementina Bouligni de Pizarro i citat el seu cognom també com Bouligny, va ser una pintora espanyola, que va ser acadèmica d'honor i de mèrit de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid i acadèmica de mèrit de la de Sant Carles de València.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Clementina Bouligni Timoni
Comunió Tradicionalista
Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Comunió Tradicionalista
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Constitucions catalanes
Conveni de Bergara
El Conveni de Bergara altrament dit "Conveni d'Oñate" o "Abraçada de Bergara".
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Conveni de Bergara
Convent de Sant Vicenç Ferrer
miniatura El Convent de Sant Vicenç Ferrer, conegut localment com a es Convent, és un antic convent dominic que consta d'una església i un claustre d'estil barroc, construïts entre els segles XVII i XVIII.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Convent de Sant Vicenç Ferrer
Dècada del 1830
Formalment, la dècada del 1830 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1830 fins al 31 de desembre de 1839.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Dècada del 1830
Dècada del 1870
Formalment, la dècada del 1870 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1870 fins al 31 de desembre de 1879.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Dècada del 1870
Dècada Ominosa
La dècada ominosa és el període que comprèn des de la fi del trienni liberal (1823) fins a la mort de Ferran VII el 1833.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Dècada Ominosa
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Desamortitzacions espanyoles
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Dinastia borbònica
Divisió territorial d'Espanya de 1833
Mapa polític de la divisió territorial d'Espanya en 1833 marcant els límit provincials i acolorint les regions La divisió territorial d'Espanya de 1833 fou una gran reforma de l'organització administrativa d'Espanya, que passà d'organitzar-se en corregiments a províncies canviant no només els noms d'aquests sinó reorganitzant els territoris a l'entorn d'una capital dotada dels instruments més típics de l'estat (caserna, jutjat i governador civil), dependents directament pel govern d'Espanya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Divisió territorial d'Espanya de 1833
Doceañistas
Doceañistas és l'apel·latiu amb el qual es qualificava als partidaris de la Constitució espanyola de 1812 (anomenada popularment la Pepa o la Constitució de Cadis, per la qual cosa també podien ser anomenats gaditans), fonamentalment en el context del Trienni liberal, després del pronunciament de Rafael de Riego que va obligar Ferran VII a posar de nou en vigor el text constitucional que fins llavors havia ignorat com a rei absolut.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Doceañistas
Domènec Forcadell i Mitjavila
Domènec Forcadell i Mitjavila, conegut amb el sobrenom de Domingo del Pebre-roig (Ulldecona, Montsià, 20 de gener del 1800* — Ulldecona, Montsià, 1866) va ser un destacat capitost carlí, lloctinent del general Cabrera durant la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Domènec Forcadell i Mitjavila
El Ángel Exterminador (societat secreta)
Vicente Urrabieta i Llopis per a la novel·la de Francisco José Orellana, ''El conde de España o La inquisición militar: historia-novela contemporánea'', Madrid, Librería de León Pablo, 1856. El Àngel Exterminador és el nom d'una societat secreta espanyola, absolutista i clerical, del, l'existència de la qual encara es considera no confirmada o hipotètica.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і El Ángel Exterminador (societat secreta)
El Carme (Onda)
El santuari de la Mare de Déu de l'Esperança i convent de Pares Carmelites, més conegut com el Carme, és un complex religiós catòlic ubicat als afores de la localitat d'Onda, a la comarca de la Plana Baixa.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і El Carme (Onda)
El Mole
El Mole fou una publicació política satírica que es va distribuir a la Ciutat de València (l'Horta) a finals dels anys 30 i principis dels 40 al, d'idees liberals i crítica amb la política del poder.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і El Mole
El Motín
El Motín va ser una publicació espanyola de finals del i principis del, que va tenir una llarga vida per a l'època: des de la seva fundació el 10 d'abril de 1881 fins al 6 de novembre de 1926.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і El Motín
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Espanya
Eugenio de Aviraneta
Eugenio de Aviraneta e Ibargoyen (Madrid, 1792 – Sant Sebastià, 8 de febrer de 1872) va ser un polític liberal espanyol d'origen basc, força conegut per estar embolicat en gairebé totes les intrigues contra els moderats durant el regnat d'Isabel II i qualsevol besllum de tornada a l'absolutisme.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Eugenio de Aviraneta
Eusebio de Bardaxí y de Azara
Eusebio de Bardaxí y de Azara (Graus, 19 de desembre de 1776 - Huete, 7 de març de 1842) fou un advocat, diplomàtic i polític aragonès.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Eusebio de Bardaxí y de Azara
