Comunicació

287 les relacions: Abadia territorial de Montecassino, Abruços, Accettura, Adam de la Halle, Aglianico del Vulture, Aiacciu, Aleramici, Alexandre IV, Alfons de Poitiers, Alfons el Benigne, Amatrice, Andrònic II de Trebisonda, Andrònic II Paleòleg, Arce (Itàlia), Arnolfo di Cambio, Assalt al castell d'Alaró, Atac a Serinhan, Atac a Tudela, Austorc de Segret, Aycart del Fossat, Òtranto, Balduí II de Courtenay, Bandera de Sicília, Barletta, Baronia de Calandritsa, Barral dels Baus, Basílica de San Lorenzo Maggiore, Batalla de Benevent, Batalla de Benevento, Batalla de Besalú, Batalla de Fariskur, Batalla de Macriplagi, Batalla de Tagliacozzo, Batalla del coll de Panissars, Batalla del golf de Nàpols, Batalla dels Comtes, Batalla naval de les Formigues, Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols, Bàybars I, Bíblia Maciejowski, Beatriu de Savoia, Beatriu I de Provença, Belmonte Calabro, Benevent, Bernard Ayglier, Bernat de Sarrià, Bernat Desclot, Bertran d'Alamanon, Blanca d'Anjou, Blanca de Castella i d'Anglaterra, ..., Blanca de Nàpols, Bohemond VI d'Antioquia, Bohemond VII d'Antioquia, Bonifaci VI de Castellana, Calàbria, Calega Panzan, Cançoner (poesia trobadoresca), Carlí (moneda), Carles, Carles d'Anjou, Carles I, Carles I d'Hongria, Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Carrosser, Casa d'Anjou-Sicília, Castell de Hohenstaufen, Castell de l'Ou, Castell de Mequinensa, Castell Nou de Nàpols, Catedral de Nàpols, Catedral de Palerm, Caterina de Courtenay, Celle di San Vito, Chiaramonte, Cinta (nàutica), Climent IV, Combat de Malta, Combat de Nicòtena, Combat de Santa Maria, Comtat d'Anjou, Comtat d'Artois, Comtat d'Avinyó, Comtat d'Embrun, Comtat de Caltanissetta, Comtat de Forcalquer, Comtat de Lecce, Comtat de Provença, Comtat del Maine, Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint, Confiscació del Regne de Mallorca, Conrad Llança, Conradí de Sicília, Constança d'Aragó i d'Entença, Constança de Sicília, Constança II de Hohenstaufen, Constantí I de Tessàlia, Crònica de Bernat Desclot, Crema de Peralada, Croada contra la Corona d'Aragó, Cruïlles (vila), De arte venandi cum avibus, De scientia venandi per aves, Desafiament de Bordeus, Despotat de l'Epir, Dinastia Capet de Borgonya, Dinastia d'Anjou, Drassanes Reials de Barcelona, Durrës, Eduard I d'Anglaterra, Elecció papal de 1264–65, Elecció papal de 1268–71, Elecció papal de 1277, Elecció papal de 1280-81, Elecció papal de 1285, Elionor d'Anjou, Els Aragó de Sicília, Enric de Castella el Senador, Enric II de Xipre, Equitació catalana a Nàpols, Escola Siciliana, Eudes de Borgonya (1230-1269), Eustaqui de Beaumarchais, Exèrcit romà d'Orient, Expedició a Tunis (1282-1286), Faeto, Felip d'Anjou-Nàpols, Felip de Courtenay, Felip I de Savoia, Felip III de França, Ferdinando Galiani, Ferran, fill de Jaume II de Mallorca, Filadèlfia (Itàlia), Frangipani (família), Gallipoli (ciutat d'Itàlia), Güelfs i gibel·lins, Genealogia general dels Capets, Gilabert de Pròixida i de Centelles, Gilbert de Rocafort, Gran Companyia Catalana, Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient, Gregori X, Guerra de les Vespres Sicilianes, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra de Sicília (1296-1302), Guigó VII del Vienès, Guilhem dels Baus, Guillaume de Villaret, Guillem de Beaujeu, Guillem II d'Acaia, Guillem II d'Holanda, Guillem VII de Montferrat, Guiraut d'Espanha, Guiu Guerra, Guy de Montfort, Història d'Hongria, Història de Corfú, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Nàpols, Història de Polònia, Història de Roma, Història de Sicília, Història dels vaixells, Hohenstaufen, Honori IV, Hug III de Xipre, I vespri siciliani, Infern - Cant Dotzè, Infern - Cant vint-i-vuitè, Innocenci IV, Invasió de la Vall d'Aran (1283), Irpínia, Isabel I d'Acaia, Ischia, Itàlia meridional, Iznart d'Entrevenas, Jean de Meung, Joan de Pròixida, Joan I de Tessàlia, Joan II de Jerusalem, Joan IV Ducas Làscaris, Joana I de Nàpols, Jordi, emperador de Trebisonda, Kalamata, La Divina Comèdia, Ladislau IV d'Hongria, Lesina (Itàlia), Licari, Llista de comtes de Provença, Llista de comtes i ducs d'Anjou, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de prínceps d'Acaia, Llista de Reis d'Albània, Llista de reis de Jerusalem, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís I d'Hongria, Lluís IX de França, Lluís VIII de França, Luchetto Gattilusio, Malta, Manfred I d'Atenes, Manfred I de Sicília, Manfred Llança, Manfredonia, Margarida d'Acaia, Margarida de Borgonya (reina de Sicília), Margarida, comtessa d'Anjou, Maria d'Antioquia (pretendent), Maria d'Aragó i d'Hongria, Maria de Nàpols, Marquesat de Bodonitza, Marquesat de Busca, Marsella, Matilde de Borbó-Dampierre, Miquel VIII Paleòleg, Museus Capitolins, Napoleó Torriani, Narjot de Toucy, Nàpols, Nicèfor I Àngel, Nicèfor II Àngel-Comnè, Novena Croada, Orvieto, Pacte d'Oloron, Palau de Quisisana, Palazzo Vecchio, Pantel·leria, Panteons i tombes de sobirans a Itàlia, Papa Celestí V, Papat d'Avinyó, Papat de Viterbo, Paulet de Marselha, Percivalle Doria, Pere de Mallorca, Pere de Queralt i de Cervelló, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I d'Alençon, Petrus Peregrinus, Principat d'Acaia, Principat de Salern, Principat de Tàrent, Purgatori (La Divina Comèdia), Qalàwun, Quios, Raimon de Tors de Marselha, Ramon Berenguer V de Provença, Regne de Jerusalem, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Reial d'or de Mallorca, Revolta de Perpinyà, Ricaut Bonomel, Robert I d'Artois, Robert II d'Artois, Robert III de Flandes, Roger de Flor, Sagetia, Sant'Antonio Abate, Saqueig d'Agde, Senyal Reial (segle XIII-XIV), Senyera reial, Setena Croada, Setge d'Antioquia (1268), Setge d'Augusta, Setge d'Elna, Setge de Girona de 1285, Setge de Messina (1282), Setge de Salses (1285), Sicília, Sordello, Stilo, Tacuinum sanitatis, Tadeu II Montefeltro, Tibald de Cepoy, Tomàs d'Aquino, Tractat de Viterbo, Tremiti, Ugolino della Gherardesca, Unificació italiana, Vespres Sicilianes, Vuitena Croada, Zaccaria, 1272, 1284. Ampliar l'índex (237 més) » « Shrink índex

