Accés més ràpid que el navegador!
135 les relacions: Abadia d'Altmünster, Abadia de Prüm, Albert de Mecklenburg, Albert III d'Habsburg, Aldona de Lituània, Alta Lusàcia, Amadeu VI de Savoia, Ananies de Damasc, Anna de Luxemburg, Arle, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Praga, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Świdnica, August Labitzky, Baixa Lusàcia, Batalla de Crécy, Bàrtolo de Sassoferrato, Beatriu de Borbó, Bernabé Visconti, Bisbat de Lebus, Bisbat de Meissen, Bolesławiec, Bona de Luxemburg, Butlla d'or de 1356, Carles I, Carles I de Valois, Casa de Luxemburg, Castell de Karlštejn, Catedral de Praga, Cividale del Friuli, Cola di Rienzo, Comtat de Créhange, Comtat de Gorízia, Comtat de Luxemburg, Crònica de Dalimil, Crisòbul, Croada lituana, Croada savoiana, Decàpolis alsaciana, Dieta de Nuremberg, Dinastia dels Habsburg, Ducat d'Àustria, Ducat d'Oels, Ducat de Bar, Ducat de Jülich, Ducat de Luxemburg, Ducat de Pomerània, Electorat de Saxònia, ..., Elisabet de Bohèmia (1292 - 1330), Elisabet de Görlitz, Engelbert de la Mark, Erlangen, Ernest de Pardubitz i Malowetz, Església de Sant Tròfim, Esteve II de Wittelsbach, Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa, Guerra dels Cent Anys, Guiu I Gonzaga, Història d'Àustria, Història d'Eslovàquia, Història d'Hongria, Història de Luxemburg, Història de Roma, Història de Txèquia, Innocenci VI, Jan Očko z Vlašimi, Joan el Cec, Joan Enric de Moràvia, Joan II de Montferrat, Karlovy Vary, La Clef du cabinet des princes de l'Europe, Ladislau el Pòstum, Llança Sagrada, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de monarques de Bohèmia, Llista de reis germànics, Lluís I d'Hongria, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís V de Wittelsbach, Lluís VI de Wittelsbach, Lluc (evangelista), Lubań, Lucca, Luisa de Medrano, Luxemburg, Marca de Lusàcia, Margarida de Tirol, Maria de Valois i de Luxemburg, Michele de Cesena, Montecarlo (Itàlia), Montefiascone, Most (República Txeca), Numismàtica, Nuremberg, Ortenau, Otó I d'Habsburg, Otó V de Wittelsbach, Ottokar II, Papa Urbà V, Pastís de Savoia, Pere Tomàs (sant), Plaça del Mercat de Cracòvia, Pont de Carles, Príncep elector, Província de Brandenburg, Rathaus d'Ulm, Regne d'Alemanya, Regne d'Arle, Regne d'Hongria (medieval), Regne de Bohèmia, Reis de Prússia, República de Siena, Ricard II d'Anglaterra, Robert I de Bar, Rodolf IV d'Habsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, Segimon de Borgonya, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Senftenberg, Taraudet de Flassans, Txèquia, Txecs, Universitat Carolina de Praga, Universitat de Pavia, Venceslau de Luxemburg, Venceslau IV, Zittau, 1316, 1347, 1355, 14 de maig, 2 de setembre, 26 de gener. Ampliar l'índex (85 més) »
Abadia d'Altmünster
L'Abadia d'Altmünster Abbey era un monestir benedictí situat a l'altiplà d'Altmünster, entre el Mercat de peix i les àrees de Clausen de la Ciutat de Luxemburg, fundat el 1083 per Conrad I de Luxemburg, com un monestir privat i un centre religiós del seu comtat.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Abadia d'Altmünster · Veure més »
Abadia de Prüm
Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Abadia de Prüm · Veure més »
Albert de Mecklenburg
Albert - en Albrecht, en suec: Albrekt - (c. 1338 – 1 d'abril del 1412) fou rei de Suècia de 1364 a 1389 i Duc de Mecklenburg de 1384 a 1412 com Albert III.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Albert de Mecklenburg · Veure més »