Evaristo Fernández de San Miguel
Evaristo Fernández de San Miguel y Valledor (Gijón, 26 d'octubre de 1785 - Madrid, 29 de maig de 1862) fou un noble, militar, polític i historiador asturià, duc de San Miguel.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Evaristo Fernández de San Miguel
Expedició Guergué
L'expedició Guergué fou l'intent de revitalitzar la guerra a Catalunya per part del comandament carlí amb l'entrada d'una columna procedent de Navarra sota el comandament del general Juan Antonio Guergué.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Expedició Guergué
Expedició Reial
Mapa del recorregut de l'Expedició Reial, reportat per Wilhem Von-Rahden Es coneix amb el nom d'Expedició Reial l'intent de Carles Maria Isidre de Borbó de prendre Madrid el 1837 i destronar la seva neboda Isabel II, partint amb un exèrcit des del territori basco-navarrès dominat pels carlins, durant la Primera Guerra Carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Expedició Reial
Felix Lichnowsky
Felix Lichnowsky (en alemany: Felix von Lichnowsky) o Felix Maria Vincenz Andreas Lichnowsky, príncep de Lichnowsky i comte de Werdenberg (palau de Gratz, al costat de Troppau, 5 d'abril de 1814 - Frankfurt del Main, 18 de setembre de 1848), va ser un militar i polític alemany que va participar com a voluntari a la Primera guerra carlina a Espanya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Felix Lichnowsky
Ferran de Borbó i de Bragança
Ferran de Borbó i de Bragança (Madrid, 19 d'octubre de 1824 - Brunse, Estíria, Àustria, 1861) fou el germà petit dels pretendents carlins Carles VI i Joan III.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Ferran de Borbó i de Bragança
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Ferran VII d'Espanya
Francesc Baliarda i Ribó
Francesc Baliarda i Ribó, més conegut com el noi Baliarda (Sant Andreu de Palomar, 1813 - Sant Andreu de Palomar, 1850) va ser un revolucionari progressista català compromès amb la gent més humil i que va lluitar per aconseguir una Catalunya millor.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Francesc Baliarda i Ribó
Francesc Tallada i Forcadell
Francesc Tallada i Forcadell (Alacant, País Valencià, 13 de novembre de 1824 - La Pileta, Margalef, 8 de març de 1873) fou un militar carlí català fill d'una família oriünda d'Ulldecona molt lligada amb el carlisme.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Francesc Tallada i Forcadell
Francesc Vallès Roselló
Francesc Vallés Roselló (Tortosa, 16 de desembre del 1820 - València, 18 de febrer del 1912) va ser un destacat militar carlí que va viure les tres carlinades.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Francesc Vallès Roselló
Francisco Cea Bermúdez
Francisco de Paula de Cea Bermúdez i Buzo (Màlaga, 28 d'octubre de 1779 - París, 6 de juliol de 1850) fou un polític i diplomàtic espanyol, comte de Colombi.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Francisco Cea Bermúdez
Francisco de Paula Ceballos y Vargas
Francisco de Paula Ceballos y Vargas, I marquès de Torrelavega (Torrelavega, Cantàbria, 9 d'octubre de 1814 – Madrid, 9 de març de 1883) va ser un militar espanyol amb el rang de tinent general que desenvolupà les funcions de capità general de les Províncies Basques i de Cuba, endemés de senador vitalici del Regne per la província de Santander.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Francisco de Paula Ceballos y Vargas
Francisco Navarro Villoslada
Francisco Navarro Villoslada Francisco Navarro Villoslada, (Viana, Navarra, 9 d'octubre de 1818 - Viana, 29 d'agost de 1895), novel·lista i assagista navarrès d'ideologia tradicionalista i carlista.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Francisco Navarro Villoslada
Francisco Tadeo Calomarde
Francisco Tadeo Calomarde de Retascón y Arriá (Villel, 10 de febrer de 1773 - Tolosa de Llenguadoc, 19 de juny de 1842) va ser un polític espanyol, ennoblit com a duc de Santa Isabel a Dues Sicílies.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Francisco Tadeo Calomarde
Genealogia dels Borbons
La genealogia del borbons és una recopilació genealògica general de les diferents branques de la família.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Genealogia dels Borbons
Guernica
Gernika-Lumo és un municipi de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Busturialdea-Urdaibai, a la vall del riu Oka, formant la Ria de Guernica.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Guernica
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Guerra civil
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Guerres Carlines
Herbers
Herbers és un municipi de la comarca dels Ports, al nord-oest del País Valencià.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Herbers
Hereu presumpte
Un hereu presumpte o hereva presumpta és la persona amb dret a heretar un tron, títol nobiliari, o un altre l'honor hereditari, però que la seva posició pot ser desplaçada pel naixement d'un hereu natural, home o dona, o d'un nou hereu presumpte amb millor dret a la posició en qüestió.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Hereu presumpte
Història contemporània de Catalunya
La història Contemporània de Catalunya s'inicia el amb la Guerra del Francès (1808-1814).