Abadia territorial de Montecassino

Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »

Abruços

Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el sud d'Itàlia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Abruços · Veure més »

Accettura

Accettura és un comune italià de 1.724 habitants de la província de Matera, a la Basilicata.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Accettura · Veure més »

Adam de la Halle

Adam de la Halle és un trouvère nascut en el, probablement a Arràs.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Adam de la Halle · Veure més »

Aglianico del Vulture

Ampolla d'Aglianico del Vulture Aglianico del Vulture i Aglianico del Vulture Superiore són vins negres italians basats en el raïm Aglianico i produïts a la zona que envolta el Mont Vulture.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Aglianico del Vulture · Veure més »

Aiacciu

Aiacciu o Aghjacciu (antigament Adiaci, nom oficial en francès Ajaccio) és la capital del departament francès de Còrsega del Sud, i de la regió de Còrsega.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Aiacciu · Veure més »

Aleramici

El Aleramici (família dels Alerams o Aleràmics) anteriorment coneguda com a Aleramidi, foren una important família feudal franca al Piemont, les diferents branques de la qual van governar el Montferrat, Saluzzo, Savona i altres terres entre Ligúria i Piemont.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Aleramici · Veure més »

Alexandre IV

Alexandre IV (Anagni, 1199 - † Viterbo, 25 de maig de 1261) va ser papa de l'Església Catòlica del 1254 al 1261.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Alexandre IV · Veure més »

Alfons de Poitiers

Alfons de Poitiers (Poissy, 1 de novembre de 1220 – Itàlia, 21 d'agost de 1271) va ser un príncep francès, germà i mà dreta del rei Lluís IX.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Alfons de Poitiers · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Alfons el Benigne · Veure més »

Amatrice

Amatrice (L'Amatrìci en dialecte sabí) és una localitat italiana de 2.650 habitants, pertanyent a la província de Rieti, a la regió del Laci.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Amatrice · Veure més »

Andrònic II de Trebisonda

Andrònic II Comnè,(c. 1240 – 1266) dit el Gran, fou el cinquè emperador de Trebisonda.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Andrònic II de Trebisonda · Veure més »

Andrònic II Paleòleg

Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Andrònic II Paleòleg · Veure més »

Arce (Itàlia)

Arce (en napolità: Arcë) és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Arce (Itàlia) · Veure més »

Arnolfo di Cambio

Arnolfo di Cambio (Colle di Val d'Elsa, c. 1240 – 1300/1310) va ser un arquitecte i escultor italià.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Arnolfo di Cambio · Veure més »

Assalt al castell d'Alaró

L'assalt al castell d'Alaró va ser una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat de la derrota mallorquina i la confiscació del Regne de Mallorca per Pere el Gran.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Assalt al castell d'Alaró · Veure més »

Atac a Serinhan

L'atac a Serinhan, esdevingut el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Atac a Serinhan · Veure més »

Atac a Tudela

El Setge de Tudela de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Atac a Tudela · Veure més »

Austorc de Segret

Austorc de Segret (fl....post 1270...) fou un trobador occità, concretament de l'Alvèrnia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Austorc de Segret · Veure més »

Aycart del Fossat

Aycart del Fossat (fl....mitjans del...) fou un trobador de Le Fossat (Arieja) de qui es conserven dues composicions.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Aycart del Fossat · Veure més »

Òtranto

Otranto La ciutat moderna i la seva platja. Òtranto és un municipi i ciutat d'Itàlia situat a la província de Lecce, a la regió de la Pulla.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Òtranto · Veure més »

Balduí II de Courtenay

Balduí II de Constantinoble o Balduí II de Courtenay (1217-1273) fou el darrer emperador llatí.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Balduí II de Courtenay · Veure més »

Bandera de Sicília

La bandera de Sicília representa oficialment la Regió de Sicília a partir de l'aprovació de la llei regional del 4 de gener de 2000.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Bandera de Sicília · Veure més »

Barletta

Barletta és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i capital de la província de Barletta-Andria-Trani.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Barletta · Veure més »

Baronia de Calandritsa

La Baronia de Calandritsa va ser un feu medieval franc del Principat d'Acaia, situat al nord de la península del Peloponès a Grècia, i amb centre a la ciutat de Calandritsa (avui Khalandritsa; en grec: Χαλανδρίτσα; francès: Calandrice o Calendrice; en| italià: Calandrizza; aragonès: Calandriça) al sud de Patres.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Baronia de Calandritsa · Veure més »

Barral dels Baus

Barral I dels Baus (1217-1270) va ser un noble provençal.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Barral dels Baus · Veure més »

Basílica de San Lorenzo Maggiore

La basílica de San Llorenzo Maggiore (en italià, Basilica di San Lorenzo Maggiore) és una basílica monumental de Nàpols, Itàlia, una de les més antigues de la ciutat, situada a la plaça de San Gaetano del centre històric.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Basílica de San Lorenzo Maggiore · Veure més »

Batalla de Benevent

La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla de Benevent · Veure més »

Batalla de Benevento

* La Batalla de Benevento, enfrontà l'any 275 aC les legions romanes contra l'exèrcit del rei Pirros de l'Epir, el qual va ser derrotat.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla de Benevento · Veure més »

Batalla de Besalú

La batalla de Besalú de setembre de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla de Besalú · Veure més »

Batalla de Fariskur

La batalla de Fariskur fou la darrera batalla important de la Setena Croada.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla de Fariskur · Veure més »

Batalla de Macriplagi

La Batalla de Macriplagi (en grec: Μάχη τουΜακρυπλαγίου) va ser una trobada entre les forces de l'Imperi Romà d'Orient i els llatins del Principat d'Acaia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla de Macriplagi · Veure més »

Batalla de Tagliacozzo

La Batalla de Tagliacozzo va tenir lloc el 23 d'agost de 1268 amb la victòria de Carles d'Anjou, rei de Sicília, sobre Conradí, duc de Suàbia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla de Tagliacozzo · Veure més »

Batalla del coll de Panissars

La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla del coll de Panissars · Veure més »

Batalla del golf de Nàpols

La batalla del golf de Nàpols fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorreguda el 5 de juny de 1284.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla del golf de Nàpols · Veure més »

Batalla dels Comtes

La batalla dels Comtes o batalla de Nàpols fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols que tingué lloc el 23 de juny de 1287.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla dels Comtes · Veure més »

Batalla naval de les Formigues

La batalla naval de les Formigues va tenir lloc els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285 en el context de la croada contra la Corona d'Aragó, durant el regnat de Pere el Gran, prop de les illes Formigues.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla naval de les Formigues · Veure més »

Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols

La batalla naval de Sant Feliu de Guíxols fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Bàybars I

Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Bàybars I · Veure més »

Bíblia Maciejowski

Ai (fol. 10R). David lliura les provisions (fol. 27). La Bíblia de Maciejowski, Bíblia dels croats, Bíblia del Sha Abbas, Bíblia de sant Lluís o Bíblia Morgan (pel fet que es conserva a la Biblioteca i Museu Morgan, Nova York, Ms M. 638) és una bíblia il·lustrada medieval de l'Antic Testament de 46 folis (en altres bibliografies es parla de 44).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Bíblia Maciejowski · Veure més »

Beatriu de Savoia

Beatriu de Savoia (1206 -desembre del 1266) fou una infanta de Savoia i comtessa consort de Provença (1219-1245).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Beatriu de Savoia · Veure més »

Beatriu I de Provença

Beatriu I de Provença (vers el 1229 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Beatriu I de Provença · Veure més »

Belmonte Calabro

Belmonte Calabro, Bellimontis en llatí, Bellimunti en dialecte belmontès), conegut simplement com a Belmonte amb anterioritat a la creació del regne d'Itàlia, és un municipi italià de 2.227 habitants, té una extensió de 23 km² i una densitat de població de 131 hab/km².