Albert III d'Habsburg
Albert III d'Àustria (9 de setembre de 1349 – 29 d'agost de 1395), conegut com a Albert el de la Trena o el de la Cua (alemany: Herzog Albrecht III "mit dem Zopf"), fou un arxiduc d'Àustria, duc d'Estíria, Caríntia i Carniola i comte de Tirol de la casa d'Habsburg.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Albert III d'Habsburg · Veure més »
Aldona de Lituània
Aldona de Lituània (batejada Ona o Anna, el seu nom pagà Aldona és només conegut als escrits de Maciej Stryjkowski. (c. 1309 - 26 de maig 1339) va ser reina consort de Polònia (1333-1339), i princesa del Gran Ducat de Lituània. Ella era filla de Gediminas, Gran Duc de Lituània.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Aldona de Lituània · Veure més »
Alta Lusàcia
L'Alta Lusàcia (alemany Oberlausitz, alt sòrab Hornja Łužica, baix sòrab Górna Łužyca, polonès Łużyce Górne) és una regió històrica que ocupa la part meridional de la Lusàcia.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Alta Lusàcia · Veure més »
Amadeu VI de Savoia
Estàtua d'Amadeu VI de Savoia a la ciutat de Torí. Amadeu VI de Savoia, anomenat el comte verd, (Chambéry, Savoia 4 de gener 1334 - Campobasso, 1 de març 1383) fou comte de Savoia entre 1343 i 1383.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Amadeu VI de Savoia · Veure més »
Ananies de Damasc
Ananies de Damasc (Damasc, Síria, s. I aC - Eleuteròpolis, Palestina, s. I) fou un deixeble de Crist, que tornà la visió a Pau de Tars i l'inicià en la doctrina cristiana.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Ananies de Damasc · Veure més »
Anna de Luxemburg
Anna de Luxemburg, també coneguda com a Anna de Bohèmia, (Praga, 11 de maig de 1366 - Londres, 7 de juny de 1394) va ser una aristòcrata bohèmia, reina consort d'Anglaterra i la primera esposa de Ricard II.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Anna de Luxemburg · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Arle · Veure més »
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Arquebisbat de Breslau · Veure més »
Arquebisbat de Lucca
L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Arquebisbat de Lucca · Veure més »
Arquebisbat de Praga
Escut de l'arquebisbat Larquebisbat de Praga és una jurisdicció eclesiàstica catòlica avui dia a la república Txeca, amb seu a Praga.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Arquebisbat de Praga · Veure més »
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »
Świdnica
Catedral d'Świdnica. Església de la Pau Świdnica és una ciutat polonesa al sud-oest del voivodat de Baixa Silèsia.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Świdnica · Veure més »
August Labitzky
August Labitzky (Petschau, Txèquia, 22 d'octubre, de 1832 - Bad Reichenhall, Baviera, Alemanya, 29 d'agost de 1903) fou un compositor i mestre de capella.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і August Labitzky · Veure més »
Baixa Lusàcia
Escut de la Baixa Lusàcia La Baixa Lusàcia (alemany Niederlausitz, alt sòrab Dolna Łužyca, baix sòrab Delnja Łužica, polonès Dolne Łużyce) és una regió històrica que ocupa la part septentrional de la Lusàcia.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Baixa Lusàcia · Veure més »
Batalla de Crécy
La batalla de Crécy, que es va lliurar el 26 d'agost del 1346 fou la segona gran batalla de la Guerra dels Cent Anys després del combat naval de Sluys, sent primera batalla terrestre important de la guerra.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Crécy · Veure més »