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Història contemporània de Catalunya
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Història de Catalunya
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història del petroli a Veneçuela
El preu real i nominal del petroli de 1861 a 2015.http://www.eia.doe.gov/emeu/aer/pdf/pages/sec5_50.pdf Annual Energy Review 2006, Energy Information Administration. Lhistòria del petroli a Veneçuela és el resum de les activitats petrolieres què van començar en l'època prehispànica, època en la qual només s'utilitzava el petroli per calafatejar i impermeabilitzar les embarcacions, però la seva explotació es va començar a realitzar formalment en l'època colonial.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Història del petroli a Veneçuela
Història del republicanisme espanyol
Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Història del republicanisme espanyol
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Isabel II d'Espanya
Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis
fou un militar i polític asturià, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya i director general de la Guàrdia Civil en dues ocasions.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis
Jerónimo Merino Cob
Jerónimo Merino Cob (Villoviado, avui integrat a Lerma, Burgos, 1769 - Alençon, França, 1844), conegut com a «El Cura Merino», fou un religiós i guerriller espanyol.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Jerónimo Merino Cob
Joan Baptista Alzina
Joan Baptista Alzina (Perpinyà, 24 de juliol de 1803 - 24 de març de 1883) fou un llibreter i impressor rossellonès, carlista i reialista.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Joan Baptista Alzina
Joan Carles de Borbó i de Bragança
Joan Carles de Borbó i de Bragança (Palau d'Aranjuez, 15 de maig de 1822 - Brighton, 21 de novembre de 1887) fou comte de Montizón i pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Joan III.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Joan Carles de Borbó i de Bragança
Joan Guitard
Joan Guitard (Vallcebre, 16 de març de 1815 – Perpinyà, 8 de novembre de 1904),Capeille - 1914 fou un sacerdot català i, de jove, un militar carlí.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Joan Guitard
Joan VI de Portugal
Joan VI de Portugal dit “el Clement” (Lisboa, 13 de maig de 1767 - ibídem 10 de març de 1826) fou príncep del Brasil (1788 - 1816); regent del Regne de Portugal (1792 - 1816); rei del Brasil (1816 - 1822); i rei de Portugal (1816 - 1826).
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Joan VI de Portugal
Joaquín Abarca Blanque
Joaquín Abarca Blanque (Osca, 22 de maig de 1778 - Torí, 21 de juny de 1844) fou bisbe de Lleó i conseller de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent al tron d'Espanya durant la Primera Guerra Carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Joaquín Abarca Blanque
Joaquín Capapé Comella
Joaquín Capapé Comella (Alcanyís, 1787 - Puerto Rico, 25 de desembre de 1827) va ser un militar aragonès del, de tendència política absolutista, conegut com El Royo de Alcañiz.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Joaquín Capapé Comella
Joaquín Vidal (coronel)
Joaquín Vidal fou un militar espanyol, mort a València en 1819.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Joaquín Vidal (coronel)
José Cafranga Costilla
José Cafranga Costella (Salamanca, 15 d'agost de 1780-Madrid, 31 de maig de 1854) va ser un jurista i polític espanyol, ministre de justícia al final del regnat de Ferran VII d'Espanya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і José Cafranga Costilla
José de la Cruz
va ser un militar espanyol que va lluitar en l'exèrcit reialista durant la guerra del francès i durant la guerra d'independència a Nova Espanya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і José de la Cruz
José María de Orbe y Elío
José María de Orbe y Elío (Irun, 7 de setembre de 1776 - Bordeus, 21 de juliol de 1850), III marquès de Valde-Espina, va ser un militar i polític espanyol.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і José María de Orbe y Elío
José Martínez Tenaquero
José Martínez y Luz de Barredo Tenaquero (Madrid, 1808-1879) fou un militar espanyol i cap carlista espanyol.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і José Martínez Tenaquero
José Ramón Rodil y Campillo
José Ramón Rodil y Campillo, Virrei de Navarra, Marqués de Rodil i Vescomte de Trobo (Lugo, 5 de febrer de 1789 - Madrid, 20 de febrer de 1853).