Nou!!: Carles I d'Anjou і Belmonte Calabro · Veure més »

Benevent

Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Benevent · Veure més »

Bernard Ayglier

Bernard Ayglier (1216, Lió - 4 d'abril de 1282, Abadia de Montecassino) fou un religiós benedictí francès.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Bernard Ayglier · Veure més »

Bernat de Sarrià

Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Bernat de Sarrià · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Bernat Desclot · Veure més »

Bertran d'Alamanon

Bertran d'Alamanon (fl....1229-1226...) fou un cavaller i trobador occità.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Bertran d'Alamanon · Veure més »

Blanca d'Anjou

* Blanca d'Anjou, nom alternatiu d'Adelaida d'Anjou (947-1026) casada quatre o cinc vegades, comtessa regent de Provença.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Blanca d'Anjou · Veure més »

Blanca de Castella i d'Anglaterra

Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Blanca de Castella i d'Anglaterra · Veure més »

Blanca de Nàpols

Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Blanca de Nàpols · Veure més »

Bohemond VI d'Antioquia

Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des del 1252 fins al 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des del 1252 fins al 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucia de Segni.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Bohemond VI d'Antioquia · Veure més »

Bohemond VII d'Antioquia

Bohemond VII d'Antioquia i IV de Trípoli (1261 - 19 d'octubre de 1287) va ser comte de Trípoli i nominal príncep d'Antioquia des del 1275 fins a la seva mort.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Bohemond VII d'Antioquia · Veure més »

Bonifaci VI de Castellana

Bonifaci de Castellana (...1244-1265...) fou un noble, cavaller i trobador occità.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Bonifaci VI de Castellana · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Calàbria · Veure més »

Calega Panzan

Calega Panzan (o Panzano) (...1248-1313...) fou un comerciant de teles, polític i trobador genovès.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Calega Panzan · Veure més »

Cançoner (poesia trobadoresca)

Els cançoners han estat el mitjà pel qual ens ha estat transmesa la poesia trobadoresca.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Cançoner (poesia trobadoresca) · Veure més »

Carlí (moneda)

Carlí d'Alfons el Magnànim. El Carlí és una moneda de Nàpols, del.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Carlí (moneda) · Veure més »

Carles

Carles és un nom propi masculí, d'origen germànic i molt estès en català i moltes altres llengües.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Carles · Veure més »

Carles d'Anjou

* Carles I d'Anjou (1227 - Foggia, Regne d'Itàlia, 1285), comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 85); rei de Sicília (1266 - 82); rei.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Carles d'Anjou · Veure més »

Carles I

* Carles I o Carlemany, rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (768-814).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Carles I · Veure més »

Carles I d'Hongria

Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Carles I d'Hongria · Veure més »

Carles I de Valois

Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Carles I de Valois · Veure més »

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carrosser

freixe Diligència que realitzava el trajecte Igualada-Barcelona. S'usa en els "Tres Tombs" organitzats per l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada Tricicle Benz de 1888. Tartana catalana Un carrosser és la persona que fabrica o dissenya carrosseries.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Carrosser · Veure més »

Casa d'Anjou-Sicília

La Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília, també anomenada Dinastia Capeta d'Anjou o Segona dinastia Angevina fou un branca menor de la Dinastia Capet.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Casa d'Anjou-Sicília · Veure més »

Castell de Hohenstaufen

El castell de Hohenstaufen o castell de Lucera és un castell situat al municipi de Lucera, a la província de Foggia, al sud d'Itàlia, que data del.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Castell de Hohenstaufen · Veure més »

Castell de l'Ou

El Castell de l'Ou (en napolità i italià:, nom llatí) és el castell més antic de la ciutat de Nàpols, situat en una península a l'extrem del golf que hi ha a l'oest d'aquesta ciutat.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Castell de l'Ou · Veure més »

Castell de Mequinensa

El Castell de Mequinensa és un palau-castell intacte a la part alta d'un turó dominant la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Castell de Mequinensa · Veure més »

Castell Nou de Nàpols

El Castell Nou (en italià), conegut popularment com a (literalment, «mascle angeví»), és un castell de la ciutat italiana de Nàpols, antiga residència reial.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Castell Nou de Nàpols · Veure més »

Catedral de Nàpols

La catedral de Nàpols (en italià: Duomo di Napoli o Duomo di Santa Maria Assunta) és el principal edifici de culte de Nàpols.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Catedral de Nàpols · Veure més »

Catedral de Palerm

La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Catedral de Palerm · Veure més »

Caterina de Courtenay

Caterina de Courtenay o Caterina I de Constantinoble (25 de novembre del 1274 – 11 d'octubre del 1307), fou emperadriu nominal de l'Imperi Llatí del 1283 al 1307, encara que sempre va viure en l'exili.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Caterina de Courtenay · Veure més »

Celle di San Vito

Celle di San Vito (faetar Cèlle de Sant Uite) és un municipi italià de la província de Foggia, situat a la regió de la Pulla.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Celle di San Vito · Veure més »

Chiaramonte

Els Chiaramonte, també coneguts com Chiaromonte, Chiaramonti o, en català, com els Claramunt de Sicília, són la branca noble siciliana de l'ancestral familia catalana dels Claramunt.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Chiaramonte · Veure més »

Cinta (nàutica)

Fig.1: '''Contoval''' (19) i '''cinta''' (13) Fig.2: Parts del buc en la construcció tradicional de fusta, amb costellam i folre. En construcció naval tradicional amb bucs de fusta, una cinta o cingla és una peça de reforç disposada exteriorment sobre el folre.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Cinta (nàutica) · Veure més »

Climent IV

Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Climent IV · Veure més »

Combat de Malta

El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Combat de Malta · Veure més »

Combat de Nicòtena

El Combat de Nicòtena va esdevindre l'11 d'octubre de 1282 entre l'esquadra catalana, dirigida per Pere de Queralt i d'Anglesola, d'una banda, i l'estol angeví, de Nàpols i de Marsella, i les galeres de la República de Pisa, de l'altra.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Combat de Nicòtena · Veure més »

Combat de Santa Maria

El Combat de Santa Maria dit així per ocórrer el dia de l'Assumpció de Maria de 1285 a Girona.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Combat de Santa Maria · Veure més »

Comtat d'Anjou

Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat d'Anjou · Veure més »

Comtat d'Artois

El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat d'Artois · Veure més »

Comtat d'Avinyó

El comtat d'Avinyó (també anomenat Comtat de Provença-Avinyó) fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb capital a la ciutat d'Avinyó.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat d'Avinyó · Veure més »

Comtat d'Embrun

El comtat d'Embrun fou una jurisdicció feudal de Provença.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat d'Embrun · Veure més »

Comtat de Caltanissetta

El comtat de Caltanissetta o Catalanissetta, (en llatí Comitatus Caltanixette), va ser una entitat feudal establerta a Sicília en el període català-aragonès.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat de Caltanissetta · Veure més »

Comtat de Forcalquer

Mapa de Provença prop de 1200 Escut Mapa del comtat el 1125 El comtat de Forcalquer fou una jurisdicció feudal de Provença.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat de Forcalquer · Veure més »