Bàrtolo de Sassoferrato
Bàrtolo de Sassoferrato (Sassoferrato (Itàlia), 1314 - Perusa (Itàlia), 13 de juliol de 1357), fou un dels més insignes juristes de l'Europa continental del, i el major exponent de l'escola jurídica dels comentaristes o post-glossadors.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Bàrtolo de Sassoferrato · Veure més »
Beatriu de Borbó
Beatriu de Borbó (1320-23 de desembre de 1383) va ser membre de la Casa de Borbó que per casament esdevingué reina de Bohèmia i comtessa de Luxemburg.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Beatriu de Borbó · Veure més »
Bernabé Visconti
Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Bernabé Visconti · Veure més »
Bisbat de Lebus
El Bisbat de Lebus (alemany Bistum Lebus; polonès Diecezja lubuska) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana i un territori o principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Lebus · Veure més »
Bisbat de Meissen
El bisbat de Meissen (alemany Bistum Meißen) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica i també un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Meissen · Veure més »
Bolesławiec
Bolesławiec és una ciutat polonesa que es troba a la vora del riu Bóbr, al voivodat de Baixa Silèsia.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Bolesławiec · Veure més »
Bona de Luxemburg
saltiri Bona de Luxemburg (20 de maig de 1315 - 11 de setembre de 1349, Abadia de Maubuisson) era una noble de la casa de Luxemburg.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Bona de Luxemburg · Veure més »
Butlla d'or de 1356
Primera pàgina de la butlla d'or del rei de Bohèmia, ÖNB, Cod.338. daurat annexat al decret. La Butlla d'Or (bulla aurea), també anomenada butlla d'or de NurembergEncyclopædia Universalis, artículo Allemagne médiévale o butlla d'or de Metz, és un text essencial del Sacre Imperi Romà.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Butlla d'or de 1356 · Veure més »
Carles I
* Carles I o Carlemany, rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (768-814).
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles I · Veure més »
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles I de Valois · Veure més »
Casa de Luxemburg
Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Casa de Luxemburg · Veure més »
Castell de Karlštejn
Vista del castell el 1720 Vista del castell Capella el 1878 El Castell de Karlštejn (en alemany Karlstein) està situat a 30 km al sud-oest de Praga, a la República Txeca, al municipi homònim.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Castell de Karlštejn · Veure més »
Catedral de Praga
La Catedral de Sant Guiu (Chrám Svatého Víta o Katedrála Svatého Víta en txec) és un temple dedicat al culte catòlic situat a la ciutat de Praga (República Txeca).
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Catedral de Praga · Veure més »
Cividale del Friuli
Cividale del Friuli (friülà Cividât, eslovè Čedad, alemany Östrich) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Cividale del Friuli · Veure més »
Cola di Rienzo
''Epistolari di Cola di Rienzo'' Nicola Gabrini, més conegut com a Cola di Rienzi i Cola di Rienzo (Roma, 1313 – 1354), va ser tribú del poble romà i va proclamar a Roma una nova forma de govern inspirada en la República Romana a la qual va anomenar «El bon Estat».