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і José Ramón Rodil y Campillo
Josep Maria Barenys i Cavallé
Poble Escalonat: Quadre de Joaquim Mir on s'aprecia la Torratxa de Cal Barenys Josep M. Barenys i Cavallé (Maspujols, 12 de setembre de 1819 - 4 de setembre de 1893) fou un propietari important de Maspujols i general de l'exèrcit carlí a Tarragona a les ordres del pretendent Carles VII, actiu durant la Primera i Tercera guerres carlines.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Josep Maria Barenys i Cavallé
Josep Viñas i Cuadras
Josep Viñas i Cuadras (Badalona, 1803-1875) va ser un polític i terratinent català, que va ser alcalde de Badalona entre 1856 i 1865.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Josep Viñas i Cuadras
Juan Antonio Guergué y Yániz
Juan Antonio Guergué y Yániz (Aguilar de Codés, 26 de juny del 1789 - Estella-Lizarra 18 de febrer del 1839) fou un militar navarrès i general en cap carlí.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Juan Antonio Guergué y Yániz
Juan Bautista Erro y Azpiroz
Juan Bautista Erro (o Herro) Azpiroz y Beloqui (Andoain, 12 de juliol de 1773 - Baiona, 5 de gener de 1854) va ser un polític, hisendista i arqueòleg basc, ministre durant el regnat de Ferran VII.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Juan Bautista Erro y Azpiroz
La Llorençada
La Llorençada és el nom que rebé un aixecament carlí que es produí a Manacor (Mallorca) la vigília de Sant Llorenç, el 9 d'agost de 1835.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і La Llorençada
Leopoldo O'Donnell
Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canàries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i polític espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetuan, Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Leopoldo O'Donnell
Les guerres carlines a Andorra
Sota fons de les conseqüències de la Guerra de Successió Espanya i el llegat de la Revolució Francesa, Andorra s'endinsa en el conflicte que sacsejà la corona hispànica durant tot el.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Les guerres carlines a Andorra
Liberalisme moderat
El liberalisme moderat (o també moderatisme) és una visió singular espanyola del liberalisme polític del que respon a la representació política dels interessos de la nova classe dominant formada per l'antiga aristocràcia i l'alta burgesia, convertides en una nova oligarquia.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Liberalisme moderat
Llista d'eleccions generals espanyoles
La llista d'eleccions generals celebrades a Espanya s'inicia amb l'elecció de diputats a les Corts de Cadis durant la Guerra del Francès (1808-1814) que portà a la redacció de la primera constitució espanyola el 1812, seguint l'intent de renovació de corts el 1813, estroncada per la restauració de l'absolutisme per Ferran VII.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Llista d'eleccions generals espanyoles
Llista de pretendents carlins
Aquests són els pretendents carlins al tron d'Espanya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Llista de pretendents carlins
Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies (Portici 1804 - Madrid 1844) va ser princesa de les Dues Sicílies i infanta d'Espanya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
Luis Fernández de Córdova
Luis Fernández de Córdova (San Fernando, Cadis; 2 d'agost de 1798 – Lisboa, 22 d'abril de 1840) va ser un militar, polític i diplomàtic espanyol.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Luis Fernández de Córdova
Magí Ferrer i Pons
Magí Ferrer i Pons (Barcelona, 18 d'octubre de 1792 - Madrid, 16 d'abril de 1853) fou un frare mercedari i escriptor carlí català.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Magí Ferrer i Pons
Manuel Carnicer
Manuel Carnicer (Alcanyís, 1790 - Miranda de Ebro, 6 d'abril del 1835) fou brigadier i Comandant General d'Aragó de l'exèrcit carlí durant la Primera Guerra Carlina, i protagonista de l'alçament a l'Aragó i al Maestrat el 1833 contra la regència de Maria Cristina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Manuel Carnicer
Manuel de Grau
Manuel de Grau i Rigolf (Reus, 1740 - Maspujols, 1827) va ser un militar i terratinent català, germà del jurista Marià de Grau.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Manuel de Grau
Manuel de Llauder i de Camín
, vescomte de Llauder i marquès de la Vall de Ribes fou un militar i polític català.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Manuel de Llauder i de Camín
Manuel de Saavedra i Frígola
Manuel de Saavedra i Frígola (Gènova 1842 - València 6 de març de 1912) fou un noble i hisendat valencià, partidari del carlisme.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Manuel de Saavedra i Frígola
Manuel Lassala i Solera
fou un militar i polític català que fou governador civil de Barcelona, entre 1846 i 1853.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Manuel Lassala i Solera
Manuel Pando Fernández de Pinedo
Manuel Pando Fernández de Pinedo (Madrid, 22 de desembre de 1792 - 20 de febrer de 1872) va ser un polític, diplomàtic i historiador espanyol, marquès de Miraflores i de Pontejos, comte de Villapaterna i de la Ventosa, senyor de Villargarcía de la Pineda i de Miraflores, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, cavaller gran creu de l'Orde de Carles III, cavaller de la Legió d'Honor francesa i de l'Orde de Crist portuguesa.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Manuel Pando Fernández de Pinedo
Manuel Sureda i de Boxadors
Manuel Sureda i de Boxadors (Palma, 1820 - 1893) va esser un polític carlista mallorquí.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Manuel Sureda i de Boxadors
María Rafaela Quiroga
María Rafaela Quiroga o Sor Patrocinio (Venta del Pinar, San Clemente, Conca, 27 d'abril de 1811 - Guadalajara, 27 de gener de 1891) va ser una monja concepcionista.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і María Rafaela Quiroga
Maria Beatriu d'Àustria-Este
Beatriu d'Àustria-Este (Mòdena, 13 de febrer de 1824 - Görz, Imperi Austrohongarès, 18 de març de 1906) fou infanta d'Espanya i comtessa de Montizón, Arxiduquessa d'Àustria, princesa reial d'Hongria i de Bohèmia i princesa de la Casa dels Este amb el tractament d'altesa imperial.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Maria Beatriu d'Àustria-Este
Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies (comtessa de Montemolín)
Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, comtessa de Montemolín (Nàpols 1820 - Trieste 1861).