Comtat de Lecce

El Comtat de Lecce (1055 - 1463) fou una jurisdicció feudal normanda del sud de la península italiana, que agafava el seu nom de la capital Lecce.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat de Lecce · Veure més »

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat de Provença · Veure més »

Comtat del Maine

El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat del Maine · Veure més »

Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint

El Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint fou un principat fundat el 1185 a les Illes Jòniques que va formar part del Regne de Sicília fins al 1479.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint · Veure més »

Confiscació del Regne de Mallorca

Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Confiscació del Regne de Mallorca · Veure més »

Conrad Llança

Conrad Llança (italià: Corrado Lancia) Corral de Llança, Conrad Llança o Coral de Llança (? - Cap d'Orlando, Sicília 1299) fou un militar sicilià a les ordres de Pere el Gran.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Conrad Llança · Veure més »

Conradí de Sicília

Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Conradí de Sicília · Veure més »

Constança d'Aragó i d'Entença

Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Constança d'Aragó i d'Entença · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Constança de Sicília · Veure més »

Constança II de Hohenstaufen

Constança II de Hohenstaufen (1230-1307), també coneguda com a Constança Anna de Hohenstaufen, era filla de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seua amant (i, segons algunes fonts, muller en secret) Blanca Lancia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Constança II de Hohenstaufen · Veure més »

Constantí I de Tessàlia

Constantí de Tessàlia o Constantí Ducas o Constantí Àngel, fou governant de Tessàlia, regió que li fou confiada a la mort del seu pare, Joan Àngel-Comnè Ducas.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Constantí I de Tessàlia · Veure més »

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »

Crema de Peralada

La crema de Peralada fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Crema de Peralada · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Cruïlles (vila)

Cruïlles és una vila del Baix Empordà que forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, del qual n'és el centre administratiu.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Cruïlles (vila) · Veure més »

De arte venandi cum avibus

Retrat de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic de la segona pàgina de ''De art venandi cum avibus'' De arte venandi cum avibus ('Sobre l'art de caçar amb les aus') és un tractat de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la caça amb falcons.

Nou!!: Carles I d'Anjou і De arte venandi cum avibus · Veure més »

De scientia venandi per aves

De scientia venandi per aves ("La ciència de caça amb ocells") és el títol de la versió llatina d'un tractat àrab sobre falconeria, el Kitāb al-mutawakkilī, obra d'un cert Moamin (o Moamyn), sobre el qual hi ha poques dades.

Nou!!: Carles I d'Anjou і De scientia venandi per aves · Veure més »

Desafiament de Bordeus

El Desafiament de Bordeus fou un desafiament llançat per Carles d'Anjou al Rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre 40 cavallers del Regne de França i 40 cavallers de la Corona d'Aragó en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Desafiament de Bordeus · Veure més »

Despotat de l'Epir

El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Despotat de l'Epir · Veure més »

Dinastia Capet de Borgonya

La dinastia capeta de Borgonya va governar el ducat de Borgonya entre el 1015 i la seva extinció el 1361.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Dinastia Capet de Borgonya · Veure més »

Dinastia d'Anjou

El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Dinastia d'Anjou · Veure més »

Drassanes Reials de Barcelona

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »

Durrës

Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Durrës · Veure més »

Eduard I d'Anglaterra

Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »

Elecció papal de 1264–65

L'Elecció papal de 1264–65 fou convocada després de la mort del Papa Urbà IV i va acabar amb l'elecció del seu successor el Papa Climent IV.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Elecció papal de 1264–65 · Veure més »

Elecció papal de 1268–71

Palau Papal de Viterbo, el sostre del qual es va treure per accelerar l'elecció L'Elecció papal de 1268–71, després de la mort del Papa Climent IV, ha estat l'elecció més llarga en la història de l'Església catòlica.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Elecció papal de 1268–71 · Veure més »

Elecció papal de 1277

L'elecció papal de 1277 es va convocar a Viterbo després de la mort del papa Joan XXI i va durar del 30 de maig al 25 de novembre.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Elecció papal de 1277 · Veure més »

Elecció papal de 1280-81

L'elecció papal de 1280-1281 es va celebrar el 22 de setembre de 1280 al 22 de febrer del 1281 després de la mort del Papa Nicolau III i en va resultar elegit Simon de Brion, que va prendre el nom de Papa Martí IV.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Elecció papal de 1280-81 · Veure més »

Elecció papal de 1285

L'elecció papal de 1285, celebrada a Viterbo després de la mort del Papa Martí IV, elegí el cardenal Giacomo Savelli, que va prendre el nom d'Honori IV.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Elecció papal de 1285 · Veure més »

Elionor d'Anjou

fou princesa de Nàpols i reina consort de Sicília (1303–1337).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Elionor d'Anjou · Veure més »

Els Aragó de Sicília

Els Aragó de Sicília van ser un branca menor de la nissaga reial catalano-aragonesa de la Casa d'Aragó fundada al segle XIII.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Els Aragó de Sicília · Veure més »

Enric de Castella el Senador

Enric de Castella, dit el Senador (6 de març de 1230 – Roa, 11 d'agost de 1303), fou infant de Castella.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Enric de Castella el Senador · Veure més »

Enric II de Xipre

Enric II de Lusignan (en francès:, grec:; juny del 1270 – Strovolos, 31 de març de 1324), rei de Xipre des del 1285 fins al 1306 i novament des del 1310 fins al 1324, príncep titular d'Antioquia i comte titular de Trípoli des del 1308.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Enric II de Xipre · Veure més »

Equitació catalana a Nàpols

Paraula original xàquima al llibre de menescalia. L'esment de Dieç en català (1436) és més antic que la primera cita del terme per part de Nebrija (1481). Transcripció parcialment modificada (per a facilitar la lectura). Cap.II. Del preniment e del adondament dels cavalls. Lo cavall deu esser enllaçat o lligat lleugerament e suau amb llaç gros e fort de llana, perçò com la llana és molla més que ninguna altra cosa de que poguesseu fer corda. E lo cavall deu esser enllaçat e (a)pres en temps fret e núvol, car si en temps calent era pres, lo cavall de açò que no era acostumat, per la bravesa e salvatgia si molt se treballava poria haver agreujament de sos membres e de son cos. E quan haureu pres e haurà en son cap la '''xàquima''' amb lo cabestre que sia fet de cànem, hajau un altre cavall e acompanyau-lo; car tot semblant vol esser amb son semblant de sa natura; e perçò hi sia menat car més segur ne estarà. És menester que ajau gran diligència quan lo tindreu en l'estable: ço és que’l lligueu a dos remals (ramals) per si en trencava un que romanga lo altre; que si lo trencava abans no el prenguessen se poria guastar en alguna paret per la sua gran bravesa; e estiga totstemps amb altre cavall fins li sia passada la salvatgia... Hi ha un acord general en considerar l’origen de l'equitació d’alta escola a Nàpols a partir de l’obra “Ordini di cavalcare” (1551) i del seu autor Federico Grisone, que va fundar una escola d’equitació l’any 1532.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Equitació catalana a Nàpols · Veure més »

Escola Siciliana

LEscola Siciliana engloba tots aquells poetes provinents d'Itàlia, especialment de Sicília, del sud del país i de la regió Toscana, que formaven part de la Magna Curia de Frederic II durant el.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Escola Siciliana · Veure més »

Eudes de Borgonya (1230-1269)