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Cola di Rienzo · Veure més »
Comtat de Créhange
El comtat de Créhange o comtat de Kriechingen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Créhange · Veure més »
Comtat de Gorízia
Escut dels comtes de Görz El comtat de Gorízia (alemany: Grafschaft Görz; italià: Contea di Gorizia; eslovè: Goriška grofija; friulà: Contee di Gurize) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al voltant de la ciutat de Görz, en l'actual Friül-Venècia Júlia, al nord-est d'Itàlia.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Gorízia · Veure més »
Comtat de Luxemburg
El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Luxemburg · Veure més »
Crònica de Dalimil
La Crònica de Dalimil (txec: Dalimilova kronika) o Crònica del Pseudo-Dalimil (txec: Kronika tak řičeného Dalimila) és la primera crònica escrita en llengua txeca.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Crònica de Dalimil · Veure més »
Crisòbul
XIV). Un crisòbul (en llatí: bulla aurea i en grec: Κρυσοβυλλὸς, krissovil·lós, és a dir, 'segell d'or'), és un tipus particular de document oficial utilitzat per la cancelleria imperial de Constantinoble i adoptat posteriorment en l'edat mitjana per les corts d'Occident amb el nom de butlla d'or.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Crisòbul · Veure més »
Croada lituana
La croada lituana va ser un seguit de campanyes militars sostingudes entre l'Orde Teutònic i l'Orde Livonià, per convertir al cristianisme el territori del Gran Ducat de Lituània.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Croada lituana · Veure més »
Croada savoiana
La croada savoiana (1366–1367) nasqué del mateix pla que la Croada d'Alexandria.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Croada savoiana · Veure més »
Decàpolis alsaciana
La Decàpolis (Zehnstädtebund o Dekapolis en alemany) alsaciana fou una aliança de deu ciutats del Sacre Imperi Romà a Alsàcia.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Decàpolis alsaciana · Veure més »
Dieta de Nuremberg
Les Dietes de Nuremberg, també anomenades Dietes Imperials de Nuremberg, van tenir lloc en diferents moments entre l'edat mitjana i el.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Dieta de Nuremberg · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Ducat d'Àustria
El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat d'Àustria · Veure més »
Ducat d'Oels
El Ducat d'Oels (en) o Ducat d'Oleśnica (en Polonès Ksiestwo Olesnickie) va ser un dels ducats de Silèsia amb capital a Oleśnica a la Baixa Silèsia, Polònia.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat d'Oels · Veure més »
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Bar · Veure més »
Ducat de Jülich
El Ducat de Jülich fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a l'entorn de la ciutat de Jülich.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Jülich · Veure més »
Ducat de Luxemburg
El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Luxemburg · Veure més »
Ducat de Pomerània
El Ducat de Pomerània és un conjunt de principats feudals que van aparèixer al segle XI i van existir durant uns cinc segles com a possessió patrimonial de la dinastia Greifen, però rarament gestionada per un sol home.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Pomerània · Veure més »
Electorat de Saxònia
LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Electorat de Saxònia · Veure més »
Elisabet de Bohèmia (1292 - 1330)
va ser una aristòcrata txeca de la dinastia Premíslida que va ser Reina de Bohèmia.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Elisabet de Bohèmia (1292 - 1330) · Veure més »
Elisabet de Görlitz
Elisabet de Görlitz (Hořovice -Bohèmia-, 2 de novembre de 1390 - Trèveris, 2 d'agost de 1451) fou una aristòcrata bohèmia, Duquessa de Luxemburg per patrimoni del 1415 al 1443.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Elisabet de Görlitz · Veure més »
Engelbert de la Mark
Engelbert III de la Mark(altres ortografies van der Mark, von der Mar(c)k), (nascut el ±1304- mort el 25 d'agost de 1368) va ser príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1345 a 1364 i Arquebisbe de Colònia de 1364 fins a la seva mort.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Engelbert de la Mark · Veure més »
Erlangen
Erlangen és una ciutat de la Francònia Mitjana (estat de Baviera, Alemanya) situada a la confluència dels rius Regnitz i l'Untere Schwabach, son major tributari.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Erlangen · Veure més »
Ernest de Pardubitz i Malowetz
Ernest de Pardubitz i Malowetz (en txec: Arnošt z Pardubic; 25 de març de 1297 – 30 de juny de 1364) va ser el primer arquebisbe de Praga.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Ernest de Pardubitz i Malowetz · Veure més »
Església de Sant Tròfim
L'església de Sant Tròfim és un temple de l'església catòlica romana que es troba a la ciutat d'Arle (Provença, França).