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies (comtessa de Montemolín)
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)
Maria Francesca de Bragança
Maria Francesca de Bragança (Palau de Queluz 1800 - Alverstoke, 1834) va ser una infanta de Portugal de la Casa dels Bragança amb el tractament d'altesa reial.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Maria Francesca de Bragança
Maria Isabel de Bragança
va ser una infanta de Portugal esdevinguda reina consort d'Espanya entre 1816 i 1818 pel seu matrimoni amb el seu oncle, el rei Ferran VII d'Espanya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Maria Isabel de Bragança
Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma
Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma (La Granja de San Ildefonso, Regne d'Espanya 1782 - Roma, Estats Pontificis 1824) fou una Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial per naixement que al contraure matrimoni esdevingué reina consort d'Etrúria i regent des del 1801 fins al 1807 i duquessa sobirana de Lucca des del 1814 i fins al 1824 en el moment de la seva mort.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma
Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)
Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Parma, 9 de desembre de 1751 - Roma, 2 de gener de 1819), també coneguda comunament com a Maria Lluïsa de Parma, va ser reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 com esposa de Carles IV.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)
Maria Teresa de Bragança
Maria Teresa de Bragança (Lisboa, 29 d'abril de 1793 - Trieste, 17 de gener de 1874) va ser infanta de Portugal i princesa de Beira.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Maria Teresa de Bragança
Mariano Téllez-Girón
Mariano Téllez-Girón i Beaufort-Spontin (Madrid, 19 de juliol de 1814 - Beauraing, 2 de juny de 1882).
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Mariano Téllez-Girón
Marxa d'Oriamendi
Partitura de l'himne. La Marxa d'Oriamendi, o simplement l'Oriamendi, és l'himne del moviment carlista.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Marxa d'Oriamendi
Maspujols
Maspujols és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Maspujols
Matança de frares a Madrid de 1834
La matança de frares a Madrid de 1834 va ser un motí anticlerical que es va produir el dia 17 de juliol de 1834 a Madrid durant la Regència de Maria Cristina de Borbó i la primera guerra carlina (1833-1840) en el qual van ser assaltats diversos convents del centre de Madrid, foren assassinats 73 frares i 11 van resultar ferits, a causa del rumor que es va estendre per la ciutat: que l'epidèmia de còlera que l'assolava des de la fi de juny, i que havia empitjorat el dia 15 de juliol, s'havia produït perquè «l'aigua de les fonts públiques havia estat enverinada pels frares».
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Matança de frares a Madrid de 1834
Miguel Gómez Damas
Miguel Gímez Damas (Torredonjimeno, província de Jaén, 5 de juny de 1785 - Bordeus, França, 11 de juny de 1864) fou un militar espanyol.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Miguel Gómez Damas
Miguel Sanz Lafuente
Miguel Sanz Lafuente (San Martín de Unx, 15 d'octubre de 1804 - Madrid, 19 de febrer de 1880) fou un filòsof i religiós espanyol, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Miguel Sanz Lafuente
Milícia nacional
Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Milícia nacional
Monarquia Absoluta Borbònica
La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Monarquia Absoluta Borbònica
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Moneda catalana
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Morella
Olià
Olià és un poble situat al Pirineu Català que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya, partit judicial de la Seu d'Urgell, dins de la província de Lleida a la vegueria de l'Alt Pirineu (Catalunya).