Eudes de Borgonya, nascut el 1231, mort a Acre el 4 d'agost de 1266, comte de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre, fill d'Hug IV, Duc de Borgonya, i de Violant de Dreux.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Eudes de Borgonya (1230-1269) · Veure més »

Eustaqui de Beaumarchais

Segell Eustaqui de Beaumarchais. Eustaqui de Beaumarchais (1240 - 1295) fou senescal del Regne de França.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Eustaqui de Beaumarchais · Veure més »

Exèrcit romà d'Orient

L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Exèrcit romà d'Orient · Veure més »

Expedició a Tunis (1282-1286)

Lexpedició a Tunis de 1282 fou enviada per Pere el Gran amb objecte de donar suport a Abu-Bakr ibn al-Wazir en la seva lluita contra Abu-Ishaq Ibrahim I.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Expedició a Tunis (1282-1286) · Veure més »

Faeto

Faeto (faetar Faíte) és un municipi italià de la província de Foggia, situat a la vall del Celone a la regió de la Pulla.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Faeto · Veure més »

Felip d'Anjou-Nàpols

Felip d'Anjou-Nàpols, també conegut com a Felip de Sicília (1255/56 — 1277), fou rei nominal de Tessalònica i príncep consort d'Acaia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Felip d'Anjou-Nàpols · Veure més »

Felip de Courtenay

Felip I de Courtenay (1243 – 15 desembre 1283) fou reconegut emperador de Constantinoble (1273-1283) encara que va viure en l'exili, ja que aquest estat havia passat a formar part del restablert Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Felip de Courtenay · Veure més »

Felip I de Savoia

Felip I de Savoia (Aiguebelle, Savoia 1207 - Roussillon 1285) fou el comte de Savoia entre 1268 i 1285 i pel seu casament comte de Borgonya entre 1267 i 1279.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Felip I de Savoia · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Felip III de França · Veure més »

Ferdinando Galiani

va ser un economista italià, una de les principals figures italianes de la Il·lustració.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ferdinando Galiani · Veure més »

Ferran, fill de Jaume II de Mallorca

Ferran de Mallorca (abans de 1270 - ?) va ser un noble i cavaller, net de Jaume el Conqueridor i de Violant d'Hongria.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ferran, fill de Jaume II de Mallorca · Veure més »

Filadèlfia (Itàlia)

Filadèlfia és una ciutat italiana de 5.435 habitants de la província de Vibo Valentia a Calàbria.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Filadèlfia (Itàlia) · Veure més »

Frangipani (família)

Frangipani fou una família noble romana, coneguda ja el 1014 en la persona de Leone Frangipane.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Frangipani (família) · Veure més »

Gallipoli (ciutat d'Itàlia)

Gallipoli (pronunciat Gal·lípoli) és un municipi de la província de Lecce (regió de la Pulla italià).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Gallipoli (ciutat d'Itàlia) · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Genealogia general dels Capets

Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Genealogia general dels Capets · Veure més »

Gilabert de Pròixida i de Centelles

Gilabert de Pròixida —Próixita o Pròixita— i de Centelles (València, ? – Gènova, 1405) fou un poeta valencià.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Gilabert de Pròixida i de Centelles · Veure més »

Gilbert de Rocafort

Gilbert de Rocafort (Segle XIII - Segle XIV) fou un militar de la Companyia Catalana d'Orient.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Gilbert de Rocafort · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient

La història de Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient coincideix principalment amb la de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Gregori X

Gregori X (Piacenza, vers 1210 - † Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Església Catòlica del 1272 al 1276.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Gregori X · Veure més »

Guerra de les Vespres Sicilianes

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Guerra de les Vespres Sicilianes · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »

Guerra de Sicília (1296-1302)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Guerra de Sicília (1296-1302) · Veure més »

Guigó VII del Vienès

Guigó VII del Vienès, nascut el 1225, mort el 1269, delfí del Vienès, comte d'Albon, de Grenoble, d'Oisans, de Briançon, d'Embrun i de Gap de 1237 a 1269, fils d'Andreu Guigó VI, delfí del Vienès i de Beatriu de Montferrat.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Guigó VII del Vienès · Veure més »

Guilhem dels Baus

Guilhem I dels Baus (c. 1155 - juny de 1218) fou un important noble provençal, 2n príncep d'Aurenja (des del 1182 fins a la seva mort) i trobador en llengua occitana.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Guilhem dels Baus · Veure més »

Guillaume de Villaret

Abadia de Sant Geli, seu del priorat del Llenguadoc Guillaume de Villaret (Guilhèm del Vilaret en occità) fou el 24è Mestre de l'Hospital des del 1296 fins al 1305, data de la seva mort.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Guillaume de Villaret · Veure més »

Guillem de Beaujeu

Guillaume de Beaujeu, també anomenat Guillem de Beaujeu, va ser el vint-i-unè Gran Mestre de l'Orde del Temple des de (1273-1291).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Guillem de Beaujeu · Veure més »

Guillem II d'Acaia

Guillem II d'Acaia (en francès:; v.1211—1 de maig del 1278), fou el darrer príncep sobirà d'Acaia de la dinastia Villehardouin que va governar Acaia, car si bé la seva filla Isabel I n'esdevingué princesa, ho fou sota el vassallatge de Carles I d'Anjou.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Guillem II d'Acaia · Veure més »

Guillem II d'Holanda

Guillem II d'Holanda (1227 - Hoogwoud, 28 de gener de 1256) fou un aristòcrata neerlandès, que fou comte d'Holanda des 1234 a 1256 i Rei dels Romans, rival de Conrad IV durant el Gran Interregne.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Guillem II d'Holanda · Veure més »

Guillem VII de Montferrat

Guillem VII de Montferrat, dit el Gran Marquès, fou marquès de Montferrat del 1253 al 1292.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Guillem VII de Montferrat · Veure més »

Guiraut d'Espanha

Guiraut d'Espanha (Guiraut d'Espanha, de Tolosa) (fl....1245-1265...) fou un trobador occità.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Guiraut d'Espanha · Veure més »

Guiu Guerra

Guiu Guerra, quadre de Cosimo Sigoni, 1657 Guiu Guerra o Guido Guerra (vers 1220 - Montevarchi, octubre de 1272) va ser un condottiero i polític italià, fill del comte Marcovald i de Beatrice dei Conti de Capraia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Guiu Guerra · Veure més »

Guy de Montfort

Guy de Montfort (1244- vers 1288) va ser comte de Nola, fill del sisè comte de Leicester Simó de Montfort i d'Elionor d'Anglaterra.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Guy de Montfort · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Història d'Hongria · Veure més »

Història de Corfú

L'illa de Corfú ha estat habitada des del paleolític.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Història de Corfú · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de Nàpols

XVIII La història de Nàpols és de les més riques d'Itàlia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Història de Nàpols · Veure més »

Història de Polònia

La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'estat polonesos.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Història de Polònia · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Història de Roma · Veure més »

Història de Sicília

Ruïnes d'un temple a Soluntum. La història de Sicília ha vist a aquesta illa del Mediterrani, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències (Roma, vàndals, romans d'Orient, sarraïns, els Hohenstaufen, els catalano-aragonesos, els espanyols) però també va experimentar breus períodes d'independència, com amb els grecs i més tard amb l'Emirat de Sicília després Regne de Sicília.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Història de Sicília · Veure més »

Història dels vaixells

Rai modern de bambú. Comparable als rais prehistòrics. canoa monòxila amb foc i rascant amb petxines. Gravat de 1550. La bricbarca noruega ''Superb'' escurçant veles. És impossible estudiar la història dels humans sense considerar les diferents maneres que han emprat per a desplaçar-se sobre l'aigua.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Història dels vaixells · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Hohenstaufen · Veure més »

Honori IV

Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Honori IV · Veure més »

Hug III de Xipre

Hug III de Xipre (en francès:, en grec:; 1235 - 24 de març del 1284), dit el Gran, va ser rei de Xipre des del 1267 i rei de Jerusalem des del 1268 (com Hug I de Jerusalem).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Hug III de Xipre · Veure més »

I vespri siciliani

Les vêpres siciliennes, més coneguda amb el títol italià dI vespri siciliani (Les vespres sicilianes), és un grand opéra en cinc actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret en francès de Charles Duveyrier i Eugène Scribe a partir de la seua obra Le Duc d'Albe.