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Església de Sant Tròfim · Veure més »
Esteve II de Wittelsbach
Esteve II de Baviera (1319 - 13 de maig de 1375 a Landshut) (en alemany: Stephan II mit der Hafte, Herzog von Bayern), fou duc de Baviera després de 1347.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Esteve II de Wittelsbach · Veure més »
Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa
L'expansió de l'Antiga Confederació Suïssa és el període de la història de Suïssa que abasta aproximadament des de la creació de les primeres aliances entre regions, a 1291, fins a l'entrada de la Reforma Protestant en la ja madura Antiga Confederació Suïssa, el 1516.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Guiu I Gonzaga
Gonzaga Guiu I Gonzaga o Guiu I de Màntua -en italià: Guido Gonzaga- (1290 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1369) fou el senyor de Màntua entre 1360 i 1369.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Guiu I Gonzaga · Veure més »
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Història d'Àustria · Veure més »
Història d'Eslovàquia
(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Història d'Eslovàquia · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Història d'Hongria · Veure més »
Història de Luxemburg
(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Luxemburg · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Roma · Veure més »
Història de Txèquia
(1) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (2) Retrat de Gengis Khan, responsable d'haver mirat d'envair Txèquia; (3) Estàtua homenatge a Jan Hus; (4) Escut d'armes de la dinastia Premíslida; (5) Manifestació a Praga per la unió de Txèquia i Eslovàquia; (6) Bandera d'Eslovàquia després de l'autodeterminació; (7) Manifestació a Lituània contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia; (8) Bandera de Txèquia després de l'autodeterminació eslovaca. Aquest article sobre la història de la República Txeca pretén cobrir la història del territori que pertany avui a la República Txeca, però que ha existit abans amb altres noms: Bohèmia o Bohèmia-Moràvia, País de la corona txeca, en fronteres que són més o menys les de l'estat actual.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Txèquia · Veure més »
Innocenci VI
Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Innocenci VI · Veure més »
Jan Očko z Vlašimi
Jan Očko z Vlašimi (en alemany: Johann Otschko von Wlaschim), nascut vers el 1292 i mort el 14 de gener de 1380, va ser el segon Arquebisbe de Praga i cardenal de l'Església Catòlica.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Jan Očko z Vlašimi · Veure més »
Joan el Cec
Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan el Cec · Veure més »
Joan Enric de Moràvia
Joan Enric de Luxemburg o Joan Enric de Moràvia (txec: Jan Jindrich, alemany Johann Heinrich, nascut a Melnik el 12 de febrer de 1322 - mort el 12 de novembre de 1375), fou comte de Tirol (1335-1341) i marcgravi de Moràvia des de 1349 fins a la seva mort.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan Enric de Moràvia · Veure més »
Joan II de Montferrat
Joan II de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1338 al 1372.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan II de Montferrat · Veure més »
Karlovy Vary
Karlovy Vary (alemany: Karlsbad) és una ciutat de l'oest de la República Txeca amb 53.708 habitants, ubicada a la confluència de l'afluent Teplá amb el riu Ohře (anomenat també Eger al seu pas per Alemanya).
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Karlovy Vary · Veure més »
La Clef du cabinet des princes de l'Europe
La Clef du cabinet des princes de l'Europe ou recuëil historique & politique sur les matieres du tems fou la primera publicació periòdica de Luxemburg.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і La Clef du cabinet des princes de l'Europe · Veure més »
Ladislau el Pòstum
Ladislau el Pòstum (22 de febrer de 1440 - 23 de novembre de 1457) va ser Duc d'Àustria (1440-1457), rei d'Hongria (1444-1457) i rei de Bohèmia (1453-1457).