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Olià
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Orde del Toisó d'Or
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Oriola
Pablo Morillo
Pablo Morillo (Fuentesecas, província de Zamora, Espanya, 5 de maig de 1778 - Banhèras de Bigòrra, França, 27 de juliol de 1837) fou un militar i polític espanyol.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Pablo Morillo
Palau del Senat (Espanya)
El Palau del Senat d'Espanya és l'edifici on es localitza la seu del Senat d'Espanya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Palau del Senat (Espanya)
Panteons i tombes de sobirans a Itàlia
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on hi ha les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que hi ha en llocs de l'actual Itàlia.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Panteons i tombes de sobirans a Itàlia
Parc del Laberint d'Horta
El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Parc del Laberint d'Horta
Pedro Gómez Labrador
Pedro Gómez Labrador, marquès de Labrador (Valencia de Alcántara, 30 de novembre de 1764-París, 18 de juny de 1850), va ser un diplomàtic i aristòcrata espanyol que va representar al Regne d'Espanya al Congrés de Viena (1814-1815) celebrat en acabar les Guerres Napoleòniques a Europa.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Pedro Gómez Labrador
Pedro Legallois de Grimarest y Oller
Pedro Legallois de Grimarest i Oller (Peníscola, 1764 - Manila, 12 de febrer de 1841) va ser un militar valencià.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Pedro Legallois de Grimarest y Oller
Pedro Macanaz Macanaz
Pedro Macanaz Macanaz (Hellín, província d'Albacete 6 de juliol de 1764 - Hellín, 6 de novembre de 1830) va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat de Ferran VII d'Espanya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Pedro Macanaz Macanaz
Pont d'Alentorn
El Pont d'Alentorn és un pont d'Artesa de Segre (Noguera) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Pont d'Alentorn
Pragmàtica Sanció de 1830
La Pragmàtica Sanció de 1830 fou una Pragmàtica Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigor per raons de política exterior.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Pragmàtica Sanció de 1830
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Primera Guerra Carlina
Pronunciament de 1841
Maria Cristina de Borbó. El pronunciament de 1841 va ser un pronunciament patrocinat i promogut per l'exregent d'Espanya, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i el seu marit, Fernando Muñoz, contra el regent, el general Espartero que es va forjar des de l'exili a França de la Reina Governadora juntament amb elements del Partit Moderat també en l'exili, i militars afins.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Pronunciament de 1841
Rafael Maroto Yserns
Rafael Maroto Yserns (Llorca, Múrcia, 15 d'octubre de 1783 - Valparaíso, Xile, 25 d'agost de 1853) fou un dels principals caps militars carlistes de la guerra dels Set Anys.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Rafael Maroto Yserns
Rafael Ram de Viu i Pueyo
Rafael Ram de Viu i Pueyo (Alcanyís, Aragó, - Terol, 12 de gener de 1834), baró d'Herbers, va ser cavaller de la Reial Mestrança i alcalde-corregidor de València.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Rafael Ram de Viu i Pueyo
Ramon Cabrera i Grinyó
Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou el comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat durant la primera guerra carlina i de Catalunya durant la segona.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Ramon Cabrera i Grinyó
Regiment Castilla
El Regiment d'Infanteria Castilla núm.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Regiment Castilla
Regnat d'Isabel II d'Espanya
El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Regnat d'Isabel II d'Espanya
Reial Monestir de les Religioses Saleses (Oriola)
El Reial Monestir de la Visitació de Santa Maria està situat al centre del nucli històric de la ciutat d'Oriola, declarada Conjunt Històric pel Decret 845 de 1969, sobre el marge esquerre del riu Segura.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Reial Monestir de les Religioses Saleses (Oriola)
Reialisme
carlista al tron d'Espanya com a ''Carles'' V. El Reialisme (del francès royalisme) és una idea política que defensa l'establiment, conservació o restauració d'un determinat tipus de monarquia, a diferència del monarquisme, que els busca de qualsevol classe de monarquia.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Reialisme
Restauració absolutista a Espanya
84-96209-39-3 es La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Restauració absolutista a Espanya
Sebastià de Borbó i de Bragança
Sebastià Gabriel de Borbó i de Bragança (Rio de Janeiro, 4 de novembre de 1811 - Pau, 11 de gener de 1875) va ser Infant de Portugal i d'Espanya.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Sebastià de Borbó i de Bragança
Segona guerra carlina
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Segona guerra carlina
Setge d'Alcanyís de 1838
El setge d'Alcanyís de 1838 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge d'Alcanyís de 1838
Setge de Benicarló (1838)
El Setge de Benicarló de 1838 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Benicarló (1838)
Setge de Bilbao (1835)
El Setge de Bilbao de 1835 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Bilbao (1835)
Setge de Bilbao (1836)
El Setge de Bilbao de 1836 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Bilbao (1836)
Setge de Calanda
El Setge de Calanda fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Calanda
Setge de Casp
El setge de Casp fou un dels combats de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Casp
Setge de Gandesa (1837)
El setge de Gandesa de 1837 fou uns episodis de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Gandesa (1837)
Setge de Gandesa (1838)
El Setge de Gandesa de 1838 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Gandesa (1838)
Setge de Guimerà
El Setge de Guimerà fou un dels combats de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Guimerà
Setge de Llucena (1835)
El Setge de Llucena de 1835 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Llucena (1835)
Setge de Llucena (1837)
El Setge de Llucena de 1837 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina que tingué lloc en el municipi valencià de Llucena (l'Alcalatén).