Nou!!: Carles I d'Anjou і I vespri siciliani · Veure més »

Infern - Cant Dotzè

El minotaure imaginat per Gustave Doré El dotzè cant de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la primera secció (cercle menor, "girone") de les tres en què es divideix el setè cercle.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Infern - Cant Dotzè · Veure més »

Infern - Cant vint-i-vuitè

Infern cant vint-i-vuitè: els promotors de discòrdies. Gustave Doré El cant vint-i-vuitè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la novena fossa del vuitè cercle, on es castiguen els sembradors de discòrdies civils, els qui trenquen i tallen el cos de la societat, i que per tant mereixen anar tallats a trossos eternament a l'infern.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Infern - Cant vint-i-vuitè · Veure més »

Innocenci IV

Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Innocenci IV · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1283)

La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Invasió de la Vall d'Aran (1283) · Veure més »

Irpínia

Irpínia és un districte històric-geogràfic del sud d'Itàlia que es correspon amb bona aproximació al territori de l'actual província d'Avellino que, al seu torn, té els seus orígens al giustizierato del Principato Ultra establert al pel rei de Sicília (posteriorment rei de Nàpols) Carles I d'Anjou.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Irpínia · Veure més »

Isabel I d'Acaia

Isabel de Villehardouin (1260/1263 - 23 de gener, 1311) va ser la filla major de Guillem II d'Acaia, príncep d'Acaia, i de la seva segona muller Anna, la tercera filla de Miquel II Àngel-Comnè Ducas, dèspota de l'Epir.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Isabel I d'Acaia · Veure més »

Ischia

Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ischia · Veure més »

Itàlia meridional

La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Itàlia meridional · Veure més »

Iznart d'Entrevenas

Iznart d'Entrevenas, o Isnart d'Entrevenas o d'Antravenas (fl. 1203-1225), fou un trobador provençal.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Iznart d'Entrevenas · Veure més »

Jean de Meung

Jean de Meung o de Meun, o també Jean Chopinel o Clopinel (cap al 1240 a Meung-sur-Loire - cap al 1305 a París) va ser un poeta francès del.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Jean de Meung · Veure més »

Joan de Pròixida

Joan de Pròixida o Giovanni da Procida (Salern, 1210 – Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa aragonesa.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Joan de Pròixida · Veure més »

Joan I de Tessàlia

Joan I de Tessàlia o Joan Ducas el bastard, fou governant de Tessàlia, regió que el seu pare, Miquel II dèspota de l'Epir, li va deixar a la seva mort l'any 1266 o 1268.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Joan I de Tessàlia · Veure més »

Joan II de Jerusalem

Joan I de Xipre (1259 o 1267 - Nicòsia, 20 de maig de 1285) va ser el fill gran d'Hug III de Xipre i d'Isabel d'Ibelin.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Joan II de Jerusalem · Veure més »

Joan IV Ducas Làscaris

Joan IV Ducas Làscaris (en grec) (Nicea 1250 - Mar de Màrmara després del 1290).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Joan IV Ducas Làscaris · Veure més »

Joana I de Nàpols

Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Joana I de Nàpols · Veure més »

Jordi, emperador de Trebisonda

Jordi Comnè, fou el sisè emperador de Trebisonda.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Jordi, emperador de Trebisonda · Veure més »

Kalamata

Kalamata (Καλαμάτα), antigament Fares (Φαραί), és una ciutat de la Messènia, al sud-oest del Peloponès, a Grècia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Kalamata · Veure més »

La Divina Comèdia

''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.

Nou!!: Carles I d'Anjou і La Divina Comèdia · Veure més »

Ladislau IV d'Hongria

Ladislau IV d'Hongria (?, 1262 - Köröshegy, 1290) (en hongarès: IV. László) va ser rei d'Hongria entre el 1272 i el 1290). Fill d'Esteve V d'Hongria i la seva reina cumana Elisabet, no va tenir descendència i va ser succeït pel seu tiet segon, Andreu III d'Hongria. Va ser el penúltim monarca de la dinastia Árpád.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ladislau IV d'Hongria · Veure més »

Lesina (Itàlia)

Lesina és un municipi italià de la província de Foggia, a la regió de la Pulla.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Lesina (Itàlia) · Veure més »

Licari

Mapa de l'Imperi Romà d'Orient i dels Estats Llatins d'Orient, vers 1265. fou un almirall d'origen llombard del al servei de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Licari · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Llista de comtes i ducs d'Anjou

Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de comtes i ducs d'Anjou · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a França

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »

Llista de personatges històrics medievals a l'òpera

A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »

Llista de prínceps d'Acaia

Aquesta és la llista de prínceps d'Acaia, que foren prínceps feudals llatins que van governar el Principat d'Acaia, un dels estats creats després de la conquesta de Constantinoble pels croats el 1204.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de prínceps d'Acaia · Veure més »

Llista de Reis d'Albània

Ensenya reial albanesa.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de Reis d'Albània · Veure més »

Llista de reis de Jerusalem

El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de reis de Jerusalem · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Lluís I d'Hongria

Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Lluís I d'Hongria · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Lluís IX de França · Veure més »

Lluís VIII de França

Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Lluís VIII de França · Veure més »

Luchetto Gattilusio

Luchetto Gattilusio (en occità, Luchetz Gateluz o Luquet Gatelus) (Gènova,... vers 1230-1307...) fou un comerciant, polític güelf i trobador italià, del qual ens han pervingut poesies en occità.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Luchetto Gattilusio · Veure més »

Malta

Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Malta · Veure més »

Manfred I d'Atenes

Manfred I d'Atenes, també conegut com Manfred d'Aragó o Manfred de Sicília o Manfred de Trinacria, (Catània, 1306 – Trapani, 9 novembre 1317) fou Duc d'Atenes des de l'any 1312 fins a la seva mort, el 1317.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Manfred I d'Atenes · Veure més »

Manfred I de Sicília

Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Manfred I de Sicília · Veure més »

Manfred Llança

Manfred Llança fou un noble sicilià a les ordres de Pere el Gran.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Manfred Llança · Veure més »

Manfredonia

Manfredonia és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Foggia, al peu de la península del Gargano.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Manfredonia · Veure més »

Margarida d'Acaia

Margarida de Villehardouin o Margarida d'Acaia (1266 – 1315) fou la segona filla de Guillem II de Villehardouin, príncep d'Acaia i de la seva tercera esposa Anna Ducas.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Margarida d'Acaia · Veure més »

Margarida de Borgonya (reina de Sicília)

Margarita de Borgonya (?, 1250–Tonnerre, 4 de setembre de 1308), comtessa de Tonnerre, va ser la segona esposa de Carles I, comte d'Anjou, Maine, Provença i Forcalquier, que després es convertiria en rei de Sicília, Nàpols, Albània i Jerusalem.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Margarida de Borgonya (reina de Sicília) · Veure més »