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Ladislau el Pòstum · Veure més »
Llança Sagrada
Jesús és travessat en un costat per la llança d'un soldat romà. Fra Angelico Florència. La Llança Sagrada o Llança del Destí o Llança de Crist és, segons la tradició cristiana, el nom que rep la llança amb la qual un soldat romà travessà el cos de Jesús quan era a la creu.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Llança Sagrada · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de monarques de Bohèmia · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis germànics · Veure més »
Lluís I d'Hongria
Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís I d'Hongria · Veure més »
Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Lluís V de Wittelsbach
Lluís de Wittelbach, anomenat el Brandenburguès (maig de 1315 - 18 de setembre de 1361) va ser marcgravi de Brandenburg i comte de Tirol com Lluís I de Brandenburg o Lluís I de Tirol, i duc de Baviera (1347-1349) i duc d'Alta Baviera (1349-1361) com Lluís V de Baviera o Lluís V de Wittelsbach.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís V de Wittelsbach · Veure més »
Lluís VI de Wittelsbach
Lluis VI de Wittelsbach o de Baviera, dit el Romà (en alemany: Ludwig der Römer VI) (7 de maig de 1328 - 17 de maig de 1365) va ser el fill gran de l'emperador Lluís IV de Baviera per la seva segona esposa, Margarida II, comtessa d'Hainaut, i un membre de la casa de Wittelsbach.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís VI de Wittelsbach · Veure més »
Lluc (evangelista)
Lluc l'Evangelista fou deixeble de Pau de Tars i autor de l'Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols, escrits tots dos als voltants de l'any 70.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluc (evangelista) · Veure més »
Lubań
Lubań (en; Txec: Lubáň), de vegades anomenat Lubań Śląski (en; en alt Sòrab: Lubań Šlešćina); és una ciutat del voivodat de la Baixa Silèsia al sud-oest de Polònia.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Lubań · Veure més »
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Lucca · Veure més »
Luisa de Medrano
Luisa de Medrano Bravo de Lagunas Cienfuegos, anomenada de vegades erròniament Lucía de Medrano (Atienza, Guadalajara, 9 d'agost de 1484-1527?), va ser una poeta, pensadora espanyola i professora de la Universitat de Salamanca, que va poder desenvolupar una activitat cultural de la qual les dones estaven excloses en aquells temps a Europa, pel fet que estava emparada per la reina Isabel I de Castella.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Luisa de Medrano · Veure més »
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Luxemburg · Veure més »
Marca de Lusàcia
La Marca o Marcgraviat de Lusàcia (alemany Mark(grafschaft) Lausitz) fou una jurisdicció feudal de frontera del Sacre Imperi Romanogermànic a la zona oriental del Bober (Bóbr) tocant a Polònia i els posteriors ducats de Silèsia, que va existir des del segle X fins al.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Marca de Lusàcia · Veure més »
Margarida de Tirol
Margarida del Tirol, anomenada Margarete (Margaricda) Maultasch (1318-3 d'octubre de 1369) va ser l'última comtessa del Tirol de la dinastia Meinardina de Gorizia (Gorízia) o Gorízia-Tirol.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Margarida de Tirol · Veure més »
Maria de Valois i de Luxemburg
Maria de França i Luxemburg (1344-1404) fou una princesa de França, filla del rei de la dinastia Valois, Joan II dit el Bo.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria de Valois i de Luxemburg · Veure més »
Michele de Cesena
Michele de Cesena, nascut el 1270 a Cesena, mort el 23 novembre 1342 a Itàlia, va ser un frare franciscà menor, Ministre General de l'Orde franciscà i teòleg.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Michele de Cesena · Veure més »
Montecarlo (Itàlia)
Montecarlo és un comune (municipi) de la província de Lucca, a la regió italiana de la Toscana, situat uns 50 km a l'oest de Florència i uns 12 km a l'est de Lucca.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Montecarlo (Itàlia) · Veure més »
Montefiascone
Montefiascone és un municipi italià de 13.520 habitants de la província de Viterbo; a una distància de Viterbo de 15 km i és terra de producció de vins DOC.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Montefiascone · Veure més »