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Llucena (1837)
Setge de Llucena (1838)
El 'Setge de Llucena de 1838 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina que tingué lloc de finals de febrer al 4 d'abril de 1838 en la qual les forces carlines de Francesc Tallada i Ramon Cabrera no aconseguiren prendre la vila, defensada per Antonio Carruana.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Llucena (1838)
Setge de Llucena (1839)
El Setge de Llucena de 1839 va ser un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Llucena (1839)
Setge de Morella (1838)
Els setges de Morella de 1838 van ser combats de la primera guerra carlina al voltant de l'emblemàtica vila de Morella, capital del Maestrat i que en suposaren el control per part dels carlins i la constitució en la pràctica d'una autèntica capital administrativa dels legitimistes al Maestrat.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Morella (1838)
Setge de Morella (1840)
El Setge de Morella de 1840 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Morella (1840)
Setge de Ripoll (1839)
El setge de Ripoll fou la batalla esdevinguda entre el 22 i el 27 de maig de 1839 en aquesta vila, durant la Primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Ripoll (1839)
Setge de Solsona
El setge de Solsona fou un episodi de la Primera Guerra Carlina ocorregut entre el 20 d'abril i el 2 de maig de 1837 a la ciutat i voltants de Solsona entre les forces del capitost carlí Benet Tristany i les forces liberals que custodiaven la vila, així com les tropes liberals del baró de Meer i el seu lloctinent Niubó, que acudiren a socórrer-la.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Solsona
Setge de Terol (1838)
El Setge de Terol de 1838 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Terol (1838)
Setge de Vilafamés
El setge de Vilafamés fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Setge de Vilafamés
Simó de Guardiola i Hortoneda
Simó Rojas de Guardiola i Hortoneda (l'Aleixar, Baix Camp, 6 de juny 1773 - la Seu d'Urgell, 26 d'agost 1851) fou un eclesiàstic i polític català, abat de Montserrat (1814-17) i Bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1827-1857).
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Simó de Guardiola i Hortoneda
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Solsona
Teodor de Mas i Nadal
Teodor de Mas i Nadal (Barcelona, 1858 - Vilanova de Sau, 1936) va ser un enginyer i polític carlí català.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Teodor de Mas i Nadal
Tomás de Zumalacárregui y de Imaz
Tomás de Zumalacárregui y de Imaz (Ormaiztegi, 29 de desembre de 1788 - Zegama, 24 de juny de 1835) fou un militar basc antiliberal i general de l'exèrcit carlista durant la Primera Guerra Carlina.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Tomás de Zumalacárregui y de Imaz
Torre Idiàquez
La torre Idiáquez (en èuscar: Idiakez dorretxea o Idiakez jauregia, també coneguda com a Etxe Beltz) és un edifici situat a la localitat guipuscoana d'Azcoitia.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Torre Idiàquez
Tractat de Córdoba
El Tractat de Córdoba o els Tractats de Córdoba són el document que reconeix la independència del virregnat de la Nova Espanya signat a la ciutat de Córdoba, Veracruz el 24 d'agost de 1821 per Juan O'Donojú, primer i últim cap polític superior de la Nova Espanya, i Agustín de Iturbide, comandant de l'Exèrcit Trigarant, després de la Batalla d'Azcapotzalco del 19 d'agost.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Tractat de Córdoba
Tricio
Tricio és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Tricio
Universitat de Cervera
La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і Universitat de Cervera
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і 16 de juliol
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і 1788
1835
;Països Catalans.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і 1835
1855
;Països Catalans.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і 1855
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і 29 de juny
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Veure Carles Maria Isidre de Borbó і 6 d'octubre
També conegut com Carles Maria Isidre.