Margarida, comtessa d'Anjou

Margarida d'Anjou (1273 - París, 31 de desembre de 1299) fou princesa de Nàpols i comtessa d'Anjou (1290-1299).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Margarida, comtessa d'Anjou · Veure més »

Maria d'Antioquia (pretendent)

Maria d'Antioquia va ser una pretendent al tron de Jerusalem de 1269 a 1277.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Maria d'Antioquia (pretendent) · Veure més »

Maria d'Aragó i d'Hongria

Maria d'Aragó i d'Hongria (ca. 1248-1268 - Saragossa) fou infanta d'Aragó i monja, l'última filla del rei Jaume el Conqueridor i Violant d'Hongria.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Maria d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Maria de Nàpols

Maria de Nàpols (1280 - 1350), princesa de Nàpols, reina consort de Mallorca i comtessa consort de Rosselló i Cerdanya (1311-1324).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Maria de Nàpols · Veure més »

Marquesat de Bodonitza

El marquesat de Bodonitza (grec: Μαρκιωνία/Μαρκιζᾶτον τῆς Βοδονίτσας) fou un antic domini feudal de Grècia a Beòcia, al límit amb Tessàlia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Marquesat de Bodonitza · Veure més »

Marquesat de Busca

El marquesat de Busca fou un antic estat feudal d'Itàlia al Piemont sorgit dels dominis dels Aleramici.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Marquesat de Busca · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Marsella · Veure més »

Matilde de Borbó-Dampierre

Matilde de Borbó-Dampierre (1234-1262), de vegades dita Matilde o Mafalda de Dampierre, i Matilde II (o III) de Nevers, Auxerre, i Tonnerre, fou comtessa de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre, senyora de Borbó.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Matilde de Borbó-Dampierre · Veure més »

Miquel VIII Paleòleg

Miquel VIII Paleòleg (en grec) (1234-1282) fou emperador de Nicea i després de conquerir Constantinoble va adoptar el títol d'emperador romà d'Orient del 1260 al 1282.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Miquel VIII Paleòleg · Veure més »

Museus Capitolins

El Palazzo Nuovo, un dels edificis dels Museus Capitolins, a la plaça del Capitoli de Roma. Els Museus Capitolins (en italià Musei Capitolini) és el museu municipal més important de la ciutat de Roma.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Museus Capitolins · Veure més »

Napoleó Torriani

Napoleó Torriani o Napoleó della Torre (? - Castell de Baradello, Como 1278) fou el senyor de Milà entre 1265 i 1277.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Napoleó Torriani · Veure més »

Narjot de Toucy

Narjot de Toucy († 1293) fou senyor de Terza, capità-general de Durazzo i amirall del regne de Sicília el 1277.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Narjot de Toucy · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Nàpols · Veure més »

Nicèfor I Àngel

Nicèfor Andrònic I o Nicèfor I Comnè Ducas, fou dèspota de l'Epir a la mort del seu pare Miquel II l'any 1266 o 1268, fins a la seva mort vers l'any 1297.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Nicèfor I Àngel · Veure més »

Nicèfor II Àngel-Comnè

Nicèfor II Àngel-Comè o Nicèfor II Orsini fou dèspota de l'Epir sota regència de la seva mare (1335), situació que no va acceptar l'emperador romà d'Orient.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Nicèfor II Àngel-Comnè · Veure més »

Novena Croada

La Novena Croada és sovint considerada com a part de la Vuitena Croada.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Novena Croada · Veure més »

Orvieto

Orvieto és una ciutat d'Itàlia amb uns 21.000 habitants situada a la regió d'Úmbria, província de Terni, formada pels següents nuclis (fraccions): Bagni di Orvieto, Bardano, Baschi Scalo, Benano, Biagio, Botto di Orvieto, Canale di Orvieto, Canonica, Capretta, Ciconia, Colonnetta di Prodo, Corbara, Fossatello, Morrano, Orvieto Scalo, Osteria Nuova, Padella, Prodo, Rocca Ripesena, San Faustino, Sferracavallo, Stazione di Castiglione, Sugano, Titignano, Tordimonte, i Torre San Severo.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Orvieto · Veure més »

Pacte d'Oloron

El Pacte d'Oloron o Tractat d'Oloron va ser acordat el 27 de juliol de 1287 entre Alfons el Franc i Eduard I d'Anglaterra, a la població vescomtal d'Auloron e Senta Maria al Bearn (actualment França).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Pacte d'Oloron · Veure més »

Palau de Quisisana

El Palau Reial de Quisisana (en italià, Reggia di Quisisana) és una residència històrica situada a la zona muntanyosa de Castellammare di Stabia, a la frazione de Quisisana, d'on també pren el seu nom.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Palau de Quisisana · Veure més »

Palazzo Vecchio

El Palazzo Vecchio ('Palau Vell') es troba a la Piazza della Signoria, a Florència (Itàlia).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Palazzo Vecchio · Veure més »

Pantel·leria

Pantel·leria (en italià Pantelleria, sicilià Pantiddirìa, en àrab Kawsara o Kusira deformació de Cossyra) és una illa italiana situada entre l'oest de Sicília (a uns 100 km) i la costa de Tunísia (a uns 70 km).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Pantel·leria · Veure més »

Panteons i tombes de sobirans a Itàlia

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on hi ha les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que hi ha en llocs de l'actual Itàlia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Panteons i tombes de sobirans a Itàlia · Veure més »

Papa Celestí V

Celestí V, de nom de bateig Pietro Angeleri di Murrone, també conegut com a Sant Pere Celestí (Isernia, 1215 - Ferentino, 19 de maig de 1296) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1294, monjo i fundador de l'Orde dels Celestins.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Papa Celestí V · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Papat d'Avinyó · Veure més »

Papat de Viterbo

Palau Papal de Viterbo Amb una llarga història com a avantatge per a les forces dels antipapes que amenaçaven Roma, Viterbo es va convertir en una ciutat papal el 1243.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Papat de Viterbo · Veure més »

Paulet de Marselha

Paulet de Marselha (fl....1262-1268...) fou un trobador occità.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Paulet de Marselha · Veure més »

Percivalle Doria

cançoner a¹ Percivalle Doria (en occità Perceval Doria) (Gènova, ca. 1195- Arrone, 1264) fou un militar i trobador italià, del qual ens han pervingut poesies tant en italià com en occità.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Percivalle Doria · Veure més »

Pere de Mallorca

Pere de Mallorca (? - Batalla de Kortrijk al comtat de Flandes 1302 ?) fou infant de Mallorca.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Pere de Mallorca · Veure més »

Pere de Queralt i de Cervelló

Pere de Queralt i de Cervelló (fl. 1256 – ca. 1286) va ser baró de Queralt (Pere III) i almirall de Pere el Gran, fill de Pere de Queralt-Timor i Berenguera de Cervelló.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Pere de Queralt i de Cervelló · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Pere el Gran · Veure més »

Pere I d'Alençon

Pere de França o Pere d'Alençon (nascut el 29 de juny de 1251 a Castell-Pelegrí, a Palestina, mort el 6 d'abril de 1283 a Salern, a Itàlia fou un príncep de sang reial francès, cinquè fill de Sant Lluís, rei de França, i de Margarida de Provença. Fou comte d'Alençon de 1268 a 1283, comte de Blois, de Chartres i senyor de Guisa de 1272 a 1283.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Pere I d'Alençon · Veure més »