Most (República Txeca)
Torre del castell de Hněvín, Most Most (alemany: Brüx, romaní Mosti o Pont) és una capital de província (Okres Most) amb 67.815 habitants ubicada a la riba del riu Bílina (Biela) a Ústecký kraj a la República Txeca.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Most (República Txeca) · Veure més »
Numismàtica
Lídia (561–545 aC). La numismàtica és l'estudi i col·lecció de diners al llarg del temps, ja siga en forma de moneda, bitllets, medalles, medallons o objectes relacionats.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Numismàtica · Veure més »
Nuremberg
Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Nuremberg · Veure més »
Ortenau
El Ortenau (històricament Mortenau) és una regió històrica d'Alemanya al modern Baden-Württemberg.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Ortenau · Veure més »
Otó I d'Habsburg
Otto I d'Habsburg, conegut també com a Otó IV de Caríntia, dit l'Alegre (23 de juliol de 1301 – 17 de febrer de 1339) fou duc d'Àustria i Estíria (i després en títol també duc de Caríntia i marcgravi de Carniola) i el fill més jove d'Albert I d'Alemanya i Elisabet de Tirol.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Otó I d'Habsburg · Veure més »
Otó V de Wittelsbach
Otó V de Wittelsbach (1346 - 15 de novembre de 1379) fou duc de Baviera (com a Otó VII per ser el setè d'aquest nom al capdavant del Ducat, però també Otó V per ser el cinquè de la dinastia Wittelsbach); també fou marcgravi i elector de Brandenburg com Otó V. Otó era el quart fill de l'emperador Lluís IV i de la seva segona esposa, Margarida d'Avesnes, comtessa d'Hainaut, d'Holanda i Zelanda.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Otó V de Wittelsbach · Veure més »
Ottokar II
Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Ottokar II · Veure més »
Papa Urbà V
Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa Urbà V · Veure més »
Pastís de Savoia
El pastís o bescuit de Savoia és un pastís d'origen savoià, elaborat al S. XIV per al comte Amadeu VI de Savoia que va rebre l'emperador.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Pastís de Savoia · Veure més »
Pere Tomàs (sant)
Pere Tomàs (Salas de Belvés, Perigord, Aquitània, avui Dordonya, 1305 - Famagusta, Xipre, 1366) fou un carmelita, arquebisbe de Creta i patriarca llatí de Constantinoble.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Pere Tomàs (sant) · Veure més »
Plaça del Mercat de Cracòvia
La Plaça del Mercat de Cracòvia (en polonès: Rynek Główny) condicionada l'any 1257 és la més gran plaça medieval de tota Europa.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Plaça del Mercat de Cracòvia · Veure més »
Pont de Carles
El pont de Carles és al districte núm.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Pont de Carles · Veure més »
Príncep elector
Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Príncep elector · Veure més »
Província de Brandenburg
La Província de Brandenburg (Provinz Brandenburg) fou entre els anys 1815 i 1919 una província del Regne de Prússia i durant els anys entre els dues guerres mundials (del 1919 fins al 1945) part de l'Estat Lliure de Prússia.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Província de Brandenburg · Veure més »
Rathaus d'Ulm
El Rathaus d'Ulm o Ajuntament d'Ulm és un dels monuments arquitectònics més destacats de la ciutat d'Ulm, sobretot pels murals de la façana i un rellotge astronòmic.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Rathaus d'Ulm · Veure més »
Regne d'Alemanya
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Alemanya · Veure més »
Regne d'Arle
El regne d'Arle (o Arelat) va ser un domini franc-borgonyó o pròpiament borgonyó amb capitalitat a la ciutat d'Arle, establert l'any 934 en reunir-se els territoris que, separats del Sacre Imperi Romanogermànic després de l'interregne succeït a la mort de l'emperador Carles III el Gras el 888, van formar el regne de l'Alta Borgonya i el regne de la Baixa Borgonya.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Arle · Veure més »
Regne d'Hongria (medieval)
El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Hongria (medieval) · Veure més »
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Bohèmia · Veure més »
Reis de Prússia
Escut dels Electors de Brandenburg Escut dels Reis de Prússia Escut d'armes gran de l'Emperador Alemany (1871-1918) Corona dels reis de Prússia (Col·lecció del Castell d'Hohenzollern) Aquests són tots els reis de Prússia (tots de la dinastia Hohenzollern) i els electors de Brandenburg: Des del 1994, el pretendent al tron de Prússia (i al d'Alemanya) és Jordi Frederic de Prússia, un rebesnet de Guillem II d'Alemanya, l'últim emperador alemany.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Reis de Prússia · Veure més »
República de Siena
La República de Siena (en italià Repubblica di Siena) va ser un estat creat el 1125 al voltant de la ciutat de Siena.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і República de Siena · Veure més »
Ricard II d'Anglaterra
Ricard II d'Anglaterra (6 de gener de 1367-14 de febrer de 1400) va ser el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Ricard II d'Anglaterra · Veure més »
Robert I de Bar
Robert I de Bar (8 de novembre de 1344 - 12 d'abril de 1411) va ser marquès de Pont-à-Mousson i comte de Bar de 1352 a 1354, després duc de Bar de 1354 a 1411.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Robert I de Bar · Veure més »
Rodolf IV d'Habsburg
Rodolf IV d'Habsburg dit "el Fundador" (der Stifter) (1 de novembre de 1339 - 27 de julio de 1365) fou un membre de la casa d'Habsburg duc d'Àustria, d'Estíria i Caríntia i marcgravi de Carniola (i des de 1363 també comte de Tirol).
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Rodolf IV d'Habsburg · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Segimon de Borgonya
Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Segimon de Borgonya · Veure més »
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Senftenberg
Senftenberg (alt sòrab: Zły Komorow) és una ciutat alemanya que pertany a l'estat de Brandenburg.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Senftenberg · Veure més »
Taraudet de Flassans
Taraudet de Flassans (Flaçan, Provença-Alps-Costa Blava) fou trobador provençal que visqué vers 1354.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Taraudet de Flassans · Veure més »
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Txèquia · Veure més »
Txecs
Els txecs (en txec: Češi, pronunciació en txec:; en txec arcaic: Čechové) són els membres d'un grup ètnic i una nació nadius de la República Txeca a l'Europa central que parlen la llengua txeca.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Txecs · Veure més »
Universitat Carolina de Praga
La Universitat Carolina de Praga (Univerzita Karlova v Praze en txec) és una universitat situada a la ciutat de Praga, a la República Txeca.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Universitat Carolina de Praga · Veure més »
Universitat de Pavia
La Universitat de Pavia (en italià Università degli Studi di Pavia, UNIPV) és una universitat situada a Pavia (Itàlia).
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Universitat de Pavia · Veure més »
Venceslau de Luxemburg
Venceslau de Luxemburg també Wenceslau o Václav, sovint anomenat Wenceslau o Venceslau de Bohèmia a les cròniques (Praga, 25 de febrer de 1337 - Luxemburg, 7 de desembre de 1383) va ser el primer duc de Luxemburg des 1355, i després duc de Brabant i Limburg per matrimoni.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Venceslau de Luxemburg · Veure més »
Venceslau IV
Venceslau de Luxemburg (Nuremberg, 26 de febrer de 1361 – Praga, 16 d'agost de 1419), va ser escollit el 1376 rei de Germània (Rei dels Romans, com a Venceslau I) i heretà el 1378 el títol de Rei de Bohèmia (com a Venceslau IV).
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Venceslau IV · Veure més »
Zittau
Zittau (alt sòrab: Žitawa) és un municipi alemany que pertany a l'estat de Saxònia.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Zittau · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і 1316 · Veure més »
1347
Sense descripció.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і 1347 · Veure més »
1355
Sense descripció.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і 1355 · Veure més »
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і 14 de maig · Veure més »
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і 2 de setembre · Veure més »
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і 26 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Carles I de Bohèmia, Carles IV de Bohèmia, Carles IV de Luxemburg, Carles IV del Sacre Imperi, Carles IV del Sacre Imperi Romà Germànic, Carles IV, emperador romanogermànic.