, Cal Pujol (Maspujols), Carles de Borbó, Carles de Borbó i Àustria-Este, Carles II de Parma, Carles IV d'Espanya, Carles Lluís de Borbó i de Bragança, Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó, Carles V, Carlisme, Casa de Borbó (Espanya), Castell de la Senyoria, Castell de Vicfred, Castelló de la Plana, Catalanisme, Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic, Charles d'Espagnac, Charles Henningsen, Cincomarzada, Cirilo de Alameda y Brea, Clementina Bouligni Timoni, Comunió Tradicionalista, Constitucions catalanes, Conveni de Bergara, Convent de Sant Vicenç Ferrer, Dècada del 1830, Dècada del 1870, Dècada Ominosa, Desamortitzacions espanyoles, Dinastia borbònica, Divisió territorial d'Espanya de 1833, Doceañistas, Domènec Forcadell i Mitjavila, El Ángel Exterminador (societat secreta), El Carme (Onda), El Mole, El Motín, Espanya, Eugenio de Aviraneta, Eusebio de Bardaxí y de Azara, Evaristo Fernández de San Miguel, Expedició Guergué, Expedició Reial, Felix Lichnowsky, Ferran de Borbó i de Bragança, Ferran VII d'Espanya, Francesc Baliarda i Ribó, Francesc Tallada i Forcadell, Francesc Vallès Roselló, Francisco Cea Bermúdez, Francisco de Paula Ceballos y Vargas, Francisco Navarro Villoslada, Francisco Tadeo Calomarde, Genealogia dels Borbons, Guernica, Guerra civil, Guerres Carlines, Herbers, Hereu presumpte, Història contemporània de Catalunya, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història del petroli a Veneçuela, Història del republicanisme espanyol, Isabel II d'Espanya, Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis, Jerónimo Merino Cob, Joan Baptista Alzina, Joan Carles de Borbó i de Bragança, Joan Guitard, Joan VI de Portugal, Joaquín Abarca Blanque, Joaquín Capapé Comella, Joaquín Vidal (coronel), José Cafranga Costilla, José de la Cruz, José María de Orbe y Elío, José Martínez Tenaquero, José Ramón Rodil y Campillo, Josep Maria Barenys i Cavallé, Josep Viñas i Cuadras, Juan Antonio Guergué y Yániz, Juan Bautista Erro y Azpiroz, La Llorençada, Leopoldo O'Donnell, Les guerres carlines a Andorra, Liberalisme moderat, Llista d'eleccions generals espanyoles, Llista de pretendents carlins, Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies, Luis Fernández de Córdova, Magí Ferrer i Pons, Manuel Carnicer, Manuel de Grau, Manuel de Llauder i de Camín, Manuel de Saavedra i Frígola, Manuel Lassala i Solera, Manuel Pando Fernández de Pinedo, Manuel Sureda i de Boxadors, María Rafaela Quiroga, Maria Beatriu d'Àustria-Este, Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies (comtessa de Montemolín), Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Maria Francesca de Bragança, Maria Isabel de Bragança, Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma, Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya), Maria Teresa de Bragança, Mariano Téllez-Girón, Marxa d'Oriamendi, Maspujols, Matança de frares a Madrid de 1834, Miguel Gómez Damas, Miguel Sanz Lafuente, Milícia nacional, Monarquia Absoluta Borbònica, Moneda catalana, Morella, Olià, Orde del Toisó d'Or, Oriola, Pablo Morillo, Palau del Senat (Espanya), Panteons i tombes de sobirans a Itàlia, Parc del Laberint d'Horta, Pedro Gómez Labrador, Pedro Legallois de Grimarest y Oller, Pedro Macanaz Macanaz, Pont d'Alentorn, Pragmàtica Sanció de 1830, Primera Guerra Carlina, Pronunciament de 1841, Rafael Maroto Yserns, Rafael Ram de Viu i Pueyo, Ramon Cabrera i Grinyó, Regiment Castilla, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Reial Monestir de les Religioses Saleses (Oriola), Reialisme, Restauració absolutista a Espanya, Sebastià de Borbó i de Bragança, Segona guerra carlina, Setge d'Alcanyís de 1838, Setge de Benicarló (1838), Setge de Bilbao (1835), Setge de Bilbao (1836), Setge de Calanda, Setge de Casp, Setge de Gandesa (1837), Setge de Gandesa (1838), Setge de Guimerà, Setge de Llucena (1835), Setge de Llucena (1837), Setge de Llucena (1838), Setge de Llucena (1839), Setge de Morella (1838), Setge de Morella (1840), Setge de Ripoll (1839), Setge de Solsona, Setge de Terol (1838), Setge de Vilafamés, Simó de Guardiola i Hortoneda, Solsona, Teodor de Mas i Nadal, Tomás de Zumalacárregui y de Imaz, Torre Idiàquez, Tractat de Córdoba, Tricio, Universitat de Cervera, 16 de juliol, 1788, 1835, 1855, 29 de juny, 6 d'octubre.