Petrus Peregrinus

Petrus Peregrinus de Maharn, també conegut amb el seu nom francès Pierre Pèlerin de Maricourt, va ser un estudiós francès del que va realitzar experiments en magnetisme i va escriure el primer tractat sobre a les propietats d'imants.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Petrus Peregrinus · Veure més »

Principat d'Acaia

El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Principat d'Acaia · Veure més »

Principat de Salern

El Principat de Salern fou un principat llombard del sud de la península Itàlica nascut l'any 851.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Principat de Salern · Veure més »

Principat de Tàrent

Pierre Mortier: Tàrent cap al 1704 El Principat de Tàrent amb capital a Tàrent va existir des de 1088 fins a 1465.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Principat de Tàrent · Veure més »

Purgatori (La Divina Comèdia)

Dant contemplant el Mont Purgatori El Purgatori (Il Purgatorio) és el segon dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Purgatori (La Divina Comèdia) · Veure més »

Qalàwun

Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Qalàwun · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Quios · Veure més »

Raimon de Tors de Marselha

Raimon de Tors de Marselha (fl....1257-1265...) fou un trobador occità.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Raimon de Tors de Marselha · Veure més »

Ramon Berenguer V de Provença

Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne de Jerusalem · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne de Sicília · Veure més »

Reial d'or de Mallorca

Reial d'or de Mallorca del Rei Sanç El Reial d'or de Mallorca fou una moneda medieval d'or creada per Jaume II de Mallorca l'any 1310 amb una llei de 23 quirats i una talla de 60 peces per marc, cosa que suposa un pes teòric de 3,83 gr.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Reial d'or de Mallorca · Veure més »

Revolta de Perpinyà

La Revolta de Perpinyà fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Revolta de Perpinyà · Veure més »

Ricaut Bonomel

Ricaut Bonomel (fl....1265-1269...) fou un cavaller del Temple i trobador en occità.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ricaut Bonomel · Veure més »

Robert I d'Artois

Escut d'armes del comtat d'Artois Robert I d'Artois el Bo (1216 - El-Mansura, Egipte 1250), príncep de França i comte d'Artois (1237-1250) comtat que li va donar el seu pare i del qual en fou el primer comte.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Robert I d'Artois · Veure més »

Robert II d'Artois

Robert II d'Artois Robert II d'Artois, (setembre 1250 - 11 de juliol de 1302), fill pòstum de Robert I d'Artois i de Matilde de Brabant, fou des del seu naixement (set mesos després de la mort del pare) comte d'Artois.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Robert II d'Artois · Veure més »

Robert III de Flandes

Robert III de Flandes, o Robert de Dampierre, dit també Robert de Béthune (feu de la seva mare) (1247 † Ypres, 17 de setembre de 1322), fill de Guiu de Dampierre i de Mafalda de Béthune fou comte de Nevers amb Violant de Borgonya (1272- 1280), comte de Flandes (1305- 1322).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Robert III de Flandes · Veure més »

Roger de Flor

Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Roger de Flor · Veure més »

Sagetia

XV. Sagetia (també escrit sagètia) és un nom d'embarcació que designa tres tipus diferents de bastiment o vaixell.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Sagetia · Veure més »

Sant'Antonio Abate

Sant'Antonio Abate (Sant'Antuóno en napolità) és una comune italiana de la ciutat metropolitana de Nàpols, a la Campània.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Sant'Antonio Abate · Veure més »

Saqueig d'Agde

El saqueig d'Agde, el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Saqueig d'Agde · Veure més »

Senyal Reial (segle XIII-XIV)

El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Senyal Reial (segle XIII-XIV) · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Senyera reial · Veure més »

Setena Croada

La setena croada fou la primera de les dues empreses sota la direcció del rei Lluís IX de França.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Setena Croada · Veure més »

Setge d'Antioquia (1268)

El setge d'Antioquia fou una de les batalles de la Guerra mameluco-croada, i va posar en 1268 la capital del Principat d'Antioquia en mans del Soldanat Mameluc.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Setge d'Antioquia (1268) · Veure més »

Setge d'Augusta

El Setge d'Augusta de 1287 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Setge d'Augusta · Veure més »

Setge d'Elna

El Setge d'Elna, entre el 22 i el 25 de maig del 1285, fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Setge d'Elna · Veure més »

Setge de Girona de 1285

El setge de Girona de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Setge de Girona de 1285 · Veure més »

Setge de Messina (1282)

El Setge de Messina de 1282 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Setge de Messina (1282) · Veure més »

Setge de Salses (1285)

El Setge de Salses fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Setge de Salses (1285) · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Sicília · Veure més »

Sordello

cançoner K Sordello, també conegut en occità com a Sordèl, (c. 1180, Goito, província de Màntua- c. 1268) va ser un trobador llombard del que escrigué poesia en occità.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Sordello · Veure més »

Stilo

Stilo (Stilu en calabrés, Stylon en grecànic) és una ciutat italiana de 2.655 habitants a la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a Calàbria, i s'insereix al circuit de les ciutats més belles d'Itàlia.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Stilo · Veure més »

Tacuinum sanitatis

El Tacuinum sanitatis (també anomenat Taccuinum sanitatis) es tracta d'un manual medieval principalment sobre salut, dirigit a un públic laic culte, basat en les Taqwim al‑Sihha (en àrab: تقويمالصحة; Taules de salut), un tractat de medicina àrab escrit per Ibn Butlan cap al 1050.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Tacuinum sanitatis · Veure més »

Tadeu II Montefeltro

Tadeu II Montefeltro va ser fill de Montefeltrano II Montefeltro.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Tadeu II Montefeltro · Veure més »

Tibald de Cepoy

Tibald de Cepoy (Segle XIII - Segle XIV) fou un militar francès al servei de Carles de Valois i del papa Climent V, també fou un efimer Comandant en Cap de la Companyia Catalana d'Orient, entre 1307 i 1309.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Tibald de Cepoy · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Tractat de Viterbo

Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Balduí II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llatí.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Tractat de Viterbo · Veure més »

Tremiti

Illes Tremiti (o també Diomedea) és un petit arxipèlag italià (format per tres illes) de la mar Adriàtica, i també municipi dins la província de Foggia, regió de la Pulla.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Tremiti · Veure més »

Ugolino della Gherardesca

''Ugolino envoltat dels seus quatre fills'' segons Jean-Baptiste Carpeaux, 1861, Petit Palais. Ugolino della Gherardesca (vers 1220 – març de 1289), comte de Donoratico, va ser un noble i comandant naval de la República de Pisa.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Ugolino della Gherardesca · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Carles I d'Anjou і Unificació italiana · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Vespres Sicilianes · Veure més »

Vuitena Croada

Il·lustració del Setge de Tunis La vuitena croada fou una campanya militar engegada per Lluís IX de França i adreçada contra el regne de Tunísia, en la qual moriren ell i el seu fill.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Vuitena Croada · Veure més »

Zaccaria

Els Zaccaria (en català Zacaries) van ser una família genovesa que va governar Focea, Quios i altres illes, i als darrers anys algunes parts del Peloponès.

Nou!!: Carles I d'Anjou і Zaccaria · Veure més »

1272

El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1272 · Veure més »

1284

Sense descripció.

Nou!!: Carles I d'Anjou і 1284 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Carles I de Nàpols, Carles I de Provença, Carles I de Sicília, Carles I d’Anjou.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant